2. Punt de partida
Fons fotogràfic agencia EFE
Fotoperiodisme Amèrica Llatina
http://www.efe.com/efe/queesefe/presentacion/espana/1
• Más del cuarenta por ciento de la información internacional de agencias publicada en
América Latina es de EFE.
EFE cuenta en América con 884 clientes.
El archivo gráfico de EFE almacena un total de 15 millones de imágenes, de las cuales 12
son documentos en placas de cristal, negativos y diapositivas. Otros 3 millones de fotos
están ya en soporte digital e integran la fototeca, accesible desde internet y puerta de
entrada a una de las más grandes colecciones de fotoperiodismmo del mundo. Un material
que se enriquece con más de mil quinientas fotos diarias..
Su archivo de texto (EFE Data) constituye la mayor base de datos de información
periodística, biografías y documentos en español, que cuenta a su vez con históricos de
texto en portugués, árabe, inglés y catalán. Una memoria inteligente con más de 11 millones
de archivos y que, en breve, dispondrá de una versión para América y otra empresarial.
(EFE Data América y EFE Data empresas).
3. Objectiu de l’entitat promotora
• Fer
una gran exposició itinerant per celebrar els
bicentenaris de la independència països americans
• Visió
• Exposició que marqui alguna diferència
• Que reforci els vincles amb els països iberoamericans
• Perspectiva de gènere
• Voluntat educativa
4. Amb què ens vam trobar?
• Les dones no estan presents en els grans fets històrics
• Les imatges que teníem donaven una visió parcial i
•
•
•
•
europea dels països llatinoamericans (violència,
pobresa…)
Hi ha algunes dones en fotografia i fotoperiodisme
Hi ha grans expertes en gènere als països americans
El patrimoni fotogràfic és un repte pendent
La fotografia és un llenguatge universal en el que molts
som analfabets
5. Quina era la contra proposta?
• Un enfoc educatiu: la cultura és una llarga conversa
(J.Teixeira)
• Una
metodologia
mútuament
participativa:
diàleg
per
aprendre
• Escoltar els experts d’aquests països
• Diversificar les fonts de coneixement
• Educar en el llenguatge visual
• Aportar la nostra experiència en gestió patrimoni
• Proposar un fil conductor que ens vinculi en la diferencia i
especificitat
6. Ciutadania i drets humans
• http://www.ohchr.org/SP/Issues/ESCR/Pages/ESCRIndex.
aspx
• Les dones son protagonistes anònimes de la lluita pels drets
econòmics socials i culturals.
• El fotoperiodisme en reflecteix els avenços
• Les visions son positives
7. Educació i cultura
• Per això educar hauria de ser sinònim d'acompanyar, tant
en l'accés al coneixement com en la construcció del propi
projecte vital.
• Una societat que aspiri –tota ella– a ser educadora, és a
dir, a influir de forma educativa en els seus ciutadans a
partir d'uns valors i comportaments de civilitat, no pot
obviar la tasca d'acompanyament educatiu que tothom
mereix de disposar al llarg del seu periple vital.
• Enric Roca
• http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8articles/666712-educar-es-acompanyar.html
9. Ciutadania, historia i dones
• Fets històrics i memòria, el passat com a construcció
col·lectiva
• On son?, hi son? Com hi son?
• Com se les representa?
• Percepció
• Reflexió
• Actuació
• Participació: memòries i futurs
• Recursos educatius per a grups i escolars
11. Algunes reflexions
• Perspectiva global del fet cultural i educatiu (conversa)
• Discurs de consens universal i especificitat local
• Disseny i imatge compartida. Qualitat no vol dir preu
• Participació en totes les fases
• Incorporació de coneixement- aprenentatge
12. Algunes conclusions
• Aposta pels processos participatius
• Lideratge del responsable d’educació
• Capacitat de formació i aprenentatge constant
• Pressupost adequat
• Gestió complexe
• Flexibilitat, llibertat per a la negociació
• Temps
13. http://blog.transit.es/libro-eje-central/
• Por otra parte, el trabajo en red y la lógica participativa nos
llevan a replantear, o al menos a cuestionarnos el rol de los
centros culturales en el territorio.
• Ese potencial participativo pone a los proyectos culturales en
una posición de facilitadores, por un lado, y catalizadores, por
otro.
• Facilitadores al hacer posible el acceso al capital cultural por
parte de la población. Por generar centros donde antes habían
periferias –territoriales, conceptuales, institucionales…–. Por
mantener en el centro a las personas, cuando los procesos de
“modernización” las dejan fuera.
• Catalizadores de aquellas iniciativas que nacen de los artistas,
de la población, de la interacción entre el arte y la realidad. De
la contaminación entre ideas diversas. De la mutación de
proyectos. ¿Qué papel juegan los centros culturales en los
territorios?¿Que papel deberían jugar?
