Informe anual 2010

Sumari
Carta de la presidenta 003 4. Protecció del medi ambient 080

4.1 El Pla Director de Sostenibilitat Ambiental 083
4.2 La gestió ambiental 084
Carta del vicepresident 004 4.3 Una flota d’autobusos més sostenible 086

executiu 4.4 Una xarxa de metro més eficient 090
4.5 Altres iniciatives contra el canvi climàtic 091
4.6. Emissions 092
4.7 Millores del sistema de gestió de residus 095
El més destacat de l’any 005
4.8 Compra verda 098
4.9 Tractament i reutilització de l’aigua 099

1. a mobilitat sostenible,
L 008
pilar de l’organització 5. Implicació amb la ciutadania 100

1.1 Què és TMB 009 5.1 La Fundació TMB es posa en marxa 103
1.2 La sostenibilitat com a eix estratègic 014 5.2 Conservació del patrimoni de vehicles històrics 104
1.3 Una organització oberta als seus grups d’interès 017 5.3 Promoció de la cultura 104
1.4 Transparència i bon govern 019 5.4. Novetats del programa educatiu TMB Educa 109
5.5 Recolzament a les celebracions de la ciutat 110
5.6 La solidaritat a TMB 110
5.7 Relacions amb la comunitat 112
2. a xarxa de transport
L 024
públic referent
2.1 Xifra rècord de passatgers 027
6. Aposta ferma per la innovació 114
2.2 La xarxa de metro arriba a nous punts del territori 030
2.3 Millores als trens i a les estacions 034 6.1 Model de gestió de les tecnologies 116
2.4 Més de 100 línies de bus a l’abast dels ciutadans 040 6.2 Innovació a nivell intern 116
2.5 Serveis especials 044 6.3 Impulsant la innovació en xarxa 118
2.6 Empenta al compromís amb l’accessibilitat 046 6.4. Assessorament en innovació 119
2.7 A l’avantguarda en seguretat ferroviària 050
2.8 Comunicació amb l’usuari 053

7. provisionament responsable
A 120
i sostenible
3. La nostra gent 057
7.1 Òrgans de gestió i control de l’activitat contractual 124
3.1 Qui integra TMB 060
7.2 Publicitat de l’activitat contractual 126
3.2 Un personal qualificat 065
7.3 Cap a la facturació electrònica 127
3.3 Igualtat d’oportunitats, benestar i diàleg 068
3.4 Salut i seguretat a la feina 073
3.5 Relacions laborals basades en el consens 078
8. ctuació econòmica
A 128

9. nnexos
A 141

9.1 Sobre l’Informe Anual 2010 142
9.2 Índex Global Reporting Initiative (GRI) 143

Carta de
la presidenta
A Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) estem compromesos amb la
millora constant del servei que prestem a les ciutadanes i els ciutadans de l’àrea
metropolitana. I ho hem demostrat un any més malgrat les restriccions econò-
miques imposades per l’actual context. Aquest ha estat precisament el gran repte
al qual ens estem enfrontant tots els que formem part d’aquest Grup: continuar
avançant fent front a les reduccions de pressupostos.

A TMB som conscients del paper que representem a les ciutats, com a eix ver-
tebrador del territori, facilitant la mobilitat de les persones i apropant-les als
seus llocs de treball i als principals serveis públics, entre d’altres. També en som
garantia de sostenibilitat, disminuint el nombre de trajectes en transport privat,
més contaminants; i de seguretat, contribuint a la reducció de la sinistralitat a
les carreteres. A més a més, tenim una gran responsabilitat com a integradors de
tots els col·lectius, obrint el transport públic i fent-lo accessible a tothom.

Durant el 2010 hem seguit aprofundint en aquest compromís amb la ciutadania,
portant a terme importants millores tant pel que fa al servei de metro i bus, com
en la contribució a la Responsabilitat Social de l’empresa, en els àmbits laboral,
social, ambiental i de diàleg amb els nostres grups d’interès, situant-nos de nou
com un referent en accessibilitat, eficiència, innovació i sostenibilitat del trans-
port públic europeu. Aquest Informe recull en detall les principals activitats que
hem dut a terme en aquest sentit durant l’any.

Vull agrair a tot l’equip de TMB la seva dedicació, especialment en aquesta difícil
situació en què es troba l’economia, i a tots els nostres grups d’interès, especial-
ment a la ciutadania, la seva confiança. Ens empeny a seguir endavant i no cessar
en la nostra voluntat de millora.

Assumpta Escarp i Gibert, Presidenta de TMB

003

Carta del
vicepresident
executiu
2010 ha estat un any amb fites històriques per a Transports Metropolitans de Barcelona mal-
grat les dificultats imposades pel context econòmic actual.

En l’àmbit del servei hem registrat un augment de més de 13 milions de viatgers respecte al 2009.
Una xifra que ha trobat la seva correspondència amb un oferta de 16.000 milions de places-km,
rècord històric. Hi ha contribuït l’allargament de les línies 2, 5 i 9/10 que han permès l’arribada
del metro al centre de Badalona, una major facilitat per l’accés a la Vall d’Hebron i un pas més en
el gran projecte que suposa la línia 9/10 per a la millora de la mobilitat a l’àrea metropolitana de
Barcelona. A més a més, ens alegra especialment l’opinió de la ciutadania envers TMB que s’ha
manifestat en els millors índex de satisfacció registrats fins el moment, tant a metro com a bus.

Dues fites importants són també la presentació dels Plans Directors d’Accessibilitat i de
Sostenibilitat Ambiental, que reflecteixen respectivament el compromís de TMB per fer un
transport públic obert a tothom i respectuós amb l’entorn. Respecte al primer punt, cal dir que
el 100% de la flota d’autobús ja està adaptada a persones amb mobilitat reduïda i que 108 de
les 138 estacions de metro disposen d’ascensors i del gap o espai entre el tren i andana adaptat.

Pel que fa a la protecció del medi ambient, s’està fent una ambiciosa aposta per la posada en
circulació d’autobusos amb combustibles alternatius i menys contaminants com el gas natural
o el biodièsel. Així mateix, s’han incorporat quatre vehicles híbrids nous.

Quant a l’àmbit social, TMB ha presentat la seva Fundació que canalitzarà l’acció social i cul-
tural del grup, vertebrada en quatre pilars: la recuperació i conservació del patrimoni històric
de vehicles, la recerca i formació entorn el transport públic i el foment d’activitats culturals.
Respecte a aquest últim punt, en 2010 s’ha celebrat amb èxit la Primavera cultural i s’ha con-
tinuat amb activitats emblemàtiques com el concurs de relats curts i el programa TMB Educa.

De totes aquestes iniciatives, rendeix comptes aquest Informe Anual, que un any més hem sotmès
a verificació externa, en un exercici de transparència i que, com en ocasions anteriors, assoleix el
nivell més alt de qualificació, A+, que atorga l’entitat internacional Global Reporting Initiative.

Els animo a llegir-lo i a participar enviant-nos les seves opinions i suggerències per aconseguir
entre tots el millor transport públic per a Barcelona i el seu entorn.

Dídac Pestaña Rodríguez, vicepresident executiu de TMB

004

!
El més destacat de l’any

005

Augment de 13,1 milions de viatgers
respecte el 2009 — Nous trams de la
L2, L5 i L9/10 — Més de 16.000 milions
de places-km ofertes al metro, rècord
històric — Un total de 106 línies de bus
amb un recorregut global de 932,37 km
— Presentació del Pla Director
d’Accesibilitat Universal — Aprovació
de la política de seguretat ferroviària
— Els usuaris valoren els serveis de
metro i bus amb la nota més alta des de
2006 — Plantilla consolidada amb més
de 8.000 treballadors i treballadores
— Nou model de gestió de persones —
Augment dels cursos de formació tant
a l’àrea de Metro com a la de Bus —
Posada en marxa de la primera edició
dels ‘Ajuts per a la pràctica d’activitats
esportives, culturals i socials per als
empleats/des de TMB’ — S’aprova el
Pla Director de Sostenibilitat Ambiental
— Adjudicació de la compra de 80

006

nous autobusos propulsats amb gas
natural comprimit — Incorporació a la
flota d’autobusos de quatre vehicles
híbrids nous — Prova pilot de recollida
selectiva a quatre estacions de metro
— Constitució de la Fundació TMB —
Primera edició de la Primavera Cultural
de TMB — Inauguració de l’Espai Mercè
Sala — Subtravelling Festival 2010 —
IV edició del Concurs de Relats Curts
de TMB — Incorporació a l’oferta
educativa del nou taller ‘TMB es mou
per l’educació’ — 41 serveis especials
per fomentar l’autonomia de persones
amb necessitats especials per a la
mobilitat — La valoració dels actius en
desús cedits a projectes de cooperació
ha superat els 300.000 euros — Acord
de col·laboració amb Acción contra el
Hambre — Treballs per implantar un
sistema de facturació electrònica als
proveïdors

007

1
La mobilitat sostenible,
pilar de l’organització

008

1.1. Què és tmb

1 — La mobilitat sostenible, pilar de l’organització
Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) és la denominació comuna de les empre-
ses Ferrocarril Metropolità de Barcelona, S.A., Transports de Barcelona, S.A. i Projectes i
Serveis de Mobilitat, S.A., pertanyents a l’Entitat Metropolitana del Transport (EMT).

Com a principal operador de transport públic de Barcelona, la missió de la companyia és
acompanyar a la ciutadania allà on vulgui arribar dins Barcelona i deu municipis més de
l’àrea metropolitana.

TMB ofereix dues xarxes regulars de transport: la de bus i la de metro, i diversos serveis de
transport d’oci (Barcelona Bus Turístic, Tramvia Blau i Telefèric de Montjuïc).

Transports de Barcelona, S.A. (TB) gestiona la xarxa de superfície, mentre que Ferrocarril
Metropolità de Barcelona (FMB) s’encarrega de la subterrània, el metro. Projectes i Serveis
de Mobilitat és la societat que gestiona el Telefèric de Montjuïc.

L’objectiu de TMB es pot resumir en tres punts:
• atisfer les necessitats de mobilitat i fer més còmodes i ràpids els desplaçaments
S
dels ciutadans.
• ferir un servei públic accessible per a tothom.
O
• illorar la qualitat de vida a l’àrea metropolitana de Barcelona, retallant les
M
distàncies entre les diferents ciutats.

009

TMB EN XIFRES
Activitat global TMB (2008-2010)

2008 2009 2010

Viatgers transportats*
571,2 557,6 570,7
(en milions)

Plantilla* 7.707 7.891 8.037

Places-Km (en milions) 18.175,7 17.910,9 19.566,2

Trajecte recorregut (milers de
121.757,2 121.265,9 130.019,7
cotxes-km útils)

* No inclou Projectes i Serveis de Mobilitat, S.A. que opera el Telefèric de Montjuïc

SERVEI DE METRO
Dades bàsiques 2010
Places-km (milions) 16.062,5

Cotxes-km útils (milers) 87.625,2

Viatgers (en milions) 381,2

Viatgers/cotxe-km útil 4,3

Viatgers-km (places-km/1000) 121,0

Recorregut mitjà per viatge (km) 5,1

SERVEI DE BUS
Places-km (milions) 3.503,8

Cotxes-km útils (milers) 42.394,5

Viatgers (en milions) 183,4

Viatgers/cotxe-km útil 4,5

Viatgers-km (places-km/1000) 156,8

Recorregut mitjà per viatge (km) 2,9

010

BARCELONA BUS TURÍSTIC

El Barcelona Bus Turístic és una iniciativa conjunta de Transports Metropolitans de
Barcelona (TMB) i de Turisme de Barcelona que funciona des de 1987 i dóna servei tot
l’any sense interrupcions. El servei disposa d’audioguia en 10 idiomes i d’un informador de
Turisme de Barcelona per a qualsevol consulta dels clients, i inclou també una guia de l’iti-
nerari i un carnet de descomptes.

Durant 2010 ha realitzat tres recorreguts turístics: les rutes Blava i Vermella, que funcionen
tot l’any, i la Verda, que ho ha fet des del 26 de març fins a l’1 de novembre. El Barcelona Bus
Turístic de Nit, que fa una passejada mostrant els edificis il·luminats més emblemàtics de la
ciutat, ha funcionat des del 4 de juny al 19 de setembre.

Cal destacar que en 2010 s’han iniciat les vendes dels bitllets a través de la pàgina web
pròpia www.barcelonabusturistic.cat. Així mateix, el mes de setembre es va posar en marxa
l’aplicació de realitat augmentada anomenada ‘Bus Turístic Virtual’, que facilita la localitza-
ció dels punts d’interès de la ciutat.

Viatges (milions) 5,77

Cotxes dobles pis Sèrie 2100 67

‘Jardinera’ (un pis descobert) 7

Total flota 74

KM DE RECORREGUT I NOMBRE DE PARADES

Ruta Blava 19,50 km i 13 parades

Ruta Vermella 23,48 km i 23 parades

Ruta Verda 7,66 km i 8 parades

TRAMVIA BLAU

Aquest transport clàssic de la ciutat de Barcelona fa un recorregut d’1,3 km entre l’avinguda
Tibidabo i el peu del funicular del Tibidabo. Disposa d’una flota de set vehicles, entre els
quals destaquen un model jardinera i un tramvia de l’any 1901. L’any 2010 ha incorporat una
nova imatge a la senyalització, tant de les parades com de la informació.

Recorregut 1.276 m

Desnivell 93 m

Velocitat màxima d’explotació 3,6 m/s

Capacitat de passatgers per tramvia 48

Passatgers asseguts 32

Passatgers drets 16

011

TELEFÈRIC DE MONTJUÏC

2010 ha estat el tercer any complet de funcionament del Telefèric de Montjuïc. Ha prestat
3.219 hores de servei. Els mesos d’estiu ( juliol, agost i setembre) és quan l’oferta en hores de
servei ha estat major.

Longitud (metres) 752

Desnivell (metres) 84,55

Nombre de suports 12

Nombre de cabines (totes vidriades) 55

Capacitat de les cabines (persones) 8

Capacitat del sistema (persones/hora/sentit) 2.000

Distància mínima entre cabines (metres) 48

Velocitat (metres/segon) 2,5-5

LA CONTRIBUCIÓ DE TMB A LA MOBILITAT

El transport públic és un pilar clau d’una societat inclusiva, sostenible, segura i integradora. El 2010 es van fer
El 2010 es van fer més de 16 milions de desplaçaments a la Regió Metropolitana de més de 16 milions de
Barcelona, segons dades de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) -consorci que arti-
cula l’oferta de transport públic de la Regió Metropolitana de Barcelona-, dels quals un 48% desplaçaments a la
van ser a peu i en bicicleta, un 19% en transport públic i la resta en vehicles privats: cotxes
i motos (33%). Regió Metropolitana
de Barcelona, dels
quals un 19% van ser
Desplaçaments a la Regió Metropolitana de Barcelona en 2010 en transport públic
Transport públic
Modes no motoritzats

A peu 18,7% Modes
97,7% 3.044.365 ferroviaris
59,3%
Transport privat

33,5% Cotxe
5.456.896 86,1%

47,7%
7.767.824
Autobús
36,3%

Bicicleta Altres
2,3% Moto 4,4%
10,9%

Altres
3,0%
Font Autoritat del Transport Metropolità (ATM)

012

La demanda del transport públic col·lectiu en l’àmbit del sistema tarifari integrat de l’àrea

de Barcelona es va concretar en 922,3 milions de viatges, xifra que representa un increment
de 8 milions respecte l’any 2009. Del total de viatges realitzats, més de 570 corresponen a
TMB, xifra que fa palesa la gran contribució que TMB fa a la mobilitat de la ciutat.

En el quadre següent es pot veure el detall per operadors/administracions titulars, destacant
l’augment en la xarxa de metro de TMB d’un 5,4%.

El transport públic a la Regió Metropolitana de Barcelona
ANY 10/09
Viatges any Viatges any
2010 2009 Nombres
%
absoluts

Metro 381,2 361,7 19,6 5,4%

Bus 189,4 196,0 -6,5 -3,3%

Total TMB 570,7 557,6 13,1 2,3%

FGC 79,8 79,8 0,0 0,0%

Renfe Rodalies 103,7 110,1 -6,4 -5,8%

Tramvia 23,8 23,9 -0,1 -0,5%

Autobusos EMT 73,4 73,5 -0,1 -0,2%

Autobusos DGTT 30,2 28,8 1,4 5,0%

Autobusos urbans 40,8 40,6 0,2 0,5%

TOTAL 922,3 914,3 8,0 0,9%

Font Autoritat del Transport Metropolità (ATM)

L’ús del metro o el bus no només afavoreix l’accés als passatgers a la feina, als serveis bàsics i
apropa la ciutat als seus habitants. El transport públic ajuda a descongestionar les carreteres
de trànsit i contribueix a reduir els índexs d’accidents i l’emissió de substàncies contami-
nants a l’atmosfera, causants, entre d’altres, del canvi climàtic. El camí que des de TMB s’ha
emprès per aconseguir el 100% d’accessibilitat no fa més que accentuar aquesta voluntat
integradora inherent al transport públic.

Malgrat aquests avantatges, TMB n’és conscient dels riscs inherents a la seva activitat i que
hi estan molt relacionats. La seguretat, la protecció del medi ambient i el repte de fer front
a l’ajustament de pressupostos derivat de la crisi econòmica, sense minvar la qualitat del
servei, són grans desafiaments als quals TMB, com a principal operador de transport públic
de Barcelona i els seus voltants, ha de treballar fermament.

013

1.2. La sostenibilitat

com a eix estratègic
TMB aposta per la Responsabilitat Social Corporativa (RSC) com un paradigma de gestió
que impregna tota la seva activitat. L’aportació que TMB fa al seu entorn és inherent a la
missió de la companyia, que és la prestació d’un servei de caràcter públic als ciutadans, i
també és present a la seva visió i valors.

La missió de TMB és oferir una xarxa de transport públic que contribueixi a la millora de
la mobilitat ciutadana i al desenvolupament sostenible de l’àrea metropolitana, garantint la
prestació del millor servei al client i desenvolupant polítiques de Responsabilitat Social en
un marc de viabilitat i eficiència econòmica.

La visió de la companyia és ser una empresa de transport i de mobilitat ciutadana competi-
tiva i referent a Europa:
• er la seva contribució a la millora de la mobilitat a l’àrea metropolitana,
p
i a la sostenibilitat urbana i al medi ambient;
• per la qualitat tècnica oferta i per la qualitat percebuda pel ciutadà;
• per l’eficiència dels seus processos i l’optimització de recursos;
• er l’ús eficient de la tecnologia com a palanca de millora del servei
p
i de l’eficiència;
• per l’excel·lència dels seus treballadors;
• pel seu compromís amb la societat i els ciutadans;
• i per la seva presència internacional.

Per aconseguir-ho, TMB i el seu equip es guien pels següents valors:
• compromís i vocació de servei públic;
• servei excel·lent;
• gestió eficient;
• comportament socialment responsable;
• obertura a la innovació;
• relacions guanyar-guanyar;
• reconeixement i equitat;
• treball en equip i compartir l’èxit professional;
• integritat i honestedat;
• compromís amb el creixement personal i professional;
• i respecte.

Amb l’objectiu de gestionar sistemàticament i de manera proactiva la Responsabilitat Social
Corporativa (RSC), la direcció de TMB va aprovar el 2007 un Pla Estratègic de RSC basat en
set eixos,que s’han continuat desenvolupant al llarg de l’any 2010.

014

EIXOS GRAU DE DESENVOLUPAMENT

Aconseguir la plena accessibilitat de la xarxa de TMB TMB ha presentat el 2010 el seu Pla Director
a totes les persones. d’Accessibilitat Universal per refermar el seu
compromís amb el principi d’igualtat d’oportunitats,
el respecte per la diversitat humana i el dret de tothom
a tenir una vida independent. A més, el 100% dels
autobusos i 108 estacions ja estan completament
adaptades a persones amb mobilitat reduïda.

Desenvolupar un codi de conducta per a la relació de En fase de desenvolupament.
TMB amb tots els seus grups d’interès.

Convertir-se en un model d’integració mitjançant TMB ha desenvolupat un Pla d’Igualtat, que
polítiques d’inclusió de la diversitat de la plantilla, en contempla alhora mesures per a la conciliació de la
àmbits com el gènere, l’origen, l’edat i les condicions vida personal i laboral, i s’han implementat iniciatives
físiques i també a través de la incorporació de per a la incorporació de col·lectius amb riscos
col·lectius amb risc d’exclusió social. d’exclusió social.

Elaborar un Pla Director de Cooperació que TMB va aprovar el 2009 el Pla Director de Cooperació
proporcioni coherència a totes les actuacions que i Solidaritat de l’organització.
TMB duu a terme en matèria d’acció social.

Abanderar la lluita contra el canvi climàtic i per la TMB ha aprovat en 2010 el Pla Director de
mobilitat sostenible. Sostenibilitat Ambiental.

Impulsar programes per a la conciliació de la vida La conciliació a TMB es garanteix a través de
personal i laboral. diferents beneficis socials i mesures de flexibilitat.

Donar a conèixer les diferents accions en matèria de TMB edita des de l’any 2004 una memòria corporativa
RSC amb l’objectiu de potenciar la imatge d’empresa que recull les principals actuacions en l’àmbit de
socialment responsable. la Responsabilitat Social. Des de 2007, aquesta
memòria es fa seguint l’estàndar fixat per l’organisme
internacional Global Reporting Initiative.
A més a més, al llarg de l’any s’han desenvolupat
diverses presentacions i activitats per donar a
conèixer tant el Pla Director d’Accesibilitat com el de
Sostenibilitat Ambiental.

El Pla Estratègic que ha guiat l’activitat de TMB l’any 2010 contempla la Responsabilitat
Social de manera concreta a l’àmbit de processos i de manera implícita tant al nivell de
finances, com de persones i de clients/ciutadans esmentant principis com: el manteniment
d’unes relacions laborals basades en el diàleg, la potenciació del desenvolupament personal
i professional, l’adequació de processos des d’una visió de sostenibilitat i la millora de la
qualitat i la seguretat del servei entre d’altres.

015

Pla Estratègic de TMB 2010

Garantim la satisfacció del client
Clients / Ciutadans

Guanyar quota
Millorar la qualitat/
Millorar la de mercat de
seguretat/ confortabilitat
satisfacció del la mobilitat de
del servei optimitzant
client forma sostenible i
els recursos
eficient

PROCESSOS (Eficiència, Servei, Qualitat i Entorn)
Per a que a través dels processos estratègics

Adequar els
Adequar Potenciar
processos i
processos des sistemes i eines Utilitzar les
l’organització
d'una visió de d’informació i noves tecnologies
a les noves
sostenibilitat, comunicació amb com a palanca
necessitats
eficiència el client / ciutadà de canvi
d’acord amb
i qualitat
l’enfoc RSC

PERSONES

Relacions
Potenciar el
laborals basades La comunicació com Millora de la
desenvolupament
en el diàleg i en la eix integrador productivitat
personal i profesional
competitivitat
Preparem la nostra gent

FINANCES
Assegurem la viabilitat i eficiència econòmica

Aconseguir de les
administracions Gestió òptima
responsables i eficient de Assegurar recursos
econòmics per
recursos per a recursos a tots
ingressos propis i
la renovació i els nivells de Contracte-Programa
millora de l’actual l'organització
infraestructura

016

1.3. Una organització

oberta als seus grups
d’interès
TMB està oberta al diàleg amb tots els seus grups d’interès. De manera contínua, la compa-
nyia demana la valoració dels passatgers sobre la seva activitat, a través de diverses enques-
tes i estudis que es troben detallats a l’apartat de ‘Comunicació amb l’usuari’.

A més a més, a l’hora d’abordar projectes concrets es parla amb les principals associacions
o col·lectius implicats, per tal d’incorporar les seves necessitats i demandes. Aquest ha estat
el cas, per exemple, del Pla Director d’Accessibilitat, pel qual TMB ha comptat amb l’ajut de
diverses organitzacions amb les quals col·labora en l’àmbit de l’accessibilitat:

En l’àmbit municipal:
• omissió Executiva de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMD)
C
• omissió de Transport de l’IMD
C
• omissió de Prevenció, Seguretat i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona
C
• acte per la Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona
P

En l’àmbit autonòmic:
• omissió d’Accessibilitat de la Direcció General de Transport Terrestre
C
(Generalitat de Catalunya)
• onsell de Mobilitat (Generalitat de Catalunya)
C

En l’àmbit estatal:
• oro Estatal de Sostenibilidad Ferroviaria
F
• rupo de Transportes de la Federación Española de Municipios y Provincias
G

En l’àmbit europeu:
• ITP
U
• rojecte europeu Mediate
P

Més informació

Altres plans que han comptat amb la col·laboració dels grups d’interès han estat el de Cooperació
i Solidaritat i el de Sostenibilitat Ambiental. Als enllaços respectius es pot consultar la informa-
ció en profunditat.

Per tal de conèixer les necessitats i expectatives dels diversos públics, definits tenint en
compte la relació que tenen amb la companyia al Pla Estratègic de RSC, TMB manté diver-
sos canals que permeten una comunicació bilateral i multilateral constant i fluïda. En aquest
àmbit, destaca l’entrada de TMB en 2010 a les xarxes socials, un espai de diàleg interactiu i
directe que apropa l’organització a la ciutadania.

017

Vies de diàleg amb els diferents grups d’interès de TMB

Grup d’interès Canals de comunicació Periodicitat

Congressos i reunions Diverses vegades l’any
Societat
Campanyes institucionals Diverses vegades l’any

Visites a les instal·lacions Diverses vegades l’any

TMB Educa Diverses vegades l’any

Relació amb mitjans de comunicació Diverses vegades l’any

Publicacions institucionals de TMB Un cop l’any

Web Diària
Xarxes socials Diària

Reunions periòdiques amb associacions de veïns,
Diverses vegades l’any
districtes, institucions i ONG

Participació en actes d’interès social i institucionals Diverses vegades l’any

Punt TMB Quatrimestral
Clients
TMB i Bus, punts d’ajuda i senyalització a andanes,
Tot l’any
parades i autobusos

Sistema de recollida de queixes i suggeriments Tot l’any

Enquestes de satisfacció Diària

Agent d’Atenció al Client Tot l’any

Ràdio Metro Diària

Mou TV Diària
Revista Hora Punta Mensual

Web Diària
Xarxes socials Mensual

Esmorzars de treball Tot l’any
Treballadors
Intranet Diària

Reunions periòdiques amb els representants dels empleats Tot l’any

Quioscos d’informació / Canal TMB Diària

Procés d’acollida En funció de les incorporacions

Revistes internes GenTMB i I_CON Mensual

Grups de treball i iniciatives de millora Tot l’any

Notes informatives Tot l’any

Reunions de treball Tot l’any

Complements quadre de servei Tot l’any

Full salmó i full verd d’informació sobre les Puntual quan es requereix
negociacions dels convenis col.lectius.

Línia TMB En funció de l’actualitat
corporativa. Sense
periodicitat establerta

Portal on-line (perfil del contractant) Tot l’any
Proveïdors
Reunions amb la Direcció de Compres Tot l’any

Reunions amb la Direcció de Comunicació i Relacions
Govern corporatiu i Tot l’any
Institucionals i organització d’actes institucionals
administracions públiques
Participació en grups de treball i iniciatives procedents
Tot l’any
de l’Administració Pública

018

1.4. Transparència

i bon govern
La transparència i el bon govern corporatiu són per a TMB, com integrant del sector públic La propietària
i metropolità, una prioritat.
del capital social
La propietària del capital social de FMB i TB és l’Entitat Metropolitana del Transport
(EMT), una entitat local integrada per 18 municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona, de FMB i TB
creada per la Llei 7/1987 del Parlament de Catalunya per, entre d’altres competències, pres-
tar de forma conjunta els serveis de transport públic de viatgers en el seu àmbit territorial.
és l’Entitat
El govern i l’administració de l’EMT corresponen al Consell Metropolità i a la junta de Govern.
Metropolitana
El Ple del Consell Metropolità es compon de 34 representants escollits pels municipis inte- del Transport (EMT),
grats a l’EMT entre els seus regidors, proporcionalment al nombre de regidors obtinguts per
cada llista en les eleccions municipals. Corresponen al municipi de Barcelona 11 represen- una entitat local
tants, als municipis de més de 100.000 habitants (Badalona, l’Hospitalet de Llobregat i Santa
Coloma de Gramenet), tres representants a cada un, i a la resta de municipis, un representant. integrada per
18 municipis de
Entitat Metropolitana del Transport (EMT) a 31/12/2010
l’Àrea Metropolitana
President Vicepresident
Antoni Poveda Zapata Antoni Rodés Inés
de Barcelona
Vicepresidenta primera Vicepresident
Assumpta Escarp Gibert (vacant)

Vicepresident
Jordi Portabella Calvete

Informació sobre els càrrecs directius, membres de la Junta de Govern i vocals del Consell
Metropolità

L’agost del 2010, el Parlament de Catalunya va aprovar la llei 31/2010, l’objecte de la qual és
crear l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i regular-ne l’organització, les competències
i el finançament.

L’AMB és un ens local supramunicipal de caràcter territorial integrat per 36 municipis de
la conurbació de Barcelona, entre els quals hi ha vinculacions econòmiques i socials que fan
necessària la planificació de polítiques públiques i la implantació de serveis d’una manera
conjunta. Pel que fa a la mobilitat, tot el territori de l’AMB es considerarà àrea de gestió uni-
tària del transport, per la qual cosa es considerarà exclusivament urbà dins del seu territori.
El màxim òrgan de representació de l’AMB és el Consell Metropolità, que estarà integrat
pels 36 alcaldes dels municipis que conformen l’AMB i una representació dels regidors mu-
nicipals fins a un total de 90 membres.

La constitució del primer Consell Metropolità s’efectuarà un cop passades les eleccions locals del
maig de 2011. L’AMB assumirà la titularitat dels serveis, els mitjans materials, financers i perso-
nals, els drets i les obligacions de l’EMT (actual propietària de les accions de TB i FMB) i la suc-
ceirà en la titularitat de les accions de les societats mercantils en què aquestes entitats participen.

019

Els membres del Consell d’Administració de TB i FMB són a 31/12/2010:

CONSELL D’ADMINISTRACIÓ DE
CONSELL D’ADMINISTRACIÓ DE
FERROCARRIL METROPOLITÀ DE
TRANSPORTS DE BARCELONA, S.A. (TB)
BARCELONA, S.A. (FMB)

Presidenta Presidenta
Assumpta Escarp i Gibert Assumpta Escarp i Gibert

President del Consell i President del Consell i
Vicepresident Executiu Vicepresident Executiu
de TMB de TMB
Dídac Pestaña Rodríguez Dídac Pestaña Rodríguez

Membres Membres
Antoni Poveda Zapata Antoni Poveda Zapata
Maria Lluïsa Ibáñez Boira Maria Lluïsa Ibáñez Boira
Pelayo Martínez Bauluz Pelayo Martínez Bauluz
Eduard Freixedes Plans Eduard Freixedes Plans
Francesc Narvaez Pazos Francesc Narvaez Pazos
Jordi Portabella Calvete Jordi Portabella Calvete
José Conde Pérez Quim Mestre Garrido
Pau Noy Serrano Antoni Novel Cabré
Manel Nadal Farreras Joan Torres Carol
Jordi Oliver Solà José Chito Salazar
Agustí Abelaira Dapena Antoni Rodés Inés
José Luís Moure Figueiras Jordi Parayre Soguero

Observadors Observadors
Jordi Parayre Soguero José Conde Pérez
Alfred Morales González Alfred Morales González
Manel Villalante Llauradó Manel Villalante Llauradó
Benjamín Cubillo i Vidal Francesc Xavier Flores García
Antoni Rodés Inés Pau Noy Serrano

Convidat Convidat
Ramón Seró Esteve Ramón Seró Esteve

Secretari Secretari
Oriol Sagarra Trias Oriol Sagarra Trias

Nota El Sr. Josep Maria Goñi Allet va ésser membre del Consell d’Administració de Transports
de Barcelona, S.A. fins el 22 de juliol de 2010.

Dídac Pestaña Rodríguez és l’únic membre del Consell d’Administració que ocupa un càrrec
executiu. El funcionament intern d’aquest òrgan es regeix pels estatuts socials, inscrits al
Registre Mercantil, i, en tot allò que no hi estigui expressament regulat per la normati-
va societària. Aquests documents recullen els procediments establerts per evitar conflictes
d’interessos respecte a la incompatibilitat de càrrecs.

La comunicació entre la plantilla i el màxim òrgan de govern de TMB s’assegura amb la pre-
sència de dos membres del Comitè d’Empresa, José Chito Salazar (UGT) i José Luis Moure
Figueiras (CCOO), al Consell d’Administració de FMB i TB, respectivament.

020

COMPOSICIÓ DE LA COMISSIÓ EXECUTIVA A 31/12/10

Vicepresident Executiu i President de Director de l’Àrea de Control de
la Comissió Executiva Gestió, Pressupostos i
Dídac Pestaña Rodríguez Auditoria Interna
Adolfo Céspedes Martín
Coordinadora Tècnica del
Vicepresident Executiu i Secretària Director de l’Àrea d’Administració,
de la Comissió Executiva Finances i Aprovisionament
Lola Bravo González Enric Bech Duró

Director General de Metro Director de l’Àrea
Sebastián Buenestado Caballero de Tecnologia
Lluís García Torrent
Director General de Bus
Ignasi Armengol Villà Sotsdirector General
de Serveis Corporatius
Director General de Serveis i Director Corporatiu
Corporatius de l’Àrea de la Direcció
Albert Busquets Blay de Persones
Jaume Tintoré Balasch
Director Executiu de Presidència
Director de l’Àrea
Jordi Nicolás Espinosa
d’Assessoria Jurídica
Director de l’Àrea de Màrqueting Albert Casanovas Mon
i Ingressos Accessoris
Jorge Carles-Tolrà Hjorth-Andersen

Nota Fins el 12/05/2010, data de la seva jubilació, el Sr Josep D. Guàrdia Canela va ocupar el càrrec de
Director de l’Àrea d’Assessoria Jurídica i era membre de la Comissió Executiva i del Consell de Direcció.

A més de la Comissió Executiva, existeixen a TMB comitès de les respectives àrees, un
Comitè de Contractació i un Comitè d’Aprovisionament.

021

COMPOSICIÓ DEL CONSELL DE DIRECCIÓ A 31/12/10

Presidenta Director de l’Àrea
Assumpta Escarp i Gibert d’Assessoria Jurídica
Albert Casanovas Mon
Vicepresident Executiu
i Vicepresident del Consell Director de l’Àrea de Comunicació
de Direcció i Relacions Institucionals
Dídac Pestaña Rodríguez Santiago Torres Sierra

Coordinadora Tècnica Director de l’Àrea
del Vicepresident Executiu de Planificació de la Xarxa
i Secretària del Jacint Soler Trillo
Consell de Direcció
Lola Bravo González Director del Centre Operatiu
de Negoci de Ponent
Director General de Metro Sebastián Manel Barriga Muñoz
Buenestado Caballero
Directora de l’Àrea
Director General de Bus Operativa de Bus
Ignasi Armengol Villà Asunción Santolaria Marco

Director General Director de l’Àrea Tècnica
de Serveis Corporatius de Bus
Albert Busquets Blay Francesc González Balmas

Director Executiu de Presidència Director de Serveis Financers
Jordi Nicolás Espinosa Ismael Uruén Pueyo

Director de l’Àrea de Màrqueting Director de l’Àrea Tècnica
i Ingressos Accessoris de Metro
Jorge Carles-Tolrà Hjorth-Andersen Ramon Rosell Busoms

Director de l’Àrea de Control Director de l’Àrea d’Operacions
de Gestió, Pressupostos de Metro
i Auditoria Interna Àlex Egea Miguel
Adolfo Céspedes Martín
Directora del Servei
Director de l’Àrea d’Administració, de Transports d’Oci
Finances i Aprovisionaments Montserrat Pérez Adrián
Enric Bech Duró
Gerent de l’Entitat
Director de l’Àrea de Tecnologia Metropolitana del Transport
Lluís García Torrent Pelayo Martínez Bauluz

Sotsdirector General de Serveis Director de Serveis Generals
Corporatius i Director de l’Àrea de l’Entitat Metropolitana
Corporativa de Direcció de Persones del Transport
Jaume Tintoré Balasch Antoni Novel Cabré

Tots els membres del Consell de Direcció ocupen un càrrec executiu a excepció dels senyors
Pelayo Martínez Bauluz i Antoni Novel Cabré, que ostenten el càrrec de Gerent i Director de
Serveis Generals a l’Entitat Metropolitana del Transport.

022

ÒRGANS D’ADMINISTRACIÓ I GESTIÓ DE TMB

Tots els òrgans de govern de TMB vetllen de forma contínua per una gestió de la companyia
òptima en els aspectes econòmic, social i ambiental d’acord amb la missió, la visió i els valors
en què es basa el seu funcionament.

Existeix a TMB el departament d’Auditoria Interna, que actua com a regulador i controlador
de situacions concretes i específiques, i com a eina de suport i col·laboració per al conjunt
de TMB, tot tenint en compte l’evolució continuada de l’organització cap a nivells de gestió,
eficiència i productivitat òptims. A més, TMB està sotmesa al control de l’Administració
General de l’Estat i de la Sindicatura de Comptes, com també a auditories externes. Aquest
control comprèn la gestió de riscos derivats de pràctiques corruptes. Les unitats de negoci
que se sotmeten a aquest control són tres (el 75%).

Consell
Consell
d'administració
d'administració
de Ferrocarril
de Transport de
Metropolità de
Barcelona, SA
Barcelona, SA

Presidenta

Vicepresident
executiu

Coordinadora Direcció
tècnica Executiva
- -
Gabinet Gabinet
Presidència Presidència

Direcció Direcció
General Direcció
General General de
- -
Xarxa Serveis
Xarxa de Corporatius
d'Autobusos Metro

023

024
públic referent
La xarxa de transport

2 2 — La xarxa de transport públic referent

Fites 2010

2 — La xarxa de transport públic referent
Augment de 13,1 milions de viatgers
respecte el 2009 — Nous trams de la
L2, L5 i L9/10 — Més de 16.000 milions
de places-km ofertes al metro, rècord
històric — Una flota de trens jove, amb
9,5 anys de mitjana — Un total de 106
línies de bus amb una semisuma de
recorreguts global de 932,37 km —
Presentació del Pla Director d’Accessi
bilitat Universal — Aprovació de la
política de seguretat ferroviària — Els
usuaris valoren els serveis de metro i
bus amb la nota més alta des de 2006

TMB ha continuat fent esforços durant 2010 per oferir uns nivells de qualitat que satisfacin
les necessitats dels seus clients, malgrat les restriccions pressupostàries motivades pel con-
text econòmic actual. Aquests esforços s’han traduït en l’expansió del servei de metro i bus
a nous punts del territori de l’àrea metropolitana de Barcelona i en la posada en marxa d’ac-
tuacions en l’àmbit del material mòbil, l’accessibilitat, la seguretat i la neteja per mantenir
uns estàndards de qualitat òptims.

Les actuacions han intentat respondre als objectius fixats per Metro i Bus per a 2010 cen-
trats a millorar la satisfacció del clients, guanyar quota de mercat de la mobilitat de forma
sostenible i eficient, potenciar els sistemes de comunicació amb el client i adequar processos
des d’una visió de sostenibilitat, eficiència i qualitat, així com consolidar les noves tecnolo-
gies com a palanca de canvi.

025

Objectius 2011

Continuar millorant la satisfacció dels
clients — Seguir baixant el temps
d’atur per causes internes i, durant
el 2011, es vol aconseguir també
una reducció important en l’atur per
causes externes a la xarxa de Metro
— Recuperació de la funcionalitat
SIU invidents (anunciació altaveus
exteriors) — Seguir millorant
l’eficiència — Millorar els kms sense
avaria a la xarxa de Bus — Implantació
del primer eix de la xarxa RetBus de gran
capacitat i major velocitat comercial —
Ampliació de la certificació ISO 9001-
UNE 13816 a un nou Centre Operatiu
de Negoci (Triangle) — Potenciació dels
sistemes de comunicació amb el client,
amb el projecte Mou TV, instal·lant
pantalles a 50 autobusos, un tren pilot
i dues estacions de Metro

026

2.1. Xifra rècord

de passatgers
L’any 2010, malgrat la conjuntura de crisi econòmica generalitzada i després de dos anys A Metro, s’ha assolit
consecutius de descensos de passatge, el conjunt dels mitjans de transport de TMB han trans-
portat 13,1 milions més de viatgers que l’any anterior (+2,3%), fins arribar als 570,7 milions. en 2010 una fita
En el cas de metro, s’ ha marcat una fita històrica en arribar per primer cop als 381,2 milions històrica de 381,2
de viatgers, un increment de prop de 20 milions respecte la xifra de l’any anterior. Aquest
creixement s’explica principalment per les ampliacions de la xarxa, els nous trams de la L2,
milions de viatgers
la L5 i la L9/10; però també per diverses eventualitats com el transvasament de viatgers
procedents de Renfe pel tall de servei degut a les obres de l’estació de La Sagrera.

Pel que fa a bus (xarxa regular de bus, Barcelona Bus Turístic i Tramvia Blau), l’any 2010 s’ha
produït una disminució de la demanda de 6,5 milions de viatgers que s’explica, bàsicament,
pel transvasament de passatge a metro, com a conseqüència de les ampliacions de la xarxa
i la millora de l’accessibilitat a aquest transport. Un altre factor que també ha contribuït a
aquest descens ha estat la vaga general del dia 29 de setembre. La demanda de TB per xarxes
s’ha distribuït de la següent forma:
• arxa regular d’autobusos: S’han transportat 183,36 milions de viatgers, el que
X
representa una disminució del -3,4% respecte l’exercici anterior.
• arcelona Bus Turístic: S’han transportat 5,77 milions de viatgers, una xifra
B
similar a la de 2009, que suposa un increment del 0,2%.
• ramvia Blau: Hi ha hagut un descens del -3,9% respecte l’any anterior.
T

El passatge total transportat al Telefèric de Montjuïc ha estat de 1.182.528 viatgers, la qual
cosa ha suposat un increment del 3,86% respecte al de 2009.

Viatgers transportats a TMB (en milions)

% Diferència
2009 2010
2010-09

Viatges Xarxa Metro 361,65 381,22 5,4

Total FMB 361,65 381,22 5,4

Viatges Xarxa Bus 189,87 183,36 -3,4

Viatges Tramvia Blau 0,32 0,31 -3,9

Viatges Barcelona Bus Turístic 5,76 5,77 0,2

Total TB 195,95 189,44 -3,3

Total TMB* 557,61 570,66 2,3

*Sense Telefèric de Montjuïc

027

Evolució de viatgers de TMB (amb Transports d’Oci inclòs)
600

576,9
560 571,2 570,7
561,1
557,6
548,4 550,2
MILIONS DE VALIDACIONS

535,7
520

511,8

493,1
480

440
2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

Viatgers transportats per línies de metro (en milions)

Diferència % Diferència
Línia 2009 2010
2010-09 2010-09

L1 107,72 109,79 2,07 1,9

L2 41,42 42,27 0,85 2,0

L3 84,41 86,76 2,35 2,8

L4 48,93 51,16 2,23 4,6

L5 78,26 85,44 7,18 9,2

L9/10 0,09 4,72 4,63 -

L11 0,83 1,09 0,26 31,6

Total TMB 361,65 381,22 19,57 5,4

Evolució de viatgers a la Xarxa de Metro

395

380
381,2
376,4
365
366,4
361,7
359
353,4

342,8 345,3
335

320 331,4
321,4
305
305,1
290

275
2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

028

Evolució de viatgers a la Xarxa de Bus (amb Transports d’Oci)

220

210
210,50
207,70
203,71 205,00 205,00
200

194,86 195,95
190
189,83 189,44
187,19
180

170

160
2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

La ràtio d’ocupació mitjana de l’any 2010 a Metro, entesa com la xifra de viatgers/cotxes-km
útils recorreguts, ha estat de 4,35 viatgers/cotxe-km útil, enfront als 4,58 viatgers/cotxe-km útil
de l’any anterior, la qual cosa representa una disminució del 4,91%. Aquest descens de l’ocu-
pació mitjana de la xarxa es deu a que l’increment de l’oferta ha estat superior al del passatge.

En el cas de TB, la ràtio d’ocupació mitjana ha estat de 4,47 viatgers/cotxe-km útil l’any
2010, és a dir, un 3,7% inferior a la de l’any anterior que va ser de 4,64 viatgers/cotxe-km
útil. Aquesta disminució de l’indicador s’ha degut al descens de passatge apuntat anterior-
ment, la qual cosa es tradueix en una menor ocupació mitjana dels vehicles.

029

2.2. La xarxa de metro

arriba a nous punts
del territori
TMB ha prolongat la xarxa de metro l’any 2010 fent-la arribar a nous punts del territori.
Destaquen pel volum de passatgers que se’n beneficien, l’ampliació de les línies 2 i 5, i la
posada en marxa de nous trams de la línia 9/10.

EL METRO, AL CENTRE DE BADALONA

La prolongació de la línia 2 entre les estacions de Pep Ventura i Badalona Pompeu Fabra ha
suposat l’arribada del servei de metro al centre de Badalona. Es tracta d’una notable millora
per a la mobilitat, ja que interconnecta la trama urbana de la ciutat i l’enllaça directament
amb el centre de Barcelona.

La nova estació de Badalona Pompeu Fabra té una andana central i dos vestíbuls, cadascun
amb un accés amb escales i ascensor. Al vestíbul principal, s’ha realitzat un forjat per poder
connectar amb la L1 en una futura prolongació d’aquesta des de l’estació Fondo.

LA L5 ARRIBA A LA VALL D’HEBRON

La línia 5 s’ha ampliat en 2010 amb un nou tram de 2,3 km entre les estacions d’Horta
i la Vall d’Hebron, als districtes d’Horta-Guinardó i Gràcia de Barcelona, que inclou tres
estacions: El Carmel, El Coll-La Teixonera i Vall d’Hebron, amb enllaç amb la línia 3, i dos
vestíbuls adaptats a les persones amb mobilitat reduïda.

030

LA L9/10 CONTINUA CREIXENT

El tram de la línia 9 de metro a Santa Coloma de Gramenet, amb 4,9 kilòmetres de longitud
i cinc estacions, va complir el desembre de 2010 el primer any d’operació. Es tracta de la
primera línia automàtica al metro de Barcelona i a l’estat espanyol.

Durant l’any, s’ha ampliat també la L10. A l’abril es van posar en servei el nou tram entre
les estacions de Gorg (Badalona) i Bon Pastor (Barcelona) i el ramal de Santa Coloma de
Gramenet des de l’estació de Can Peixauet a la de Bon Pastor. Posteriorment, el juny es va
inaugurar el tram que va entre les estacions de Bon Pastor i La Sagrera.

Amb aquest nou tram, la L9/10 ha passat a tenir 11 estacions i una longitud d’11,1 km. Al
2010 es va normalitzar l’horari comercial de funcionament de la línia, passant a ser el mateix
que el de la resta de la xarxa de metro. Pel que fa a interval de pas, és d’uns sis minuts a les
dues branques i de tres minuts en el tram central. En total, circulen per la línia nou trens. Es
tracta de la primera vegada que TMB explota una línia de metro amb branques.

Finalment, durant tot l’any s’ha estat construint l’estació de Santa Rosa (situada entre les
estacions de Can Peixauet i Fondo), i s’han iniciat les feines per a la infraestructura dels pro-
pers trams a inaugurar: entre Terminal Sud i Amadeu Torner; entre la nova estació de Zona
Franca i Zona Universitària; i entre Zona Universitària i La Sagrera.

Aquestes ampliacions de la xarxa han repercutit notablement en el creixement de l’oferta de
places-km ofertes, que s’ha situat en 16.062 milions, un 11,6% superior a la de l’any anterior.

031

Places-km ofertes (en milions)

Línia 2009 2010
2010-09 2010-09

L1 3.597,99 3.834,88 236,89 6,58

L2 2.351,94 2.384,02 32,01 1,36

L3 2.946,28 2.948,30 2,02 0,07

L4 2.482,30 2.483,66 1,36 0,05

L5 2.929,51 3.215,54 286,02 9,76

L9/10 22,67 1.123,71 1.101,04 -

L11 59,58 72,34 12,77 21,43

TOTAL 14.390,27 16.062,46 1.672,19 11,62

El creixement de l’oferta de la L11 obeeix a què l’any 2009 va estar tancada pels treballs per
automatitzar la línia. L’increment de la L1 està motivat per l’augment de la demanda derivat
del tall de les línies C2 i C3 de Renfe arran de les obres de l’intercanviador de la Sagrera.

Evolució de les places-km ofertes (en milions)
17.200

16.000
16.062

14.800
14.656
14.390
13.600

13,151
12.400
12.518
11.882
11.200

10.000
2005 2006 2007 2008 2009 2010

Des del punt de vista de l’oferta, en termes de cotxes-km útils, l’any 2010 s’han recorregut
87,6 milions, la qual cosa representa un increment del 10,9%.

Evolució dels cotxes-kms útils recorreguts (en milers)

Línia 2009 2010
2010-09 2010-09

L1 17.996,75 19.133,65 1.136,90 6,32

L2 12.880,44 13.056,16 175,72 1,36

L3 17.770,86 17.775,74 -5,12 -0,03

L4 14.056,68 14.060,30 3,62 0,05

L5 2.929,51 3.215,54 286,02 0,03

L9/10 15.886,97 17,437,99 1.551,03 9,76

L11 116,26 5.762,63 5.646,38 -

TOTAL 79.044,55 87.625,22 8.580,67 10,86

032

Pel que fa a la xifra de trens en hora punta del matí corresponents a un dia feiner d’hivern,

aquesta era a finals d’any de 137 unitats, set més que el 2009.

Trens en hora punta (dia feiner)

Línia 2008 2009 2010

L1 24 26 26

L2 22 22 22

L3 25 27 27

L4 19 19 19

L5 29 29 30

L9/10 - 3 5

L11 - - 4

Funicular 2 2 2

TOTAL 123 130 137

El grau de compliment mitjà de l’oferta teòrica (% cotxes-km útils realitzats sobre els pro-
gramats) ha millorat el 2010, sent del 99,30%. La causa ha estat principalment l’augment
de la ràtio a la L1, ja que l’any anterior havia baixat a causa de les tasques d’instal·lació del
sistema de seguretat ATP.

Grau d’acompliment de l’oferta teòrica

Any 2010 L1 L2 L3 L4 L5 L9/10 L11 Total

% de compliment del servei 99,01 99,75 99,36 99,56 99,57 97,91 96,55 99,30

Pel que fa a la velocitat comercial, s’han registrat canvis a la L2, L5 i L9, on s’ha incrementat.
No obstant, ha baixat a la línia 11 per adaptar-se a la seva automatització parcial.

Velocitat comercial (km/hora)

Línia 2009 2010

L1 26,8 26,8

L2 27,7 28,1

L3 26,6 26,6

L4 28,4 28,4

L5 25,9 26,3

L9 27,7 31,1

L10 - 32,3

L11 25,3 23,7

Funicular 25,0 25,0

033

2.3. Millores als trens

i a les estacions
UNA FLOTA DE TRENS JOVE I FIABLE

La incorporació de nou material mòbil en els darrers anys ha permès renovar totalment la
flota de la línia 5, amb les noves unitats de la sèrie 5000. La línia 2 ha passat a estar formada
íntegrament per trens nous de la sèrie 9000 i la línia 4 ha rejovenit també amb el traspàs de
trens de la sèrie 2100, procedents de la línia 2, i la incorporació de noves unitats de la sèrie
9000, que van substituir els antics trens de la sèrie 1100. Per altra banda, a finals d’any hi
havia un parc de 16 trens de la sèrie 9000 assignats a la línia 9/10.

Amb aquestes incorporacions, el parc mòbil del metro (sense Funicular), a 31 de desembre
de 2010, estava format per 162 trens quíntuples i tres trens dobles. Això representa un total
de 816 cotxes, dels quals 654 eren motors i 162 remolcs, tal i com es desglossen per sèries en
el quadre següent:

Composició del Parc Mòbil (No inclou Funicular)

Motors Remolcs Total cotxes TOTAL TRENS

Sèrie 2000 24 6 30 6

Sèrie 2100 60 15 75 15

Sèrie 3000 72 18 90 18

Sèrie 4000 96 24 120 24

Sèrie 5000 156 39 195 39

Sèrie 6000 40 10 50 10

Sèrie 9000 200 50 250 50

Sèrie 500 (*) 6 0 6 3

162
Total cotxes 654 162 816
quíntuples

3
(*) Els trens de la sèrie 500 són dobles
dobles

Per altra banda, el Funicular de Montjuïc, integrat a la xarxa de metro des de l’any 2002,
compta amb una flota de dos unitats de tres cotxes cadascuna.

El nombre de trens de la flota ha crescut prop d’un 40% des de l’any 2004, la qual cosa ha
suposat una millora substancial de l’oferta, tant en termes quantitatius com qualitatius, amb
trens de nova tecnologia.

034

Evolució del nombres de trens

175

165
165
155 160
156
151
145

135
135
125 128

115 118

2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

Amb aquesta incorporació progressiva de nous trens en els darrers anys, l’edat mitjana de
la flota en servei ha anat disminuint de forma significativa. A finals de l’exercici, era de 9,5
anys, una flota força jove si es té en compte que la vida útil d’un tren es pot situar entre els
30-35 anys.

Evolució de l’edat mitjana dels trens (en anys)
20,0

19,2
18,6

15,0
14,2

10,0
9,2 9,3 9,5
8,7

5,0

0,0
2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

Edat mitjana de la flota de trens per línies a 31/12/2010

L1 L2 L3 L4 L5 L9/10 L11 Total

Edat mitjana de la flota (anys) 16,4 3,6 18,0 7,4 4,5 1,0 7,0 9,5

Nota No s’hi inclouen els dos trens del Funicular de Montjuïc

TMB ha continuat durant 2010 amb la remodelació dels trens de la sèrie 3000 i 4000, amb
quatre nous vehicles renovats en cadascuna de les sèries.

Any remodelació Trens sèrie 3000 Trens sèrie 4000

2007 4 1

2008 4 4

2009 5 2

2010 4 4

TOTAL 17 11

035

Així mateix, ha continuat treballant en el projecte iniciat el 2008 per instal·lar una nova

funcionalitat al sistema de tancament de portes de trens de les sèries 500, 3000, 4000,
2000 i 2100 (línies 1, 3, 4 i 11).

Una altra novetat ha estat la posada en servei del sistema ATO (Automatic Train Operation)
a la línia 1, amb la qual cosa es finalitza el projecte de la implantació d’un sistema d’ATP
(Automatic Train Protection) i ATO a les línies 1 i 3 del metro. El sistema ATO és el nom que
rep en alguns trens la manera de conducció que governa el tren de forma automàtica sense
la intervenció del conductor i que permet reduir el temps entre estacions i, per tant, millorar
la freqüència de pas dels trens.

S’ha finalitzat el projecte d’instal·lació de la ‘Distància Objectiu’ als trens de la línia 5 dotats
del sistema ATP/ATO, que possibilita la circulació amb un menor interval i la possibilitat de
realitzar la volta automàtica sense conductor als finals d’aquesta línia.

Fiabilitat de funcionament

La mitjana de quilòmetres recorreguts sense avaria (inclosa L9/10) s’ha situat en 59.288
cotxes-km recorreguts, xifra lleugerament inferior a la de l’any anterior (-0,81%). No obstant
això, si es fa una comparació homogènia dels dos exercicis, excloent-hi la línia 9/10, que com
tota línia nova ara està en el que es coneix en termes ferroviaris com a període d’infantesa,
s’observa que aquest indicador s’hagués situat l’any 2010 en 66.903 km, és a dir, un 11,9%
superior al del 2009. Cal destacar que l’indicador de fiabilitat de la flota de trens ha millorat
notablement durant els darrers anys, ja que des del 2005 la mitjana de km sense avaria ha
crescut més de 21.000 km.

Evolució de la fiabilitat de la flota de trens (km sense avaria)

80.000

60.000
59.774 59.288
53.365

40.000 43.881
37.969 36.797

20.000

0
2005 2006 2007 2008 2009 2010

NOVES ESTACIONS I INTERCANVIADORS

TMB ha posat en servei en 2010 la nova estació Ernest Lluch i ha rehabilitat les de Santa
Coloma, Hospital Clínic, Sant Pau/Dos de Maig i Sant Andreu. Així mateix, ha inaugurat els
vestíbuls de Can Vidalet, Llacuna, Bogatell i Selva de Mar, i ha remodelat els intercanviadors
d’Arc de Triomf i diferents enllaços de la L9 amb altres línies de metro.
• l 2010 han finalitzat les obres de la nova estació Ernest Lluch, promogudes per
E
la Direcció General de Transport Terrestre (DGTT). S’ha realitzat l’estructura
principal de l’estació, deixant per a més endavant les obres d‘arquitectura i
instal·lacions. L’obra té un cost d’uns 39,2 milions d’euros.
• a remodelació de l’estació de Santa Coloma de Gramenet, amb un cost d’1,7
L
milions d’euros, va començar el mes de febrer de 2010 i està previst que finalitzi
al gener de 2011. Les obres contemplen la millora dels revestiments verticals,
la substitució de paviments i la renovació de l’equipament, el mobiliari, la

036

senyalització i les instal·lacions. Igualment, s’està treballant per adaptar l’estació
al 100% de persones amb mobilitat reduïda.
• a rehabilitació de les estacions d’Hospital Clínic i Sant Pau/Dos de Maig a la L5
L
ha consistit en la renovació dels terres, falsos sostres i parets. A Sant Pau/Dos de
Maig s’han renovat els accessos. Les obres van finalitzar a l’agost, amb un cost de
2,1 milions d’euros a Hospital Clínic i 2 milions d’euros a Sant Pau/Dos de Maig.
• l 2010 van finalitzar les obres de rehabilitació de l’estació de Sant Andreu, per
E
un import de 2,5 milions d’euros. Les millores han permès la supressió de les
barreres arquitectòniques de l’estació i la instal·lació de nous revestiments dels
paraments verticals i del terra per altres materials més actuals amb tractament
antivandàlic, entre d’altres avantatges.
• a construcció d’un segon vestíbul a l’estació de Can Vidalet ha eliminat les
L
barreres arquitectòniques. L’obra, promoguda per la DGTT, ha tingut un cost de
8,6 milions d’euros.
• MB ha treballat en 2010 en els nous vestíbuls de les estacions de la L4 Llacuna,
T
Bogatell i Selva de Mar. L’obra, promoguda també per la DGTT, té un cost de 22,8
milions d’euros. Els nous vestíbuls permeten fer accessible aquestes estacions
a persones de mobilitat reduïda, amb la incorporació d’ascensors i absència
de barreres arquitectòniques, i d’altra banda, l’adequació al marc de criteris
d’evacuació seguit per FMB a les seves estacions. El treballs realitzats al llarg del
2010 s’han centrat en el nou vestíbul de l’estació de Selva de Mar i de Bogatell.
• l setembre s’ha posat en servei el nou vestíbul de l’intercanviador d’Arc de
E
Triomf (L1 i Renfe). L’obra, promoguda per la DGTT ha comportat l’adaptació de
l’espai a persones amb mobilitat reduïda.
• stan en fase d’obres diferents enllaços de la L9 amb la resta de línies de metro:
E
Torrassa (L1), Zona Universitària i Lesseps (L3), Guinardó (L4), Collblanc (L5) i
Sagrera (L1, L5).

La xarxa de metro a 31 de desembre de 2010 disposava de 140 estacions, de les quals 98 són
senzilles, 15 amb una correspondència i quatre amb dues correspondències.

La xarxa de metro a 31/12/2010

Trens
Nombre Interval de pas
Línia Longitud km programats en
estacions en hora punta
hora punta

L1 20,7 30 26 3’44’’

L2 13,1 18 22 2’44’’

L3 18,4 26 27 3’13’’

L4 17,3 22 19 4’00’’

L5 18,9 26 30 2’58’’

L9/10 11,1 11 5/4 3’14’’

L11 2,3 5 2 7’30’’

Funicular 0,8 2 2 10’00’’

Total xarxa 102,6 140 137

Nota La línia 11 té 3 trens de 2 cotxes i la resta de línies tenen trens quíntuples.
Funicular: 2 trens de 3 cotxes. L’intèrval de 3’14’’ correspon al tram comú de la L9/10, en els trams
individuals és de 6’28’’

037

MANTENIMENT DE LES INFRAESTRUCTURES

A més de treballar en la millora de les estacions i els intercanviadors, durant 2010 s’han
fet actuacions a altres infraestructures, potser no tan visibles als ciutadans, però igualment
essencials per al bon funcionament de la xarxa. Entre les obres dutes a terme, destaquen:
• onsolidació estructural de les estacions de Sant Ildefons, Catalunya i Paral·lel.
C
• ccions per prolongar la vida útil dels túnels de les bifurcacions L3/L4, L4/L5 i el
A
tram Drassanes-Liceu (L3).
• enovació de les vies entre les estacions d’Artigues i Pep Ventura (L2); a Hospital
R
de Bellvitge (L1), Catalunya (L1 i L3) i Passeig de Gràcia (L3).
• rolongació de la cua d’estacionament de l’estació d’Hospital de Bellvitge. L’obra,
P
promoguda per la DGTT, es va iniciar al novembre de 2006, i s’ha anat posant en
servei, degut a les necessitats de disposar d’espai per estacionar trens, a mesura
que es finalitzava parcialment.
• onstrucció de nous tallers de via a l’estació d’Hospital de Bellvitge (L1) amb
C
l’objectiu de realitzar el trasllat de part de les instal·lacions de manteniment i
tallers de via existents a l’estació de Mercat Nou. L’obra, que té un cost d’uns 26,6
milions d’euros, es preveu que finalitzi el 2011.
• dequació a la urbanització existent de pous i reixes de ventilació (obra
A
promoguda per la DGTT). La finalitat és alliberar espai a la vorera per a vianants i
eliminar l’obstacle que suposen les reixes elevades.
• entilació de les dependències de l’estació de Paral·lel amb l’objectiu de disminuir
V
les elevades temperatures que es generen.
• estauració de l’antic lluernari descobert amb motiu de les obres d’adaptació a
R
persones amb mobilitat reduïda de la L3 a l’estació de Passeig de Gràcia.

038

Informe anual 2010

Empfohlen

Empfohlen

Weitere ähnliche Inhalte

Andere mochten auch

Andere mochten auch (6)

Mehr von TMB

Mehr von TMB (20)

Informe anual 2010