1. B2E
El
Constitucionalisme
Espanyol al 1876
Michelle Aguilar
Maria Castaño
Mª Angeles Cuevas
Maria Gonzalvo
Jordi Manzano
Cristina Pereira

2. Índex
 Constitució
► Quan?
► Per què?
 Tarannà ideològic
 Relació entre poders
 Divisió de poders
► Poder executiu
► Poder legislatiu
 Declaració de drets
 Sobirania i Tipus de sufragi
 Relació amb l’Església i Vigència

3. CONSTITUCIÓ 1876
QUAN?
 Es va proclama en els primers mesos de la Restauració.
PER QUÈ?
 Cánovas va concentrar tots els poders però per legitimar la monarquia
parlamentària feia falta una Constitució, per tal que: es regulés i es garantís
el nou regim polític.
Va convocar unes eleccions amb sufragi universal masculí per formar unes
Corts que redactessin i aprovessin un nou text constitucional.
 La manipulació de les eleccions va permetre als conservadors redactar
una Constitució favorable als seus interessos. Va estar inspirada en la
Constitució de 1845 incorporant alguns aspectes de 1869, en el tema de
drets i llibertats.

4. TARANNÀ IDELÒGIC
 De caire conservador.
 OBJECTIUS:
► Consolidar la continuïtat de la monarquia.
► Reforçar la oficialitat successió Isabelina respecte les Carlines.
 Proclamació de la Monarquia com a mètode moderador per a la resolució de
problemes de l’Estat.
 Afirmació de l’exclusiva legitimitat dinàstica a favor del príncep Alfons XII.
 Abolició de la legalitat de les anteriors Constitucions de 1845 i 1869.
 La futura Monarquia havia de tenir una àmplia base política.
 Res podia ser resolt sense el pacte de les Corts.

5. RELACIÓ ENTRE PODERS
 La funció de control del Govern es va basar en el principi de la
doble confiança política i la fiscalització del comportament
penal dels Ministres, que podien ser acusats pel Congrés i jutjats
pel Senat.
 El Títol VI de la Constitució es denominava "Del Rei i dels seus
Ministres" i declarava al Rei inviolable. Les seves facultats eren
exercides per Ministres responsables.
 La Constitució canovista només esmenta la compatibilitat del
càrrec de Ministre amb el de membre de les Corts en quant la
regulació del Govern.
 El temps va afermar progressivament a l'Executiu com a centre
del poder polític.

6. DIVISIÓ DE PODERS
La Sobirania es compartida. No només es centra en una sola institució, en la teoria
s’exerceix a través de las Corts i el Rei.
PODER LEGISLATIU
PODER EXECUTIU
El poder legislatiu és compartit entre les corts i el Rei.
Després de la separació de poders defensada pels il·lustrats. La Constitució atorga el
La composició de les Corts es dóna a Espanya en un sistema bicameral ja que les Corts
poder executiu al rei.
estan composades per dos cossos legislatius: el Senat i el Congrés dels diputats.
La Corona té el poder executiu, podent nomenar el cap de govern i els ministres. El rei te el
• El Congrés dels Diputats es diu també Cambra popular. S'hi reuneixen els diputats o
poder a través dels seus ministres.
representants del país per votar les lleis i influir en la conducta del Govern
• Les lleis votades al Congrés dels Diputats d'Espanya no poden entrar en vigor sense estar
aprovades pel Senat.
Els 360 senadors que constitueixen el Senat són de tres classes:
► Vitalicis
► Senadors per dret propi
► Senadors electius

7. DECLARACIÓ DE DRETS
 Dret a l’associació
 Dret a la tolerància religiosa (tot i que la única oficial i
reconeguda per l’Estat Espanyol era la catòlica) i a
practicar les altres de manera privada.
 Llibertat d’impremta.
 Llibertat d’ensenyament.

8. SOBIRANIA I SUFRAGI
SOBIRANIA
• Compartida entre el Rei i Les Corts.
• Negació de la idea de sobirania nacional.
SUFRAGI
El sufragi censatari consistia en què no tothom tenia dret a votació, només ho podia fer
aquella part de la població que comptés amb certes característiques (econòmiques,
socials o d'educació) que els permetissin ser inscrits en un cens electoral.
El 1890, al nomenar un govern liberal per part de la regent Maria Cristina, el sufragi va passar
a ser universal masculí, on tots els homes tenien dret a votar.
Tipus de Sufragi
• Sufragi censatari fins el 1890.
• A partir de llavors, sufragi universal masculí.

9. >RELACIÓ AMB L’ESGLÉSIA
>VIGÈNCIA
Llibertat d' opinió
religiosa
Relació amb l'
església
(confessionalitat de l'
Però no es poden fer
estat) manifestacions
religioses públiques que
no corresponguin amb
Constitució 1876 la religió catòlica
La constitució amb el
Vigència major període de
(períodes) vigència: de 1876 a
1923 i de 1930 a 1931

10. Bibliografia
 http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Hist_Normas/ConstEsp1812_1
978/Const1876
 http://eciencia.urjc.es/bitstream/10115/1706/1/2)Constituci%C3%B3n%20espa%C3%B1ola%20de
%201876.pdf
 http://www.congreso.es/docu/constituciones/1876/1876_cd.pdf
 http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Hist_Normas/ConstEsp1812_1
978/Const1876
 http://es.slideshare.net/piluchi/la-constitucin-de-1978-7769228