1. PROGRAMA THINK TANK
MAIG 2013
Nº 10
Noves tendències del 2013
se solen pronosticar noves tendències turístiques. Enguany s'ha
destacat la innovació en el sector aeroportuari i aeri. Aquest resulta ser un dels
àmbits que més ha evolucionat en els darrers anys, des dels nous serveis
incorporats
reestructuració dels espais dels aeroports. Tant la revista especialitzada Skift
projectant-se com a veritables destinacions en si mateixes. Les actuals àrees
comercials dels aeroports es reconvertiran en espais on cohabitin centres de
convencions, oficines, allotjaments, parcs temàtics, centres mèdics, altres
, etc. Els aeroports de Zurich, Singapur o Seül ja estan planificant
aquesta remodelació.
està canviant de localització, dirigint-se Orient Mitjà. La localització
geogràfica central, per aquest sector, la planificació de
yies de low cost són
alguns dels motius que estan fent canviar el mapa dels fluxos aeris mundials.
Les publicacions especialitzades també parlen de canvis en la pauta de
comportament dels viatgers de negocis, com a resposta a la introducció de clients
més
com és el cas dels hotels Camper o Pacha. Pel que fa a les destinacions, segons
Skift, es mostra una aposta cada vegada més clara cap a la potenciació de la
escenaris cinematogràfics. Tot això sense oblidar els nous segments de demanda
apareguts en els darrers anys (only woman, only adults, segment LGTB), el valor
la potencialitat dels mercats BRIC, en especial el xinès.
destinacions gastronòmiques
ÍNDEX
Egipte
El Turisme de Golf
Les eines
tecnològiques i el
PCT
El concepte Smart
El Turisme Rural en
destinacions litorals
valor de la formació en
els recursos humans
EL MÉS DESTACAT
Com és el turista que viatja motivat per
la pràctica del golf? Coneix els trets
distintius (pàg. 2)
La tecnologia que millorarà la gestió de
Tarragona (pàg. 4)
La presència creixent del sector privat
en entitats de gestió públiques (pàg. 6)
es concentra als clústers turístics del
Mar Roig (pàg. 8)
Anàlisi de dades del turisme rural en
(pàg.10)
el xeftrip (pàg. 11)
8
2
4
10
La introducció de
als organismes públics
Els esdeveniments
turístics culturals
6

2. Font: Elaboració pròpia a partir dades de European Golf
Association.
Nota: Al mercat suec, les dades de 2012 corresponen al
2011.
Font: Estudi de la Cambra de Comerç de Màlaga i AGTO
20021
.
0
200
400
600
800
1.000
1.200
1.400
1.600
1990 1995 2000 2005 2010 2012
mercat britànic
mercat alemany
mercat suec
mercat francès
mercat
britànic
mercat
alemany
mercat
suec
mercat
francès
Espanya Espanya Espanya Marroc
Portugal Portugal EUA Espanya
França EUA Irlanda EUA
EUA Marroc Tailàndia Tunísia
Irlanda Tunísia Itàlia Escòcia
* Turquia * Carib
MERCATS
2
El Turisme de Golf
És un dels productes més desitjats per les destinacions litorals per
poder desestacionalitzador
segments de demanda complementaris de la Costa Daurada que cal
analitzar pel seu poder desestacional i per la complementarietat
que aporta a la destinació
dels grans desconeguts de la una modalitat desestacional
vinculada a un turista de clase alta i amb una despesa superior a la
necessitats
Les diverses motivacions del turista fan complex concretar un perfil
del turista de compres pel que resulta difícil establir un model de
destinació de shopping. Nova York, Dubaï o Hong Kong no tenen res
. Models diferents representen Dubaï o Hong Kong i Nova York,
vinculat a un turisme de compres relacionat amb productes de liuxe
gggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggg
gggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggg
ggggggg
El perfil dels turistes potencials, el coneixement de les destinacions
dels tour operadors especialitzats serviran
al sector per prendre mesures i adaptar-se a les noves tendències
Xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx
El golf és un esport en expansió. Es
calcula que al 2020 arribarà als 120
milions de jugadors a escala mundial1
,
duplicant les xifres actuals. Hi ha una
relació directa entre els principals
punts emissors de jugadors i les
destinacions referents. Així, els EUA
(on la pràctica del golf ocupa el tercer
lloc en el rànquing de les indústries
del país, per sobre de la indústria
cinematogràfica), concentren el 60%
de camps de golf del món amb 30
milions de practicants. Els nord-
aquest ordre, al Regne Unit, Canadà i
Mèxic1
. El mercat japonès, el segon en
nombre de jugadors a escala mundial,
consumeix destinacions asiàtiques
properes, no tenint presència a
Europa. Pel que fa al continent euro-
peu, els principals països emissors
són el Regne Unit, Alemanya, Suècia i
del centre i nor
practicar esport al seu país. Espanya
resulta ser la principal destinació
mercats, a excepció del mercat
francès que viatja al Marroc (TAULA
1). Per comunitats, Andalusia,
Catalunya i la Comunitat Valenciana
són les referents.
Què es una destinació de
golf?
Per a què
en la pràctica de golf necessita un
mínim de 6-7 camps situats en un radi
màxim de 40 o 50 km., una àmplia
mitjans de comunicació que facilitin la
mobilitat entre camps de golf, així
com un clima suau per a la pràctica
2
. La
Costa Daurada disposa de 7 recorre-
guts en 6 camps de golf, en un radi
Vila-seca. La inauguració, el 2008 de
tres nous camp de golf a Port Aventu-
ra, amb una visió més turística, i
ció també recent de -
ciació Costa Daurada Destinació de
Golf i Pitch&Putt permet constatar
que ens trobem davant una destinació
emergent que serà la seu propera-
ment de la International Golf Travel
Market, la principal fira del sector.
El turisme de golf ofereix grans avan-
tatges a la destinació: és una activitat
desestacional condicionada pel
-
rada va de setembre a abril) i genera
un elevat impacte econòmic al
territori, atès que el jugador és de
classe mitjana-alta caracteritzat per
una despesa superior a la mitjana. A
més, té un elevat efecte multiplicador
havent implicats una gran quantitat
de sectors tant directes com indirec-
tes i aporta una bona imatge a la
destinació, vinculada a valors com la
modernitat i el prestigi.
El mercat europeu
Tot i que la tendència general del
(increment
Europa), els principals mercats
europeus han experimentat una
desacceleració els darrers anys
arribant a perdre, en el cas britànic el
14% de jugadors entre 2005 i 2012
(GRÀFIC 1). Per contra, es presenten
2005 i 2013) o el serbi (creixement del
225,3% pel mateix període), tot i que
amb volums absoluts poc significatius
en el mercat global.
MAIG 2013-Nº10 TENDÈNCIES
GRÀFIC1: Evolució del nombre de
jugadors de golf per nacionalitats, 1990-
2012, (en milers).
MILERSTendències del turisme de luxe.
elació destinacions europees segons
nombre turistes xinesos i connexions
aèries. Any 2010.
TAULA 1: Principals destinacions de golf
per nacionalitats.
Fonts consultades:
1
Cambra de Comerç de Màlaga i Centro Euromediterráneo de Conocimiento, Innovación y Formación Turística. El producto turístico del
golf en los países del Mediterráneo.
2
Associació Costa Daurada Destinació de Golf i Pitch&Putt.

3. 1Recomanacions dels amics
2 TTOO especialitzats
3 Revistes de gol
4TTOO on-line
5 Recomanció de professionals
del golf
6 Blogs en línia
7 Publicitat a la TV
8 Publicitat exterior
9 Mitjans socials
10
11Classe social mitjana (40,9%) i
mitjana alta (26,2%).
12El 79,2% són estrangers,
principalment de França i el
Regne Unit.
13El 46,8% són famílies amb
nens.
14El 40,4% representen famílies
amb adults.
15Entre 35 i 44 anys (27,2%) i
entre 45 i 54 anys (24,6%).
16El 54,6% són homes.
Font: IGTM 6
.
Elaboració pròpia a partir de dades de
Turisme
de Catalunya.
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de
4
i del
Informe especial SAVIA, juliol i agost 2008.
Nota: nombre de centres referents a gener de 2009. Els
que tenen* fa referència a 2012.
Elaboració pròpia a partir de dades de Turespanya i
e Turisme de Catalunya.
Al 2012 es van vendre 15.250
entrades als camps de golf de la
província de Tarragona
21
22Classe social mitjana (40,9%) i
mitjana alta (26,2%).
Font: Associació Costa Daurada Destinació de
Golf i Pitch&Putt.
Nota: entrades venudes a través dels hotels i
TTOO. No es comptabilitzen les entrades venudes
directament als camps de golf per usuaris
individuals.
Elaboració pròpia a partir de dades de Turespanya
Costa del
Sol
Costa
Daurada
edat
1r: 56,2%
majors de
50 anys
1r: entre 35-
44 anys
(27,6%)
2n: entre
55-64 anys
(20,4%)
sexe
85,8%
homes
65,3%
homes
formació
27,8%
professional
liberal
23,0%
jubilat
26,4%
professional
assalariat
23,6%
jubilat
estada
mitjana
12 dies 15 dies
MERCATS
Segons diferents fonts1, 2, 3
el perfil del
turista de golf europeu correspon a un
home, major de 50 anys i professional
liberal. Pel que fa al comportament a
preferiblement en hotels, en mitja
pensió i acostuma a repetir
una i dues setmanes i utilitza un
touroperador per fer la reserva. Es
constaten diferències significatives
segons nacionalitats1
. Així, els
de
propietat mentre que el mercat suec
opta per vivendes llogades. Pel que fa
alemanys
presenten una estada superior a la
mitjana (3 setmanes). Respecte al
prefereix la mitja pensió, els france-
sos opten pel tot inclòs3
.
Pel que fa als turistes de la Costa
Daurada que són practicants
habitu 4
, presenten
algunes diferències. Així, destaca un
percentatge elevat de turistes més
joves (el 27,6% té entre 35 i 44 anys),
viatge, el 76,4% ho reserva
directament, sense intermediaris.
Respecte a la despesa en destinació
per persona (399,9 euros), aquest
turista dobla la mitjana global5
.
Aquest segment esdevenen
potencials jugadors de golf a la Costa
Daurada, que ha de competir amb les
altres dues destinacions referents
com són la Costa del Sol (Màlaga) i
.
Tendències
Les tendències turístiques mundials
també influeixen en aquest mercat. La
proliferació de destinacions competi-
dores són una amenaça per a destina-
cions tradicionals. Els darrers anys
estan sorgint al mercat noves destina-
cions vinculades al gènere Golf Exòtic,
com Marroc, Tunísia, Turquia, Dubai i
Sud-Àfrica. De forma complementària
Escòcia, Anglaterra, Irlanda i Carolina
del Sud (als EUA)1
. Una altra tendèn-
viatges en un any. Tot i que el mercat
del golf presenta una estada mitjana
alta, les destinacions amb una
elevada concentració espacial de
camps seran les més competitives.
residència es fa present també en
del turista de golf a la Mediterrània1
,
els alemanys són els més propensos a
allotjar-se en habitatges de la seva
propietat (un 32% dels casos), i els
hoteler continua sent molt rellevant.
practicants de
golf i la presència de segones residèn-
del nord i centre del continent
expliquen aquesta realitat. Tot i que
particular gràcies a les noves tecnolo-
gies, el turista de golf no segueix
aquesta tendència, i opta per contrac-
tar els serveis de touroperadors
especialitzats. Les xarxes socials
tampoc estan tenint tant de pes en
sent el novè factor que incideix en
factor present en totes les
modalitats turístiques), els
touroperadors especialitzats i les
revistes de golf són els principals
factors influenciadors5
(QUADRE 1).
que
representa sumat al seu poder
desestacionalitzador.
3
TAULA 2: Comparativa del perfil del
turista de golf a la Costa del Sol i la
Costa Daurada.
Principals operadors centres comercials
Principals cercadors de viatges on line
utilitzats pels xinesos.
Fonts consultades:
3
Nota de premsa de 13 de novembre de 2012 de International Golf Travel Market (IGTM).
4
Turisme de
Costa Daurada entre 2009 i 2011, i fan referència als turistes de la Costa Daurada que practiquen habitualment el golf (no
obligatòriament a la Costa Daurada).
5
Comparativa de la despesa generada en destinació per persona entre dades juny 2011 del turista de golf, i la mitjana del turista de la
Costa Daurada pel període juny-setembre 2011.
6
Nota de premsa de 12 de novembre de 2012 de International Golf Travel Market (IGTM).
QUADRE 1: Factors clau que influeixen
en els golfistes.
omparativa del perfil del turista de golf a
la Costa del Sol i la Costa Daurada.
Principals operadors centres comercials
Principals cercadors de viatges on line
utilitzats pels xinesos.
MAIG 2013-Nº10 TENDÈNCIES
Més informació:
omparativa del perfil del turista de golf a
la Costa del Sol i la Costa Daurada.
Principals operadors centres comercials
Principals cercadors de viatges on line
utilitzats pels xinesos.

4. E-ocupació E-preus
Tracking
SigTur/
E-destinació
Enotur Data System Eno-SigTur Mòbil
Font: Elaboració pròpia a partir informe de
Mediascope Europe2
.
Font: Elaboració pròpia.
1r Noruega 86%
2n Països Baixos 84%
3r Dinamarca 84%
4rt Suïssa 84%
5è Suècia 81%
6è Regne Unit 73%
7è França 69%
8è Bèlgica 69%
9è Alemanya 62%
10è Espanya 58%
Mitjana UE 15 54%
Les eines tecnològiques i
el PCT
El concepte Smart
Les noves tecnologies de la informació
estan variant el comportament dels
usuaris. Les empreses i les destina-
experimentat un gran creixement als
un 14,4% el 2001, aquest percentatge
1
. Pel
de connexió a Internet a les llars
catalanes, segons dades oficials de
2011, el 75,7% dels catalans tenen
ordinador i el 71% disposa de
connexió a Internet1
. A escala europea
població (EU15) estava connectada a
Internet, situant-
en el 10è lloc, amb valors per sobre de
la mitjana. Noruega, Països Baixos,
Dinamarca, Suïssa i Suècia són els
primers països europeus en consum
2
. Vinculat a la
proliferació de les TIC, al Parc Científic
i Tecnològic de Turisme i Oci de Vila-
seca, a través del Consorci per a la
Millora de la Competitivitat del
Turisme i l'Oci i mitjançant els Fons de
Desenvolupament Regional de la Unió
noves eines per aplicar la tecnologia a
projectes de recerca competitius, per
millora eficiència i la competitivitat
Tecnologia per al sector empresarial
també de
clústers turístics de la demarcació de
Tarragona el Consorci ha desenvolu-
pat un sistema tecnològic on-line de
captació i con -
ció, anomenat E-ocupació que mesura
aquesta variable en hotels, càmpings,
cases rurals i apartaments regulats.
conèixer quina és la posició del seu
negoci respecte a altres zones de la
destinació podent-se comparar amb
altres allotjaments de la mateixa
categoria o de zones properes.
banda, el sistema ha digitalitzat les
dades
Turisme de Costa Daurada recollides
entre 2006 i 2010
Els potencials usuaris
ta eina tecnològica són tant
els propis empresaris de la destinació
com els gestors turístics locals, que
poden
teixit empresarial del seu àmbit
E preus, per la seva part, és una
aplicació que realitza una
comparativa de preus. Així, actua com
un mòdul interactiu que proporciona
els preus de comercialització de
hotels presents
a les principals plataformes de
reserves on-line. En aquest cas el
establiment pot ésser
comparat no només amb el preu mitjà
de la pròpia destinació sinó també
amb destinacions competidores,
havent-se determinat destinacions de
la costa espanyola i
mediterranis com Turquia, Croàcia,
Portugal i Itàlia.
Tecnologia per als gestors de
destinacions
Amb la finalitat de disposar de major
informació sobre el comportament del
turista el Consorci ha elaborat un sis-
tema, anomenat Tracking, que permet
millorar la gestió dels fluxos de
visitants rastrejant el seu recorregut a
partir de les dades recollides a través
QUADRE 1: Rànquing del consum
les 3 primeres ciutats smart, segons els
6 àmbits analitzats.
Comparativa del pes de les places de
càmping a Europa, segons els principals
països. Any 2008 (%).
Fonts consultades:
1
Idescat, any 2012.
2
Mediascope Europa (2010). Resultados de España, febrero 2010.
GRÀFIC 1: Tecnologies desenvolupades
pel Consorci per a la Millora de la
Competitivitat del Turisme i l'Oci al PCT.
Característiques de Turista Smart:
elaborant un conjunt de tecnologies aplicades al turisme i a
decisions als agents turístics de la demarcació de Tarragona
principis de segle i explotada en els últims anys
tecnologies per facilitar al turista la planificació de les seves
vacances en funció de les experiències que vulgui viure en el seu
període vacacional
sector turístic està impulsant noves aplicacions tecnològiques que
permeten que el turista pugui triar la destinació en funció de les
activitats que hi podrà realizar, més ennlà de la seva ubicació?
l turista vol viure noves experiències i el sector
INNOVACIÓ
MAIG 2013-Nº10 TENDÈNCIES
4

5. Font: Elaboració pròpia a partir
3
2011 i
de notes de premsa de ComScore4
.
*Nota: espanyol inclou als espanyols no catalans.
 Fase comparativa de tecnologies
similars
 Reunions prèvies amb el sector
 -
tecnologia
 Presentació del projecte al sector
 Prova de tecnologia en fase beta
 Tancament de la tecnologia
millorada
 zones
32Rutes: Col·locació de punts
33Museus: Guia del museu al
telèfon mòbil
34Compres: Programes de
fidelització al mòbil
35Medi ambient: visites a parcs
eòlics, depuradores, etc
singulars
36
37
38
39
40 per AENA: 47
41Aeroport de Ciudad Real: únic
aeroport de gestió privada
42Aeroport de Lleida-Alguaire: únic
aeroport gestionat per un òrgan
autonòmic
Font: Elaboració pròpia.
perfil turista
Costa
Daurada
perfil usuari
smartphones
nacionalitat
estranger
(francès i
britànic)
espanyol*
català
espanyol
britànic
italià
edat
35-44 anys
45-55 anys
55-64 anys
25-34 anys
35-44 anys
+55 anys
motiu
viatge
oci
combinació
negoci-oci
MERCATS
MERCATS
INNOVACIÓ
4
5
entorns urbans diferents: a la Part
Alta de Tarragona, com a espai semi-
obert, ben delimitat per la muralla i
històric, i a la conurbació urbana
Salou-Cambrils- La Pineda, un espai
obert que ha requerit una metodologia
específica.
Tecnologia dirigida al turista
Per a aquest segment, el client final
de la indústria turística, es disposa de
dues tecnologies diferents. Per una
banda, el Consorci ha implementat,
amb fons Feder, un sistema
-
tats, sota el nom de Sigtur/E-
destinació
de les ja realitzades per usuaris de
perfils similars. Tot i que al mercat hi
ha sistemes que recomanen activitats
en funció de les característiques de
singularitat del sistema recau en dos
elements. Per una banda, el sistema
té en compte el grau de satisfacció de
les activitats realitzades per usuaris
tecnologia es va alimentant de la
informa
una aplicació dinàmica i intel·ligent on
les activitats proposades aniran
variant.
Un altre projecte, anomenat Digitur,
està sent realitzat conjuntament amb
mòbil que recomana informació
personalitzada als usuaris en funció
de les seves preferències i ubicació,
alhora que permet compartir
sistemes 2.0. Justament, aquesta
adaptació del sistema de
recomanador per al mòbil és un dels
projectes estrella. I és que si
turístics de la Costa Daurada i Terres
3
francès i el britànic són alhora els
mercats amb més penetració de
telèfons intel·ligents
espanyol és el primer país en ús
smartphones
penetració del 57%, sent la mitjana
europea del 48,8%, segons dades de
ComScore del 20124
. El francès i
estrangers3
tenen percentatges
també elevats (un 56,6% en el cas del
Regne Unit i un 46,4% a França). Pel
mercat en ús, amb un 54,6% de
penetració, situant-
segona posició.
Adaptació enoturística
En una segona fase, gràcies als fons
Feder, aquestes tecnologies han estat
, prenent
rellevància els cellers, els hotels
situats en zones enoturístiques i els
Una de les tecnologies és Enotur Data
System, un sistema interactiu
compartir dades estadístiques entre
els agents involucrats, amb els
beneficis conjunts i individuals que
això pot generar. Altres projectes són
-SigTur Mòbil, una aplicació
mòbil intel·ligent de recomanació
el newsletter Tendències Enotur,
basat en les noves tendències
Analitzant el perfil del turista de la
Costa i de telèfons
intel·ligents es visualitza el potencial
-
cions tecnològiques. I és que es
troben coincidències respecte la
(QUADRE 3).
Fonts consultades:
3
4
Dades de ComScore referents al període març-maig de 2012.
QUADRE 3: Comparativa entre el perfil
del turista de Costa Daurada i el perfil
smartphones.
Fites clau en el procés de creació de les
eines tecnològiques.
ases de creació de la tecnologia
Components concepte Smart Destination
MAIG 2013-Nº10 TENDÈNCIES
INNOVACIÓ
QUADRE 2: Fites clau en el procés de
creació de les eines tecnològiques.
ases de creació de la tecnologia
Components concepte Smart Destination

6. AT
7
POLÍTICA I
GOVERNANÇA
6
empresarial en les entitats de gestió
turística de les destinacions. Les
noves tendències en quant a gestió de
les destinacions, les modes, el
seguiment de les destinacions
econòmica poden ser els detonants de
gestió basat en la corresponsabilitat
público-privada.
més significatius es tracten a mode
i de
.
Turespaña constitueix un organisme
autònom adscrit al ministeri de
turisme a través de la Secretaria de
Turisme. És, per tant, 100% públic.
incorporació de capital privat a
aquesta entitat. De fet, des de la
España SA, ressaltant aquesta visió
empresarial que es vol potenciar. Amb
comissió per articular el procés
podran participar tant grans empre-
ses com PIMES. Per assolir-ho, es
compta amb la participació de
cadenes hoteleres de renom com
Barceló, Melià i Artiem Hotels,
de la Comissió de Turisme de la
-
cions Empresarials (CEOE). Pel que fa
a representants públics, en una
primera fase estan involucrades les
comunitats autònomes de Múrcia, la
Comunitat Valenciana i Aragó1
.
comunitats autònomes líders en
turisme. Aquesta nova visió
empresarial està vinculada amb un
dels objectius del Plan Nacional e
Integral de Turismo 2012-2015, en el
-privat
Aquesta iniciativa
constitueix, ara per ara, un projecte de
del seu web no hi apareix el
sector empresarial.
present és a
promoció turística de Catalunya. De
fet, des de la seva creació el sector
empresarial ha tingut representació
mitjançant el Consell General de
Turisme de Barcelona, a part de la
públiques com el departament
s
de turismes de les quatre diputacions.
Des de
programa de partenariat, al que es
poden adherir aquelles empreses,
tant turístiques com no, que
compleixin uns determinats requisits.
Hi ha tres nivells de participació en
Global Partner, Supporting
Partner i patrocinis), en funció del
grau de compromís econòmic que es
vulgui adquirir. Lògicament,
proporció entre el
compromís adquirit i els beneficis
rebuts. Pel que fa als criteris de
cerca companyies
líders catalanes o que desenvolupin la
seva activitat a Catalunya,
innovadores en el seu àmbit, amb
presència estrangera i que
comparteixin els mateixos valors que
la marca Catalunya. Com a contrapar-
ti
les actuacions de comunicació que
promocionals publicats, en fires o en
actuacions on- .
La introducció de
organismes públics
sdeveniments turístics
culturals
com a eina de
desenvolupament local
En aquest procés cap a la governança es poden plantejar una sèrie
de qüestions, com la repercussió directa al territori dels beneficis
generats per una entitat que compta amb representació privada
privat en els organisme públics, en quan a la distribució dels
concepte Governança, en el que
institucions per a una millor gestió del turisme
xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx
xxxxxxxxxxxxx
Es constata una falta de turistificació dels esdeveniments pel que fa
al segment de de. Tot i així, el potencial és elevat
La corresponsabilitat, la participació del sector privat en la gestió de
conceptes tractats en els fòrums més recents sobre política
turística.
rcussions territorials són alguns dels temes tractatsitorals
espanyoles, franceses i italianes tenen una major presència al
mercat turístic, respecte Grècia, Tunísia i Croàcia.
Espanya, França i ItàliaLa preocupació del consumidor pels temes
ambientals i socials està portant a les empreses a adoptar mesures
per assolir una gestió més sostenible de la seva activitat. El sector
turístic no es una excepció.
MAIG 2013-Nº10 TENDÈNCIES
Des del 2012
Agència Catalana de
Turisme ha creat un
programa de
partenariat, en el que
es poden adherir
aquelles empreses,
tant turístiques com
no, que compleixin
uns determinats
destacada del sector
empresarial turístic
és una mostra més
del limitat
enfocament turístic
seu finançament està
Fonts consultades:
1
Preferente, 14 de gener de 2013.

7. Font: Elaboració pròpia a partir del informe de ROS5
.
música, el teatre i el cinema de les tres províncies.
3
consideració la rellevància dels actes, la diversitat de
temàtiques i la representació territorial de les
comarques de la demarcació de Tarragona.
fet en funció ed la seva rellevància I distribució
geohFederación Española de Municipios y Provincias
(FEMP) i Secretaría General de Turismo (2008). Modelos
de Gestión Turística Local. Principios y Prácticas.
Madrid.
POLÍTICA I
GOVERNANÇA
Fins al moment són partners
estratègics set empreses, dues de
transport aeri ( Vueling i Iberia), el
parc temàtic Port Aventura, enclavat
en un nucli turístic com és Salou-La
Barcelona, el Circuit de Catalunya i la
Roca Village, tots ells amb un
elevadíssim pes de visitants turístics.
Per últim destaca Abertis Autopistes,
transport més utilitzades pels
turistes, sobretot, pel que fa al
nacional. Aquesta estratègia de gestió
ja impulsada té novament un
recolzament en un document
estratègic com és el Pla Estratègic de
Turisme de Catalunya 2011-2015.
Paradores
Hi ha altres entitats turístiques que
també estan vivint un procés
rendibilitat. Paradores, per exemple,
va passar de tenir un benefici de 20
milions el passat 20112
realitzat una reestructuració del
personal i tancat establiments. Tot i
3
amb la possible pèrdua de la
imatge estandaritzada dels establi-
ments que aquesta privatització
podria comportar, finalment des del
Minist
Turisme2
haurà entrada de capital privat i sí la
del Turisme4
aposta per la necessitat
-privada i que les
destinacions de referència estan
adoptant aquesta modalitat en els
seus organismes de gestió (veure
Tendències Nº8), caldria replantejar-
se quina és la finalitat específica
aquest model.
A part dels beneficis en quant a la
visió compartida, la practicitat de les
decisions proposades pel sector
empresarial i la possibilitat
efectes directes evidents és la millora
convenient també plantejar-se fins a
que dependria, lògicament, del pes
Pes del sector privat
El sector privat pot tenir representació
en organismes públics en diferents
graus. ROS development&planning5
estableix 4 tipologies en funció
a involucració. El consultiu
-
riat té menys pes (dóna la seva opinió
però no té dret a vot). El minoritari es
dóna quan el sector privat forma part
dels òrgans de representació però
amb una participació mínima, mentre
que el sistema paritat es caracteritza
per una representació mixta.
Finalment es troba el majoritari, on el
A les comarques de Tarragona, el
Patronat Provincial de Turisme té
representació privada mitjançant
representants de les principals
associacions turístiques a través dels
òrgans de govern de les marques
turístiques Costa Daurada i Terres de
Darrera fase: incorporació de la
societat civil
Després de la participació dels agents
turístics privats en les entitats de
gestió pública, seria necessària la
incorporació de la societat civil per
madurar el procés de governança.
Aquests nous agents aportarien una
visió complementària a la interrelació
entre el turista i la destinació.
MAIG 2013-Nº10 TENDÈNCIES 7
Fonts consultades:
2
Expansión, 18 desembre de 2012.
3
Hosteltur, 11 de gener de 2012.
4
OMT (2010). Proyecto gobernanza para el sector turismo, Informe ejecutivo.
5
ROS development & planning SL (2008). Modelos de gestión turística local. Principios y prácticas.
GRÀFIC 1: Representació gràfica dels
graus de participació empresarial segons
la participació del sector empresarial.
SECRComparativa de la distribució
mensual dels esdeveniments culturals a
la Costa Blanca, Costa Daurada i Costa
Brava.
esdeveniments celebrats a Catalunya.
Any 2009 (en %).
esdeveniments de la Costa Daurada per
mesos
turístics en funció de la fórmula legal
dels seus organismes de gestió turística.
A part dels beneficis
en quant a la visió
compartida (...) un
dels efectes directes
evidents és la millora
en el finançament de
privat

8. El Caire
19%
Vall del
Nil
16%
Mar
Roig
50%
Medite
rrani
14%
desert i
oasis
1%
Font: Elaboració pròpia, a partir del informe de CEO of
Tourism5
.
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de Central
Agency for Public Mobilization and Statistics3
.
Egipte
cultural, la infraestructura hotelera es concentra al Mar Roig, on
el Caire i a la de la Vall del Nil
xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx
xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx
ector
país, més enllà del sol i platja, converteix a Croàcia en una
destinació competidora atractiva pel mercat turístic que cal tenir
en consideració
És el tercer país del sud del
després de
Tunísia i el Marroc. Concentra el
17,1% del volum de turistes
1
, qui li ha pres el
primer lloc després de la pèrdua de
com a resposta a la inestabilitat
política i social derivada de la seva
representa el 14,8% del PIB, amb una
contribució de 34,3 bilions de dòlars
ocupant el 13,1% de la població activa
del país2
. Tot i que històricament ha
estat estrictament relacionat amb el
turisme cultural, als darrers anys el
govern està fomentant noves
modalitats turístiques, com el turisme
de shopping o de congressos.
Concentració al Mar Roig
El país disposa de 282.572 places3
.
Pel que fa a la seva distribució per
categories, i atenent al nombre
48% dels hotels corresponen a
pensions o allotjaments de categories
inferiors a 1 estrella, mentre que els
hotels de 4 i 5 estrelles concentren el
totals, segons dades de 20114
. Es
presenta una forta concentració de
5
del país, materialitzats en complexos
hotelers situats en els nuclis turístics
El Sheikh, principalment (GRÀFIC 1 i
dóna a destinacions de platja (Sinaí
del Sud i Mar Roig, ocupacions
mitjanes del 71% i 61%,
respectivament), sent la mitjana
global del 55%3
(TAULA 1).
da a guies turístics i
touroperadors (un 76,6% del nombre
6
, molt per
o la possibilitat de realitzar excursions
circuits justificarien
hoteleres ha estat irregular. Tot i així,
entre 1998 i 2009 es varen
incrementar en un 44,5%. Aquesta
evolució ha estat condicionada per la
ersió
quinquenals (procedents del sector
públic i privat), juntament amb la crisi
econòmica global, que ha originat una
reducció del capital invertit i del
nombre de pernoctacions i de turistes.
Les inversions destinades al sector
re 2007 i
2012, sobretot les procedents del
sector públic (TAULA 2). És rellevant
remarcar com, segons fonts oficials, el
90% de la inversió privada era
originària del propi país, mentre que el
10% restant procedia de països
àrabs7
, no sent el finançament
europeu rellevant en aquest país.
Mercat europeu
de turistes un 33,3%, passant de 14,7
assolir el màxim històric) a 9,8
creixement sostingut3
. Les revoltes
populars del món islàmic del propi
país i el context econòmic global han
provocat aquesta reducció després
2001 i 2010. Europa és el principal
mercat emissor, representant el 78%
dels turistes totals3
.
Fonts consultades:
¹ UNWTO (2012). Tourism highlights.
2
World Travel & Tourism Council (2012). Travel & Tourism Economic Impact 2012, Egipt.
3
Central Agency for Public Mobilization and Statistics (2012). Statistical Year Book, Issued 2012. Egipte.
4
Informació estadística del web de Central Agency for Public Mobilization and Statistics.
5
CEO of Tourism Development Authority (2002). Tourism and Sustanaible Development in Egypt. Egipte.
6
OECD (2010). OECD Tourism Trends and Policies 2010. França.
7
a.
MAIG 2013-Nº10 TENDÈNCIES
TAULA 1:
principals regions del país. Any 2010.
places hoteleres, les pernoctacions i el grau
-2011).
regions turístiques, 2011 (en %).
als de Grècia. Dades 2010.
GRÀFIC 1: Distribució del volum
%
Sud del Sinaí 71
Mar Roig 61
El Caire 52
Luxor 44
Giza 44
Assuan 34
Alexandria 21
Mitjana 55
8
% places hoteleres
Font: Elaboració propia a partir de
CEO of Tourism5
.
COMPETIDORS

9. Font: Elaboració pròpia, amb dades de 8
.
Font:
Elaboració pròpia, a partir de dades del Ministeri
de Turisme del Marroc.
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de Central
Agency for Public Mobilization and Statistics3
.
Total lliures
egípcies
primer pla
d'inversió
1982-1983/
1986-1897
1.874,1
segon pla
d'inversió
1987-1988/
1991-1992
4.050,0
tercer pla
d'inversió
1992-1993/
1996-1997
8.387,8
quart pla
d'inversió
1997-1998/
2001-2002
10.187,8
cinquè pla
d'inversió
2002-2003/
2006-2007
14.464,9
sisè pla
d'inversió
2007-2008/
2011-2012
10.512,5
Sud del Sinaí
Mar Roig
El Caire
Luxor
Giza
Assuan
Alexandria
Mitjana
2010 2011 dif (%)
àrabs 2.092 1.802 -13,9
europeus 11.177 7.211 -35,5
americans 563 287 -49,0
COMPETIDORS
Fonts consultades:
8
ALEXBANK (2010).
9
Natalie Tours pel mercat rus, First Choise pel mercat britànic, i Thomas Cook i Alltours
pel mercat alemany.
9
TAULA 2: Inversió total (pública i privada)
realitzada, per cada pla quinquennal (en
lliures egípcies).
Destaca el mercat rus (31% dels
europeus), per sobre del britànic
mercat europeu fou el que més reduí
la seva presència al país, entre 2010 i
relatives, es constata que el major
decreixement es va donar al mercat
americà (TAULA 3). Per contra, el
turisme domèstic fou el menys
nombre de turistes segons el mitjà de
transport utilitzat, es constata que les
xifres de turistes per via terrestre
pràcticament estables, mentre que
els turistes arribats per via aèria i
marítima van disminuir un 54,6% i un
44,3%, respectivament, entre 2010 i
2011.
Pel que fa als productes turístics que
ofereixen els touroperadors, es
perceben diferències segons el
mercat al que van dirigits. Mentre que
els touroperadors russos venen
únicament estades a grans complexos
hotelers, els agents britànics i
alemanys ho combinen amb circuits o
al desert, al Caire amb un vol intern o
al país veí, Israel9
.
Mesures incentivadores
El govern, en els darrers anys, ha
impulsat diferents mesures per
dinamitzar el turisme com a resposta
a la crisi econòmica de 2008. Entre
determinats impostos per part de les
companyies de transport i de la
infraestructura hotelera del país, la
comercialització de terrenys que volen
ésser explotats turísticament a preus
simbòlics i actuacions promocionals
7
. Amb
aquestes iniciatives, entre el primer
quadrimestre de 2009 i el mateix
incrementar el nombre de turistes (del
caiguda del 18% a una recuperació
del 24%). Tot i aquestes mesures el
país presenta deficiències en la
infraestructura turística i en la
qualitat dels recursos humans del
sector, sent necessari un increment
de la seva competitivitat turística7
.
turística i arribar als 16 milions de
turistes i 130 milions de
7
, el Ministeri
amb els touroperadors per recolzar la
venta directa, gestionar vols xàrters
en mercats estratègics, realitzar una
campanya pel mercat domèstic,
anomenada Benvingut a Egipte,
incrementar el pes del sector privat,
simplificar la gestió pública i
potenciar altres modalitats
turístiques, com el turisme de
shopping, de golf, de desert, de
congressos o el turisme terapèutic.
Turisme de congressos
govern en aquest producte és
Centres de Conferències, un dels dos
organismes depenents del Ministeri
de Turisme. Aquesta entitat gestiona
el recent inaugurat Caire International
Conference Center un centre de
convencions de 30 hectàrees, situat al
infraestructura necessària per aquest
tipus de turistes.
Tot i que el Mar Roig i la Costa
Daurada no són comparables tenint
en compte la superfície de costa
(1.900km. respecte a 92km.), la Costa
Daurada presenta una major concen-
tració de places hoteleres en el seu
litoral (602,3 respecte 74,4
places/km), tenint ambdues destina-
hote
60% respectivament).
MAIG 2013-Nº10 TENDÈNCIES
COMPETIDORS
Productes turístics potenciats des del
Ministeri de Turisme.
Evolució dels ingressos, turistes
estrangers i pernoctacions estrangeres
entre 2001-2010.
TAULA 3: Nombre de turistes, segons
procedència (2010-2011), en milers.
Agadir i
Salou. Any 2011.
 Cultura
 Esports nàutics
 Creuer pel Nil
 Deserts i oasis
 Golf
 Spa i benestar
 Congressos
43Congressos
44
45Gestors de destinacions
46Organitzadors Professionals de

10. de les pernoctacions per mesos, i comparant les
marques turístiques de les comarques de Tarragona
amb la resta de zones amb volum de pernoctacions
com Rías Baixas resulta ser la zona
amb una estacionalitat més marcada, seguida de la
nta una
igual que la Costa
de la Luz, Costa de Biscaia i la Costa del Garraf,
experimentant la
Santa.
GRÀFIC 1: Evolució de les pernoctacions rurals per mesos de diferents
zones turístiques (any 2011).
Font: Elaboració
turístiques del Instituto Nacional de Estadística (INE).
Mallorca és la zona que presenta millors
resultats quant a ocupació i estada mitjana, sent la
segona zona en volum de places. Cal tenir en considera-
ció, però, que aquesta es caracteritza per un model
turístic diferent a la resta de zones analitzades, amb
una elevada presència de turisme estranger.
Cal destacar també la diferència entre dues modalitats
dintre el turisme rural. A Mallorca una bona part de
ramadera o forestal. Per contra, en altres zones com la
na
complementari a la seva activitat principal. Tot i aquesta
destinacions que han
turisme estranger, ja que han obtingut uns bons
resultats quan a ocupació i estada mitjana.
ESTADÍSTIQUES
10
El Turisme Rural en
destinacions litorals
El valor de la formació en
els recursos humans
analitzat
turisme rural de la Costa Daurada i de les Terres de
-les altres zones turístiques, a
partir de les estadístiques del Instituto Nacional de
Estadística (INE). En primer lloc és necessari remarcar
en relació amb les
destinacions rurals.
dades a escala estatal, per comunitats autònomes, per
zones i per punts turístics. Així,
turística com un conjunt de municipis on es localitza, de
manera específi
-
nat fins a 71 zones on hi ha afluència turística en
turisme rural. De fet, més del 50% de les zones
espanyol. La resta es divideixen en Pirineus, costes
mediterrània queda representada per la costa catalana
(Costa Brava, Costa del Garraf, Costa Daurada i Terres
de la Luz).
Es destaquen els trets més diferencials de 13 de les 71
zones turístiques , triades per
la seva condició
les zones referents a parcs naturals, nacionals, Pirineus
i
, se situen en 4a i 7a
(volum de places).
baix comparat amb la resta de zones analitzades,
situant-se en 10è i 12è lloc respectivament. Per contra,
a en primer lloc amb un 45,2%
sta
nacional, en el cas de Mallorca, el turisme estranger
representa el 81,7% dels viatgers en turisme rural. A
turística amb el major pes de turisme domèstic de les 13
analitzades (94,4%, sobre un 5,6
primera posició, amb 4,8 dies de mitjana. Terres de
similars a la Costa Brava i Costa Da Morte. Costa
Daurada, en canvi, presenta una taxa inferior (2,6 dies),
similar a la Costa de Biscaia.
Mallorca és la zona turística amb millors resultats quant a ocupació i estada mitjana en turisme rural,
respecte a altres zones de la costa mediterrània i cantàbrica.
La crisi econòmica mundial i els conflictes socials de les destinacions competidores del sud del
Mediterrani han provocat un creixement puntual de la contractació del paquet vacacional. La tendència,
a llarg termini, però, s’encamina cap a una reducció d’aquesta forma d’organització de les vacances
i la inestabilitat L’increment puntual del paquet turístic a l’Estat espanyol
S’han produït canvis significatius en les primeres posicions de la taula: la Comunitat de Madrid ha
assolit la primera posición, fins al momento assolida pel País Basc. Catalunya ha mantingut la tercera
posició.
escala mundial l’any 2011 mostren la recuperació del sector
MAIG 2013-Nº10 TENDÈNCIES

11. SEGON TRIMESTRE 2010-Nº1 TENDÈNCIES
9
PARLANT?
NOVETATS I
PUBLICACIONS
Els viatges de familiarització són una de les eines més
utilitzades pels gestors de destinacions per donar a
conèixer els seus atractius. Últimament les destina-
cions estan innovant en els fam trips dirigint-los a
segments més específics. Així, els agents de viatges i
els periodistes estan deixant pas a altres prescriptors.
Tal i com vàrem tractar al Tendències nº3, la Comunitat
Valenciana va ser una de les primeres, juntament amb
les Rías Baixas a crear blogtrips, viatges de
familiarització destinats a bloggers. Els restauradors
han estat el segon segment innovador. I és que
darrerament el Director General de Turisme de la
xeftrip per donar a conèixer el potencial del turisme
gastronòmic de la destinació entre cuiners de tot el
món. Sembla que el format del fam trip és adaptable a
qualsevol agent. La clau recau, però, en saber
a les particularitats de cada
segment. Mentre els bloggers necessiten una bona
connexió i xarxa wifi, els periodistes requeriran nfor-
mació més detallada sobre alguns aspectes i els
cuiners voldran conèixer les particularitats dels
productes gastronòmics locals. Però, quin és realment
el poder dels restauradors com a prescritors turístics?
carta, fent-
manera la carta adquireix una funció promocional i el
comensal passa a ser un turista potencial. Per això és
necessari que cuiners, no només de referència
mundials, sinó també de zones properes (aprofitant les
sinergies) coneguin els plats representatius de la
destinació que volem donar a conèixer. Productes
seva destinació, a través de les classificacions pròpies,
guies específiques o premis concedits al sector. Tot i
que el sol i platja és el producte estrella i la principal
motivació pels turistes de les destinacions litorals, el
productes. La gastronomia és un producte de qualitat
que necessita canals de promoció innovadors, i aquest
11
PARLANT?
NOVETATS I
PUBLICACIONS
MAIG 2013-Nº10 TENDÈNCIES
Sinergies entre Amadeus i Turespaña
Un acord tecnològic entre aquestes dues entitats
dades qualitatives i quantitatives del turista abans que
aquest arribi a la destinació, fet que possibilitarà la
turística. Així, es podrà calcular amb millor precisió
mitjana.
Per conèixer més detalls, consultar la notícia a Amadeus
. Aquesta nova col·laboració permetrà anticipar
drà anticipar-
se als fets aplicant mesures
, podent-se anticipar a les tendències y podent fer una
previsió.
Per a més informació: Web SICTUR
Nou producte religiós amb visió turística
Els bisbats amb seu a Catalunya han creat Catalonia
Sacra, un producte turístic i religiós que pretén divulgar
el patrimoni religiós de Catalunya i impulsar la seva
visita. Actualment a la plana web, a part de la informació
detallada sobre esglésies i itineraris religiosos també hi
-hi o inclús enllaços
als gestors de les destinacions. En un futur es vol afegir
informació referent a rutes guiades pels centres
religiosos.
Més informació al web de Catalonia Sacra
entre centres ja consta informació sobre itineraris, no
nomes entre esglésies sinó també
que en un futur consti informació sobre les visites
guiadeshores de visitauUn acord tecnològic entre
conèixer les principals dades qualitatives i quantitatives
Cooperació entre comunitats autònomes
La Sociedad Estatal para la Gestión de la Innovación y
las Tecnologías Turísticas, S.A. (SEGITTUR) ha facilitat
una plataforma on poden participar les comunitats
autònomes que vulguin compartir el seu coneixement
turístic, quant a noves tecnologies aplicades al sector
així com projectes innovadors. Evitar la duplicitat,
pràctica projectes innovadors de manera conjunta són
Més dades sobre el projecte a Hosteltur

12. COSTA
DAURADA
12
Actuacions per a la captació
del turisme rus
El rus és un dels anomenats mercats
emergents que està experimentant un
fort creixement en els darrers anys.
Els agents turístics de la Costa
Daurada ho volen optimitzar, tenint en
compte que aquesta destinació
esdevé el principal focus receptor de
desitjat, no només per la seva
despesa superior a la resta, sinó per
la voluntat de complementar el sol i
platja amb altres activitats com són la
cultura, la gastronomia i les compres,
un dels punts forts més valorats pels
agents turístics de la Costa Daurada.
Amb aquest objectiu el Patronat de
Turisme de la Diputació està
, a donar a
conèixer la destinació al propi país.
Així,
turístics de la Costa Daurada va
assistir a la Fira Intourmarket i a la
Moscow International Exhibition
(MITT), on va poder establir contactes
amb operadors turístics i va aprofitar
per presentar l llibre
Paisatges de Tarragona. Un mes
abans el Patronat de Turisme ja havia
visitat el país, havent realitzat un
roadshow. Aquesta actuació va
permetre presentar la destinació als
membres de TezTour, repartits per sis
de les principals ciutats emissores de
la regió de Sibèria i els Urals. Les
visites eren organitzades pel propi
touroperador i comptaven amb la
presència de representats del
Patronat, de la regidori de turisme de
Salou i de les principals empreses
turístiques de la Costa Daurada.
Amb la voluntat de fidelitzar els
turistes que ja visiten la destinació i
oferir nous equipaments als russos
residents, està projectada la
la zona. Altres destinacions amb una
com Marbella o Altea (Alacant) ja en
disposen. Segons la Fundació Amics
turistes russos a la Costa Daurada.
Aquesta seria la
anyol,
existint-ne una a la província
a Madrid.
Les principals ciutats de la Costa
Daurada estan realitzant diferents
iniciatives per fomen
urbana. En el cas de Tarragona
destaquen tres accions vinculades al
turisme cultural. Una és Tarraco
Ticket -
des dels equipaments culturals i
espectacles gestionats per
juntament de Tarragona, actuació
sorgida del Pla de Competitivitat
TERRES
Nous productes
El turisme actiu és un dels recursos
comar
cicloturística que unirà la Via Verda de
la Terra Alta amb la comarca del Baix
Ebre, enllaçant el Parc Natural dels
Ports amb el Parc Natural del Delta de
la infraestruc-
tura
Amposta, per la seva part, ha assolit el
certificat de Destinació de Turisme
Catalana de Turisme, gràcies a
municipi és el primer de les Terres de
en assolir aquest distintiu.
Salou i Cambrils van aconseguir a
certificat.
és
bàsica per maximitzar-ne el seu ús.
Per això el Patronat de la Diputació de
assistir al febrer a una de les
principals fires especialitzades de
Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci-Universitat Rovira i Virgili-Campus Vila-seca 977 394 871 info@pct-turisme.cat
Fiets&Wandelbeurs, acompanyats de
la marca Catalunya. És interessant
considerats turistes potencials
que valoren molt
positivament el
destinació no massificada amb espais
Nous canals de promoció
La Terra Alta ha implantat una nova
eina de comercialització que dóna a
comarca a través de descomptes als
establiments adherits (allotjaments,
restaurants, cellers, agrobotigues,
etc.). La targeta, que té un cost de 10
euros, ha estat una iniciativa del
Consell Comarcal, juntament amb els
Terra Alta i dues associacions empre-
sarials turístiques. En aquesta comar-
Genial, vinculada a la Ruta del Paisat-
ge dels Genis gràcies al testimoni que
va deixar Picasso a Horta de Sant
Joan, i que permet conèixer els altres
municipis que composen la ruta, com
són Reus, Mont-roig i El Vendrell.
MAIG 2013-Nº10
TENDÈNCIES