1. SEGONES AVANTGUARDES
NOUS CAMINS DE L’ART
DESPRÉS DE 1945
Professora: Maia Creus

2. SEGONES AVANTGUARDES
Nous Camins de l’Art després de 1945
TEMA III
EXPRESSIONISME ABSTRACTE
El triomf de l’Escola de Nova York

3. EXPRESSIONISME ABSTRACTE
L’Escola de Nova York
• Expressionisme Abstracte:
Més que un estil designa i descriu un procés
DUES TENDÈNCIES
A. Action Painting (Pintura d’Acció)
– El procés pictòric esdevé l’obra d’art
B. Colorfield painting (Pintura de camps de color)
– La força emocional del color

4. EXPRESSIONISME ABSTRACTE
PINTURA D’ACCIÓ
A. Action Painting (Pintura d’Acció)
El procés pictòric esdevé l’obra d’art
– Jackson Pollock (1912-1956)
– Willem De Kooning (1904 -)
– Robert Motherwell (1915-1991)

5. Jackson Pollock

6. EXPRESSIONISME ABSTRACTE
PINTURA D’ACCIÓ
• Jackson Pollock (1907-1956)
– 1929 Arriba a NY.
– 1938-1942 Treballa al Federal Art Project.
– 1943 Primera exposició a la galeria Art of this
Century.
– 1947 Action Painting. Tècnica del dripping
– 1950 Assoleix la plenitud creativa
– 1953 Retorn als problemes de la figura
– 1956 Mort en accident de cotxe

7. JACKSON POLLOCK
1933-1946 Assimilació de les influències
– Interès pel regionalisme, influït pels muralistes
mexicans Siqueiros i Orozco. Tractament expressiu
del paisatge
– Psicoanàlisi. Associacions psicològiques de la
imatge
– Picasso: dramatisme figuratiu de Guernica i les
obres surrealistes dels anys 30
– Joan Miró: figuració simbòlica de la sèrie
Constel·lacions
– La Mitologia Antiga

8. Picasso: Gernika (1937)

9. 1936-1946 ASSIMILACIÓ
DE LES INFLUÈNCIES
Pollock, Sense títol, 1935-38

10. 1936-1946 ASSIMILACIÓ
DE LES INFLUÈNCIES,
Pollock, Ocell, 1938-41

11. 1936-1946 ASSIMILACIÓ DE LES INFLUÈNCIES
Pollock, Camí de l’Oest, 1934-35

12. 1936-1946 ASSIMILACIÓ DE LES INFLUÈNCIES
Jackson Pollock, La llama, 1937

13. 1936-1946 ASSIMILACIÓ DE LES INFLUÈNCIES
Pollock, Naixement, 1938-41

14. 1936-1946 ASSIMILACIÓ DE LES INFLUÈNCIES
Pollock, Figura taquigràfica, 1942

15. 1936-1946 ASSIMILACIÓ
DE LES INFLUÈNCIES
Pollock, Mascle i femella, 1943

16. 1936-1946 ASSIMILACIÓ DE LES INFLUÈNCIES
Pollock: La lloba, 1943

17. 1936-1946 ASSIMILACIÓ DE LES INFLUÈNCIES
Pollock, Guardians del secret, 1943

18. 1936-1946ASSIMILACIÓ DE LES INFLUÈNCIES
Pollock, The Moon Woman, 1942

19. 1936-1946 ASSIMILACIÓ DE LES INFLUÈNCIES
Pollock: La dona-lluna talla el cercle, 1943

20. JACKSON POLLOCK
1946-1947 LA REBELIÓ GESTUAL
– Tècnica del dripping (pintura de goteig).
– Pintura all-over
• Ritme frenètic del ritual.
• La tela esdevé l’únic espai per a existir.
• La funció de l’artista és la del demiürg:
desencadena l’acció i la domina
• La pintura és guiada pel gest rítmic que va creant
arabescs, traços, línies i taques cobrint tota la
superfície de la tela i per capes sobreposades
• No distinció fons / figura
• Pèrdua de tot element compositiu ordenador
• Creació d’un “espai òptic”

21. Jacckson Pollock, The Water bull, 1946

22. 1946-1947 LA
REBELIÓ
GESTUAL
Pollock
treballant al seu
estudi, 1950

23. 1946-1947 LA REBELIÓ GESTUAL Pollock treballant al seu estudi, 1950

24. 1946-1947 LA
REBELIÓ GESTUAL
Pollock treballant
al seu estudi, 1950

25. Pollock: Fotograma

26. 1946-1947 LA REBELIÓ GESTUAL
Pollock:, ulls en el color,
(Sèrie sons a l’herba), 1946
Oli sobre tela

27. 1946-1947 LA REBELIÓ GESTUAL,
Pollock, Alquimia, 1947
Oli, esmalt, pintura d’alumini i cordill sobre tela

28. 1946-1947 LA REBELIÓ GESTUAL
Pollock:, Bosc encantat, 1947
Oli sobre tela

29. 1946-1947 LA REBELIÓ GESTUAL
Pollock:, A cinc braços, 1947
(Oli,claus, llavors, botons, claus,
monedes, cigarrets i llumins
sobre tela)

30. 1946-1947 LA REBELIÓ GESTUAL
Pollock, Número 26 A: Blanc i negre,
1948 (Esmalt sobre tela)

31. 1946-1947 LA REBELIÓ GESTUAL
Pollock, Plata sobre negre, blanc, groc i vermell, 1948
(Esmalt sobre paper, encolat sobre tela)

32. 1946-1947 LA REBELIÓ GESTUAL
Pollock: Estiu, Número 9A, 1948
(Oli i esmalt sobre tela)

33. 1946-1947 LA REBELIÓ GESTUAL
POLLOCK, Núm. 13, 1949
(Oli, esmalt i pintura d’alumini sobre
paper) DETALL

34. JACKSON POLLOCK
1950-1956 PLENITUD DE L’EXPRES. ABSTRACTE
– Delicadesa del grafisme i subtil gradació de colors
– L’estructura inicial feta de línies, llançada sobre el
paper (dripping) queda posteriorment “velada”.
– La “imatge inicial” queda neutralitzada per una
xarxa de signes, l'energia dels quals, sembla
desbordar els límits de les obres.
– La línia de Pollock o l’espai en què evoluciona, no
té interior ni exterior…és totalment transparent.
– Crea un espai pictòric no il·lusionista sense
estructura fruit de les pulsions d’una energia pura
que evoluciona sense resistència a través de la
pintura.

35. 1950-1956 PLENITUD DE L’EXPRESSIONISME ABSTRACTE
Jackson Pollock, Núm. 8, 1949
(Oli, esmalt i pintura d’alumini sobre tela)

36. 1950-1956 PLENITUD DE L’EXPRESSIONISME ABSTRACTE
Jackson Pollock, Núm. 4, 1949
(Oli, esmalt i pintura d’alumini i grava sobre tela i fusta)

37. 1950-1956 PLENITUD DE L’EXPRESSIONISME ABSTRACTE
Pollock, Núm. 11, 1951
(Esmalt sobre tela)

38. 1950-1956 PLENITUD DE L’EXPRESSIONISME ABSTRACTE
Pollock, Ritme de tardor. Núm. 30, 1950
(Oli sobre tela)

39. 1950-1956 PLENITUD DE L’EXPRESSIONISME ABSTRACTE
Pollock, Núm. 32, 1950
(Esmalt sobre tela)

40. 1950-1956 PLENITUD DE L’EXPRESSIONISME ABSTRACTE
Pollock, Boirina d’espígol, 1950
(Oli, esmalt i pintura d’alumini sobre tela)

41. 1950-1956 PLENITUD DE L’EXPRESSIONISME ABSTRACTE
Pollock, Políptic blanc i negre, 1950
(Oli sobre tela)

42. 1950-1956 PLENITUD DE L’EXPRESSIONISME ABSTRACTE
Pollock, Convergència Núm. 10, 1952 DETALL (Oli i esmalt sobre tela)

43. 1950-1956 PLENITUD DE L’EXPRESSIONISME ABSTRACTE
Pollock, Pals blaus, Núm. II, 1952 (DETALL)
(Esmalt, pintura d’alumini i fragments de vidre sobre tela)

44. JACSON POLLOCK
1951-1953 RETORN AL PROBLEMA
DE LA FIGURA
– Abandona el dripping i utilitza pinzells tradicionals
– Pintura de ressonàncies realistes
– Afirmacions de Pollock entorn de la figura:
• també la figura emergeix de l’inconscient
• la pintura és un estat del ser
• pintar és un descobriment de sí mateix
• figures visionàries en que la realitat és deformada
• retrata somnis i deliris

45. 1951-1953 RETORN AL
PROBLEMA DE LA FIGURA
Pollock Eco, núm. 25, 1951
(Esmalt sobre tela)

46. 1951-1953 RETORN AL PROBLEMA
DE LA FIGURA
Pollock, Marró i plata II, 1951
(Esmalt i pintura de plata sobre tela)

47. Jackon Pollock,
Número 12, 1951

48. Jackon Pollock, sT, 1951

49. Jackon Pollock, Blak and White, 1951

50. Jackon Pollock, Blak and White, 1951

51. Accident de cotxe de James Dean, 1955

52. Jackon Pollock, El cos de Pollock en el lloc de l’accident, 1956

53. JACSON POLLOCK
1951-1953 PINTURA D’UN SOL COLOR
– Treballa directament sobre el blanc de la tela
– La pintura s’aplica amb xeringues
– La superfície ja no queda recoberta per una
xarxa de línies i traços homogenis
– Una gran fractura al centre recupera l’espai
“interior”
– Dualitat entre blanc i negre: una capa de blanc
tendeix a recobrir el negre. O una massa de
negre rebutja el blanc o el precipita al buit que
ha creat

54. 1951-1953 PINTURA D’UN SOL COLOR
Jackson Pollock, Allò profund, 1953

55. Pollock, Retrat i un somni, 1953

56. EXPRESSIONISME ABSTRACTE
PINTURA GESTUAL
• Willem de Kooning (Rotterdam 1904)
– 1926 arriba als EE. UU. Comparteix el taller amb A.
Gorky
– 1934 pintura abstracta i una figuració radicalment
expressiva
– 1935-36 treballa al Federal Art Project.
– 1952 Inicia les seves famoses sèries de “Dones”, amb
un estil que oscil·la entre el realisme i l’abstracció
– 1951 el pintor revela els fonaments de la seva posició
com a artista:
"la pintura, per ser realment real, és un mode de viure,
un estil de vida, la qual cosa equival a la negació de
tot estil”.

57. De Kooning, Woman, 1950

58. De Kooning, Woman, 1950

59. Willem de Kooning,
Woman, 1952

60. De Kooning, Dibuixos amb els ulls tancats, 1966

61. De Kooning, Dibuixos amb els ulls tancats, 1966

62. Willem de Kooning,
s/t, 1961

63. Willem de Kooning:
Sense títol, 1970

64. Willem de Kooning, Sense títol, 1977

65. W. de Kooning, S.T., 1970

66. EXPRESSIONISME ABSTRACTE
PINTURA GESTUAL
• Robert Motherwell (Washintong, 1915)
– 1939 Es vincula amb el grup Surrealista
– 1942 participa a la L’exposició Surrealista
Internacional de NY
– 1947-48 Co-director de la Revista Possibilities i
Director de les la sèrie Documents of Modern Art
– 1951 Inicia la famosa sèrie “Granada” en blanc i
negre
– Teoria estètica:
l’art abstracte tradueix el rebuig o l'acceptació de les
condicions de la vida. Significa el desig d’una
experiència directa, intensa i immediata.

67. Robert Motherwell, s/t, 1944

68. Robert Motherwell, Blue Nosed Mexican, 1944

69. Motherwell: Caprici, 1945

70. Robert Motherwell: Figura amb taques, 1943

71. Robert Motherwell: Figura de línia sobre verd turquesa ,1945

72. Motherwell, Elegia a la República Espanyola, Núm. 34, 1953-54

73. EXPRESSIONISME ABSTRACTE
PINTURA GESTUAL
• Franz Kline, (Pennsylvania, 1910-NY 1962)
– 1949 Cicle de grans cal·ligrafies en blanc i negre
– 1950 Consolidació del seu estil. Pintura de signes
• Expressió del gest pur, elimina l’atracció del color.
• Teles d’amples pinzellades negres sobre blanc.
• El blanc no és un element negatiu, ni assenyala el
buit
• El blanc actua com a una porció activa del quadre
en oposició a les grafíes negres.
• Pintura d’extrema severitat i dramatisme
• Constitueix l’extrem límit de la vehemència de la
pintura

74. Franz Kline: New York , 1947

75. Franz Kline,
s/t , 1952

76. Franz Kline
s/t , 1948

77. EXPRESSIONISME ABSTRCATE
COLORFIELD PAINTING
B. Colorfield Painting
(Pintura de camps de color)
La força emocional del color
– Mark Rothko (1903-1970)
– Barnet Newman (1905, Nova York)

78. Retrat de M. Rothko

79. AXPRESSIONISME ABSTRACTE
PINTURA DE CAMPS DE COLOR
• Mark Rothko (Rússia, 1903 - Nova York,1970)
– 1913 Arriba als EE UU
– 1925 Viu a Nova York
– 1933 Funda amb Gottlieb el grup The Ten
– 1937 Participa al Federal Art Project
– 1940 Abandona la Federation of Modern Painters
and Sculptors i és membre fundador de la
Federation of Modern Painters and Sculptors, en
defensa dels artistes progressistes

80. AXPRESSIONISME ABSTRACTE
PINTURA DE CAMPS DE COLOR
• Mark Rothko (Rússia, 1903 - Nova York, 1970)
– 1945 Primera exp. a la Galeria Art of This Century
– 1948-1949 Co-fundador amb Motherwell i altres de
l’Escola The Subjects of the Artist
– 1950 Important portaveu de la nova pintura
americana a través de les revistes Possibilities i The
Tiger’s Eye
– 1958 Realitza els murals per a Seagram Building,
ubicada al rascacels de Mies van der Rohe
– 1967 Professor a la University of California de
Berkeley

81. AXPRESSIONISME ABSTRACTE
Pintura de Camps de Color
• Mark Rothko. Etapes artístiques
– 1924-1940 FASE REALISTA
– 1940-1946 FASE SURREALISTA
– 1946-1949 ANYS DE TRANSICIÓ
– 1949-1970 ELS ANYS CLÀSSICS

82. MARK ROTHKO
1924-1940 FASE REALISTA
• Pinta paisatges, interiors, escenes urbanes, naturaleses
mortes i quadres sobre el metro.
• Aquests darrers tindran gran repercussió en l’evolució
posterior
• Compromís intel·lectual i artístic davant el nacionalisme
alemany i l’antisemitisme americà
• 1940 Durant els anys de guerra inicia un canvi radical
• Els anys de guerra: Percep la crisi moral del món i sent
la impossibilitat d’una pintura de gènere i feliç

83. Rothko: Sense títol (metre) 1937

84. MARK ROTHKO
1940-1946 FASE SURREALISTA
• 1940 Canvi radical d’estil durant els anys bèl·lics
• Juntament amb Adolph Gottlieb gran interès pels mites
• Davant la realitat política, els mites arcaics oferien un
significat metafòric
• En la pintura simbòlica: representa la barbàrie i la
civilització (passions, dolor, agressió i violència)
• Pintura de significats estratificats i múltiples
• La pintura de mite es fonamenta en una visió panteista
de la naturalesa
• Iconografia de l’àguila: símbol nacional d'Alemanya i
EEUU. Encarna, alhora, civilització i barbàrie

85. 1940-1946 FASE SURREALISTA
Rothko, Drama nocturn, 1945

86. 1940-1946 FASE SURREALISTA
Rothko, Antígona, 1939-40

87. 1940-1946 FASE SURREALISTA
Rothko, Vibracions de l’Aurora, 1945

88. 1940-1946 FASE SURREALISTA
Rothko, Visió al final del dia, 1946

89. MARK ROTHKO
1946-1949 ANYS DE TRANSICIÓ
Manifest conjunt Rothko - Gottlieb
1. l'Art és una aventura lliure que mena a móns desconeguts
2. Un món d’imaginació i fantasia contrari al pensar racional
3. l'Art ha de fer veure el món tal com l’artista el veu
4. Volem expressar de forma senzilla pensaments complexes
5. Defensem els grans formats perquè el seu efecte és més clar
6. Defensem les formes bidimensionals perquè destrueixen
l'il·lusionisme i són autèntiques
7. L’academicisme és un art de representació. Art sobre no-res
8. Allò essencial és la idea´o cicle temàtic intemporal. En aquest
punt ens sentim vinculats al mite
9. Estem contra de la concepció de l’art com a decoració

90. MARK ROTHKO
1946-1949 ANYS DE TRANSICIÓ
• 1946 Any d’inflexió. Neix la sèrie Multiforms
– Les formes biomòrfiques es transformen en taques de
color diluïdes, multiformes i sense gravetat
– Els anomena: “Organismes” amb passió per
autoafirmar-se. Independents dins del quadre
– El quadre com a portador de significat per a les
emocions bàsiques del ser humà
– 1949 Les amorfes taques dels Multiforms queden
reduïdes a dues o tres formes cromàtiques de forma
rectangular situades simètricament en capes
sobreposades.

91. 1946-1949 ANYS DE
TRANSICIÓ
Rothko, s. t. 1948

92. 1946-1949 ANYS DE TRANSICIÓ
Rothko, N. 18, 1948 (Multiforms)

93. 1946-1949 ANYS DE TRANSICIÓ
Rothko, s. t. 1948 (Multiforms)

94. 1946-1949 ANYS DE TRANSICIÓ
Rothko, S.T.
Violeta, negre, taronja, groc
sobre blanc i vermell, 1949

95. 1946-1949 ANYS DE TRANSICIÓ
Rothko: Nº 15 (1949)

96. 1946-1949 ANYS DE TRANSICIÓ
Rothko, s. t. 1949

97. MARK ROTHKO
1949-1970 ELS ANYS CLÀSSICS
• Pintura a l’oli gran formats (fins a 300cm d’alçada)
– El gran format impedeix reduir el quadre a objecte
utilitzable.
– El gran format permet que l’espectador se situï
literalment, dins del quadre
– L’aparent abstracció de les formes va més enllà de la
puresa formal i la fredor de la geometria
– Desapareixen els contorns definits
– La fluïdesa dels contorns expandeix les masses de
color com un impuls indefinit vers l’il·limitat

98. 1949-1970 ELS ANYS
CLÀSSICS
Rothko, S. T. 1953

99. Marc Rothko al seu estudi

100. 1949-1970 ELS ANYS CLÀSSICS
Rothko, S.T., 1951

101. 1949-1970 ELS ANYS CLÀSSICS
Rothko, S. T., 1952

102. 1949-1970 ELS ANYS CLÀSSICS
Rothko, Nº 15, 1952

103. 1949-1970 ELS ANYS CLÀSSICS
Rothko, S. T., 1953

104. 1949-1970 ELS ANYS CLÀSSICS
Rothko, S.T., 1954

105. 1949-1970 ELS ANYS CLÀSSICS
Rothko, N. 9, 1956

106. 1949-1970 ELS ANYS
CLÀSSICS
Rothko, Núvol blau, 1956

107. 1949-1970 ELS ANYS CLÀSSICS
Rothko, Negre sobre vermell
intens, 1957

108. 1949-1970 ELS ANYS CLÀSSICS
Rothko, Zafra, 1957

109. 1949-1970 ELS ANYS
CLÀSSICS
Rothko, bocet per a
mural Seagram, 1958

110. 1949-1970 ELS ANYS
CLÀSSICS
Rothko, bocet per
a mural Seagram, 1958

111. Rothko, Murals S eagram, (set murals), 1958

112. MARK ROTHKO
MURALS PER A LA HOUSTON CHAPEL
• 1964 Rep l'encàrrec de pintar murals de gran format per
a una futura capella a St. Thomas Catholic University
de Houston
• Rothko va ser autoritzar a intervenir en el projecte
arquitectònic i proposà una planta octogonal similar a la
d’un baptisteri
• Per als murals Rothko opta per una paleta fosca
• En total creà 14 treballs (3 tríptics i 5 quadres
independents) La meitat de la obra era monocroma
• 1967 Els murals queden acabats
• 1969 Instal·lació de l’escultura L’obelisc trencat de
Barnett Newman (dedicat a Luter King)

113. Rothko Capella “Rothko”, Universitat de Houston

114. Rothko, Capella Rothko,
Houston (Texas)
Obelisc trencat, Barnett
Newman

115. MARK ROTHKO
PROJECTE PER A LA TATE GALLERY ROOM
• 1968 la Tate Gallery li proposa una exposició
representativa
• Rothko pregunta com donar a la sala el poder
expressiu i la intensitat que els seus quadres
necessiten
• 1970 Poc abans de la mort de Rothko nou murals
Seagram arriben a Londres i foren intal·lats en una
sal de forma permanent
• 1969 Neix la Mark Rothko Foundation amb
l’intent de conservar l’obra de Rothko i extreure-
les del mercat

116. LA MORT DE ROTHKO
I EL SEU LLEGAT
Rothko, S. t., 1969

117. LA MORT DE ROTHKO
I EL SEU LLEGAT
Rothko, S. t., 1969

118. LA MORT DE ROTHKO
I EL SEU LLEGAT
Rothko, S. t., 1969

119. Rothko, Sala Rothko (Phillips Collection, Washington, DC)

120. EXPRESSIONISME ABSTRCATE
COLORFIELD PAINTING
• Barnett Newman -Ad Reinhardt
– Com la de Rothko, la seva obra es qualifica de
pintura contemplativa
– Lluiten per una abstracció no geomètrica i no gestual
– Defensen una pintura anti-emocional.
– Estètica de la recepció: si l’espectador penetra dins
del quadre mentalment i perceptivament, la imatge
pintada que existeix en un món finit, pot expressar
l’infinit.
– Pretenen fer coincidir l’experiència del pintor amb la
de l’espectador

121. Barnet Newman, Tundra, 1950

122. Ad Reinhardt, Pintura roja, 1952

123. Barnett Newman,
s/t, 1946

124. Ad Reinhardt,
Pintura n 12, 1950