3.
- Hi ha amfibis a la Terra des de fa més de 300 milions d'anys, però estan disminuint en
tot el món, i no se sap per què. Potser és perque els humans destrueixen els llocs on
viuen o per culpa de la contaminació amb insecticides i altres substàncies químiques.
La pell dels amfibis és molt fina, i els seus ous no tenen cobertes que els protegeixin. Per
això són molt sensibles als canvis.
- La metamorfosi dels urodels i cecílies no és tan espectacular com la de les granotes i
altres anurs, ja que en general les larves se semblen molt als adults. Alguns urodels
neixen sense potes i no desenvolupen les del davant fins a uns dies després de l'eclosió,
per a desenvolupar més tard les del darrera. Les larves de les cecílies tenen brànquies
internes ja des del naixement.
- A la península Ibèrica es troba la granota de Sant Antoni, molt corrent a Europa. Són
granotes arboricoles que tenen discos adhesius als dits que els permeten grimpar als
arbres. La granota marsupial és una espècie d'aquesta família que viu a Amèrica del
Sud. La femella té una borsa on introduïx els ous fecundats.
- Una de les granotes més insòlites és la granota peluda, anomenada així a causa
d'una mena de pèls que els surten als mascles al cos i les potes durant l'estació de
reproducció.
4. tritons són animals terrestres però es reprodueixen a l'aigua, com la majoria dels
amfibis. Tenen el cos allargat, d'entre 8 i 10 cm, quatre potes i la cua. Les potes del
davant acaben en quatre dits i les posteriors en quatre o cinc, depenent de les
espècies.
Els tritons solen sortir de nit i és difícil veure'ls durant el dia. S'alimenten d'invertebrats
petits i les espècies més grans mengen peixos, amfibis i ous. Tant la mandíbula superior
com la inferior tenen dents.
Els tritons són ovípars. La femella posa els ous a l'aigua d'un en un i els subjecta a les
plantes o a les pedres. Les larves són completament aquàtiques i respiren a través de
brànquies, mentre que els adults respiren per mitjà de pulmons.
El tritó del Pirineu té la pell rugosa, el cap ample, el cos robust i les potes curtes. Viu a
les aigües netes i una mica obagues dels torrents de muntanya, llacs, rierols i basses. Es
desplaça caminant pel fons i s’amaga entre les pedres.
El tritó del Montseny és una especie trobada l'any 2005. El seu cap és aplanat i les
extremitats són primes i curtes. Passa dels 65 mm de longitud. És una espesie única al
món i tambe és l'únic urodel que viu només a Catalunya.
Són diferents del tritó pirinenc. El tritó del Montseny viu per les praderes. És un amfibi
dels més amenaçats d'Europa perquè només hi ha un tritó per cada 40 km quadrats, és
a dir, molt poquets.
5. Els gripaus son anurs, es diuen aixi perquè no tenen cua. Ni ha de moltes mides fins de 1
cm o fins a 30 cm.
Tenen cap molt desenvolupat, pla, amb els ulls negres i brillants. Normalment són de
color marró grisenc, tenen tenen berrugues en la pell i taques marrons. Les potes del
darrera són fortes i els permet fer sals. Les del davant ajuden frenar el salt.
Els gripaus són animals tímids, en general nocturns, durant el dia s'amaguen en llocs
foscs i durant la nit es dediquen a la caça d'insectes, bavoses, cucs i altres invertebrats.
Durant els mesos freds els gripaus hibernen enterrant-se en caus sota terra. A la
primavera s'aparellen i les femelles ponen milers d'ous en estanys o basses en forma de
cadenes gelatinoses de més d'un metre de longitud. Els capgròssos de gripau són més
petits i foscos que els de les granotes. Els capgròssos no es transformen en gripaus
terrestres fins a la següent tardor.
Alguns gripaus tenen dents però, com els altres amfibis, no poden mastegar, només els
serveixen per a subjectar a les seves víctimes. L'ull es desplaça cap a enrere, el que
impulsa a la presa cap a l'interior de la boca.
Els gripaus mengen insectes i petits ratolins, per la qual cosa constituïxen un control
natural de plagues agrícoles o de plagues associades als habitatges humans.
