Tema de bachillerat

2. UNITAT DIDÀCTICA L’ART ROMÀNIC

13. MONESTIR DE CLUNY Planta del monestir típic romànic .

14. SANT SERNÍ DE TOLOSA

15. SANT SERNÍ DE TOLOSA

16. INTERIOR. SANT SERNÍ DE TOLOSA El ritme solemne dels pilars de la nau central i l’elevada tribuna del trifori ens porten cap a l’absis curvilini. I és que les esglésies romàniques representaven les parts del cos humà o, simbòlicament, el camí cap a la divinitat.

17. SANTA FE DE CONQUES

18. SANTA FE DE CONQUES

19. SANTA FE DE CONQUES Tant a l’exterior com a l’interior, s’hi pot veure la poderosa musculatura dels pilars i dels arcs de mig punt que sostenen la coberta molt pesant. També s’hi pot veure el trifori, que dona a la nau central, construït aprofitant la diferència d’alçada de les naus laterals.

20. SANT PERE D’ANGULEMA Aquesta façana resumeix els trets del romànic del sud-oest: torres còniques recobertes d’escates, arcs cecs i intesificació de la decoració escultòrica. Podem veure també una de les enormes cúpules d’influència bizantina.

21. SAINT FRONT DE PÈRIGUEUX Aquesta planta de creu grega reflecteix la magnitud del deute d’algunes escoles franceses a l’art bizantí.

22. EXTERIOR. SAINT FRONT DE PÈRIGUEUX Seguint el regust de l’art bizantí,un tret característic és la multiplicació de cúpules, com podem veure en aquesta església.

23. NOTRE DAME DE POITIERS

24. MAGDALENA DE VEZELAY Església que destaca com a exemple de la zona de la Borgonya i que es va convertir en centre de pelegrinatge perquè es creia que s’hi conservaven les reliquies de Maria Magdalena.

25. MAGDALENA DE VEZELAY En aquesta obra l’alternaça de les doveles dels arcs sembla que generi un moviment rítmic cap a l’altar major i els finestrals amplis que permeten la il·luminació dels capitells historiats de l’interior contribueixen a donar-li una personalitat original. A més les voltes són molt altes per a l’època, sobretot la central.

26. SANT TROFIM D’ARLES Els edificis de la Provença tenen influència romana i són d’una gran simplicitat: una sola nau o una superioritat clara de la central com passa en aquest cas.

27. SANT TROFIM D’ARLES

28. SANT AMBROSI DE MILÀ En aquesta església es pot veure l’herència del passat gràcies a reminiscències paleocristianes anteriors al romànic que la fan un prodigi d’austeritat; només les arcuacions cegues alteren la llisor dels murs.

29. SANT AMBROSI DE MILÀ També a l’interior es mesclen les innovacions (voltes de creueria i pilars gruixuts) amb elements paleocristians, en aquest cas, en un creuer que no sobresurt.

30. CATEDRAL DE MODENA Al nord d’Itàlia són freqüents els porxos amb columnes que descansen sobre lleons, com els pòrtics antics, i coronar les façanes amb una petita teulada de dos vessants semblant a la part superior dels frontons, de les quals és un exemple aquesta església.

31. CAMPO DEI MIRACOLI. PISA Mostra més original del romànic italià. Es tracta del conjunt més impressionant de construccions decorades amb galeries d’arcs i amb marbres.

32. IL DUOMO DI PISA Aquí podem veure les típiques galeries d’arcs vius, la importància de la columna com a element decoratiu i la substitució de l’escultura pel color, també per a decorar, tots ells trets formals típics italians.

33. BAPTISTERI DE PISA Un altre tret típic de la separació del baptisteri i del campanar com si fossin construccions independents del cos general de l’església.

34. TORRE DE PISA

35. SAN MINIATO AL MONTE. FLORÈNCIA Aquesta església, construïda en un turó a prop de Florència, posseeix la façana més clàssica de tot el romànic europeu, i constitueix un prodigi de simetria, d’equilibri i de geometria.

36. CATEDRAL D’ESPIRA Exemple del romànic alemany, que com a característiques, multiplica el nombre d’absis, de creuers, de cors i d’altars.

37. SANTA MARIA DE LAACH

38. CATEDRAL DE WORMS En aquesta obra podem veure com el romànic alemany hi manifesta la preferència per les formes massisses, de castell; l’església era concebuda com una fortalesa religiosa.

39. CATEDRAL DE DURHAM ( murs romànics i voltes gòtiques ) En aquesta es va introduir, com una innovació tècnica genial, la volta de creueria, tot i que els suports gruixuts, innecesàris per a una coberta tant lleugera, delaten l’esperit del romànic.

40. CATEDRAL DE GLOUCESTER

42. PÒRTIC DE SANT PERE DE MOISSAC Cap a 1110-1115 El conjunt escultòric mostra els trets característics que després es faran habituals en les esglésies romàniques: Crist en majestat, envoltat amb els símbols dels quatre evangelistes, domina l’espai central, mentre que els espais laterals els ocupen representacions d’escenes de l’Antic Testament.

43. PÒRTIC. VEZELAY

44. CAPITELL VEZELAY Els capitell són l’exemple de la subordinació de la plàstica romànica a l’espai arquitectònic. Les figures es retorcen en posicions acrobàtiques, un sol cap pot servir per dos cossos i es poden trencar les proporcions amb unes extremitats molt curtes.

45. CAPITELL. VEZELAY Les obres tenen una funció de llenguatge, d’il·lustració, ja que en aquella època els fidels són analfabets i llegien les històries sagrades als relleus.

46. LA TEMPTACIÓ D’EVA. AUTUN Un dels pocs nus romànics d’aquesta època i exemple admirable d’expressivitat i de suggeriment del paisatge. Aquest, la postura i l’aire furtiu en fan una obra mestra.

47. SANTA FE DE CONQUES En aquest timpà es representa el Judici Final. La figura poderosa de Déu jutge centra l’escena, en què hi ha grups de personatges que no perden la seva animació tot i la seva disposició plana.

48. SANT TROFIM D’ARLES Un altre tema que se sol representar a les portalades és el Crist majestat envoltat pels símbols del evangelistes (le Tetramorf).

49. DETALL FAÇANA. SANT TROFIM D’ARLES Aquestos apòstols recorden, a causa de la seva plasticitat, tant solemne, els sarcòfags romans de la Gàl·lia ja que l’herència clàssica va ser més intensa a les regions del sud.

51. PLANTA ESGLÉSIA SANT PERE DE RODES La part més important del conjunt monumental del monestir és l’església, de l’any 1022. Estracta d’un gran edifici de planta de creu llatina; el formen tres naus, una de central més ampla i dues laterals molt estretes, que s’encreuen en un transepte de nau única i que culminen en tres absis orientats cap a llevant. L’absis de la nau central té un deambulatorique és la continuació natural de les naus laterals.

52. SANT PERE DE RODES

53. SANT PERE DE RODES Aquest monestir encapçala el que es coneix com a estil autòcton de Catalunya, una tendència decorativa del romànic oposada a l’art llombard, que es caracteritza pel fet de ser la síntesi original d’una sèrie de corrents anteriors com és ara l’escultura decorativa visigòtica, la monumentalitat carolíngia i l’art mossàrab.

54. INTERIOR SANT PERE DE RODES Els murs, els pilars en forma de T i els contraforts són els elements de suport de l’església. Els elements suportats de l’edifici són la volta de canó que cobreix la nau central, reforçada amb arcs torals que descansen damunt de columnes, les voltes de quart de canó a les naus laterals i la volta de canó que cobreix el transepte.

55. PLANTA SANT MIQUEL DE CUIXÀ

56. SANT MIQUEL DE CUIXÀ

57. SANT MARTÍ DEL CANIGÓ

58. PLANTA SANTA MARIA DE RIPOLL Església de l’any 1032. En planta podem apreciar les cinc naus i la testera amb set absis que configuren un conjunt singular.

59. SANTA MARIA DE RIPOLL En aquesta obra podem veure l’empremta del romànic llombard en les arcuacions cegues i la torre, juntament amb la parquetat de decoració. Però a més podem observar la grandiositat del creuer i del cimbori.

60. SANTA MARIA DE RIPOLL

61. SANT CLIMENT DE TAHULL A les valls pirenenques catalanes l’empremta llombarda és més original, sobretot a la vall de Boí. Aquí el romànic es caracteritza per la solemnitat de la torre, pel parament de carreuó, per les cobertes de fusta i per la gràcia dels absis.

62. PLANTA SANT VICENÇ CARDONA Cap a 1029-1040 Construida durant l’etapa culminant de l’arquitectura del primer romànic. Es tracta d’una església amb planta basilical i amb els volums molt ben distribuïts. La planta es basa amb una nau central i dues laterals, transsepte, tres absis i una cripta. Sobre el creuer s’alça una cúpula; els braços del transsepte i la nau central estan coberts amb volta de canó, i les naus laterals i el nàrtex amb volta d’aresta.

63. SANT VICENÇ DE CARDONA L’exterior ofereix una imatge de volums ordenats segons una senzilla organització geomètrica. Hi destaca el predomini absolut de la línia recta, excepte en absis i finestres, que tenen forma allargada i culminen en semicircumfe-rències.

64. SANT VICENÇ DE CARDONA L’interior de l’església és distribuït amb molta claredat i està molt ben definit espacialment. Destaquen les línies corbes generades per les voltes i els arcs.

65. CATEDRAL DE LLEIDA Aquesta representa la transició del romànic al gòtic, ja té voltes de creueria i acrs apuntats, però alguns dels elements van ser pensants encara per suportar el pes d’una coberta romànica.

66. CATEDRAL DE JACA La decoració va tenir molta influència al llarg del camí de Sant Jaume i els motius geomètrics d’escacat es repeteixen constantment.

67. SANT JOAN DE LA PENYA Aquest claustre té capitells de gran valor i aconsegueix la simbiosi més perfecta d’arquitectura-naturalesa de l’edat mitjana al prescindir de coberta a les galeries perquè una roca fa la funció de coberta natural.

68. SANT ISIDOR DE LLEÓ(S.XII) Esplèndit edifici de tres naus i tres absis, com veiem a la planta. Forma part de la més pura i acabada arquitectura romànica, combinant, a l’església, elements orientals, com ara els arcs lobulats que sostenen el cimbori.

69. SANT ISIDOR DE LLEÓ

70. PLANTA. SANT MARTÍ DE FRÓMISTA Podem veure una església de tres naus, tres absis i creuer que no es distingeix a l’exterior, cosa que augmenta la unitat axial. Configura el tipus ideal d’església de pelegrinatge.

71. SANT MARTÍ DE FRÓMISTA De l’exterior cal remarcar-ne la perfecció de formes i les torres cilíndriques.

72. CATEDRAL DE SALAMANCA Els elements bizantins de Poitou els podem veure a aquesta obra i en la següent: les torretes recobertes d’escates i amb un coronament bulbós i el cimbori sobre petxines; també hi ha elements hispànics co l’escacat i les boles que recorren la cara exterior de les doveles.

73. CATEDRAL DE ZAMORA

74. COLEGIATA DE TORO En aquesta obra es pot comprovar la influència francesa a la regió del Duero, les petites torres amb coronament cònic i la tendència geometritzant de la decoració.

75. SAN ESTEBAN SEGOVIA Exemple del romànic segovià i de la seva personalitat, de la qual són característiques: la torre que impressiona per l’alçaria, que es contraposa a la disposició horitzontal de l’església i el porxo lateral d’arcuacions sobre columnes senzilles o apariades que hi ha a un, a dos o a tres costats de les esglésies i que servia a l’edat mitjana per a reunions del consistori a la sortida dels oficis religiosos.

76. SANT VICENT D’ÀVILA Aquí també podem veure com a Segòvia el pòrtic afegit al cos de l’església, encara que és més elegant i més alt.

77. Monument que combina el món cristià i el món àrab, amb les arcuacions lobulades i entrecreuades, els arcs apuntats i minuciositat decorativa en alguns fusts i capitells. SANT JOAN DE DUERO

78. PLANTA CATEDRAL SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA Aquesta basílica representa el punt culminant del romànic penínsular i en molts aspectes fins i tot el continental. La planta correspon a les esglésies de pelegrinatge, amb tres naus que es continuen al creuer, i combina els dos sistemes de capçalera, el deambulatori i l’absis.

79. SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA A l’alçat hi hem de destacar les torres que enquadraven primitivament la façana, l’enorme desenvolupament del creuer i la complexitat de la capçalera.

80. SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA La vista de la nau central ens permet contemplar l’amplària del trifori, el peraltament dels arcs i l’elegància del conjunt.

81. PORTA DE LAS PLATERIAS. SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA Aquí podem apreciar els arcs lobulats d’ascendència àrab i l’extraordinari conjunt escultòric.

83. CAPITELL JACA CAPITELL SANT CUGAT DEL VALLÉS CAPITELL SANT JOAN DE LA PENYA CAPITELL SANTO DOMINGO DE SILOS

84. SANT CUGAT DEL VALLÉS

85. TIMPÀ CATEDRAL DE JACA

86. CRUCIFIX DE FERRAN I SANÇA DE LLEÓ En aquest crucifix de vori cal observar la rigidesa, l’expressió solemne, que defuig qualsevol sensació de dolor, els peus separats i el paral·lelisme de les extremitats amb els braços de la creu.

87. DEVALLAMENT. SANT ISIDOR DE LLEÓ.

88. FAÇANA DE LAS PLATERIAS CATEDRAL DE SANTIAGO

89. SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA TIMPANS DE LES PLATERIES

90. CAPITELL. SANTO DOMINGO DE SILOS

91. DUBTE DE SANT TOMÀS SANTO DOMINGO DE SILOS Aquesta obra mostra la juxtaposició de la composició, amb la superposició de frisos per agrupar les figures i la mida més gran de la figura de Crist.

92. Aquest monestir fou un dels principals receptors de la cultura medieval. La portalada és un dels conjunts escultòrics més rellevants de l’art romànic català. La seva iconografia es basa en la Biblia de Ripoll; l’estructura construïda a base d’arcs de mig punt, recorda un arc de triomf. PORTALADA DE SANTA MARIA RIPOLL

93. PANTOCRÀTOR MES DE SETEMBRE CAIN I ABEL SANTA MARIA DE RIPOLL

94. SANTA MARIA LA REAL SANGÜESA Aquesta portalada forma un conjunt molt interessant on cal destacar la influència francesa en l’allargament de les figures.

95. SANT JOAN DE LA PENYA

96. SANT VICENT D’ÀVILA

97. ANUNCIACIÓ SANT VICENT D’ÀVILA.

98. CAMBRA SANTA OVIEDO Aquest apostolat, que recorre el fust de les columnes, mostra unes figures aparellades que tenen certa relació per mitjà d’un vinclament lleuger del cos i del moviment gestual de les mans. La humenització de les figures s’aconsegueix amb la varietat de posicions de braços i de mans, amb l’amabilitat dels rostres i amb la individulització dels personatges.

99. PÒRTIC DE LA GLÒRIA SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA Datat entre 1168-1188. Mostra culminant del romànic tardà pel tractament que fa de la figura humana, ja molt més natural, per la representació dels rostres, que semblen retrats, per la composició menys rígida, que permet que les figures interaccionin entre elles, i perquè per l’ubicació és una obra fonamental del cristianisme.

100. PÒRTIC DE LA GLÒRIA SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA Grandiós conjunt de transició entre el romànic i el gòtic. Representa a Crist en majestat que des de la part frontal anuncia la seva vinguda a la Terra per jutjar els homes a la fi del món. Aquesta teofania va acompanyada del tretramorf i envoltada pels ancians de l’Apocalipsi a l’arquivolta i pels àngels músics al timpà. En total hi ha dues-centes figures d’excel·lent factura que ocupen tots els espais lliures.

101. PÒRTIC DE LA GLÒRIA. SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA

102. PORTAL DE LA GLÒRIA. SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA

103. MAJESTAT BATLLÓ Mitjan segle XII Talla en fusta policromada al tremp Procedeix de la Garrotxa Donació d'Enric Batlló, 1914 És una de les peces més importants del romànic català tant per la seva extraordinària qualitat, com pel seu bon estat de conservació. Pertany al tipus triomfant, considerat d'origen oriental, siríac. És una clara al·lusió a la victòria de Crist sobre la mort. Es diferencia molt clarament del tipus del Crist sofrent. És un exemplar cabdal de la producció escultòrica del segle XII a Catalunya.

104. DEVALLAMENT. ERILL-LA-VALL

105. DEVALLAMENT SANT JOAN DE LES ABADESSES De mitjan del segle XIII la podem considerar una obra mestra del romànic. Tot i que presenta ja algun tret gòtic, la seva rigidesa solemne i la seva espiritualitat dramàtica s’inspiren en la religiositat romànica.

106. VERGES ROMÀNIQUES

108. LAPIDACIÓ DE SANT ESTEVE. SANTA MARIA DE BOÍ Cap a 1100, l'interior del temple, i segle XII, la façana exterior Pintura al fresc 184 x 353 cm Procedeix de l'església de Sant Joan de Boí (Vall de Boí, Alta Ribagorça)

109. Cap a 1170-1190.Pintura al tremp sobre fusta amb relleus d'estuc i colradura És una de les obres més representatives de l'art del 1200 a Catalunya. El seu estil mostra la influència bizantina del moment. S'hi representa la Mare de Déu amb el Nen al centre i escenes de la infància de Jesús als laterals. L'escena del Naixement segueix, també, models iconogràfics bizantins. D'altra banda, en l'escena de la Presentació al Temple,situada en el registre inferior dret, el Nen apareix sobre l'altar com a prefiguració del seu sacrifici. SANTA MARIA D’AVIÀ

110. SANT CLIMENT DE TAHÜLL Datat al 1123, el conjunt correspon a una fase més avançada de l’estil. Aquestos frescos són un exponent del punt àlgid del romànic català. Destaquen per la seva bellesa, tècnica, característiques formals i simbòliques. Magnífica composició, dibuix acurat, l’ús d’una gamma de colors brillants i l’exquisidesa de les imatges representades li han atorgat un lloc preferent en la pintura romànica europea.

111. SANTA MARIA DE TAHÜLL Aquest conjunt és juntament amb l’anterior on la pintura romànica assoleix el nivell màxim. Aquest fresc de l’absis representa a la Mare de Déu envoltada pels Mags. La curvatura de la superfície es va aprofitar per donar un moviment pausat a les figures tant a la Mare de Déu i l’Infant com als Reis que s’apropen amb ofrenes. … .

112. SANT QUIRZE DE PEDRET El Mestre de Pedret va obtenir rostres molt expressius que trenquen les solucions esquemàtiques corrents.

113. CRIPTA DEL PANTEÓ REIAL. SANT ISIDOR DE LLEÓ

114. Aquesta obra la podem considerar el punt culminant del romànic castellà i lleonés, on les sis voltes cobertes per les pintures són un prodigi. Les figures representades són àgils, amb vestits de plegs fluids, com es pot veure a l’àngel que anuncia als pastors, i amb una bona organització compositiva. ANUNCIACIÓ ALS PASTORS SANT ISIDOR DE LLEÓ

115. ESGLÉSIA DE LA VERA CRUZ DE MADERUELO L’antinaturalisme de l’estil romànic, es fa palés a les figures d’Adam i d’Eva. El dibuix enèrgic, la composició plana, sobre un fons neutre, i la ingenuïtat que respira l’escena constitueixen alguns dels seus valors.

116. SANT BAUDILI DE BERLANGA Aquesta escena de caça és insòlita dintre dels temes romànics, s’aconsegueix el moviment sense superar la rigidesa dels membres i es compon una escena plena de vida sense trencar el pla.