Recull dels microrelats guanyadors a la III Edició del Concurs de Microrelats de l'MMB

1. ELPIRATAQUENUNCALOFUÉ
Categoria C (Adults)
Primer premi
MANCA ESTRATÈGIA
Categoria A (2003 - 2005)
Primer premi
PIRATA EN ZAPATILLAS
Categoria B (2000 - 2002)
Primer premi
I Concurs de microrelatsI Concurs de microrelatsI Concurs de microrelatsI Concurs de microrelatsI Concurs de microrelats
de tema maritimde tema maritimde tema maritimde tema maritimde tema maritim
PresentacioPresentacioPresentacioPresentacioPresentacio
laboracio de:laboracio de:laboracio de:laboracio de:laboracio de:‘‘‘‘‘Amb la colAmb la colAmb la colAmb la colAmb la col
‘‘‘‘‘
Corro, agitant l’espasa a la mà dreta. Passo d’un vaixell a
l’altre per un tauló de fusta, i reparteixo insults i cops a
tort i a dret. Aconsegueixo arribar a proa, a les escales
que baixen al camarot del capità. Obro la porta d’un cop
de peu. Comença el duel. Ara ve el més difícil.
Esquivo, calculador, però el capità enemic tremola de
fúria, perquè he arribat lluny. Pitjor per ell. En un descuit,
li enfonso l’espasa al cor.
Busco el cofre. Està al fons d’un armari, i l’obro. Allà veig
la raó per la qual m’he arriscat: un garfi d’or, símbol del
capità.
Però, al duel, jo també m’he equivocat... Què en faig, si
no m’ha tallat la mà?
Pseudònim: Nuriduli
Nom: Núria Gallucci Vallcorba
- Quitaos esas mugrientas botas y poneos las zapatillas,
acaban de fregar.
- ¡Mujer! ¿Es éste el recibimiento que merece un
esposo?
- ... Poneos las zapatillas...
- Señora, debo recordaros que además de esposo soy
Alonso Pérez de Guzmán, Grande de España, al mando
de la Grande y Felicísima Armada. ¡La Armada
Invencible!, así nos apodan los ingleses, después de
haber probado nuestro acero...
- Mi señor, si emplearais la misma energía que gastáis
en daros rebombo, en satisfacer mis deseos, habríamos
zanjado hace rato este enojoso asunto
- ... Ciento veintisiete barcos partirán bajo mis órdenes
desde Lisboa hasta el Canal de la Mancha...
- Alonso, ¿cuál es vuestro problema? ¿De entendimiento
o de logopedia? Solo lo diré una vez más... ¡¡PONEOS
LAS ZAPATILLAS!!.
Pseudònim: X-Pander
Nom: Pere Parcerisa Segú
Su madre lo parió en Eyl. Mientras su padre, sobre un
esquife, abordaba un atunero vasco a cincuenta millas
del mar de Hafun. El linaje corsario de la estirpe por fin
se consolidaba.
Con el paso del tiempo, al joven pirata se le negaron las
predilecciones violentas de sus compañeros de juegos.
Él prefería recluirse a pescar cangrejos en algún rincón
discreto de la playa, perderse caña en ristre entre los
acantilados, o construir embarcaciones de pesca con
botellas de plástico. Endebles cascarones que después
botaba, para que surcasen las crestas, recreándose en
cómo se perdían rumbo hacia alta mar.
Cumplidos los doce años, abandonó el grupo que se
iniciaba en el manejo del AK-47 y el lanzagranadas.
Un año más tarde, su padre le obligó a formar parte de
una tripulación de asalto contra un petrolero alemán.
Nunca regresó.
En su aldea, nadie advirtió la ausencia. Tampoco sus
padres.
Pseudònim: Jero de Pasamonte
Nom: Ton Pedraz Pollo
Aquestconcurss’haorganitzatamblacol·laboracióde:
Els premis del concurs han estat gentilesa de:
Teniualesmanselreculldelsnourelatsquehanestat
premiatsal«IIIConcursdeMicrorelatsdetemamarítim
delMuseuMarítimdeBarcelona»enlestrescategories
establertes.Ambaquestasegonaedició,dedicadaalmón
delsPirates,hempretèscomençaraconsolidarunprojecte
quevaremencetarfadosanysamblaprimeraediciódel
concurs,projectequetédosobjectiusprincipals:obriruna
novaviadediàlegambpersonesquenohavienparticipat
abansdelsserveisdelmuseu,iobrirtambéunanovavia
d’apropamentalaculturamarítimadesdelavessant
narrativa.
L’èxitd’aquestasegonaedició,amb705microrelats
presentats,ensfapensarquelapropostatéungran
potencial,iensanimaaintentarmantenirelprojecteamb
futuresedicions.
Laqualitatdelsrelatspresentatsalestrescategorieshaestat
altíssimaiescollir-nenouhasuposatunafeinamoltdifícilper
aljurat.DesdelMuseuMarítimdeBarcelonavolemagrair
l’esforçdetotselsautorsitoteslesautoresqueenshanenviat
elsseusescritsdesdetotalageografiadelpaísiquehan
propiciatl’èxitdelconcurs.
Tienesentusmanoslarecopilacióndelosnueverelatosque
hanresultadopremiadosenel«IIIConcursodeMicrorelatos
detemamarítimodelMuseuMarítimdeBarcelona»enlas
trescategoríasestablecidas.Conestaterceraedición,
dedicadaalmundodelosPiratas,hemospretendidocomenzar
aconsolidarunproyectoquearrancamoshacedosañosconla
primeraedicióndeesteconcurso,proyectoqueplanteados
objectivosprincipales:abrirunanuevavíadediálogocon
personasquenohabíanparticipadoconanterioridaddelos
serviciosdelmuseo,yabriralmismotiempounavíanuevade
acercamientoalaculturamarítimadesdelavertientenarrativa.
Eléxitodeestasegundaedición,con705relatospresentados,
nosllevaapensarquelapropuestaatesoraungranpotencial,
ynosanimaaintentarmantenerelproyectoconfuturas
ediciones.
Lacalidaddelosrelatospresentadosenlastrescategoríasha
sidoaltísimayescogernuevehasupuestoungranesfuerzo
paraeljurado.DesdeelMuseuMarítimdeBarcelona
queremosagradecerelesfuerzodetodoslosautoresytodaslas
autorasquenoshanenviadosusobrasdesdetodalageografía
delpaís,yquehanpropiciadoeléxitodelconcurso.
PIRATES
IIIConcursdemicrorelatsdel’MMB
PIRATAS
IIIConcursodemicrorelatosdelMMB

2. EXCUSES
Categoria A (2003 - 2005)
Segon premi
¡CORRE!
Categoria C (adults)
Segon premi
Oigo el murmullo del gentío. Han venido todos a vernos morir.
73 condenados en un día - una fiesta sin precedentes. Pero
todos no morirán. Hice un trato con el juez. Que mi tripulación
se ponga en fila. Que me decapiten. Y que se salven todos por
los que consigo pasar. Sin cabeza. El juez se rió. Nunca había
participado en una batalla. De lo contrario sabría que no hay
límites para un hombre intrépido.
El verdugo levanta el hacha. Respiro una vez más. La última
vez. Mis músculos vibran. Me doy la orden final: «¡CORRE!»
«Allí va la cabeza.»
«¡Störtebeker sale disparado!»
«Ya ha alcanzado a los primeros piratas, ha pasado tres -
cuatro - CINCO...»
«Dios mío, un hombre sin cabeza...»
«¡El mismísimo diablo!»
«¡Que alguien le pare!»
«Le han dado un traspié.»
«Se está cayendo...»
«Ya no se mueve.»
«El juez se levanta. Proclama el veredicto...»
«Se salvan ONCE.»
Pseudònim: Mar del norte
Nom:Kirsten Miltner
- Que sí, que t’ho prometo, no t’ho creus?
- No gaire - respongué la mare.
- De debò, jo era al meu vaixell, de sobte se m’ha
empassat un huracà colossal, he viatjat a una altra
dimensió i, fins i tot, he conegut a uns pirates! I també...
- Ja, i com eren aquests «pirates»?
- Doncs tenien un aspecte estrany, uns eren prims i els
altres amb una panxa gran com una vaca. Portaven una
cama de fusta, o un garfi, o una espasa... I ens hem fet
molt amics! M’hauria encantat quedar-me allà jugant
amb ells, però màgicament he aparegut a la cuina. Què,
ara ja em creus?
- No cal que diguis mentides, m’he assabentat que no
has anat a comprar el pa.
- Qui t’ho ha dit?
- Un pirata.
- I què feia un pirata per aquí?
- Fingir que feia la compra per la seva dona.
Pseudònim: Melonysandía
Nom: Darío Bueno Giménez
EL PIRATA FRICANDÓ I
LA SEVA TRIPULACIÓ
Categoria A (2003 - 2005)
Tercer premi
LA MALEDICCIÓ XINESA
Categoria C (adults)
Tercer premi
Si el dia que vam divisar un nàufrag sobre una balsa de
canyes haguéssim donat la volta... Però som pirates,
curiosos de mena, i no havíem vist mai un xinés al nostres
dominis. Per gestos demanava rescat, però la tripulació
cridava sobre mals presagis, així que no li vam llençar ni
un miserable tros de pa.
Ell, en canvi, quan va veure que el deixaríem allà per
morir, va agafar un tub de canya i el va llençar amb força
sobre la nostra coberta, on es va trencar. Alguns homes
diuen que van veure caure unes miquetes negres que van
associar a pocions malèfiques.
Ara ha passat gairebé un any, i el soroll que fa el cruixir de
les entranyes del vaixell ens anuncia el final.
Fins i tot el nostre metge, que és home de ciència, ha
posat nom a aquest malson. Jo en dic «maledicció», ell
en diu «tèrmits».
Pseudònim: Soulless
Nom:Joan Ayarte Garcías
El pirata Fricandó era molt baixet i enormement gras.
Quan abordava un vaixell saltava sobre els seus rivals i
els esclafava amb la panxa.
Els seus canons, en comptes de disparar bales
disparaven hamburgueses, mandonguilles, melons i
síndries.
Les veles del seu vaixell semblaven estampades però en
realitat eren taques de menjar perquè el capità les feia
servir com a estovalles per als banquets que organitzava.
De fet, s’havia arruïnat de tant comprar menjar i per això
s’havia fet pirata.
Cada any organitzaven un concurs per veure qui podia
aixecar al capità Fricandó i qui guanyava s’emportava el
botí de tot un any. Només una persona va aconseguir-ho
un cop, el grumet Fortatus, però aquell any no hi havia
botí perquè en Fricandó se l’havia gastat tot en menjar.
Vigileu quan navegueu de no xocar amb cap ós del capità
Fricandó, podríeu naufragar.
Pseudònim: Ronald Weasley
Nom: Jaume Latorre Guardia
L’ORDRE UNIVERSAL
Categoria B (2000 - 2002)
Segon premi
Boom, boom... alllò era l’infern. No es podia respirar i no
es podia veure.
Els dos vaixells pirates s’estaven enfrontant des de feia
dues hores en un mar tranquil; un n’havia abordat l’altre.
Ningú sabia qui era amic de qui. Era impossible
mantenir les esquenes cobertes. Les cares estaven
ennegrides del foc i vermelloses de la sang.
Si els pirates tenien por o no, no es van aturar a pensar-
ho. Tampoc ningú els va preguntar si valia la pena
lluitar per un grapat de joies i armes i deixar la vida en
l’intent. Eren homes acostumats a obeir i a no
qüestionar l’ordre establert. En aquest món, uns quants
vivien molt bé a costa de la misèria d’un centenar de
desgraciats. Així havia estat sempre.
Era l’ordre de l’Univers on els homes eren simples
titelles.
Pseudònim: Piratas en el mar
Nom: Nesma A. Rahman Gómez
- Necesito saberlo - exigió aquel joven muchacho.
- El secreto lleva en mi tripulación años, no seré el que
saque a la luz el origen de esta nave, y mucho menos el
de sus tripulantes - discutió el pirata con voz tajante.
- Confía en mí, mi lealtad hacia ti y los tuyos es inmen-
sa. Sabes que tu secreto estará a salvo conmigo -
suplicó el joven arrodillándose junto al pirata. - Dímelo y
haré lo que desees.
El pirata le susurró algo en el oído y le entregó al
muchacho un papel donde había escrito el secreto.
Dos horas después, en la bodega de esa amplia nave,
yacía el cuerpo inerte del joven muchacho. Con la boca
cosida y un mensaje que decía:
Tu secreto está a salvo conmigo Daniel, juré lealtad, y
leal seré. El secreto va conmigo a la tumba. Tu deseo
era que lo guardara, y bien guardado está.
Pseudònim: Paloma402
Nom: Cynthia Ramal Marín
EL SECRETO
Categoria B (2000 - 2002)
Tercer premi