paraula jazz

1. La procedència de la paraula jazz ens es desconeguda però sembla ser que prové del mot
"jass" i que s'associa aquesta paraula amb vitalitat i sexualitat.
Sempre s'ha dit que no hi ha cap definició del jazz universalment acceptada com a vàlida
perquè sota el concepte de jazz s'inclouen músiques de tipus molt diversos que van des del
jazz d'estil New Orleans fins a diverses formes de jazz actual com l'acid jazz, sense comptar
amb les formes que es consideren antecedents del jazz com les worksongs, el blues, els
espirituals, el gospel i el ragtime.
Els intents de donar una definició precisa han fracasat moltes vegades:
1. Dialecte americà fortament influenciat pels negres.
2 Idioma de la música ballable americana des de 19153.
3 Forma especial d’execució en que la improvisació té un paper considerable i l’estil té
major importància que el repertori i la materia sonora (definicions puristes).
4. Estil artístic musical surgit als EEUU gràcies al trobament de la cultura negra amb la
música europea.
També s'ha dit que el jazz es pot considerar la unió musical de dos continents, Europa i
Àfrica, en un altre continent: Amèrica.
Característiques
Trets característics de la música de jazz en els que semblen estar d'acord la majoria
d'estudiosos:
- Es desenvolupa al sud-est dels EEUU. No es pot precisar una data exacta d'inici però és a
començaments d'aquest segle quan s'inicia una música que es pot començar a anomenar
jazz. En aquest naixement és de gran importància una ciutat: New Orleans.
- Neix en la comunitat negre del sud-est dels EEUU en entrar en contacte formes musicals
pròpiament negres (influides per la música africana) amb la tradició musical popular
occidental (Hongria, Escocia, França, Espanya, etc.).
- Els elements melòdics i harmònics deriven principalment de la tradició musical popular
europea, mentre que el ritme i el fraseig es podria considerar que deriven de la música
africana.
- De la música africana es detecten les següents característiques:
- Gran importància del ritme (també poliritmies)
- La forma responsorial "call and response" o repetició d'una frase musical acabada de
produir-se a manera de "crida i resposta".
- L’associació entre la música i la dansa (fins els anys 40 la música de jazz era una música
per ser ballada més que no pas escoltada).
- Gran importància de la improvisació en l'execució musical que converteix cada interpretació
en única i irrepetible (Sense improvisació no es pot parlar de jazz).
- Una relació especial amb el tempo que moltes vegades es defineix com a swing i que
consisteix entre d'altres coses en no recolzar el fraseig en els temps principals del compàs
sinó més aviat al seu entorn.

2. - La tendència a utilitzar síncopes i l'accentuació dels temps febles del compàs.
- La sonoritat personal dels seus intèrprets vocals i instrumentals. Aquests últims intenten
imitar el so, el color, les inflexions i els laments de la veu negra cantada