5. Corria l’ any 1975, i teníem un senyoret que amb la seva barbeta i als seus texans passaba rebuts al terminal. Eren temps de “Ducados” i bocata al “Sora” la Pepi, com quasi sempre, fotia crits, no als nois del Banc, si no al Marcos que era entremeliat. El Joanot anava “ciclomotoritzat” i mai arribaba tard, que no es mentira, que és veritat (he,he.) era de lo més puntual. Passen els anys, i el Joanot ens fa 50. Per molts anys, que siguis feliç, amb nosaltres I tots piguem brindar, amb aquest cava que no s’acabi mai.