1. El treball de recerca 4
Redacció de la Memòria
1a. part
1r batx 11-12
INS. F.X. Lluch i Rafecas

2. Redacció i presentació formal
de la memòria escrita
• Redacció, llengua i estil
• Puntuació i altres signes gràfics
• Fórmules per presentar les diferents parts
de la memòria
• Connectors i organitzadors textuals
• Compaginació
• Divisions del text: els títols
• Tipus de lletra: rodona, negreta, cursiva,
versaleta
• Numerals: xifres i lletres
• Abreviatures i símbols
• Bibliografia i webgrafia
• Esquematització i resum

3. Redacció, llengua i estil
Anàlisi de la informació recollida
– Tema de la recerca
– Pregunta inicial
– Hipòtesi de partida o idea central
– Contingut fitxes documentació, classificades
– Esquema provisional del TR
– Resultats interpretats de les activitats de camp
• Distingirem: fets - idees o opinions, causes –
conseqüències, essencial – accessori.
• Afegirem idees, detalls i informacions
complementàries. Eliminares allò superflu o
que s’aparti del tema del TdR

4. Redacció, llengua i estil
Pla de redacció
– Fixar hipòtesi o idea central, fil conductor del TdR.
Establir informacions, dades i idees fonamentals
– Preveure la distribució en les diferents parts del
cos: revisar títols i subtítols, i anotar a sota el
contingut en forma de notes a desenvolupar.
Redacció d’esborrany i versió definitiva
– Estil formal i neutre
– Ben estructurat
– Vocabulari específic i precís
– Disseny de presentació
– Convencions gràfiques molt estrictes

5. Redacció, llengua i estil
Model de llengua i correcció lingüística:
• Frases breus i mitjanes. 15-18 mots.
• Llargada paràgrafs. 6-12 línies.
• Signes de puntuació. Paràgrafs, frases, sintagmes
nominals ben estructurats i relacionats.
• Expressió concisa (NO construccions artificioses)
• Evitar repeticions innecessàries
• Evitar cacofonies o ritmes desagradables
• Evitar mots buits o de significat genèric
• Evitar clixés, estereotips, tòpics
• Correcció ortogràfica, morfològica, sintàctica,
lèxica i semàntica

6. Puntuació i altres signes gràfics
El punt (.):
• Punt i apart
• Punt i seguit
• Acabament d’abreviatura
– ... d’una videoconferència (v. L’apartat 3.12) també...
• Representacions horàries
– 20.15h
– Eren exactament les 03.16.23
• Dates
– 10.4.2004 o també 10-4-2004
• Les quantitats les separa en grup de 3 xifres
– 135.792.982 o també 135 792 982

7. Puntuació i altres signes gràfics
El punt i coma (;):
• És intercanviable amb el punt i seguit.
• Separa construccions connectades amb mots de relació (però,
tanmateix, al contrari, en canvi, és a dir, en efecte, per exemple, etc.)
• Separa sèries enumeratives que ja contenen comes internes
– L’avaluació s’ocupa de diversos aspectes del llenguatge: la pronúncia, el ritme i
l’entonació; la tria de vocabulari; la claredat i complexitat...
• En les enumeracions superposades, els elements enumeratius
(precedits de xifres, lletres, guionets o rodonetes) poden
anar separats per punt i coma, excepte de l’últim que acaba
en punt.
– La informació que s’hauria de trobar en una etiqueta és:
• La denominació del producte;
• El pes o el volum nets;
• ...
• Les relacions d’ingredients i additius.

8. Puntuació i altres signes gràfics
Els dos punts (:):
• Introdueixen amb un verb presentador o declaratiu una
citació textual o el discurs directe.
– En la introducció assenyala: “Arribar a dominar... Entrenament.”
• Introdueixen el elements d’una enumeració:
– Els participants al congrés eren de diversos països: Itàlia, Portugal, ...
• Introdueixen explicacions (causes, conseqüències,
aclariments, conclusions, resums) sobre allò que hi ha abans
dels dos punts.
– La llei de l’oferta i la demanda tendeix a diluir-se: ara s’imposa el monopoli de
molt poques empreses.
• Introdueixen exemples, mostres, casos pràctics, etc.
– Una bona part del mots d’origen àrab no conserven l’article al- aglutinat: cotó,
magatzem, quitrà, sucre, etc.
• Indiquen divisió entre dues quantitats (deixant un espai davant i
darrere):
– 235 : 12 o també 235 / 12

9. Puntuació i altres signes gràfics
Els punts suspensius (...):
• Indiquen que una enumeració o que una sèrie
numèrica queda oberta. Equival a etcètera –que
és preferible-
– 3, 6, 9, 15, 18...
– Els trets inicials de l’home i de la dona generen judicis de bellesa,
lletjor, sexe...
• Indiquen que una frase es deixa voluntàriament
inacabada:
– La seva intenció era dur a terme un estudi exhaustiu, però les ajudes
econòmiques de les institucions ...
• Indiquen col·locats entre claudàtors que s’ha
suprimit un fragment d’una citació textual
– Quilo Martínez conclou. “Una agència publicitària pot inventar [...]
difícilment complirà el seu objectiu.”

10. Puntuació i altres signes gràfics
Els parèntesis ( ):
• Intercalen aclariments breus, exemples dades o
informacions complementàries dins la frase.
– Aquestes unitats es diuen takes (mot anglès que significa ‘fragment’,
‘presa’).
• Al TR intercalen dins el text les remissions:
referències a il·lustracions, quadres i altres parts
de l’obra.
– La barra de menús i de quadres de diàleg (v. La figura 6) permet ...
• També les dades bàsiques que identifiquen l’autor,
l’any de publicació de l’obra a què es fa referència
i les pàgines en que hi ha el contingut citat o
consultat, per tal de trobar fàcilment la
referència bibliogràfica
– La conversa és considerada com la manera prototípica d’usar el
llenguatge (Levinson 1983, 12-17)
– Segons Torrent (1999, 23), “un dels procediments per obtenir
neologismes és la formació de derivats amb prefixos com súper, ultra,
híper, mega, extra, etc.”

11. Puntuació i altres signes gràfics
Les cometes (“ “ ):
• Emmarquen una citació textual o el discurs
directe: mot, grup reduït de mots, frase o
fragment. Si és breu es pot integrar al text sense
els dos punts.
• Són innecessàries en els fragments de diverses
línies. Aleshores es presenten en paràgrafs apart,
en un cos de lletra més petit i amb el marge
esquerre entrat.
• Emmarquen els mots o expressions emprats en un
doble sentit, en un sentit especial o amb ironia.
– El candidat a la presidència és considerat l’”ombra” del president
actual.
• Les cometes simples (‘ ‘) s’usen per indicar la
traducció o el sentit d’un mot o d’una frase
– Aquestes unitats s’anomenen takes (mot anglès que significa ‘fragment’,
‘presa’).

12. Puntuació i altres signes gràfics
Els guions (- -):
• Inclouen un element de contrast, en general
brusc des del punt de vista sintàctic, sobre el
qual es vol cridar l’atenció (una observació,
comentari, etc).
– D’aquesta manera intento –no sé si ho aconseguiré- fer arribar a un
públic no entès...
• Enumeracions superposades
– La informació obligatòria d’una etiqueta és:
- La denominació del producte;
- El país d’origen;
• Marquen el canvi d’interlocutor en un diàleg o
entrevista, i aïllen les informacions o comentaris
que s’hi inclouen. En aquest cas no es deixa espai
després del guió.
-Digui –va contestar al telèfon.
-El doctor Pons? Sóc l’inspector Grau. Que es podria vestir de seguida?
-Ja estic vestit –va dir el doctor, espantat-. Què passa?

13. Puntuació i altres signes gràfics
Els claudàtors ([ ]):
• Indiquen, amb 3 punts a l’interior, la supressió
parcial d’una citació textual o d’un fragment de
discurs directe.
• Inclouen una informació complementària
inexistent en el fragment reproduït, però
necessària o útil per facilitar-ne la comprensió.
– “Aquesta situació provoca que [l’escriptura] sigui una de les
activitats més difícils de dominar.”
• Indiquen amb la paraula llatina sic (‘així’) a
l’interior, la presència d’un error o d’una
inexactitud en el text reproduït.
– “Antoni Gaudí va morir a 12 anys [sic], sense haver vist acabades les
obres del temple de la Sagrada Família.”
• S’usen en matemàtiques.
• S’usen en lingüística per marcar els sons i les
transcripcions fonètiques.

14. Puntuació i altres signes gràfics
La coma ( , ):
• Separa elements d’enumeracions.
• Delimita incisos o fragments explicatius a
l’interior d’una frase.
• S’usa després de locucions o mots de relació a
l’inici d’una frase (Finalment, En resum, De fet, etc).
• Delimiten grups circumstancials, sobretot quan
són llargs i encapçalen la frase o hi estan
intercalades com un incís.
• Marca l’omissió d’un verb. (La pel·lícula, excel·lent.)
• Separa els nombres enters dels decimals.
• En la datació de documents, separa el nom de la
població i la data. (Lleida, 2 de febrer de 2000)
• MAI separa frases completes.

15. Puntuació i altres signes gràfics
Els signes d’interrogació ( ? ) i d’admiració ( ! ):
• Marquen el final d’una frase interrogativa directa
i d’una frase exclamativa o exhortativa,
respectivament.
• Convé separar amb una coma la part no
interrogativa d’una frase de la part pròpiament
interrogativa.
• El signe d’admiració sol col·locar-se darrere les
interjeccions (Ep!, no badeu.).
• El signe d’interrogació no es col·loca darrere de
les preguntes indirectes.

16. Puntuació i altres signes gràfics
La barra inclinada ( / ):
• Indica relació, alternança o oposició entre dos o més
elements. Es deixa espai en cas d’unir mots complexos o
sintagmes.
– Les converses Itàlia/Portugal...
• Indica una segona forma d’un mot o d’un grup de mots.
(Benvolguts amics / Benvolgudes amigues)
• En algunes abreviatures i símbols. (140 km/h)
• En certs textos normatius separa el número d’ordre del
document i l’any en que ha estat promulgat. (Llei 6/2201, de 5
de febrer de ...)
• En mates la divisió o fracció ( 6 / 2 = 3 ó 6 : 2 = 3. 3/4
de litre)
• En cançons o poemes indica cada canvi de vers.
– La natura / diligent ens procura / una bèstia / ...

17. Puntuació i altres signes gràfics
L’asterisc ( * ):
• Crida d’una nota a peu de pàgina, d’un quadre o
d’una taula. En comptes de numerar les crides amb
xifres (v. 3.7) es pot usar un asterisc, o més, fins
a 3 màxim.
• En els diccionaris i en obres lingüístiques, sol usar-
se per indicar que un mot és un préstec d’una altra
llengua i que no ha estat adaptat a la grafia o a la
morfologia abans. (byte* croissant*)