1. Llengua i literatura catalana

3. • Els trobadors van ser els primers en cantar l’amor. Aquest
amor anomenat amor cortès, era tractat amb educació,
refinament i espiritualitat.
• La dama, era l’objecte del vassallatge del trobador. Com la
dona era casada, tenia que mantenir en secret la relació, per
això els trobadors s’hi referien a ella per una paraula, el
senhal, i no pel nom.
• Els lausengiers, que eren uns espies, podien avisar al gilós,
que era el marit, del que passava.
• Els gèneres literaris trobadorescos tenien característiques
formals. Entre les composicions més destacades, estan: la
cançó, casi sempre dedicada a l’amor; el sirventès, destinat a
l’atac personal; el pany per recordar un personatge mort; la
pastorel·la, uns cants de festeigs amorosos entre pastores i
cavallers; i l’alba dedicada a cantar el despertar dels amants,
que s’havien de separar a l’arribar el nou dia. Altres gèneres
són el debat poètic, la dansa, la balada, la cançó de croada, el
somni, l’escondit, etc.

4. • A banda del rei Alfons I el Cast, entre els trobadors
catalans cal esmentar Ramon Vidal de Besalú, trobador i
joglar; Guillem de Cabestany, famós, sobretot, per la
llegenda del cor menjat, que explicava com va passar la
seva mort.
• Guillem de Cervera, conegut com a Cerverí de Girona,
també era un trobador important
• Igual que Guillem de Berguedà, hereu del vescomtat de
Berga, que va assassinar el vescomte Ramon Folc III de
Cardona.
• Entre els poetes més destacats dels segles XIV i XV cal
destacar Jaume Marc (1335?-1410) i Pere Marc (1338-
1413), oncle i pare, respectivament, d’Ausiàs Marc, amb
poemes bàsicament cavallerescs.

5. • Gilabert de Pròixita (mitjan segle XIV-1405), autor de
cançons amoroses que segueixen els passos més
estrictes de l’amor cortès.
• Andreu Febrer (1375-1440), primer traductor en vers de
la Divina Comèdia (1429), de Dante, i autor de poemes
de forma italiana.
• Jordi de Sant Jordi (finals del segle XIV-1424?), autor
conegut del poema “Desert d’amics...” i poeta català més
importants abans d’Ausiàs Marc.

7. • Ausiàs Marc (València, 1400-159) va ser un cavaller i
noble, que com altres escriptors del seu temps, va
participar en algunes guerres d’Itàlia.
• L’obra conservada d’Ausiàs Marc, consta de 128 poemes
organitzats en quatre apartats: Els cants d’amor; els
cants morals; els cants de mort; i el cant espiritual.
• L’estil de Marc, és l’element més renovador de la seva
poesia, juntament amb el tractament de la figura de la
dama.

8. • L’obra de Joan Roís de Corella (Gandia, 1433/43-1497),
per la diversitat de termes i les tècniques utilitzades,
exemplifica els canvis profunds que van produir en les
nostres lletres del final del segle XV.

9. Hi ha diversos tipus de cartes:
• La carta oficial o administrativa
• La carta familiar i d’amistat
• La carta de presentació o de sol·licitud de feina
• La carta oberta

11. Capçalera
(dades de l’emissor)
Capçalera
(dades del receptor)
Salutació
Introducció
Desenvolupament
Conclusió
Comiat
Signatura
Nom
(càrrec del redactor)
Data
P.D. / P.S.

12. • Si la carta a un organisme, el tractament ha de ser de
vós.
• Es pot triar tractar de vós o de vostè indistintament, però
s’ha de mantenir el mateix tractament durant la carta.
• El tractament de vós demana els verbs en la 2a persona
del plural i el tractament de vostè demana els verbs en la
3a persona del singular.
• Vós és útil per evitar dobles formes quan no es vol fer un
ús sexista del llenguatge.

13. • Honorable Senyor/a... (o el tractament protocol·lari
corresponent),
• Distingit/ ida senyor/a,
• Senyor/a, (fórmula més habitual),
• Benvolgut/ uda (+ nom propi),

14. • Amb la salutació més distingida,
• Molt atentament,
• Atentament, (fórmula més habitual)
• Cordialment,
• Molt cordialment,

15. • Després de la salutació, usualment escrivim però també
hi podem posar-hi dos punts.
• El text de la carta ha de començar en una altra línia i en
majúscula.
• Les fórmules de comiat poden anar en una coma, o en
un punt, depenent si són frases incompletes, o
completes.
• Quan posem la data, entre la ciutat i la data, s’ha de
posar una coma.

17. Salutació
Cos
Comiat
Signatura
Data

18. • Si escrivim una carta a un familiar o a un amic, li hem de
donar el mateix tracte com si parléssim amb ell.

19. • Desprès de la salutació escrivim coma o dos punts.
• En qualsevol cas el text de la carta ha de començar en
una altra línia i sempre en majúscula.
• Quan escrius el comiat, s’ha de tancar amb una coma o
un punt segons si la frase és incompleta o completa.
• Al escriure la carta, entre la ciutat i la data, va una
coma, i mai porta un punt i final.

20. • La data es pot escriure abans de la salutació cap al
marge dret, o baix de la signatura al marge esquerre.
• La data no conté preposició ni abans de la localitat ni
abans del dia.

22. • Segons l’actitud del parlant respecte a l’acte de
comunicació, és poden distingir tres modalitats
oracionals bàsiques: la declarativa, la interrogativa, i la
imperativa.
• En la declarativa, l’emissor dóna informació al receptor.
• En la interrogativa, l’emissor demana informació.
• En la imperativa, l’emissor vol influir en la conducta del
receptor.

23. • Les oracions declaratives serveixen per donar informació
i són neutres.
• En les declaratives hi ha una important riquesa de
matisos.

24. • L’oració interrogativa pregunta alguna cosa al destinatari
i n’espera una resposta.
• Interrogatives totals: pregunten el contingut de tot
l’enunciat i esperen un sí o no com a resposta.
• Interrogatives parcials: comencen per un mot
interrogatiu.
• Interrogatives confirmatòries: l’emissor dona com a
probable una possible resposta.
• Interrogatives retòriques. Declaracions encobertes, no
pretenen aconseguir cap resposta.
• Interrogatives eco. Refereixen a una informació que
s’acaba de donar abans del discurs.

25. • Les oracions imperatives expressen ordes que l’emissor
adreça al receptor, però també poden expressar
exhortacions, consells...

26. • Les oracions exclamatives poden ser oracions
declaratives, interrogatives o imperatives que queden
marcades per una determinada, que pot indicar sorpresa.

28. • En el llenguatge humà cal distingir entre la cadena
escrita, entre els sons i les grafies.
(OBSERVAR EXERCISIS)!