SlideShare a Scribd company logo
1 of 20
Estructura interna de la terra
• La Terra és un planeta dinàmic.
• L'atmosfera és una capa de gasos que envolta
  la Terra i que sense ella la vida no seria
  possible. Aquesta té un 79% de nitrogen i un
  21% d’oxigen.
• L’atmosfera està dividida en diferents capes, de
  composició i característiques diferents. Està
  dividida en cinc capes: exosfera, termosfera,
  mesosfera, estratosfera i troposfera.
Què és un volcà?
• La paraula volcà prové de l’illa Vulcano , al sud-
  est de la costa d’Itàlia.
• A causa de la freqüència d’erupcions en aquesta
  illa, els romans la consideraven la forja de
  Vulcà, el déu del foc i el creador d’armes.
• Es la sortida de l’interior de la matèria fosa de la
  terra. Així doncs, hi ha volcans on els llocs per
  on passava la lava eren prou fondos per arribar
  a trobar la matèria fosa amb la superfície.
Parts d’un volcà
• Un volcà consta de quatre parts:
  Cambra magmàtica: és el magatzem intern on
  es guarda el magma.
  Xemeneia: és un conducte de sortida, del volcà,
  d’on surt el magma.
  Con volcànic: és l’elevació del terreny que
  envolta la xemeneia.
  Cràter: és una petita depressió per on surt el
  magma.
Tipus de volcans-1
• Els volcans es poden classificar de diferents maneres:
  Segons la forma i el tamany del cràter.
  Volcans fissurals: la lava surt en enorme quantitat a
  través d’una fissura de gran longitud.
  Volcans puntuals: un volcà puntual consta de foc
  volcànic, xemeneia, cràter i con volcànic.
· Una altra manera de classificar els volcans, és a partir
  del tipus d’erupció:
  Vulcanià: les erupcions solen ser explosives i formen
  núvols foscos de cendra.
Tipus de volcans-2
  · Hawaià: normalment en els volcans fissurals, en els
quals la lava sol ser poc densa. Els altres productes, com
gasos i piroclasts, són molt escassos. El cràter és un llac
de lava que gairebé mai no es buit.
   Peleà: La lava és molt enganxosa. Les erupcions es
separen per una bona estona. La lava, que està forçada
dintre de la xemeneia ( part del volcà ) s’obre pas pels s
costats i baixa relliscant. El seu nom prové del volcà Pelé.
    Les erupcions són molt destructores, perquè provoquen
allaus de cendres incandescents.
Tipus de volcans-3
• Estrombolià: La petita illa de la costa Italiana rep
  el nom de Stromboli.
• La lava té una proporció més elevada de sílice i
  per tant és menys líquida. El tipus d’erupció
  també és contínua i la lava també està bullint
  constantment,però quan es posa en contacte
  amb l’aire,els gasos que empresona es
  desprenen violentament i donen lloc a
  explosions moderades,rítmiques i contínues.
Què és el magma?
• Un volcà s’origina com a resultat de la sortida a
  l’exterior del magma desfet a través d’una
  esquerda.
• El magma és una massa de roques desfetes i
  de gasos. Els magmes tenen el seu origen entre
  la litosfera i el mantell superior, on hi ha prou
  temperatura per desfer les roques. Un augment
  gran de la temperatura o una disminució de la
  força són els factors que poden donar lloc a que
  es produeixi el magma.
• Els magmes es produeixen a les zones on
  l’equilibri entre temperatura i pressió es límit.
Volcans més coneguts
• Antofalla:Volcà dels Andes Argentins, a la
  província de Catamarca, a l’oest del salar
  homònim amb 6.100m.d’altitud.
• Cotopaxi:Volcà de l’ Equador, a la
  Serralada Real Andina, a l'Est de Quito.
  Amb 5.943m.d'altitud, és el volcà actiu
  més alt del món. El seu con mesura
  800m.de diàmetre. Entre les seves
  freqüents erupcions destaquen les de
  1.768 i 1877, havent succeït l'última el
  1928.
Volcans més coneguts-2
• Cumbal:Volcà de Colòmbia,en el
  4764m.d'altitud.
• Kilewea:Volcà intermitent de l'illa de
  Hawaii. El seu cràter, anomenat
  Halemaumau, de 850m.de diàmetre i
  4.168m.d'altitud.
• departament de Narinyo,a prop de la
  frontera amb l'Equador, amb
Volcans més coneguts-3
• Coliapo:Volcà de Xile en la província
  d'Atacama, tocant a la frontera d'Argentina
  amb 6.080m.d'altitud.
• Demavend:Volcà de l’Iran, punt culminant
  de la serralada de l’Elbruz amb
  5.670m.d'altitud.
Els productes volcànics
• Productes líquids: reben el nom de lava,
  que és el magma alliberat de gasos. Quan
  surt a l'exterior, la lava vessa al voltant del
  cràter en forma de colades volcàniques,
  que s'hi acumulen i formen el con
  volcànic. La temperatura de la lava és
  variable, oscil·la entre 900 i 1300 graus
  centígrads. En refredar-se, produeix
  roques volcàniques.
Els productes volcànics-2
• Productes gasosos: El magma és ric en
  gasos, perquè està sotmès a grans
  pressions. Hi ha gasos combustibles o
  inflamables i gasos incombustibles
• Productes sòlids: són fragments de lava
  que se solidifiquen prematurament
  taponant el cràter o la xemeneia, i que són
  llençats a l'atmosfera amb forma
  explosiva. Segons la grandària reben
  diversos noms.
Grans erupcions volcàniques
   Entre les erupcions volcàniques més famoses es troba la
del mont Vesuvi de 1270 m,situat a Itàlia al SE de Nàpols a
l’any 79 dC.
   Pompèia, Herculano, Stabia i altres poblacions de l’imperi
romà van desaparèixer en aquest desastre.
   Al 20 de febrer de 1943 un camperol mexicà va veure
néixer un volcà. Davant els seus ulls es va formar una
immensa fossa de la qual començaren a sortir vapors i
cendres. La terra va tremolar i va aparèixer un nou volcà,
que en pocs dies va escopir tot un turó de lava i pedres
volcàniques
Grans erupcions volcàniques -2
Aquest volcà es diu Paricutín, està situat a
Mèxic, a Mitxoacán, a la serralada
Neovolcánica i encara avui dia es troba en
activitat.
  A l’any 1883, a prop de Java, es va
produir l’erupció del volcà Krakatoa, que
continua sent la major explosió registrada.
Volcans a Catalunya
A Catalunya existeixen dues zones
volcàniques importants. Una es troba a la
comarca de la Selva pels voltants de
Massanet de la Selva. L’altra es troba a la
Garrotxa pels voltants d’Olot.
Volcans a Catalunya-2
La regió volcànica de la Garrotxa és el paisatge
volcànic més important de la Península Ibèrica i un
dels més interessants d’Europa. Conté una
trentena de cons volcànics, alguns cràters
d’explosió i més de vint colades de laves
basàltiques. El 3 de març de 1982, la zona
volcànica fou declarada Paratge Natural d’Interès
Nacional.
De la trentena de volcans els dos més coneguts
són: el volcà Croscat i el volcà Santa Margarida.
Volcans a Catalunya-3
El Croscat: És el més gran de tots els volcans. Consta
d’un con que té uns 160mts.d’alçària, amb un cràter
obert cap a la banda de ponent, que té forma de
ferradura i fa uns 600mts.de llargada per
350mts.d’amplada.
El volcà de Santa Margarida: Es troba al sud del
Croscat. La forma tan regular del con i del cràter, així
com l'existència d’una ermita romànica al fons
d’aquest darrer són, entre altres els factors que fan
que aquest volcà sigui un dels més coneguts pel gran
públic. El con té un 80mts.d’alçada, mentre que el
cràter, lleugerament ovalat, té uns 350mts.de diàmetre
i uns 70m.de fondària, encara que originàriament
devia ésser força més profunda.
• Fet per: Marc, Ona, Noel i Àlex

More Related Content

What's hot (19)

A.A.A volca
A.A.A volcaA.A.A volca
A.A.A volca
 
Volcans
VolcansVolcans
Volcans
 
Volcans
VolcansVolcans
Volcans
 
els volcans
els volcansels volcans
els volcans
 
Els Volcans
Els VolcansEls Volcans
Els Volcans
 
Volcans
VolcansVolcans
Volcans
 
Els tipus de volcans
Els tipus de volcansEls tipus de volcans
Els tipus de volcans
 
Els volcans
Els volcansEls volcans
Els volcans
 
Projecte grup 1 b volcans
Projecte grup 1 b volcansProjecte grup 1 b volcans
Projecte grup 1 b volcans
 
Tipus activitat volcànica_presentacio
Tipus activitat volcànica_presentacioTipus activitat volcànica_presentacio
Tipus activitat volcànica_presentacio
 
Què és un volcà
Què és un  volcàQuè és un  volcà
Què és un volcà
 
Tema 4 Ct1 0607
Tema 4 Ct1 0607Tema 4 Ct1 0607
Tema 4 Ct1 0607
 
Els volcans
Els volcansEls volcans
Els volcans
 
Volcans
VolcansVolcans
Volcans
 
Magmatisme
MagmatismeMagmatisme
Magmatisme
 
Els volcans
Els volcans Els volcans
Els volcans
 
Volcans i plaques tectòniques. Fotografies
Volcans i plaques tectòniques. FotografiesVolcans i plaques tectòniques. Fotografies
Volcans i plaques tectòniques. Fotografies
 
CMC Volcans i terratrèmols
CMC Volcans i terratrèmolsCMC Volcans i terratrèmols
CMC Volcans i terratrèmols
 
U4.magmatisme
U4.magmatismeU4.magmatisme
U4.magmatisme
 

Similar to ELS VOLCANS

Les Parts de la Terra - Volcans, Terratrèmols i Tsunamis
Les Parts de la Terra - Volcans, Terratrèmols i TsunamisLes Parts de la Terra - Volcans, Terratrèmols i Tsunamis
Les Parts de la Terra - Volcans, Terratrèmols i TsunamisUncornio Feliz
 
Volcans etna,kilimanjaro i mauna loa
Volcans etna,kilimanjaro i mauna loaVolcans etna,kilimanjaro i mauna loa
Volcans etna,kilimanjaro i mauna loaGreatpromise
 
L'energia interna de la Terra
L'energia interna de la TerraL'energia interna de la Terra
L'energia interna de la TerraAlba Traguany
 
Energia interna de la terra
Energia interna de la terraEnergia interna de la terra
Energia interna de la terratxellrocaprevera
 
geodinamica_interna
 geodinamica_interna geodinamica_interna
geodinamica_internameryvilardi
 
Processos geològics interns i
Processos geològics interns iProcessos geològics interns i
Processos geològics interns i--
 
ELS VOLCANS
ELS VOLCANSELS VOLCANS
ELS VOLCANS4ta
 
Tectònica de plaques
Tectònica de plaquesTectònica de plaques
Tectònica de plaquesnaturprofe
 
La terra el nostre planeta
La terra el nostre planetaLa terra el nostre planeta
La terra el nostre planetacsala1
 

Similar to ELS VOLCANS (18)

Els Volcans Cm
Els Volcans CmEls Volcans Cm
Els Volcans Cm
 
La Terra
La TerraLa Terra
La Terra
 
Volcans
VolcansVolcans
Volcans
 
Les Parts de la Terra - Volcans, Terratrèmols i Tsunamis
Les Parts de la Terra - Volcans, Terratrèmols i TsunamisLes Parts de la Terra - Volcans, Terratrèmols i Tsunamis
Les Parts de la Terra - Volcans, Terratrèmols i Tsunamis
 
Volcans etna,kilimanjaro i mauna loa
Volcans etna,kilimanjaro i mauna loaVolcans etna,kilimanjaro i mauna loa
Volcans etna,kilimanjaro i mauna loa
 
Volcans
VolcansVolcans
Volcans
 
Serralades Marines
Serralades MarinesSerralades Marines
Serralades Marines
 
L'energia interna de la Terra
L'energia interna de la TerraL'energia interna de la Terra
L'energia interna de la Terra
 
Energia interna de la terra
Energia interna de la terraEnergia interna de la terra
Energia interna de la terra
 
geodinamica_interna
 geodinamica_interna geodinamica_interna
geodinamica_interna
 
Processos geològics interns i
Processos geològics interns iProcessos geològics interns i
Processos geològics interns i
 
ELS VOLCANS
ELS VOLCANSELS VOLCANS
ELS VOLCANS
 
El relleu de la Terra
El relleu de la TerraEl relleu de la Terra
El relleu de la Terra
 
LA TERRA
LA TERRALA TERRA
LA TERRA
 
Geosfera
GeosferaGeosfera
Geosfera
 
Tectònica de plaques
Tectònica de plaquesTectònica de plaques
Tectònica de plaques
 
La terra el nostre planeta
La terra el nostre planetaLa terra el nostre planeta
La terra el nostre planeta
 
Fenomens naturals
Fenomens naturalsFenomens naturals
Fenomens naturals
 

More from Marigregor

Cultura i art edat mitjana
Cultura i art edat mitjanaCultura i art edat mitjana
Cultura i art edat mitjanaMarigregor
 
Edat mitjana la vida en el camp
Edat mitjana la vida en el campEdat mitjana la vida en el camp
Edat mitjana la vida en el campMarigregor
 
La vida a la ciutat durant l'Edat Mitjana
La vida a la ciutat durant l'Edat MitjanaLa vida a la ciutat durant l'Edat Mitjana
La vida a la ciutat durant l'Edat MitjanaMarigregor
 
La vida en els monestirs
La vida en els monestirsLa vida en els monestirs
La vida en els monestirsMarigregor
 
Societat feudal edat mitjana
Societat feudal edat mitjanaSocietat feudal edat mitjana
Societat feudal edat mitjanaMarigregor
 
La vida quotidiana a l'edat mitjana
La vida quotidiana a l'edat mitjanaLa vida quotidiana a l'edat mitjana
La vida quotidiana a l'edat mitjanaMarigregor
 
La vida en els castells
La vida en els castellsLa vida en els castells
La vida en els castellsMarigregor
 
L'aparell digestiu
L'aparell digestiuL'aparell digestiu
L'aparell digestiuMarigregor
 
La descripció de persones
La descripció de personesLa descripció de persones
La descripció de personesMarigregor
 
Els animals invertebrats
Els animals invertebratsEls animals invertebrats
Els animals invertebratsMarigregor
 
Els animals invertebrats
Els animals invertebratsEls animals invertebrats
Els animals invertebratsMarigregor
 
VENTS FORTS, TORNADOS,...
VENTS FORTS, TORNADOS,...VENTS FORTS, TORNADOS,...
VENTS FORTS, TORNADOS,...Marigregor
 
LA CONTAMINACIÓ
LA CONTAMINACIÓLA CONTAMINACIÓ
LA CONTAMINACIÓMarigregor
 
LES INUNDACIONS
LES INUNDACIONSLES INUNDACIONS
LES INUNDACIONSMarigregor
 
TSUNAMIS I TERRATRÈMOLS
TSUNAMIS I TERRATRÈMOLSTSUNAMIS I TERRATRÈMOLS
TSUNAMIS I TERRATRÈMOLSMarigregor
 
INUNDACIONS I RIUADES
INUNDACIONS I RIUADESINUNDACIONS I RIUADES
INUNDACIONS I RIUADESMarigregor
 
LA CONTAMINACIÓ
LA CONTAMINACIÓLA CONTAMINACIÓ
LA CONTAMINACIÓMarigregor
 

More from Marigregor (20)

Cultura i art edat mitjana
Cultura i art edat mitjanaCultura i art edat mitjana
Cultura i art edat mitjana
 
Edat mitjana la vida en el camp
Edat mitjana la vida en el campEdat mitjana la vida en el camp
Edat mitjana la vida en el camp
 
La vida a la ciutat durant l'Edat Mitjana
La vida a la ciutat durant l'Edat MitjanaLa vida a la ciutat durant l'Edat Mitjana
La vida a la ciutat durant l'Edat Mitjana
 
La vida en els monestirs
La vida en els monestirsLa vida en els monestirs
La vida en els monestirs
 
Societat feudal edat mitjana
Societat feudal edat mitjanaSocietat feudal edat mitjana
Societat feudal edat mitjana
 
La vida quotidiana a l'edat mitjana
La vida quotidiana a l'edat mitjanaLa vida quotidiana a l'edat mitjana
La vida quotidiana a l'edat mitjana
 
La vida en els castells
La vida en els castellsLa vida en els castells
La vida en els castells
 
L'aparell digestiu
L'aparell digestiuL'aparell digestiu
L'aparell digestiu
 
La descripció de persones
La descripció de personesLa descripció de persones
La descripció de persones
 
Les plantes
Les plantesLes plantes
Les plantes
 
Els animals invertebrats
Els animals invertebratsEls animals invertebrats
Els animals invertebrats
 
Els animals invertebrats
Els animals invertebratsEls animals invertebrats
Els animals invertebrats
 
ELS RESIDUS
ELS RESIDUSELS RESIDUS
ELS RESIDUS
 
VENTS FORTS, TORNADOS,...
VENTS FORTS, TORNADOS,...VENTS FORTS, TORNADOS,...
VENTS FORTS, TORNADOS,...
 
LA CONTAMINACIÓ
LA CONTAMINACIÓLA CONTAMINACIÓ
LA CONTAMINACIÓ
 
LES INUNDACIONS
LES INUNDACIONSLES INUNDACIONS
LES INUNDACIONS
 
ELS RESIDUS
ELS RESIDUSELS RESIDUS
ELS RESIDUS
 
TSUNAMIS I TERRATRÈMOLS
TSUNAMIS I TERRATRÈMOLSTSUNAMIS I TERRATRÈMOLS
TSUNAMIS I TERRATRÈMOLS
 
INUNDACIONS I RIUADES
INUNDACIONS I RIUADESINUNDACIONS I RIUADES
INUNDACIONS I RIUADES
 
LA CONTAMINACIÓ
LA CONTAMINACIÓLA CONTAMINACIÓ
LA CONTAMINACIÓ
 

ELS VOLCANS

  • 1.
  • 2. Estructura interna de la terra • La Terra és un planeta dinàmic. • L'atmosfera és una capa de gasos que envolta la Terra i que sense ella la vida no seria possible. Aquesta té un 79% de nitrogen i un 21% d’oxigen. • L’atmosfera està dividida en diferents capes, de composició i característiques diferents. Està dividida en cinc capes: exosfera, termosfera, mesosfera, estratosfera i troposfera.
  • 3. Què és un volcà? • La paraula volcà prové de l’illa Vulcano , al sud- est de la costa d’Itàlia. • A causa de la freqüència d’erupcions en aquesta illa, els romans la consideraven la forja de Vulcà, el déu del foc i el creador d’armes. • Es la sortida de l’interior de la matèria fosa de la terra. Així doncs, hi ha volcans on els llocs per on passava la lava eren prou fondos per arribar a trobar la matèria fosa amb la superfície.
  • 4. Parts d’un volcà • Un volcà consta de quatre parts: Cambra magmàtica: és el magatzem intern on es guarda el magma. Xemeneia: és un conducte de sortida, del volcà, d’on surt el magma. Con volcànic: és l’elevació del terreny que envolta la xemeneia. Cràter: és una petita depressió per on surt el magma.
  • 5. Tipus de volcans-1 • Els volcans es poden classificar de diferents maneres: Segons la forma i el tamany del cràter. Volcans fissurals: la lava surt en enorme quantitat a través d’una fissura de gran longitud. Volcans puntuals: un volcà puntual consta de foc volcànic, xemeneia, cràter i con volcànic. · Una altra manera de classificar els volcans, és a partir del tipus d’erupció: Vulcanià: les erupcions solen ser explosives i formen núvols foscos de cendra.
  • 6. Tipus de volcans-2 · Hawaià: normalment en els volcans fissurals, en els quals la lava sol ser poc densa. Els altres productes, com gasos i piroclasts, són molt escassos. El cràter és un llac de lava que gairebé mai no es buit. Peleà: La lava és molt enganxosa. Les erupcions es separen per una bona estona. La lava, que està forçada dintre de la xemeneia ( part del volcà ) s’obre pas pels s costats i baixa relliscant. El seu nom prové del volcà Pelé. Les erupcions són molt destructores, perquè provoquen allaus de cendres incandescents.
  • 7. Tipus de volcans-3 • Estrombolià: La petita illa de la costa Italiana rep el nom de Stromboli. • La lava té una proporció més elevada de sílice i per tant és menys líquida. El tipus d’erupció també és contínua i la lava també està bullint constantment,però quan es posa en contacte amb l’aire,els gasos que empresona es desprenen violentament i donen lloc a explosions moderades,rítmiques i contínues.
  • 8. Què és el magma? • Un volcà s’origina com a resultat de la sortida a l’exterior del magma desfet a través d’una esquerda. • El magma és una massa de roques desfetes i de gasos. Els magmes tenen el seu origen entre la litosfera i el mantell superior, on hi ha prou temperatura per desfer les roques. Un augment gran de la temperatura o una disminució de la força són els factors que poden donar lloc a que es produeixi el magma. • Els magmes es produeixen a les zones on l’equilibri entre temperatura i pressió es límit.
  • 9. Volcans més coneguts • Antofalla:Volcà dels Andes Argentins, a la província de Catamarca, a l’oest del salar homònim amb 6.100m.d’altitud. • Cotopaxi:Volcà de l’ Equador, a la Serralada Real Andina, a l'Est de Quito. Amb 5.943m.d'altitud, és el volcà actiu més alt del món. El seu con mesura 800m.de diàmetre. Entre les seves freqüents erupcions destaquen les de 1.768 i 1877, havent succeït l'última el 1928.
  • 10. Volcans més coneguts-2 • Cumbal:Volcà de Colòmbia,en el 4764m.d'altitud. • Kilewea:Volcà intermitent de l'illa de Hawaii. El seu cràter, anomenat Halemaumau, de 850m.de diàmetre i 4.168m.d'altitud. • departament de Narinyo,a prop de la frontera amb l'Equador, amb
  • 11. Volcans més coneguts-3 • Coliapo:Volcà de Xile en la província d'Atacama, tocant a la frontera d'Argentina amb 6.080m.d'altitud. • Demavend:Volcà de l’Iran, punt culminant de la serralada de l’Elbruz amb 5.670m.d'altitud.
  • 12. Els productes volcànics • Productes líquids: reben el nom de lava, que és el magma alliberat de gasos. Quan surt a l'exterior, la lava vessa al voltant del cràter en forma de colades volcàniques, que s'hi acumulen i formen el con volcànic. La temperatura de la lava és variable, oscil·la entre 900 i 1300 graus centígrads. En refredar-se, produeix roques volcàniques.
  • 13. Els productes volcànics-2 • Productes gasosos: El magma és ric en gasos, perquè està sotmès a grans pressions. Hi ha gasos combustibles o inflamables i gasos incombustibles • Productes sòlids: són fragments de lava que se solidifiquen prematurament taponant el cràter o la xemeneia, i que són llençats a l'atmosfera amb forma explosiva. Segons la grandària reben diversos noms.
  • 14. Grans erupcions volcàniques Entre les erupcions volcàniques més famoses es troba la del mont Vesuvi de 1270 m,situat a Itàlia al SE de Nàpols a l’any 79 dC. Pompèia, Herculano, Stabia i altres poblacions de l’imperi romà van desaparèixer en aquest desastre. Al 20 de febrer de 1943 un camperol mexicà va veure néixer un volcà. Davant els seus ulls es va formar una immensa fossa de la qual començaren a sortir vapors i cendres. La terra va tremolar i va aparèixer un nou volcà, que en pocs dies va escopir tot un turó de lava i pedres volcàniques
  • 15. Grans erupcions volcàniques -2 Aquest volcà es diu Paricutín, està situat a Mèxic, a Mitxoacán, a la serralada Neovolcánica i encara avui dia es troba en activitat. A l’any 1883, a prop de Java, es va produir l’erupció del volcà Krakatoa, que continua sent la major explosió registrada.
  • 16. Volcans a Catalunya A Catalunya existeixen dues zones volcàniques importants. Una es troba a la comarca de la Selva pels voltants de Massanet de la Selva. L’altra es troba a la Garrotxa pels voltants d’Olot.
  • 17. Volcans a Catalunya-2 La regió volcànica de la Garrotxa és el paisatge volcànic més important de la Península Ibèrica i un dels més interessants d’Europa. Conté una trentena de cons volcànics, alguns cràters d’explosió i més de vint colades de laves basàltiques. El 3 de març de 1982, la zona volcànica fou declarada Paratge Natural d’Interès Nacional. De la trentena de volcans els dos més coneguts són: el volcà Croscat i el volcà Santa Margarida.
  • 18. Volcans a Catalunya-3 El Croscat: És el més gran de tots els volcans. Consta d’un con que té uns 160mts.d’alçària, amb un cràter obert cap a la banda de ponent, que té forma de ferradura i fa uns 600mts.de llargada per 350mts.d’amplada. El volcà de Santa Margarida: Es troba al sud del Croscat. La forma tan regular del con i del cràter, així com l'existència d’una ermita romànica al fons d’aquest darrer són, entre altres els factors que fan que aquest volcà sigui un dels més coneguts pel gran públic. El con té un 80mts.d’alçada, mentre que el cràter, lleugerament ovalat, té uns 350mts.de diàmetre i uns 70m.de fondària, encara que originàriament devia ésser força més profunda.
  • 19.
  • 20. • Fet per: Marc, Ona, Noel i Àlex