1. Pere Pujolàs (2013) 1
L’APRENENTATGE COOPERATIU I ELS REPTES DELL’APRENENTATGE COOPERATIU I ELS REPTES DEL
SISTEMA EDUCATIU ACTUAL. QUÈ EN DIU LASISTEMA EDUCATIU ACTUAL. QUÈ EN DIU LA
RECERCA?RECERCA?
Jornada sobre: L’aprenentatge cooperatiu, una eina per aJornada sobre: L’aprenentatge cooperatiu, una eina per a
l’excel·lència.l’excel·lència.
IFE – Barcelona – 5 de juliol de 2013IFE – Barcelona – 5 de juliol de 2013
Pere Pujolàs MasetPere Pujolàs Maset
Projecte PAC (2): Estudi de casos sobre el desenvolupament i el procés d’assessorament del
programa de suports educatius inclusius del Projecte PAC
(Referència: EDU-2010-19140)

2. Pere Pujolàs (2013) 2
De què us proposo parlar?
1. L’aprenentatge cooperatiu, més que un recurs.
2. Els reptes del sistema educatiu actual.
3. Què en diu la recerca?
www.uvic.cat

3. Pere Pujolàs (2013) 3www.uvic.cat
1. L’aprenentatge cooperatiu, més que un recurs
Una estructura d’ensenyament/aprenentatge cooperativa
suposa introduir d’una forma habitual, com a element
fonamental d’aquesta estructura, la interacció alumne-
alumne i el treball en equip, a més de la interacció
professorat-alumnat i el treball individual.

4. Pere Pujolàs (2013) 4www.uvic.cat
1. L’aprenentatge cooperatiu, més que un recurs
Però el treball en equip no és només un recurs per aprendre
(per aprendre més i millor; per a què cadascú pugui arribar a
l’excel·lència, segons la seva pròpia capacitat) sinó que
també és una competència que han d’aprendre: també han
d’aprendre a treballar en equip, de forma cooperativa.
Assolir “l’excel·lència” també passa per saber treballar en
equip, de forma cooperativa.

5. Pere Pujolàs (2013) 5www.uvic.cat
2. Els reptes actuals del sistema educatiu
Que puguin estar junts, i aprendre junts, en una mateixa
aula, alumnes diferents, encara que siguin molt ”diferents”
(diversitat funciona, diversitat cultural).
La inclusió no és una qüestió de “tot o res” sinó de grau:
aprendre junts alumnes diferents, tants com sigui
possible, tanta estona com sigui possible, participant tant
com sigui possible en les mateixes activitats que la resta
dels seus companys…

6. Pere Pujolàs (2013) 6www.uvic.cat
2. Els reptes actuals del sistema educatiu
Que, estant junts:
Tots puguin participar i progressar en l’aprenentatge,
cadascú fins al màxim de les seves possibilitats.
Tots puguin ser excel·lents d’acord amb la capacitat de
cadascú.
Una “escola excel·lent” no és una “escola d'elit” per als
més capaços.
L’excel·lència –la màxima qualitat- en una escola per a
tothom en les etapes obligatòries, no es mesura per l’èxit
dels més capaços, sinó pel progrés que procura a
cadascú fins al màxim de les seves possibilitats.

7. Pere Pujolàs (2013) 7www.uvic.cat
2. Els reptes actuals del sistema educatiu
Que, estant junts a l’aula, no hi facin el que vulguin, sinó
que vulguin fer el que hi fan.
Que frueixin tot aprenent, malgrat l’esforç que han de fer
per aprendre.
No hem de caure en el fals discurs de la “cultura de
l’esforç”: com si l’esforç estigués renyit amb el gaudi...
L’alpinista, malgrat l’esforç que suposa, gaudeix molt
pujant muntanyes...

8. Pere Pujolàs (2013) 8www.uvic.cat
2. Els reptes actuals del sistema educatiu
Tot això només és possible si estructurem el procés
d’ensenyament i aprenentatge de forma cooperativa:
Ensenyar en equip (estructura docent cooperativa) i
aprendre en equip (estructura de l’activitat de l’alumnat a
l’aula cooperativa)

9. Pere Pujolàs (2013) 9www.uvic.cat
3. Què en diu la recerca, de tot això?
Dues “generacions” d’investigacions en aprenentatge
cooperatiu:
Primera generació: Estudis comparatius entre les diferents
estructures (individualista, competitiva i cooperativa) i entre
diferents mètodes d’aprenentatge cooperatiu.
Segona generació: Estudi més focalitzat de les interaccions
dins d’un equip d’aprenentatge cooperatiu, per “explicar” els
resultats observats en les investigacions de la primera
generació.

10. Pere Pujolàs (2013) 10www.uvic.cat
3. Què en diu la recerca, de tot això?
Dos tòpics que cal desfer:
L’aprenentatge cooperatiu va molt bé per treballar valors i
actituds amb l’alumnat... No tant per als aprenentatges o
competències de les àrees curriculars...
L’aprenentatge cooperatiu va molt bé per a l’alumnat que es
troba amb més problemes a l’hora d’aprendre, però no tant o
gens bé per als que no tenen problemes...

11. Pere Pujolàs (2013) 11www.uvic.cat
3. Què en diu la recerca, de tot això?
Segons Johnson i Johnson (1994), Coll (1984), Parrilla (1992):
El rendiment i productivitat dels alumnes
El rendiment dels alumnes és clarament superior en les situacions
d’aprenentatge cooperatiu, en comparació amb l’aprenentatge
individualista o competitiu.
A més, el treball cooperatiu –comparat amb l’individualista i el
competitiu- produeix un nivell més alt de raonament, una elaboració més
freqüent de noves idees i solucions i una millor transferència, des del
grup cap a l’individu, d’allò que s’ha après.

12. Pere Pujolàs (2013) 12www.uvic.cat
3. Què en diu la recerca, de tot això?
Segons Johnson i Johnson (1994), Coll (1984), Parrilla (1992):
El rendiment i productivitat dels alumnes
Els resultats sobre l’aprenentatge dels alumnes quan s’utilitzen
tècniques cooperatives no són en cap cas inferiors als que es donen
quan s’utilitzen tècniques tradicionals. A més, en molts casos, són
superiors. Els estudis que analitzen de forma diferencial els
efectes en l’aprenentatge d’alumnes integrats i ordinaris, senyalen
que els alumnes integrats obtenen més beneficis a aquest nivell en
els grups cooperatius que en els tradicionals, però, a més, els
alumnes ordinaris també es beneficien dels grups cooperatius
d’aprenentatge, tot i que sembla que se’n beneficien més els
alumnes integrats. (...) De tota manera, la conclusió més evident és
que l’aprenentatge cooperatiu beneficia tots els alumnes. (Parrilla,
1992, pàg. 153).

13. Pere Pujolàs (2013) 13www.uvic.cat
3. Què en diu la recerca, de tot això?
Segons Johnson i Johnson (1994), Coll (1984), Parrilla (1992):
Relacions interpersonals i acceptació de les diferències
Les experiències d’aprenentatge cooperatiu:
• Promouen moltes més simpaties entre els alumnes que no pas
l’ensenyament individualista i competitiu, encara que hi hagi diferències
clares entre ells pel que fa al nivell d’habilitat, l’edat, la discapacitat,
l’ètnia o la classe social.
• Desenvolupen en els alumnes un compromís i una preocupació
considerable cap als altres, fossin quines fossin les impressions inicials i
les actituds que es mostraven en el moment de començar a treballar
junts.
• Provoquen en els alumnes una imatge més positiva del mestre, que
és percebut com una persona que proporciona acolliment personal i
suport acadèmic.

14. Pere Pujolàs (2013) 14www.uvic.cat
3. Què en diu la recerca, de tot això?
Segons Johnson i Johnson (1994), Coll (1984), Parrilla (1992):
Relacions interpersonals i acceptació de les diferències
Les relacions interpersonals que s’estableixen entre alumnes
ordinaris i integrats, en qualsevol de les modalitats cooperatives,
han dut a la conclusió que els grups heterogenis que cooperen en
un objectiu comú i que per això són reforçats, incrementen els
contactes entre alumnes i aporten canvis substancials en el
contingut de les interaccions positives, de suport, motivació,
estimulació i implicació dels companys en el treball de grup.
(Parrilla, 1992, pàg. 154).

15. Pere Pujolàs (2013) 15www.uvic.cat
3. Què en diu la recerca, de tot això?
Segons Johnson i Johnson (1994), Coll (1984), Parrilla (1992):
Precisió en la presa de perspectiva social
Les experiències d’aprenentatge cooperatiu, comparades amb les
individualistes i competitives, tendeixen a desenvolupar en els alumnes
la capacitat de veure les coses des de la perspectiva dels altres,
d’entendre com una determinada situació es presenta a una altra
persona i com aquesta reacciona cognitivament i emocionalment a
aquella situació.

16. Pere Pujolàs (2013) 16www.uvic.cat
3. Què en diu la recerca, de tot això?
Segons Johnson i Johnson (1994), Coll (1984), Parrilla (1992):
Desenvolupament de la creativitat
L’aprenentatge cooperatiu afavoreix la resolució creativa de problemes,
perquè:
• Estimula el pensament crític
• Augmenta el nombre i la qualitat de les idees, ja que ofereix un
nombre més gran de perspectives o punts de vista.
• Desenvolupa els sentiments d’estímul i plaer i l’originalitat de
l’expressió.
• Proporciona un context que ajuda a tenir presents i apreciar les idees
dels altres membres de l’equip en lloc d’ignorar-les –com passa en una
situació d’aprenentatge individualista- o d’intentar superar els altres amb
una idea millor –com passa si es dóna una situació competitiva.

17. Pere Pujolàs (2013) 17www.uvic.cat
3. Què en diu la recerca, de tot això?
I perquè es donen aquests resultats tant positius?
La interacció entre iguals i l’autoestima
S’ha pogut constatar que, en una experiència continuada de treball
cooperatiu, s’estableix una relació bidireccional entre el rendiment o
productivitat dels participants, la qualitat de les relacions interpersonals i
la seva salut psicològica:
• Com més els alumnes es preocupen els uns dels altres més
treballen de valent per aconseguir els objectius mutus
d’aprenentatge. Si cada membre del grup se sent apreciat, valorat,
pels altres, més creix en tots la responsabilitat personal per fer la
seva part de la feina, les ganes de superar les dificultats i la
persistència a treballar fins a assolir els objectius del grup. Si tot això
passa, millora la productivitat del grup.

18. Pere Pujolàs (2013) 18www.uvic.cat
3. Què en diu la recerca, de tot això?
I perquè es donen aquests resultats tant positius?
La interacció entre iguals i l’autoestima
S’ha pogut constatar que, en una experiència continuada de treball
cooperatiu, s’estableix una relació bidireccional entre el rendiment o
productivitat dels participants, la qualitat de les relacions interpersonals i
la seva salut psicològica:
• L’èxit que s’experimenta quan es treballa de forma cooperativa
incrementa les competències socials, l’autoestima i la salut
psicològica general: com més sans psicològicament són els
membres d’un equip més capaços són de treballar amb els altres
per assolir objectius comuns.

19. Pere Pujolàs (2013) 19www.uvic.cat
3. Què en diu la recerca, de tot això?
I perquè es donen aquests resultats tant positius?
La interacció entre iguals i l’autoestima
S’ha pogut constatar que, en una experiència continuada de treball
cooperatiu, s’estableix una relació bidireccional entre el rendiment o
productivitat dels participants, la qualitat de les relacions interpersonals i
la seva salut psicològica:
• Finalment, com més relacions interpersonals positives hi hagi, més
gran serà la salut psicològica de les persones implicades, i
viceversa. La interiorització de les relacions positives, l’experiència
directa de sentir-se recolzat i valorat pels companys, l’interès mutu
manifestat dins de l’equip i la intimitat compartida que genera
complicitat entre els seus membres, augmenten la salut psicològica,
la qual, al mateix temps, permet construir i mantenir millor les
relacions positives entre els membres d’un equip.

20. Pere Pujolàs (2013) 20www.uvic.cat
3. Què en diu la recerca, de tot això?
I perquè es donen aquests resultats tant positius?
La interacció entre iguals i l’autoestima
Amb la quantitat de recerca disponible, és sorprenent que les
pràctiques de les aules estiguin tan orientades cap a l’aprenentatge
competitiu i individualista i que les escoles estiguin tan dominades
per una estructura competitiva/individualista. És hora de reduir la
discrepància entre el que la recerca indica que és efectiu a l’hora
d’ensenyar i el que els mestres realment fan. (Johnson i Johnson,
1997, pàg. 62)
A què és deguda aquesta discrepància?

21. Pere Pujolàs (2013) 21www.uvic.cat
Per acabar...
Els testimonis que sentireu aquest matí, i les experiències
que podreu veure, ens poden ajudar a anar superant aquesta
discrepància:
Són una prova –una petita prova, si voleu- que el que diu la
recerca sobre l’aprenentatge cooperatiu –que ens ha d’ajudar
a anar superant els reptes que senyalava al començament-
és veritat.
Moltes gràcies!