Patrimoni Nucli Antic

1. Can Papiol Plaça De Pau Casals El Campanar La Torratxa de Cal Sanfaina Pont del Nin
Des de l’any 1959 que la Diputació de Barcelona Abans era el centre de tota la vila; per fer-me, He tingut dos àngels. El primer era rabassut, i me’l van Sóc la torratxa de la casa Joaquim Sadurní, casa també Em trobareu a l’extrem de llevant del carrer de
em va adquirir, m’han acondiciat diferents l’any 1374, es van enderrocar unes cases entre col·locar al cim el 1705.El van fer de coure segons un model coneguda per cal Sanfaina, em trobareu al carrer Major. Sant Antoni. En construir-se les muralles de
vegades; ara n’és una més, però val la pena! Sóc els carrers de l’Església i del Mig, i així poder de l’escultor Miquel Llavina, tenia les ales llargues i anava L’expansió de la ciutat al segle XIX va mantenir l’antic Vilanova de Cubelles, l’any 1370, l’extrem de
un dels museus d’època més importants de fer mercat tots el dimecres de la setmana. Garí vestit amb faldilles fins als genolls. Amb el peu tramat del carrer, i moltes de les noves residències i llevant es va tancar amb el portal d’en Negrell
Catalunya. La meva esplèndida façana la van i Siumell escriu que Construyeron en ella un dretlleugerament enlairat voltava assenyalant amb el braç Casa Sard cases de rendes que es van construir van conservar la o pont del Nin, sobre el qual s’aixeca la casa
decorar el 1965 segons el model de les pintures grande cobertizo ó lonja frente la casa dret la direcció dels vents. Els vilanovins/ines li deien l’àngel parcel·lació de la ciutat medieval. Josep Salvany i Nin, tot seguint el perímetre de l’antiga
originals. No hi ha lloc més tranquil al barri, Capitular, y allí no solamente habia la negre perquè estava pintat d’aquest color . L’agost de 1936 el Juncosa, el mestre d’obres que em va projectar l’any muralla a la façana de la plaça Llarga. Sóc,
Sóc al carrer de la Lluna, a tocar a la plaça de
des de 1962, que el meu jardí romàntic. Quan carnicería y pescadería, sino que alli se vendian van desmuntar, malauradament, per a fondre ‘l i fer-ne 1862, va introduir una fornícula a la meva façana i una doncs, l’únic vestigi de l’antic recinte
Pau Casals. Andreu de Sard i Roselló (1844-
reobri, tornaré a donar vida al barri. los granos, hortaliza y demás comestibles. material de guerra. voluminosa torratxa coronada amb elements ceràmics, emmurallat.
1900), marquès de Vilanova i la Geltrú i
També els vilanovins/ines van construir-hi la des de la qual poder veure les entrades i sortides dels
empresari del tèxtil, va fer reformar la meva
casa capitular ,que el 1861 va ser venuda per He tingut dos àngels. El nou el van fer de fibra de polièster vaixells que comerciaven amb Amèrica. Com la meva,
façana segons un projecte del mestre d’obres
finançar la nova, a la plaça de la Vila,.El nou amb quaderna de fibra de carboni, construït segons el model en trobareu més a les teulades del barri.
Juli Marial i Tey, l’any 1882, quan la burgesia
ajuntament va començar a funcionar en el nou de l’escultor Fidel Claramunt. Molt semblant a l’àngel negre, vilanovina començava a preferir la rambla
indret l’any 1867. però més estilitzat. El van col·locar al cim del campanar el 27 Principal per construir-hi les seves residències
de juliol de 1996. Des de llavors, volta assenyalant els vents. familiars.
Em va traçar un dels més importants arquitectes barrocs
catalans, el carmelità descalç fra Josep de la Concepció (Valls,
1626 - Nules, 1690), conegut pel Tracista. Fra Josep va
presentar la traça del campanar el 29 de juliol de 1670; la
primera pedra que em van col·locar va ser el 8 d’octubre de
1670 i em van donar per acabat al gener de 1706. Aquesta era
la primera ocasió en què fra Josep rebia l’encàrrec de projectar
un campanar; posteriorment, va traçar els de Torelló i el de
Tàrrega, confeccionats a partir del model de Vilanova. Un
cop acabat, vaig ser ràpidament imitat a Cubelles i al Vendrell.
Vaig ser concebut per a la ubicació d’un joc de campanes d’ús
ritual, diferenciat d’un altre, envoltat d’una balconada
destinat a les campanes de rellotge o seny dels quarts i de les
hores, amb una funció civil. Aquest fet va ser determinant
per a la meva supervivència, quan es va decidir
l’enderrocament de l’església l’any 1936. Vaig perdre l’àngel
negre, a més de les cinc campanes religioses, però les dues
del templet superior seguirien marcant les hores i els quarts,
nit i dia, fins ara mateix.
Acabat el gener de 1706, era la construcció més alta de la
ciutat. Aviat vaig esdevenir punt privilegiat de vigilància;
prova d’això són els dibuixos gravats que hi apareixen a sobre
la meva balustrada.

2. Font a Elies Miró i Soler, Orfeó Vilanoví Casa Samà Casa Mir Església dels Josepts Torre de l’Hort
la font de Ferro
Josep Ferrer-Vidal i Soler, empresari del tèxtil, Sóc al carrer més antic del barri, al carrer Major. Darrere aquesta tanca es troba el meu jardí, Tot i d’esquena, el meu conjunt no deixa de ser Sóc la torre de l’Hort o de la Immortalitat. Em
Sóc una font singular, tinc fanal. Em van fer polític liberal conservador i melòman, va L’any 1862, l’indiano Joan Samà i Martí va que Joaquim Mir va pintar nombroses vegades. impressionant. Em dieu l’església dels Josepets, veu aixecar per defensar l’entrada de la vostra
a la foneria vilanovina El Genio Catalán i em sufragar la meva construcció com a seu social comprar dues parcel·les contigües i va Al fons del jardí, Mir va fer habilitar un edifici però el meu nom és església de Sant Josep. Vaig vila per la vora dreta del torrent de la Pastera
va projectar un dels vostres millors arquitectes, de l’entitat Orfeó Vilanoví, constituïda el 1907 sol·licitar obres de reforma de la façana de planta baixa i pis. Per a garatge i serveis ser l’església del convent de Nostra Senyora i reforçar la muralla dels Josepets, a inicis d’una
Josep Font i Gumà. Em van inaugurar el 17 de a l’escalf de l’eufòria catalanista d’inicis de principali l’addició d’una planta i golfes, domèstics a la planta baixa, mentre que el dels Dolors fundat pels carmelitans descalços de les vostres guerres civils, la primera guerra
gener de 1895. Tot i que em dieu la font de segle XX. Em van construir entre l’any 1909 i segons el projecte del mestre d’obres Josep primer pis es va acondiciar com a estudi de l’any 1737, gràcies al llegat testamentari de carlina (1833-1840). L’historiador Josep Coroleu
Ferro, el meu nom és font a Elies Mirò i Soler, 1910 i, com altres construccions de l’època Salvany i Juncosa. També es van fer reformes pintura, alhora que albergava diverses Ramon de Sembasart i Roger. El 13 de maig del va escriure que Al estallar la rebelion ya se
qui, en morir, va llegar cabals al municipi destinades a locals de societats recreatives i a la façana posterior i es va construir una col·leccions d’objectes, entre elles, una de 1737 van col·locar la primera pedra del convent mostraron dispuestos los villanoveses á la
perquè es construís una font davant la casa on culturals, van situar a la planta superior una galeria d’arcades. Conservo a la façana els rajoles catalanes. El 1929 Joaquim Mir va i el 24 de juliol me’n van col·locar la meva. Garí defensa de sus hogares y sus principios ...
havia viscut, al carrer del Fossar Vell, 25. sala d’actes amb escenari. Sóc una de les signes de prestigi del meu passat. Fixeu-vos sol·licitar enderrocar la tanca del jardí i i Siumell va considerar el germà llec fra Josep tapiáronse y se aspillearon las bocacalles y las
escasses obres modernistes de la ciutat, els en el treball de forja de les balconades i reixes substituir-la per una de nova, l’actual, amb de la Mare de Déu l’autor de la meva traça; la cercas que la rodeaban ... dos torreones
promotors de la qual eren especialment que tinc! arcades, projectades per l’arquitecte municipal documentació que es conserva, permet també salientes, uno en el convento de Carmelitas
sensibles, com ho mostren els meus esgrafiats Josep M. Miró i Guibernau dins una estètica considerar fra Damià dels Apòstols com un descalzos y otro detrás de los Cuarteles, con
a la façana i, si entreu, la representació dels de noucentisme italianitzant. altre dels tracistes. He patit desamortitzacions una pieza de artilleria cada uno. Encara que us
bustos i les llegendes dels músics eminents de i revolucions, encara sóc en peu! sorprengui pel meu estat, sóc declarat Bé
l’època a les parets de la sala d’actes. Ben Cultural d’Interès Nacional.
acondiciat i molt més actiu puc donar molt al
Manel Claver
barri i a la ciutat.

3. im o n i
Pa tr
l iA n t ic
N u c