Presentació col·laborativa creada pels alumnes de Informàtica Avançada del Centre Civic Ponent de Reus. En les activitats de la Setmana d'acció per l'Estalvi.

2. Diapositives
creades pels alumnes del
curs d’informàtica avançada
del Centre Cívic Ponent.

3. CREAR
Consum responsable i estalvi a
les associacions

4. Autobusos de REUS
Felicitas Clemente

5. PROVA PILOT
• per provar l’ús del combustible Diesel-Bi
d’origen 100% vegetal (mescla d’oli de
girasol, soja i colza) en vehicles de motor
diesel, en una experiència pilot per valorar
els resultats i comprovar la viabilitat
tècnica, econòmica i ambiental.

6. SENSE PLUJA ACIDA
Al ser el diesel-bi un combustible d’origen
vegetal, les emissions de CO2 generades en el
procés de combustió són absorbides en el propi
creixement de les plantes vegetals productores
d’aquest oli combustible i per tant, no
s’incrementa el nivell de CO2 atmosfèric. Llur
composició no conté sofre, per tant eviten els
derivats de SO2, que provoquen la “pluja àcida”,
i no s’ha d’oblidar que així es permet una
diversificació energètica en el sector del
transport, monopolitzada pels combustibles
derivats del petroli

7. AVANTATGES
• En aquest sentit, la utilització de combustible
d’origen vegetal com a carburant per a motors
diesel presenta:
• Avantatges energètiques: per ajudar a
diversificar energèticament el sector del
transport públic reduint la dependència del
petroli.
• Avantatges ambientals: per revaloritzar
(reutilitzar) un residu no biodegradable (l’oli
recuperat) i per aprofitar una font d’energia
renovable i menys contaminant

8. CONCLUSIONS
• Energèticament el sector del transport depèn del
98%dels derivats del petroli, fet que suposa
gairebé la meitat del consum mundial del petroli.
A Catalunya el sector transport consumeix el
39% de la demanda total energètica i és el que
experimenta major increment. Es en aquest
context on s’insereixen aquest tipus d’iniciatives
per fomentar l’ús de combustibles alternatius i
realitzar actuacions de demostració sobre les
possibilitats d’estalvi i diversificació energètica, i
sobretot contribuir a la reducció de les
emissions atmosfèriques del sector transport.

9. AUTOBUS TRADICIONAL

11. CREAR
Consum responsable i estalvi
a les associacions

12. “BICING”
-ELS CARRILS BICI-
J.L. Serrano

13. LA BICICLETA, UN BON MITJÀ
DE TRANSPORT
• La bicicleta és un dels
mitjans de transport més
eficients que hi ha.
• Amb la mateixa energia
que es necessita per
caminar es recorre, en
terreny pla, una
distància tres cops més
gran.

14. BARCELONA ÉS UNA GRAN
CIUTAT
• Plànol de la ciutat: On vols anar-hi?

15. BICING.COM.ES
• Bicing.com.es és una comunitat de fòrums sense ànims de lucre
que neix amb la finalitat de ser el punt de trobada on els usuaris i
els treballadors puguin aportar les seves opinions i els seus
comentaris sobre tot el que envolta el món del Bicing.
•
Actualment el Bicing té 190.000 abonats, que disposen d'un total de
400 estacions i més de 6.000 bicicletes. El fòrum està estructurat en
diverses seccions per tal de mantenir els missatges d'una forma
més ordenada.
•
El servei té un cost anual de 30 euros, i funciona amb una targeta
magnètica que al apropar-la en qualsevol de les estacions Bicing,
ens apareix el número de bicicleta que podem agafar. El temps de
trajecte de forma seguida que podem realitzar de forma gratuita és
de 30 minuts, si ens passem, el servei cobra 30 cèntims per cada
franja de mitja hora, fins a arribar un màxim de dues hores.

16. COM FUNCIONA
• Aparcament • Pagament

17. I A REUS?
• Quan tindrem un
carril bici operatiu?
• Quan tindrem una
ciutat més habitable?
• ¡Mira què maca!

18. ÀNIM… !!!

19. THE END
(fin)

21. CREAR
Consum responsable i estalvi a
les associacions

22. Coches eléctricos
Julia Esteban

23. ¡El coche del futuro!
• El coche eléctrico es la solución
tecnológica que ofrece una respuesta a
aspectos como calentamiento
climático, contaminación y ruido
urbano, pues utiliza criterios
ecológicos que tienen como objetivo
minimizar el impacto en el medio
ambiente.

24. ¿Demasiada inversión?
• La única diferencia entre el coche
tradicional y el eléctrico es que éste
último necesita recargarse, bien en
casa, bien en estaciones preparadas
para ello. Esto supondrá una fuerte
inversión en nuestro país ya que es
necesario que el conductor disponga
de numerosos puntos eléctricos de
recarga distribuidos a lo largo y ancho
de su ciudad.

25. ¡Beneficios!

26. ¡Capitales implicadas!
• Madrid, Barcelona y Sevilla son las tres
ciudades que participan en la
experiencia piloto “Movele”, para la
que el Ministerio de Industria, Turismo
y Comercio ya ha destinado 1,3
millones de euros.

27. ¡Menos contaminación!

28. Fácil recarga

29. ¡Futuro que nos espera!
• Los primeros coches eléctricos
llegarán el próximo año a España y se
calcula que más de un millón de
automóviles de estas características
estarán circulando por nuestras calles
dentro de cinco años.

31. Presentació per:
Misericòrdia Escoda
DESFORESTACIÓ
DE
L’AMAZONAS

32. PULMÓ DEL MÓN
L'anomenat "pulmó del món", la selva
de l'Amazònia, a Sud-amèrica, perd
força a un ritme mai vist. La
desforestació de la selva, per a
construir-hi cultius i vendre la fusta ja ha
acabat amb quasi un 20% dels set
milions de quilòmetres que té aquesta
reserva biològica, la més rica del món.

33. El ritme de desforestació a la selva
amazònica arriba a un nivell "mai vist"
El 2007 s'ha convertit en l'any en
què més arbres s'han talat a
l'Amazònia brasilera. La
desforestació ha provocat només
en els últims cinc mesos de l'any
passat la pèrdua de més de 3.200
quilòmetres quadrats de selva. Per
això, el govern del president Lula
da Silva ha anunciat mesures
dràstiques.

34. Mesures I
• En veure que la tala d'arbres ha arribat a un
nivell "mai vist", el govern brasiler ha decidit
prendre mesures. El president Lula da Silva i la
ministra de Medi Ambient, Marina Silva, han fet
saber que, a partir del 2008, les empreses i
propietaris que no respectin els límits marcats
per la llei seran sancionats amb duresa. Les
mesures van des de l'augment de la vigilància
policial, fins a les expropiacions de terrenys als
propietaris que s'hagin saltat les lleis
mediambientals.

35. Mesures II
• En 36 de les 603 ciutats que formen part
de l'ecosistema amazònic, quedarà
prohibida la tala d'arbres per un temps
indefinit. Són municipis dels estats de
Mato Grosso, Pará, Rondonia i
Amazones, on s'han donat els pitjors
nivells de desfores-
-tació durant l'any
passat.

36. Conclusions
• Reduir la desforestació
del nostre planeta és un dels objectius
que s’ha de perseguir si es vol mitigar
realment el canvi climàtic perillós.
Cada hectàrea de selva o de bosc
perdut significa afegir emissions de
gasos amb efecte d’hivernacle a
l’atmosfera terrestre.

38. Canvi climàticCanvi climàtic
PRESENTACIO A CÀRREC DE:
Mª TERESA MICOLA

39. RECICLATGE I RESIDUSRECICLATGE I RESIDUS

40. VidreVidre
• De cada kilogram
d’envàs de vidre
reciclat s’obté un
kilogram de nous
envasos.
• Un kilogram d’envasos
de vidre usat estalvia
1’2 kilograms de
matèria primera.
• Una tona d’envasos de
vidre usats estalvia 130
kilograms de
combustible,
especialment Fuel.

41. CartróCartró
• Cada tona de cartró
reciclat representa
un estalvi de dos
metres cúbics, 140
litres de petroli,
50.000 litres d’aigua
i la emisió de 900
kilograms de diòxid
de carboni.

42. EnvasosEnvasos
• El reciclatge d’envasos
lleugers ens aporta els
següents beneficis:
– Permet estalviar energia.
Una tona d’envasos de
plàstic o dues tones de
tetrabriks suposa un
estalvi d’una tona de
petroli.
– També suposa reduir la
contaminació de l’aigua i
l’aire.
– I un important estalvi de
matèries primeres que

43. Matèria OrgànicaMatèria Orgànica
• Les restes orgàniques es
porten a les plantes de
compostatge, on es barregen
amb restes vegetals triturades
per tal d'iniciar el procés de
compostatge.
• S’obtenen 1.500 tones de
compost, un adob natural de
qualitat. De cada 10 kg de
restes orgàniques que recollim,
obtindrem 3 kg de compost de
qualitat.
• El compost es pot utilitzar en
agricultura, jardineria o per
restaurar zones degradades.

44. Altres residusAltres residus
• El tractament de la
resta de residus és
molt específic de
cadascun d’ells.
• Així doncs, podem
trobar un tractament
diferenciat per a
neumàtics, piles,
olis, mobles i un
llarg etcètera.

46. Consum responsable i estalvi a
les associacions
CREAR

47. BOMBETES DE BAIX
CONSUM
Presentació per:
Núria Tello

48. També s’anomenen LFC
(Làmpades Fluorescents
Compactes)

49. El final de les
bombetes
d’incandescència
•
A partir de l'1 de setembre del 2009 els fabricants deixaran de distribuir
bombetes incandescents de 100W als comerços de la Unió Europea.
L'1 de setembre del 2010 passarà el mateix amb les bombetes
d’incandescència de 75W i, el setembre del 2011, amb les de 60W.
Finalment, la resta de bombetes d’incandescència de menys potència
no es distribuiran a partir del setembre del 2012.
• Aquesta decisió es basa en l’aprovació que el Parlament Europeu va
fer de la iniciativa de la Comissió Europea el mes de febrer del 2009 i
en els acords de la Comissió de Medi Ambient del Congrés dels
Diputats del mes de juny del 2008.
• Aquesta mesura té com a principal objectiu reduir el consum de llars i
empreses dins del pla que inclou la reducció del 20% en consum
energètic a l’any 2020.

50. Aquest gest comporta …

51. AVANTATGES :

52. • Gest ecològic :

53. •Estalvi energètic :
Es redueix notablement el consum elèctric
consumint un 30% menys d’energia.

54. Sostenibilitat mediambiental,
L’ús d’una bombeta de baix consum, en comptes d’una
tradicional, suposa una emissió de 20 quilos menys de CO2
a l’atmosfera causants de l’efecte hivernacle.

55. Consumeixen un 80% menys que les d'incandescència i duren 10 vegades més,
ja que converteixen l’energia en llum i no en calor.
• La potència consumida per les bombetes d'incandescència
domèstiques sol variar entre els 40 W (poca llum) fins a 100 W
(més llum), mentre que les de baix consum consumeixen
només entre 7 i 23 W i fan la mateixa llum que les
d'incandescència.

56. Com treure el màxim
rendiment a les bombetes de
baix consum
•
És convenient instal·lar-les en els punts d’il·luminació
de la llar amb més hores d’encesa a l’any. Estalviareu
més i la bombeta de baix consum durarà més.
• És aconsellable posar-les en aquelles habitacions
d'ús més continuat. L’encesa i apagada freqüent de
les bombetes de baix consum redueix la seva vida útil.

57. INCONVENIENTS :

58. El preu
Si una bombeta tradicional costa uns 60 cèntims d’euro,
les altres costen entre 2 i 10 euros.

59. • Problemes de salut

60. – Mercuri
Les bombetes "de baix consum" conténen una gran quantitat de mercuri. Si se't
trenca alguna a dins de casa tindràs una concentració de mercuri a l'aire milers
de vegades superior a la recomanable. El mercuri i d'altres metalls com el bari o
l'alumini, causen molts problemes de salut, sobretot neurològics, ja que
interfereix en les sinàpsi (connexions) entre neurones. Els efectes són falta de
concentració, reducció del coeficient intel·lectual, depressió, angoixa, i fins i tot
Alzheimer...). Totes aquestes malalties ténen una elevadíssima incidència en els
temps actuals, degut precisament a l'elevada concentració de metalls pesants a
l'entorn.
És possible eliminar el mercuri i altres metalls pesants de l'organisme, però s'ha
de saber com fer-ho, i els metges convencionals no ho saben. Si vas al metge
adduint problemes neurològics o mentals com els esmentats, et receptaran una
colla de pastilles amb més merdes químiques, quan la solució és molt més
barata i senzilla, i s'ha comprovat experimentalment.
– Contaminació electromagnètica
Les bombetes fluorescents, malgrat que s'alimenten de la xarxa elèctrica
convencional, no treballen als 50Hz nominals que aquesta proporciona, sinó a
una freqüència molt més elevada. Això causa emissió de llum ultraviolada i
l'anomenada "contaminació electromagnètica".

61. En cas de ruptura…
En el cas que la bombeta es trenqui a casa teva, has de prendre
precaucions a fi de no tocar, ingerir ni inhalar el vapor de
mercuri. Per tant has d’evacuar l’habitació i airejar-la durant
almenys 15 minuts; no fer servir l’aspiradora per a recollir els
trossos de la bombeta, ja que poden contenir mercuri; i, en
aquest cas, usar guants de goma per recollir-los.
Fent cas d’aquestes petites indicacions i consells, evitaràs
qualsevol cas d’intoxicació per mercuri gasós. En tot cas, la
quantitat de mercuri que conté una bombeta de baix consum és
mil vegades menor a la que té un termòmetre i el risc de patir
una intoxicació és força més baix.

62. Reciclatge
• Tenen una petita part de mercuri dins del
tub (uns 0'003 grams) i per tant no s'han
de llençar a les escombraries sinó en un
punt verd com les piles i les bateries.

64. CREAR
Consum responsable i estalvi a
Les associacions

65. AEROGENERADORS
Pere Pujol

66. Definició:
• Un aerogenerador és una màquina que permet
transformar l'energia del vent en energia elèctrica.
Històricament s'ha aprofitat l'energia del vent per
diferents usos, entre els quals cal destacar els molins de
vents que eren utilitzats en diferents zones per moldre
gra i obtenir farina. A causa del baix preu d'altres fonts
d'energia, els molins de vent es van anar abandonant,
fins que darrerament la preocupació per medi ambient, i
per l'efecte hivernacle han fet augmentar molt l'interès
per les energies renovables, recuperant energies
pràcticament abandonades com l'energia eòlica.

68. Potència dels aerogeneradors
• els aerogeneradors assoleixen potències
superiors al megawatt (1000 kW), cosa que
s'aconsegueix amb rotors de diàmetres
superiors als 70 metres. Donat que la
velocitat de punta de la pala queda limitada
per problemes aerodinamics i de soroll, la
velocitat de rotacio de l'eix principal és per
als aerogeneradors moderns cada vegada
més lenta. Els generadors asincrons
estàndards tenen tres parells de pòls i han
de girar forçosament al voltant de les 1500
voltes per minut (rpm), per produir corrent
altern de 50Hz, amb molt poc marge de
variació.

70. CREAR
CONSUM RESPONSABLE I
ESTALVI A LES ASSOSIACIONS.

71. Plaques solars
Presentació per Ramona Mateu

72. Tipos de paneles solares
Haciendo una gran división
podemos decir que tenemos dos
clases distintas de paneles
solares dependiendo del uso que
le queramos dar principalmente.

73. Tipos de paneles solares
• los paneles solares para el calentamiento del
agua generalmente para uso domestico o
colectores solares, estos paneles solares son
los que podemos ver principalmente en los
tejados de nuestras casas y edificios, a través
de un circuito cerrado calientan agua que es
almacenada en un depósito para su posterior
uso doméstico.

74. Qué nos espera?
• A partir de Enero de 2007 la instalación de
estos colectores solares será de uso
obligatorio en España para todos los
edificios de nueva construcción, esto dará
un impulso de una magnitud enorme al
mercado de los paneles solares en
España.

76. Gràcies per la vostra atenció.
Visualització de les
diapositives
creades pels alumnes del
curs d’informàtica avançada
del Centre Cívic Ponent.