SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 26
Downloaden Sie, um offline zu lesen
CURSO 2013/2014

“YO CONOZCO MI HERENCIA, ¿Y TÚ?

!

CLITEMNESTRA: La mujer que toma el papel que la sociedad otorga tradicionalmente al
varón.
· Esquilo, Orestíada. 458 a.C.: trilogía que trata la concatenación de asesinatos producida en la
familia de los Atridas. También trataron la historia de los Atridas Sófocles y Eurípides en tragedias
que hemos conservado hasta nuestros días.
· Esposa de Agamenón y madre de Electra, Orestes e Ifigenia. Asesina a Agamenón y, por
venganza, Orestes le da muerte.
· Paradigma de la mujer que toma el papel que la sociedad otorga tradicionalmente al varón:
reivindicación del lugar de la mujer en la sociedad.

!
1. ESQUILO, Agamenón, (Texto griego: Eschilo, Orestea (intr. V. Di Benedetto, trad.ed. not.:
E. Medda, l. Batezzato, Maria Pia Pattoni, Milan, 1997; Traducción: B. Perea Morales, 2000)

!
· vv. 859-865; 887-894:
Κλ. […] µαθοῦσ᾽, ἐµαυτῆς δύσφορον λέξω βίον
τοσόνδ᾽ ὅσον περ οὗτος ἦν ὑπ᾽ Ἰλίῳ.

860

τὸ µὲν γυναῖκα πρῶτον ἄρσενος δίχα
ἧσθαι δόµοις ἔρηµον ἔκπαγλον κακόν,
πολλὰς κλύουσαν κληδόνας παλιγκότους:
καὶ τὸν µὲν ἥκειν, τὸν δ᾽ ἐπεσφέρειν κακοῦ
κάκιον ἄλλο πῆµα, λάσκοντας δόµοις.

865

[…]
ἔµοιγε µὲν δὴ κλαυµάτων ἐπίσσυτοι
πηγαὶ κατεσβήκασιν, οὐδ᾽ ἔνι σταγών.
ἐν ὀψικοίτοις δ᾽ ὄµµασιν βλάβας ἔχω
τὰς ἀµφί σοι κλαίουσα λαµπτηρουχίας

890

ἀτηµελήτους αἰέν. ἐν δ᾽ ὀνείρασιν
λεπταῖς ὑπαὶ κώνωπος ἐξηγειρόµην
ῥιπαῖσι θωύσσοντος, ἀµφί σοι πάθη
ὁρῶσα πλείω τοῦ ξυνεύδοντος χρόνου.

!
!
IES MOIXENT/IES ARABISTA RIBERA (Carcaixent)

Profa.: Núria Llagüerri 1
CURSO 2013/2014

“YO CONOZCO MI HERENCIA, ¿Y TÚ?

!

CLITEMNESTRA: No voy a contarte algo aprendido de otras personas, sino las penas de mi
propia vida, mientras él estaba al pie de Ilión.
En primer lugar, que una mujer se quede en su casa, lejos de su hombre, es una terrible desgracia.
Oye continuamente rumores malignos: apenas ha llegado uno cuando otro trae un sufrimiento más
grave que el anterior, todos diciendo a gritos desgracias para su casa. […]
Las fuentes del llanto que otrora manaban como torrentes, se me han secado. Ya no me queda ni
una sola gota. Tengo enfermos mis ojos de acostarme al amanecer, por pasarme la noche llorando
el que la antorcha que me había de anunciar tu regreso jamás encendiera. De mis sueños me
despertaba con el leve vuelo de un ruboroso mosquito, mientras veía en mis pesadillas en torno a ti
un mayor número de sufrimientos de los que cabía en el tiempo que estaba dormida.

!
· vv. 1372-1407:
Κλ. πολλῶν πάροιθεν καιρίως εἰρηµένων
τἀναντί᾽ εἰπεῖν οὐκ ἐπαισχυνθήσοµαι.
πῶς γάρ τις ἐχθροῖς ἐχθρὰ πορσύνων, φίλοις
δοκοῦσιν εἶναι, πηµονῆς ἀρκύστατ᾽ ἂν

1375

φράξειεν, ὕψος κρεῖσσον ἐκπηδήµατος;
ἐµοὶ δ᾽ ἀγὼν ὅδ᾽ οὐκ ἀφρόντιστος πάλαι
νείκης παλαιᾶς ἦλθε, σὺν χρόνῳ γε µήν:
ἕστηκα δ᾽ ἔνθ᾽ ἔπαισ᾽ ἐπ᾽ ἐξειργασµένοις.
οὕτω δ᾽ ἔπραξα, καὶ τάδ᾽ οὐκ ἀρνήσοµαι:

1380

ὡς µήτε φεύγειν µήτ᾽ ἀµύνεσθαι µόρον,
ἄπειρον ἀµφίβληστρον, ὥσπερ ἰχθύων,
περιστιχίζω, πλοῦτον εἵµατος κακόν.
παίω δέ νιν δίς: κἀν δυοῖν οἰµωγµάτοιν
µεθῆκεν αὑτοῦ κῶλα: καὶ πεπτωκότι

1385

τρίτην ἐπενδίδωµι, τοῦ κατὰ χθονὸς
Διὸς νεκρῶν σωτῆρος εὐκταίαν χάριν.
οὕτω τὸν αὑτοῦ θυµὸν ὁρµαίνει πεσών:
κἀκφυσιῶν ὀξεῖαν αἵµατος σφαγὴν
βάλλει µ᾽ ἐρεµνῇ ψακάδι φοινίας δρόσου,

1390

χαίρουσαν οὐδὲν ἧσσον ἢ διοσδότῳ
IES MOIXENT/IES ARABISTA RIBERA (Carcaixent)

Profa.: Núria Llagüerri 2
CURSO 2013/2014

“YO CONOZCO MI HERENCIA, ¿Y TÚ?

!

γάνει σπορητὸς κάλυκος ἐν λοχεύµασιν.
ὡς ὧδ᾽ ἐχόντων, πρέσβος Ἀργείων τόδε,
χαίροιτ᾽ ἄν, εἰ χαίροιτ᾽, ἐγὼ δ᾽ ἐπεύχοµαι.
εἰ δ᾽ ἦν πρεπόντων ὥστ᾽ ἐπισπένδειν νεκρῷ,

1395

τῷδ᾽ ἂν δικαίως ἦν, ὑπερδίκως µὲν οὖν.
τοσῶνδε κρατῆρ᾽ ἐν δόµοις κακῶν ὅδε
πλήσας ἀραίων αὐτὸς ἐκπίνει µολών.
Χορ. θαυµάζοµέν σου γλῶσσαν, ὡς θρασύστοµος,
ἥτις τοιόνδ᾽ ἐπ᾽ ἀνδρὶ κοµπάζεις λόγον.

1400

Κλ. πειρᾶσθέ µου γυναικὸς ὡς ἀφράσµονος:
ἐγὼ δ᾽ ἀτρέστῳ καρδίᾳ πρὸς εἰδότας
λέγω: σὺ δ᾽ αἰνεῖν εἴτε µε ψέγειν θέλεις
ὅµοιον. οὗτός ἐστιν Ἀγαµέµνων, ἐµὸς
πόσις, νεκρὸς δέ, τῆσδε δεξιᾶς χερὸς

1405

ἔργον, δικαίας τέκτονος. τάδ᾽ ὧδ᾽ ἔχει.
CLITEMNESTRA: No sentiré vergüenza de decir lo contrario de lo que he dicho antes según era
oportuno, pues, al andar tramando acciones hostiles contra unos enemigos que tienen apariencia
de ser amigos, ¿cómo se les podría tender una trampa con mayor altura que la medida de su salto?
Sí. Con el tiempo acabó por llegarme este combate que yo tenía meditado desde antiguo, debido a
una vieja querella.
Aquí estoy en pie, donde yo he herido, junto a lo que ya está realizado. Lo hice de modo - no voy a
negarlo - que no pudiera evitar la muerte sin defenderse. Lo envolví en una red inextricable, como
para peces: un suntuoso manto pérfido. Dos veces lo herí, y con dos gemidos dobló sus rodillas.
Una vez caído, le di el tercer golpe, como ofrenda de gracias al Zeus subterráneo salvador de los
muertos. De esta manera, una vez caído, fue perdiendo el calor de su corazón y exhalando en su
aliento con ímpetu la sangre al brotar del degüello. Me salpicaron las negras gotas del sangriento
rocío, y no me puse menos alegre que la sementera de trigo cuando empieza a brotar con la lluvia
que Zeus concede.
Así están las cosas, venerable asamblea de argivos aquí presente. Podéis alegrados, si esto os
causa alegría, que yo me glorío. Si estuviera bien y se pudieran hacer libaciones por un cadáver,
aquí sería justo, más que justo, en verdad. ¡Tan graves son los malditos crímenes de que éste en
casa llenó la cráter que él personalmente ha apurado al volver!
IES MOIXENT/IES ARABISTA RIBERA (Carcaixent)

Profa.: Núria Llagüerri 3
CURSO 2013/2014

“YO CONOZCO MI HERENCIA, ¿Y TÚ?

!

CORIFEO: ¡Nos asombra tu lengua! ¡Cuán audaz al jactarte con ese lenguaje junto al cadáver de
tu marido!
CLITEMNESTRA: Intentáis sorprenderme, como si yo fuera una mujer irreflexiva. Pero yo os
hablo con intrépido corazón - lo sabéis muy bien -, me da igual que quieras elogiarme o
censurarme. Éste es Agamenón, mi esposo, per cadáver. Obra es ello de esta diestra mano, un justo
artífice. Esto es así.

!
· vv. 1412-1425; 1431-1435:
Κλ. νῦν µὲν δικάζεις ἐκ πόλεως φυγὴν ἐµοὶ
καὶ µῖσος ἀστῶν δηµόθρους τ᾽ ἔχειν ἀράς,
οὐδὲν τότ᾽ ἀνδρὶ τῷδ᾽ ἐναντίον φέρων:
ὃς οὐ προτιµῶν, ὡσπερεὶ βοτοῦ µόρον,

1415

µήλων φλεόντων εὐπόκοις νοµεύµασιν,
ἔθυσεν αὑτοῦ παῖδα, φιλτάτην ἐµοὶ
ὠδῖν᾽, ἐπῳδὸν Θρῃκίων ἀηµάτων.
οὐ τοῦτον ἐκ γῆς τῆσδε χρῆν σ᾽ ἀνδρηλατεῖν,
µιασµάτων ἄποιν᾽; ἐπήκοος δ᾽ ἐµῶν

1420

ἔργων δικαστὴς τραχὺς εἶ. λέγω δέ σοι
τοιαῦτ᾽ ἀπειλεῖν, ὡς παρεσκευασµένης
ἐκ τῶν ὁµοίων χειρὶ νικήσαντ᾽ ἐµοῦ
ἄρχειν: ἐὰν δὲ τοὔµπαλιν κραίνῃ θεός,
γνώσῃ διδαχθεὶς ὀψὲ γοῦν τὸ σωφρονεῖν.

1425

[…]
καὶ τήνδ᾽ ἀκούεις ὁρκίων ἐµῶν θέµιν:
µὰ τὴν τέλειον τῆς ἐµῆς παιδὸς Δίκην,
Ἄτην Ἐρινύν θ᾽, αἷσι τόνδ᾽ ἔσφαξ᾽ ἐγώ,
οὔ µοι φόβου µέλαθρον ἐλπὶς ἐµπατεῖ,
CLITEMNESTRA: Dictas ahora como sentencia mi destierro de la ciudad, el odio de los
ciudadanos y maldiciones a gritos del pueblo; pero no te enfrentaste antaño a este hombre que, sin
darle importancia, como si se tratara de matar una res entre los rebaños de hermoso vellón,
cuando superabundan las ovejas, sacrificó a su propia hija, mi parto más querido, como remedio

!
IES MOIXENT/IES ARABISTA RIBERA (Carcaixent)

Profa.: Núria Llagüerri 4
CURSO 2013/2014

“YO CONOZCO MI HERENCIA, ¿Y TÚ?

!

contra los vientos de Tracia. ¿No hubieras debido desterrar a ése de este país en expiación de su
crimen?
En cambio, al oír mis acciones, eres un juez severo. Pero te digo que así me amenaces, porque de
igual modo estoy preparada para que impongas sobre mí tu poder, si llegas a vencer con tu brazo.
Pero si la deidad decide lo contrario, vas a aprender, aunque tarde, a ser prudente, porque voy a
enseñártelo.
[…]
También vas a oír el veredicto de mi juramento: ¡Por Justicia - la vengadora de mi hija - por Ate y
Erinis, en cuyo honor degollé a ése, no abrigues la esperanza de que el miedo vaya a poner su pie
en mi palacio […]

!
2. SÉNECA, Agamenón (Texto latín: L. Annaeus Seneca, Tragoediae (ed. R. Peiper, G.
Richter), Teubner, 1921; Traducción: J. Luque Moreno, 2000)

!
· vv. 131-144:
Clyt. Maiora cruciant quam ut moras possim pati;
flammae medullas et cor exurunt meum,
mixtus dolori subdidit stimulos timor,
invidia pulsat pectus; hinc animum iugo
premit cupido turpis et vinci vetat:

135

et inter istas mentis obsessae faces,
fessus quidem et devinctus et pessumdatus,
pudor rebellat. fluctibus variis agor,
ut cum hinc profundum ventus, hinc aestus rapit,
incerta dubitat unda cui cedat malo.

140

proinde omisi regimen e manibus meis:
quocumque me ira, qua dolor, quo spes feret,
hoc ire pergam; fluctibus dedimus ratem:
ubi animus errat, optimum est casum sequi.
CLITEMNESTRA: Demasiado grandes son mis tormentos como para que yo pueda soportar una
demora: las llamas me inflaman las entrañas y el corazón. Mezclado a mi dolor, me aguijonea el
temor. Los celos dan golpes a mi pecho.
IES MOIXENT/IES ARABISTA RIBERA (Carcaixent)

Profa.: Núria Llagüerri 5
CURSO 2013/2014

“YO CONOZCO MI HERENCIA, ¿Y TÚ?

!

De un lado, una vergonzosa pasión abruma mi alma con su yugo y no se deja vencer…y, en medio
de esas llamas que asedian mi espíritu, extenuado ciertamente y derrotado y abatido, mi pudor se
rebela.
Soy empujada por olas contrarias, lo mismo que, cuando al profundo mar intentan arrastrarlo de
un lado el viento, de otro, la marea, vacila la ola sin saber ante qué calamidad ceder.
Por eso he soltado de mis manos el timón: a donde quiera llevarme la ira, a donde el rencor, a
donde la esperanza, allí estoy dispuesta a ir. A las olas he encomendado mi barca: cuando el alma
se ha extraviado, lo mejor es dejarse guiar por el azar.

!
· vv. 155-159:
Nvtr. At te reflectat coniugi nomen sacrum.

155

Clyt. Decem per annos vidua respiciam virum?
Nvtr. Meminisse debes sobolis ex illo tuae.
Clyt. Equidem et iugales filiae memini faces
et generum Achillem: praestitit matri fidem.
NODRIZA: Pero a ti debe volverte atrás el sagrado nombre del matrimonio.
CLITEMNESTRA: Después de diez años sola, ¿voy a tener consideración con mi hombre?
NODRIZA: Debes acordarte de la descendencia que tienes con él.
CLITEMNESTRA: Desde luego, y también me acuerdo de las antorchas nupciales de mi hija
(Ifigenia) y de mi yerno Aquiles.

!
3. MARGUERITE YOURCENAR (1903-1987), Fuegos, 1957 (Traducción española: Emma
Calatayud, Madrid, 2002)
· “Clitemnestra o el crimen”, pp. 103-111.

!
Sólo yo estuve con él en su época de dios. Era muy dulce para mí llevarle, en una bandeja grande de
cobre, el vaso de agua que derramaría en él sus reservas de frescor; era dulce para mí, en la ardiente
cocina, prepararle los platos que colmarían su hambre y alimentarían su sangre. Era mu dulce para
mí, entorpecida por el peso de la simiente humana, poner las manos sobre mi vientre hinchado
donde fermentaban mis hijos. Por la noche, cuando volvía de la caza, yo me arrojaba con alegría
sobre su pecho de oro. Pero los hombres no están hechos para pasar la vida calentándose las manos
al fuego del mismo hogar: partió hacia nuevas conquistas y me dejó allí, abandonada como una casa
IES MOIXENT/IES ARABISTA RIBERA (Carcaixent)

Profa.: Núria Llagüerri 6
“YO CONOZCO MI HERENCIA, ¿Y TÚ?

CURSO 2013/2014

!

enorme y vacía que oye latir un inútil reloj. El tiempo pasado lejos de él se perdía, gota a gota o a
chorros, como sangre desperdiciada, dejándome más pobre de porvenir cada día. […] Yo vigilaba en
lugar del mío los trabajos del campo y los caminos del mar; recogía las cosechas; mandaba clavar la
cabeza de los bandidos en el poste del mercado; utilizaba un fusil para dispararle a las cornejas;
azotaba los flancos de su yegua de caza azotaba los flancos de su yegua de caza con mis polainas de
tela parda. Poco a poco, yo iba ocupando el lugar del hombre que me faltaba y que me invadía.[…]
Una noche, el horizonte del Este empezó a arder tres horas antes de llegar la aurora. Troya ardía
[…] Al pasar por delante del espejo, me detuve a sonreír; de repente, me vi y al verme me di cuenta
de que tenía el pelo gris. […] En lugar de una mujer joven, el rey encontraría en la puerta a una
especie de cocinera obesa; la felicitaría por el buen estado de los corrales y bodegas; la felicitaría
por el buen estado de los corrales y bodegas: sólo podía esperar unos cuantos besos fríos. Si hubiera
tenido valor, me hubiese matado antes de que él llegara, para no leer en su rostro la decepción al
encontrarme ajada. Pero quería, al menos, verlo antes de morir. […] A su lado llevaba a la hechicera
que él había escogido como parte del botín, aun estando algo estropeada por los juegos de los
soldados. Era casi una niña; unos hermosos ojos oscuros le llenaban el rostro amarillento y tatuado
de cardenales. Él le acariciaba el brazo para que no llorase. […] Él también había cambiado.
Resoplaba al andar y su cuello enorme y colorado desbordaba del cuello de la camisa; su barba
teñida de rojo se perdía por entre los pliegues de su pecho. Era hermosos, sin embargo, pero
hermoso como un toro en lugar de serlo como un dios.[…] Él tenía por costumbre tomar un baño
caliente antes de irse a acostar. Subí a preparárselo: el ruido del agua que salía del grifo me permitía
llorar en voz alta. Calentábamos con leña el agua del baño; el hacha que utilizábamos para cortar los
troncos se hallaba tirada en el suelo; no sé por qué la escondí en el toallero. Durante un instante,
pensé en disponerlo todo para simular un accidente que no dejara huellas, de suerte que la lámpara
de petróleo cargara con las culpas. Pero yo quería obligarlo a mirarme de frente por lo menos al
morir: por eso lo iba a matar, para que se diera cuenta de que yo no era una cosa sin importancia
que se puede dejar o ceder al primero que llega. […] Entonces fue cuando le di el segundo golpe
que le cortó la frente en dos. Pero creo que ya estaba muerto: no era más que un pingajo blando y
caliente. Se habló de rojas oleadas: en realidad, sangró muy poco. Yo sangraba más cuando si a luz
a mis hijos.

!
!
!
IES MOIXENT/IES ARABISTA RIBERA (Carcaixent)

Profa.: Núria Llagüerri 7
“YO CONOZCO MI HERENCIA, ¿Y TÚ?

CURSO 2013/2014

!

4. BIEL MESQUIDA (Castelló, 1946) , Els missatgers no arriben mai, Pollença, 2012, pp.
37-46: “Clitemnestra parla tota sola”:

!
Si contés que m’enviares un missatger per entregar-te la nostra filla més bella, Ifigènia, perquè es
casés amb Aquil·les, i en lloc d’aixó la sacrificares a la deesa Àrtemis perquè et donés el vent
necessari per inflar les veles de les naus que et durien a Troia per salvar la bella Helena de les mans
de Paris, mentre jo em moria de dolor de mare traïda, també hi hauria gent que mormolaria que em
deixava dur per la invenció.
Si confessés l’existència d’una dona que porta deu anys esperant el retorn d’un home cruel i
aprofitat que creu que l’ambició i la guerra estan per damunt de l’amor, una dona que no s’atura de
fer voltes com una boja parlant, plorant i xisclant d’esma, dins aquest casalot dels Àtrides, desert i
luxós, amb les sales plenes de la teva absència, una obscuritat dura que se’m fica per tots els forats
del cos i no em deixa lloc per a cap lucidesa, també dirin que no dic la veritat.
[…]
Estic farta de fer voltes i voltes dins aquest palauot micènic, vell i polsós, que cau a trossos, entre
cortinatges arnats i salons buits, sense trobar ni un oratge de consol, ni una paraula de consol, ni una
paraula de compassió.
¡Ha! ¡Ha! ¡Ha! ¡Ha!
Sort que no he perdut el coratge que m’ensenyà la mare per poder enfrontar-me cada dia a tanta
maledicència i abjecció com envolten aquest palau mig enfonsat, on tothom ha perdut l’alegria.
[…]
Com no s’atura d’aparèixer el teu nom, Agamèmnon, en cada pas que faig, en cada pensament que
tinc, en cada instant que respiro.
Des que et vagi veure per mi no hi ha hagut més home que tu en tot l’univers.
[…]
¿Per que vares haver de partir amb tots els grec a la recerca d’Helena per més cosina teva que fos, si
tothom sabia que era una puta que enganyava al seu marit, el teu germà Menelau, amb qualsevol
que si le posés al davant?
[…]
¿O et deixares dur pel gust de la batalla, pel furor del combat, per sentir la pudor de la sang vessada
de l’enemic, per l’esplendor de la victòria?
Sí, no t’importava més que la victòria.
IES MOIXENT/IES ARABISTA RIBERA (Carcaixent)

Profa.: Núria Llagüerri 8
“YO CONOZCO MI HERENCIA, ¿Y TÚ?

CURSO 2013/2014

!

Vas ser capaç de sacrificar-hi la nostra filla gran, Ifigènia, per una absurda superstició.
¿Qué vols que en pensi?
Aquí va ser quan ja no et vaig sentir més com un céu, Agamèmnon, com aquell céu que vaig
descobrir després de l’horror, la fúria i la sang de la mort del meu primer marit que no estimava,
quan esdevingueres l’home de tots els meus desitjos.
[…]
I feres fermentar en el meu cos la vida dels fills: Ifigènia, Electra i Crisòtemis i Orestes.
I ara aquest dolor pastat de solitud, de temps, de llàgrimes, de rebolcar-me dins el mal que m’has fet
amb l’espasa de la mentida, de l’abandó i la falsedat.
Aquest dolor d’oblit que és la condició de la meva supervivència, ¿què més podria fer?
[…]
No dormia quan vaig sentir els crits dels sentinelles que anunciaven que Troia cremava iq eu un
vent fort portava cap a nosaltres les cendres d’aquell gran incendi.
Això volia dis que cada segon que passava, més t’acostaves, Agamèmnon, cap a Micenes, cap a la
teva llar, cap a mi.
Corria nerviosa, esbojarrada donant ordres a tort i a dret a criats, a dames, a cortesans, i de cop,
enmig d’aquell desori, vaig aturar-me davant el gran mirall de la sala vermella, em vaig veure i vaig
quedar paralitzada.
Aquells deu anys m’havien convertit en una dona lletja, vella, escorxada, rabiosa, malalta de
solitud.
[…]
Quan baixares del cotxe vaig comprovar, Agamèmnon, que tu tampoc eres el mateix: aquell greix al
coll, aquella panxa prominent, aquella esquena encorbada, aquella barba blanca, aquells cabells
esclarissats, aquell ofec quan pujaves els darrers esglaons no eren els d’un déu: ¡eres un vell!
I duies al teu costat, agafada del braç com a parella, la jove Cassandra de grans ulls negres, cabells
vermells i cos de nina.
Em besares amb fredor, em presentares la maleïda bruixa com si fos una noia òrfena que havies
recollit per caritat, saludares els teus fills de passada i te n’anares a descansar.
[…]
Vaig presidir els funerals com una reina, talment una estàtua de sal.

!
!
IES MOIXENT/IES ARABISTA RIBERA (Carcaixent)

Profa.: Núria Llagüerri 9
CURSO 2013/2014

“YO CONOZCO MI HERENCIA, ¿Y TÚ?

!

ANTÍGONA: La personificación del heroísmo femenino.
· Sófocles, ca. 442 a.C.
· Hija de Edipo y Yocasta. Hermana de Eteocles, Polinices e Ismene.
· Leyes no escritas vs. Leyes escritas.

!
TEXTOS:
1. SÓFOCLES, Antígona (Texto griego: Sophoclis, Fabulae (ed. A.C. Pearson), Oxford, 1975;
Traducción: Assela Alamillo, 2000)

!
· vv. 445-471:
Κρ. […] σὺ δ᾽ εἰπέ µοι µὴ µῆκος, ἀλλὰ συντόµως,
ᾔδησθα κηρυχθέντα µὴ πράσσειν τάδε;
Ἀν. ᾔδη: τί δ᾽ οὐκ ἔµελλον; ἐµφανῆ γὰρ ἦν.
Κρ. καὶ δῆτ᾽ ἐτόλµας τούσδ᾽ ὑπερβαίνειν νόµους;
Ἀν. οὐ γάρ τί µοι Ζεὺς ἦν ὁ κηρύξας τάδε,

450

οὐδ᾽ ἡ ξύνοικος τῶν κάτω θεῶν Δίκη
τοιούσδ᾽ ἐν ἀνθρώποισιν ὥρισεν νόµους.
οὐδὲ σθένειν τοσοῦτον ᾠόµην τὰ σὰ
κηρύγµαθ᾽, ὥστ᾽ ἄγραπτα κἀσφαλῆ θεῶν
νόµιµα δύνασθαι θνητὸν ὄνθ᾽ ὑπερδραµεῖν.

455

οὐ γάρ τι νῦν γε κἀχθές, ἀλλ᾽ ἀεί ποτε
ζῇ ταῦτα, κοὐδεὶς οἶδεν ἐξ ὅτου 'φάνη.
τούτων ἐγὼ οὐκ ἔµελλον, ἀνδρὸς οὐδενὸς
φρόνηµα δείσασ᾽, ἐν θεοῖσι τὴν δίκην
δώσειν: θανουµένη γὰρ ἐξῄδη, τί δ᾽ οὔ;

460

κεἰ µὴ σὺ προὐκήρυξας. εἰ δὲ τοῦ χρόνου
πρόσθεν θανοῦµαι, κέρδος αὔτ᾽ ἐγὼ λέγω.
ὅστις γὰρ ἐν πολλοῖσιν ὡς ἐγὼ κακοῖς
ζῇ, πῶς ὅδ᾽ Οὐχὶ κατθανὼν κέρδος φέρει;
οὕτως ἔµοιγε τοῦδε τοῦ µόρου τυχεῖν

465

παρ᾽ οὐδὲν ἄλγος: ἀλλ᾽ ἄν, εἰ τὸν ἐξ ἐµῆς
µητρὸς θανόντ᾽ ἄθαπτον ἠνσχόµην νέκυν,
IES MOIXENT/IES ARABISTA RIBERA (Carcaixent)

Profa.: Núria Llagüerri 10
CURSO 2013/2014

“YO CONOZCO MI HERENCIA, ¿Y TÚ?

!

κείνοις ἂν ἤλγουν: τοῖσδε δ᾽ οὐκ ἀλγύνοµαι.
σοὶ δ᾽ εἰ δοκῶ νῦν µῶρα δρῶσα τυγχάνειν,
σχεδόν τι µώρῳ µωρίαν ὀφλισκάνω.

470

CREONTE:[…] Y tú dime sin extenderte, sino brevemente, ¿sabías que había sido decretado por
un edicto que no se podía hacer eso?
ANTÍGONA: Lo sabía. ¿Cómo no iba a saberlo? Era manifiesto.
CREONTE: ¿Y, a pesar de ello, te atreviste a transgredir estos decretos?
ANTÍGONA: No fue Zeus el que los ha mandado publicar, ni la Justicia que vive con los dioses de
abajo la que fijó tales leyes para los hombres. No pensaba que tus proclamas tuvieran tanto poder
como para que un mortal pudiera transgredir las leyes no escritas e inquebrantables de los dioses.
Éstas no son de hoy ni de ayer, sino de siempre, y nadie sabe de dónde surgieron. No iba yo a
obtener castigo por ellas de parte de los dioses por miedo a la intención de hombre alguno.
Sabía que iba a morir, ¿cómo no?, aun cuando tú no lo hubieras hecho pregonar. Y si muero antes
de tiempo, yo lo llamo ganancia. Porque quien, como yo, viva entre desgracias sin cuento, ¿cómo
no va a obtener provecho al morir? Así, a mí no me supone pesar alcanzar este destino. Por el
contrario, si hubiera consentido que el cadáver del que ha nacido de mi madre estuviera insepulto,
entonces sí sentiría pesar. Ahora, en cambio, no me aflijo. Y si te parezco estar haciendo locuras,
puede ser que ante un loco me vez culpable de locura.

!
· vv. 705-711; 718-723:
Αἵ. µή νυν ἓν ἦθος µοῦνον ἐν σαυτῷ φόρει,

705

ὡς φὴς σύ, κοὐδὲν ἄλλο, τοῦτ᾽ ὀρθῶς ἔχειν.
ὅστις γὰρ αὐτὸς ἢ φρονεῖν µόνος δοκεῖ,
ἢ γλῶσσαν, ἣν οὐκ ἄλλος, ἢ ψυχὴν ἔχειν,
οὗτοι διαπτυχθέντες ὤφθησαν κενοί.
ἀλλ᾽ ἄνδρα, κεἴ τις ᾖ σοφός, τὸ µανθάνειν

710

πόλλ᾽, αἰσχρὸν οὐδὲν καὶ τὸ µὴ τείνειν ἄγαν.
[…]
ἀλλ᾽ εἶκε καὶ θυµῷ µετάστασιν δίδου.
γνώµη γὰρ εἴ τις κἀπ᾽ ἐµοῦ νεωτέρου
πρόσεστι, φήµ᾽ ἔγωγε πρεσβεύειν πολὺ

720

φῦναι τὸν ἄνδρα πάντ᾽ ἐπιστήµης πλέων:
IES MOIXENT/IES ARABISTA RIBERA (Carcaixent)

Profa.: Núria Llagüerri 11
CURSO 2013/2014

“YO CONOZCO MI HERENCIA, ¿Y TÚ?

!

εἰ δ᾽ οὖν, φιλεῖ γὰρ τοῦτο µὴ ταύτῃ ῥέπειν,
καὶ τῶν λεγόντων εὖ καλὸν τὸ µανθάνειν.
HEMÓN […] No mantengas en ti mismo sólo un punto de vista: el de que lo que tú dices y nada
más es lo que está bien. Pues los que creen que únicamente ellos son sensatos o que poseen una
lengua o una inteligencia cual ningún otro, éstos, cuando quedan al descubierto se muestran
vacíos.
Pero nada tiene de vergonzoso que un hombre, aunque sea sabio, aprenda mucho y no se obstine en
demasía.
[…]
Así que haz ceder tu cólera y consiente en cambiar. Y si tengo algo de razón - aunque sea más joven
-, afirmo que es preferible con mucho que el hombre esté por naturaleza completamente lleno de
sabiduría. Pero si no lo está - pues no suele inclinarse la balanza a este lado -, es bueno también
que aprenda de los que hablan con moderación.

!
· vv. 734-739:
Κρ. πόλις γὰρ ἡµῖν ἁµὲ χρὴ τάσσειν ἐρεῖ;
Αἵ. ὁρᾷς τόδ᾽ ὡς εἴρηκας ὡς ἄγαν νέος;

735

Κρ. ἄλλῳ γὰρ ἢ 'µοὶ χρή µε τῆσδ᾽ ἄρχειν χθονός;
Αἵ. πόλις γὰρ οὐκ ἔσθ᾽ ἥτις ἀνδρός ἐσθ᾽ ἑνός.
Κρ. οὐ τοῦ κρατοῦντος ἡ πόλις νοµίζεται;
Αἵ. καλῶς γ᾽ ἐρήµης ἂν σὺ γῆς ἄρχοις µόνος.
CREONTE: ¿Y la ciudad va a decirme lo que debo hacer?
HEMÓN: ¿Te das cuenta de que has hablado como si fueras un joven?
CREONTE: ¿Según el criterio de otro, o según el mío, debo yo regir esta tierra?
HEMÓN: No existe ciudad que sea de un solo hombre.
CREONTE: ¿No se considera que la ciudad es de quien la gobierna?
HEMÓN: Tú gobernarías bien, en solitario, un país desierto.

!
· vv. 1025-1030:
ἐπεὶ δ᾽ ἁµάρτῃ, κεῖνος οὐκέτ᾽ ἔστ᾽ ἀνὴρ

1025

ἄβουλος οὐδ᾽ ἄνολβος, ὅστις ἐς κακὸν
πεσὼν ἀκῆται µηδ᾽ ἀκίνητος πέλῃ.
IES MOIXENT/IES ARABISTA RIBERA (Carcaixent)

Profa.: Núria Llagüerri 12
CURSO 2013/2014

“YO CONOZCO MI HERENCIA, ¿Y TÚ?
αὐθαδία τοι σκαιότητ᾽ ὀφλισκάνει.
ἀλλ᾽ εἶκε τῷ θανόντι µηδ᾽ ὀλωλότα
κέντει: τίς ἀλκὴ τὸν θανόντ᾽ ἐπικτανεῖν;

1030

TIRESIAS: […] Recapacita, pues, hijo, ya que el equivocarse es común para todos los hombres,
pero, después que ha sucedido, no es hombre irreflexivo ni desdichado aquel que, caído en el mal,
pone remedio y no se muestra inflexible. La obstinación, ciertamente, incurre en insensatez.

!
2. SALVADOR ESPRIU, Antígona, publicada en 1955. (S. Espriu, Antígona. Fedra. Un altra
Fedra si us plau, Barcelona, 2008)

!
Antígona condemnada a morir pel nou tirà, no era difícil de percebre que representava d’alguna
manera a Catalunya i el projecte cultural del Noucentisme, liquidar pele vencedors.
A cavall entre 1963 i 1964 Espriu va reescriure la seva Antígona de 1939, per tal d’arrodonir-la
dramàticament i en funció d’un context històric que, essent el mateix, de fet havia canviat des del
final de la guerra- i es volia creure llavors que aviat conviaria defeinitivament. Mentre la reescrivia,
Ricard Salvat en dirigia la representació al Teatre Romea de Barcelona; Espriu treballava atent a
l’experiència d’aquella representació escènica, i en sintonia amb les noves expectatives polítiques
que semblava que es perfilaven per dessota de l’autocelebració pel règim dictatorial dels vint-i-cinc
anys de “pau”, que en deien.

!
TEXTOS:
· P. 30:
EURIGANEIA: Aquesta ciutat de discòrdies! Dos germans es disputaven la corona, germans de
pare i mare. I tots els nostres varen morir, a causa dels qui es disputaven la corona de la ciutat.
ETEOCLES: Aquesta veu em fa estremir.
ANTÍGONA: Té raó, si no ordeneu la pau. Què volies?

!
· Pp. 43-44:
CREONT: Euridice, estimades filles, som lliures per l’esforç d’Eteocles, ploreu el rei. No
lamenteu, en canvi, la mort del maleït enemic de la ciutat, odiós als seus divins protectors. Vet aquí
el poder a les meves mans, que es deuen al benestar del poble. Ara cal preparar els funerals del rei,
uns funerals dignes d’ell i de la nostra raça. I mano também que l’altre cos sigui exposat nu als
ocells i a la nit.
IES MOIXENT/IES ARABISTA RIBERA (Carcaixent)

Profa.: Núria Llagüerri 13
CURSO 2013/2014

“YO CONOZCO MI HERENCIA, ¿Y TÚ?
ANTÍGONA: Oh, això no!
ISMENE: No, t’ho prego, això no!

CREONT: Per què no, Ismene? Per qué no, Antígona? Han de dormir en un mateix somni el
promotor de baralles i el príncep de l’autèncita glòra? He parlat, i ara la meva paraula és llei.
L’enemic serà ofert a la fam dels gossos i dels voltors, i qui intenti enterrar-lo serà privat del sol i
morirà lentament en una cova. I ara, vells i poble de la nostra ciutat, honoreu amb mi el nom del rei
caigut.

!
· P. 55:
TIRÈSIAS: No respectaràs la llei?
ANTÍGONA: Tots ens devem primerament a les lleis eternes.

!
· P. 61-62:
(Interior del palau del reis de Tebes. Parlen Creont i els seus consellers)
CREONT: La meva sang, la voluntat d’Eteòcles i els vostres vots em varen elevar amb una triple
majestat a aquesta magistratura. Ara m’ajudareu a governar amb el vostre consell.
UN LÚCID CONSELLER: (A part, amb una discreta desimboltura, a u altre conseller assegut al
seu costat.) Creont, sempre malfiat i cautelós, no arrisca gairebé mai als evidents perills de
l’eloqüència, però aquestes paraules, que ha dit amb no massa èmfasi, escauen, no m’ho pots negar,
a la solemne ocasió d’avui.
CREONT: Les complexes funcions que ara em corresponen són plenes, ho sabeu prou, de
dificultats i perills. Espero debó que m’ajudareu amb el vostre consell.
CONSELLER PRIMER: No cal a la teva prudència.
CONSELLER SEGON: Intentes aviat de fer-te amic de les orelles reials.
CONSELLER PRIMER: M’atribueixes els teus designis. No aconseguiràs d’humiliar-me davant
el príncep.
CREONT: Pau, l’hora de la lluita és passada. Desterraré el culpable de fomentar divergències
contràries a la unió i al resorgiment de la ciutat.
EL LÚCID CONSELLER: (Al seu amic.) Si es limita a desterrar, encara bo. Temo que li agradarà
de seguida, com a tothom que mana, de veure com roda de tant en tant algun cap.

!
!
!
IES MOIXENT/IES ARABISTA RIBERA (Carcaixent)

Profa.: Núria Llagüerri 14
“YO CONOZCO MI HERENCIA, ¿Y TÚ?

CURSO 2013/2014

!

· Pp. 71-72:
ANTÍGONA: (Amb dignitat suprema) Tan sols gosaries acusar-me d’aquest crim, del qual no
ignores que sóc ben inocent. La meva sang m’ordenava d’arrencar aquell cos de la profanació, però
no pertorbaré la pau de Tebes, tan necessària.

(A Tirèsias.) Que les teves prediccions no

s’acompleixin. (Als consellers, en general.) Calmeu el poble que torni a les cases, que cadascú torni
a casa. No sé si moro justament, però sento que moro amb alegria. Privada de la llum, una lenta
espera, recordaré fin al darrer moment la ciutat. Recordaré els carrers, la font, els camps, el riu,
aquest cel, Que la maledicció s’acabi amb mi i que el poble, oblidant el que el divideix, pugui
treballar. Que pugui treballar, i tant de bo que tu, rei, i tots vosaltres el vulgueu i el sapigueu servir.

!
3. MARGUERITE YOURCENAR (1903-1987), Fuegos, 1957 (Traducción española: Emma
Calatayud, Madrid, 2002)
· “Antígona o la elección” (pp. 53-57):

!
Los corazones estás tan secos como los campos; el corazón del nuevo rey está tan seco como la
roca. Tanta sequedad llama a la sangre. El odio infecta las almas; las radiografías del sol roen las
conciencias sin reducir su cáncer. Edipo se ha quedado ciego de tanto manipular esos rayos oscuros.
Sólo Antígona soporta las flechas que dispara la lámpara de arco de Apolo como si el dolor le
sirviera de gafas oscuras. Abandona aquella ciudad de arcilla cocida al fuego, donde los rostros
endurecidos se hallan modelados con la tierra de las tumbas. Acompaña a Edipo fuera de la ciudad
cuyas puertas, abiertas de par en par, parecen vomitarlo. Guía por los caminos del exilio al padre
que es, al mismo tiempo, su trágico hermano mayor […] Despeinada, sudorosa, objeto de irrisión
para los locos y de escándalo para los cuerdos, sigue a campo traviesa la pista de los ejércitos
sembrada de botellas vacías, de zapatos usados, de enfermos abandonados que los pájaros de presa
toman ya por cadáveres. Se dirige hacia Tebas […] Se desliza por las calles vacías a causa de la
peste del odio […]. No elige a sus hermanos enemigos […]. Aun estando vivo, el cadáver oficial de
Eteocles, ya frío por sus actos, se halla momificado en la mentira de la gloria. Aun estando muerto,
Polinices existe igual que el dolor. Ya no acabará ciego como Edipo, ni vencerá como Eteocles, ni
reinará como Creonte; no puede inmovilizarse; sólo pudrirse. Vencido, despojado, muerto, ha
alcanzado el fondo de la miseria humana; nada se interpone entre ellos, ni siquiera una virtud, ni
siquiera un minúsculo honor. […] Ella se inclina sobre él como el cielo sobre la tierra, volviendo a
formar así en su integridad el universo de Antígona: un oscuro instinto de posesión la inclina hacia
IES MOIXENT/IES ARABISTA RIBERA (Carcaixent)

Profa.: Núria Llagüerri 15
“YO CONOZCO MI HERENCIA, ¿Y TÚ?

CURSO 2013/2014

!

ese culpable que nadie va a disputarle. Aquel muerto es la urna vacía donde echar, de una sola vez,
todo el vino de un gran amor. Sus delgados brazos levantan trabajosamente el cuerpo que le
disputan los buitres: lleva a su crucificado como quien lleva una cruz. Desde lo alto de las murallas,
Creonte ve llegar a aquel muerto sostenido por su alma inmortal. […] Avanza en la noche fusilada
por los faros: sus cabellos de loca, sus harapos de mendiga, sus uñas de ladrona muestran hasta
dónde puede llegar la caridad de una hermana. […] Nadie puede matar a la luz; sólo pueden
sofocarla. Corren un velo sobre la agonía de Antígona. Creonte la expulsa a las alcantarillas, a las
catacumbas. Ella regresa al país de las fuentes, de los tesoros, de las semillas. Rechaza a Ismene,
que no es más que una hermana en la carne; al apartar a Hemón evita la horrible posibilidad de parir
vencedores. Parte de la búsqueda de su estrella situada en las antípodas de la razón humana, y no la
puede alcanzar a no ser pasando por la tumba. […] Creonte, acostado en el lecho de Edipo,
descansa sobre la dura almohada de la razón de Estado. […] Bruscamente, en el silencio estúpido de
la ciudad que duerme su crimen como una borrachera, se precisa un latido que proviene de debajo
de la tierra, crece, se impone al insomnio de Creonte, se convierte en su pesadilla. […] El péndulo
del mundo es el corazón de Antígona.

!
4. BIEL MESQUIDA (Castelló, 1946) , Els missatgers no arriben mai, Pollença, 2012, pp.
49-57: “El prisat escau a Ismene”:
Sempre m’ha agradat recordar les coses a la meva manera i no necessito saber com succeïren. Ho
penso des que tinc ús de raó. Crec que això és el que no entengueren mai ni la meva mare Jocasta,
ni el meu pare, Èdip, ni els meus germans Antígona, Polinices i Eteòcles. A casa érem gent
d’alcúrina, i tots s’ho creiem molt. tots volien ser herois i heroïnes i no podien consentir que jo, la
petita ismene, els trenqués tots els motlles i no volgués entrar en aquell joc, que fos tan planera i
casolana.[…]
He recordat unes paraules d’Antígona que la defineixen bé: Cal que les coses fereixin per sentir-les.
Hi havia alguna cosa molt esfereïdora en aquestes declaraciones. Ella em confessà que aquella
cúpula estilada no li deia res, que la natura i el paisaje siempre l’havien avorrida profundament.
I després pontificà: Jo sento amb la raó i tu raones amb la sensibilitat, no ens podem entendre mai.
He pensat molt en aquestes paraules…i m’ha costat una vida - ¡mentida! La vida d’Antígona i
d’aquells dos caparruts d’Eteòcles i Polinices - arribar a entendre-les.
Antígona malvivia entre mots gegantins, mots que pronunciava amb majúscules - HONOR,
PÀTRIA, LLIBERTAT, IMMORTALITAT, JUSTÍCIA, ETERNITAT -, que l’embriagaven,
IES MOIXENT/IES ARABISTA RIBERA (Carcaixent)

Profa.: Núria Llagüerri 16
CURSO 2013/2014

“YO CONOZCO MI HERENCIA, ¿Y TÚ?

l’encegaven, l’ofegaven, la tapaven i al final la deixaven com anestesiada, com desmaiada, com
morta.
[…]
Les persones ens diuen com són però ho ignorem, perquè volem que siguin com ens agradaria que
fossin.
[…]
Vaig aprendre una altra cosa que m’hauria agradat poder ensenyar a Antígona, però que ella no va
volee entendre mai: en aquest eón, per molt rae que sembli, la felicitar és possible.
[…]
Antígona tenia la idea fixa de morir.
Em deia: Tu has escollit viure, jo morir. Cobra valor, Ismene, a tu et toca viure; jo tinc l’ànima
morta des de fa molt de temps i ja només puc ser útil als morts.

!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
IES MOIXENT/IES ARABISTA RIBERA (Carcaixent)

Profa.: Núria Llagüerri 17
CURSO 2013/2014

“YO CONOZCO MI HERENCIA, ¿Y TÚ?

!

FEDRA: La liberación femenina.
· Eurípides, Hipólito, 428 a.C.:
· Hermana de Ariadna, esposa de Teseo, madrastra de Hipólito.
· Paradigma de la liberación sexual femenina: primera mujer que aparece en la escena refiriendo sus
deseos amorosos.

!
TEXTOS:
1. EURÍPIDES, Hipólito, (Texto griego, Euripidis, Fabulae (ed. J. Diggle), Oxford, 1984;
Traducción: Núria Llagüerri Pubill)

!
· vv. 198-231:
Φα. αἴρετέ µου δέµας, ὀρθοῦτε κάρα:
λέλυµαι µελέων σύνδεσµα φίλων.
λάβετ᾽ εὐπήχεις χεῖρας, πρόπολοι.

200

βαρύ µοι κεφαλῆς ἐπίκρανον ἔχειν:
ἄφελ᾽, ἀµπέτασον βόστρυχον ὤµοις.
Τρ. θάρσει, τέκνον, καὶ µὴ χαλεπῶς
µετάβαλλε δέµας:
ῥᾷον δὲ νόσον µετά θ᾽ ἡσυχίας

205

καὶ γενναίου λήµατος οἴσεις.
µοχθεῖν δὲ βροτοῖσιν ἀνάγκη.
Φα. αἰαῖ:
πῶς ἂν δροσερᾶς ἀπὸ κρηνῖδος
καθαρῶν ὑδάτων πῶµ᾽ ἀρυσαίµαν,
ὑπό τ᾽ αἰγείροις ἔν τε κοµήτῃ

210

λειµῶνι κλιθεῖσ᾽ ἀναπαυσαίµαν;
Τρ. ὦ παῖ, τί θροεῖς;
οὐ µὴ παρ᾽ ὄχλῳ τάδε γηρύσῃ
µανίας ἔποχον ῥίπτουσα λόγον;
Φα. πέµπετέ µ᾽ εἰς ὄρος: εἶµι πρὸς ὕλαν

215

καὶ παρὰ πεύκας, ἵνα θηροφόνοι
στείβουσι κύνες
IES MOIXENT/IES ARABISTA RIBERA (Carcaixent)

Profa.: Núria Llagüerri 18
CURSO 2013/2014

“YO CONOZCO MI HERENCIA, ¿Y TÚ?

!

βαλιαῖς ἐλάφοις ἐγχριµπτόµεναι.
πρὸς θεῶν, ἔραµαι κυσὶ θωύξαι
καὶ παρὰ χαίταν ξανθὰν ῥῖψαι

220

Θεσσαλὸν ὅρπακ᾽, ἐπίλογχον ἔχουσ᾽
ἐν χειρὶ βέλος.
Τρ. τί ποτ᾽, ὦ τέκνον, τάδε κηραίνεις;
τί κυνηγεσίων καί σοι µελέτη;
τί δὲ κρηναίων νασµῶν ἔρασαι;

225

πάρα γὰρ δροσερὰ πύργοις συνεχὴς
κλειτύς, ὅθεν σοι πῶµα γένοιτ᾽ ἄν.
Φα. δέσποιν᾽ ἁλίας Ἄρτεµι Λίµνας
καὶ γυµνασίων τῶν ἱπποκρότων,
εἴθε γενοίµαν ἐν σοῖς δαπέδοις,

230

πώλους Ἐνέτας δαµαλιζοµένα.
FEDRA: ¡Levantad mi cuerpo, mantened recta mi cabeza! Se ha soltado la ligadura de mis
miembros. ¡Tomad mis hermosas manos, criadas! Me pesa el velo que cubre mi cabeza.
¡Quitádmelo! ¡Que mis rizos se esparzan por mis hombros!
NODRIZA: Ten paciencia, hija y no atormentes tu cuerpo, pues es más fácil sobrellevar la
enfermedad con tranquilidad y con el ánimo propio del noble. Sufrir es necesario para los
mortales.
F.: ¡Ay, ay! ¿Cómo podría obtener una bebida de aguas puras de una fuente de rocío y, bajo los
álamos negros, recostada en un prado frondoso, descansar?
N.: ¡Oh, hija! ¿Qué estás gritando? No dejes oír esto delante de la gente, arrojando palabras
inspiradas en la locura.
F.: ¡Llevadme al monte! Me voy al bosque y entre los pinos, donde los perros, asesinos de fieras,
corren persiguiendo ciervas moteadas. ¡Por los dioses! Deseo llamar a gritos a los perros y lanzar,
después de situarla junto a mi rubia caballera, la jabalina tesalia mientras sostengo en mi mano el
puntiagudo dardo.
N.: Hija, ¿por qué te inquieta esto¿ ¿Por qué te preocupa la caza? ¿Por qué ese deseo del agua de
las fuentes? Junto a las murallas hay una colina rica en agua donde podrás obtener tu bebida.
F.: ¡Ártemis! ¡Señora del mar y de los estadios que resuenan con los cascos de caballos! ¡Ojalá
pudiera estar en tierras domando potros vénetos!
IES MOIXENT/IES ARABISTA RIBERA (Carcaixent)

Profa.: Núria Llagüerri 19
CURSO 2013/2014

“YO CONOZCO MI HERENCIA, ¿Y TÚ?

!

· vv. 433- 476:
Τρ. δέσποιν᾽, ἐµοί τοι συµφορὰ µὲν ἀρτίως
ἡ σὴ παρέσχε δεινὸν ἐξαίφνης φόβον:
νῦν δ᾽ ἐννοοῦµαι φαῦλος οὖσα, κἀν βροτοῖς

435

αἱ δεύτεραί πως φροντίδες σοφώτεραι.
οὐ γὰρ περισσὸν οὐδὲν οὐδ᾽ ἔξω λόγου
πέπονθας, ὀργαὶ δ᾽ ἐς σ᾽ ἀπέσκηψαν θεᾶς.
ἐρᾷς: τί τοῦτο θαῦµα; σὺν πολλοῖς βροτῶν.
κἄπειτ᾽ ἔρωτος οὕνεκα ψυχὴν ὀλεῖς;

440

οὔ τἄρα λύει τοῖς ἐρῶσι τῶν πέλας,
ὅσοι τε µέλλουσ᾽, εἰ θανεῖν αὐτοὺς χρεών.
Κύπρις γὰρ οὐ φορητὸν ἢν πολλὴ ῥυῇ,
ἣ τὸν µὲν εἴκονθ᾽ ἡσυχῇ µετέρχεται,
ὃν δ᾽ ἂν περισσὸν καὶ φρονοῦνθ᾽ εὕρῃ µέγα,

445

τοῦτον λαβοῦσα πῶς δοκεῖς καθύβρισεν.
φοιτᾷ δ᾽ ἀν᾽ αἰθέρ᾽, ἔστι δ᾽ ἐν θαλασσίῳ
κλύδωνι Κύπρις, πάντα δ᾽ ἐκ ταύτης ἔφυ:
ἥδ᾽ ἐστὶν ἡ σπείρουσα καὶ διδοῦσ᾽ ἔρον,
οὗ πάντες ἐσµὲν οἱ κατὰ χθόν᾽ ἔκγονοι.

450

ὅσοι µὲν οὖν γραφάς τε τῶν παλαιτέρων
ἔχουσιν αὐτοί τ᾽ εἰσὶν ἐν µούσαις ἀεὶ
ἴσασι µὲν Ζεὺς ὥς ποτ᾽ ἠράσθη γάµων
Σεµέλης, ἴσασι δ᾽ ὡς ἀνήρπασέν ποτε
ἡ καλλιφεγγὴς Κέφαλον ἐς θεοὺς Ἕως

455

ἔρωτος οὕνεκ᾽: ἀλλ᾽ ὅµως ἐν οὐρανῷ
ναίουσι κοὐ φεύγουσιν ἐκποδὼν θεούς,
στέργουσι δ᾽, οἶµαι, ξυµφορᾷ νικώµενοι.
σὺ δ᾽ οὐκ ἀνέξῃ; χρῆν σ᾽ ἐπὶ ῥητοῖς ἄρα
πατέρα φυτεύειν, ἢ 'πὶ δεσπόταις θεοῖς

460

ἄλλοισιν, εἰ µὴ τούσδε γε στέρξεις νόµους.
πόσους δοκεῖς δὴ κάρτ᾽ ἔχοντας εὖ φρενῶν
νοσοῦνθ᾽ ὁρῶντας λέκτρα µὴ δοκεῖν ὁρᾶν;
IES MOIXENT/IES ARABISTA RIBERA (Carcaixent)

Profa.: Núria Llagüerri 20
CURSO 2013/2014

“YO CONOZCO MI HERENCIA, ¿Y TÚ?
πόσους δὲ παισὶ πατέρας ἡµαρτηκόσι
συνεκκοµίζειν Κύπριν; ἐν σοφοῖσι γὰρ

465

τάδ᾽ ἐστὶ θνητῶν, λανθάνειν τὰ µὴ καλά.
οὐδ᾽ ἐκπονεῖν τοι χρὴ βίον λίαν βροτούς:
οὐδὲ στέγην γὰρ ᾗ κατηρεφεῖς δόµοι
καλῶς ἀκριβώσαις ἄν: ἐς δὲ τὴν τύχην
πεσοῦσ᾽ ὅσην σύ, πῶς ἂν ἐκνεῦσαι δοκεῖς;

470

ἀλλ᾽ εἰ τὰ πλείω χρηστὰ τῶν κακῶν ἔχεις,
ἄνθρωπος οὖσα κάρτα γ᾽ εὖ πράξειας ἄν.
ἀλλ᾽, ὦ φίλη παῖ, λῆγε µὲν κακῶν φρενῶν,
λῆξον δ᾽ ὑβρίζουσ᾽: οὐ γὰρ ἄλλο πλὴν ὕβρις
τάδ᾽ ἐστί, κρείσσω δαιµόνων εἶναι θέλειν,

475

τόλµα δ᾽ ἐρῶσα: θεὸς ἐβουλήθη τάδε.
NODRIZA: Señora, tu desgracia repentinamente me produjo un terrible terror conveniente, pero
ahora me he dado cuenta de que es algo sin importancia y, entre los mortales, ¡cuán más sabia son
las segundas reflexiones! Así pues, no hay nada extraordinario en lo que estás padeciendo, sino que
la cólera de un dios se ha abalanzado sobre ti. Estás enamorada (¿qué maravilla hay en eso?),
ocurre a muchos mortales. ¿A causa del amor vas a destruir tu alma? Menudo beneficio para los
enamorados de ahora, todos aquellos que se preocupan, si morir es lo mejor para ellos. Cipris no
es muy soportable cuando acomete, ésta hace partícipe de la tranquilidad al que cede, en cambio,
al extraordinario y que piensa grandes cosas para sí, a éste (¿qué te parece?), lo maltrata hasta
matarlo. Cipris va caminando por el Éter y está en las olas del mar, todo se origina de ella. Es la
que siembra y reparte el amor del que provenimos todos los que estamos en la tierra. Ciertamente,
todos los que tienen los escritos de los antiguos y ellos mismos simple están en compañía de las
Musas, conocen que Zeus una vez ardió en deseos de unirse a Semele, y conocen que la Aurora de
hermoso resplandor raptó a Céfalo a la morada de los dioses a causa del amor. Y, sin embargo, en
los cielos habitan y no huyen fuera del ámbito de los dioses, sino que, creo, se contentan con ser
vencidos por esta desgracia. Y, ¿tú no vas a aceptarla? Es necesario que tu padre te hubiera
engendrado bajo otras condiciones o bajo el dominio de otros dioses, si no te contentas con estas
leyes. ¿Cuántos crees que, teniendo buen juicio, viendo su lecho mancillado, hacen que no lo ven?
¿Cuántos padres colaboran con sus hijos en los asuntos de Cipris? Pues, entre los sabios de los
mortales existe este dicho: ocultar lo que no es hermoso. No es necesario castigar en exceso la vida
de los mortales, pues no son capaces de ajustar con exactitud el techo con se cubre una casa. Y tú,
IES MOIXENT/IES ARABISTA RIBERA (Carcaixent)

Profa.: Núria Llagüerri 21
CURSO 2013/2014

“YO CONOZCO MI HERENCIA, ¿Y TÚ?

que has caído en una desgracia similar, ¿crees que vas a esquivarla? Pues, si tienes más bienes que
males, aun siendo humana, de cierto eres enteramente afortunada. Venga, mi querida niña, deja de
pensar en el mal, deja de comportarte insolentemente, pues no otra cosa que insolencia es eso:
querer ser mejor que las divinidades. Atrévete a amar: una divinidad lo ha querido.

!
· vv. 490-506; 509-515.
Τρ. τί σεµνοµυθεῖς; οὐ λόγων εὐσχηµόνων

490

δεῖ σ᾽, ἀλλὰ τἀνδρός. ὡς τάχος διιστέον,
τὸν εὐθὺν ἐξειπόντας ἀµφὶ σοῦ λόγον.
εἰ µὲν γὰρ ἦν σοι µὴ 'πὶ συµφοραῖς βίος
τοιαῖσδε, σώφρων δ᾽ οὖσ᾽ ἐτύγχανες γυνή,
οὐκ ἄν ποτ᾽ εὐνῆς οὕνεχ᾽ ἡδονῆς τε σῆς

495

προῆγον ἄν σε δεῦρο: νῦν δ᾽ ἀγὼν µέγας
σῶσαι βίον σόν, κοὐκ ἐπίφθονον τόδε.
Φα. ὦ δεινὰ λέξασ᾽, οὐχὶ συγκλῄσεις στόµα
καὶ µὴ µεθήσεις αὖθις αἰσχίστους λόγους;
Τρ. αἴσχρ᾽, ἀλλ᾽ ἀµείνω τῶν καλῶν τάδ᾽ ἐστί σοι:

500

κρεῖσσον δὲ τοὔργον, εἴπερ ἐκσώσει γέ σε,
ἢ τοὔνοµ᾽, ᾧ σὺ κατθανῇ γαυρουµένη.
Φα. ἆ µή σε πρὸς θεῶν — εὖ λέγεις γάρ, αἰσχρὰ δέ —
πέρα προβῇς τῶνδ᾽: ὡς ὑπείργασµαι µὲν εὖ
ψυχὴν ἔρωτι, τᾀσχρὰ δ᾽ ἢν λέγῃς καλῶς,

505

ἐς τοῦθ᾽ ὃ φεύγω νῦν ἀναλωθήσοµαι.
[…]
ἔστιν κατ᾽ οἴκους φίλτρα µοι θελκτήρια
ἔρωτος, ἦλθε δ᾽ ἄρτι µοι γνώµης ἔσω,

510

ἅ σ᾽ οὔτ᾽ ἐπ᾽ αἰσχροῖς οὔτ᾽ ἐπὶ βλάβῃ φρενῶν
παύσει νόσου τῆσδ᾽, ἢν σὺ µὴ γένῃ κακή.
δεῖ δ᾽ ἐξ ἐκείνου δή τι τοῦ ποθουµένου
σηµεῖον, ἢ πλόκον τιν᾽ ἢ πέπλων ἄπο,
λαβεῖν, συνάψαι τ᾽ ἐκ δυοῖν µίαν χάριν.

515

!
!
IES MOIXENT/IES ARABISTA RIBERA (Carcaixent)

Profa.: Núria Llagüerri 22
“YO CONOZCO MI HERENCIA, ¿Y TÚ?

CURSO 2013/2014

!

NODRIZA: ¿Por qué hablas tan pomposamente? No estás necesitada de palabras decorosas, sino
de este hombre. Hay que decírselo lo más rápido posible, diciéndoselo sin palabras ambiguas,
pues, si tu vida no estuviera en estas desgracias y fueras una mujer sensata, nunca te conduciría
allí al lecho por causa de tu placer. Pero, ahora, hay un gran combate para salvar tu vida y no se
puede rehusar.
FEDRA: ¡Oh! Estás diciendo algo horrible, ¿no cerrarás la boca y no ofrecerás palabras palabras
llenas de vergüenza?
N.: Vergonzosas, pero para ti mejores que bellas. Es mucho mejor la acción, si te salva, que el
nombre que te va a matar llena de orgullo.
F.: ¡No! Te lo suplico por los dioses (pues dices bien, pero es horrible), no sigas adelante. Mi alma
ha sido labrada profundamente por el amor, si hablas hermosamente de lo que es horrible, ahora
me consumirá aquello de lo que huyo.
N.: […] Precisamente me acaba de venir a la mente: en mi casa hay filtros y remedios para el amor
que no te llevarán ni a lo horrible ni perjudicarán tu mente: te curarán esta enfermedad y no
tengas miedo. Pero se precisa una prenda del amado, o tomar algún mechón de su cabello o un
fragmento de su vestido y de los dos hacer un solo objeto de amor.

!
2. OVIDIO, Heroidas, (Texto latín: Intratext Digital Library; Traducción: Ana Pérez Vega,
2000)

!
· IV, 9-21:
ter tecum conata loqui, ter inutilis haesit
lingua, ter in primo destitit ore sonus.
qua licet et sequitur, pudor est miscendus amori;
dicere quae puduit, scribere iussit amor.
quidquid Amor iussit, non est contemnere tutum;
regnat et in dominos ius habet ille deos.
ille mihi primo dubitanti scribere dixit:
«scribe! dabit victas ferreus ille manus.»
adsit et, ut nostras avido fovet igne medullas,
figat sic animos in mea vota tuos.
non ego nequitia socialia foedera rumpam;
IES MOIXENT/IES ARABISTA RIBERA (Carcaixent)

Profa.: Núria Llagüerri 23
“YO CONOZCO MI HERENCIA, ¿Y TÚ?

CURSO 2013/2014

fama -- velim quaeras -- crimine nostra vacat.
venit amor gravius quo serior. urimur intus,
urimur, et caecum pectora vulnus habent;
Tres veces he intentado hablar contigo, y las tres veces se me trabó incapaz la lengua, tres veces
huyó de mí la voz, a flor de labios. Hasta donde se puede y resulta, el amor debe combinarse con el
pudor; ahora Amor me manda decir y escribir lo que no se debe. Lo que Amor ha mandado no es
cosa segura despreciarle; él gobierna y tiene poder sobre los dioses soberanos. Él me ha dicho,
cuando al principio dudaba si escribirte: “¡Escribe! Ese duro corazón rendirá sus manos
sometidas”. Que él me asista, y que igual que a mi fuego devorador me recalienta las entrañas, así
te clave a ti sus flechas en el corazón que yo deseo. No romperé yo por liviandades el pacto de los
esposos; mi reputación, pregunta por ahí, está libre de mancha. El amor me ha llegado tanto más
recio cuanto más tardío. Me quemo por dentro, me quemo y en el pecho guardo una herida sin boca
[…]

!
· IV, 67-75:
tempore quo nobis inita est Cerealis Eleusin
-- Gnosia me vellem detinuisset humus -tunc mihi praecipue (nec non tamen ante) placebas;
acer in extremis ossibus haesit amor.
candida vestis erat, praecincti flore capilli,
flava verecundus tinxerat ora rubor;
quemque vocant aliae vultum rigidumque trucemque,
pro rigido Phaedra iudice fortis erat.
En el tiempo en el que entré en la Eleusis de Ceres - ojalá la tierra de Cnosos no me hubiera dejado
salir -, entonces me empezaste a gustar de forma especial (aunque ya me gustabas antes); un amor
desesperado se me hundió hasta la médula de los huesos. Ibas vestido de blanco, una guirnalda te
adornaba el pelo, y un pudoroso rubor teñía tu cara morena; el rostro que otras dicen que es severo
y violento, a juicio de Fedra no era severo, sino viril.

!
· IV. 148-151; 153-157:
qui mihi nunc saevit, sic tibi parcat amor!
non ego dedignor supplex humilisque precari.
heu! ubi nunc fastus altaque verba? iacent! […]
IES MOIXENT/IES ARABISTA RIBERA (Carcaixent)

Profa.: Núria Llagüerri 24
“YO CONOZCO MI HERENCIA, ¿Y TÚ?

CURSO 2013/2014

victa precor genibusque tuis regalia tendo
bracchia. quid deceat non videt ullus amans.
depuduit profugusque pudor sua signa reliquit.
Da veniam fasse duraque corda doma!
Ese Amor, que está siendo tan cruel conmigo, ojalá se apiade de ti a cambio. No me avergüenzo de
pedírtelo de rodillas, como una suplicante. ¡Oh! ¿Dónde está mi orgullo y las palabras altaneras?
Han muerto.[…] Ahora derrotada te suplico y tiendo hacia tus rodillas mis brazos de reina. El que
ama no sabe lo que es la vergüenza. He perdido el pudor: ha desertado, abandonando sus
estandartes. Perdona a esta rea confesa y domeña tu duro corazón.

!
3. MARGUERITE YOURCENAR (1903-1987), Fuegos, 1957 (Traducción española: Emma
Calatayud, Madrid, 2002)
· “Fedra o la desesperación”, pp. 27-30:

!
Su estupor al ver a Hipólito es como el de una viajera que ha desandado camino sin saberlo: el
perfil de aquel niño le recuerda a Knossos y el hacha de dos filos. Ella lo odia, ella lo cría; él crece
contra ella, rechazado su odio, habituado desde siempre a desconfiar de las mujeres, […]. Crea a
Hipólito a cada instante. Su amor es un incesto. No puede matar al muchacho sin cometer una
especia de infanticidio. […] Entre las sábanas humedecidas con el sudor de la fiebre, se consuela
mediante susurros de confesiones, como aquellas confidencias de su infancia que balbuceaba
abrazada al cuello de su nodriza. Mama su desgracia; se convierte, por fin, en la miserable sirvienta
de Fedra. Ante la frialdad de Hipólito, imita al sol cuando choca con un cristal: se transforma en
espectro. […] No lo ha vuelto a ver, desde la gran escena del tercer acto; ella ha muerto por su
causa; a causa de ella él no ha vivido. Él sólo le debe la muerte, mientras que ella le debe los
espasmos de una inextinguible agonía. Tiene derecho a hacerle responsable de su crimen, de su
inmortalidad sospechosa en labios de poetas, que la utilizarán para expresar sus aspiraciones […].

!
4. BIEL MESQUIDA, Els missatgers no arriben mai, Pollença, 2012, pp. 15-24: “Enona diu
allò que sent”:
Sóc aquesta dona valenta i coratjosa, Enona, que ara mateix, Fedra, necessites més que mai quan
per mor d’aquest destí funest, has caigut dins el parany d’un enamorament culpable: el teu fillastre
Hipòlit s’ha ficat dins la teva sang com un verí i per molt que vulguis no hi ha manera de treure’l,
IES MOIXENT/IES ARABISTA RIBERA (Carcaixent)

Profa.: Núria Llagüerri 25
“YO CONOZCO MI HERENCIA, ¿Y TÚ?

CURSO 2013/2014

de guarir-te, i agonitzes en la meva companyia que només et pot cercar calmants poderosos per a un
mal fondo que no té cura. […]
Jo sabia que no li convenia gens aquella solellada a una Fedra malalta i que des de feia nits no podia
dormir i delirava continuament.
Estimada Enona, ensumo aquesta flaire divina, no ¿diuen que la flor de tarongers cura tots els mals?
Necessito un remei fort que em desfermi aquests nervits nuats que tinc a la boca del cor i que em
pugen a poc a poc cap a la gola i em lleven l’alè com unes mans d’assassí: ¿no trobes, Enona, que
les pastilles pels nervis no m’han fet res i aquell tremolor que m’ha pegat abans de dinar no s’atura
de sacsejar-me de dalt a baix?
Vull que em preparos una d’aquelles tisanes teves, enona, que em deixen mig estabornida, incapaç
de pensar en res, de sentir res.
[…]
¿I Hipòlit? Enona estimada, ¿on és Hipòlit que no m’ha dit res des d’ahir vespre i avui ni tan sols no
ha comparegut a dinar?
[…]
Vaig partir depressa cap a la cuina per preparar un brevatge amb valeriana, cabellet i flor d’espí que
sempre li anava de primera per calmar aquells fogots i, alhora, fer un conjur de fulles d’ortiga, oli
de dragó i cabeces d’all amb aquella oració que ma mare m’havia deixat al llit de mort.
[…]
Podria pintar como si fos ara el moment en què Hipòlit va arribar d’imprevist a can Solana: Fedra i
jo sortíem per anar a cal joier i just quan començàvem a davallar per l’escalinata, ell va aparèixer al
centre del pati: semblava un Teseu jove, bell, poderóa, i un calfred de terror em travessà l’esquena.
Puc donar testimoni de la torbació de Fedra per aquell jove tan plantós que pujava cap a ella atret
com un imant.
Hipòlit li va besar la mà i Fedra quedà enlluernada per aquell fillaastre alt i bru que feia vint anys
que no havia vist, i decidí que ja no sortiríem.
Vaig passar una penada quan vaig veure com Fedra se’l menjava de viu en viu amb la mirada
mentre brindaven a la sala groga i ella desitjava saber fil per randa la seva vida.

!

IES MOIXENT/IES ARABISTA RIBERA (Carcaixent)

Profa.: Núria Llagüerri 26

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Adonis y Venus
Adonis y VenusAdonis y Venus
Adonis y Venus
lupemm
 
Crónicas de un loco
Crónicas de un locoCrónicas de un loco
Crónicas de un loco
alfrodo2812
 
Eu coñezo a miña herdanza asorey 12-12-12
Eu coñezo a miña herdanza  asorey 12-12-12Eu coñezo a miña herdanza  asorey 12-12-12
Eu coñezo a miña herdanza asorey 12-12-12
iesasorey
 

Was ist angesagt? (18)

Avivando la llama
Avivando la llamaAvivando la llama
Avivando la llama
 
Contigo en la distancia - Primeras páginas.
Contigo en la distancia - Primeras páginas.Contigo en la distancia - Primeras páginas.
Contigo en la distancia - Primeras páginas.
 
Sade
SadeSade
Sade
 
Los cuentos del doctor blood
Los cuentos del doctor bloodLos cuentos del doctor blood
Los cuentos del doctor blood
 
La desconocida del senna
La desconocida del sennaLa desconocida del senna
La desconocida del senna
 
El sabio tibetano
El sabio tibetanoEl sabio tibetano
El sabio tibetano
 
Marianela
MarianelaMarianela
Marianela
 
Venus Y Adonis Por Nicolas Angaramo
Venus Y Adonis Por Nicolas AngaramoVenus Y Adonis Por Nicolas Angaramo
Venus Y Adonis Por Nicolas Angaramo
 
Adonis y Venus
Adonis y VenusAdonis y Venus
Adonis y Venus
 
Crónicas de un loco
Crónicas de un locoCrónicas de un loco
Crónicas de un loco
 
Poemas 25 n
Poemas 25 nPoemas 25 n
Poemas 25 n
 
El canto de valentina, vlentinota y otros cantos
El  canto de valentina, vlentinota y otros cantosEl  canto de valentina, vlentinota y otros cantos
El canto de valentina, vlentinota y otros cantos
 
Eu coñezo a miña herdanza asorey 12-12-12
Eu coñezo a miña herdanza  asorey 12-12-12Eu coñezo a miña herdanza  asorey 12-12-12
Eu coñezo a miña herdanza asorey 12-12-12
 
Tiempo de caminar guión obra de teatro
Tiempo de caminar guión obra de teatroTiempo de caminar guión obra de teatro
Tiempo de caminar guión obra de teatro
 
Ovidio
OvidioOvidio
Ovidio
 
Venus Y Adonis
Venus Y AdonisVenus Y Adonis
Venus Y Adonis
 
Comedia cestita
Comedia cestitaComedia cestita
Comedia cestita
 
Mundodelibros: La Ladrona De Libros- Zusak Markus
Mundodelibros: La Ladrona De Libros- Zusak MarkusMundodelibros: La Ladrona De Libros- Zusak Markus
Mundodelibros: La Ladrona De Libros- Zusak Markus
 

Ähnlich wie Yo conozo mi herencia 2014

Amor en la literatura tercero ecc
Amor en la literatura tercero eccAmor en la literatura tercero ecc
Amor en la literatura tercero ecc
"Las Profes Talks"
 
Rimbaud, arthur una temporada en el infierno
Rimbaud, arthur   una temporada en el infiernoRimbaud, arthur   una temporada en el infierno
Rimbaud, arthur una temporada en el infierno
Kelita Vanegas
 
El dictado del muerto
El dictado del muertoEl dictado del muerto
El dictado del muerto
rafaelcadena
 
Frases De Arthur Rimbaud Una Temporada En El Infierno.Karla.Doc
Frases De Arthur Rimbaud Una Temporada En El Infierno.Karla.DocFrases De Arthur Rimbaud Una Temporada En El Infierno.Karla.Doc
Frases De Arthur Rimbaud Una Temporada En El Infierno.Karla.Doc
colegio cooperativo campestre
 
Juan ramon molina analisis biografico
Juan ramon molina analisis biograficoJuan ramon molina analisis biografico
Juan ramon molina analisis biografico
ramonamedina
 

Ähnlich wie Yo conozo mi herencia 2014 (20)

Carta_de_amor(1).pdf
Carta_de_amor(1).pdfCarta_de_amor(1).pdf
Carta_de_amor(1).pdf
 
Amor en la literatura tercero ecc
Amor en la literatura tercero eccAmor en la literatura tercero ecc
Amor en la literatura tercero ecc
 
Antígona de Sófocles
Antígona de SófoclesAntígona de Sófocles
Antígona de Sófocles
 
Poesía para jóvenes
Poesía para jóvenesPoesía para jóvenes
Poesía para jóvenes
 
RUTA HERNANDIANA
RUTA HERNANDIANARUTA HERNANDIANA
RUTA HERNANDIANA
 
Poemario
PoemarioPoemario
Poemario
 
Poemario
PoemarioPoemario
Poemario
 
Rimbaud, arthur una temporada en el infierno
Rimbaud, arthur   una temporada en el infiernoRimbaud, arthur   una temporada en el infierno
Rimbaud, arthur una temporada en el infierno
 
Francisco De Aldana
Francisco De AldanaFrancisco De Aldana
Francisco De Aldana
 
El arte en la nueva era
El arte en la nueva eraEl arte en la nueva era
El arte en la nueva era
 
Esculpiendo Palabras - José Ernesto Vergara Cantillo
Esculpiendo Palabras - José Ernesto Vergara CantilloEsculpiendo Palabras - José Ernesto Vergara Cantillo
Esculpiendo Palabras - José Ernesto Vergara Cantillo
 
José Larralde
José LarraldeJosé Larralde
José Larralde
 
El dictado del muerto
El dictado del muertoEl dictado del muerto
El dictado del muerto
 
Frases De Arthur Rimbaud Una Temporada En El Infierno.Karla.Doc
Frases De Arthur Rimbaud Una Temporada En El Infierno.Karla.DocFrases De Arthur Rimbaud Una Temporada En El Infierno.Karla.Doc
Frases De Arthur Rimbaud Una Temporada En El Infierno.Karla.Doc
 
Diario
DiarioDiario
Diario
 
Diario
DiarioDiario
Diario
 
Antologia corrientes literarias 3f
Antologia corrientes literarias 3fAntologia corrientes literarias 3f
Antologia corrientes literarias 3f
 
Poemas de juan ramon molina
Poemas de juan ramon molinaPoemas de juan ramon molina
Poemas de juan ramon molina
 
Antología hernandiana para el recital poético-musical
Antología hernandiana para el recital poético-musicalAntología hernandiana para el recital poético-musical
Antología hernandiana para el recital poético-musical
 
Juan ramon molina analisis biografico
Juan ramon molina analisis biograficoJuan ramon molina analisis biografico
Juan ramon molina analisis biografico
 

Mehr von Núria Yagüerri (8)

Clitemnestra disruptiva esquema
Clitemnestra disruptiva esquemaClitemnestra disruptiva esquema
Clitemnestra disruptiva esquema
 
Clitemnestra disruptiva esquema
Clitemnestra disruptiva esquemaClitemnestra disruptiva esquema
Clitemnestra disruptiva esquema
 
La guerra de les gàl·lies 2
La guerra de les gàl·lies 2La guerra de les gàl·lies 2
La guerra de les gàl·lies 2
 
PROGRAMA COMPLETO I FORO GRATUV JÓVENES INVESTIGADORES - XVIII CONGRESO GRATUV
PROGRAMA COMPLETO I FORO GRATUV JÓVENES INVESTIGADORES - XVIII CONGRESO GRATUVPROGRAMA COMPLETO I FORO GRATUV JÓVENES INVESTIGADORES - XVIII CONGRESO GRATUV
PROGRAMA COMPLETO I FORO GRATUV JÓVENES INVESTIGADORES - XVIII CONGRESO GRATUV
 
La guerra de les Gàl·lies 1
La guerra de les Gàl·lies 1La guerra de les Gàl·lies 1
La guerra de les Gàl·lies 1
 
La historiografía latina
La historiografía latinaLa historiografía latina
La historiografía latina
 
El teatro griego (I): La Tragedia griega
El teatro griego (I): La Tragedia griegaEl teatro griego (I): La Tragedia griega
El teatro griego (I): La Tragedia griega
 
Programa Congreso GRATUV 2013: "A la sombra de los héroes: Personajes secunda...
Programa Congreso GRATUV 2013: "A la sombra de los héroes: Personajes secunda...Programa Congreso GRATUV 2013: "A la sombra de los héroes: Personajes secunda...
Programa Congreso GRATUV 2013: "A la sombra de los héroes: Personajes secunda...
 

Yo conozo mi herencia 2014

  • 1. CURSO 2013/2014 “YO CONOZCO MI HERENCIA, ¿Y TÚ? ! CLITEMNESTRA: La mujer que toma el papel que la sociedad otorga tradicionalmente al varón. · Esquilo, Orestíada. 458 a.C.: trilogía que trata la concatenación de asesinatos producida en la familia de los Atridas. También trataron la historia de los Atridas Sófocles y Eurípides en tragedias que hemos conservado hasta nuestros días. · Esposa de Agamenón y madre de Electra, Orestes e Ifigenia. Asesina a Agamenón y, por venganza, Orestes le da muerte. · Paradigma de la mujer que toma el papel que la sociedad otorga tradicionalmente al varón: reivindicación del lugar de la mujer en la sociedad. ! 1. ESQUILO, Agamenón, (Texto griego: Eschilo, Orestea (intr. V. Di Benedetto, trad.ed. not.: E. Medda, l. Batezzato, Maria Pia Pattoni, Milan, 1997; Traducción: B. Perea Morales, 2000) ! · vv. 859-865; 887-894: Κλ. […] µαθοῦσ᾽, ἐµαυτῆς δύσφορον λέξω βίον τοσόνδ᾽ ὅσον περ οὗτος ἦν ὑπ᾽ Ἰλίῳ. 860 τὸ µὲν γυναῖκα πρῶτον ἄρσενος δίχα ἧσθαι δόµοις ἔρηµον ἔκπαγλον κακόν, πολλὰς κλύουσαν κληδόνας παλιγκότους: καὶ τὸν µὲν ἥκειν, τὸν δ᾽ ἐπεσφέρειν κακοῦ κάκιον ἄλλο πῆµα, λάσκοντας δόµοις. 865 […] ἔµοιγε µὲν δὴ κλαυµάτων ἐπίσσυτοι πηγαὶ κατεσβήκασιν, οὐδ᾽ ἔνι σταγών. ἐν ὀψικοίτοις δ᾽ ὄµµασιν βλάβας ἔχω τὰς ἀµφί σοι κλαίουσα λαµπτηρουχίας 890 ἀτηµελήτους αἰέν. ἐν δ᾽ ὀνείρασιν λεπταῖς ὑπαὶ κώνωπος ἐξηγειρόµην ῥιπαῖσι θωύσσοντος, ἀµφί σοι πάθη ὁρῶσα πλείω τοῦ ξυνεύδοντος χρόνου. ! ! IES MOIXENT/IES ARABISTA RIBERA (Carcaixent) Profa.: Núria Llagüerri 1
  • 2. CURSO 2013/2014 “YO CONOZCO MI HERENCIA, ¿Y TÚ? ! CLITEMNESTRA: No voy a contarte algo aprendido de otras personas, sino las penas de mi propia vida, mientras él estaba al pie de Ilión. En primer lugar, que una mujer se quede en su casa, lejos de su hombre, es una terrible desgracia. Oye continuamente rumores malignos: apenas ha llegado uno cuando otro trae un sufrimiento más grave que el anterior, todos diciendo a gritos desgracias para su casa. […] Las fuentes del llanto que otrora manaban como torrentes, se me han secado. Ya no me queda ni una sola gota. Tengo enfermos mis ojos de acostarme al amanecer, por pasarme la noche llorando el que la antorcha que me había de anunciar tu regreso jamás encendiera. De mis sueños me despertaba con el leve vuelo de un ruboroso mosquito, mientras veía en mis pesadillas en torno a ti un mayor número de sufrimientos de los que cabía en el tiempo que estaba dormida. ! · vv. 1372-1407: Κλ. πολλῶν πάροιθεν καιρίως εἰρηµένων τἀναντί᾽ εἰπεῖν οὐκ ἐπαισχυνθήσοµαι. πῶς γάρ τις ἐχθροῖς ἐχθρὰ πορσύνων, φίλοις δοκοῦσιν εἶναι, πηµονῆς ἀρκύστατ᾽ ἂν 1375 φράξειεν, ὕψος κρεῖσσον ἐκπηδήµατος; ἐµοὶ δ᾽ ἀγὼν ὅδ᾽ οὐκ ἀφρόντιστος πάλαι νείκης παλαιᾶς ἦλθε, σὺν χρόνῳ γε µήν: ἕστηκα δ᾽ ἔνθ᾽ ἔπαισ᾽ ἐπ᾽ ἐξειργασµένοις. οὕτω δ᾽ ἔπραξα, καὶ τάδ᾽ οὐκ ἀρνήσοµαι: 1380 ὡς µήτε φεύγειν µήτ᾽ ἀµύνεσθαι µόρον, ἄπειρον ἀµφίβληστρον, ὥσπερ ἰχθύων, περιστιχίζω, πλοῦτον εἵµατος κακόν. παίω δέ νιν δίς: κἀν δυοῖν οἰµωγµάτοιν µεθῆκεν αὑτοῦ κῶλα: καὶ πεπτωκότι 1385 τρίτην ἐπενδίδωµι, τοῦ κατὰ χθονὸς Διὸς νεκρῶν σωτῆρος εὐκταίαν χάριν. οὕτω τὸν αὑτοῦ θυµὸν ὁρµαίνει πεσών: κἀκφυσιῶν ὀξεῖαν αἵµατος σφαγὴν βάλλει µ᾽ ἐρεµνῇ ψακάδι φοινίας δρόσου, 1390 χαίρουσαν οὐδὲν ἧσσον ἢ διοσδότῳ IES MOIXENT/IES ARABISTA RIBERA (Carcaixent) Profa.: Núria Llagüerri 2
  • 3. CURSO 2013/2014 “YO CONOZCO MI HERENCIA, ¿Y TÚ? ! γάνει σπορητὸς κάλυκος ἐν λοχεύµασιν. ὡς ὧδ᾽ ἐχόντων, πρέσβος Ἀργείων τόδε, χαίροιτ᾽ ἄν, εἰ χαίροιτ᾽, ἐγὼ δ᾽ ἐπεύχοµαι. εἰ δ᾽ ἦν πρεπόντων ὥστ᾽ ἐπισπένδειν νεκρῷ, 1395 τῷδ᾽ ἂν δικαίως ἦν, ὑπερδίκως µὲν οὖν. τοσῶνδε κρατῆρ᾽ ἐν δόµοις κακῶν ὅδε πλήσας ἀραίων αὐτὸς ἐκπίνει µολών. Χορ. θαυµάζοµέν σου γλῶσσαν, ὡς θρασύστοµος, ἥτις τοιόνδ᾽ ἐπ᾽ ἀνδρὶ κοµπάζεις λόγον. 1400 Κλ. πειρᾶσθέ µου γυναικὸς ὡς ἀφράσµονος: ἐγὼ δ᾽ ἀτρέστῳ καρδίᾳ πρὸς εἰδότας λέγω: σὺ δ᾽ αἰνεῖν εἴτε µε ψέγειν θέλεις ὅµοιον. οὗτός ἐστιν Ἀγαµέµνων, ἐµὸς πόσις, νεκρὸς δέ, τῆσδε δεξιᾶς χερὸς 1405 ἔργον, δικαίας τέκτονος. τάδ᾽ ὧδ᾽ ἔχει. CLITEMNESTRA: No sentiré vergüenza de decir lo contrario de lo que he dicho antes según era oportuno, pues, al andar tramando acciones hostiles contra unos enemigos que tienen apariencia de ser amigos, ¿cómo se les podría tender una trampa con mayor altura que la medida de su salto? Sí. Con el tiempo acabó por llegarme este combate que yo tenía meditado desde antiguo, debido a una vieja querella. Aquí estoy en pie, donde yo he herido, junto a lo que ya está realizado. Lo hice de modo - no voy a negarlo - que no pudiera evitar la muerte sin defenderse. Lo envolví en una red inextricable, como para peces: un suntuoso manto pérfido. Dos veces lo herí, y con dos gemidos dobló sus rodillas. Una vez caído, le di el tercer golpe, como ofrenda de gracias al Zeus subterráneo salvador de los muertos. De esta manera, una vez caído, fue perdiendo el calor de su corazón y exhalando en su aliento con ímpetu la sangre al brotar del degüello. Me salpicaron las negras gotas del sangriento rocío, y no me puse menos alegre que la sementera de trigo cuando empieza a brotar con la lluvia que Zeus concede. Así están las cosas, venerable asamblea de argivos aquí presente. Podéis alegrados, si esto os causa alegría, que yo me glorío. Si estuviera bien y se pudieran hacer libaciones por un cadáver, aquí sería justo, más que justo, en verdad. ¡Tan graves son los malditos crímenes de que éste en casa llenó la cráter que él personalmente ha apurado al volver! IES MOIXENT/IES ARABISTA RIBERA (Carcaixent) Profa.: Núria Llagüerri 3
  • 4. CURSO 2013/2014 “YO CONOZCO MI HERENCIA, ¿Y TÚ? ! CORIFEO: ¡Nos asombra tu lengua! ¡Cuán audaz al jactarte con ese lenguaje junto al cadáver de tu marido! CLITEMNESTRA: Intentáis sorprenderme, como si yo fuera una mujer irreflexiva. Pero yo os hablo con intrépido corazón - lo sabéis muy bien -, me da igual que quieras elogiarme o censurarme. Éste es Agamenón, mi esposo, per cadáver. Obra es ello de esta diestra mano, un justo artífice. Esto es así. ! · vv. 1412-1425; 1431-1435: Κλ. νῦν µὲν δικάζεις ἐκ πόλεως φυγὴν ἐµοὶ καὶ µῖσος ἀστῶν δηµόθρους τ᾽ ἔχειν ἀράς, οὐδὲν τότ᾽ ἀνδρὶ τῷδ᾽ ἐναντίον φέρων: ὃς οὐ προτιµῶν, ὡσπερεὶ βοτοῦ µόρον, 1415 µήλων φλεόντων εὐπόκοις νοµεύµασιν, ἔθυσεν αὑτοῦ παῖδα, φιλτάτην ἐµοὶ ὠδῖν᾽, ἐπῳδὸν Θρῃκίων ἀηµάτων. οὐ τοῦτον ἐκ γῆς τῆσδε χρῆν σ᾽ ἀνδρηλατεῖν, µιασµάτων ἄποιν᾽; ἐπήκοος δ᾽ ἐµῶν 1420 ἔργων δικαστὴς τραχὺς εἶ. λέγω δέ σοι τοιαῦτ᾽ ἀπειλεῖν, ὡς παρεσκευασµένης ἐκ τῶν ὁµοίων χειρὶ νικήσαντ᾽ ἐµοῦ ἄρχειν: ἐὰν δὲ τοὔµπαλιν κραίνῃ θεός, γνώσῃ διδαχθεὶς ὀψὲ γοῦν τὸ σωφρονεῖν. 1425 […] καὶ τήνδ᾽ ἀκούεις ὁρκίων ἐµῶν θέµιν: µὰ τὴν τέλειον τῆς ἐµῆς παιδὸς Δίκην, Ἄτην Ἐρινύν θ᾽, αἷσι τόνδ᾽ ἔσφαξ᾽ ἐγώ, οὔ µοι φόβου µέλαθρον ἐλπὶς ἐµπατεῖ, CLITEMNESTRA: Dictas ahora como sentencia mi destierro de la ciudad, el odio de los ciudadanos y maldiciones a gritos del pueblo; pero no te enfrentaste antaño a este hombre que, sin darle importancia, como si se tratara de matar una res entre los rebaños de hermoso vellón, cuando superabundan las ovejas, sacrificó a su propia hija, mi parto más querido, como remedio ! IES MOIXENT/IES ARABISTA RIBERA (Carcaixent) Profa.: Núria Llagüerri 4
  • 5. CURSO 2013/2014 “YO CONOZCO MI HERENCIA, ¿Y TÚ? ! contra los vientos de Tracia. ¿No hubieras debido desterrar a ése de este país en expiación de su crimen? En cambio, al oír mis acciones, eres un juez severo. Pero te digo que así me amenaces, porque de igual modo estoy preparada para que impongas sobre mí tu poder, si llegas a vencer con tu brazo. Pero si la deidad decide lo contrario, vas a aprender, aunque tarde, a ser prudente, porque voy a enseñártelo. […] También vas a oír el veredicto de mi juramento: ¡Por Justicia - la vengadora de mi hija - por Ate y Erinis, en cuyo honor degollé a ése, no abrigues la esperanza de que el miedo vaya a poner su pie en mi palacio […] ! 2. SÉNECA, Agamenón (Texto latín: L. Annaeus Seneca, Tragoediae (ed. R. Peiper, G. Richter), Teubner, 1921; Traducción: J. Luque Moreno, 2000) ! · vv. 131-144: Clyt. Maiora cruciant quam ut moras possim pati; flammae medullas et cor exurunt meum, mixtus dolori subdidit stimulos timor, invidia pulsat pectus; hinc animum iugo premit cupido turpis et vinci vetat: 135 et inter istas mentis obsessae faces, fessus quidem et devinctus et pessumdatus, pudor rebellat. fluctibus variis agor, ut cum hinc profundum ventus, hinc aestus rapit, incerta dubitat unda cui cedat malo. 140 proinde omisi regimen e manibus meis: quocumque me ira, qua dolor, quo spes feret, hoc ire pergam; fluctibus dedimus ratem: ubi animus errat, optimum est casum sequi. CLITEMNESTRA: Demasiado grandes son mis tormentos como para que yo pueda soportar una demora: las llamas me inflaman las entrañas y el corazón. Mezclado a mi dolor, me aguijonea el temor. Los celos dan golpes a mi pecho. IES MOIXENT/IES ARABISTA RIBERA (Carcaixent) Profa.: Núria Llagüerri 5
  • 6. CURSO 2013/2014 “YO CONOZCO MI HERENCIA, ¿Y TÚ? ! De un lado, una vergonzosa pasión abruma mi alma con su yugo y no se deja vencer…y, en medio de esas llamas que asedian mi espíritu, extenuado ciertamente y derrotado y abatido, mi pudor se rebela. Soy empujada por olas contrarias, lo mismo que, cuando al profundo mar intentan arrastrarlo de un lado el viento, de otro, la marea, vacila la ola sin saber ante qué calamidad ceder. Por eso he soltado de mis manos el timón: a donde quiera llevarme la ira, a donde el rencor, a donde la esperanza, allí estoy dispuesta a ir. A las olas he encomendado mi barca: cuando el alma se ha extraviado, lo mejor es dejarse guiar por el azar. ! · vv. 155-159: Nvtr. At te reflectat coniugi nomen sacrum. 155 Clyt. Decem per annos vidua respiciam virum? Nvtr. Meminisse debes sobolis ex illo tuae. Clyt. Equidem et iugales filiae memini faces et generum Achillem: praestitit matri fidem. NODRIZA: Pero a ti debe volverte atrás el sagrado nombre del matrimonio. CLITEMNESTRA: Después de diez años sola, ¿voy a tener consideración con mi hombre? NODRIZA: Debes acordarte de la descendencia que tienes con él. CLITEMNESTRA: Desde luego, y también me acuerdo de las antorchas nupciales de mi hija (Ifigenia) y de mi yerno Aquiles. ! 3. MARGUERITE YOURCENAR (1903-1987), Fuegos, 1957 (Traducción española: Emma Calatayud, Madrid, 2002) · “Clitemnestra o el crimen”, pp. 103-111. ! Sólo yo estuve con él en su época de dios. Era muy dulce para mí llevarle, en una bandeja grande de cobre, el vaso de agua que derramaría en él sus reservas de frescor; era dulce para mí, en la ardiente cocina, prepararle los platos que colmarían su hambre y alimentarían su sangre. Era mu dulce para mí, entorpecida por el peso de la simiente humana, poner las manos sobre mi vientre hinchado donde fermentaban mis hijos. Por la noche, cuando volvía de la caza, yo me arrojaba con alegría sobre su pecho de oro. Pero los hombres no están hechos para pasar la vida calentándose las manos al fuego del mismo hogar: partió hacia nuevas conquistas y me dejó allí, abandonada como una casa IES MOIXENT/IES ARABISTA RIBERA (Carcaixent) Profa.: Núria Llagüerri 6
  • 7. “YO CONOZCO MI HERENCIA, ¿Y TÚ? CURSO 2013/2014 ! enorme y vacía que oye latir un inútil reloj. El tiempo pasado lejos de él se perdía, gota a gota o a chorros, como sangre desperdiciada, dejándome más pobre de porvenir cada día. […] Yo vigilaba en lugar del mío los trabajos del campo y los caminos del mar; recogía las cosechas; mandaba clavar la cabeza de los bandidos en el poste del mercado; utilizaba un fusil para dispararle a las cornejas; azotaba los flancos de su yegua de caza azotaba los flancos de su yegua de caza con mis polainas de tela parda. Poco a poco, yo iba ocupando el lugar del hombre que me faltaba y que me invadía.[…] Una noche, el horizonte del Este empezó a arder tres horas antes de llegar la aurora. Troya ardía […] Al pasar por delante del espejo, me detuve a sonreír; de repente, me vi y al verme me di cuenta de que tenía el pelo gris. […] En lugar de una mujer joven, el rey encontraría en la puerta a una especie de cocinera obesa; la felicitaría por el buen estado de los corrales y bodegas; la felicitaría por el buen estado de los corrales y bodegas: sólo podía esperar unos cuantos besos fríos. Si hubiera tenido valor, me hubiese matado antes de que él llegara, para no leer en su rostro la decepción al encontrarme ajada. Pero quería, al menos, verlo antes de morir. […] A su lado llevaba a la hechicera que él había escogido como parte del botín, aun estando algo estropeada por los juegos de los soldados. Era casi una niña; unos hermosos ojos oscuros le llenaban el rostro amarillento y tatuado de cardenales. Él le acariciaba el brazo para que no llorase. […] Él también había cambiado. Resoplaba al andar y su cuello enorme y colorado desbordaba del cuello de la camisa; su barba teñida de rojo se perdía por entre los pliegues de su pecho. Era hermosos, sin embargo, pero hermoso como un toro en lugar de serlo como un dios.[…] Él tenía por costumbre tomar un baño caliente antes de irse a acostar. Subí a preparárselo: el ruido del agua que salía del grifo me permitía llorar en voz alta. Calentábamos con leña el agua del baño; el hacha que utilizábamos para cortar los troncos se hallaba tirada en el suelo; no sé por qué la escondí en el toallero. Durante un instante, pensé en disponerlo todo para simular un accidente que no dejara huellas, de suerte que la lámpara de petróleo cargara con las culpas. Pero yo quería obligarlo a mirarme de frente por lo menos al morir: por eso lo iba a matar, para que se diera cuenta de que yo no era una cosa sin importancia que se puede dejar o ceder al primero que llega. […] Entonces fue cuando le di el segundo golpe que le cortó la frente en dos. Pero creo que ya estaba muerto: no era más que un pingajo blando y caliente. Se habló de rojas oleadas: en realidad, sangró muy poco. Yo sangraba más cuando si a luz a mis hijos. ! ! ! IES MOIXENT/IES ARABISTA RIBERA (Carcaixent) Profa.: Núria Llagüerri 7
  • 8. “YO CONOZCO MI HERENCIA, ¿Y TÚ? CURSO 2013/2014 ! 4. BIEL MESQUIDA (Castelló, 1946) , Els missatgers no arriben mai, Pollença, 2012, pp. 37-46: “Clitemnestra parla tota sola”: ! Si contés que m’enviares un missatger per entregar-te la nostra filla més bella, Ifigènia, perquè es casés amb Aquil·les, i en lloc d’aixó la sacrificares a la deesa Àrtemis perquè et donés el vent necessari per inflar les veles de les naus que et durien a Troia per salvar la bella Helena de les mans de Paris, mentre jo em moria de dolor de mare traïda, també hi hauria gent que mormolaria que em deixava dur per la invenció. Si confessés l’existència d’una dona que porta deu anys esperant el retorn d’un home cruel i aprofitat que creu que l’ambició i la guerra estan per damunt de l’amor, una dona que no s’atura de fer voltes com una boja parlant, plorant i xisclant d’esma, dins aquest casalot dels Àtrides, desert i luxós, amb les sales plenes de la teva absència, una obscuritat dura que se’m fica per tots els forats del cos i no em deixa lloc per a cap lucidesa, també dirin que no dic la veritat. […] Estic farta de fer voltes i voltes dins aquest palauot micènic, vell i polsós, que cau a trossos, entre cortinatges arnats i salons buits, sense trobar ni un oratge de consol, ni una paraula de consol, ni una paraula de compassió. ¡Ha! ¡Ha! ¡Ha! ¡Ha! Sort que no he perdut el coratge que m’ensenyà la mare per poder enfrontar-me cada dia a tanta maledicència i abjecció com envolten aquest palau mig enfonsat, on tothom ha perdut l’alegria. […] Com no s’atura d’aparèixer el teu nom, Agamèmnon, en cada pas que faig, en cada pensament que tinc, en cada instant que respiro. Des que et vagi veure per mi no hi ha hagut més home que tu en tot l’univers. […] ¿Per que vares haver de partir amb tots els grec a la recerca d’Helena per més cosina teva que fos, si tothom sabia que era una puta que enganyava al seu marit, el teu germà Menelau, amb qualsevol que si le posés al davant? […] ¿O et deixares dur pel gust de la batalla, pel furor del combat, per sentir la pudor de la sang vessada de l’enemic, per l’esplendor de la victòria? Sí, no t’importava més que la victòria. IES MOIXENT/IES ARABISTA RIBERA (Carcaixent) Profa.: Núria Llagüerri 8
  • 9. “YO CONOZCO MI HERENCIA, ¿Y TÚ? CURSO 2013/2014 ! Vas ser capaç de sacrificar-hi la nostra filla gran, Ifigènia, per una absurda superstició. ¿Qué vols que en pensi? Aquí va ser quan ja no et vaig sentir més com un céu, Agamèmnon, com aquell céu que vaig descobrir després de l’horror, la fúria i la sang de la mort del meu primer marit que no estimava, quan esdevingueres l’home de tots els meus desitjos. […] I feres fermentar en el meu cos la vida dels fills: Ifigènia, Electra i Crisòtemis i Orestes. I ara aquest dolor pastat de solitud, de temps, de llàgrimes, de rebolcar-me dins el mal que m’has fet amb l’espasa de la mentida, de l’abandó i la falsedat. Aquest dolor d’oblit que és la condició de la meva supervivència, ¿què més podria fer? […] No dormia quan vaig sentir els crits dels sentinelles que anunciaven que Troia cremava iq eu un vent fort portava cap a nosaltres les cendres d’aquell gran incendi. Això volia dis que cada segon que passava, més t’acostaves, Agamèmnon, cap a Micenes, cap a la teva llar, cap a mi. Corria nerviosa, esbojarrada donant ordres a tort i a dret a criats, a dames, a cortesans, i de cop, enmig d’aquell desori, vaig aturar-me davant el gran mirall de la sala vermella, em vaig veure i vaig quedar paralitzada. Aquells deu anys m’havien convertit en una dona lletja, vella, escorxada, rabiosa, malalta de solitud. […] Quan baixares del cotxe vaig comprovar, Agamèmnon, que tu tampoc eres el mateix: aquell greix al coll, aquella panxa prominent, aquella esquena encorbada, aquella barba blanca, aquells cabells esclarissats, aquell ofec quan pujaves els darrers esglaons no eren els d’un déu: ¡eres un vell! I duies al teu costat, agafada del braç com a parella, la jove Cassandra de grans ulls negres, cabells vermells i cos de nina. Em besares amb fredor, em presentares la maleïda bruixa com si fos una noia òrfena que havies recollit per caritat, saludares els teus fills de passada i te n’anares a descansar. […] Vaig presidir els funerals com una reina, talment una estàtua de sal. ! ! IES MOIXENT/IES ARABISTA RIBERA (Carcaixent) Profa.: Núria Llagüerri 9
  • 10. CURSO 2013/2014 “YO CONOZCO MI HERENCIA, ¿Y TÚ? ! ANTÍGONA: La personificación del heroísmo femenino. · Sófocles, ca. 442 a.C. · Hija de Edipo y Yocasta. Hermana de Eteocles, Polinices e Ismene. · Leyes no escritas vs. Leyes escritas. ! TEXTOS: 1. SÓFOCLES, Antígona (Texto griego: Sophoclis, Fabulae (ed. A.C. Pearson), Oxford, 1975; Traducción: Assela Alamillo, 2000) ! · vv. 445-471: Κρ. […] σὺ δ᾽ εἰπέ µοι µὴ µῆκος, ἀλλὰ συντόµως, ᾔδησθα κηρυχθέντα µὴ πράσσειν τάδε; Ἀν. ᾔδη: τί δ᾽ οὐκ ἔµελλον; ἐµφανῆ γὰρ ἦν. Κρ. καὶ δῆτ᾽ ἐτόλµας τούσδ᾽ ὑπερβαίνειν νόµους; Ἀν. οὐ γάρ τί µοι Ζεὺς ἦν ὁ κηρύξας τάδε, 450 οὐδ᾽ ἡ ξύνοικος τῶν κάτω θεῶν Δίκη τοιούσδ᾽ ἐν ἀνθρώποισιν ὥρισεν νόµους. οὐδὲ σθένειν τοσοῦτον ᾠόµην τὰ σὰ κηρύγµαθ᾽, ὥστ᾽ ἄγραπτα κἀσφαλῆ θεῶν νόµιµα δύνασθαι θνητὸν ὄνθ᾽ ὑπερδραµεῖν. 455 οὐ γάρ τι νῦν γε κἀχθές, ἀλλ᾽ ἀεί ποτε ζῇ ταῦτα, κοὐδεὶς οἶδεν ἐξ ὅτου 'φάνη. τούτων ἐγὼ οὐκ ἔµελλον, ἀνδρὸς οὐδενὸς φρόνηµα δείσασ᾽, ἐν θεοῖσι τὴν δίκην δώσειν: θανουµένη γὰρ ἐξῄδη, τί δ᾽ οὔ; 460 κεἰ µὴ σὺ προὐκήρυξας. εἰ δὲ τοῦ χρόνου πρόσθεν θανοῦµαι, κέρδος αὔτ᾽ ἐγὼ λέγω. ὅστις γὰρ ἐν πολλοῖσιν ὡς ἐγὼ κακοῖς ζῇ, πῶς ὅδ᾽ Οὐχὶ κατθανὼν κέρδος φέρει; οὕτως ἔµοιγε τοῦδε τοῦ µόρου τυχεῖν 465 παρ᾽ οὐδὲν ἄλγος: ἀλλ᾽ ἄν, εἰ τὸν ἐξ ἐµῆς µητρὸς θανόντ᾽ ἄθαπτον ἠνσχόµην νέκυν, IES MOIXENT/IES ARABISTA RIBERA (Carcaixent) Profa.: Núria Llagüerri 10
  • 11. CURSO 2013/2014 “YO CONOZCO MI HERENCIA, ¿Y TÚ? ! κείνοις ἂν ἤλγουν: τοῖσδε δ᾽ οὐκ ἀλγύνοµαι. σοὶ δ᾽ εἰ δοκῶ νῦν µῶρα δρῶσα τυγχάνειν, σχεδόν τι µώρῳ µωρίαν ὀφλισκάνω. 470 CREONTE:[…] Y tú dime sin extenderte, sino brevemente, ¿sabías que había sido decretado por un edicto que no se podía hacer eso? ANTÍGONA: Lo sabía. ¿Cómo no iba a saberlo? Era manifiesto. CREONTE: ¿Y, a pesar de ello, te atreviste a transgredir estos decretos? ANTÍGONA: No fue Zeus el que los ha mandado publicar, ni la Justicia que vive con los dioses de abajo la que fijó tales leyes para los hombres. No pensaba que tus proclamas tuvieran tanto poder como para que un mortal pudiera transgredir las leyes no escritas e inquebrantables de los dioses. Éstas no son de hoy ni de ayer, sino de siempre, y nadie sabe de dónde surgieron. No iba yo a obtener castigo por ellas de parte de los dioses por miedo a la intención de hombre alguno. Sabía que iba a morir, ¿cómo no?, aun cuando tú no lo hubieras hecho pregonar. Y si muero antes de tiempo, yo lo llamo ganancia. Porque quien, como yo, viva entre desgracias sin cuento, ¿cómo no va a obtener provecho al morir? Así, a mí no me supone pesar alcanzar este destino. Por el contrario, si hubiera consentido que el cadáver del que ha nacido de mi madre estuviera insepulto, entonces sí sentiría pesar. Ahora, en cambio, no me aflijo. Y si te parezco estar haciendo locuras, puede ser que ante un loco me vez culpable de locura. ! · vv. 705-711; 718-723: Αἵ. µή νυν ἓν ἦθος µοῦνον ἐν σαυτῷ φόρει, 705 ὡς φὴς σύ, κοὐδὲν ἄλλο, τοῦτ᾽ ὀρθῶς ἔχειν. ὅστις γὰρ αὐτὸς ἢ φρονεῖν µόνος δοκεῖ, ἢ γλῶσσαν, ἣν οὐκ ἄλλος, ἢ ψυχὴν ἔχειν, οὗτοι διαπτυχθέντες ὤφθησαν κενοί. ἀλλ᾽ ἄνδρα, κεἴ τις ᾖ σοφός, τὸ µανθάνειν 710 πόλλ᾽, αἰσχρὸν οὐδὲν καὶ τὸ µὴ τείνειν ἄγαν. […] ἀλλ᾽ εἶκε καὶ θυµῷ µετάστασιν δίδου. γνώµη γὰρ εἴ τις κἀπ᾽ ἐµοῦ νεωτέρου πρόσεστι, φήµ᾽ ἔγωγε πρεσβεύειν πολὺ 720 φῦναι τὸν ἄνδρα πάντ᾽ ἐπιστήµης πλέων: IES MOIXENT/IES ARABISTA RIBERA (Carcaixent) Profa.: Núria Llagüerri 11
  • 12. CURSO 2013/2014 “YO CONOZCO MI HERENCIA, ¿Y TÚ? ! εἰ δ᾽ οὖν, φιλεῖ γὰρ τοῦτο µὴ ταύτῃ ῥέπειν, καὶ τῶν λεγόντων εὖ καλὸν τὸ µανθάνειν. HEMÓN […] No mantengas en ti mismo sólo un punto de vista: el de que lo que tú dices y nada más es lo que está bien. Pues los que creen que únicamente ellos son sensatos o que poseen una lengua o una inteligencia cual ningún otro, éstos, cuando quedan al descubierto se muestran vacíos. Pero nada tiene de vergonzoso que un hombre, aunque sea sabio, aprenda mucho y no se obstine en demasía. […] Así que haz ceder tu cólera y consiente en cambiar. Y si tengo algo de razón - aunque sea más joven -, afirmo que es preferible con mucho que el hombre esté por naturaleza completamente lleno de sabiduría. Pero si no lo está - pues no suele inclinarse la balanza a este lado -, es bueno también que aprenda de los que hablan con moderación. ! · vv. 734-739: Κρ. πόλις γὰρ ἡµῖν ἁµὲ χρὴ τάσσειν ἐρεῖ; Αἵ. ὁρᾷς τόδ᾽ ὡς εἴρηκας ὡς ἄγαν νέος; 735 Κρ. ἄλλῳ γὰρ ἢ 'µοὶ χρή µε τῆσδ᾽ ἄρχειν χθονός; Αἵ. πόλις γὰρ οὐκ ἔσθ᾽ ἥτις ἀνδρός ἐσθ᾽ ἑνός. Κρ. οὐ τοῦ κρατοῦντος ἡ πόλις νοµίζεται; Αἵ. καλῶς γ᾽ ἐρήµης ἂν σὺ γῆς ἄρχοις µόνος. CREONTE: ¿Y la ciudad va a decirme lo que debo hacer? HEMÓN: ¿Te das cuenta de que has hablado como si fueras un joven? CREONTE: ¿Según el criterio de otro, o según el mío, debo yo regir esta tierra? HEMÓN: No existe ciudad que sea de un solo hombre. CREONTE: ¿No se considera que la ciudad es de quien la gobierna? HEMÓN: Tú gobernarías bien, en solitario, un país desierto. ! · vv. 1025-1030: ἐπεὶ δ᾽ ἁµάρτῃ, κεῖνος οὐκέτ᾽ ἔστ᾽ ἀνὴρ 1025 ἄβουλος οὐδ᾽ ἄνολβος, ὅστις ἐς κακὸν πεσὼν ἀκῆται µηδ᾽ ἀκίνητος πέλῃ. IES MOIXENT/IES ARABISTA RIBERA (Carcaixent) Profa.: Núria Llagüerri 12
  • 13. CURSO 2013/2014 “YO CONOZCO MI HERENCIA, ¿Y TÚ? αὐθαδία τοι σκαιότητ᾽ ὀφλισκάνει. ἀλλ᾽ εἶκε τῷ θανόντι µηδ᾽ ὀλωλότα κέντει: τίς ἀλκὴ τὸν θανόντ᾽ ἐπικτανεῖν; 1030 TIRESIAS: […] Recapacita, pues, hijo, ya que el equivocarse es común para todos los hombres, pero, después que ha sucedido, no es hombre irreflexivo ni desdichado aquel que, caído en el mal, pone remedio y no se muestra inflexible. La obstinación, ciertamente, incurre en insensatez. ! 2. SALVADOR ESPRIU, Antígona, publicada en 1955. (S. Espriu, Antígona. Fedra. Un altra Fedra si us plau, Barcelona, 2008) ! Antígona condemnada a morir pel nou tirà, no era difícil de percebre que representava d’alguna manera a Catalunya i el projecte cultural del Noucentisme, liquidar pele vencedors. A cavall entre 1963 i 1964 Espriu va reescriure la seva Antígona de 1939, per tal d’arrodonir-la dramàticament i en funció d’un context històric que, essent el mateix, de fet havia canviat des del final de la guerra- i es volia creure llavors que aviat conviaria defeinitivament. Mentre la reescrivia, Ricard Salvat en dirigia la representació al Teatre Romea de Barcelona; Espriu treballava atent a l’experiència d’aquella representació escènica, i en sintonia amb les noves expectatives polítiques que semblava que es perfilaven per dessota de l’autocelebració pel règim dictatorial dels vint-i-cinc anys de “pau”, que en deien. ! TEXTOS: · P. 30: EURIGANEIA: Aquesta ciutat de discòrdies! Dos germans es disputaven la corona, germans de pare i mare. I tots els nostres varen morir, a causa dels qui es disputaven la corona de la ciutat. ETEOCLES: Aquesta veu em fa estremir. ANTÍGONA: Té raó, si no ordeneu la pau. Què volies? ! · Pp. 43-44: CREONT: Euridice, estimades filles, som lliures per l’esforç d’Eteocles, ploreu el rei. No lamenteu, en canvi, la mort del maleït enemic de la ciutat, odiós als seus divins protectors. Vet aquí el poder a les meves mans, que es deuen al benestar del poble. Ara cal preparar els funerals del rei, uns funerals dignes d’ell i de la nostra raça. I mano também que l’altre cos sigui exposat nu als ocells i a la nit. IES MOIXENT/IES ARABISTA RIBERA (Carcaixent) Profa.: Núria Llagüerri 13
  • 14. CURSO 2013/2014 “YO CONOZCO MI HERENCIA, ¿Y TÚ? ANTÍGONA: Oh, això no! ISMENE: No, t’ho prego, això no! CREONT: Per què no, Ismene? Per qué no, Antígona? Han de dormir en un mateix somni el promotor de baralles i el príncep de l’autèncita glòra? He parlat, i ara la meva paraula és llei. L’enemic serà ofert a la fam dels gossos i dels voltors, i qui intenti enterrar-lo serà privat del sol i morirà lentament en una cova. I ara, vells i poble de la nostra ciutat, honoreu amb mi el nom del rei caigut. ! · P. 55: TIRÈSIAS: No respectaràs la llei? ANTÍGONA: Tots ens devem primerament a les lleis eternes. ! · P. 61-62: (Interior del palau del reis de Tebes. Parlen Creont i els seus consellers) CREONT: La meva sang, la voluntat d’Eteòcles i els vostres vots em varen elevar amb una triple majestat a aquesta magistratura. Ara m’ajudareu a governar amb el vostre consell. UN LÚCID CONSELLER: (A part, amb una discreta desimboltura, a u altre conseller assegut al seu costat.) Creont, sempre malfiat i cautelós, no arrisca gairebé mai als evidents perills de l’eloqüència, però aquestes paraules, que ha dit amb no massa èmfasi, escauen, no m’ho pots negar, a la solemne ocasió d’avui. CREONT: Les complexes funcions que ara em corresponen són plenes, ho sabeu prou, de dificultats i perills. Espero debó que m’ajudareu amb el vostre consell. CONSELLER PRIMER: No cal a la teva prudència. CONSELLER SEGON: Intentes aviat de fer-te amic de les orelles reials. CONSELLER PRIMER: M’atribueixes els teus designis. No aconseguiràs d’humiliar-me davant el príncep. CREONT: Pau, l’hora de la lluita és passada. Desterraré el culpable de fomentar divergències contràries a la unió i al resorgiment de la ciutat. EL LÚCID CONSELLER: (Al seu amic.) Si es limita a desterrar, encara bo. Temo que li agradarà de seguida, com a tothom que mana, de veure com roda de tant en tant algun cap. ! ! ! IES MOIXENT/IES ARABISTA RIBERA (Carcaixent) Profa.: Núria Llagüerri 14
  • 15. “YO CONOZCO MI HERENCIA, ¿Y TÚ? CURSO 2013/2014 ! · Pp. 71-72: ANTÍGONA: (Amb dignitat suprema) Tan sols gosaries acusar-me d’aquest crim, del qual no ignores que sóc ben inocent. La meva sang m’ordenava d’arrencar aquell cos de la profanació, però no pertorbaré la pau de Tebes, tan necessària. (A Tirèsias.) Que les teves prediccions no s’acompleixin. (Als consellers, en general.) Calmeu el poble que torni a les cases, que cadascú torni a casa. No sé si moro justament, però sento que moro amb alegria. Privada de la llum, una lenta espera, recordaré fin al darrer moment la ciutat. Recordaré els carrers, la font, els camps, el riu, aquest cel, Que la maledicció s’acabi amb mi i que el poble, oblidant el que el divideix, pugui treballar. Que pugui treballar, i tant de bo que tu, rei, i tots vosaltres el vulgueu i el sapigueu servir. ! 3. MARGUERITE YOURCENAR (1903-1987), Fuegos, 1957 (Traducción española: Emma Calatayud, Madrid, 2002) · “Antígona o la elección” (pp. 53-57): ! Los corazones estás tan secos como los campos; el corazón del nuevo rey está tan seco como la roca. Tanta sequedad llama a la sangre. El odio infecta las almas; las radiografías del sol roen las conciencias sin reducir su cáncer. Edipo se ha quedado ciego de tanto manipular esos rayos oscuros. Sólo Antígona soporta las flechas que dispara la lámpara de arco de Apolo como si el dolor le sirviera de gafas oscuras. Abandona aquella ciudad de arcilla cocida al fuego, donde los rostros endurecidos se hallan modelados con la tierra de las tumbas. Acompaña a Edipo fuera de la ciudad cuyas puertas, abiertas de par en par, parecen vomitarlo. Guía por los caminos del exilio al padre que es, al mismo tiempo, su trágico hermano mayor […] Despeinada, sudorosa, objeto de irrisión para los locos y de escándalo para los cuerdos, sigue a campo traviesa la pista de los ejércitos sembrada de botellas vacías, de zapatos usados, de enfermos abandonados que los pájaros de presa toman ya por cadáveres. Se dirige hacia Tebas […] Se desliza por las calles vacías a causa de la peste del odio […]. No elige a sus hermanos enemigos […]. Aun estando vivo, el cadáver oficial de Eteocles, ya frío por sus actos, se halla momificado en la mentira de la gloria. Aun estando muerto, Polinices existe igual que el dolor. Ya no acabará ciego como Edipo, ni vencerá como Eteocles, ni reinará como Creonte; no puede inmovilizarse; sólo pudrirse. Vencido, despojado, muerto, ha alcanzado el fondo de la miseria humana; nada se interpone entre ellos, ni siquiera una virtud, ni siquiera un minúsculo honor. […] Ella se inclina sobre él como el cielo sobre la tierra, volviendo a formar así en su integridad el universo de Antígona: un oscuro instinto de posesión la inclina hacia IES MOIXENT/IES ARABISTA RIBERA (Carcaixent) Profa.: Núria Llagüerri 15
  • 16. “YO CONOZCO MI HERENCIA, ¿Y TÚ? CURSO 2013/2014 ! ese culpable que nadie va a disputarle. Aquel muerto es la urna vacía donde echar, de una sola vez, todo el vino de un gran amor. Sus delgados brazos levantan trabajosamente el cuerpo que le disputan los buitres: lleva a su crucificado como quien lleva una cruz. Desde lo alto de las murallas, Creonte ve llegar a aquel muerto sostenido por su alma inmortal. […] Avanza en la noche fusilada por los faros: sus cabellos de loca, sus harapos de mendiga, sus uñas de ladrona muestran hasta dónde puede llegar la caridad de una hermana. […] Nadie puede matar a la luz; sólo pueden sofocarla. Corren un velo sobre la agonía de Antígona. Creonte la expulsa a las alcantarillas, a las catacumbas. Ella regresa al país de las fuentes, de los tesoros, de las semillas. Rechaza a Ismene, que no es más que una hermana en la carne; al apartar a Hemón evita la horrible posibilidad de parir vencedores. Parte de la búsqueda de su estrella situada en las antípodas de la razón humana, y no la puede alcanzar a no ser pasando por la tumba. […] Creonte, acostado en el lecho de Edipo, descansa sobre la dura almohada de la razón de Estado. […] Bruscamente, en el silencio estúpido de la ciudad que duerme su crimen como una borrachera, se precisa un latido que proviene de debajo de la tierra, crece, se impone al insomnio de Creonte, se convierte en su pesadilla. […] El péndulo del mundo es el corazón de Antígona. ! 4. BIEL MESQUIDA (Castelló, 1946) , Els missatgers no arriben mai, Pollença, 2012, pp. 49-57: “El prisat escau a Ismene”: Sempre m’ha agradat recordar les coses a la meva manera i no necessito saber com succeïren. Ho penso des que tinc ús de raó. Crec que això és el que no entengueren mai ni la meva mare Jocasta, ni el meu pare, Èdip, ni els meus germans Antígona, Polinices i Eteòcles. A casa érem gent d’alcúrina, i tots s’ho creiem molt. tots volien ser herois i heroïnes i no podien consentir que jo, la petita ismene, els trenqués tots els motlles i no volgués entrar en aquell joc, que fos tan planera i casolana.[…] He recordat unes paraules d’Antígona que la defineixen bé: Cal que les coses fereixin per sentir-les. Hi havia alguna cosa molt esfereïdora en aquestes declaraciones. Ella em confessà que aquella cúpula estilada no li deia res, que la natura i el paisaje siempre l’havien avorrida profundament. I després pontificà: Jo sento amb la raó i tu raones amb la sensibilitat, no ens podem entendre mai. He pensat molt en aquestes paraules…i m’ha costat una vida - ¡mentida! La vida d’Antígona i d’aquells dos caparruts d’Eteòcles i Polinices - arribar a entendre-les. Antígona malvivia entre mots gegantins, mots que pronunciava amb majúscules - HONOR, PÀTRIA, LLIBERTAT, IMMORTALITAT, JUSTÍCIA, ETERNITAT -, que l’embriagaven, IES MOIXENT/IES ARABISTA RIBERA (Carcaixent) Profa.: Núria Llagüerri 16
  • 17. CURSO 2013/2014 “YO CONOZCO MI HERENCIA, ¿Y TÚ? l’encegaven, l’ofegaven, la tapaven i al final la deixaven com anestesiada, com desmaiada, com morta. […] Les persones ens diuen com són però ho ignorem, perquè volem que siguin com ens agradaria que fossin. […] Vaig aprendre una altra cosa que m’hauria agradat poder ensenyar a Antígona, però que ella no va volee entendre mai: en aquest eón, per molt rae que sembli, la felicitar és possible. […] Antígona tenia la idea fixa de morir. Em deia: Tu has escollit viure, jo morir. Cobra valor, Ismene, a tu et toca viure; jo tinc l’ànima morta des de fa molt de temps i ja només puc ser útil als morts. ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! IES MOIXENT/IES ARABISTA RIBERA (Carcaixent) Profa.: Núria Llagüerri 17
  • 18. CURSO 2013/2014 “YO CONOZCO MI HERENCIA, ¿Y TÚ? ! FEDRA: La liberación femenina. · Eurípides, Hipólito, 428 a.C.: · Hermana de Ariadna, esposa de Teseo, madrastra de Hipólito. · Paradigma de la liberación sexual femenina: primera mujer que aparece en la escena refiriendo sus deseos amorosos. ! TEXTOS: 1. EURÍPIDES, Hipólito, (Texto griego, Euripidis, Fabulae (ed. J. Diggle), Oxford, 1984; Traducción: Núria Llagüerri Pubill) ! · vv. 198-231: Φα. αἴρετέ µου δέµας, ὀρθοῦτε κάρα: λέλυµαι µελέων σύνδεσµα φίλων. λάβετ᾽ εὐπήχεις χεῖρας, πρόπολοι. 200 βαρύ µοι κεφαλῆς ἐπίκρανον ἔχειν: ἄφελ᾽, ἀµπέτασον βόστρυχον ὤµοις. Τρ. θάρσει, τέκνον, καὶ µὴ χαλεπῶς µετάβαλλε δέµας: ῥᾷον δὲ νόσον µετά θ᾽ ἡσυχίας 205 καὶ γενναίου λήµατος οἴσεις. µοχθεῖν δὲ βροτοῖσιν ἀνάγκη. Φα. αἰαῖ: πῶς ἂν δροσερᾶς ἀπὸ κρηνῖδος καθαρῶν ὑδάτων πῶµ᾽ ἀρυσαίµαν, ὑπό τ᾽ αἰγείροις ἔν τε κοµήτῃ 210 λειµῶνι κλιθεῖσ᾽ ἀναπαυσαίµαν; Τρ. ὦ παῖ, τί θροεῖς; οὐ µὴ παρ᾽ ὄχλῳ τάδε γηρύσῃ µανίας ἔποχον ῥίπτουσα λόγον; Φα. πέµπετέ µ᾽ εἰς ὄρος: εἶµι πρὸς ὕλαν 215 καὶ παρὰ πεύκας, ἵνα θηροφόνοι στείβουσι κύνες IES MOIXENT/IES ARABISTA RIBERA (Carcaixent) Profa.: Núria Llagüerri 18
  • 19. CURSO 2013/2014 “YO CONOZCO MI HERENCIA, ¿Y TÚ? ! βαλιαῖς ἐλάφοις ἐγχριµπτόµεναι. πρὸς θεῶν, ἔραµαι κυσὶ θωύξαι καὶ παρὰ χαίταν ξανθὰν ῥῖψαι 220 Θεσσαλὸν ὅρπακ᾽, ἐπίλογχον ἔχουσ᾽ ἐν χειρὶ βέλος. Τρ. τί ποτ᾽, ὦ τέκνον, τάδε κηραίνεις; τί κυνηγεσίων καί σοι µελέτη; τί δὲ κρηναίων νασµῶν ἔρασαι; 225 πάρα γὰρ δροσερὰ πύργοις συνεχὴς κλειτύς, ὅθεν σοι πῶµα γένοιτ᾽ ἄν. Φα. δέσποιν᾽ ἁλίας Ἄρτεµι Λίµνας καὶ γυµνασίων τῶν ἱπποκρότων, εἴθε γενοίµαν ἐν σοῖς δαπέδοις, 230 πώλους Ἐνέτας δαµαλιζοµένα. FEDRA: ¡Levantad mi cuerpo, mantened recta mi cabeza! Se ha soltado la ligadura de mis miembros. ¡Tomad mis hermosas manos, criadas! Me pesa el velo que cubre mi cabeza. ¡Quitádmelo! ¡Que mis rizos se esparzan por mis hombros! NODRIZA: Ten paciencia, hija y no atormentes tu cuerpo, pues es más fácil sobrellevar la enfermedad con tranquilidad y con el ánimo propio del noble. Sufrir es necesario para los mortales. F.: ¡Ay, ay! ¿Cómo podría obtener una bebida de aguas puras de una fuente de rocío y, bajo los álamos negros, recostada en un prado frondoso, descansar? N.: ¡Oh, hija! ¿Qué estás gritando? No dejes oír esto delante de la gente, arrojando palabras inspiradas en la locura. F.: ¡Llevadme al monte! Me voy al bosque y entre los pinos, donde los perros, asesinos de fieras, corren persiguiendo ciervas moteadas. ¡Por los dioses! Deseo llamar a gritos a los perros y lanzar, después de situarla junto a mi rubia caballera, la jabalina tesalia mientras sostengo en mi mano el puntiagudo dardo. N.: Hija, ¿por qué te inquieta esto¿ ¿Por qué te preocupa la caza? ¿Por qué ese deseo del agua de las fuentes? Junto a las murallas hay una colina rica en agua donde podrás obtener tu bebida. F.: ¡Ártemis! ¡Señora del mar y de los estadios que resuenan con los cascos de caballos! ¡Ojalá pudiera estar en tierras domando potros vénetos! IES MOIXENT/IES ARABISTA RIBERA (Carcaixent) Profa.: Núria Llagüerri 19
  • 20. CURSO 2013/2014 “YO CONOZCO MI HERENCIA, ¿Y TÚ? ! · vv. 433- 476: Τρ. δέσποιν᾽, ἐµοί τοι συµφορὰ µὲν ἀρτίως ἡ σὴ παρέσχε δεινὸν ἐξαίφνης φόβον: νῦν δ᾽ ἐννοοῦµαι φαῦλος οὖσα, κἀν βροτοῖς 435 αἱ δεύτεραί πως φροντίδες σοφώτεραι. οὐ γὰρ περισσὸν οὐδὲν οὐδ᾽ ἔξω λόγου πέπονθας, ὀργαὶ δ᾽ ἐς σ᾽ ἀπέσκηψαν θεᾶς. ἐρᾷς: τί τοῦτο θαῦµα; σὺν πολλοῖς βροτῶν. κἄπειτ᾽ ἔρωτος οὕνεκα ψυχὴν ὀλεῖς; 440 οὔ τἄρα λύει τοῖς ἐρῶσι τῶν πέλας, ὅσοι τε µέλλουσ᾽, εἰ θανεῖν αὐτοὺς χρεών. Κύπρις γὰρ οὐ φορητὸν ἢν πολλὴ ῥυῇ, ἣ τὸν µὲν εἴκονθ᾽ ἡσυχῇ µετέρχεται, ὃν δ᾽ ἂν περισσὸν καὶ φρονοῦνθ᾽ εὕρῃ µέγα, 445 τοῦτον λαβοῦσα πῶς δοκεῖς καθύβρισεν. φοιτᾷ δ᾽ ἀν᾽ αἰθέρ᾽, ἔστι δ᾽ ἐν θαλασσίῳ κλύδωνι Κύπρις, πάντα δ᾽ ἐκ ταύτης ἔφυ: ἥδ᾽ ἐστὶν ἡ σπείρουσα καὶ διδοῦσ᾽ ἔρον, οὗ πάντες ἐσµὲν οἱ κατὰ χθόν᾽ ἔκγονοι. 450 ὅσοι µὲν οὖν γραφάς τε τῶν παλαιτέρων ἔχουσιν αὐτοί τ᾽ εἰσὶν ἐν µούσαις ἀεὶ ἴσασι µὲν Ζεὺς ὥς ποτ᾽ ἠράσθη γάµων Σεµέλης, ἴσασι δ᾽ ὡς ἀνήρπασέν ποτε ἡ καλλιφεγγὴς Κέφαλον ἐς θεοὺς Ἕως 455 ἔρωτος οὕνεκ᾽: ἀλλ᾽ ὅµως ἐν οὐρανῷ ναίουσι κοὐ φεύγουσιν ἐκποδὼν θεούς, στέργουσι δ᾽, οἶµαι, ξυµφορᾷ νικώµενοι. σὺ δ᾽ οὐκ ἀνέξῃ; χρῆν σ᾽ ἐπὶ ῥητοῖς ἄρα πατέρα φυτεύειν, ἢ 'πὶ δεσπόταις θεοῖς 460 ἄλλοισιν, εἰ µὴ τούσδε γε στέρξεις νόµους. πόσους δοκεῖς δὴ κάρτ᾽ ἔχοντας εὖ φρενῶν νοσοῦνθ᾽ ὁρῶντας λέκτρα µὴ δοκεῖν ὁρᾶν; IES MOIXENT/IES ARABISTA RIBERA (Carcaixent) Profa.: Núria Llagüerri 20
  • 21. CURSO 2013/2014 “YO CONOZCO MI HERENCIA, ¿Y TÚ? πόσους δὲ παισὶ πατέρας ἡµαρτηκόσι συνεκκοµίζειν Κύπριν; ἐν σοφοῖσι γὰρ 465 τάδ᾽ ἐστὶ θνητῶν, λανθάνειν τὰ µὴ καλά. οὐδ᾽ ἐκπονεῖν τοι χρὴ βίον λίαν βροτούς: οὐδὲ στέγην γὰρ ᾗ κατηρεφεῖς δόµοι καλῶς ἀκριβώσαις ἄν: ἐς δὲ τὴν τύχην πεσοῦσ᾽ ὅσην σύ, πῶς ἂν ἐκνεῦσαι δοκεῖς; 470 ἀλλ᾽ εἰ τὰ πλείω χρηστὰ τῶν κακῶν ἔχεις, ἄνθρωπος οὖσα κάρτα γ᾽ εὖ πράξειας ἄν. ἀλλ᾽, ὦ φίλη παῖ, λῆγε µὲν κακῶν φρενῶν, λῆξον δ᾽ ὑβρίζουσ᾽: οὐ γὰρ ἄλλο πλὴν ὕβρις τάδ᾽ ἐστί, κρείσσω δαιµόνων εἶναι θέλειν, 475 τόλµα δ᾽ ἐρῶσα: θεὸς ἐβουλήθη τάδε. NODRIZA: Señora, tu desgracia repentinamente me produjo un terrible terror conveniente, pero ahora me he dado cuenta de que es algo sin importancia y, entre los mortales, ¡cuán más sabia son las segundas reflexiones! Así pues, no hay nada extraordinario en lo que estás padeciendo, sino que la cólera de un dios se ha abalanzado sobre ti. Estás enamorada (¿qué maravilla hay en eso?), ocurre a muchos mortales. ¿A causa del amor vas a destruir tu alma? Menudo beneficio para los enamorados de ahora, todos aquellos que se preocupan, si morir es lo mejor para ellos. Cipris no es muy soportable cuando acomete, ésta hace partícipe de la tranquilidad al que cede, en cambio, al extraordinario y que piensa grandes cosas para sí, a éste (¿qué te parece?), lo maltrata hasta matarlo. Cipris va caminando por el Éter y está en las olas del mar, todo se origina de ella. Es la que siembra y reparte el amor del que provenimos todos los que estamos en la tierra. Ciertamente, todos los que tienen los escritos de los antiguos y ellos mismos simple están en compañía de las Musas, conocen que Zeus una vez ardió en deseos de unirse a Semele, y conocen que la Aurora de hermoso resplandor raptó a Céfalo a la morada de los dioses a causa del amor. Y, sin embargo, en los cielos habitan y no huyen fuera del ámbito de los dioses, sino que, creo, se contentan con ser vencidos por esta desgracia. Y, ¿tú no vas a aceptarla? Es necesario que tu padre te hubiera engendrado bajo otras condiciones o bajo el dominio de otros dioses, si no te contentas con estas leyes. ¿Cuántos crees que, teniendo buen juicio, viendo su lecho mancillado, hacen que no lo ven? ¿Cuántos padres colaboran con sus hijos en los asuntos de Cipris? Pues, entre los sabios de los mortales existe este dicho: ocultar lo que no es hermoso. No es necesario castigar en exceso la vida de los mortales, pues no son capaces de ajustar con exactitud el techo con se cubre una casa. Y tú, IES MOIXENT/IES ARABISTA RIBERA (Carcaixent) Profa.: Núria Llagüerri 21
  • 22. CURSO 2013/2014 “YO CONOZCO MI HERENCIA, ¿Y TÚ? que has caído en una desgracia similar, ¿crees que vas a esquivarla? Pues, si tienes más bienes que males, aun siendo humana, de cierto eres enteramente afortunada. Venga, mi querida niña, deja de pensar en el mal, deja de comportarte insolentemente, pues no otra cosa que insolencia es eso: querer ser mejor que las divinidades. Atrévete a amar: una divinidad lo ha querido. ! · vv. 490-506; 509-515. Τρ. τί σεµνοµυθεῖς; οὐ λόγων εὐσχηµόνων 490 δεῖ σ᾽, ἀλλὰ τἀνδρός. ὡς τάχος διιστέον, τὸν εὐθὺν ἐξειπόντας ἀµφὶ σοῦ λόγον. εἰ µὲν γὰρ ἦν σοι µὴ 'πὶ συµφοραῖς βίος τοιαῖσδε, σώφρων δ᾽ οὖσ᾽ ἐτύγχανες γυνή, οὐκ ἄν ποτ᾽ εὐνῆς οὕνεχ᾽ ἡδονῆς τε σῆς 495 προῆγον ἄν σε δεῦρο: νῦν δ᾽ ἀγὼν µέγας σῶσαι βίον σόν, κοὐκ ἐπίφθονον τόδε. Φα. ὦ δεινὰ λέξασ᾽, οὐχὶ συγκλῄσεις στόµα καὶ µὴ µεθήσεις αὖθις αἰσχίστους λόγους; Τρ. αἴσχρ᾽, ἀλλ᾽ ἀµείνω τῶν καλῶν τάδ᾽ ἐστί σοι: 500 κρεῖσσον δὲ τοὔργον, εἴπερ ἐκσώσει γέ σε, ἢ τοὔνοµ᾽, ᾧ σὺ κατθανῇ γαυρουµένη. Φα. ἆ µή σε πρὸς θεῶν — εὖ λέγεις γάρ, αἰσχρὰ δέ — πέρα προβῇς τῶνδ᾽: ὡς ὑπείργασµαι µὲν εὖ ψυχὴν ἔρωτι, τᾀσχρὰ δ᾽ ἢν λέγῃς καλῶς, 505 ἐς τοῦθ᾽ ὃ φεύγω νῦν ἀναλωθήσοµαι. […] ἔστιν κατ᾽ οἴκους φίλτρα µοι θελκτήρια ἔρωτος, ἦλθε δ᾽ ἄρτι µοι γνώµης ἔσω, 510 ἅ σ᾽ οὔτ᾽ ἐπ᾽ αἰσχροῖς οὔτ᾽ ἐπὶ βλάβῃ φρενῶν παύσει νόσου τῆσδ᾽, ἢν σὺ µὴ γένῃ κακή. δεῖ δ᾽ ἐξ ἐκείνου δή τι τοῦ ποθουµένου σηµεῖον, ἢ πλόκον τιν᾽ ἢ πέπλων ἄπο, λαβεῖν, συνάψαι τ᾽ ἐκ δυοῖν µίαν χάριν. 515 ! ! IES MOIXENT/IES ARABISTA RIBERA (Carcaixent) Profa.: Núria Llagüerri 22
  • 23. “YO CONOZCO MI HERENCIA, ¿Y TÚ? CURSO 2013/2014 ! NODRIZA: ¿Por qué hablas tan pomposamente? No estás necesitada de palabras decorosas, sino de este hombre. Hay que decírselo lo más rápido posible, diciéndoselo sin palabras ambiguas, pues, si tu vida no estuviera en estas desgracias y fueras una mujer sensata, nunca te conduciría allí al lecho por causa de tu placer. Pero, ahora, hay un gran combate para salvar tu vida y no se puede rehusar. FEDRA: ¡Oh! Estás diciendo algo horrible, ¿no cerrarás la boca y no ofrecerás palabras palabras llenas de vergüenza? N.: Vergonzosas, pero para ti mejores que bellas. Es mucho mejor la acción, si te salva, que el nombre que te va a matar llena de orgullo. F.: ¡No! Te lo suplico por los dioses (pues dices bien, pero es horrible), no sigas adelante. Mi alma ha sido labrada profundamente por el amor, si hablas hermosamente de lo que es horrible, ahora me consumirá aquello de lo que huyo. N.: […] Precisamente me acaba de venir a la mente: en mi casa hay filtros y remedios para el amor que no te llevarán ni a lo horrible ni perjudicarán tu mente: te curarán esta enfermedad y no tengas miedo. Pero se precisa una prenda del amado, o tomar algún mechón de su cabello o un fragmento de su vestido y de los dos hacer un solo objeto de amor. ! 2. OVIDIO, Heroidas, (Texto latín: Intratext Digital Library; Traducción: Ana Pérez Vega, 2000) ! · IV, 9-21: ter tecum conata loqui, ter inutilis haesit lingua, ter in primo destitit ore sonus. qua licet et sequitur, pudor est miscendus amori; dicere quae puduit, scribere iussit amor. quidquid Amor iussit, non est contemnere tutum; regnat et in dominos ius habet ille deos. ille mihi primo dubitanti scribere dixit: «scribe! dabit victas ferreus ille manus.» adsit et, ut nostras avido fovet igne medullas, figat sic animos in mea vota tuos. non ego nequitia socialia foedera rumpam; IES MOIXENT/IES ARABISTA RIBERA (Carcaixent) Profa.: Núria Llagüerri 23
  • 24. “YO CONOZCO MI HERENCIA, ¿Y TÚ? CURSO 2013/2014 fama -- velim quaeras -- crimine nostra vacat. venit amor gravius quo serior. urimur intus, urimur, et caecum pectora vulnus habent; Tres veces he intentado hablar contigo, y las tres veces se me trabó incapaz la lengua, tres veces huyó de mí la voz, a flor de labios. Hasta donde se puede y resulta, el amor debe combinarse con el pudor; ahora Amor me manda decir y escribir lo que no se debe. Lo que Amor ha mandado no es cosa segura despreciarle; él gobierna y tiene poder sobre los dioses soberanos. Él me ha dicho, cuando al principio dudaba si escribirte: “¡Escribe! Ese duro corazón rendirá sus manos sometidas”. Que él me asista, y que igual que a mi fuego devorador me recalienta las entrañas, así te clave a ti sus flechas en el corazón que yo deseo. No romperé yo por liviandades el pacto de los esposos; mi reputación, pregunta por ahí, está libre de mancha. El amor me ha llegado tanto más recio cuanto más tardío. Me quemo por dentro, me quemo y en el pecho guardo una herida sin boca […] ! · IV, 67-75: tempore quo nobis inita est Cerealis Eleusin -- Gnosia me vellem detinuisset humus -tunc mihi praecipue (nec non tamen ante) placebas; acer in extremis ossibus haesit amor. candida vestis erat, praecincti flore capilli, flava verecundus tinxerat ora rubor; quemque vocant aliae vultum rigidumque trucemque, pro rigido Phaedra iudice fortis erat. En el tiempo en el que entré en la Eleusis de Ceres - ojalá la tierra de Cnosos no me hubiera dejado salir -, entonces me empezaste a gustar de forma especial (aunque ya me gustabas antes); un amor desesperado se me hundió hasta la médula de los huesos. Ibas vestido de blanco, una guirnalda te adornaba el pelo, y un pudoroso rubor teñía tu cara morena; el rostro que otras dicen que es severo y violento, a juicio de Fedra no era severo, sino viril. ! · IV. 148-151; 153-157: qui mihi nunc saevit, sic tibi parcat amor! non ego dedignor supplex humilisque precari. heu! ubi nunc fastus altaque verba? iacent! […] IES MOIXENT/IES ARABISTA RIBERA (Carcaixent) Profa.: Núria Llagüerri 24
  • 25. “YO CONOZCO MI HERENCIA, ¿Y TÚ? CURSO 2013/2014 victa precor genibusque tuis regalia tendo bracchia. quid deceat non videt ullus amans. depuduit profugusque pudor sua signa reliquit. Da veniam fasse duraque corda doma! Ese Amor, que está siendo tan cruel conmigo, ojalá se apiade de ti a cambio. No me avergüenzo de pedírtelo de rodillas, como una suplicante. ¡Oh! ¿Dónde está mi orgullo y las palabras altaneras? Han muerto.[…] Ahora derrotada te suplico y tiendo hacia tus rodillas mis brazos de reina. El que ama no sabe lo que es la vergüenza. He perdido el pudor: ha desertado, abandonando sus estandartes. Perdona a esta rea confesa y domeña tu duro corazón. ! 3. MARGUERITE YOURCENAR (1903-1987), Fuegos, 1957 (Traducción española: Emma Calatayud, Madrid, 2002) · “Fedra o la desesperación”, pp. 27-30: ! Su estupor al ver a Hipólito es como el de una viajera que ha desandado camino sin saberlo: el perfil de aquel niño le recuerda a Knossos y el hacha de dos filos. Ella lo odia, ella lo cría; él crece contra ella, rechazado su odio, habituado desde siempre a desconfiar de las mujeres, […]. Crea a Hipólito a cada instante. Su amor es un incesto. No puede matar al muchacho sin cometer una especia de infanticidio. […] Entre las sábanas humedecidas con el sudor de la fiebre, se consuela mediante susurros de confesiones, como aquellas confidencias de su infancia que balbuceaba abrazada al cuello de su nodriza. Mama su desgracia; se convierte, por fin, en la miserable sirvienta de Fedra. Ante la frialdad de Hipólito, imita al sol cuando choca con un cristal: se transforma en espectro. […] No lo ha vuelto a ver, desde la gran escena del tercer acto; ella ha muerto por su causa; a causa de ella él no ha vivido. Él sólo le debe la muerte, mientras que ella le debe los espasmos de una inextinguible agonía. Tiene derecho a hacerle responsable de su crimen, de su inmortalidad sospechosa en labios de poetas, que la utilizarán para expresar sus aspiraciones […]. ! 4. BIEL MESQUIDA, Els missatgers no arriben mai, Pollença, 2012, pp. 15-24: “Enona diu allò que sent”: Sóc aquesta dona valenta i coratjosa, Enona, que ara mateix, Fedra, necessites més que mai quan per mor d’aquest destí funest, has caigut dins el parany d’un enamorament culpable: el teu fillastre Hipòlit s’ha ficat dins la teva sang com un verí i per molt que vulguis no hi ha manera de treure’l, IES MOIXENT/IES ARABISTA RIBERA (Carcaixent) Profa.: Núria Llagüerri 25
  • 26. “YO CONOZCO MI HERENCIA, ¿Y TÚ? CURSO 2013/2014 de guarir-te, i agonitzes en la meva companyia que només et pot cercar calmants poderosos per a un mal fondo que no té cura. […] Jo sabia que no li convenia gens aquella solellada a una Fedra malalta i que des de feia nits no podia dormir i delirava continuament. Estimada Enona, ensumo aquesta flaire divina, no ¿diuen que la flor de tarongers cura tots els mals? Necessito un remei fort que em desfermi aquests nervits nuats que tinc a la boca del cor i que em pugen a poc a poc cap a la gola i em lleven l’alè com unes mans d’assassí: ¿no trobes, Enona, que les pastilles pels nervis no m’han fet res i aquell tremolor que m’ha pegat abans de dinar no s’atura de sacsejar-me de dalt a baix? Vull que em preparos una d’aquelles tisanes teves, enona, que em deixen mig estabornida, incapaç de pensar en res, de sentir res. […] ¿I Hipòlit? Enona estimada, ¿on és Hipòlit que no m’ha dit res des d’ahir vespre i avui ni tan sols no ha comparegut a dinar? […] Vaig partir depressa cap a la cuina per preparar un brevatge amb valeriana, cabellet i flor d’espí que sempre li anava de primera per calmar aquells fogots i, alhora, fer un conjur de fulles d’ortiga, oli de dragó i cabeces d’all amb aquella oració que ma mare m’havia deixat al llit de mort. […] Podria pintar como si fos ara el moment en què Hipòlit va arribar d’imprevist a can Solana: Fedra i jo sortíem per anar a cal joier i just quan començàvem a davallar per l’escalinata, ell va aparèixer al centre del pati: semblava un Teseu jove, bell, poderóa, i un calfred de terror em travessà l’esquena. Puc donar testimoni de la torbació de Fedra per aquell jove tan plantós que pujava cap a ella atret com un imant. Hipòlit li va besar la mà i Fedra quedà enlluernada per aquell fillaastre alt i bru que feia vint anys que no havia vist, i decidí que ja no sortiríem. Vaig passar una penada quan vaig veure com Fedra se’l menjava de viu en viu amb la mirada mentre brindaven a la sala groga i ella desitjava saber fil per randa la seva vida. ! IES MOIXENT/IES ARABISTA RIBERA (Carcaixent) Profa.: Núria Llagüerri 26