Un passeig pels whiskies d'Irlanda, Escòcia, Estats Units i Japó

1. Un viatge pel món del whisk(e)y
Joan Mitjavila Gubieras
Febrer 2013

2. QUÈ ÉS EL WHISK(E)Y?
El whisky o whiskey és un destil·lat elaborat a partir de cereal – sovint ordi
maltejat.
Es pot produir també emprant ordi sense maltejar, blat, sègol o blat de moro.
Trobem whisk(e)y a molts països del món. En alguns per una coneguda
tradició històrica (Irlanda, Escòcia, Canadà, Estats Units). En altres llocs
s’elaborava whisky des de fa anys però només eren comercialitzats a nivell
local (Índia, Japó). En altres països s’han anat creat destil·leries més
recentment.
En el nostre “viatge” ens centrarem en els llocs més representatius on es
produeix un whisk(e)y amb característiques pròpies: Irlanda, Escòcia, Estats
Units i Japó.

3. ELS DESTIL·LATS A OCCIDENT
Sembla ser que la destil·lació ja era coneguda per les antigues civilitzacions i
era emprada per usos diversos.
Els processos de destil·lació van ser perfeccionats pels àrabs i d’aquí
passarien a l’Europa medieval.
Els destil·lats tenien aplicacions medicinals i eren coneguts en el món
monàstic. De fet sembla ser que Ramon Llull és el primer autor europeu que
descriu el procés de destil·lació de l’alcohol.
El nom whisk(e)y procedeix del gaelic uisge – que vol dir aigua. S’utilitzava el
terme uisge beatha que volia dir “aigua de vida” (equivalent a l’”eau de vie”
francesa, a l’aquavit escandinau, o al vodka eslau – que prové de voda,
“aigua”).

4. L’irlandès pot haver estat
el primer de tots els
whiskeys i té un pedigrí
impecable, tot i que no
sempre és apreciat.
Michael Jackson

5. EL WHISKEY A IRLANDA – HISTÒRIA
•A l’Edat Mitjana Irlanda era un important centre monàstic i molt
probablement la destil·lació va arribar a l’illa durant l’Alta Edat Mitjana a
través dels monjos.
•En tot cas quan Enric II d’Anglaterra va envair l’illa durant el segle XII ja va
poder comprovar que els irlandesos bevien aqua vitae – que en principi
devia ser força diferent del que avui coneixem com a whiskey.
•En el segle XIX el whiskey irlandès era exportat a Anglaterra i Estats Units.
La fil·loxera que va afectar el cognac francès va augmentar aquest domini.
•A principis del segle XX els vigorosos whiskeys irlandesos van començar a
perdre terreny davant els blended escocesos, més suaus. La prohibició a
Amèrica i els problemes polítics amb Anglaterra van afectar molt la
producció i la indústria va patir un gran declivi.

6. EL WHISKEY A IRLANDA – CARACTERÍSTIQUES
En general el whisky irlandès és destil·lat tres vegades, tot i que no
sempre.
En gran part dels whiskies no es fa servir torba per assecar el malta,
per tant no hi trobarem les notes fumades que podem apreciar a
Escòcia.
S’utilitza ordi maltejat juntament amb ordi sense maltejar i posteriorment
pot ser barrejat amb whiskey obtingut a partir d’altres cereals.
Actualment només hi ha tres destil·leries en producció.

8. Aquesta destil·leria del sud
de l’illa produeix 12
destil·lats diferents. Entre
ells: Redbreast, Jameson,
Tullamore, Green Spot,
Paddy i Midleton...
Redbreast 15 es produeix
de forma discontínua, el 12
anys és l’expressió més
habitual d’aquest single pot
still
LA DESTIL·LERIA MIDLETON

9. REDBREAST 15 ANYS
És un whisky single pot still, només amb whiskey
provinent d’un mateix alambí. Aquest és l’estil
irlandès més tradicional.
Notes de tast de Dominic Roskrow:
•Nas: Notes brutes i sulfuroses al principi. Després
és fresc, net, floral i afruitat.
•Gust: Pomes vermelles, peres verdes, hi trobem
cítrics i pebre.
•Final: Afruitat i especiat.
Segons l’autor podria ser un dels 20 millors whiskies
del món.

10. Quan es parla de
whisky tot
comença i acaba a
Escòcia.
Dominic Roskrow:

11. EL WHISKY A ESCÒCIA: HISTÒRIA
Algunes dates clau:
•1494: Trobem un document on es cedeix una mesura de malta al monjo John Cor;
amb aquesta quantitat es podien elaborar 1500 ampolles de uisge beatha.
•1644: Es posen taxes sobre el whisky. Comença la destil·lació il·legal,
especialment a les zones més remotes. La pressió augmenta després de la unió
amb Anglaterra el 1707.
•1823: Es legalitzen els alambins més petits i així neixen “oficialment” les
destil·leries de les highlands i les illes.
•1826: Es comença a desenvolupar la destil·lació amb el mètode “Coffey still”. Amb
aquesta tècnica es produeixen whiskies suaus de gra i es barregen amb els maltes
per crear un destil·lat més fàcil pel públic anglès i forani.
•1860: La fil·loxera al continent ajuda a l’expansió del whisky blended a Europa.
•1909: Es creen les normes que defineixen el whisky escocès.
•1961: Glenfiddich comença a comercialitzar la seva ampolla triangular amb single
malt. Comença la progressiva expansió del whisky de malta que augmenta a
principis dels 90 amb els classic malts de Diageo.

12. EL WHISKY A ESCÒCIA – CARACTERÍSTIQUES
Trobem bàsicament dos tipus de whisky:
•Whisky blended (whisky de gra amb whisky de malta, de qualitats molt
diferents: Alguns blended són productes molt equilibrats i d’elevada
qualitat amb una combinació de molts maltes amb whisky de gra. Altres,
molt barats estan composats de whisky de gra madurat en bótes
reutilitzades amb només una petita proporció de malta.
•Whisky de malta (amb gustos molt més individualitzats). Elaborat només
a partir d’ordi maltejat. S’elabora en més de cent destil·leries en sis
regions de producció ben diferenciades.
•El whisky escocès ha d’haver madurat un mínim de tres anys en una
bóta de roure a Escòcia i ha de tenir un mínim de 40% de volum
d’alcohol.

13. LES REGIONS DEL WHISKY A ESCÒCIA

15. LA DESTIL·LERIA ABERLOUR
Aberlour és el sisè single malt més
venut del món – és especialment
popular a França.
La destil·leria es troba al cor de
Speyside en un poble que té el
mateix nom. És un bon
representant d’aquesta regió i en
presenta les característiques
principals.
Tot i la seva popularitat la meitat
de la producció es destina als
blended.

16. ABERLOUR 15 ANYS
És un embotellament destinat al mercat francès i
que no es troba fàcilment. Madurat en bótes de
xerès i bourbon.
Notes de tast:
Nas: Aromes dolços de mel i toffee.
Gust: Ric i rodó. Notes de vainilla.
Final: Pebrós, intens, amb notes especiades i de
coco.
Un malta amb l’elegància d’Speyside.

18. LA DESTIL·LERIA ARRAN
És una de les destil·leries més
noves d’Escòcia – la seva
producció va començar el 1995.
És l’única destil·leria d’aquesta illa.
Amb tot durant aquests anys ha
produït maltes ben diversos – amb
una varietat àmplia de finals.
•Els finals en el whisky escocès.
•Els whiskies cask strength.

19. ARRAN SASSICAIA
Una edició limitada de 5,670 ampolles, aquest whisky
d’Arran va madurar durant 8 anys en bótes de xerès
abans de ser “acabat” durant 9 mesos en bótes de vi
negre Sassicaia de la Toscana.
Notes de tast de “Master of Malt”:
Nas: Notes herbals i afruitades, notes de vi, molt
complex.
Paladar: Agredolça complexitat d’espècies, cítrics i
notes de vi.
Final: Roure, notes de coco. Fumat amb notes de
cafè.

21. LA DESTIL·LERIA ARDBEG
Fa poc més de quinze anys la
destil·leria Ardbeg – tot i haver
produït uns excel·lents
whiskies - estava tancada i a
punt de ser aterrada.
En els darrers anys, però, ha
experimentat un renaixement
amb una elaboració de maltes
fantàstics.
Juntament amb Laphroaig i
Lagavulin, Ardbeg és un dels
maltes més fumats d’Escòcia.

22. ARDBEG 10
Notes de tast de Jim Murray
Nas: Complex, amb notes cítriques. Elegant
desplegament d’aromes de torba. També hi
trobem notes de mar i sal.
Paladar: Fum i torba. Alguns aspectes oliosos
aporten notes cítriques de llima o llimona.
Final: Net, notes de fum. La fusta aporta una
mica de vainilla.
Per aquest expert és un malta excel·lent,
simplement cal tancar els ulls i disfrutar-lo.

24. EL WHISKEY A ESTATS UNITS – HISTÒRIA
•Durant el segle XVIII onades d’immigrants escocesos i irlandesos arriben
a Amèrica.
•Els puritans de l’est americà no veien la destil·lació amb bons ulls i per
tant els primers whiskeys es comencen a produir a finals del segle XVIII a
altres zones com Virgínia, Pennsilvània i més a l’oest als estats de
Kentucky i Tennessee.
•En la destil·lació s’utilitzen els elements que hom tenia més a mà: blat de
moro, ordi, sègol, blat. També es fan servir bótes de roure per guardar el
whiskey.
•Una part important de Kentucky era el comtat de Bourbon i aquest terme
es va fer servir primer a nivell local. No va ser fins el 1964 que aquesta
seria la denominació oficial del whiskey americà.
•1920-1933: Anys de la prohibició.
•1964: S’elaboren les regulacions que defineixen el bourbon.

25. EL WHISKEY A ESTATS UNITS – CARACTERÍSTIQUES
•El bourbon prové de diversos cereals i ha de contenir un mínim d’un 51% de
blat de moro.
•El bourbon s’ha de conservar en bótes noves de roure – el seu interior haurà
estat torrat abans d’afegir-hi el destil·lat. D’aquí prové el seu color vermellós
característic.
•El clima extrem de Tennessee i Kentucky fa que el whiskey maduri més
ràpidament.
•No hi ha un mínim exigit en la maduració del bourbon. Si ha madurat durant
més de dos anys es pot anomenar straight bourbon.
•El destil·lat ha de tenir un mínim de 40% de volum d’alcohol.

27. LA DESTIL·LERIA BUFFALO TRACE
En aquesta destil·leria dels afores de
Frankfort a Kentucky s’hi elaboren
diversos whiskeys. Entre ells Buffalo
Trace, George T Stagg o Eagle Rare.
Rep aquest nom perquè està situada
en un lloc on hi passaven molts
ramats de búfals.
És una de les destil·leries de bourbon
més antigues. Ja es destil·lava en
aquest indret el 1787.
Colonel Blanton va ser una de les
persones que va treballar més en el
desenvolupament de la destil·leria i
per això un bourbon porta el seu nom.

28. COLONEL BLANTON SPECIAL RESERVE
Notes de tast
Aquest és un whiskey “single barrel”. És a dir els
embotellaments provenen d’una sola bóta. Per tant no
presenta unes característiques uniformes – en molts
whiskies es barreja el contingut de diverses bótes per
obtenir un producte estandaritzat. L’ampolla tampoc ens
diu l’edat perquè segons la casa s’embotella quan es
considera que el whiskey està a punt.
En tot cas aquestes són les notes de tast més comuns de
Blanton’s
Nas: Panses, llimona, vainilla i espècies.
Gust: Llimona, vainilla i mel.
Final: Notes d’espècia i canella.

29. Yoichi and Hakushu ara són
degudament apreciades per la
seva classe mundial.
Jim Murray

30. EL WHISKY AL JAPÓ – HISTÒRIA
•1923: Shinjiro Torii i Masataka Taketsuru funden la destil·leria a Yamazaki a
prop de Kyoto. Taketsuru havia estat treballant a les destil·leries Hazelburn i
Longmorn a Escòcia per tal de conèixer els secrets de la indústria i portar-los al
Japó.
•En els darrers anys els whiskies japonesos han guanyat en popularitat –
ajudats per fenòmens com la pel·lícula “Lost in Translation” i per merescuts
premis internacionals.
•2001: un whisky japonès va obtenir un premi internacional per primera vegada.

31. EL WHISKY AL JAPÓ – CARACTERÍSTIQUES
•Inicialment el whisky japonès pretenia imitar els maltes i blended
escocesos. Amb el temps, però, han anat adquirint unes característiques
pròpies.
•Generalment els whiskies japonesos són molt menys fumats que els
escocesos. Tenen més notes afruitades i vegetals.
•Hi ha poques destil·leries al Japó i per tal d’afegir varietat en els seus
blends sovint s’empra whisky escocès, tot i que en petita mesura (hem de
pensar que un blend escocès pot contenir maltes de 30 o 40 destil·leries).
•La popularitat dels whiskies japonesos va en augment i actualment lluita
amb Irlanda pel ser el tercer país amb major mercat de whisky en el món.

33. LA DESTIL·LERIA HAKUSHU
Hakushu és una destil·leria
del grup Suntory construïda
l’any 1970.
És una de les destil·leries
més grans del món. Està
situada en una zona força
elevada – 700m sobre el
nivell del mar – i rodejada
per boscos.
Sembla que aquest entorn
influeix en la whisky que s’hi
produeix.

34. HAKUSHU 12
Notes de tast de Dominic Roskrow.
Nas: Inusual i complex. Fulles acabades de tallar,
civada, cítrics i tocs de torba.
Paladar: Notes afruitades i matisos de regalèssia.
Fons de torba.
Final: Llarg, una mica oliós i especiat.
Una joia, segons l’autor.

35. © Joan Mitjavila Gubieras
Febrer 2013