Introducció a l'observació astronòmica; principals objectes observables

2. Sistema solar SOL LLUNA PLANETES ASTEROIDES COMETES METEORS (...) MERCURI VENUS TERRA MART JÚPITER (i satèl·lits) SATURN URÀ NEPTÚ PLUTÓ QUAOAR

3. Taques solars Comparació Sol-Terra;distància mitjana, ±150 milions de km ( =1 Unitat Astronòmica, “UA”)

4. La Lluna en fase creixent. Podem observar-hi alguns cràters radials en les proximitats del terminador ( Copernicus dalt, i Tycho a la part de baix).

5. Júpiter Saturn Venus Mart

6. Júpiter fotografiat pel Voyager I, l’any 1979; a la part superior, al centre, hi ha la Gran Taca Roja Júpiter i els quatre satèl·lits galileans

8. Saturn Fotografia feta amb un telescopi de 20 cm

9. SATURN ELS ANELLS DE SATURN ESTAN PER BAIX DEL LIMIT DE ROCHE, PER TANT LES ROQUES QUE ELS FORMEN NO PODEN UNIR-SE PER A FORMAR UN COS MÉS GRAN A.A.A. L´OLLERIA

11. NGC 4755, El Joier , conegut també com κ Crucis, és un cúmul estel·lar situat a la constel·lació Crux, a l’hemisferi sud; la majoria de les estrelles són blanc-blavoses, però al centre se situa una gegant roja.

13. Albireus és β Cygni, al cap de la constel·lació, una espectacular doble òptica amb la combinació d’estrelles groga i blava-verdosa, de magnitud 3,1 i 5,1 repectivament. Distància: 390 anys-llum

14. γ Arietis η Cassiopeiae β Orionis α Andromedae ι Cassiopeiae α Scorpii α Herculis ε Bootis 70 Ophiuchi

15. Fotografia de gran camp en què distingim la constel·lació d’ Orion , amb el Cinturó i l’ Espasa , on s’observa la nebulosa M42 ; a l’angle inferior esquerre, hi ha Sirius , estrella α de Canis Maior, que és la més lluent a simple vista (magnitud -1,6).

17. La Via Làctia és la nostra galàxia; en aquesta secció, veiem núvols d’estrelles que s’extenen cap al nord des de Sagittarius fins a Scutum i Serpens. La zona central rosada és M8 (Nebulosa de la Llacuna); dues taques menors situades més amunt són M17 (Nebulosa Omega) i M16 (Nebulosa Àguila).

18. FORMA DE LA NOSTRA GALÀXIA: LA VIA LACTEA

19. Catàleg Messier (1771)

20. CÚMULS OBERTS: LES HÍADES I LES PLÉIADES PLÉIADES HÍADES

21. M45 són les Plèiades, un cúmul obert visible a simple vista. 415 anys-llum, magnitud 1,2

22. M6 M7 Són cúmuls oberts a Scorpio, de magnitud 6 i situats a 1300 i 800 anys-llum respectivament. Són visibles amb prismàtics.

23. M44 és el Pesebre, cúmul obert visible a simple vista a Cancer. Està situat a 520 anys-llum

24. NGC 3293 a 8.000 anys-llum

25. M13 és visible a simple vista, i és el cúmul globular més lluent de l’hemisferi nord. Malauradament, no podrem resoldre estrelles individuals. A 22.500 anys-llum de distància, format per unes 300.000 estrelles i amb un diàmetre de 100 anys-llum.

26. M3 és un cúmul globular a la constel·lació de Canes Venatici, visible amb prismàtics. Situat a 45.000 anys-llum

27. M1 és una nebulosa planetària, la cèlebre Nebulosa del Cranc, i és el remanent d’una estrella que va esclatar com a supernova l’any 1.054 ( era més lluent que Venus i s’observà de dia durant tres setmanes). Només és visible amb telescopis mitjans.

28. M27 és la Nebulosa Dumb-bell, visible amb prismàtics. Visualment apareix com una borrosa resplendor verda amb forma de pesa. A 150 anys-llum. Magnitud 8.

29. M57 és la Nebulosa Anular de Lyra, difícil d’observar, però al nostre abast en la nit i el lloc adequats. Nebulosa planetària a 4.100 anys-llum

30. η Carinae ( NGC 3372) és una nebulosa de reflexió difusa visible a simple vista com una zona lluent de la Via Làctia al voltant de l’estrella del mateix nom. La taca fosca central es coneix com L’ull del pany . Nebulosa a 9.000 anys-llum

31. M42 (Gran Nebulosa d’Orion) i M43, separades per la Cinquena Boca . Visible a simple vista, serà un dels objectes que visitarem més sovint. És un núvol gegant de gas i pols de més de 15 anys-llum de diàmetre; es troba 1.300 anys-llum.

32. NEBULOSA D’ORIÓ

33. M20 és la Nebulosa Trífida, un núvol de gas incandescent, menys impressionant en llum visible que no en les fotografies a color, coincident amb el cúmul obert M21. Nebulosa d’emissió a 5.100 anys-llum

34. NGC 2024 és una resplendent àrea de gas i pols al voltant de l’estrella ζ Orionis, on hi ha la Nebulosa del Cap de Cavall , un núvol obscur de pols amb aquesta peculiar forma.

35. NEBULOSA NORT AMERICA EN CISNE

36. TIPUS DE GALÀXIES

37. Camp de galàxies a la constel·lació de Fornax; podem observar-ne de diferents formes.

38. M31 (Nebulosa d’Andròmeda) és la galàxia bessona de la Via Làctia, encara que més gran. És l’objecte més llunyà visible a simple vista. Apareix flanquejada per NGC205a la dreta i M32 al davall. Si tota la galàxia fos visible a simple vista, apareixeria amb un diàmetre com cinc o sis vegades la Lluna plena. És de magnitud 3,4. Galàxia espiral del Grup Local, a 2,2 milions d’anys-llum de distància.

39. GALÀXIES M81 I M82 EN LA OSA MAJOR

40. NGC 4567 són dues galàxies en col·lisió.

41. Galàxia espiral a 23 anys-llum M 101 es troba a Ursa Maior; de magnitud 9, entra dins de les nostres possibilitats d’observació fora de la ciutat i amb el telescopi.

43. aplaudiments