2. INTRODUCCIÓ
De quina manera busqueu la felicitat?
Doncs alguns filòsofs no pensen
d’aquesta forma i per consequent
tenen les seues pròpies teoríes de la
felicitat en la vida.
Nosaltres hem triat les
quatre teoríes que ens
semblem més vàlides hui
en dia…
3. LES TEORIES SÓN…
L’Escepticisme
L’Eudemonisme
L'Estoïcisme
L' intel·lectualisme moral
4. ESCEPTICISME
Encara que ens creguem molt intel·ligents, el nostre saber és
certament limitat i mai podrem tindre una idea ni tan sols
aproximada sobre el que verdaderament afavoreix el major benestar.
5. EUDEMONISME
“Todas las artes y todas las investigaciones,
al mismo tiempo que las acciones y
proyectos, parecen tender a un bien”
7. EUDEMONISME
És a dir, el consumisme, la reflexió que hem de fer
seria, que no es bo comprar de manera compulsiva,
amb el que vull dir, caure en l’excés i al contrari caure
en el defecte, quan no pugues comprar tot el que
vulgues.
8. ESTOÏCISME
El estoïcisme se basa en la idea de que per a arribar a la felicitat
el que devem de fer es viure amb consonància amb la natura.
Viure conforme a la natura significa acceptar la llei que regeix tot
quan ocorre al nostre voltant.
9. L’INTELECTUALISME MORAL
La virtut es una condició necessària per a
obtindre la felicitat.
“ En el nostre interior es troba la veritat”
El que està be i el que està mal
poc canviar amb el pas del temps?
10. INTEL·LECTUALISME MORAL
Consumisme VS Intel·lectualisme moral La felicitat segons Sòcrates
Hui dia la felicitat es basa en el Felicitat
consumisme.
Basada en
Comprem y comprem La Virtut
Buscar la felicitat Ser virtuosos (ser bons i obrar bé)
Segons Sòcrates, mai podríem ser ‘’En nuestro interior habita la verdad’’
feliços, sols sent consumistes.
La trobarem
Per a ser feliços tenim que ser Raonant les coses.
virtuosos, no consumistes. Guiant-nos pel cervell.
La virtud ens
fara feliços
11. I PER ACABAR…
Hem arribat a la conclusió de que
la teoria ètica que ens sembla
més vàlida és L’EUDEMONISME.
PERQUÈ…
Quina millor manera de viure la vida que
amb un equilibri entre els dos extrems.
Perquè no sempre va a ser tot bo o tot mal,
va a haver un poc de tot i el terme mig es la
manera perfecta per a sobre dur-ho.
