SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 20
Downloaden Sie, um offline zu lesen
LA SOCIETAT MEDIEVAL
Entre els segles VIII i X l'Europa cristiana consolidà un sistema SOCIAL, econòmic i polític que s'ha conegut amb el nom de   FEUDALISME. Cap al final de l’imperi Romà hi va haver un procés de ruralització de la societat. El declivi de l’economia i la paralització del comerç feien que a les ciutats hi hagués mancança d’aliments pels problemes de subministrament. La gent deixava les ciutats i buscava lloc per a poder viure a les grans explotacions agràries. ANTECEDENTS
En desaparèixer l’imperi Romà d’Occident, també van desaparèixer les seves estructures socials, cedint el pas a les monarquies electives, en les quals els reis ostentaven el poder. Tanmateix, per tal de mantenir-se en el poder, van haver de repartir or i terres entre els nobles i permetre que aquests governessin els seus propis territoris. Així doncs, bona part d'Europa es va dividir en petits regnes independents en els quals la noblesa s’anava apoderant de territoris alhora que l’autoritat reial s’afeblia a causa del perill d’invasions de pobles estrangers (normands, hongaresos i musulmans) i, de la dificultat de defensar els territoris i les poblacions.
El nom de FEUDALISME prové de feu que vol dir ‘possessió territorial d’un senyor feudal’. Els habitants que treballen aquestes terres són vassalls d’un senyor, li deuen fidelitat i li han de pagar rendes en forma de productes i d’hores de feina. Aquest sistema feudatari apareix per diversos motius, l’un conseqüència de l’altre: 1.- Els reis de l’època no disposen de prou recursos per a mantenir el control administratiu del territori ni tampoc d’exèrcit suficient per a defensar-lo. 2.- Per això, concedeixen la propietat territorial als nobles en pagament dels serveis de defensa de la població. 3.- La noblesa aconsegueix que aquestes terres siguin hereditàries. D’aquesta manera s’origina el feudalisme: el territori que es lliura al noble és el feu i la persona que el rep, el vassall.
 
Amb el temps, els senyors feudals, tot i ser vassalls del rei, actuen com si fossin reis locals assumint funcions pròpies d’aquell com ara administrar justícia, encunyar moneda…, fins i tot infeuden les seves terres a altres vassalls.
Organització de la societat feudal La societat feudal s’organitza en tres estaments:  oratores ,  bellatores  i  laboratores , i alhora, es divideix entre els vassalls privilegiats i els que no ho són.
Els privilegiats són els que tenen feus i vassalls a les seves ordres i no han de pagar imposts, són els únics que poden dur armament, imparteixen justícia i no treballen.  Els privilegiats pertanyen a dos dels tres estaments:
- Els  bellatores   (els qui lluiten), que està integrat per nobles i cavallers. Els  nobles  són grans propietaris que controlen la vida dels seus vassalls. Mentre que els  cavallers  tenen com a única possessió el cavall, l’equip de protecció i armes i viuen al castell del seu senyor sota el deure de defensar-lo si aquell els ho demana.
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
L’armadura d’un cavaller
-Els  oratores  (els qui preguen), que està format per la clerecia. Es dediquen a l’oració i a pregar per als altres dos estaments. Hem de diferenciar l’alta clerecia, formada per bisbes, abats, etc., és a dir, per fills de famílies nobles, i la baixa clerecia, formada per sacerdots i per frares.
LES ORDRES RELIGIOSES Oració Treball Cultura
Els no privilegiats són els  laboratores  (els qui treballen), que han de mantenir els privilegiats amb el seu treball. Aquest estament es divideix en: -  Vilans , descendeixen de camperols lliures i treballen les terres dels senyors feudals, per les quals han de pagar al propietari, una part de la collita. Tenen moltes obligacions com ara haver de dedicar un determinat nombre de dies a l’any a treballar les terres exclusives del senyor, pagar per l’ús del molí, pagar per poder travessar el pont..., i, a més, l’església els reclama una desena part de la collita com a delme per a les seves despeses
-  Serfs ,  no són lliures sinó que pertanyen al senyor des que neixen. També els vilans poden convertir-se en serfs si no paguen els imposts corresponents. Els serfs necessiten permís del senyor per a tot: casar-se, abandonar les terres, llegar béns als fills…
El vassallatge El concepte de fidelitat és el que articula qualsevol tipus de relació entre els habitants d’un regne, des del rei fins als pagesos. Els privilegiats estableixen pactes de fidelitat entre ells:  el vassallatge . Els grans nobles juren fidelitat al monarca , i, alhora, els senyors que tenen vassalls a qui han repartit feus més petits, reben el jurament de vassallatge .
L’acte del jurament, ratificat per l’Església té dues parts: -En  l’homenatge,  el senyor concedeix un feu i ofereix protecció al vassall, el qual, a canvi, li jura fidelitat i obediència i li ofereix respecte, consell i ajut militar quan el senyor li ho reclami .  El senyor i el vassall s’agafaven de les mans. Després, posaven les mans sobre l’evangeli o un objecte sagrat, i el vassall jurava fidelitat al senyor. El senyor en senyal de pacte i amistat el besava.  -En la  investidura , el senyor li lliura una espasa si és seglar o un bàcul si és religiós, com a símbol de poder sobre el castell i les terres. La relació de vassallatge va conformant una societat piramidal en la qual, per mitjà d’un sistema d’aliances entre clergues i nobles per defensar-se els uns als altres, mantenen sotmesa la gran massa de camperols.
A principi del feudalisme, el 90% de la societat europea és pagesa i viu en masos o viles petites. Les ciutats estan despoblades i en decadència
En conclusió l’Edat Mitjana es caracteritza per:
 

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Was ist angesagt? (20)

3.3r ESO. La ciutat medieval.
3.3r ESO. La ciutat medieval.3.3r ESO. La ciutat medieval.
3.3r ESO. La ciutat medieval.
 
L’art romànic
L’art romànicL’art romànic
L’art romànic
 
T1 Fragmentació del món antic
T1 Fragmentació del món anticT1 Fragmentació del món antic
T1 Fragmentació del món antic
 
La fi del mon antic
La fi del mon anticLa fi del mon antic
La fi del mon antic
 
El feu
El feuEl feu
El feu
 
Treball edat mitjana
Treball edat mitjanaTreball edat mitjana
Treball edat mitjana
 
Societat en l’edat moderna. 3r ESO. IES Josep Tapiró.
Societat en l’edat moderna. 3r ESO. IES Josep Tapiró.Societat en l’edat moderna. 3r ESO. IES Josep Tapiró.
Societat en l’edat moderna. 3r ESO. IES Josep Tapiró.
 
L’imperi romà
L’imperi romàL’imperi romà
L’imperi romà
 
Inici edat mitjana
Inici edat mitjanaInici edat mitjana
Inici edat mitjana
 
Els monestirs
Els monestirsEls monestirs
Els monestirs
 
AL ANDALUS
AL ANDALUSAL ANDALUS
AL ANDALUS
 
PRIMER ESO: Catalunya romana
PRIMER ESO: Catalunya romanaPRIMER ESO: Catalunya romana
PRIMER ESO: Catalunya romana
 
ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ
ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ
ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ
 
1.3r ESO. L'Islam
1.3r ESO. L'Islam1.3r ESO. L'Islam
1.3r ESO. L'Islam
 
La fundació de Roma
La fundació de RomaLa fundació de Roma
La fundació de Roma
 
6. orígens i expansió de la corona de castella
6. orígens i expansió de la corona de castella6. orígens i expansió de la corona de castella
6. orígens i expansió de la corona de castella
 
Artesans
ArtesansArtesans
Artesans
 
2n eso tema 2_ L'EUROPA FEUDAL
2n eso tema 2_ L'EUROPA FEUDAL2n eso tema 2_ L'EUROPA FEUDAL
2n eso tema 2_ L'EUROPA FEUDAL
 
4.Orígens de Catalunya
4.Orígens de Catalunya4.Orígens de Catalunya
4.Orígens de Catalunya
 
T2 L'Islam i Al-Àndalus
T2 L'Islam i Al-ÀndalusT2 L'Islam i Al-Àndalus
T2 L'Islam i Al-Àndalus
 

Andere mochten auch

Unitat 2. L'Europa feudal
Unitat 2. L'Europa feudalUnitat 2. L'Europa feudal
Unitat 2. L'Europa feudalcsantan2
 
Ppt art bizantí
Ppt art bizantíPpt art bizantí
Ppt art bizantíMò C
 
Armes i eines de l'edat mitjana1
Armes i eines de l'edat mitjana1Armes i eines de l'edat mitjana1
Armes i eines de l'edat mitjana1psalaman
 
La crisi de l'imperi romà
La crisi de l'imperi romàLa crisi de l'imperi romà
La crisi de l'imperi romàSílvia
 
L'imperi carolingi i el feudalisme
L'imperi carolingi i el feudalismeL'imperi carolingi i el feudalisme
L'imperi carolingi i el feudalismeOriol
 

Andere mochten auch (7)

Art romànic
Art romànicArt romànic
Art romànic
 
Unitat 2. L'Europa feudal
Unitat 2. L'Europa feudalUnitat 2. L'Europa feudal
Unitat 2. L'Europa feudal
 
Ppt art bizantí
Ppt art bizantíPpt art bizantí
Ppt art bizantí
 
Armes i eines de l'edat mitjana1
Armes i eines de l'edat mitjana1Armes i eines de l'edat mitjana1
Armes i eines de l'edat mitjana1
 
La crisi de l'imperi romà
La crisi de l'imperi romàLa crisi de l'imperi romà
La crisi de l'imperi romà
 
El Imperio Carolingio
El Imperio CarolingioEl Imperio Carolingio
El Imperio Carolingio
 
L'imperi carolingi i el feudalisme
L'imperi carolingi i el feudalismeL'imperi carolingi i el feudalisme
L'imperi carolingi i el feudalisme
 

Ähnlich wie La societat feudal (IES Cap de LLevant)

Ähnlich wie La societat feudal (IES Cap de LLevant) (20)

feudalaisme
feudalaismefeudalaisme
feudalaisme
 
El feudalisme
El feudalismeEl feudalisme
El feudalisme
 
L'Edat Mitjana
L'Edat MitjanaL'Edat Mitjana
L'Edat Mitjana
 
Europa feudal
Europa feudalEuropa feudal
Europa feudal
 
L'Europa feudal
L'Europa feudalL'Europa feudal
L'Europa feudal
 
Treball calvetes
Treball calvetesTreball calvetes
Treball calvetes
 
El feudalisme 1
El feudalisme 1El feudalisme 1
El feudalisme 1
 
U 2-el feudalisme
U 2-el feudalismeU 2-el feudalisme
U 2-el feudalisme
 
EUROPA FEUDAL
EUROPA FEUDALEUROPA FEUDAL
EUROPA FEUDAL
 
Tema 2 l'europa feudal
Tema 2 l'europa feudalTema 2 l'europa feudal
Tema 2 l'europa feudal
 
Edat mitjana
Edat mitjanaEdat mitjana
Edat mitjana
 
Sant Jeroni
Sant JeroniSant Jeroni
Sant Jeroni
 
La societat feudal
La societat feudalLa societat feudal
La societat feudal
 
Edat Mitjana. El feudalismes
Edat Mitjana. El feudalismesEdat Mitjana. El feudalismes
Edat Mitjana. El feudalismes
 
L'Europa feudal
L'Europa feudalL'Europa feudal
L'Europa feudal
 
Feudalisme
FeudalismeFeudalisme
Feudalisme
 
Powerpoint ricardo
Powerpoint ricardoPowerpoint ricardo
Powerpoint ricardo
 
2 ESO_TEMA 2 Europa feudal
2 ESO_TEMA 2 Europa feudal2 ESO_TEMA 2 Europa feudal
2 ESO_TEMA 2 Europa feudal
 
Antic règim
Antic règimAntic règim
Antic règim
 
Presentació 6è B
Presentació 6è BPresentació 6è B
Presentació 6è B
 

Mehr von Pushkin1799

La globalització i el repte del desenvolupament i el benestar
La globalització i el repte del desenvolupament i el benestarLa globalització i el repte del desenvolupament i el benestar
La globalització i el repte del desenvolupament i el benestarPushkin1799
 
L'activitat econòmica
L'activitat econòmicaL'activitat econòmica
L'activitat econòmicaPushkin1799
 
Settlements and Urban Models
Settlements and Urban ModelsSettlements and Urban Models
Settlements and Urban ModelsPushkin1799
 
Settlements and urban models
Settlements and urban modelsSettlements and urban models
Settlements and urban modelsPushkin1799
 
El paisatge humanitzat
El paisatge humanitzatEl paisatge humanitzat
El paisatge humanitzatPushkin1799
 
Problems of Urbanisation
Problems of UrbanisationProblems of Urbanisation
Problems of UrbanisationPushkin1799
 
Urban Models (For the exam)
Urban Models (For the exam)Urban Models (For the exam)
Urban Models (For the exam)Pushkin1799
 
Racismo (Modificado de Ana)
Racismo (Modificado de Ana)Racismo (Modificado de Ana)
Racismo (Modificado de Ana)Pushkin1799
 
Consequences of the great war
Consequences of the great warConsequences of the great war
Consequences of the great warPushkin1799
 
First world war and the Bismarck Systems
First world war and the Bismarck SystemsFirst world war and the Bismarck Systems
First world war and the Bismarck SystemsPushkin1799
 
L'imperi carolingi
L'imperi carolingiL'imperi carolingi
L'imperi carolingiPushkin1799
 

Mehr von Pushkin1799 (16)

La globalització i el repte del desenvolupament i el benestar
La globalització i el repte del desenvolupament i el benestarLa globalització i el repte del desenvolupament i el benestar
La globalització i el repte del desenvolupament i el benestar
 
El Medi
El MediEl Medi
El Medi
 
L'activitat econòmica
L'activitat econòmicaL'activitat econòmica
L'activitat econòmica
 
Settlements and Urban Models
Settlements and Urban ModelsSettlements and Urban Models
Settlements and Urban Models
 
Settlements and urban models
Settlements and urban modelsSettlements and urban models
Settlements and urban models
 
El paisatge humanitzat
El paisatge humanitzatEl paisatge humanitzat
El paisatge humanitzat
 
Economy
EconomyEconomy
Economy
 
Problems of Urbanisation
Problems of UrbanisationProblems of Urbanisation
Problems of Urbanisation
 
Urban Models (For the exam)
Urban Models (For the exam)Urban Models (For the exam)
Urban Models (For the exam)
 
Urban Models
Urban ModelsUrban Models
Urban Models
 
Urban Models
Urban ModelsUrban Models
Urban Models
 
Racismo (Modificado de Ana)
Racismo (Modificado de Ana)Racismo (Modificado de Ana)
Racismo (Modificado de Ana)
 
Consequences of the great war
Consequences of the great warConsequences of the great war
Consequences of the great war
 
First world war and the Bismarck Systems
First world war and the Bismarck SystemsFirst world war and the Bismarck Systems
First world war and the Bismarck Systems
 
Colonialism
ColonialismColonialism
Colonialism
 
L'imperi carolingi
L'imperi carolingiL'imperi carolingi
L'imperi carolingi
 

La societat feudal (IES Cap de LLevant)

  • 2. Entre els segles VIII i X l'Europa cristiana consolidà un sistema SOCIAL, econòmic i polític que s'ha conegut amb el nom de FEUDALISME. Cap al final de l’imperi Romà hi va haver un procés de ruralització de la societat. El declivi de l’economia i la paralització del comerç feien que a les ciutats hi hagués mancança d’aliments pels problemes de subministrament. La gent deixava les ciutats i buscava lloc per a poder viure a les grans explotacions agràries. ANTECEDENTS
  • 3. En desaparèixer l’imperi Romà d’Occident, també van desaparèixer les seves estructures socials, cedint el pas a les monarquies electives, en les quals els reis ostentaven el poder. Tanmateix, per tal de mantenir-se en el poder, van haver de repartir or i terres entre els nobles i permetre que aquests governessin els seus propis territoris. Així doncs, bona part d'Europa es va dividir en petits regnes independents en els quals la noblesa s’anava apoderant de territoris alhora que l’autoritat reial s’afeblia a causa del perill d’invasions de pobles estrangers (normands, hongaresos i musulmans) i, de la dificultat de defensar els territoris i les poblacions.
  • 4. El nom de FEUDALISME prové de feu que vol dir ‘possessió territorial d’un senyor feudal’. Els habitants que treballen aquestes terres són vassalls d’un senyor, li deuen fidelitat i li han de pagar rendes en forma de productes i d’hores de feina. Aquest sistema feudatari apareix per diversos motius, l’un conseqüència de l’altre: 1.- Els reis de l’època no disposen de prou recursos per a mantenir el control administratiu del territori ni tampoc d’exèrcit suficient per a defensar-lo. 2.- Per això, concedeixen la propietat territorial als nobles en pagament dels serveis de defensa de la població. 3.- La noblesa aconsegueix que aquestes terres siguin hereditàries. D’aquesta manera s’origina el feudalisme: el territori que es lliura al noble és el feu i la persona que el rep, el vassall.
  • 5.  
  • 6. Amb el temps, els senyors feudals, tot i ser vassalls del rei, actuen com si fossin reis locals assumint funcions pròpies d’aquell com ara administrar justícia, encunyar moneda…, fins i tot infeuden les seves terres a altres vassalls.
  • 7. Organització de la societat feudal La societat feudal s’organitza en tres estaments: oratores , bellatores i laboratores , i alhora, es divideix entre els vassalls privilegiats i els que no ho són.
  • 8. Els privilegiats són els que tenen feus i vassalls a les seves ordres i no han de pagar imposts, són els únics que poden dur armament, imparteixen justícia i no treballen. Els privilegiats pertanyen a dos dels tres estaments:
  • 9. - Els bellatores (els qui lluiten), que està integrat per nobles i cavallers. Els nobles són grans propietaris que controlen la vida dels seus vassalls. Mentre que els cavallers tenen com a única possessió el cavall, l’equip de protecció i armes i viuen al castell del seu senyor sota el deure de defensar-lo si aquell els ho demana.
  • 10.
  • 12. -Els oratores (els qui preguen), que està format per la clerecia. Es dediquen a l’oració i a pregar per als altres dos estaments. Hem de diferenciar l’alta clerecia, formada per bisbes, abats, etc., és a dir, per fills de famílies nobles, i la baixa clerecia, formada per sacerdots i per frares.
  • 13. LES ORDRES RELIGIOSES Oració Treball Cultura
  • 14. Els no privilegiats són els laboratores (els qui treballen), que han de mantenir els privilegiats amb el seu treball. Aquest estament es divideix en: - Vilans , descendeixen de camperols lliures i treballen les terres dels senyors feudals, per les quals han de pagar al propietari, una part de la collita. Tenen moltes obligacions com ara haver de dedicar un determinat nombre de dies a l’any a treballar les terres exclusives del senyor, pagar per l’ús del molí, pagar per poder travessar el pont..., i, a més, l’església els reclama una desena part de la collita com a delme per a les seves despeses
  • 15. - Serfs , no són lliures sinó que pertanyen al senyor des que neixen. També els vilans poden convertir-se en serfs si no paguen els imposts corresponents. Els serfs necessiten permís del senyor per a tot: casar-se, abandonar les terres, llegar béns als fills…
  • 16. El vassallatge El concepte de fidelitat és el que articula qualsevol tipus de relació entre els habitants d’un regne, des del rei fins als pagesos. Els privilegiats estableixen pactes de fidelitat entre ells: el vassallatge . Els grans nobles juren fidelitat al monarca , i, alhora, els senyors que tenen vassalls a qui han repartit feus més petits, reben el jurament de vassallatge .
  • 17. L’acte del jurament, ratificat per l’Església té dues parts: -En l’homenatge, el senyor concedeix un feu i ofereix protecció al vassall, el qual, a canvi, li jura fidelitat i obediència i li ofereix respecte, consell i ajut militar quan el senyor li ho reclami . El senyor i el vassall s’agafaven de les mans. Després, posaven les mans sobre l’evangeli o un objecte sagrat, i el vassall jurava fidelitat al senyor. El senyor en senyal de pacte i amistat el besava. -En la investidura , el senyor li lliura una espasa si és seglar o un bàcul si és religiós, com a símbol de poder sobre el castell i les terres. La relació de vassallatge va conformant una societat piramidal en la qual, per mitjà d’un sistema d’aliances entre clergues i nobles per defensar-se els uns als altres, mantenen sotmesa la gran massa de camperols.
  • 18. A principi del feudalisme, el 90% de la societat europea és pagesa i viu en masos o viles petites. Les ciutats estan despoblades i en decadència
  • 19. En conclusió l’Edat Mitjana es caracteritza per:
  • 20.