Soler cantó informe definitiu

PRC1-Recerca. Flow en el treball
María del Mar Soler Cantó

PRC1- RECERCA. FLOW EN EL TREBALL

Índex

INTRODUCCIÓ..............................................................................................................................................2

CONCEPTUALITZACIÓ I MARC TEÒRIC.........................................................................................................3

ESTAT DE LITERATURA.................................................................................................................................6

Antecedents ............................................................................................................................................6

Conseqüències.........................................................................................................................................8

Variables..................................................................................................................................................9

Altres qüestions: ...................................................................................................................................10

OBJECTIUS.................................................................................................................................................14

Globals: .................................................................................................................................................15

Específics: .............................................................................................................................................15

ANNEX.......................................................................................................................................................16

BIBLIOGRAFIA............................................................................................................................................17

1


PRC1- RECERCA. FLOW EN EL TREBALL

INTRODUCCIÓ

Es pot definir a Flow “com una experiència òptima extremadament gaudida, que es
caracteritza per l’atenció i concentració focalitzada, la existència de metes reptadores,
feedback sobre l’acompliment, i control sobre la situació, la distorsió de temps , i el
gaudí intrínsec” (Csikszentmihalyi, 1990; Moneta y Czikszentmihalyi, 1996; Seligman y
Czikszentmihalyi, 2000)

La psicologia positivista ens ha proporcionat material excel·lent durant la recerca de
quines son els condicions que fan possible un bon treball en l’àmbit laboral i
professional com es per exemple The Quality of Life Researh Centre (QLRC) en la
Universitat de Claremont fundada en 1999, la qual te com a co-directors Mihalyi
Csikszentmihalyi i Jeanne Nakamura.

S’ha demostrat amb inventaries, qüestionaris i bateries la relació entre motivació i
satisfacció laboral i Flow al treball, per exemple amb el WOrk-reLated Flow inventory
(WOLF) (Bakker, 2008) , es han donat diversos estudis on hi han correlacions positives
entre absorció, gaudir laboral i motivació intrínseca al treball i Flow. Amb aquest
inventari també es pot donar evidència a la construcció i predicció de Flow al treball.

Avui en dia el concepte de Flow encara es pot treballar més i les tècniques que es
poden utilitzar al treball per tal d’aconseguir la construcció i predicció de l’estat Flow en
diferents àmbits laborals encara es pot treballar més.

Es necessari revisar els estudis que s’han fet sobre flow al treball?;Com es pot
preveure l’estat de Flow?;Com es pot motivar l’estat de flow al treball? ;Les 9
dimensions que es donen durant el flow es poden donar en tot moment al treball?;Hi ha
suficient recerca que apoje la teoria de que les tècniques de flow ajuden en el
treball?;Es possible llevar a cap el concepte de flow al treball de forma pràctica? Es
possible llevar a la pràctica la teoria de flow i les 9 dimensions en l’àmbit laboral?.

Al principi la idea d'escriure un informe sobre flow a la feina em va fascinar i em va
semblar que no seria difícil, però, quan em vaig adentrar més detalladament en els
diferents cercadors recomanats per la UOC vaig anar trobant amb diversos obstacles,
els quals es deuen majoritàriament a que el concepte de Flow es molt recient dins de la
inveestigació i recerca psicológica i més concretament en la Psicologia del Treball i de
les Organitzacions.
Obstacles:
2


No hi ha suficient literatura, la majoria dels resultats estaven relacionats amb flow i
esport i flow i creativitat i molt pocs resultats sobre flow i la situació laboral, dels quals la
majoria són escrits per Csikszentmihalyi i / o els seus col · legues de The Quality of Life
Researh Centre (QLRC) en la Universitat de Claremont. Astò indica no tan sols la
escassetat de recerca del tema a tractar en al investigació sino la poca varietat
d’escoles que ha estudiat aquest.

La quantitat d'estudis donats sobre flow i treball es escasse i alguns dels estudis tene
limitació en la validez i dificultat d'analitzar les propietats psicomètriques.Debut a
l'escasetat de estudis empírics hi ha una necessitat de fer més insturments
psicomètrics vàlids (Bloch,2000)

Un altre obstacle que he trobat,una volta llegint la bibliografia, es com s’ha explicat el
concepte de treball i flow al treball, la descripció literal i les explicacions donades de
perque es dona flow i perque no, en la meva opinió, astó es deu a que la situació
laboral actual no es reflexa en els estudis realitzats sobre flow i treball (els quals es van
donar a finals dels 90 i principis del 2000). Per tant, pense que es necessaria la revisió
dels llibres i recerques donades sobre flow i treball i poder ampliar aquestes dins d'un
context cultural específic.

CONCEPTUALITZACIÓ I MARC TEÒRIC

“I have given the name <<flow>> to this common experience, because so many people
have used the analogy of being carried away by an outside force, of moving effortlessly
with a current of energy, at the moments of highest enjoyment”(M. Csikszentmihalyi,
2003) (Csiskszentmihalyi,2003, p.39)

L’origen del fenomen Flow va ser creat en els anys 60 per el psicòleg positivista Mihaly
Csikszentmihalyi. Encara que el nom a aquest estat es va donar en
1975(Csikszentmihalyi, 1975) i no va ser fins als 80 i 90 que el concepte va rebre
importància.

Csikszentmihalyi va créixer-te un interès per poder entendre el nivell de immersió i
concentració que experimenten alguns artistes, músics (Csikszentmihalyi,1988,
Csikszentmihalyi, M., & Tosaus Abadia, 1998) i esportistes(Jackson, A. S. y
Csikszentmihalyi, M. 2002; Jackson i Csikszentmihalyi, 1999) mentres realitzen les
seves activitats. Csikszentmihalyi va dedicar 20 anys investigant a persones que eren
3


felices, durant aquestes investigacions Csikszentmihalyi es va adonar que la felicitat no
passa perque sí sino que les persones deuen de desenvolupar la capacitat per produir
experiències òptimes i poder millorar la qualitat de vida tant en l'àmbit professional,
social i personal, es a dir, per millorar la qualitat de vida o ser feliç el repte està en que
les persones deuen aprendre a assolir l'estat òptim de les experiències o el que més
tard es nomenarà "Flow": el qual es l’estat més alt de concentració, les persones
focalitzen la seva energia psíquica en una meta, aquesta meta deu retroalimentar-se
contínuament per poder fluir, l'autor pensa que quant la persona s'organitza amb
experiències de flux la qualitat de vida millora.

Després de la Segona Guerra Mundial la psicologia sempre ha tractat de curar a
mallats mentals, es van centrar en patologies i anomalies i per aquest motiu les
investigacions psicològiques es van enfocar en trastorns mentals i es va deixar oblidat
l'estudi de com fer la vida de les persones més productiva i repleta,estudi de
l'optimisme, esperança, creativitat i responsabilitat (Seligman, 2002).

Va sorgir la necessitat d'una Psicologia que pugui estudiar el benestar psicològic, es a
dir, la Psicologia Positiva (Ryff, 1989; Veenhoven, 1991; Seligman y Csikszentmihalyi,
2000; Casullo, 2002)Bohart, A., & Greening, T. (2001).

Mihalyi Csikszentmihalyi i Seligmen (Seligman y Csikszentmihalyi, 2000) es va donar
compte de que hi havia una necessitat de psicologia positiva en Europa durant la
segona guerra mundial “ Quant era petit, vaig vore la dissolució del món satisfet amb el
qual havia estat còmodament instal·lat. Amb sorpresa vaig notar la quantitat d’adults
que jo havia conegut com exitassos i segurs de si mateixa una volta la guerra va
eliminar el suport social aquestos es van transformar en adults impotents i desanimats
Sense treball, diners o estatus, ells es van reduir a cascares buides. Sin embarg havien
uns poquets que van mantindre la seva integritat i propòsits malgrat del caos que els
rodejava. La seva serenitat era la cimera que mantenia a la resta de no perdre
l’esperança. I aquestos no eren els homes i dones que u esperava sorgir il·lès:
aquestos no eren necessariament els més respectats, els millors educats, o els
individus amb més habilitats. Aquesta experiència em va fer pensar: Quines fonts de
força lleva a aquestes persones? Seligman y Csikszentmihalyi, 2000, pag 6)

En la Psicologia del Treball i de les Organitzacions es han fet investigacions sobre burn
out, estrès al treball i altres aspectes negatives (Brewerton, P. (2007).Navarro, M. L. A.,
Mas, M., & Jiménez, A. M. L. (2010). ... sin embarg no s´ha donat tant les
investigacions sobre la motivació intrínseca, el benestar laboral i el disfrute

Nosaltres estudiarem el concepte de Flow en el treball i com les experiències de Flow
al treball pot llevar a una productivitat més alta, innovació i satisfacció laboral. Debut a
la dificultat de crear una atmosfera laboral que permeti “Flow” no hi ha en molts estudis

4


que demostren que si es segueixen els 9 dimensions per poder aconseguir Flow al
treball:

1. Objectius laborals clars: Quant les persones estan profundament concentrades
en una activitat, es fonamental saber amb exactitud quines son les tasques que
ha d’acomplir, pas a pas. Per tal de poder experimentar flow es necessari tindre
uns objectius clars no perque aconseguir els objectius es extremadament
important sino perque sense aquestos es difícil concentrar-se i evitar
distraccions.

“es el viatge el que compta, no arribar al seu destí”(Csikszentmihalyi,2003, p.43)

2. Feedback immediat: l’ implicació total durant l'experiència de flow cobra sentit
en gran part, al saber que el que un fa importa i que té conseqüències, per
aquest motiu la persona necessita informació sobre com estan fent l’activitat. El
feedback son indicacions concretes i objectives que fan sentir a les persones
millor sobre si mateixes.

” l'alegria de saber amb certesa que un ha aconseguit fer una cosa mai abans fet
no té comparació” (Csikszentmihalyi,2003, p.44)

3. Equilibri entre oportunitat i capacitat: es més fàcil poder realitzar una tasca si la
persona creu que es pot fer. “flux es produeix quan desafiaments i habilitats són
de nivell alt i són iguals entre si” (Csikszentmihalyi,2003, p.44)

4. Concentració es profunditza: quan la persona respon a l’oportunitat de llevar a
cap una activitat amb objectius clars i amb feedback immediat la probabilitat de
començar a estar involucrats en l’activitat es molt alta, aquest a involucració
traspassa un determinat llindar d’intensitat i la persona es troba profundament en
aquesta, ja no es pensa el que es fa, es casi automàtic.

5. El present es el que importa: “En el mon de flow es limita no tan sols l’espai, sino
també el temps: perque l’atenció deu d’estar enfocada en el present,
esdeveniments del passat o del futur no poden trobar un lloc en el coneixement”
(Csiskszentmihalyi,2003, p.49)

6. Control no es un problema: Quan les persones experiment flow es dona una
sensació molt gran de control. Les persones si tenen clar que els desafiament i
com desenvolupar les habilitats adequades per poder acomplir aquestos i per
tant saben com acomplir aquestos desafiaments, hi ha una bona possibilitat de
poder fer front a aquesta activitat, es adir, d’experimentar control.

5


7. El sentit del temps canvia: Una de les característiques durant l’experiència del
flow es que el temps s’altera, es adir, “el temps se’ns ha passat volant”.” en el
flux, el sentit del temps s'adapta a l'acció que està a mà”
(Csikszentmihalyi,2003, p.54).

8. Perdua del ego: La focalització intensa durant un moment de concentració es
desfà de qualsevol cosa que no està directament relacionada amb l’activitat que
es realitza, per tant la consciència d’un mateix no es dona durant l’experiència
del flow.

9. Experiència autoelítica : “Autoetílic “ es una paraula composta de dos arrels
gregues: auto (jo), i telos (objectiu). Una activitat autoetílica es una que ho
fem pel seu propi bé, perquè l'experiència és l'objectiu principal” (M.
Csikszentmihalyi, 1998) p.117.

Les personalitats autoetíliques son més autònomes e independents perque es
senten menys manipulades amb amenaces i premis.

Jackson & Marsh (1996), van produir una bateria de 36 ítems que es diu Flow State
Scale per tal de poder mesurar de forma qualitativa i quantitativa les 9 dimensions de la
teoria de Flow de Csikszentmihalyi i pot ser usada en l’àmbit laboral.

ESTAT DE LITERATURA

A aquest apartat es reflexiona sobre les variables antecedents, es a dir, aquelles que
tenen efectes sobre el flow que han implicat i causat el Flow, les variables conseqüents,
aquelles efectes que han desenvolupat el flow, altres variables que hi intervenen es
poden estudiar durant el flow com per exemple flow i satisfacció laboral i per últim es
farà un llistat dels estudis, mesures, escales, etc realitzats que es poden relacionar amb
la nostra investigació. La Psicologia Positiva es centra principalment en tres factors : les
emocions positives i els trets individuals positius, les organitzacions positives i les
situacions en els que es donen, per tant, en cadascun dels subapartats es
desenvoluparan aquest punts si es necessari.

Antecedents

L’explicació de l’estat de flow va ser donat per Csikszentmihalyi (1975) amb la
descripció del disfrute de diferents activitats com ock climbing, escàs, bailar, etc
6


“El meu treball en l'experiència òptima es va iniciar amb la meva tesi doctoral,
que va implicar un estudi de com els artistes joves son mentres realitzen la
creació d'una pintura. Alguns dels resultats es van registrar en el llibre The Creative
Vision (Getzels & Csikszentmihalyi 1976).” (Csikszentmihalyi, M,1990, pàgina 224).
Després van sorgir un gran nombre d’estudis relacionats amb la conducta del flow en
moltes diferents cultures sent: Csikszentmihalyi i Csikszentmihalyi 1988,
Csikszentmihalyi (1993), Csikszentmihalyi i Rathunde (1993), Massimi i Inghilleri
(1986,1993) i Inghilleri (1995),Monet i Csikszentmihalyi 1996, Adlai-Gail (1994), Choe
(1995),Heine (1996),Hektner (1996)

Flow ha sigut estudiat amb qüestionaris Expirience Sampling Methods (ESM)

Csikszentmihalyi va fer una investigació amb oficials de policia en Suecia (factor
situacional) on va comprovar que hi ha barreres per tal de poder arribar a l’estat de
Flow al treball aquestes son: els objectius del treball no estan clars, perque algunes
tasques funcionen amb l’organització però no funcionen amb els individus per tant els
objectius no estan clars. Un altra raó es que el treballador no te feedback , al no saber
si fa el treball be o no la motivació pot disminuir.

Per un altre costat tenim l’estudi de Karina Nielsen i Bryan Clean “Predicting flow at
work: Investigating the activities and job characteristics that predict flow states at work”
(Nielsen, K., i Cleal, B., 2010). Flow ha sigut estudiat amb cuestonaris i Experience
Samplig Method (ESM,), on es va fer ús d’una nova escala per analitzar les 9
dimensions del Flow amb aquest estudi es van donar resultats que expliquen amb
quines activitats en el treball (factors organitzacional) es pot donar un estat de Flow
(factors individuals) i amb quines es més difícil que es done l’estat de Flow basta en
els 9 dimensions de Csikszentmihalyi, sent els de nivell més actiu (pluja d’idees,
avaluació i sol.lució de problemes) els que permerteixen preveure l’estat de Flow i els
nivells més estable (claredat de rol, influència i demandes cognitives) les que no poden
preveure el Flow al treball.

Per un altre costat Csikszentmihalyi amb altres col·legues va fer un estudi “Optimal
experience at work and leisure “(Csikszentmihalyi, M., i J. LeFevre ,1989) de forma
empírica per tal de poder saber si la qualitat d’experiència era més influenciada en una
persona al treball o en activitats d’oci (factors situacional) o si aquest experiència
influència més en la persona debut a l’estat de Flow(factor individual). Els resultats
van demostrar que les variables que mesuren la qualitat de les experiències amb
excepció de motivació i relaxació estan més afectades per l’estat de Flow sense afectar

7


si estan al treball o fent activitats d’oci, de totes formes la majoria de les experiències
es per Flow es donen en el treball. I els individus més motivats en el Flow tenen
experiències més positives al treball.

També es va fer diversos estudis i investigacions de la relació entre flow i deport i de
quines son les característiques de l’estat de flow i com et pot ajudar a funcionar
adequadament mentres fas deport(factor situacional).(Jackson i Csikszentmihalyi,
1999).

Conseqüències

En aquest apartat es tractarà de reflexionar sobre els conseqüències que pot evocar el
Flow acompanyat dels estudis que es han donat. En algunes de les conseqüències es
nombren algunes de les 9 dimensions del Flow concretament, encara que no nombre
totes les dimensions individualment es a d’assumir que quant es parla de “l’experiència
de flow” totes les dimensions de la teoria del Flow estan incloses. Exemples dels
efectes que es donen del fow son: felicitat, innovació, aportació cultural,
benestar,autoestima, millora de qualitat de vida…

Entre 1990 i 1995 Csikszentmihalyi (Csikszentmihalyi, M., i K. Rathunde., 1993;
Csikszentmihalyi, M., i Tosaus Abadia, J., 1998) va llevar a cap un estudi a la
Universitat de Chicago on es va poder descriure i interpretar les vides d’un nombre de
individus considerats creatius(factor individual) que han aconseguit trobar formes de
fer el Flow una manera permanent de llevar les seves vides i com a conseqüència han
contribuït en el desenvolupament cultural (factor situacional).

Una altra conseqüència que es produeix durant la realització de l’estratègia el Flow es
el “Bon Treball” ( definit com treball d’una qualitat excel·lent, sensible a les necessitats
de la comunitat i que sigui significatiu a nivell personal) per Gardner, H.,
Csikszentmihalyi, M., i Damon, W. (2001), en la realització del projecte “El Bon Treball
en Negocis”. A finals dels anys 90 va sorgir The Good Work in Business el projecte va
començar amb tres principals investigadors: William Damon (Universitat de Stanford ),
M. Csikszentmihalyi (Universitat de Claremont) i Howard Gardner (Universitat de
Harvard), la intenció del projecte es identificar individus i organitzacions amb una
qualitat de treball excel·lent sense perjudicar la responsabilitat social i moral. El projecte
servirà per determinar com augmentar el bon treball en la nostra societat.

Les experiències de flow tenen un efecte en els organitzacions i es que poden crear
una “organització feliç”, els negocis necessiten motivar el flow, necessiten inspirar un
ambient laboral on la motivació intrínseca es part de la mentalitat de l’organització,

8


aquesta teoria ha estat recolzada per diversos autors com Ellsworth (2002),
Scott(2000), Thomas (2000) i Weihrouch (2000).

A l’apartat antecedents ja he nombrat l’article “Predicting flow at work: investigating the
activities and job characteristics that predict flow states at work.”(Nielsen, K., & Cleal, B.
(2010), la raó per la que els autors van decidir realitzar aqueta investigació es perque
Flow es un estat que, avui en dia, ha crescut en popularitat debut a l’efecte positiu que
es dona en el benestar del empleat (factor individual) I per tant de la capacitat de
innovació que aporta a la organització. Els efectes que produeix el Flow estan
desitjats.

José, N., i Lucía, C. (2011) descriuen a l’article “Dinámicas complejas en el flujo” com
van realitzar un estudi empíric no linear on demostren que les experiències del flow al
treball(factor organitzacional) tenen un efecte de benestar(factor individual) sobre els
individus. (Lucía, C., i José, N.,2011)

Una altra conseqüència del flow pot ser l’augment d’autoestima (factor individual), la
relació entre autoestima i flow ha sigut estudiada per Ann Wells(1988), tenint en compte
que el treball es una de les activitats on el flow es experimentat, els estudis han
comparat mares solteres que treballen de les que no treballen (Ann Wells, 1988) llevant
a resultats que expliquen que les mares solteres que treballen tenen més autoestima
de les que no.

També es ha comprovat que hi ha una relació entre la dimensió “Equilibri entre
oportunitat i capacitat” i el benestar dels individus. Autors han treballat també la relació
entre el procés d’ assolir l’objectiu te un efecte més directe en el benestar dels
individus que assolir l’objectiu en sí mateixa (Carver, Lawrence i Scheier , 1996;
Csikszentmihalyi , 1998). Per aquest motiu, tindre objectius pot ajudar a donar un
major significat a la vida diària i els individus poden obtindre millor benestar psicològic
si l’objectiu es coherent amb les seves necessitats i motivacions (Brunstein, Schultheiss
i Grasman, 1998.

Estudis de Schmuck i Sheldon (2001) han demostra que el benestar dels individus es
relaciona amb l’energia que es posa sobre els objectius laborals, els resultats
demostren que si la dimensió “els objectius son clars” es donen en una organització
els individus es sentiran més feliços que si no es donen objectius, també es ha
demostrar que són més feliços si els objectius son a curt termini més que a llarg
termini, també han demostrar que si no es .

Variables

9


Flow i treball

Flow i estrés laboral

Flow i motivació laboral

Flow i satisfacció laboral

Flow i la crisi econòmica

Flow i inseguretat laboral

Flow i les 9 dimensions de Csikszentmihalyi

Flow i benestar individual

Flow i innovació laboral.

Altres qüestions:

Desde la Pisologia Positivista es han donat un nombre de diferents recerca i mètodes
utilitzats per a la invetigació del Flow en l’àmbit laboral, s’han donat estudis
longitudinals, escales psicomètriques, studis del benestar dels empleats en
aproximacions linears, qüestionaris i entrevistes, anàlisis de estructura factorial, la
tècnica de la observació sistemàtica, estudis longitudinals, qüestionaris de tipus
entrevista auto assistent per ordenador (CASI), etc

En aquest apartat faré una llista dels estudis, mesures, bateries, etc que s’han donat
relacionats amb els antecedents, conseqüències i variables del Flow, també
mencionaré estudis que pugui ajudar a comprendre la situació laboral actual, les
emocions individuals i factors organitzacional. En rdre alfabètic he pogut trovar:

ACS: Escalas de Afrontamiento para Adolescentes.Frydenberg, E. y Lewis, R. (1996).

BIEPS-A :Escala de Bienestar Psicológico (de Casullo y col. 2002).
BM : Burnout Mesure (de Pines y Aronson, 1988)

IMI: Inventario de Motivación Intrínseca (McAuley, Duncan, y Tammen, 1989). S’avalua
5 reactius sobre la percepció de eficació i satisfacció en la pràctica deportiva.

ESM : Experience Sampling Method.
Aquesta tècnica va ser utilitzada per primera volta en un estudi de treballadors
adults en 1976 per Csikszentmihalyi, la primera publicació es va donar quant un

10


estudi d'adolescents (Csikszentmihalyi, Larson, & Prescott 1977). Una descripció
més detallada del mètode es troba a Csikszentmihalyi & Larson (1984, 1987).

FSS: Flow State Scale: escala de desenvolupament i validació de la mesura de
l’experiència òptima o Flow,es tracta d’un instrument amb propietats
psicomètriques utilitzat per valorar l’estat de fluix en practicants d’activitat física,
encar que també es pot adapatr a altres ambients com es el laboral (Jackson, S.
A., & Marsh, H.,1996).

FSS: versió espanyola en Tomás, G., Ruth, J., Francisco, J., Raúl, R., & Eduardo, C.
(2008).

FSS-2: The Flow State Scale-2 en Jackson, S. A., & Eklund, R. C. (2002).

Flow State: altres instruments similars al FSS es troven en: Csikszentmihalyi i
Csikszentmihalyi, 1988; Csikszentmihalyi i Larson, 1987; Csikszentmihalyi i LeFevre,
1989; Ellis, Voelkl i Morris, 1994; Ghani i Deshpande, 1994; Kimiecik i Stein, 1992;
Webster, Trevino i Ryan, 1993. De totes formes es troven limitacions i dificultats en la
validesa i fiabilitat de les mesures.

GWBQ: Worn Out Scale of the General Well-Being Questionnaire en Cox, T., Oliver, A.,
Rial-González, E., Tomás, J. M., Griffiths, A.,i Thompson, L. (2006).

IEES: Adaptación de la Escala de Intensidad Emocional de Pensgaard i Duda, (2003).,
conte una llista de 17 emocions (10 de to positiu i 7 de to negatiu), es demana la
intensitat de la emocio en una escla de tipo Borg de 13 punts a atletes o deprotistes.

IMI: Inventari de Motivació Intrínseca de McAuley, Duncan i Tammen, (1989).

MBI: Maslach Burnout Inventory de Maslach y Jackson, 1986. Es un instrument en el
que es planteja a l’individu una sèrie d’enunciats sobre sentiment i pensaments
relacionats amb la interacció amb el treball.
POSQ:Perception Of Succes Questionnaire, cuestionari de percepció d'Éxit de Roberts
i Balague (1998). Format per 12 elements: 6 mesuren tasques orientatives i 6 mesuren
l’orientació del ego. Les respostes es valoren amb l'escala Likert-type, que van de 1 a
10.

PSS: Perceived Stress Scale. La versió espanoyola es de Remor, E. (2006).

QLRC: The Quality of Life Researh Centre, recerca sobre la qualitat de vida en la

11


Universitat de Claremont fundada en 1999, la qual te com a co-directors Mihalyi
Csikszentmihalyi i Jeanne Nakamura. Lleven a cap el Projecte Good Work, en 1998,
14 individus amb experiència en negocis van seleccionar 140 líders de negocis seguint
el criteri de “identificar líders de negocis que combinen alt rendiment i fort compromís
moral”, van ser nominats una mostra de 140, dels quals 39 van accedir a la entrevista
que segueix un protocol semiestructurat de dos hores, l’entrevista estava centrada en:
objectius i propòsits, creences i valors, procés de treball, formació, família i comunitat i
etc. Endemés de les entrevistes es van fer ús de documents bibliogràfica i altres
documents escrits.

WOLF: WOrk-reLated Flow inventory per Bakker,( 2008), inventori que medix el flux en
el treball, sent el flux una experiència cumbre que es doa en un termini de temps curt i
on es experimenta absorció, el gaudi del treball i la motivació intrínseca de treball.

Estudis sobre Flow
Encuesta sobre Flow a Alemània per Noelle-Neumann (1995)
La importància d’experimentar flow en activitats productives es ha demostrar en
diversos estudis: Csikszentmihalyi, Rathunde i Whalen (1993) i Hunter (2001)
Un estudi a U.S.A per Gallup Organization en 1998 i un altre en Alemania per
Allensbach Institue (Noelle- Neumann, 1995) demostren la freqüència de flow al treball.

Estudis relacionats amb la felicitat:
• La estructura del benestar psicológics per Norman Bradburn (1969)
• Myers (1992)
• Myers i Diener (1995)
• Diener i Diener (1996)
• Lykken i Tellegen (1996)
• Comparació internacional de ingressos i felicitat en Inglehart (1990)

Estudis sobre operacions mentals:
Jerome Singer ha estudiat somiar despertet, demostrant que somiar despert ajuda a
desenvolupar conentració, sent la concentració una de les 9 dimensions de
l’experiència de Flow (J.L. Singer 1966, 1981)

Estudis sobre l'autoestima:
Relació entre autoestima i grups ètnics per Asakawa (1996) i Bidwell et al.
Autoestima les diferències entre mares que treballen i mares que es queden a la casa
per Ann Wells (1988).

Estudis sobre treball:
12


Noelle.Neumann va interpretar la relació entre la voluntad de treballar i un estil de vida
positiu com a evidència de que treballar es fa feliç: Noelle- Neumann (1984)
Strumpel (1984), va demostrar que hi ha una preferència per a leisure per tant el treball
et fa infeliç
ESM estudis de la juventut sense treball en Reino Unido per John Haworth (Harworth i
Ducker 1991)
Inventori internacional de desempleo per Inglehart (1990)
S’ha demostrat en estudis que gent desocupats tene problemes psicològics, Ronald
Inglehart (1990), per un altre costat altres estudis com Haworth i Ducker, (1991)
sugereixen que la gent està menys satisfeta després de pedre un treball.

Aplaçament de la gratificació
Csikszentmihalyi i LeFevre(1989) i Abdumedeh (2002)

Habilitats... aparellat amb les oportunitats
Un estudi realitzar per Karasek et al. (1981) demostra que una de les causes de
depresió i malaltia coronària es tindre un treball amb demandes molt altes i decisions
molt baixes.

Per últim voli afegir que entendre els punts forts i dèbils dels mètodes i dissenys que
s’han utilitzat durant la recerca i investigació psicológica en el concepte de Flow al
treball es important, perque la qualitat d’aquestos determinarà la validació i fiabilitat de
les dades i mesures recopilades.

13


OBJECTIUS

14


Globals:
Amb aquest projecte es pretén contribuir a la comprensió de l’estat de Flow en l’àmbit
laboral i com funciona el procés per acomplir aquest es tat en diferents ambients
laborals en la societat europea d’avui en dia. Particularment es pretén avaluar
l’efectivitat de l’ambient laboral amb Flow per tal de crear un ambient laboral més
optimitzat, amb una productivitat més alta, innovació i satisfacció laboral seguit les 9
dimensions proposades segons Csikszentmihalyi.

Per tal de poder acomplir l’objectiu global es pretén revisar i ampliar els
desenvolupaments teòrics i empírics que siguin pertinents per al concepte flow en el
treball amb la finalitat de poder trobar problemes existents, possibles llacunes per tal de
poder identificar diverses formes de desenvolupar el camp més allà, de poder efectuar
una avaluació constructiva on es revisen els punts forts i fluixos, per tal de poder
ampliar el nombre de recerques.

Específics:
1- Clarificar quines son les barreres que dificulten o no permerteixen la prevenció i
funcionament de l’estat Flow en qualsevol àmbit laboral. Revistant i ampliant el
desenvolupament teòric i empíric.

2- Clarificar quines son les característiques del treball que permerteixen la prevenció i
funcionament de l’estat Flow en qualsevol àmbit laboral. Revistant i ampliant el
desenvolupament teòric i empíric.

3- Examinar la validació i fiabilitat de les mesures per mitjà d’una mostra en Espanya.
Revistant i ampliant el desenvolupament teòric i empíric.

4- Analitzar i avaluar els resultats de forma qualitativa i quantitativa de la investigació
sobre les 9 dimensions del Flow en diferents àmbits laborals ..

15


ANNEX
1. Registre de perfil de referència (adjuntat amb un document de Excel)

2. Perfil de cerca aquí baix, també adjuntat amb un document d’Excel:

16


BIBLIOGRAFIA

Es van realitzar cerca de diferents tipus: unes més generals per tal de poder entendre
els conceptes Flow i “psicologia positivista” i la situació laboral en Europa avui en dia,
les quals al mateix temps em van ajudar per poder buscar conceptes relacionats amb la
investigació.
També vaig cercar estudis i investigacions oficialment registrats sobre Flow i altres
camps com es deport i creativitat per tal de poder utilitzar com exemples de guia per fer
la investigació de Flow i treball, endemés de servir-me per trobar proves psicomètriques
i escales sobre Flow.
Per últim vaig fer cerques més específiques sobre Flow i l’ambient laboral relacionats
amb motivació, satisfacció laboral, estrés laboral i alguns autors com Goffman, Mann,
Csikszentmihalyi, Bollnow i Briner.
L’estratègia de búsqueda es va llevar a cap en el Metabuscador de la biblioteca virtual
de la UOC, la cerca va abarcar 21 bases de dades, catàlegs i revistes al mateix temps
sent aquestes:

ISOC, ProQuest Central, ProQuest Central Dissertetion and theses, PsycINFO,
IngentaConnect,ISI WOK, catàleg de la UOC, BNE, British Library, Brighton and Hove
Library, SCOPUS, Medline, SpringerLink, Wiley Interscience, Science Direct, Dialnet,
Biblioteca Cochrane, Informa Health care, Google, Google Scholar and Google Book.
També es van realitzar cerques manuals amb els meus propis llibres sent aquestos
llibres de recerca com Enciclopèdies i diccionaris com llibres relacionats amb el
material de investigació directament com son els llbires de l’autor Csikszentmihalyi, en
aquest llibres també he pogut tobrar referències per altres teories, escales i llibres
relacionats amb la investigació, per últim també vaig fer ús de cerques en diferents
webs i blogs com es el blog de conferències TED i el blog de Eduard Punset.

References i bibliografia.

Adlai-Gail, W.S.(1994) Exploring the autotelic personality. Ph.D. diss,Universitat de
Chicago.
Álvarez de Toledo, P., Núñez, F., i Usabiaga, C. (2011). Un análisis empírico de los
procesos de adaptación en las oficinas públicas de empleo andaluzas. Hacienda
Pública Española.
Artiles, A., Gibert, F., Alos Moner, R., & Miguélez, F. (2009). Política de reinserción y
funciones del trabajo en las prisiones. (el caso de cataluna)/Policy of reinsertion
function of work in jails. (the case of catalonia). Política y Sociedad, 46(1/2), 221.
Asakawa, K. (1996).The experience of interdependence and independence in the self-
construal of Asian American and Caucasian Amercan Adolescents. Ph.D. diss.,
University of Chicago.
17


Augustin, S. (2004). The meaning of office things: A study of special objects in office
environments.Dissertation Abstracts International.B.the Sciences and Engineering,
64(12-B), 6373.
Bakker, A. (2008). The work-related flow inventory: Construction and initial validation of
the WOLF.Journal of Vocational Behavior 72, 400-414.
Bidwell, C., M. Csikszentmihalyi, L. Hedges, i B. Schneider. In press. Attitudes and
expereinces of work for American adolescents. New York: Cambridge University Press.
Bisquerra Alzina, R. (2003). Educación emocional y competencias básicas para la vida.
RIE.Revista Investigación Educativa.
Bloch, C. (2000). Flow: Beyond fluidity and rigidity. A phenomenological investigation.
Human Studies, 23(1), 43-61.
Bloch, C. (2002). Moods and quality of life. Journal of Happiness Studies, 3(2), 101-128.
Bloom, B.S., ed. (1985). Developing talent in young people.New York: Ballantine.
Bohart, A., & Greening, T. (2001). Humanistic psychology and positive psychology. The
American Psychologist, 56(1), 81-82.
Bollnow, O. (1977). [The correct relationship to time]. Confinia Psychiatrica, 20(4),
209-27.
Bonnefille, S. (2006). Constructions with how to get the picture without getting confused.
Review of Cognitive Linguistics, 4, 21-38.
Bradburn, N. 1969. The structure of psychological well-being.Chicago: Aldine.
Braudel, F. 1985. The structures of everyday life.Translated by S. Reynolds. New York:
Harper and Row.
Brewerton, P. (2007). Review of 'understanding psychological contracts at work: A
critical evaluation of theory and research'. Journal of Community Applied Social
Psychology, 17(2), 165-167.
Briner, R. (2004). Themed book reviews: Emotions and organizations: A decade of
development. Human Relations, 57(10), 1333-1334.
Bull, T. (2009). Work life and mental well-being: Single and coupled employed mothers
in southern europe and scandinavia. Global Health Promotion, 16(3), 6.
Cassar, V., & Briner, R. (2005). Ruptura de contrato psicológico: Una perspectiva de
componentes múltiples para un constructo excesivamente investigado? Revista De
Psicologia Social, 20(1), 125-136.
Castro Solano, A. (2009). El bienestar psicológico: Cuatro décadas de progreso.
Revista Interuniversitaria De Formación Del Profesorado.
Castro, M. (2001). Entrevista a Manuel Pimentel. [Interview with Manuel Pimentel]
Diàlegs: Revista d'Estudis Polítics i Socials, 4(13), 95-102.
Casullo, M. y col. (2002). Evaluación del bienestar psicológico en Iberoamérica. Buenos
Aires/Barcelona/México:Paidós.
Chapter 4The quality of individual employment relationships and individual employee
behaviour(2006). Burlington: Elsevier.

18


Choe, I. (1995). Motivation, subjective expereince, and academic achievement in
Korean high school students. Ph.D. diss., University of Chicago.
Coleman, L.J.(1994). Being a teacher: Emotions and optimal experience while teaching
gifted children. Gifted Child Quarterly 38,no. 3:146-52.
Csikszentmihalyi, M.(1975).Beyond boredom and anxiety. San Francisco: Jossey-Bass
Csikszentmihalyi, M.(1985). Reflections on enjoyment. Perspetives in biology and
Medicine 28: 469-97.
Csikszentmihalyi, M.(1988).Motivation and creativity: Toward a synthesis of structural
and energistic approaches to cognition. New ideas in Psychology 6, no. 2: 159-76.
Csikszentmihalyi, M.(1990).Flow: The psychology of optimal experience. New York:
Harper and Row.
Csikszentmihalyi, M. (1998). Aprender a fluir. Barcelona: Kairós.
Csikszentmihalyi, M. (2003). Good business : Leadership, flow, and the making of
meaning. New York: Viking.
Csikszentmihalyi, M., i R. Graef.( 1980). The experience of freedom in daily life.
American Journal of Community Psychology 8: 401-14.
Csikszentmihalyi, M., i R. Larson.(1978). Intrinsic rewards in school crime. Crime and
deliquency 24:322-25.
Csikszentmihalyi, M., i R. Larson.( 1984). Being adolescent. New York: Basic Books.
Csikszentmihalyi, M. i R. Larson.(1987). Validity and reliability of the experience
sampling method. Journal of Nervous and Mental Disease 175, no. 9:526-36.
Csikszentmihalyi, M., i J. LeFevre.(1989).Optimal experience in work and
leisure.Journal of Personality and Social Psychology 56, no. 5: 815-22.
Csikszentmihalyi, M. i J. Nakamura.( 1989). The dynamics of intrinsic motivation. En
Handbook of motivation theory and reaserch. Vol. 3, Goals and Cognitions, editat per R.
Ames i C. Ames. New York: Accademic oress, p. 45-71.
Csikszentmihalyi, M., i K. Rathunde.( 1993) The measurment of flow in everyday life. In
Nebraska Symposium on Motivation.40: 58-97.Lincoln, Neb.: University of Nebraska
Press.
Csikszentmihalyi, M., K. Rathunde, i S. Whalen. (1993). Talented teenagers: The roots
of succes and failure. New York: Cambridge university Press.
Csikszentmihalyi, M., & Tosaus Abadia, J. (1998). Creatividad. Barcelona [etc.]: Paidos.
Csikszentmihalyi, M. i M. Wong.(1991) The situational and personal correlates of
hapiness: A cross-national comparison. En The social psychology of subjective well-
being, editat per F. Strack, M. Argyle, i N. Schwartz. London: Pergamon Press,
pp.193-212.
Cuevas Torres, M. (2011). Analisis crítico de algunos modelos explicativos de estres en
el trabajo.
Daniels, K., Harris, C., & Briner, R. (2004). Linking work conditions to unpleasant affect:
Cognition, categorization and goals. Journal of Occupational and Organizational

19


Psychology, 77(3), 343-363.
Delespual, P. A., i E. G.(1995). Assessing schizophrenia in daily life. The experience
sampling method. Maastricht: UPM.
Delle Feve, A. i F. Massimmi.(1992). The ESM and the measurement of clinical change:
A case of anxiety disorder. En The experience of psychopathology: Investigationg
mental disorders in natural settings, editat per M. W. d Vries. Cambridge, UK:
cambridge University Press, pp. 280-99.
Diener, E., i C. Diener.(1996). Most people are happy. Psychological Science 7,no.
3:181-4.
Ellsworth, R. (2002)Leading with purpose: The new corporate realities. Stanford, Calif.:
Stanford University Press, 2002. categorization and goals. Journal of Occupational and
Organizational Psychology, 77(3), 343-363.
Fischman, D. (2008). Opinion-encuentre la felicidad del fluir en la vida.
Francisco, D. (2010). Subjective and occupational well-being in a sample of mexican
workers. Social Indicators Research, 100(2)
Futrell, R. (1999). Performative governance - impression management, teamwork, and
conflict containment in city commission proceedings. Journal of Contemporary
Ethnography, 27(4), 494-529.
G., M. K. (2000). Empleo y conceptos del trabajo en la nueva economía mundial.
Revista Internacional Del Trabajo, 119(1), 5-35.
doi:10.1111/j.1564-913X.2000.tb00147.x
García Calvo, T., Cervelló Gimeno, E., Jiménez Castuera, R., Reina Vaíllo, R., &
Santos-Rosa Ruano, F. J. (2008). Propiedades psicométricas de la versión española de
la flow state scale. The Spanish Journal of Psychology,
Garcia, C., Jimenez, C., Santos Rosa, R., Reina, V., & Cervello, G. (2008).
Psychometric properties of the spanish version of the flow state scale. The Spanish
Journal of Psychology, 11(2), 660-9.
Gardner, H. (2007). Responsibility at work : How leading professionals act (or don't act)
responsibly. Hoboken: John Wiley Sons, Inc.
Gardner, H., Csikszentmihalyi, M., & Damon, W. (2001). Good work. New York: Basic
Books.
Gardner, H., Csikszentmihalyi, M., & Damon, W. (2002). Buen trabajo. Barcelona [etc.]:
Paidos.
Goodman, D. (1996). Construction and validation of an instrument designed to assess
flow and job satisfaction in occupational settings: Exploratory research. Dissertation
Abstracts International.B.the Sciences and Engineering, 57(6-B), 4068.
Graeme Martin. (2006). Chapter 3Managing in the individual-organizational context.
Burlington: Elsevier.
Haworth, J.T., i J. Ducker.(1991). Psychological well-being and acces to catefories of
experience in unemployed young adults. Leisure studies 10:265-74

20


Heine, C.(1996). Flow and achievement in mathematics. Ph.D. diss., University of
Chicago.
Hektner, J.M.(1996). Exploring optimal personality development: A longitudinal study of
adolescents. Ph. D. diss., University of Chicago.
Hunter, J. (2001).Vital powers and wasted possibilities: Engaged and bored teenagers
in America. Unpub. Doctoral Disset. Chicago: The University of Chicago.
Inghilleri, P. (1995). Esperinza soggettiva, personalità, evoluzione culturale. Turin, Italu:
UTET.
Inglehart, R.(1990) Culture shift in advanced industrial society. Princeton: princeton
University Press.
Isabel, M. M., Marisa, S., Eva, C., & Wilmar, B. S. (2005). ¿Se pueden vivir
experiencias óptimas en el trabajo? Revista De Psicología General y Aplicada, 58(1)
Jackson, S. A., & Marsh, H. (1996). Development and validation of a scale to measure
optimal experience: The Flow State Scale. Journal of Sport & Exercise Psychology, 18,
17-35.
Jackson, A. S. y Csikszentmihalyi, M. (2002). Fluir en el deporte. Barcelona: Editorial
Paidotribo. Original: “Flow” in sports. Champaign, Il: Human Kinetics, 1999.
Jackson, A.S. y Marsh H. (1996). Development and validation of a scale to measure
optimal experience: The “flow” state scale. Journal of Sport and Exercise Psychology,
18, 17-35.
Jackson, S.A. i M. Csikszentmihalyi. Flow in sport. Urbana, I11.: Human Kinetics, 1999.
José, E., & Prudencio, B. (2002). ¿Trabajo u ocio? Harvard-Deusto Marketing Ventas,
José, N., & Lucía, C. (2011). Dinámicas complejas en el flujo. Revista De Psicologia
Social, 26(3)
Karasek, R.D. Baker, F. Marxer, A. Ahlbom, i T. Theorell. "Job Description Latitude, Job
Demand, and Cardiovascular Disese: A Prospective Study of Swedish Men".American
Journal of Public Health, 71 (1981), pp 694-705.
Kelin, G.,ed. 1990. Om kreativitet och flow. Stockholm: Brombergs.
Kimiecik, J. C., & Jackson, S. A. (2002). Optimal experience in sport: A flow
perspective. In T. Horn (Ed.), Advances in sport psychology (pp. 501-527). Champaign
IL: Human Kinetics.
Kubey, R., i M Csikszentmihalyi.(1990). Television and the quality of life. Hillsadale,
N.J.: Lawrence Erlbaum.
Larson, R., i M.H. Richards.(1994).Divergent realities: The emotional lives of mothers,
fathers and adolescents. New York: Basi Books.
Lee, J. (2009). Escaping embarrassment: Face-work in the rap cipher. Social
Psychology Quarterly, 72(4), 306-324.
Lee, R.B. i I. DeVore, eds. 1968.Man the hunter.Chicago: Aldine.
Linda, B., Mona, S., & Madeleine, R. (2011). Working hard to relax: Improving
engagement in leisure time activities for a healthier work-life balance. Issues in Mental

21


Health Nursing, 32(4), 269-270. doi:10.3109/01612840.2011.553346
López-Torres. M. (2004). “Flow” en la psicología del deporte. Trabajo de investigación
(Tesina), no publicado. Bellaterra: Universidad Autónoma de Barcelona.
López Torres, M., Roca, J., & Torregrosa, M. (2007). Características del flow , ansiedad
y estado emocional en relación con el rendimiento de deportistas de elite. Cuadernos
De Psicología Del Deporte,
Lucía, C., & José, N. (2011). Dynamic patterns of flow in the workplace: Characterizing
within-individual variability using a complexity science approach. Journal of
Organizational Behavior, 32(4), 627-651. doi:10.1002/job.747
Lucie, D., Christine, E., & Mathilde, G. (2008). La calidad del trabajo según los
indicadores europeos y otros más. Revista Internacional Del Trabajo, 127(2-3),
183-221. doi:10.1111/j.1564-9148.2008.00030.
Lykken, D., i A. Tellegen.(1996). Happiness is a stochastic phenomenon. Psychological
Science 7,no. 2_ 12-17
Maldonado de Lozada,Veronica del Carmen. (2007). Work satisfaction and its
relationship with the ethical organizational efficiency, a specific case of the university
faculty
Manville, C. (2008). Justice perceptions and organizational commitment: Would
contingent and permanent workers be different? Relations Industrielles, 63(3), 529-554.
Marsollier, R., & Aguirre, J. (2010). Entre el bienestar y el desgaste profesional. un
análisis psicosocial del trabajo estatal en argentina. Psicologia.Com,
Massimmi, F., i P. Inghilleri.(1986). L'Esperienza quotidiana: Teoria e metodo di analisi.
Milano: Angeli.
McAuley, E., Duncan, T.E. y Tammen, V.V. (1989). Psychometric properties of the
intrinsic motivational inventory in a competitive sport setting: A confirmatory factor
analysis.Research Quarterly for Exercise and Sport, 60, 48-58.
Massimmi, F., i P. Inghilleri.(1993) La selezione psicologica umana: Teoria e metodo di
analisi. Milano: Cooperativa Libraria Iulm.
Massimmi, F. i M. Carli.(1988) The systematic assessment of flow in daily experience.
En Optimal experience: Psychological studies of flow in consciousness, editat per
Csikszentmihalyi i I.S. Csikszentmihalyi. New York: Cambridge University Press, pp.
266-87.
McQuillan, J., i G. Conde.(1996) The condition of flow in reading: Two studies of optimal
experience. Reading Psychology 17:109-35.
Moneta, G.B., i M. Csikszentmihalyi.(1996). The effect of perceived challenges and
skills on the quality of subjective experience. Journal of Personality 64, no. 2:275-310.
Myers, D.G.(1992) . The Pursuit of Hapines. New York: Morrow.
Myers, D.G. i E. Diener.(1995). Who is happy? Psychological Science 6:10-19
Navarro, J., & Ceja, L. (2011). Null. [null] Revista De Psicología Social, 26(3), 443-456.
Navarro, J., & Ceja, L. (2011). Dinámicas complejas en el flujo: Diferencias entre

22


trabajo y no trabajo.Revista De Psicologia Socia.,
Navarro, M. L. A., Mas, M., & Jiménez, A. M. L. (2010). Condiciones de trabajo,
burnoout y síntomas de estrés en la universidad: validación de un modelo estructural
sobre el efecto mediador de la competencia personal percibida. Psicología
Conductual, 18(2), 317.
Nielsen, K., & Cleal, B. (2010). Predicting flow at work: Investigating the activities and
job characteristics that predict flow states at work. Journal of Occupational Health
Psychology, 15(2), 180-190.
Noelle-Neumann, E. 1995. AWA Spring Survey.Allensbach Institute für Demoskopie.
Noelle-Neumann, E. i B. Strumpel. 1984.Macht Arbeit Krank?Macht Arbeit glüchlich?
Münich : Pieper Verlag.
Norberg, K. 1993. Prostitutes. En A history of women in the West, editat per N. Zemon
Davis i A. Farge. Cambridge, Mass.: Harvard Uniersity Press, pp.458-74.
Pena Rivera, H. (2010). Aprendizaje organizativo y perdurabilidad empresarial: Un
estudio de los factores determinantes en las empresas de la region de monterrey
(mexico)
Pensgaard, A.M. y Duda, J.L. (2000). Sydney 2000: The interplay between emotions,
coping and the performance of olympic-level athletes. The Sport Psychologist, 17, 253-
267.
Perry, S.K. 1996. When time stops: How creative writters experience entry into the flow
state. Ph.D. diss., The fielding Institute.
Prieto Ursúa, M. (2006). Psicología positiva: Una moda polémica. Clínica y Salud,
Ryff, C. D. (I989). Happiness is everything, or is it? Explorations on the meaning of
psychological well-being. Joumal of Personality and Social Psychology, 57, 1069-1081.
Roberts, G.C. y Balague, G. (1989). The development of a social cognitive scale of
motivation. Paper presented at the Seven World Congress of Sport Psychology,
Singapore.
Rodríguez Sánchez, A. A., Salanova Soria, M., Cifre Gallego, E., & Schaufeli, W. B.
(2011). When googd is good: a virtuous circle of selfefficacy and flow at work among
teachers.26(3), 427-441.
Remor, E. (2006). Psychometric properties of a European Spanish version of the Perceived
Stress Scale (PSS). The Spanish
Journal of Psychology, 9, 86-93.

Salanova, M., Cifre, E., Martínez, I., & Schaufel, W. (2005). ¿Se pueden vivir
experiencias óptimas en el trabajo? analizando el flow en contextos laborales. Revista
De Psicología General y Aplicada,
Salanova, M., & López Zafra, E. (2011). Introducción: Psicología social y psicología
positiva. Revista De Psicologia Socia.,
Sahlins, M.D. 1972. Stone Age economics. Chicago: Aldine Press.
Schmuck, P. i k. M. Sheldom. Life-goals and well-being. Göttingen, Germany: Hogrefe
23


and Huber, 2001.
Scott,M.C. Re-Inspring the Corporation.Chichester, UK:John Wiley,2000.
Seligman, Martin E. P.; Csikszentmihalyi, Mihaly. Positive psychology: An introduction.
American Psychologist, Vol 55(1), Jan 2000, 5-14.
Singer, J. L. 1966. Daydreaming: An introduction to the experimental study of inner
experience. New York: Random House
Sue, C. (2002). Communicating across the work/home border. Community, Work Amp
Family, 5(1), 23-48. doi:10.1080/00207590701248495
Szalai, A., ed. 1965. The use of time: Daily activities of urban and suburban populations
in twelve countries.Paris:Mouton.
Terkel, S. 1974. Working. New York: Pantheon.
Thomas, K.W. Intrinsic Motivation at Work: Building Energy and Commitment. San
Francisco: Beret-Koehler,2000.
Thompson, E.P. 1963. The making of the English working class. New York: Viking
Tomás, G., Ruth, J., Francisco, J., Raúl, R., & Eduardo, C. (2008). Psychometric
properties of the spanish version of the flow state scale. The Spanish Journal of
Psychology, 11(2)
Torns Martín, M. T., Borràs, V., Recio, C., & Moreno Colom, S. (2011). El temps de
treball i el benestar quotidià. Arxius De Sociologia, 24, 35-46.
Trevino L.K., i J.W. Trevino. 1992. Flow in computer-mediated communication.
Communication Research 19, no. 5:539-73.
TRISTÁN, R. (2012). Cómo encontrar la felicidad en tiempos de crisis. El Mundo, , 57.
Veenhoven, R. (1991). Is Happiness relative?. Social Indicators Research 24, 1-34.
Veyne, P. 1978. the Roman Empire. En From Pagan Rome to Byzantium, edited per P.
Veyne. Cambridge, Mass: The Belknap Press, pp. 5-230-
Vittersø, J. (2003). Flow versus life satisfaction: A projective use of cartoons to illustrate
the difference between the evaluation approach and the intrinsic motivation approach to
subjective quality of life .4(2), 144-167.
Weihrouch,J. Joy at work. Naperville, I11.: JAW Publishing, 2000.
Wells, A. 1988. Self-steem and optimal experience. En Optimal Experience:
Psychological studies of flow in consciusness, editat per Csikszentmihalyi i I.S.
Csikszentmihalyi. New York: Cambridge University Press, pp. 327-41.
Yankelovich, D. 1981. New rules in American life: Searching for self-fulfillment in a
world turned upside-down. Psychology Today 15,no. 4:35-91.
Zuzanek, J. The effects of time use and time pressure on child-parent relationship.
Research report submited to Health Canada. Waterloo, Ont: Otium Publications, 200.

24

Soler cantó informe definitiu

Empfohlen

Empfohlen

Weitere ähnliche Inhalte

Mehr von Solercanto

Mehr von Solercanto (20)

Soler cantó informe definitiu