Projecte TIC (PAC3)

PAC 3- Projecte TIC
MARCO POLO
I UN NOU MÓN
Esmeralda Redondo García
Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació en Educació
Aula 4
Dia d’entrega: Diumenge 2 de juny del 2013
1

Noves tecnología de la información i la comunicación en l’educació PAC3
ÍNDEX
1. Introducció ..............................................................................................................................3
2. Disseny de l’activitat.................................................................................................................5
3. Mapa conceptual....................................................................................................................18
4. Descripció del procés .............................................................................................................18
1ª Activitat..............................................................................................................................18
2ª Activitat..............................................................................................................................20
3ª Activitat..............................................................................................................................23
4ª Activitat..............................................................................................................................25
FITXA ALUMNE/A................................................................................................................27
5ª Activitat..............................................................................................................................30
6ª Activitat..............................................................................................................................33
7ª Activitat..............................................................................................................................35
8ª Activitat..............................................................................................................................37
9ª Activitat..............................................................................................................................39
10ª Activitat............................................................................................................................41
Mostra Documental................................................................................................................43
Sessió 2...................................................................................................................................44
5. Avaluació de l’aprenentatge aconseguit.................................................................................47
6. Avaluació tecnològica del disseny..........................................................................................49
7. Conclusions ............................................................................................................................52
8. Bibliografia .............................................................................................................................53
9. Webgrafia ..............................................................................................................................53
ANNEX........................................................................................................................................54
Reflexió d’autoavaluació de l’activitat....................................................................................54
Reflexió del seguiment de l’avaluació continuada global.......................................................55
2

1. INTRODUCCIÓ
L’informe que desenvoluparem a continuació parteix d’un problema significatiu
generat a les aules. És a dir, emergeix dels propis alumnes, dels seus interessos,
motivacions i curiositats. S’incidirà en la problemàtica a partir d’una programació
didàctica estructurada, seqüenciada de manera progressiva i en la que es fomenta i es
cerca un aprenentatge significatiu. Un aspecte important en aquesta Unitat Didàctica
(d’ara en endavant UD) serà la construcció del coneixement en conjunt i la cooperació
entre els alumnes, ja que pensem que la diversitat, tant en la manera de fer, de ser i
d’entendre, enriqueix. A més, la possibilitat de compartir percepcions d’un mateix
objecte d’estudi i haver d’arribar a consensos ajuda a l’alumnat a adquirir pensaments
més flexible i possibilita l’assoliment d’un ventall més ampli d’estratègies educatives.
També és necessari d’estacar que aquesta UD es portarà a terme a partir de les noves
tecnologies de la informació i la comunicació (NTIC), ja que pensem que són un recurs
didàctic que potencia un procés d’ensenyament-aprenentatge actiu, participatiu,
col·laboratiu, constructiu, analítics i reflexiu, que ajuda als alumnes a ser més
autònoms i a fomentar l’actitud positiva i intencional cap a al propi aprenentatge.
Quant a la programació didàctica, aquesta es titula, Marco Polo i un nou món.
S’emmarca en l’època històrica anomenada Edat Moderna, tot i que, també agafa una
mica de l’època Medieval. Si ens centrem en l’edat Moderna, veurem que és una
etapa de la història en la que es produeixen molts descobriments, entre els quals
destaquem el descobriment del Nou Món, esperonat pel protagonista del nostre
treball, Marco Polo, i la Revolució Francesa (1789), que dóna fi a aquesta etapa
històrica amb una revolució que anhela acabar amb la societat de l’Antic Règim i
instaurar una nova societat, on la burgesia, nova classe social que neix gràcies a
l’acumulació de riqueses del comerç, hi va jugar un gran paper.
Si fem una ullada a la història de la societat europea, observarem que en aquesta
època es produeixen tres fets que no poden passar desapercebuts:
 Un considerable avenç en el camp teòric de les idees científiques
(heliocentrisme, Kepler, Galileo Galilei...).
3

 Una manera diferent de veure les coses en el món cultural (una nova
actitud humana: Renaixement).
 L’ampliació de l’espai geogràfic conegut (Marco Polo i Cristòfor Colon).
Per a finalitzar, assenyalar que en el nostre treball s’hi veu reflectida la vida de Marco
Polo, així com el context històric europeu en el qual ell es trobar immers, però el que
realment és insigne és la repercussió que els seus viatges van provocar en les
persones de l’època, perquè d’aquest efecte se’n derivarà pràcticament tots els fets
destacats de l’època Moderna, per aquest motiu, fem constar la importància que ha
tingut i que té Marco Polo a l’esdevenir històric d’Europa.
4

2. DISSENY DE L’ACTIVITAT
TÍTOL DE L’ACTIVITAT
Marco Polo i un nou món
DESCRIPCIÓ DELS AGENTS PERSONALS I DE LA TECNOLOGIA
Aprenents: 24 alumnes de 6è curs d’Educació Primària d’un centre públic de Girona.
Mediadora: Tutor del grup classe, llicenciat com a mestre d’Educació Primària per la Universitat de Girona.
Tecnologia mediadora: Programari Word, ordinadors portàtils, Internet, pissarra digital i pendrive.
DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA DE PARTENÇA SEGONS JONASSEN
La teoria de Jonassen s'emmarca dins el Model Constructivista d'aprenentatge. Aquest autor propugna que l'aprenentatge ha de ser significatiu, és a
dir, ha de produir-se en un nivell profund del pensament. A més, concep la tecnologia com una eina clau per fomentar l'adquisició d'habilitats
cognitives en els alumnes que els possibiliti la construcció d'un model mental cada vegada més ric, i també obre la possibilitat d’un canvi conceptual.
Aquest canvi ha de fomentar una reestructuració del que se sap i aconseguir, així, un alt compromís metacognitiu.
Segons la distinció dels problemes ben estructurats i mal estructurats que fa Jonassen, el nostre problema és:
Un problema ben estructurat, que esdevé en un context d’educació formal, amb objectius coneguts i un grup restrictiu d’operadors lògics. Cal senyalar
que, tot i que la docent explicarà als seus alumnes unes pautes de treball i instruccions per tal de fer una bona recerca d’informació i d’utilitzar diversos
recursos didàctics, també s’afavorirà a la originalitat i creativitat dels alumnes en aspectes més organitzatius i de disseny.
Pel que fa a la complexitat del problema:
Es tracta d’un problema força complex, ja que hi intervenen un nombre elevat de temes, funcions i variables en aquest.
Quant a l’especifitat de camp:
Es tracta d’un problema situat en un context determinat i és específic dins l’àrea de medi social.
5

En relació al tipus de problema, és un problema que usen regles, ja que té unes determinades solucions correctes, tot i que les vies de solució poden
ser bastant divergents.
PLANTEJAMENT DEL PROBLEMA ALS ESTUDIANTS
Naixement del problema a la vida quotidiana dels alumnes: Els alumnes s’interessen per la vida de Marco Polo i les seves aventures gràcies a l’estudi
de les rutes comercials terrestres. Aquests, mentre analitzen el descobriments geogràfics i l’arribada a Europa de material luxosos, observen la
presència d’un personatge realment important. A partir d’aquí, inicien les seves preguntes sobre, qui és en Marco Polo? Per què va ser tan important
ell i la seva família? Què ens ha aportat? ¿Podem destacar una conseqüència important, avui dia, que estiguin relacionats amb els seus descobriments?,
etc.
Com ho fa el mediador per problematitzar: Com que els alumnes estan força interessants per a conèixer qui és aquest famós descobridor de nom
Marco Polo, el que haurà de fer inicialment la mestra és saber de quin punt parteixen els seus alumnes (coneixements previs), i a partir d’aquí, crear
situacions d’aprenentatge perquè l’alumnat assoleixi nous coneixements i construeixi a partir de l’experiència, la cooperació i la reflexió un
aprenentatge significatiu del tema que s’està tractant.
CONTEXT DE L’ACTIVITAT
Context del centre: L’escola Marta Mata és un Centre d’Educació Infantil i Primària (CEIP) públic que depèn de la Generalitat de Catalunya. És una
escola de nova creació de dues línies. Va iniciar-se el curs 2003 – 2004 amb 30 alumnes de P3 i 3 mestres i ha anat creixent fins l’actualitat. L’escola
està situada al barri Pla de Palau.
És un centre educatiu públic que es caracteritza per les següents particularitats:
 Trets característics de l’escola:
Escola catalana: Utilitza el català com a llengua pròpia i vehicular d’ensenyament i aprenentatge.
Escola aconfessional i pluralista: Respecta les diferents maneres de pensar i és oberta a tothom. Educa per a la llibertat, la responsabilitat i per
l’adquisició d’hàbits i conductes que fan dels seus membres persones socials dignes de la comunitat on viuen.
Escola coeducadora i no sexista: Educa per la convivència i respecte als altres basant-se en la coeducació, sense cap mena de discriminació per raó de
sexe.
Escola solidària i tolerant: Educa per la justícia, la solidaritat i la no discriminació.
Educació integral: Escola que descobreix en el treball les aptituds de cadascú, aprenent a desenvolupar totes les capacitats personals i a respectar les
dels altres, fomentant l’autoestima. Predomina l’aspecte formatiu de la persona per sobre l’informatiu. La comunitat educativa estimula i potencia el
6

desenvolupament integral de l’alumnat tenint en compte les característiques personals que fan únic/a a cada alumne/a.
Educació socialitzadora: Educa en les estratègies per resoldre les dificultats i per conscienciar dels drets i deures que comporta la vida en societat,
fugint de d’estricte competitivitat. Cerca fórmules diverses d’actuació, que si bé inclouen la competició ho fan de manera no prioritzada i sempre
vetllant perquè es donin les adequades condicions de respecte entre els companys i companyes.
Escola dialogant: Afavoridora del diàleg, mantenint una relació real i efectiva entre els pares, mestres, alumnes i altres professionals implicats dins la
comunitat escolar, per mitjà dels representants elegits per cada un d’aquests estaments.
Ensenyament personalitzat i de qualitat: Escola que aspira a un ensenyament de qualitat i personalitzat, que ensenyi a aprendre, a consultar i a
adaptar-se a la constant evolució social (aprenentatge significatiu).
Ensenyament actiu i innovador: Escola que potencia l’aspecte instructiu, que fomenta l’experimentació, el descobriment, la formació d’hàbits ètics i
cívics, aprendre a aprendre, el coneixement del medi.
Escola oberta a la participació: Valora com a fonamental la participació de l’alumnat en totes les tasques d’aprenentatges i en les diferents activitats, i
que fomenta el treball individual i en equip. Facilita que el professorat, pares, treballadors no docents i alumnes participin en la gestió i activitats
diverses del centre, segons la legislació vigent.
Escola democràtica: Vol que l’escola sigui un reflex de la societat actual estimulant els valors d’una societat democràtica. La comunitat educativa ha de
poder donar la seva opinió personal, sense adoctrinar.
Escola respectuosa amb l’entorn i compromesa amb el medi ambient: Es vol treballar per la sostenibilitat: residus, mobilitat, gestió de recursos,…
Visió crítica: Escola que vol aconseguir que es valorin els fets amb visió crítica, fomentant l’observació, la investigació, l’anàlisi, la síntesi, l’autoavaluació
i l’aprendre del propi error.
Context d’aula: Les metodologies emprades són força tradicionals. Tot i això, s’està impulsant el treball per projectes i a cicle inicial els divendres per la
tarda es treballa per racons, utilitzant una metodologia vivencial i manipulativa.
Quant a l’ús de les NTIC, el seu ús és gairebé inexistent, encara que les aules de cicle superior estan equipades amb pissarres digitals i el centre
educatiu té un alt nombre d’ordinadors.
Context situacional: Mitjans del tercer semestre.
CARACTERÍSTIQUES DELS APRENENTS
Cognitives: Són alumnes amb una bona comprensió de la realitat, amb facilitats per a la concentració i l’atenció i amb bones capacitats de planificació i
resolució de conflictes.
7

Emocionals: és un grup cohesionat, molt engrescador i sense mancances d’autoestima.
Actitudinals: Són alumnes responsables, conscients dels seus actes i estan força implicats en el seu aprenentatge. També són molt participatius, tot i
que a vegades, aquestes ganes de fer i compartir generi una mica de desconcert a l’aula (molt xerraires i inquiets).
Físiques: No hi ha cap alumne amb discapacitats físiques.
COMPETÈNCIES
Competències bàsiques del Currículum Oficial d’Educació Primària:
Les competències comunicatives:
− Competència comunicativa lingüística i audiovisual.
Serà important promoure i utilitzar un llenguatge acurat i adequat al context en el que es treballa. Així doncs, es necessari que els nens i nenes
sàpiguen expressar els continguts, els raonament i els processos que duguin a terme a la classe a través d’un llenguatge correcte i un vocabulari precís.
− Competències artística i cultural.
Es fomentarà la creativitat i originalitat dels alumnes, concebent la diversitat i heterogeneïtat de l’aula com a un fet enriquidor. No es pretén marcar
uns estàndards que els alumnes hagin de seguir, sinó que s’expressin lliurament, respectant en tot moment a la resta de companys.
Les competències metodològiques:
− Tractament de la informació i competència digital.
L’alumnat ha d’estar preparat per a enfrontar-se a la societat de la informació. Així doncs, han de saber treballar, analitzar i sintetitzar la informació des
de diferents fonts. En aquest cas, s’utilitzarà principalment l’ordinador com a mitjà de processament i cerca de dades.
− Competència d’aprendre aprendre.
Amb aquesta competència es pretén afavorir l’autonomia, la perseverança i l’esforç dels alumnes, aconseguint que realitzin tasques complexes i
observin críticament els resultats obtinguts. És a dir, que s’impliquin activament en el propi procés d’ensenyament-aprenentatge i facin una valoració
d’aquest.
Competències específiques centrades en conviure i habitar el món.
− Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.
És interessant que els alumnes observin que els coneixements que treballen a l’aula són aplicables i útils per a la vida quotidiana. És a dir, han de veure
que els continguts escolar no són només necessaris per ser avaluats al col·legi, sinó que ens proporcionen uns sabers essencials per a desenvolupar-nos
8

en diferents àmbits de la vida.
− Competència social i ciutadana.
Amb aquesta competència es pretén propiciar l’ajuda entre els alumnes, afavorir la cohesió de grup i emfatitzar en l’empatia.
OBJECTIUS
Objectius generals del Currículum Oficial d’Educació Primària:
− Plantejar-se, identificar i resoldre interrogants i problemes relacionats amb fenòmens i elements significatius de l’entorn naturals, socials i cultural,
utilitzant estratègies de cerca i tractament de la informació, i analitzar els resultats i plantejar solucions alternatives als problemes.
− Utilitzar diversos llenguatges per expressar i comunicar els continguts de l’àrea de forma personal i creativa, seleccionar i interpretar dades
expressades per mitjà de codis diversos (lingüístics, numèrics, gràfics) i reflexionar sobre el propi procés d’aprenentatge.
− Participar activament en el treball en grup, adoptant una actitud responsable, solidària, cooperativa i dialogant, argumentar les pròpies opinions i
contrastar-les amb les dels altres, respectant els principis bàsics del funcionament democràtic.
− Identificar l’especificitat dels éssers humans i analitzar i valorar críticament la intervenció humana en el medi i el seu impacte al llarg del temps,
adoptant compromisos individuals i col·lectius i d’actuar en la protecció i millora del medi ambient i del patrimoni cultural.
− Reconèixer en el medi natural, social i cultural els canvis i les continuïtats relacionats amb el pas del temps, comprendre algunes relacions de
successió i simultaneïtat, de cronologia i de durada, i aplicar aquests coneixements en la interpretació del present, la comprensió del passat i en la
construcció del futur.
− Identificar els principals elements del entorn natural, social i cultural, analitzar la seva organització, les seves característiques i interaccions i aplicar
aquest anàlisi a diferents escales espacials i temporals.
− Utilitzar de manera responsable i creativa les TIC i el material relacionat amb l’experimentació i el treball de camp, tant com a eines per a obtenir
informacions, com a instruments per aprendre i compartir coneixements.
− Utilitzar la llengua com a eina per construir coneixement, per comunicar-lo i per compartir-lo amb els altres, a partir del desenvolupament de les
competències comunicatives pròpies de l’àrea (descripció, explicació, justificació, interpretació i argumentació).
Objectius específics:
− Utilitzar les TIC com a eina d’aprenentatge.
− Fer una recerca sobre la vida del explorador Marco Polo.
− Distingir que aquestes nou espècies poden identificar-se mitjançant l’observació, el tacte, l’olfacte... i a partir de les diferents formes de presentar-
9

se (granulat, fulles, fruit...).
− Aprendre a justificar les opinions i saber argumentar-les, així com, respectar les dels companys.
− Participar en activitats de grup de manera cooperativa, responsable i solidaria, respectant els principis bàsics establerts a classe (torns de paraula,
atenció en les intervencions, aportació d’idees i consideració de les decisions i acords presos).
− Relacionar algunes capitals amb el país corresponent.
− Fomentar el treball en grup i la cooperació mitjançant el joc.
− Fomentar la competició de manera saludable i educativa.
− Observar la diversitat cultural.
− Identificar diferents països a partir d’algunes característiques d’aquest.
− Reconèixer la diversitat com a un fet enriquidor i positiu per a la societat.
− Relacionar vestimentes i el clima de cada país.
− Conèixer els diferents indrets on va viatjar Marco Polo i alguns dels productes que va introduir a Europa.
− Veure les diverses rutes que va realitzar Marco Polo.
− Observar la importància que ha tingut l’arribada d’aliments foranis.
− Relacionar productes actuals amb la seva antiga procedència.
− Ordenar cronològicament els esdeveniments de la vida de Marco Polo.
− Utilitzar els coneixements i els documents treballats en anteriors sessions per a poder resoldre aquesta activitat.
− Calcular algunes distàncies utilitzant l’escala dels mapes.
− Conèixer diferents transports per viatjar.
− Trobar les repercussions que va tenir els viatges de Marco Polo respecte al coneixement de noves terres.
− Cercar diferències cartogràfiques.
− Reflexionar sobre els continguts treballats.
− Conscienciar-se de quin són les metes assolides.
10

− Ser capaç d’elaborar un reflexió crítica sobre el propi aprenentatge.
Continguts
Continguts generals del currículum oficial d’Educació Primària:
− Utilització i interpretació de diferents representacions cartogràfiques (plànols, foto aèries, croquis), en diferents suports, per localitzar elements
importants del medi físic.
− Reconeixement d’alguns trets d’espai geogràfic mundial i anàlisi d’aspectes relatius als moviments migratoris i la globalització.
− Comprensió del temps cronològics i ús de representacions gràfiques per situar fets i etapes de l’evolució històrica.
− Ús de la periodització convencional i de les convencions de datació i identificació de la durada, simultaneïtat i successió d’esdeveniments històrics.
− Ús de diferents fonts històriques (orals, documentals, patrimonials) per contrastar informacions sobre un mateix esdeveniment i obtenir factors
explicatius de les accions humanes.
− Caracterització d’algunes societats de diferents èpoques històriques a partir de l’anàlisi de les formes d’organització social. Anàlisi de problemes
socials rellevants comparant la situació actual amb d’altres èpoques històriques.
− Valoració de la pròpia història personal i col·lectiva per a la comprensió del passat i del present i la construcció del futur. Valoració del intercanvi i
intergeneracional d’experiències.
Continguts específics:
Conceptuals:
− Coneixement d’alguns aspectes biogràfics rellevants sobre Marco Polo.
− Reconeixement de les nou espècies diferents treballades que Marco Polo introduí a Europa.
− Països i capitals.
− Observació de quins són els indrets que va visitar Marco Polo.
− Comprensió de les diferents cultures.
− Biografia de Marco Polo.
− Procedència de productes quotidians.
− Treball amb mapes (situació dels països de procedència).
11

− Esdeveniments rellevants de la vida de Marco Polo.
− Línea conceptual (temps - espai).
− Esdeveniments rellevants a l’evolució del transport.
− Escala dels mapes.
− Càlcul de la distància-temps.
− Utilització de conceptes estudiats.
Procedimentals:
− Diàleg obert i lliure.
− Ús de les TIC com a eina de treball.
− Identificació de cada espècie a través del tacte, olfacte i vista.
− El joc com eina d’aprenentatge.
− Reconeixement dels vestuaris i de la seva procedència.
− Utilització de les TIC, no tant sols per a cercar informació, sinó per saber situar-se en un mapa digital.
− Anàlisi dels diferents països en el que es va trobar Marco Polo i les diferents investigacions que va fer en aquests.
− Reconeixement dels productes i país d’origen.
− Relació dels fets amb les dates corresponents.
− Col·locació correcte dels fets a la línea del temps.
− Relació dels avantatges dels transports de l’època de Marco Polo respecte als de l’actualitat.
− Utilització de les diferents eines de mesura ( regles, calculadora...).
− Domini de les operacions necessàries per realitzar els càlculs.
− Lectura de mapes.
− Anàlisi del procés d’ensenyament-aprenentatge viscut.
Actitudinals:
12

− Valoració positiva del propi esforç i de l’actuació autònoma per poder resoldre les diferents dificultats que van apareixent.
− Consideració de l’error com a estímul i element formatiu per a iniciatives noves.
− Interès per l’intercanvi d’informació i experiències amb els companys.
− Integració amb el grup classe establint relacions afectives i positives amb actituds d’empatia i col·laboració, i intentant resoldre els conflictes d’una
manera cívica i respectuosa.
Seqüència d’activitats
Activitat 1: Heu escoltat a parlar de Marco Polo?
Aquesta activitat s’ha decidit fer-la la primera, ja que s’observaran els coneixements previs dels alumnes i es treballaran, superficialment, alguns
aspectes més rellevants de la vida del viatger, investigador i mercader Marco Polo. A partir d’aquí, s’anirà introduint les següents activitats de la unitat
didàctica, en les quals s’estudia amb més precisió els mèrits i aventures del personatge.
Activitat 2: El concurs de les espècies!
Els alumnes cercaran informació, en grups, de les espècies que Marco Polo va descobrir en els seus viatges i que va introduir a Europa. Les espècies que
es treballaran seran: Pebre, safrà, canella, nou moscada, clau, sàlvia, menta, all i fonoll.
Activitat 3: Concurs sobre països i capitals.
Els alumnes buscaran informació, en grups, per a realitzar una cerca dels països que va visitar Marco Polo als seus viatges i trobaran la capital de
cadascun d’ells.
Activitat 4: Quines vestimentes més exòtiques!
Cada parella d’alumnes tindrà a la seva disposició un ordinador i una fitxa que entregarà el docent. En aquesta fotocòpia apareixeran les vestimentes i
preguntes relacionades amb el clima de cada país.
Activitat 5: Els viatges de Marco Polo.
Marco Polo es va passar gairebé 25 anys de la seva vida viatjant pel món. En aquests anys, va visitar un munt de països i ciutats, va conèixer
personatges, va descobrir nous productes que després portaria cap a Europa, etc. Perquè els alumnes es facin una idea, cada grup cercarà informació
d’un país en el que hagi estat en el nostres aventurer, i després, l’exposarà als seus companys i companyes.
Activitat 6: I això, d’on ve?
A partir d’aliments quotidians que els alumnes portaran de casa seva, hauran de cercar informació per a descobrir si aquests procedeixen d’alguns dels
13

descobriments de Marco Polo.
Activitat 7: Eix cronològic de la vida de Marco Polo.
En petits grups de 3 alumnes es treballarà conjuntament en la creació de l’eix cronològic de la vida de Marco Polo.
Activitat 8: Ja hem arribat?
Es tractarà de cercar informació per a saber quant de temps els mercaders de l’època de Marco Polo trigaven en realitzar els seus viatges.
Activitat 9: Trobem diferències.
Observar el canvi geogràfic patit des d’època dels descobriments de Marco Polo fins a l’actualitat.
Activitat 10: Què hem aprés?
Autoavaluació, per part dels alumnes, del procés d’ensenyament-aprenentatge viscut.
Fonamentació psicopedagògica del disseny
Es partirà del corrent constructivista per tal de planificar un aprenentatge significatiu. Aquest corrent d'aprenentatge escolar constitueix la
convergència de diverses aproximacions psicològiques a problemes com:
 El desenvolupament psicològic de l'individu, particularment en el plànol intel·lectual i en la seva intersecció amb els aprenentatges
escolars.
 La identificació i atenció a la diversitat d'interessos, necessitats i motivacions dels alumnes en relació amb el procés ensenyament-
aprenentatge.
 El replantejament dels continguts curriculars, orientats al fet que els subjectes aprenguin a aprendre sobre continguts significatius.
 El reconeixement de l'existència de diversos tipus i modalitats d'aprenentatge escolar, donant una atenció més integrada als
components intel·lectuals, afectius i socials.
 La cerca d'alternatives noves per a la selecció, organització i distribució del coneixement escolar, associades al disseny i promoció
d'estratègies d'aprenentatge i instrucció cognitives.
 La importància de promoure la interacció entre el docent i els seus alumnes, així com entre els alumnes mateixos, a través del maneig
del grup mitjançant l'ocupació d'estratègies d'aprenentatge cooperatiu.
 La revaloració del paper del docent, no només en les seves funcions de transmissor del coneixement, guia o facilitador de
l'aprenentatge, sinó com a mediador del mateix, emfatitzant el paper de l'ajuda pedagògica que presta regularment a l'alumne.
14

La postura constructivista s'alimenta de les aportacions de diversos corrents psicològics associats genèricament a la psicologia cognitiva: l'enfocament
psicogenètic piagetià, la teoria dels esquemes cognitius, la teoria d’Ausubel de l'assimilació i l'aprenentatge significatiu, la psicologia sociocultural
vigotskiana, així com algunes teories instruccionals, entre d’altres.
La concepció constructivista de l'aprenentatge escolar se sustenta en la idea que la finalitat de l'educació que s'imparteix en les institucions
educatives és promoure els processos de creixement personal de l'alumne en el marc de la cultura del grup al que pertany. Aquests aprenentatges no
es produiran de manera satisfactòria tret que se subministri una ajuda específica a través de la participació de l'alumne en activitats intencionals,
planificades i sistemàtiques, que aconsegueixin propiciar en aquesta una activitat mental constructiva (Coll, 1988). Així doncs, la construcció del
coneixement escolar pot analitzar-se des de dos vessants:
a) Els processos psicològics implicats en l'aprenentatge.
b) Els mecanismes d'influència educativa susceptibles de promoure, guiar i orientar aquest aprenentatge.
Diversos autors han postulat que és mitjançant la realització d'aprenentatges significatius que l'alumne construeix significats que enriqueixen el seu
coneixement del món físic i social, potenciant així el seu creixement personal. D'aquesta manera, els tres aspectes clau que han d'afavorir el procés
instruccional seran l'assoliment de l'aprenentatge significatiu, la memorització comprensiva dels continguts escolars i la funcionalitat d’allò après. Per
tant, s’entén que aquesta perspectiva rebutja la concepció de l'alumne com un mer receptor o reproductor dels sabers culturals, així com tampoc
s'accepta la idea que el desenvolupament és la simple acumulació d'aprenentatges específics. I promulga la idea de possibilitar als alumnes la
construcció d’una identitat personal en el marc d'un context social i cultural determinat.
En síntesi, la perspectiva constructivista té com a finalitat ensenyar a pensar i actuar sobre continguts significatius i contextuals als educands (aprendre
a aprendre).
Procediments i criteris d’avaluació
Aquesta programació didàctica no té com a finalitat l’obtenció d’una nota quantitativa a través d’un examen estandarditzat per a tots els alumnes. El
que es pretén amb aquesta UD es cercar l’assoliment d’aprenentatges significatius per als nens i nenes, afavorint els processos de creixement personal
de l’alumnat i deixant de banda les obsoletes estratègies educatives fomentades en la memorització irracional d’un llistat de conceptes. Perquè això
sigui possible, portarem a terme una avaluació continuada, en la que el mestre, a partir de les observacions continues i sistemàtiques del grup classe en
l’elaboració de les tasques de cada sessió, els seus raonaments, la participació, els avenços que vagi assolint al llarg del procés d’ensenyament-
aprenentatge, els apunts que ells mateixos creen a cada sessió i l’autoavaluació final, pugui valorar quins objectius fixats ha adquirit i quina ha estat la
seva evolució.
15

 Els criteris d’avaluació establerts són els següents:
− Utilitzar plànols i mapes a diferents escales interpretant els diferents signes convencionals, així com fotografies aèries. Elaborar croquis i plànols
senzills com a mitjà per analitzar elements del territori i comunicar els resultats de les observacions i interpretacions.
− Identificar, descriure i analitzar processos de canvi i transformació social, cultural, econòmic i tecnològic en l’entorn, en especial, els canvis
provocats per la globalització, identificant i valorant algunes de les causes de les desigualtats en el món actual.
− Utilitzar diferents tipus de fonts documentals (textuals, patrimonials, orals) per obtenir informació sobre els trets significatius de les societats
d’èpoques passades, situant els fets en línies de temps.
− Planificar i portar a terme experiències senzilles sobre alguns fenòmens físics i químics de la matèria, plantejant-se hipòtesis prèvies, seleccionant el
material necessari, i registrar els resultats i comunicar les conclusions, oralment i per escrit, per mitjans convencionals i amb l’ús de les TIC.
PREVISIÓ DE TEMPORITZACIÓ
Aquesta UD es portarà a terme a mitjans del tercer semestre, cap al mes de maig. A cada setmana s’impartiran dues sessions, per tant, es calcula que la
programació didàctica tindrà una durada d’un mes i mig. Així doncs, la seva finalització serà al mes de juny.
16

17

3. MAPA CONCEPTUAL
4. DESCRIPCIÓ DEL PROCÉS
1ª Activitat
TÍTOL: Heu escoltat a parlar de Marco Polo? CICLE: Superior. CURS: 6è
MATÈRIA/ASSIGNATURA: Coneixement del
Medi Social.
DURADA: 1 hora ESPAI: Aula ordinària.
COMPETÈNCIES:
- Aprendre a aprendre.
- Tractament de la informació i competència digital.
- Coneixement i interacció amb el món físic.
- Autonomia i iniciativa personal.
OBJECTIUS:
- Utilitzar les TIC com a eina d’aprenentatge.
- Fer una recerca sobre la vida del explorador Marco Polo.
CONTINGUTS CONCEPTUALS:
- Coneixement d’alguns aspectes biogràfics
rellevants sobre Marco Polo.
CONTINGUTS PROCEDIMENTALS:
- Diàleg obert i lliure.
- Ús de les TIC com a eina de treball.
CONTINGUTS ACTITUDINALS:
- Valoració positiva del propi esforç i de l’actuació
autònoma per poder resoldre les diferents dificultats
que van apareixent.
- Consideració de l’error com a estímul i element
formatiu per a iniciatives noves.
- Interès per l’intercanvi d’informació i experiències
amb els companys.
- Integració amb el grup classe establint relacions
afectives i positives amb actituds d’empatia i
col·laboració, i intentant resoldre els conflictes d’una
manera cívica i respectuosa.
18

ORGANITZACIÓ:
Primer s’iniciarà la classe en gran grup, en el qual els alumnes
mostraran què saben de la temàtica. Després el grup – classe es
dividirà en parelles (un ordinador per parella).
MATERIAL: S’utilitzaran els ordinadors portàtils dels quals disposa l’escola.
Aquests, durant el desenvolupament de la UD romandran a l’aula de 5è, de
manera que es puguin accedir a ells sense cap problema ni cap mobilitat
excessiva.
També serà necessari el pendrive propi de cada alumne per
emmagatzemar la informació cercada.
DESENVOLUAMENT SESSIÓ. ACTIVITATS:
Un cop els alumnes hagin fet un buidatge de tot el que saben del personatge, començaran a treballar per parelles. Cadascuna d’aquesta
disposarà d’un ordinador portàtil. A partir d’aquí, els alumnes hauran de buscar informació i articles per Internet sobre qui va ser Marco Polo i
els seus viatges. La informació que ells creguin important l’hauran de traslladar a un document Word. Aquest document serà emmagatzemat al
pendrive propi de cada alumne. Després, uns 15 minuts abans de finalitzar la sessió, es posaran en comú les dades trobades, destacant aquelles
que els hi semblin més rellevants i/o anecdòtiques.
ÍTEMS D’AVALUACIÓ:
- Coneixen la figura de Marco Polo?
- Col·laboren entre ells?
- Respecten el torn dels companys?
- Demanen orientació a la mestra?
- Participen activament a l’activitat?
- Ha sorgit algun conflicte entre els alumnes?
OBSERVACIONS/ATENCIÓ A LA DIVERSITAT:
19

2ª Activitat
TÍTOL: El concurs de les espècies! CICLE: Superior. CURS: 6è
Medi Social.
DURADA: 1 hora i 15 minuts. ESPAI: Aula ordinària.
COMPETÈNCIES:
- Competència comunicativa lingüística i audiovisual.
- Competència d’aprendre a aprendre.
- Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.
OBJECTIUS:
- Distingir que aquestes nou espècies poden identificar-se mitjançant
l’observació, el tacte, l’olfacte... i a partir de les diferents formes de
presentar-se (granulat, fulles, fruit...).
- Aprendre a justificar les opinions i saber argumentar-les, així com,
respectar les dels companys.
- Participar en activitats de grup de manera cooperativa, responsable i
solidaria, respectant els principis bàsics establerts a classe (torns de paraula,
atenció en les intervencions, aportació d’idees i consideració de les
decisions i acords presos).
- Reconeixement de les nou espècies
diferents treballades que Marco Polo
introduí a Europa.
- Identificació de cada espècie a través
del tacte, olfacte i vista.
- Ús de les TIC com a eina de treball.
- El joc com eina d’aprenentatge.
- Valoració positiva del propi esforç i de l’actuació
autònoma per poder resoldre les diferents dificultats que
van apareixent.
- Consideració de l’error com a estímul i element formatiu
per a iniciatives noves.
- Interès per l’intercanvi d’informació i experiències amb
els companys.
- Integració amb el grup classe establint relacions afectives
20

i positives amb actituds d’empatia i col·laboració, i
intentant resoldre els conflictes d’una manera cívica i
respectuosa.
ORGANITZACIÓ: Per dur a terme aquesta activitat els
alumnes s’organitzaran en grups de 4.
MATERIAL: Mostres de les nou espècies que es treballaran: Pebre, safrà, canella,
nou moscada, clau, sàlvia, menta, all i fonoll. També seria interessant poder
disposar de les mateixes espècies en formes diferents; és a dir, en pols, granulat,
el fruit sencer, la fulla o la flor de la planta...
Un ordinador portàtil per a cada grup de 4 alumnes i el pendrive propi de cada
alumne per emmagatzemar la informació cercada.
El mestre parlarà als alumnes sobre algunes de les espècies que Marco Polo va descobrir en els seus viatges i que va introduir a Europa. Les
espècies que es treballaran seran: Pebre, safrà, canella, nou moscada, clau, sàlvia, menta, all i fonoll. Una vegada introduïdes les espècies, el
docent deixarà als alumnes uns 25 minuts aproximadament perquè l’alumnat cerquin informació sobre les nou espècies explicades. Els aspectes
més rellevants que s’hauran d’anotar al document Word seran: zona d’on prové cada espècie, quines són les seves característiques més
importants, quines eren les seves funcions quan Marco Polo les descobrí als països orientals i per què les utilitzem avui dia. Si no dóna temps a
trobar tota la informació, aquesta es completarà amb l’ajuda de la resta de grups i amb l’ajuda de la mestra.
Quan s’hagin respost les qüestions més rellevants de les espècies i s’hagi emmagatzemat la informació al pendrive de cada alumne, realitzaran
un concurs (sense l’ajuda de l’ordinador). Es tractarà d’un concurs en què els nens, organitzats en grups de 4 hauran de realitzar les següents
proves:
1. Reconèixer les espècies amb els ulls tapats a partir del tacte (seria convenient que no estiguessin en pols per realitzar aquesta prova. Només
la podem realitzar dos components del grup, els altres dos, hauran de guiar als companys sense dir-los de quina espècie es tracta).
2. Reconèixer les espècies amb els ulls tapats a partir de l’olfacte (Només la podem realitzar dos components del grup, els altres dos, hauran de
guiar als companys sense dir-los de quina espècie es tracta).
3. Dibuixar les espècies sense mirar-les identificant el color característic de cadascuna d’elles (Podran participar tots els membres del grup).
21

4. Reconèixer a quina espècie ens referim a partir de l’ús que li donem (per exemple, a quins plats culinaris li afegim, quina funció curativa es diu
que té... Podran participar tots els membres del grup).
Cada prova tindrà un temps límit. El primer equip que superi satisfactòria i ràpidament una prova, anota 15 punts, el segon grup 10 punts i el
tercer 5 punts. La resposta de cada grup se li haurà de presentar a la mestra a través d’un foli. Guanya el concurs el grup que més punts ha
acumulat en finalitzar totes les proves.
− - Han estat atent a les explicacions del mestre sobre les
espècies a treballar?
− - Han reconegut les espècies després de parlar d’elles i
treballar-les amb el mestre?
− - Han identificat les espècies a través del tacte, l’olfacte i
la vista?
− - Ha col·laborat amb el seu grup per tal de superar
satisfactòriament el concurs?
− - Ha mostrat interès per realitzar la tasca?
− - Ha mantingut una actitud respectuosa envers els seus
companys?
22

3ª Activitat
TÍTOL: Concurs sobre països i capitals. CICLE: Superior. CURS: 6è
Medi Social.
DURADA: 1 hora. ESPAI: Aula ordinària.
COMPETÈNCIES:
- Autonomia i iniciativa personal.
- Social i ciutadana.
OBJECTIUS:
- Relacionar algunes capitals amb el país corresponent.
- Conèixer alguns dels llocs per on va passar Marco Polo.
- Fomentar el treball en grup i la cooperació mitjançant el joc.
- Fomentar la competició de manera saludable i educativa.
- Països i capitals.
- El joc com eina d’aprenentatge.
- Ús de les TIC com a eina de treball
autònom.
- Valoració positiva del propi esforç i de l’actuació autònoma
per poder resoldre les diferents dificultats que van
apareixent.
- Interès per l’intercanvi d’informació i experiències amb els
companys.
- Integració amb el grup classe establint relacions afectives i
positives amb actituds d’empatia i col·laboració, i intentant
resoldre els conflictes d’una manera cívica i respectuosa.
ORGANITZACIÓ: Primer es realitzarà una activitat de recerca en grups de 4 alumnes,
a continuació, es dividirà el grup classe en dos equips, que treballaran conjuntament
però alhora com a rivals, per tal de guanyar el concurs.
MATERIAL: Ordinadors portàtils, pissarra digital i el
pendrive propi de cada alumne per emmagatzemar la
informació cercada.
23

En començar l’activitat els alumnes hauran de realitzar una tasca prèvia en grups de 4 alumnes. Utilitzaran les TIC per realitzar una cerca dels
països més coneguts que va visitar Marco Polo als seus viatges i trobaran la capital de cadascú d’ells. L’educador sempre els recordarà que
hauran d’emmagatzemar la informació al pendrive. Una vegada s’ha posat en comú la informació troba, es realitzarà un concurs. En aquesta
segona part de l’activitat es formaran dos equips i no podran utilitzar l’ordinador. El mestre anirà dient països de les rutes del viatger per tal que
un membre de cada equip (escollit a partir de l’acord de tot el grup) respongui dient la capital del país. A continuació, qui l’encerti primer dels
dos equips tindrà que assenyalar-ho en un mapa mut (que es trobarà a la pissarra digital), i d’aquesta manera obtindrà un punt per al seu equip.
L’equip que més punts aconsegueixi serà el guanyador del joc. Cal assenyalar que el docent podrà donar pistes als alumnes si aquests no
aconsegueixen recordar el nom de les capitals o la seva situació geogràfica.
- Coneixen els països de lles rutes de Marco Polo?
- Relacionen país i capital correctament?
- Respecten l’opinió de la resta de companys?
- Treballen conjuntament, consensuant les respostes?
24

4ª Activitat
TÍTOL: Quines vestimentes més exòtiques! CICLE: Superior. CURS: 6è
Medi Social.
COMPETÈNCIES:
- Competències artística i cultural.
- Competència d’aprendre aprendre.
OBJECTIUS:
- Observar la diversitat cultural.
- Identificar diferents països a partir d’algunes característiques d’aquest.
- Reconèixer la diversitat com a un fet enriquidor i positiu per a la societat.
- Relacionar vestimentes i el clima de cada país.
- Observació de quins són els indrets que
va visitar Marco Polo.
- Comprensió de les diferents cultures.
- Reconeixement dels vestuaris i de la
seva procedència.
- Utilització de les TIC, no tant sols per
a cercar informació, sinó per saber
situar-se en un mapa digital.
apareixent.
companys.
ORGANITZACIÓ: Per dur a terme aquesta activitats els alumnes
s’organitzaran en parelles.
MATERIAL: Un ordinador per a cada dos alumnes, una fitxa que
entregarà el docent en la que apareixeran les vestimentes i preguntes
relacionades amb el clima de cada país. També serà necessari el
pendrive de cada alumne.
25

A l’inici d’aquesta activitat es farà un petit recordatori de la temàtica tractada a l’última sessió. En aquesta petita introducció, els alumnes
podran utilitzar els apunts que varen fer i que tenen emmagatzemats al pendrive. Es tracta doncs, que el docent vagi fent preguntes que guiïn
als alumnes. Exemple:
- Recordeu alguns dels indrets que Marco Polo visità?
- El sabríeu situar al mapa mut de nou?
- Coneixeu alguna característica particular d’aquesta zona geogràfica?
- Vareu anotar alguna anècdota o una dada d’interès?
- etc.
A continuació, el mestre proposarà als alumnes que cerquin informació, en parelles, sobre les diferents rutes que protagonitzà Marco Polo al
llarg de la seva trajectòria i algunes de les característiques del països que va visitar. Posteriorment, es repartirà una fitxa que hauran de
completar cada parella d’alumnes, en la que hauran d’endevinar quina és la procedència de la vestimenta del personatge.
El mestre haurà d’ajudar en tot moment als infants per si tenen algun problema, però no els donarà la informació, ells mateixos hauran de
seleccionar, a la xarxa, els contingut que creguin importants i útils. L’educador també els haurà de recordar que la informació que creguin
rellevant la podran emmagatzemar al seu pendrive a partir d’un document Word. Al final de la classe, es recollirà la fitxa repartida als alumnes.
- Han participat amb el seus company/a en el moment de
fer l’activitat?
- Han sabut trobar la informació necessària a Internet?
- S’ha realitzat correctament la fitxa?
- Ha mostrat interès per realitzar la tasca?
- Ha mantingut una actitud respectuosa?
26

FITXA ALUMNE/A
Quines vestimentes més exòtiques!
A continuació tens cinc vestits típics d’alguns dels països que va visitar Marco Polo.
Cerca informació per la xarxa i endevina la seva procedència. Ah! No t’oblidis de buscar
quin clima té cada país i intenta justificar a partir d’aquí els seus vestuaris.
27
1. PAÍS/CLIMA:
2. PAÍS/CLIMA:

28
3. PAÍS/CLIMA:
4. PAÍS/CLIMA:

29
5. PAÍS/CLIMA:

5ª Activitat
TÍTOL: ELS VIATGES DE MARCO POLO. CICLE: Superior. CURS: 6è
Medi Social.
DURADA: 3 hores (es dividirà en dues sessions d’1 hora i mitja
cadascuna).
ESPAI: Aula ordinària.
COMPETÈNCIES:
- Competència artística i cultural.
- Competència d’aprendre a aprendre.
OBJECTIUS:
- Conèixer els diferents indrets on va viatjar Marco Polo i alguns dels
productes que va introduir a Europa.
- Conèixer els personatges que es va trobar Marco Polo en els seus viatges.
- Veure les diverses rutes que va realitzar Marco Polo.
- Biografia de Marco Polo.
autònom.
- Anàlisi dels diferents països en el
que es va trobar Marco Polo i les
diferents investigacions que va fer en
aquests.
apareixent.
companys.
30

ORGANITZACIÓ: L’activitat es dividirà en grups de 4. MATERIAL: Un ordinador per grup, Mapamundi, pendrive, colors i llapis.
A les anteriors sessions, s’han treballat els diferents països que Marco Polo visità, així com els productes i diferents vestimentes que va conèixer
allà. En aquesta doble sessió es tracta de plasmar, per grups, una ruta que el nostre aventurer va fer. Per a fer-ho, podran accedir a la informació
del seu pendrive i a Internet. Sense oblidar la col·laboració del mestre a l’hora de guiar-los i orientar-los si ho necessiten.
La ruta l’hauran de dibuixar sobre un mapamundi (com el que adjuntarem línies més en baix) de grans dimensions. En aquest, els alumnes
hauran de localitzar els països, pintar-los i assenyalar l'itinerari del viatge. També serà interessant que aquests ampliessin la informació situant
els productes que Marco Polo va descobrir, algun personatge rellevant que va conèixer a cada lloc, etc. Una vegada tots els grups hagin
finalitzat el mapamundi, l’exposaran a la resta de companys. Quan es finalitzi la sessió, els murals es poden enganxar a l’aula.
31

Com a orientació, el mestre els hi donarà un llistat de noms de països i ciutats que Marco Polo visità en els seus llargs viatges. A partir d’aquests
i de la informació que l’alumnat cerqui per la xarxa, ells escolliran lliurement la ruta que volen treballar.
 Països i ciutats:
Venècia (Itàlia), Acre (Israel), Abbas (Iran, antigament Persia), Armènia, Geòrgia, Mar Caspi, Bagdad (Iran), Ormuz (Golf Pèrsic, Turquia),
Afganistan, Caixmir (Nord de la Índia), Mongòlia, Xina, Birmània, Tíbet, Vietnam, Java, Sumatra, Indonèsia, Ceilan, Cambotja, Índia (costa),
Constantinoble (Turquia) i Venècia (Itàlia).
- Ha posat correctament els països al mapa?
- Ha localitzat les diferents rutes d’arreu del món i els
personatges?
- Ha identificat els productes trobats al mapa segons el
lloc trobat?
32

6ª Activitat
TÍTOL: I això, d’on ve? CICLE: Superior. CURS: 6è
Medi Social.
COMPETÈNCIES:
- Competències artística i cultural.
OBJECTIUS:
- Reconèixer la diversitat cultural.
- Identificar la procedència de diferents productes a partir de la informació
cercada.
- Observar la importància que ha significat l’arribada d’aliments foranis.
- Relacionar productes actuals amb la seva antiga procedència.
- Procedència de productes quotidians.
- Treball amb mapes (situació dels països
de procedència).
autònom.
- Reconeixement dels productes i país
d’origen.
apareixent.
companys.
ORGANITZACIÓ: Per dur a terme aquesta activitats els alumnes
s’organitzaran en parelles.
MATERIAL: Un ordinador per parella, diferents productes d’ús
quotidià (pasta, llegums, tubercles...), mapamundi, una cartolina per a
cada grup, pendrive, colors i llapis.
33

Dies abans el mestre haurà demanat als alumnes que portin diferents productes d’ús quotidià, com exemple, pasta, llegums, tubercles... Es
posaran d’acord per a no repetir un producte més d’una vegada.
Per començar la sessió, el docent introduirà l’activitat recordant els diferents indrets que Marco Polo visità i la diversitat de cultures i productes
que va tenir oportunitat de conèixer. Posteriorment, cada grup haurà de buscar a Internet la procedència, història i característiques del o dels
productes que hagin portat. En un mapamundi, semblant a l’utilitza la dues sessions anteriors però de mida A4, l’alumnat situarà el producte
(amb un dibuix, una fotografia, una símbol...) que està treballant.
L’objectiu final de l’activitat serà elaborar un mural en el qual aparegui una petita redacció explicant els trets principals de l’aliment,
acompanyada del mapa amb la seva localització i fer-ne una petita exposició oral pels companys.
- Han participat amb el seus company/a en el moment de
fer l’activitat?
- Han sabut trobar la informació necessària a Internet?
- S’ha transmès la informació de manera entenedora?
− - Ha mantingut una actitud respectuosa envers els seus
companys?
34

7ª Activitat
TÍTOL: Eix cronològic de la vida de Marco
Polo.
CICLE: Superior. CURS: 6è
Medi Social.
COMPETÈNCIES:
− - Competència comunicativa lingüística i audiovisual.
− - Competència d’aprendre a aprendre.
− - Tractament de la informació i competència digital.
- Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.
OBJECTIUS:
− - Ordenar cronològicament els esdeveniments de la vida de Marco Polo.
- Utilitzar els coneixements i els documents treballats en anteriors sessions
per a poder resoldre aquesta activitat.
- Esdeveniments rellevants de la vida de
Marco Polo.
- Línea conceptual (temps - espai).
autònom.
− - Relació dels fets amb les dates
corresponents.
- Col·locació correcte dels fets a la
línea del temps.
apareixent.
companys.
ORGANITZACIÓ: Realitzarem l’activitat en grups petits de 3 alumnes cadascun. MATERIAL: Un ordinador per grup, pendrive i pissarra digital.
Dividim el grup classe en petits grups de 3 alumnes. Aquests treballaran conjuntament per a idear un eix cronològic de la vida del nostre viatger,
el qual es farà a través d’un document Word. El mestre informarà als alumnes que per fer-ho, podran utilitzar la documentació enregistrada als
35

pendrives i també podran cercar informació a Internet.
Es tracta que els alumnes decideixin quins creuen que són els esdeveniments més importants al llarg de la vida de nostre personatge i ho
plasmin en un document Word. Tindran total llibertat, és a dir, podran adjuntar fotografies, utilitzar diferents colors per a senyalar fet diferents,
etc.
Un cop hagin finalitzat l’eix cronològic, cada grup l’exposarà davant el grup classe amb el suport de la pissarra digital. També serà necessari que
cada grup d’alumnes expliqui perquè han destacat els esdeveniments que apareixen al seu eix cronològic. D’aquesta manera, quan s’hagin
mostrat tots els documents elaborats pels grups els alumnes hauran observat diferents fets biogràfics de la vida de Marco Polo, i podran haver
ampliat o corregit el propi eix cronològic.
− - Ha col·locat cada esdeveniment al seu any
corresponent?
− - Ha mostrat imatges?
− - Si se li han plantejat dubtes ha intentat consultar els
documents i la informació de la qual disposava?
− - Ha col·laborat amb el seu grup?
− - Ha tingut problemes a l’hora de dissenyar l’eix
cronològic?
36

8ª Activitat
TÍTOL: Ja hem arribat? CICLE: Superior. CURS: 6è
Medi Social.
COMPETÈNCIES:
− - Competència d’aprendre a aprendre.
− - Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.
- Competència matemàtica.
OBJECTIUS:
− - Calcular algunes distàncies utilitzant l’escala dels mapes.
− - Conèixer diferents transports per viatjar.
− - Utilitzar els coneixements i els documents treballats per poder resoldre
l’activitat.
− - Ser conscients de l’evolució dels transports pel que fa a la disminució del
temps en relació a les distàncies.
- Esdeveniments rellevants a l’evolució
del transport.
- Escala dels mapes.
- Càlcul de la distància-temps.
− - Relació dels avantatges dels
transports de l’època de Marco Polo
respecte als de l’actualitat.
− - Utilització de les diferents eines de
mesura ( regles, calculadora...).
- Domini de les operacions
necessàries per realitzar els càlculs.
autònom.
apareixent.
companys.
ORGANITZACIÓ: Realitzarem l’activitat en grups de 4 alumnes. MATERIAL: Un ordinador per grup, pendrive, mapamundi, llapis i regla.
DESENVOLUAMENT SESSIÓ. ACTIVITATS: Dividim el grup classe en grups de 4 alumnes que treballaran conjuntament en la realització de
37

l’activitat que proposem. El mestre proporcionarà als alumnes els el mapamundi (mida A3), i els nens hauran de cercar a Internet i als seus
apunts els documents necessaris per saber quant de temps els mercaders de l’època de Marco Polo trigaven en realitzar els seus viatges (dades
aproximades). Després els alumnes compartiran els resultats trobats. A continuació, el mestre explicarà com s’utilitza l’escala en els mapes, i els
nens al seu torn, hauran de calcular quina era la distància aproximada que recorria el nostre mercader per arribar a la Xina. Així doncs, els
alumnes, a través de diferents càlculs matemàtics, esbrinaran els quilòmetres i quilòmetres que recorrien els mercaders d’aquella època per a
viatjar d’un país a l’altre i quant de temps trigaven. També se’ls proposarà descobrir quant de temps triguen a l’actualitat per arribar a la Xina
amb els transports actuals.
Finalment, els alumnes hauran de fer una reflexió en grup, per veure com es vivia antigament i crear en ells una actitud crítica respecte
l’evolució dels transports.
− - Han entès l’escala del mapa?
− - Han realitzat els càlculs correctament?
− - Han mostrat una actitud crítica respecte a l’evolució dels
transports?
− - Han participat activament a l’activitat?
38

9ª Activitat
TÍTOL: Trobem diferències. CICLE: Superior. CURS: 6è
Medi Social.
COMPETÈNCIES:
− - Social i ciutadana.
OBJECTIUS:
- Trobar les repercussions que va tenir els viatges de Marco Polo respecte al
coneixement de noves terres.
− - Cercar diferències cartogràfiques.
- Viatges de Marco Polo.
autònom.
- Lectura de mapes.
apareixent.
companys.
ORGANITZACIÓ: La sessió es dura a terme en parelles. MATERIAL: Un ordinador per grup i pendrive.
El mestre proposarà als alumnes que cerquin per Internet un mapamundi antic, si pot ser, abans dels inicis del nostre viatger Marco Polo, i un
altre d’actual. Quan cada parella els hagi trobat, els haurà d’analitzar i marcar les diferències o dades interessants que ells creguin valuoses. A
39

continuació, es posarà en comú les informacions o reflexions estretes per cada grup.
El mestre també els ajudarà amb qüestions com:
- Observeu algun canvi situacional?
- Trobeu alguna diferència destacable? A què es poden deure aquestes?
- Per què penseu que pot ser aquest canvi geogràfic? S’han mogut realment els països?
- Els descobriments efectuats per Marco Polo i els seus ajudants poden tenir alguna cosa a veure?
- etc.
- Han trobats els mapes?
- Reconeix les diferències entre els dos mapes?
- Reflexionen adequadament sobre el tema que estem
tractant? En treuen conclusions?
- Treballa correctament i respectant al seu company o
companya?
40

10ª Activitat
TÍTOL: Autoavaluació. CICLE: Superior. CURS: 6è
Medi Social.
COMPETÈNCIES:
−
OBJECTIUS:
− - Reflexionar sobre els continguts treballats.
− - Conscienciar-se de quin són les metes assolides.
− - Ser capaç d’elaborar un reflexió crítica sobre el propi aprenentatge.
- Utilització de conceptes estudiats.
- Anàlisi del procés d’ensenyament-
aprenentatge viscut.
apareixent.
ORGANITZACIÓ: Serà una activitat individual. MATERIAL: Llapis i foli.
En aquesta sessió els alumnes realitzaran una autoavaluació del seu progrés en la temàtica treballada. Serà una activitat individual en la que els
alumnes hauran de respondre les següents qüestions:
1. Creus que t’has esforçat en la realització de les tasques a desenvolupar? Per què?
2. Quina ha estat l’activitat que t’ha motivat o interessat més? Per què?
3. Has utilitzats els recursos didàctics de manera adequada? T’ha sorgit algun problema en la utilització d’aquest?
4. Com valores la qualitat de les teves tasques?
5. Creus que és positiu treballar en grup? Per què?
6. Quina és la teva opinió sobre les activitats treballades? Canviaries algunes? En posaries més? Justifica la teva resposta.
7. Que t’ha semblat el paper de la mestra? Has rebut ajuda suficient?
8. - Destaca un concepte, contingut o fet que t’ha sorprès i el perquè?
- Té un comportament correcte en l’elaboració de
41

l’autoavaluació?
42

Mostra Documental
Sessió 1
43

Sessió 2
Sessió 4
Sessió 6
44

45

Sessió 7
46

5. AVALUACIÓ DE L’APRENENTATGE ACONSEGUIT
Cada activitat conté ítems d’avaluació propis que ens serviran per a fer una avaluació
continuada sobre l’avenç dels nostres alumnes. Tot i això, a l’última sessió els alumnes
realitzaran una autoavaluació del seu procés. Es tractarà d’apuntar en un foli aquells
aspectes que més li han agradat, interessat o li han estat més difícils. Serà una reflexió
oberta, en la que els alumnes podran expressar-se lliurement i mostrar la seva
satisfacció, o no, sobre el procés d’aprenentatge viscut.
Cal assenyalar que, la nostra proposta didàctica està fonamentada en la concepció
constructivista, per tant, l’avaluació ha de ser el més flexible possible per tal d’adaptar-
se a les necessitats dels alumnes i poder modificar, al llarg de la UD, alguns aspectes
que siguin millorables i que enriqueixin l’aprenentatge dels continguts i la seva
adquisició.
 Les tres fases d’avaluació:
− Avaluació inicial: Aquest primer moment fa referència a la primera sessió, ja que és el
moment en el que el grup classe dóna a conèixer el que saben sobre el tema a treballar
i es comença a tractar aspectes de la temàtica. A partir d’aquí, s’observen quins són els
interessos dels nens i nenes i el que coneixen del tema i s’adapten les activitats a les
seves necessitats.
− Avaluació contínua: Aquesta és la fase en la que es proporciona a cada infant l’ajuda
pedagògica que necessita segons la informació que s’obté del procés educatiu. La
finalitat no és aconseguir un número qualificatiu del nivell de l’alumne/a, ni molt
menys realitzar una classificació adjudicant a cada nen o nena una etiqueta, sinó de
conèixer el nivell de domini d’aprenentatge dels infants i concretar quins són els
aspectes que encara no s’han assolit.
Així doncs, aquesta etapa es centra en el procés didàctic, possibilitant la millora
d’aquest i observant els errors més habituals dels alumnes, per profunditzar-los i
realitzar diferents tasques que permetin el desenvolupament de les seves capacitats
intel·lectuals.
Aquest període comprèn des de la segona sessió fins a la penúltima.
47

− Avaluació final: Es dóna al finalitzar la unitat didàctica, en aquest cas, a la última sessió,
i serveix per a tenir consciència de la visió de l’alumne en el seu procés
d’aprenentatge, així com la valoració que fa ell de les sessions. La reflexió de l’alumnat
ens pot ajudar molt en observar quines eren les seves expectatives i si les ha
aconseguides, així com també analitzar com ha estat el funcionament de la
programació didàctica i si s’han complert els nostres objectius.
 A continuació, mostrarem una síntesi dels resultats obtinguts en l’avaluació de
la nostra UD:
− Avaluació inicial: En aquesta fase s’observà que els alumnes no havien treballat
anteriorment la temàtica escollida, ja que les dades que aportaven eren errònies o
simples conjetures. Tot i això, mostraven molt d’interès per saber-ne més. El fet que
cerquessin per parelles algunes dades interessant i curioses de la vida d’en Marco Polo
i els seus descobriment arreu del món, els motivà per a continuar treballant sobre la
temàtica.
− Avaluació contínua: L’alumnat en tot moment va mostrar una motivació increïble i una
molt bona disposició a l’hora de portar a terme les activitats plantejades en equip,
intercanviant informació, opinions i diferents interpretacions dels fets; ajudant-se en la
realització de les activitats i en els problemes tècnics que varen aparèixer. A més a
més, tots els alumnes varen participar a les diferents sessions, mostrant iniciativa per
aprendre i ganes d’exposar les seves opinions i dades cercades al web.
Quant a les dificultats sorgides, cal destacar que tot els grup classe hi participava per a
solucionar-lo, així com també el mestre els orientava i guiava per a una elaboració i
comprensió correcte del concepte.
− Avaluació final: Els resultats obtinguts han estat altament satisfactoris i han contribuït
a la realització d'un veritable treball constructivista i a fer possible un aprenentatge
significatiu de la temàtica treballada. Recalcar en aquest procés la importància del
treball cooperatiu entre iguals i l'alta motivació proporcionada per l'ús d'eines
tecnològiques, així com la funció de guia del mestre.
Per a finalitzar, destacar un proverbi xinès que explica de manera directa i senzilla la
importància de la perspectiva constructivista en l’àmbit escolar.
48

“Explica’m i oblidaré, mostra’m i podria recordar, involucra'm i entendré”.
6. AVALUACIÓ TECNOLÒGICA DEL DISSENY
A continuació, detallarem els diferents processos desenvolupats al nostre projecte TIC,
començant des de la seva creació fins a la seva valoració final, tenint en compte la
implementació de les TIC a l’aula com a mitjà d’aprenentatge.
Idear una programació educativa en la que les TIC siguin l’eix vertebrador i un recurs
indispensable per a l’aprenentatge no és senzill, i no per la manca de flexibilitat o
d’accessibilitat de les TIC a la informació, adaptació a les necessitats dels alumnes i
possibilitat del tractament de les dades de diferent manera, sinó per la falta
d’assiduïtat i ús d’aquestes a l’àmbit educatiu.
Així doncs, el nostre primer objectiu a l’hora de dissenyar la programació didàctica era
la presència de l’ordinador en les sessions com un element quotidià de l’aprenentatge.
D’aquesta manera, els alumnes poguessin interactuar amb la tecnologia, cercant la
informació, tractant-la, treballant-la i emmagatzemar-la allà mateix. Així mateix
aconseguiríem que l’alumnat adquirís un paper actiu, d’investigació i de reflexió sobre
el propi procés d’aprenentatge. A més, també era indispensable el treball cooperatiu,
en la que els alumnes s’ajudessin mútuament i compartissin els seus sabers, ja fos a
través de petits col·loquis, exposicions orals, posada en comú de les dades cercades,... i
que el paper del mestre fos de guia i orientador.
Un cop es va decidir la temàtica a treballar, que va sorgir de la curiositat per
aprenentatge de l’alumnat, es va crear la UD a partir dels criteris esmentats al paràgraf
anterior.
El disseny de la programació és força extens, ja que la temàtica a tractar és complexa, i
es va pensar que treballar categoritzant els continguts i agrupant-los en sessions seria
un procés d’ensenyament-aprenentatge més entenedor i accessible pels alumnes. És a
dir, durant una temàtica es tractaria les espècies que introduí Marco Polo a Europa,
una altra els països que visità, etc. A més, d’aquesta manera podríem connectar
fàcilment els continguts treballats i els repassarien. Per posar un exemple, una vegada
tractat el tema de les espècies podríem relacionar-lo amb els països que Marco Polo
49

descobrí i amb la ruta que va realitzar per a trobar tots aquests productes foranis. Es
tractava d’idear un seguiment inductiu de l’aprenentatge, que anés d’informacions
simples i concises a continguts més desenvolupat i profunds.
Quant a la implementació de la UD a l’aula, cal dir que ha estat satisfactori. Els
alumnes s’han implicat en tot moment a les tasques a realitzar i la dinàmica de la
classe ha estat molt bona. Tot i que cal assenyalar que, l’excés de motivació a les dues
primeres sessions va tensar una mica l’ambient a l’inici i a la finalització de la classe,
creant alguns moments caòtics, ja que, tothom volia agafar primer el portàtil, es
posaven nerviosos perquè pensaven que els faltaria temps per acabar la feina, volien
ser els primers en participar en el concurs de les espècies, etc. Tot i això, aquesta dosi
d’eufòria es va anar equilibrant i les següents activitats varen funcionar molt bé,
assolint els objectius marcats.
Les activitats plantejades varen engrescar molt a l’alumnat. A més, la combinació de
les activitats de l’ordinador amb exercicis vivencials i manipulatius com són els
concursos, varen fer que les sessions no fossin monòtones i avorrides.
Pel que fa a l’avaluació, destacar que ens ha aportat dades molt valuoses al llarg del
procés. El fet de dur a terme una avaluació sumativa en la que els mestre vagi
observant els avanços dels alumnes a cada sessió i en la que pugui reconduir les
posteriors activitats per a adaptar-les al nivell i necessitats dels alumnes és una tasca
necessària a la comunitat educativa. És important que no recaigui tot el pes de
l’aprenentatge en una activitat final en la que els alumnes hagin de narrar tots els
continguts tractats, ja que moltes vegades aquesta procés desvirtua tot el treball i
mèrits aconseguits pels nens i nenes. En el nostre cas, la programació didàctica no
conté una prova final en la que l’alumnat hagi d’escriure tots els coneixements
adquirits al llarg de la UD, sinó una exercici de reflexió en el que els alumnes analitzin
el procés d’aprenentatge viscut i comentin què els ha semblat i què millorarien.
A més, la utilitat d’una avaluació continuada és que el mestre ha pogut anar avaluant
el potencial de l’alumnat de forma progressiva. Si ens fixem en el procés
d’ensenyament-aprenentatge plantejat a aquesta UD, els alumnes a totes les sessions
cerquen informació i l’analitzen, posteriorment, la posen en comú a través de jocs o
50

elaborant documents Word. Aquest fet possibilita a l’educador poder observar les
interpretacions dels continguts treballats, així com veure la qualitat de les seves
tasques. És a dir, el professor té dades suficients per a avaluar als alumnes i no és
necessari un examen final en el que es pregunti als nens i nenes, qui és Marco Polo?
Què va descobrir? Quantes espècies importà a Europa? Quan temps podria trigar en
fer una ruta?...
En definitiva, el procés d’aquesta UD, basada en la utilització de les TIC com a un mitjà
d’aprenentatge, ha estat molt productiu i enriquidor, ja que hem pogut comprovar
com les TIC possibiliten un aprenentatge significatiu i útil per a la vida, així com també
permeten als alumnes organitzar i representar, a través de diferents suports, allò que
saben i que van aprenent. I si més no, ens agradaria destacar en aquesta última frase
la importància del treball en equip per a poder crear interpretacions del món extern i
reflexionar sobre les pròpies interpretacions.
51

7. CONCLUSIONS
Amb aquest treball s’ha intentat potenciar el creixement intel·lectual, afectiu i social
dels nens i nenes, tenint en compte en tot moment quins eren els seus avenços i
l’evolució progressiva que anaven fent. A més a més, des de l’inici de la proposta,
aquesta ha estat orientada a afavorir els processos constructius personals, i per aquest
motiu, s’ha dut a terme un seguiment guiat i seriat de cada alumne, proporcionant a
tots els membres del grup classe els recursos i eines necessàries per al seu
desenvolupament.
Per altra banda, tal i com defensaven alguns dels psicòlegs i pedagogs de la història,
entre els quals podem anomenar, Jean Piaget, Jerome Bruner, Lev Semenovich
Vygotsky, David Paul Ausubel, entre d’altres, i tal i com defensa a l’actualitat David H.
Jonassen, s’ha portat a terme una metodologia constructivista, en la que els objectius
pedagògics han d’estat centrats en els nens i nenes; els continguts no es tracten com a
un fi, sinó com un instrument al servei del desenvolupament evolutiu natural; s’han
proposat activitats en les que es treballava a partir de l’anàlisi i el descobriment; s’ha
promogut la interacció social per afavorir l’aprenentatge; i, s’ha tingut en compte les
experiències dels infants per a comprendre els continguts tractats i potenciar un
aprenentatge significatiu.
Així mateix, no s’ha concebut a l’alumne com a un element passiu dintre de l’aula, sinó
tot el contrari, a partir de les seves curiositats i el treballa que realitzaven a través de
les TIC es desenvolupen les sessions i s‘intentava que participessin a les activitats
donant a conèixer les seves concepcions i opinions de la informació a tractar.
Per a finalitzar, destacar que, l’elaboració d’aquest treball ens ha estat molt profitós, ja
que hem pogut observar quines són les problemàtiques que poden aparèixer a l’hora
de tractar la informació i les mancances d’algunes de les activitats treballades. A més a
més, després d’observar les reaccions dels alumnes i havent reflexionat sobre el
funcionament de les sessions, som conscients que caldria fer alguns canvis en relació a
la temporalització i organitzacions dels espais, per tal de fer més eficient la UD,
millorar la pràctica educativa i afavorir el procés d’ensenyament-aprenentatges dels
alumnes.
52

8. BIBLIOGRAFIA
- Cabrero, J. (2003). Educació i tecnologia: fonaments teòrics. A Cabrero, J. (coord).
Noves tecnologies de la informació i la comunicació en l’educació. (pp. 9 - 95).
Barcelona: UOC.
- Jonassen, D. (2003). TIC i aprenentatge significatiu: una perspectiva constructiva. A
Cabrero, J. (coord). Noves tecnologies de la informació i la comunicació en l’educació.
(pp. 96 - 177). Barcelona: UOC.
- Cabrero, J., Jonassen, D. i Romero, R. (2003). Mòdul 2: Les TIC i la construcció del
coneixement. Recuperat de la web de l’assignatura Noves tecnologies de la informació
i la comunicació en l’educació de la Universitat Oberta de Catalunya, de
http://materials.cv.uoc.edu/continguts/XW04_02048_01088/index.html?ajax=true.
- Garcia, E. (2009). Marco Polo y la Cruzada : historia de la literatura de viajes a las
Indias en el siglo XIV. Madrid: Marcial Pons, Ediciones de Historia.
- Larner, J. (2001). Marco Polo y el descubrimiento del mundo. Barcelona: Paidós.
- Polo, M. (1958). Viatges de Marco Polo. Barcelona: Barcino.
- Polo, M. (2008). El Libro de las maravillas. Madrid: Cátedra.
9. WEBGRAFIA
- http://www.artehistoria.jcyl.es/historia/personajes/5467.htm
- http://www.biografiasyvidas.com/biografia/p/polo.htm
- http://www.mgar.net/var/mpolo.htm
53

ANNEX
Reflexió d’autoavaluació de l’activitat
La proposta que va realitzar la consultora respecta a la ideació d’un projecte TIC ens va
semblar molt interessant, ja que ens possibilitava portar a la pràctica tots aquells
continguts treballats en les lectures dels mòduls i d’altres documents de l’assignatura,
així com les dades treballades al debat realitzat a la primera PAC. Tot i això, era un gran
repte perquè volíem dissenyar una programació didàctica en la que els alumnes fossin
els protagonistes principals i hi participessin activament, exposant les seves idees i
concepcions per a poder reflexionar sobre aquestes i qüestionar-les.
Un cop ja hem finalitzat el disseny del projecte i l’hem dut a terme, recapitulem tota la
feina feta i el document final obtingut i ens sentim orgullosos del projecte fet. Creiem
que el disseny de l’activitat és correcte i fàcil d’entendre. A més, la utilització de les TIC
com a mitjà cap a l’aprenentatge ens ha ajudat molt en la flexibilització i adaptació de
les activitats als nostres alumnes, així com també la realització d’activitats en grup.
Aquests dos factors ha possibilitat que a les sessions els alumnes compartissin les
informacions treballades, debatessin sobre els conceptes clau de la temàtica i que
entre tots construïssin un coneixement compartit.
D’altra banda, tot i que era una problemàtica amb una sola solució, aquesta es podia
trobar per diferents vies i podia ser exposada de manera diferent. Així doncs, es varen
intentar plantejar activitats en la que l’alumnat elaboressin les tasques que se’ls
demanava a partir de la seva originalitat. És molt important mostrar als alumnes que la
diversitat enriqueix i amplia la nostra visió del món, aportant-los informacions,
maneres de fer i ser diferents a la nostra. D’aquest punt també es desprèn la
necessitat de realitzat una avaluació continuada, en la que els alumnes demostrin
sessió a sessió el seu potencial sense necessitat de fer una examen final estandarditzat
i homogeni per a tots.
Quant al mapa conceptual elaborat, crec que és directe i complet. Hem intentat
escollir els conceptes clau del projecte TIC i els conceptes importants de la concepció
constructivista, segons David H. Jonassen, i relacionar-los, de manera que s’entengui
54

quina interacció té aquesta perspectiva amb la UD dissenyada.
Com a cloenda, dir que estem contents de la tasca realitzada. Pensem que a través de
la problemàtica treballada hem pogut crear situacions d’aprenentatges valuoses que
han generat conflictes cognitius dins l’estructura cognitiva de l’alumnat, per a,
posteriorment, arribar a l’equilibri, ampliant coneixements i ajustant-los a la realitat.
Reflexió del seguiment de l’avaluació continuada global
Per a realitzar aquest apartat he fet una ullada ràpida al blog, ja que en aquest he anat
penjant les PACs i les activitats realitzades a l’assignatura. Penso que ha estat una
assignatura que ha requerit esforç i temps, però que els resultats obtinguts al llarg de
totes les tasques fetes han estat positius, fet que m’ha motivat a continuar aprenent i
millorant els informes a entregar. A més, a través del debat, de la lectura de mòduls, la
realització d’activitats, d’autoavaluacions, de posades en comú amb els companys a
partir de tecnologies col·laboratives, etc. He pogut anar ampliant, construint i
optimitzant el meu aprenentatge. Dit amb altres paraules, al llarg de l’assignatura
NTICEDU he anat vivint un canvi conceptual en relació a les TE i la seva inclusió al món
educatiu molt valuós que m’ajudarà en la meva pràctica educativa com a
psicopedagoga en un futur, esperem que pròxim.
Si analitzo la meva primera PAC, me n’adono que les meves idees prèvies varen entrar
en conflicte amb la nova informació que els mòduls i els documents complementaris
exposaven entorn a la interacció entre Ciència, Tecnologia i Societat. Després de
treballar amb profunditat la temàtica, em vaig adonar que defensava una perspectiva
errònia com a conseqüència de la manca de coneixements respecte al tema. A partir
de la reflexió final, vaig poder equilibrar els coneixements previs amb els nous, assolint
la nova informació i ajustant-la a la realitat.
Pel que fa a la segona PAC, observo que vaig assimilar el concepte de tecnologia en
tota la seva amplitud, deixant de banda la visió reduccionista en la que se la concep
com un mer instrument o un artefacte en concret, i entenent-la com a un camp extens
de coneixement orientat a l’acció i a la solució de problemes específics. Per tant, la
tecnologia elabora dissenys i processos tecnològics per a contextos concrets i amb
l’ajuda dels coneixements científic, per a solucionar problemàtiques concretes.
55

D’aquest punt es desprèn la necessitat d’introduir les TE a les comunitats educatives,
ja que aquestes ens ajuden a dissenyar situacions d’aprenentatge que ens possibilitin
l’assoliment dels objectius que fixats, avaluant totes les decisions adoptades, tenint en
compte en context educatiu i preveient les futures limitacions que poden aparèixer.
Quant a la PAC recuperació, crec que va ser un recurs necessari per acabar d’assolir els
coneixements de la PAC1 i PAC2, i per a reflexionar sobre la importància dels diferents
programaris de CSCA en l’àmbit educatiu. En especial destacaré el meu gran
descobriment, el programari CmapTools, ja que és una eina senzilla i útil per a treballar
qualsevol informació d’un fet o concepte. M’agrada aquest recurs perquè ajuda a
estructurar el coneixement, relacionant diferents termes i donant llibertat a l’hora
d’organitzar el contingut a treballar.
Per a finalitzar, destacar la meva satisfacció en la feina realitzada en aquesta
assignatura i el procés d’aprenentatge viscut, ja que m’ha obert un munt de
possibilitats per a tractar les TE, de continuar evolucionant com a educadora i de
confiar en les avantatge de les TIC.
56

Projecte TIC (PAC3)

Recommended

Recommended

More Related Content

Similar to Projecte TIC (PAC3)

Similar to Projecte TIC (PAC3) (20)

Projecte TIC (PAC3)