Dossier a tota vela

A tota vela! Museu Marítim de Barcelona 1
A TOTA VELA!
Educació Primària
Àrea d’Educació i Activitats
ELS MITJANS DE TRANSPORT. QUÈ ÉS UN VAIXELL?
Un mitjà de transport és aquell que ens permet
anar d’un punt A a un punt B.
Quan l’objectiu de l’home ha estat només despla-
çar-se d’un punt a l’altre, els mitjans de transport
han estat senzills, només ha calgut utilitzar un ca-
vall o una piragua i poca cosa més. A partir que es
desenvolupen les relacions comercials entre pobla-
cions, les societats han necessitat vehicles capaços
de transportar mercaderies en volums cada vegada
majors, a distàncies més i més llargues i a preus el
més econòmics possibles, per la qual cosa ha estat
necessari evolucionar els sistemes de transport.
Transports terrestres
Des de la prehistòria l’home s’ha desplaçat pel món principalment a peu i a peu ha
transportat els seus objectes. El desplaçament d’un mateix i dels seus objectes ca-
minant no permet fer grans distàncies ni tampoc carregar grans volums de materi-
als, per la qual cosa, el pas següent va ser utilitzar animals de càrrega, que en ca-
da contrada podien ser diferents, depenent de la naturalesa del lloc (burros, mu-
les, cavalls, camells, elefants, llames...).
En un principi allò a transportar es carrega-
va sobre l’animal, però amb el temps es va
veure l’efectivitat d’usar la bèstia per arros-
segar la persona o els objectes i, va ser així
que varen néixer els primers vehicles: car-
ros, carrosses, cotxes, etc. amb els quals
s’aconseguia augmentar el pes i el volum
del que es transportava i fer distàncies més
llargues.

El transport terrestre va funcionar d’aquesta manera durant molts segles. A partir
del segle XIX es van començar a utilitzar el vapor i més tard l’energia d’explosió,
com a formes de propulsió. El carro i el cavall són substituïts pel cotxe, l’autocar, el
camió i el ferrocarril, la gran novetat del moment, però fins el segle XX el mitjà de
transport per excel·lència a l’hora de fer llargs recorreguts va ser, sempre que les
circumstàncies ho permetien, el vaixell.
Els transports terrestres necessiten una infraestructura, una preparació del terreny
perquè hi puguin passar: carreteres, autopistes, vies...
Transports aeris
Aquest mitjà de transport permet reduir el
temps del trajecte, ja que és molt ràpid, però
es dedica sobre tot al transport de persones.
Exemples de transport aeri són els avions, els
helicòpters, els autogirs, els coets... Aquests
transports no necessiten infraestructura per
desplaçar-se, com en el cas dels transports
terrestres, però sí per estar a terra: aeroports,
hangars, torres de control aeri...
Transports aquàtics
Gairebé tan antic com el transport terrestre és el transport per aigua, sigui per mar
o per riu. La funció bàsica d’una embarcació fou traslladar una persona per sobre
l’aigua. A partir d’aquesta premissa s’han anat complicant els objectius i, per tant,
les formes i les mides de les naus. Les primeres embarcacions sorgeixen de la mani-
pulació de troncs. Al llarg del temps els vaixells han anat canviant de forma i de
propulsió en funció de la finalitat, les necessitats, el tamany, els avenços tècnics de
cada moment, etc. Els nostres mars han vist solcar tant les antigues galeres de
guerra, típiques del Mediterrani, fins als moderns portaavions.

PERÒ, QUÈ ÉS UN VAIXELL?
Un vaixell és un mitjà de transport que utilitza l’aigua per desplaçar-se, i converteix
així el que era un obstacle, el mar, en una via de comunicació.
I per què sura? En principi, un material sura o s’enfonsa segons sigui menys o
més pesat que l’aigua. Una fulla d’arbre, un tros de suro, una escorça d’arbre... su-
ren perquè pesen menys que l’aigua. Per la seva banda, un tub de ferro, una bala
de vidre o una llamborda s’enfonsen perquè són més pesants que l’aigua.
No obstant això, també és cert que si col·loquem un got de vidre sobre l’aigua, no
s’enfonsarà, sempre i quan no el comencem a omplir de coses, fins que agafi un
pes que el farà anar-se’n cap el fons. Això és així per dos motius: en primer lloc, per
la forma del got (semblant al d’un vaixell), que fa que, en situar el got sobre l’aigua,
la quantitat d’aigua que desplaça (que mou) sigui menor que el volum total del got.
Però també, en segon lloc, perquè l’interior del got es troba ple d’aire, un element
menys dens i pesant que l’aigua. Per això, si anem omplint el got d’objectes, al ma-
teix temps l’anem buidant d’aire i, en pesar cada cop més, al final acabarà enfon-
sant-se. Aquest és, si fa no fa, el concepte que s’amaga darrera un vaixell, i és per
això que els vaixells es poden construir amb materials pesants, com el ferro o l’acer,
sempre i quan els donem la forma adequada i no sobrepassem la seva capacitat de
càrrega.

LES PARTS D’UN VAIXELL
En l’àmbit dels vaixells, la manera d’anomenar a les diferents parts és diferent de la
resta de vehicles i mitjans de transport.
Així, de la part davantera d’un vaixell se’n diu proa.
La popa és la part del darrera dels vaixells.
De la mateixa manera, el costat dret d’una nau s’anomena estribord.
I el costat esquerra és conegut com babord.
Però un vaixell té moltes altres parts, i cadascuna rep un nom específic. No ens les
aprendrem totes, però destacarem unes quantes.
Si parlem de vaixells de vela, per exemple, hem de tenir en compte que aquestes
veles estan subjectes a uns pals. I cada un d’aquests pals té un nom:
Pal major: és el pal central i més important d’un vaixell.
Pal trinquet: en les embarcacions que tenen més d’un pal, el pal del trinquet
és el que queda més a prop de la proa.
Pal de messana: en les embarcacions que tenen més d’un pal, el pal de mes-
sana és el que queda més a prop de la popa.
Pal Major
P
O
P
A
P
R
O
A
Pal de Mitjana
Pal del Trinquet
Bauprès
Vela Trapezoïdal
Flocs

En quant a les veles, n’hi ha de moltes formes i dimensiones, però les més habituals
són les següents:
Veles llatines (veles triangulars).
Veles quadrangulars (també conegudes com a veles d’aparell rodó, ja que
quan bufa el vent i s’inflen, adopten una forma com de globus.
Veles trapezoïdals (també conegudes com cangrees), i escandaloses
(triangulars o trapezoïdals situades sobre les cangrees)
Flocs (petites veles triangulars hissades a proa del trinquet)
Exemple de vela quadrangu-
lar, o d’aparell rodó
Exemple de vela triangular,
o vela llatina

LA PROPULSIÓ
Segurament, el primer que va fer servir l’home per surar va ser la soca d’un arbre i,
per desplaçar-se, els primers navegants el més probable és que s’impulsessin fent
força amb les mans. Però l’esforç que s’havia de fer era molt exigent, i ràpidament
es van inventar nous mètodes per propulsar les naus.
La perxa: si hi ha poca profunditat i si la
riba és propera, una persona dreta pot uti-
litzar una perxa exercint una empenta conti-
nuada sobre el fons, tot fent córrer les
mans al llarg del pal.
El rem: impulsar la nau amb rems és el sistema
ideal quan les distàncies no són massa llargues. En
aquest cas l’empenta es fa sobre l’aigua, no sobre
el fons.
La vela: la propulsió a vela va estar, fins a la
introducció del vapor, la manera més corrent de
navegar. Es tracta de propulsar la nau aprofitant
la força del vent per mitjà d’una superfície, ge-
neralment de lona, que recull l’empenta. Bàsica-
ment hi ha dos tipus de veles: les de forma tri-
angular – com porten la majoria de barques de
pesca del Mediterrani, anomenades llatines (a la
trina, o de tres costats) i les quadrangulars, ve-
les d’aparell rodó, que són les veles quadres ca-
racterístiques dels grans velers.
El motor: al llarg del segle XIX la vela va anar
sent substituïda per rodes de pales primer i hèlixs
després, accionades per màquines de vapor, per
turbines, per propulsió nuclear...

ELS PORTS
El desenvolupament dels vaixells com a principal mitjà de transport ha anat lligat al
desenvolupament dels ports, ja que l’un necessita de l’altre de manera directa.
Però, què és un port? Un port és un espai que utilitzen els vaixells per refugiar-se
dels elements (temporals, tempestes...) i/o per fer la càrrega i descàrrega de les
mercaderies que transporten.
Aquests ports poden ser naturals, per la forma que té la línia de la costa, o artifici-
als, si han estat construïts per l’home.
Un port natural és aquell indret de la costa que, per la seva situació i característi-
ques particulars (ben arrecerat de vents, amb facilitat per accedir a terra...), permet
i possibilita que els vaixells recalin sense perill i que es realitzi la càrrega i descàrre-
ga de mercaderies sense que calgui cap tipus de modificació de la seva fisonomia,
és a dir, sense que les persones que hi fan ús hagin hagut de fer construir cap es-
tructura portuària per tal de facilitar les diferents operacions de comerç marítim. Un
exemple el tenim en una badia o cap.
Quan la configuració natural de la costa dificulta les activitats comercials i, malgrat
tot, és important l’existència d’un port en aquell indret, cal realitzar les estructures
específiques com ara un moll o un dic que permetin realitzar les tasques pròpies
d’un port. Aquests tipus de ports, creats per les persones, s’anomenen ports artifi-
cials.

Tipologies de ports
Hi ha molts tipus de ports. Veiem un quants exemples:
Port pesquer. Disposa de les infraestructures i
edificis necessaris per a la pràctica de la pesca
(llotja, molls, tallers...)
Bases navals. Són ports on els vaixells de guerra poden trobar abric i refugi; a
més, disposen de tot el que cal per mantenir els vaixells (polvorins, magatzems, ca-
sernes...)
Ports comercials. Són els més
importants, i disposen d’espai on
deixar la càrrega que porten els
vaixells (molls de contenidors, de
cotxes, de gra...).
Ports esportius. Actualment són uns dels més
nombrosos, sobretot a les nostres costes, ja que
molts pobles han incorporat un port d’aquestes ca-
racterístiques per atreure els navegants de temps
d’oci. Són ports més petits i disposen d’espai
d’esbarjo, lloc on deixar les embarcacions...
Hi ha ports que, en ser molt grans, poden acollir diferents àrees dedicades a cadas-
cuna d’aquestes finalitats: és el cas del port de Barcelona.
Exemple de port pesquer
Terminal de contenidors, dins un
port comercial

L’ESPECIALITZACIÓ DELS VAIXELLS
La funció més bàsica d’una embarcació ha estat sempre i
a tot arreu la de traslladar una persona per sobre l’aigua.
A partir d’aquesta premissa s’han anat complicant els ob-
jectius i, per tant, les formes i les mides de les naus. Les
característiques de cada vaixell venen determinades pel
seu ús.
Així doncs, dels vaixells de guerra cal destacar
l’armament per a l’atac i una sèrie d’elements per a la de-
fensa.
El nombre i la tipologia de vaixells destinats al comerç
ha estat sempre molt important, ja que aquesta ha estat
la funció més bàsica de les embarcacions. Aquests vaixells
cal que estiguin dotats d’una gran capacitat (grans bode-
gues per emmagatzemar els productes) i que siguin eco-
nòmics.
Els vaixells de transport de passatgers han de garan-
tir el bon acolliment de les persones (cabines per dormir,
sales de menjar...), han de preveure activitats i àrees de
lleure per tal de fer el viatge agradable, però , sobretot,
han de garantir la seguretat de tots aquells que hi viat-
gen.
Quan es parla de vaixells de lleure ens podem referir o
bé als grans creuers, que és una opció cada vegada més
extensa per a passar les vacances, als iots, o també als
usats per a la pràctica de l’esport – vaixells de vela lleu-
gera, diferents tipus de canoes, etc.
Una altra modalitat d’embarcacions molt important són
les barques de pesca, concebudes segons els tipus de
peixos que han de pescar. N’hi ha per pescar a l’encesa (a
la nit amb un fanal), per a la pesca d’arrossegament (que
consisteix en arrossegar una xarxa en forma de bossa pel
fons del mar), per a la d’encerclament (que cala la xarxa
en forma de cercle i des de la barca es van capturant els
peixos que s’hi veuen atrapats)... i actualment comptem
amb els grans vaixells de motor que feinegen durant
llargs períodes mar endins.

Vaixells de càrrega especialitzada
Des de fa molt de temps, el vaixell s’ha convertir en el principal i més important mit-
jà de transport.
Durant molt de temps, va ser també el mitjà més ràpid i segur, i el que proporcio-
nava més guanys.
Les rutes terrestres eren molt dolentes i perilloses.
En canvi, per mar es podien transportar moltes més mercaderies que per terra, i a
més bon preu.
Només l’arribada de l’avió al segle XX el va treure de la primera posició com a mitjà
més ràpid, però fins a l’actualitat, cap altre mitjà de transport el supera pel que fa a
volum de mercaderies transportades ni al respecte pel medi ambient.
De fet, a l’actualitat, el transport marítim representa el 80% del transport mundial.
El 20% restant és, sobretot, per carretera.
Les primeres embarcacions s’utilitzaven per a diferents finali-
tats: pesca, transport de mercaderies i passatgers, fins i tot
guerra. En general (tot i que amb excepcions), no hi havia
diferències estructurals entre els vaixells; la majoria de vai-
xells tenien diferents utilitats.
Però amb el pas del temps, sobretot a partir del segle XIX, els vaixells es van anar
especialitzant, i van ser diferents si s’utilitzaven per a una cosa o una altra.
Així, els vaixells de pesca van començar a tenir una forma específica, tenint en
compte perquè s’havien de fer servir; els vaixells de guerra, també es diferencien
dels altres, i els vaixells mercants es van començar a diferenciar, però va ser a par-
tir de la invenció d’un element concret que es va revolucionar el transport de mer-
caderies per mar (i també per terra) a nivell global: el contenidor.
El contenidor és la resposta a un dels principals pro-
blemes del transport marítim: la càrrega i descàrre-
ga de les mercaderies que, durant segles, es feia a
mà, amb la conseqüent pèrdua de temps, i per tant,
també de diners. Totes les mercaderies es ficaven
en sacs, i aquests eren descarregats dels carros (o
en el segle XX, dels camions) per mitjans manuals,
o amb petites grues, i carregats als vaixells, també
de manera artesanal.
Coca, un exemple de vaixell mercant
a l’Edat Mitjana

Un transportista nord-americà, Malcom McLean, va pensar que en comptes de bui-
dar el contingut del camió i col·locar-lo al vaixell, la solució havia de ser carregar
directament la caixa del camió, amb tot el contingut a dins; així el procés seria molt
més ràpid.
I s’hi va posar mans a l’obra.
Va comprar dos vaixells tanc T4 (semblants als actuals petroliers) i va fer construir
caixes metàl·liques amb les mides dels seus camions, sense el sistema de roda-
ment. Aquests dos vells vaixells tenien capacitat per a 58 d’aquestes grans caixes
metàl·liques, que va batejar amb el nom de contenidor (container), que a més es
podien apilar una sobre l’altre.
Actualment, el portacontenidors més gran del món pot transportar 18.000 conteni-
dors; en un sol viatge podria transportar fins a 111.000.000 de parells de sabatilles
d’esport. Fa 400 metres d’eslora (llargada), 59 de mànega (ample) i 15 de calat
(distància des de la línia de flotació fins a la quilla).
Aquesta simple invenció va revolucionar totalment els transports. La rapidesa amb
que es podien carregar i descar-
regar els vaixells directament de
les seves bodegues als trens o
camions que les distribuïen per
terra ferma, va tenir unes conse-
qüències comparables a les que
van tenir els invents de la roda, la
màquina de vapor, el motor de
combustió interna o el microxip.
Aquest primer viatge es va fer
l’abril de 1965, traslladant 58 contenidors de Nova York a Houston. A tall d’exemple,
una dada: l’any 2012, els vaixells portacontenidors van moure uns 600 milions de
contenidors que van traslladar uns 9.200 milions de tones de diferents tipus de mer-
caderies per tot el món.
Aquest sistema de transport només presentava avantatges: la càrrega arribava al
destí sense ser manipulada. És molt fàcil passar d’un mitjà de transport (vaixell) a
un altre (tren i/o camió), ja que les mides dels contenidors són comunes. Els ports
es van convertir en llocs de pas ràpid, a diferència de com era en el passat.
Però l’especialització que va viure el sector del transport marítim de mercaderies al
segle XX va suposar l’aparició de molts altres tipus de vaixells: els petroliers, els bu-
taners i els gasoliers, que són veritables dipòsits flotats; els frigorífics, que porten
grans neveres destinades al transport d’aliments; els ro-ro, que transporten vehicles
rodats; els fusters, els portagrans...

Vaixells de rem
El rem és el sistema de propulsió marina més antic, utilitzat tant en petites embar-
cacions com en grans naus impulsades per diverses desenes de vogadors.
Es tracta d’un instrument de fusta en forma de pala que serveix per empentar les
embarcacions fent força a l’aigua. Durant segles rem i vela – la qual aparegué molt
més tard – van conviure en vaixells de propulsió mixta, que utilitzaven l’acció del
vent com a sistema auxiliar.
L’avantatge que suposava la navegació a rem era la facilitat amb que podien realit-
zar-se les maniobres: engegar, girar, frenar... fet que la feia idònia per entrar i sor-
tir dels ports i per als enfrontaments bèl·lics, mentre que la vela necessitava una
major previsió tant de temps com d’espai per aconseguir el mateix efecte.
Actualment el rem sobreviu en embarcacions menors destinades a servei, en petites
embarcacions de pesca i de passeig i en embarcacions esportives.

Vaixells de vela
La propulsió a vela ha estat, fins a la introducció del vapor, la manera més corrent
de navegar. Es tracta de propulsar la nau aprofitant la força del vent per mitjà d’una
superfície, normalment de lona, que recull l’empenta.
La combinació de veles i pals (el que s’anomena “aparell”) definien la tipologia de
velers.
FRAGATA
Capacitat: de 400 a 700 tones.
Portaven tres pals formats per tres peces cadascun, si bé
també n’hi va haver de quatre, cinc i fins i tot sis pals.
L’aparell era rodó.
CORBETA
Arbora tres pals, els dos primers formats de dues pe-
ces i aparellats amb veles quadres i el de mitjana for-
mat de dues peces i aparellat amb vela cangrea.
BERGANTÍ
Arbora dos pals, formats per tres peces amb aparell ro-
dó.
POLLACRA
Capacitat: de 200 a 250 to-
nes.
Portaven dos pals formats per dues peces cadascun,
amb aparell rodó.
PAILEBOT O GOLETA
Capacitat: 200 tones.
Portaven dos o tres pals formats per dues peces cadascun, amb aparell cangreu.
BERGANTÍ GOLETA
Vaixell que combina el trinquet d’un bergantí i el major
d’una goleta.

Vaixells mercants i de passatge
Durant segles els vaixells tant transporta-
ven mercaderies com passatgers. De fet,
fins a l’època de les grans migracions cap
al Nou Món (s. XIX), les persones que viat-
javen eren poques. L’aplicació del vapor i
del buc d’acer a la navegació i la necessitat
de millorar l’acollida del passatge van do-
nar lloc als grans transatlàntics, en els
quals passatge i càrrega compartien vai-
xell.
Vaixells de passatgers
El desplaçament de persones en vaixell amunt i avall va ser una constant al llarg de
tota la història de la navegació, però és a l’època de les gran migracions cap a Amè-
rica que aquest va ser massiu. És també l’inici dels viatges de plaer o de negocis per
part de la gent benestant, que passa d’un costat a l’altre de l’Atlàntic amb les como-
ditats que ofereixen, per primera vegada, els transatlàntics, convertits en l’aparador
de la riquesa i del poder de la seva nació, màxim exponent dels quals és el Titanic.
A partir de la irrupció de l’aviació els trajectes llargs deixen de fer-se per mar i els
vaixells de passatgers es van anar especialitzant en petits trajectes (com per exem-
ple de la Península a les illes), i en viatges de plaer: els creuers, on el propi viatge
esdevé una manera d’oci.
Un altra tipus d’embarcacions de passatgers que poden trobar-se a la majoria de
ports, de rius i de llacs, són els vaixells de passeig, com les Golondrinas a Barcelona
o el Bateau Mouche a París.

Vaixells de guerra
Un dels usos que s’ha donat a les embarcacions des del principi de la navegació és
el bèl·lic. Quan l’artilleria no estava desenvolupada les batalles marítimes es feien a
l’abordatge, que consistia en saltar d’un vaixell a l’altre i batre’s cos a cos. Els vai-
xells de guerra típics del mediterrani van ser les galeres, descendents de les birrems
i trirrems d’època clàssica. Més endavant aparegueren els vaixells de línia, carregats
a banda i banda de canons, que disparaven situant-se “en línea” (d’aquí el nom),
davant les poblacions o les naus enemigues.
Actualment les naus de guerra estan dotades de la tecnologia bèl·lica més puntera
per a l’atac i d’una construcció naval destinada a reforçar les seves estructures da-
vant la potència cada vegada més destructora dels projectils enemics.

Vaixells de descobriments
Fins al desenvolupament de l’avió, el resseguiment de les costes que permetia di-
buixar els perfils d’illes i continents es feia en vaixell.
Un dels primers en deixar constància dels territoris orientals que es trobaven més
enllà de la Mediterrània fou Marco Polo. Però l’era dels descobriments per ex-
cel·lència va tenir lloc entre els segles XV i XVI, moment en què les expedicions de
portuguesos i espanyols van poder afegir als mapes el perfil de l’Àfrica (de la qual,
fins aleshores, només se’n coneixia la costa nord) i els territoris americans, a més
de circumnavegar la Terra i posar de manifest la seva rodonesa.
Una de les raons que van permetre l’exploració de mars i oceans fou el desenvolu-
pament de les naus fins arribar a dissenyar un nou bastiment que resultà ser espe-
cialment adequat per als descobriments: la caravel·la, un vaixell lleuger – en ser de
poc tonatge -, ràpid – gràcies al seu perfil estret i afinat – i molt maniobrable i, a
més, que resistia molt bé les inclemències del temps.
Aquest tipus d’embarcació va permetre que els portuguesos (els seus dissenyadors)
poguessin no només davallar per la costa africana, sinó també remuntar-la, un fet
que sembla ser que altres naus no estaven capacitades per dur a terme i d’aquí el
fracàs de moltes expedicions. Va permetre, també, el descobriment del Nou Món
per part de Cristòfor Colom l’any 1492.

Vaixells esportius
L’afició cap al mar i el plaer que genera la navegació va donar pas a l’organització
de regates. Durant molts anys els participants competien amb la pròpia embarcació
en aquelles curses que podien organitzar-se (fos de pesca, de passeig, de trans-
port...). A partir dels anys 40, als EUA, es realitzen les primeres classificacions
d’embarcacions que porten a que, per participar en una regata, calgui optar per una
determinada modalitat de nau.
Poc a poc s’anaren popularitzant el rem i la vela esportiva i cap als anys cinquanta
moltes poblacions costaneres van obrir clubs nàutics per difondre aquests esports
que acabaven de ser regulats com a tals, si bé alguns, com el Real Club Nàutic de
Barcelona són molt anteriors.

Pesca d’arrossegament
Vaixells de pesca
Les barques de pesca tradicionals catalanes es caracteritzaven per tenir cascos pan-
xuts, de tres a dotze metres d’eslora (llargada) i un o dos pals amb la característica
vela llatina – de forma triangular – de la Mediterrània.
Eren embarcacions polivalents, aptes per treballar amb diferents arts (s’anomenen
així els instruments construïts a base de xarxes) per practicar qualsevol tipus de
pesca, donat que el tipus de captura variava segons l’època de l’any i cap barca po-
dia permetre’s el luxe d’estar parada.
Bàsicament hi ha quatre tipus d’art:
• L’art d’arrossegament, que consisteix en arrossegar una xarxa, en forma de
bossa, pel fons del mar. Antigament això ho feien dues barques que feine-
javen prop de costa, d’aquí que aquestes embarcacions s’anomenessin
“bous”.
• L’art d’encerclament, serveix per encerclar i tancar els bancs de peixos.
• L’art de fons, que s’instal·la de manera que formi una mena de paret on els
peixos queden emmallats.
• L’art de deriva, molt semblant a l’art de fons però calat de manera que suri
lliurement i es pugui desplaçar amb els corrents.

LES RUTES DE COMERÇ
Tot i que el mar és un espai immens, els vaixells solen passar per les mateixes ru-
tes, en intentar fer el trajecte més curt.
Aquestes rutes han canviat amb el pas del temps, en funció de l’origen de les mer-
caderies.
Als segles XVII-XIX, per exemple, la majo-
ria de transport marítim passava per l’Oceà
Atlàntic, unint Europa amb les seves colò-
nies d’ultramar. Una de les rutes més co-
munes era la del comerç triangular: des
d’Europa, els vaixells transportaven objec-
tes construïts cap a Àfrica; allà carregaven
la mà d’obra gratuïta: els esclaus, que des-
carregaven a Amèrica, on carregaven ma-
tèries primeres que transportaven a Euro-
pa, on tornava a començar tot el procés.
En canvi, a l’actualitat, l’origen de les mercaderies
ha canviat; ja no és a Amèrica o a Àfrica, sinó a
Àsia. Des de la Xina i Corea, els principals pro-
ductors mundials, surten els vaixells que distribueixen les seves mercaderies cap a
Europa i Amèrica del Nord, i ho fan per l’Oceà Pacífic, i també per l’Índic, travessant
l’estret de Malacca, a Indonèsia (un dels llocs amb més trànsit naval del món) i des
d’allà, creuant el Canal de Suez, a Egipte per arribar al sud d’Europa, o voltant Àfri-
ca i navegant per l’Oceà Atlàntic per arribar al nord d’Europa.
L’Orient és productor, fabrica, i en canvi, Occident és consumidor, compra.
Cal esmentar que les rutes passen per sobre de l’Equador, gràcies a la construcció
de dues obres fetes per l’home, que van ajudar a estalviar milers de kilòmetres. El
Canal de Panamà i el Canal de Suez. Abans de construir-se, els vaixells havien de
vorejar Amèrica del Sud i Àfrica, i ara ja no ho han de fer.
Les espècies, motor del comerç marí-
tim durant segles
Portacontenidos creuant el canal de
Panamà

Tanmateix hi ha una ruta més curta entre Europa i Àsia: per l’Oceà Àrtic. Tenint en
compte l’escalfament del planeta, es calcula que cap a l’any 2020, les aigües del
nord de Rússia podran ser navegables durant uns mesos a l’any, i això suposa que
es convertiran en aigües molt transitades pels vaixells, que s’estalviaran molts mi-
lers de kilòmetres.
De Rotterdam a Xhanghai hi ha 13.000 milles (uns 20.000 km per la ruta actual); si
es passés per aquest pas, seria de 8450 milles, i això suposaria una reducció en la
distància a navegar, i per tant, menys costos de transport, menys temps, menys
combustible, més encàrrecs per any... Més guanys en definitiva.
Hi ha a més un concepte nou, que són les autopistes del mar, que són rutes esta-
blertes per on passen vaixells que van a parar a ports que distribueixen molt ràpida-
ment i fàcil les mercaderies a l’interior. És la manera d’aprofitar la rapidesa del
transport de mercaderies per mar, i traslladar aquesta rapidesa també a la distribu-
ció d’aquestes mercaderies un cop arriben a terra. Per això necessiten de la compli-
citat dels ports que, com hem dit abans, han de disposar de les infraestructures ne-
cessàries (magatzems ben ubicats, accés a tren i carreteres...) per fer-ho realitat.
Ferry aprofitant una de les autopistes
del mar de la Mediterrània

PROPOSTES DE TREBALL

LESPARTSD’UNVELER
Situaelnomdecadapartoncorrespongui
BAUPRÉS
FLOC
VELACANGREA
(TRAPEZOÏDAL)
VELAESCANDALOSA
(TRIANGULAR)
PROA
POPA
PALMAJOR
PALTRINQUET
PALDEMESSANA

LA PROPULSIÓ DELS VAIXELLS
♦ Relaciona cada embarcació amb la seva força de navegació
Si una embarcació utilitza la
força mecànica per navegar,
diem que
FUNCIONA A MOTOR
força del vent per navegar,
diem que
FUNCIONA A VELA
força humana per navegar,
diem que
FUNCIONA A REMS

TIPOLOGIES DE VAIXELLS
♦ Relaciona el número de cada ofici amb el tipus de vaixell i la
imatge que corresponguin
OFICIS
1. Si menges sardina, lluç i llen-
guado és gràcies a mi.
2. Jo porto al meu vaixell el que
tu necessites per fer funcionar
el cotxe.
3. Amb una grua, la meva càr-
rega va directa del vaixell al ca-
mió o al tren.
4. Quan hi ha un conflicte en
alta mar el capità ens fa prepa-
rar els canons
5. M’agrada molt servir refres-
cos als nens que s’ho estan pas-
sant pipa a la piscina de coberta
6. Si guanyo aquesta regata ob-
tindré una medalla d’or
TIPOLOGIA
De guerra
De lleure
De passat-
gers
De pesca
Petrolier
Portaconte-
nidors

ELS PORTS
Com ja hem vist, de ports n’hi ha de molts tipus: de pescadors, bases militars, es-
portius, de passatgers, comercials... Dintre dels ports comercials, hi ha diferents ter-
minals adaptades a les diverses mercaderies que porten els vaixells. Hi ha terminals
pels cotxes, pel gra, pels combustibles, pels contenidors...
A veure si sou capaços de portar cada un d’aquests vaixells al port o a la terminal
més adient per dipositar la seva càrrega:
Iot esportiu
Vaixell pesquer
Portaavions
Ro-ro
Portacontenidors

Dossier a tota vela

Empfohlen

Empfohlen

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Was ist angesagt? (20)

Ähnlich wie Dossier a tota vela

Ähnlich wie Dossier a tota vela (20)

Mehr von Museu Marítim de Barcelona

Mehr von Museu Marítim de Barcelona (20)

Kürzlich hochgeladen

Kürzlich hochgeladen (7)

Dossier a tota vela