SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 59
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 
1. Relleu. Què és? Situació de la Península Ibèrica. 
a) Característiques del relleu peninsular. 
Forma massissa Elevada altitud mitjana Disposició perifèrica del 
relleu peninsular 
Unitats naturals ben 
diferenciades. 
b) Unitats morfoestructurals de la península. 
La meseta Les serralades exteriors a la 
meseta 
Les depressions de l’Ebre i 
del Guadalquivir 
Els relleus litorals. 
c) Unitats morfoestructurals de Catalunya. 
Els Pirineus Les Serralades litorals 
catalanes 
La Depressió Central Les costes catalanes. 
Vocabulari: Depressió, Unitat Morfoestructural, Relleu, 
Cinglera, Litoral, Meseta, Serralada, Geologia.
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 
1. Relleu. Què és? Situació de la Península Ibèrica. 
El relleu és el conjunt de formes que presenta la superfície 
terrestre. 
El relleu és va 
construint i 
destruint amb el 
pas de milions 
d’anys. Les formes 
de relleu són 
dinàmiques.
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 
1. Relleu. Què és? Situació de la Península Ibèrica.
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 
1. Relleu. Què és? Situació de la 
Península Ibèrica. 
El punt més occidental d’Europa. 
Sud-Oest d’Europa. 
Espanya abasta 4/5 parts del 
territori de la península. 
La posició geogràfica de la 
península resta facilitats a les 
comunicacions i el comerç amb 
Europa (Pirineu) i pel sud (Àfrica). 
L'arxipèlag balear i sobretot el 
canari es diferencien del territori 
peninsular pel seu caràcter insular 
atlàntic i el seu vulcanisme. 
La península Ibèrica forma part de 
la regió mediterrània i de la zona 
atlàntica. 
“Una pell de brau estesa al sol” 
segons Estrabó.
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 
1. Relleu. Què és? Situació de la Península Ibèrica. 
a) Característiques del relleu peninsular. 
Forma massissa 
Determinada per 
l’amplada i 
l’extensió de les 
costes (4000- 
5000 Km). Costes 
rectilínies.
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 
1. Relleu. Què és? Situació de la Península Ibèrica. 
a) Característiques del relleu peninsular. 
Elevada altitud mitjana 
Existència d’un extens 
altiplà central i les 
nombroses serralades 
que travessen la 
península. 660 metres 
de mitjana.
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 
1. Relleu. Què és? Situació de la Península Ibèrica. 
a) Característiques del relleu peninsular. 
Disposició perifèrica del 
relleu peninsular 
Cinturó muntanyenc que 
voreja la meseta i les 
serralades exteriors. 
Amb greus 
conseqüències pel clima 
(més extremat) i les 
comunicacions.
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 
1. Relleu. Què és? Situació de la Península Ibèrica. 
a) Característiques del relleu peninsular. 
Unitats naturals ben 
diferenciades. 
La seva complexa 
formació geològica 
explica les unitats 
naturals ben 
diferenciades. Meseta, 
contraforts que 
l’envolten, depressions i 
serralades exteriors.
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 
1. Relleu. Què és? Situació de la Península Ibèrica. 
a) Característiques del relleu de Catalunya. 
Catalunya és un país 
petit (31.904 kilòmetres 
quadrats). 
“Marqueteria de relleus” 
segons Deffontaines. 
Complexitat de relleus.
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 
1. Relleu. Què és? Situació de la Península Ibèrica. 
a) Característiques del relleu de Catalunya. 
Quatre grans 
unitats: els Pirineus 
(axials i Prepirineu), 
les Serralades 
Litorals, la 
Depressió Central i 
les planes litorals.
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 
1. Relleu. 
b) Unitats morfoestructurals de la península. 
La meseta Les serralades exteriors a la 
meseta 
Les depressions de l’Ebre i 
del Guadalquivir 
Els relleus litorals. 
c) Unitats morfoestructurals de Catalunya. 
Els Pirineus Les Serralades litorals 
catalanes 
La Depressió Central Les costes catalanes. 
Vocabulari: Depressió, Unitat Morfoestructural, Relleu, 
Cinglera, Litoral, Meseta, Serralada, Geologia.
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 
1. Relleu. b) Unitats morfoestructurals de la península. 
La meseta 
Les serralades 
exteriors a la 
meseta 
Les 
depressions de 
l’Ebre i del 
Guadalquivir 
Els relleus 
litorals. 
La 
Meset 
a 
La Unitat principal del relleu 
espanyol. Ocupa un 45% de 
tot el territori. 
Aquest altiplà es troba dividit 
en dues parts, una nord i una 
sud, pel Sistema central. 
La Meseta és l’equivalent a un altiplà. Recordeu 
que un altiplà és una superfície relativament 
plana elevada sobre el terreny que l'envolta.
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 
1. Relleu. 
La 
Meseta 
Meseta nord. 
Meseta 
Sud. 
Meseta nord. Altitud mitjana de 
800-850m. 
Meseta nord. Envoltada de 
muntanyes (Serralada 
cantàbrica, Sistema Ibèric i 
Sistema Central) i travessada per 
la xarxa Meseta nord. Engloba tot fluvial del Duero. 
el territori de la CCAA de 
Castella i Lleó. 
Meseta nord. Té un clima 
mediterrani amb 
tendències climàtiques 
continentals.
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 
1. Relleu. 
La 
Meseta 
Meseta nord. 
Paisatge típic de la 
zona de Valladolid. 
Meseta Sud. 
Paisatge típic de 
la zona de la 
Manxa.
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 
1. Relleu. La 
Meseta 
Meseta 
nord. 
Meseta 
Sud. 
Meseta sud. Altitud mitjana de 
500-700m. 
Meseta sud. Està formada per 
dos altiplans separats per les 
muntanyes de Toledo. Un altiplà 
solcat pel riu Tajo i l’altre pel 
Guadiana. 
Meseta sud. Engloba tot 
el territori de la CCAA 
de Castella i la Manxa. 
La planura de la Manxa 
és la més extensa de tot 
Europa. 
Meseta sud. Té un 
clima mediterrani 
amb tendències 
climàtiques 
continentals. 
Meseta sud. 
Inclinació dels 
rius vers 
l’atlàntic.
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 
1. Relleu. La 
Meseta 
Les Serralades 
interiors de la 
Meseta. 
El Sistema 
Central 
Les Muntanyes de 
Toledo 
Massís Galaíc 
La Serralada 
Cantàbrica 
El Sistema 
Ibèric 
Sierra Morena
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 
1. Relleu. La 
Meseta 
Les Serralades interiors de la 
Meseta. 
Serralada situades a 
l'interior. 
El Sistema 
Central 
Situades d'est a oest de la 
península. 
El Sistema Central 
divideix la Meseta en 
dues parts. 
Està format per diferents 
serres d'altitud important. 
Somosierra, Guadarrama, 
Gredos i Gata. 
Pic d'Almanzor 
(2592m). 
Dificultats 
de 
comunicac 
ions 
terrestres.
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 
1. Relleu. La 
Meseta 
Les Serralades interiors de la 
Meseta. 
Serralada situades a 
l'interior. 
Muntanyes de 
Toledo. 
Situades d'est a oest de la 
península. 
Longitud de 350 km. 
Les Muntanyes de Toledo 
divideixen la Meseta Sud en 
dues parts. 
Divisòria d'aigües: Conca 
Fluvial del Tajo i Conca Fluvial 
del Guadiana. 
En general les altituds són 
modestes amb corredors 
transversals que faciliten les 
comunicacions.
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 
1. Relleu. La 
Meseta 
Les Serralades interiors de la 
Meseta. 
Serralada situades a 
Massís Galaíc l'interior. 
Situades a la zona nord-oest 
penínsular. 
Quadrat muntanyós de 200 
km de costat. Comprèn 
Galícia, serres d'Astúries i 
Amltuitnutda nmyeitsja dnea Ldle'uón.s 
500m. 
Pico de Teleno 
(2188m). 
Pico Peña Trevinca 
(2127m). 
L'amplitud i la disposició de 
relleus del Massís ha dificultat 
durant segles les 
comunicacions entre la Meseta 
i Galícia.
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 
1. Relleu. La 
Meseta 
Les Serralades interiors de la 
Meseta. 
Serralada situades a 
Serralada l'interior. 
Cantàbrica Part Occidental/part 
Oriental. 
Part Occidental. Massís Asturià. 
Grans jaciments de carbó, ferro i 
mercuri. Comunicacions 
dolentes degut a l'altitud del 
relleu. Caràcter nevós. 
S'estén entre les comunitats d'Astúries, Cantàbria i 
Castella i Lleó amb alçades superiors als 2.500 m. 
molt a prop de la mar Cantàbric. 
Picos de 
Europa. 
Part Oriental o muntanya 
cantàbrica. Domini de relleus 
plegats, de materials sedimentaris 
que formen pics i crestes 
importants.
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 
1. Relleu. La 
Meseta 
Les Serralades interiors de la 
Meseta. 
Serralada situades a 
l'interior. Limita la 
Meseta. 
Sistema 
Ibèric. 
Part nord/part Sud. 
Part Nord. Massissos de més de 
2000m d'altitud. Serra de la 
Demanda, Picos de Urbión i la 
Serra de Moncayo. Separació de 
la Meseta amb la Depressió de 
l'Ebre. 
Serralada que es troba a la zona sud-oest 
del Sistema Ibèric. 
Montes 
Universales 
Part Sud. Domini de serres i 
depressions. S'hi distingeixen dos 
conjunts diferenciats: Conjunt 
interior (Montes Universales) i 
Conjunt exterior. Aïllen la Meseta 
de la costa.
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 
1. Relleu. La 
Meseta 
Les Serralades interiors de la 
Meseta. 
Sierra 
Morena 
Separa la Meseta de la 
Depressió del 
Guadalquivir. 
Part de la Meseta. Massissos 
d'escassa entitat muntanyosa 
(700m). 
Part de la depressió del 
Guadalquivir. Massissos alts i 
escarpats (1200m). 
Sierra Madrona és una cadena montanyosa 
situada a la Sierra Morena, situada dins de la 
província de Ciudad Real i próxima als límits de 
Córdoba i Jaén. 
Sierra 
Madrona 
Des de l'antiguitat s'explotaven 
importants jaciments miners 
(Mercuri, Coure i Carbó).
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 
1. Relleu. Les Serralades exteriors de la 
Meseta. 
Els 
PiriLneesu s. 
Serralades 
Litorals 
CataLleasn es. 
Serralades 
Bètiques.
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 
1. Relleu. Les Serralades exteriors de la 
Meseta. 
Formades durant el 
moviment alpí. 
Col·lisió i trencament de les plaques 
Compressió i plegament dels dipòsits 
Els 
Pirineus. 
Les 
Serralades 
Litorals 
Catalanes. 
de l'escorça. 
sedimentaris. 
Les 
Serralades 
Bètiques.
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 
1. Relleu. Les Serralades exteriors de la 
Els Meseta. 
Pirineus. 
Alineació continua de muntanyes 
d'uns 440 km. 
Separació de la penínusla amb la 
resta d'Europa. 
D'Est a 
Oest. 
Amplàries de 100 
km. 
Dues unitats diferenciades: Prineus 
axials i Prepirineus.
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 
1. Relleu. Les Serralades exteriors de la 
Els Meseta. 
Pirineus. 
Pirineus axials o 
centrals 
Massissos elevats i Est a Oest. 
crestes. 
Existeixen encara 
Glaceres. 
Pic del Orhi 
(2021m) 
Clima d'alta 
muntanya. 
Durant el periode quaternari el prineu axial 
estava cobert de glaç 
A Catalunya el cim més alt és la Pica 
Pica del Canigó 
(2784m) 
Prineu axial. 
d'Estats (3143m) 
Cim de l'Aneto 
(3404m)
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 
1. Relleu. Les Serralades exteriors de la 
Els Meseta. 
Pirineus. Prepirineus. 
Massissos menys Est a Oest. 
elevats. 
Formen dues alineacions paral·leles: Serres interiors 
i Serres exteriors. 
Serres exteriors 
catalanes Entre els dos 
Serra del Cadí. 
Materials secundaris 
calcaris. 
Serra del 
Montsec. 
grups de serres 
s'obre la 
Depressió 
Mitjana
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 
1. Relleu. Les Serralades exteriors de la 
Meseta. Les 
Serralades 
Litorals 
CaStaerlraanlaedas . 
Prelitoral. 
Turó de l'home 
(1706m) 
Massís de 
Montserrat (1236m) 
Els Ports de 
Besseit (1441m)
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 
1. Relleu. Les Serralades exteriors de la 
Meseta. Les 
Serralades 
Litorals 
Catalanes. Serralada Litoral. 
Massís del 
Montnegre 
Serra de 
Collserola (516m) 
Té un 
desenvolupament 
Són moelts cpàrosp. eres al 
mar.
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 
1. Relleu. Les Serralades exteriors de la 
Meseta. 
Serralada 
Penibètica. 
Donen lloc a un paisatge de 
Badlands. 
Formades pel 
moviment alpí. 
Les 
Serralades 
Bètiques. 
Serralada 
Subbètica. 
Pic de Mulhacén 
(3482m) 
Pic de Veleta 
(3398m)
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 
1. Relleu. Les Serralades exteriors de la 
Meseta. 
El Quaternari, és el període geològic que va des del final de 
l'època del Pliocè (fa uns 1,806 milions d'anys) fins al 
present. El Quaternari està subdividit en les èpoques del 
Plistocè i l'Holocè. 
Cobreix aproximadament el temps que duraren les 
últimes glaciacions. 
La fauna del quaternari està formada, per animals idèntics o 
molt semblants als actuals.
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 
1. Relleu. Les Depressions de l'Ebre i el 
Guadalquivir. 
Qué és una 
Depressió? Una depressió, en 
geografia, és un terreny 
pla enfonsat respecte de 
les terres que l'envolten. 
A Catalunya tenim dos 
exemples importants: la 
Depressió Central, entre 
els Pirineus i la Serralada 
Prelitoral, i la Depressió 
Prelitoral, entre la 
Serralada Prelitoral i la 
Litoral.
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 
1. Relleu. Les Depressions de l'Ebre i el 
Guadalquivir. 
Qué és una 
Depressió? 
Zones ocupades pel mar 
antigament. 
Materials sedimentaris aportats pel 
mar i pels rius. 
Això dòna lloc a un relleu de tipus 
Tabular. 
Imatge aerea de la 
Depressió de l'Ebre.
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 
1. Relleu. Les Depressions de l'Ebre i el 
GuadalDqeupivriers. sió de 
l'Ebre. 
Situació d'encaixament entre espais 
Lmounngtaitundyo sosd.'uns 
380 km. 
Primer fou ocupada pel mar i després es 
convertí en llac. 
El riu Ebre recorre tota la 
depressió. 
Amplitud d'uns 
150 km. 
En la depressió de l'Ebre s'hi ubiquen 
ciutats importants: Saragossa, 
Logronyo, Tortosa.
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 
1. Relleu. Les Depressions de l'Ebre i el 
GuaDdaelpqrueisvsirió. del 
Guadalquivir. 
Situació d'encaixament entre Sierra 
Morena i les Serralades Bètiques. 
Longitud d'uns 
330 km. Extenses zones 
d'aiguamolls. 
Aigüamolls de 
Doñana. 
Amplitud d'uns 
200 km. 
Camps fèrtils de formes 
ondulades.
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 
1. Relleu. Els relleus litorals. 
Són gairebé 
7.876 km de 
costes entre la 
península i els 
dos arxipelags. Les Costes 
Les Costes 
Atlàntiques 
. 
En general, podem 
parlar d'unes costes 
obertes amb un 
contorn poc retallat. 
Costes 
rectilínies. 
Mediterrànie 
s.
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 
1. Relleu. Els relleus litorals. 
Són gairebé 
7.876 km de 
costes entre la 
península i els 
dos arxipelags. 
Les Costes 
Atlàntiques 
. 
La costa 
cantàbrica 
La costa 
gallega 
La costa 
atlàntica 
andalusa
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 
1. Relleu. Els relleus litorals. 
Les 
Costes 
Atlàntique 
s. 
Predomini evident de 
les formes altes i 
rectilínies. 
La costa 
cantàbrica 
Enfonsament de la 
Serralada Cantàbrica al 
mar. 
Penya-segats 
Ries
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 
1. Relleu. Els Les relleus litorals. 
Costes 
Atlàntique 
s. 
La costa 
cantàbrica 
Penya-segats 
Costes que penetren al mar 
amb un fort pendent. 
L’erosió del mar crea 
coves, arcs marins i 
farallons.
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 
1. Relleu. Els Les relleus litorals. 
Costes 
Atlàntique 
s. 
La costa 
cantàbrica 
Ries 
Valls de rius antics, avui 
inundades i envaïdes 
per les aigües marines 
a causa d'un 
enfonsament de la 
costa. 
Les ries del cantàbric, en 
general són curtes i estretes.
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 
1. Relleu. Els relleus litorals. 
Les Costes 
Atlàntiques 
. 
La costa 
gallega. 
És el punt més 
septentrional de la 
península. 
El tret més 
característi 
c són les 
ries. 
Ries Altes. 
Ries 
Baixes. 
Menys profundes i 
curtes. Bons ports. A 
Coruña, Ribadeo. 
Profundes i amples. 
Limitades per relleus. 
Vigo.
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 
1. Relleu. Els relleus litorals. 
Les Costes 
Atlàntiques 
. 
La costa 
gallega. 
El tret més 
característic són les 
Ries ries. 
Baixes. Ries Altes. 
Població d'Ortigueira. 
Rías Altas. 
Població Muros. Rías 
Baixas. 
Gran riquesa 
pesquera.
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 
1. Relleu. Els relleus litorals. 
Les Costes 
Atlàntiques 
. 
La costa 
atlàntica 
andalusa. 
Entre la frontera de 
Portugal i el penyal de 
Gibraltar. Golf de Cadis. 
Costa 
rectilínia 
Aiguamolls 
Dunes 
Fletxes 
Litorals 
Platja de 
Mazagón 
Platja de Huelva. Isla 
Cristina.
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 
1. Relleu. Els relleus litorals. 
Les Costes 
Atlàntiques 
. 
La costa 
atlàntica 
andalusa. 
És un terreny 
impermeable i planer 
amb herbes, canyes, 
typha i altres plantes 
herbàcies en un medi 
d'aigües. 
Aiguamoll 
Aiguamolls de 
Doñana
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 
1. Relleu. Els relleus litorals. 
Les Costes 
Atlàntiques 
. 
La costa 
atlàntica 
andalusa. 
Són monticles d’arena 
propis de costes 
arenoses. Es formen pel 
transport i acumulació 
d’arena pel vent, la qual 
queda fixada per la 
vegetació. 
Dunes 
Punta de 
Tarifa. 
Platja de Bolonia. 
Cadis.
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 
1. Relleu. Els relleus litorals. 
Les Costes 
Atlàntiques 
. 
La costa 
atlàntica 
andalusa. 
Són barres d’arena que 
prolonguen una costa rectilínia i 
arenosa cap a l’interior d’una 
badia. Si la fletxa tanca el front 
de la badia s’anomena cordó 
litoral. 
Fletxes 
Litorals 
Fletxa de El 
Rompido
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 
1. Relleu. Els relleus litorals.
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 
1. Relleu. Els relleus litorals. 
Són gairebé 
7.876 km de 
costes entre la 
península i els 
dos arxipelags. 
Les Costes 
Mediterrànie 
s. Litoral 
català 
Golf de 
València 
Costa 
mediterrània 
d'Andalusia i 
Múrcia 
Costes 
baixes 
Costes 
rectilínies
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 
1. Relleu. Els Les Costes relleus litorals. 
Mediterrànie 
s. 
Litoral 
català 
Des del Cap de Creus 
fins al Delta de l'Ebre. 
Relleus molt 
heterogenis. 
Costa Brava (nord), 
la Costa Central i 
la Costa Daurada 
(sud).
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 
1. Relleu. Els Les Costes relleus litorals. 
Mediterrànie 
s. 
Litoral 
català 
El litoral nord: 
Costes abruptes quan la serralada 
litoral catalana arriba al mar i platges. 
Petites cales. Petits penya-segats.
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 
1. Relleu. Els Les Costes relleus litorals. 
Mediterrànie 
s. 
Litoral 
català 
Delta de l'Ebre 
Format per planes 
litorals i alguns 
deltes. 
El Delta de l'Ebre és el 
delta més gran que hi ha 
a la península. 
El litoral sud: 
El litoral 
català té 
altres 
Un deltes. delta és la formació 
geològica que alguns rius 
originen en arribar al mar a 
causa de l'acumulació de 
sediments en les seves 
desembocadures.
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 
1. Relleu. Els Les Costes relleus litorals. 
Mediterrànie 
s. 
El golf de 
València. 
Un Cap és una 
part de la costa 
que entra dins 
del mar. 
Un Golf és una 
part de mar que 
entra dins de la 
costa. 
Plana litoral de gairebé 
400 km. 
Arc pronunciat amb 
enormes sediments 
terrestres i marins. 
Pla tg e 
s 
Albufe re 
s 
Aig uam 
o lls
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 
1. Relleu. Els Les Costes relleus litorals. 
Mediterrànie 
s. 
El golf de 
València. 
Llacuna d'aigua salabrosa 
o salada separada del mar 
per un cordó litoral. 
Albufe re 
s 
Platja de 
Gandia. 
Vista aèria de l'Albufera de 
València.
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 
1. Relleu. Els Les Costes relleus litorals. 
Mediterrànie 
s. 
La costa 
mediterrània 
d'Andalusia i 
DesM dúe rl'ceisatr.et de Gibraltar fins el 
Cap de la Nau. 
Coneguda com la Costa 
Bètica 
Costa de 
Granada. 
Platja de Sant 
Joan (Alacant). 
Diversitat de 
costes.
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 
1. Relleu. Els Les Costes relleus litorals. 
Mediterrànie 
s. 
La costa 
mediterrània 
d'Andalusia i 
Múrcia. 
Zona d'alta 
perillositat sísmica. 
Diversitat de 
costes. 
La Manga 
del Mar 
Menor 
(Múrcia) 
Cordó Litoral 
21 km de 
costa.
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 
1. Relleu. Els relleus 
Insulars: 
Arxipèlag 
balear. 
Illa de El 
Hierro 
Illa de 
Menorca 
Arxipèlag 
Canari. 
Illa de 
Mallorca 
Illa d'Eivissa 
Illa de 
Formentera 
Illa de La 
Palma 
Illa de la 
G Iollam edrea 
Tenerife 
Illa de Gran 
Canària 
Illa de 
Fuerteventura 
Illa de 
Lanzarote
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 
1. Relleu. Els relleus 
Insulars: 
Arxipèlag 
balear. 
Illa de 
Menorca 
Illa de 
Mallorca 
Illa d'Eivissa 
Illa de 
Formentera 
Terres emergents 
que formen part dels 
relleus peninsulars. 
Serralada 
Litoral 
Catalana 
Serralada 
Subbètica 
La Serra de 
Tramuntana és la més 
important de 
La Sle'arrrax ipdèe laLgle.vant 
són d'altituds més 
modestes. 
Les illes d'Eivissa i 
Formentera van estar unides 
fins el període quaternari.
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 
1. Relleu. Els relleus 
Insulars: 
Arxipèlag 
Canari. 
Illa de El 
Hierro 
Formació durant el periode 
terciari. Moviment alpí. 
Formació de la Gran Dorsal 
Atlàntica 
Formació de les Illes 
volcàniques: Islàndia, les 
Açores i les Illes Canàries. 
Illa de La 
IlPlaa ldmea la 
G Iollam edera 
ITllae ndeer iGferan 
Canària Illa de 
Illa de 
Lanzarote 
Fuerteventura 
Més properes a 
l'Àfrica. 
Terreny pla. 
Illes 
muntanyos 
es.
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 
1. Relleu. Els relleus 
Insulars: 
Arxipèlag 
Canari. 
Illa de El 
Hierro 
Illa de La 
IlPlaa ldmea la 
G Iollam edera 
ITllae ndeer iGferan 
Illa de 
Canària Illa de 
Més properes a Lanzarote 
Fuerteventura 
l'Àfrica. 
Terreny pla. 
Illes 
muntanyos 
es. 
Volcà del Teide 
(3.718m). 
Illa de 
Lanzarote 
Volcà Timanfaya.

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

El relleu. Geografia d' Espanya
El relleu. Geografia d' EspanyaEl relleu. Geografia d' Espanya
El relleu. Geografia d' EspanyaEmpar Gallego
 
El relleu insular
El relleu insularEl relleu insular
El relleu insularvicentaros
 
Unitat 1 medi físic d'espanya i catalunya
Unitat 1   medi físic d'espanya i catalunyaUnitat 1   medi físic d'espanya i catalunya
Unitat 1 medi físic d'espanya i catalunyajordimanero
 
Tema 2. climes d´espanya ii
Tema 2. climes d´espanya   iiTema 2. climes d´espanya   ii
Tema 2. climes d´espanya iiEva Vilà
 
Geografia fisica
Geografia fisicaGeografia fisica
Geografia fisicaxgoterris
 
Els paisatges d'Espanya i Catalunya
Els paisatges d'Espanya i CatalunyaEls paisatges d'Espanya i Catalunya
Els paisatges d'Espanya i Catalunyaprofessor_errant
 
El relleu de la Península Ibèrica.
El relleu de la Península Ibèrica.El relleu de la Península Ibèrica.
El relleu de la Península Ibèrica.Marcel Duran
 
unitats morfoestructurals de relleu
unitats morfoestructurals de relleuunitats morfoestructurals de relleu
unitats morfoestructurals de relleuxgoterris
 
El relleu peninsular [modo de compatibilidad]
El relleu peninsular [modo de compatibilidad]El relleu peninsular [modo de compatibilidad]
El relleu peninsular [modo de compatibilidad]Vicent Puig i Gascó
 
La diversitat climàtica d'Espanya. Els factors del clima
La diversitat climàtica d'Espanya. Els factors del climaLa diversitat climàtica d'Espanya. Els factors del clima
La diversitat climàtica d'Espanya. Els factors del climaEmpar Gallego
 
Els paisatges vegetals peninsulars
Els paisatges vegetals peninsularsEls paisatges vegetals peninsulars
Els paisatges vegetals peninsularsvicentaros
 
Unitat 2 2017-18 - ELS CLIMES D'ESPANYA I CATALUNYA
Unitat 2   2017-18 - ELS CLIMES D'ESPANYA I CATALUNYAUnitat 2   2017-18 - ELS CLIMES D'ESPANYA I CATALUNYA
Unitat 2 2017-18 - ELS CLIMES D'ESPANYA I CATALUNYAjordimanero
 
Unitat 2 els climes d'espanya i catalunya
Unitat 2   els climes d'espanya i catalunyaUnitat 2   els climes d'espanya i catalunya
Unitat 2 els climes d'espanya i catalunyajordimanero
 
Vegetació catalunya
Vegetació catalunyaVegetació catalunya
Vegetació catalunyamgome276
 
6 Els Rius: Vessant Mediterrani
6 Els Rius: Vessant Mediterrani6 Els Rius: Vessant Mediterrani
6 Els Rius: Vessant Mediterranimalbert1
 
3 Unitats Exteriors: Serralades I Depressions
3 Unitats Exteriors: Serralades I Depressions3 Unitats Exteriors: Serralades I Depressions
3 Unitats Exteriors: Serralades I Depressionsmalbert1
 
FORMACIÓ GEOLÒGICA DEL RELLEU PENINSULAR.PPT
FORMACIÓ GEOLÒGICA DEL RELLEU PENINSULAR.PPTFORMACIÓ GEOLÒGICA DEL RELLEU PENINSULAR.PPT
FORMACIÓ GEOLÒGICA DEL RELLEU PENINSULAR.PPTSílvia Cortina Juclà
 
L’espai geogràfic espanyol
L’espai geogràfic espanyolL’espai geogràfic espanyol
L’espai geogràfic espanyolvicentaros
 

Was ist angesagt? (20)

El relleu. Geografia d' Espanya
El relleu. Geografia d' EspanyaEl relleu. Geografia d' Espanya
El relleu. Geografia d' Espanya
 
El relleu insular
El relleu insularEl relleu insular
El relleu insular
 
Unitat 1 medi físic d'espanya i catalunya
Unitat 1   medi físic d'espanya i catalunyaUnitat 1   medi físic d'espanya i catalunya
Unitat 1 medi físic d'espanya i catalunya
 
Tema 2. climes d´espanya ii
Tema 2. climes d´espanya   iiTema 2. climes d´espanya   ii
Tema 2. climes d´espanya ii
 
Geografia fisica
Geografia fisicaGeografia fisica
Geografia fisica
 
Els paisatges d'Espanya i Catalunya
Els paisatges d'Espanya i CatalunyaEls paisatges d'Espanya i Catalunya
Els paisatges d'Espanya i Catalunya
 
El relleu de la Península Ibèrica.
El relleu de la Península Ibèrica.El relleu de la Península Ibèrica.
El relleu de la Península Ibèrica.
 
unitats morfoestructurals de relleu
unitats morfoestructurals de relleuunitats morfoestructurals de relleu
unitats morfoestructurals de relleu
 
El relleu peninsular [modo de compatibilidad]
El relleu peninsular [modo de compatibilidad]El relleu peninsular [modo de compatibilidad]
El relleu peninsular [modo de compatibilidad]
 
La diversitat climàtica d'Espanya. Els factors del clima
La diversitat climàtica d'Espanya. Els factors del climaLa diversitat climàtica d'Espanya. Els factors del clima
La diversitat climàtica d'Espanya. Els factors del clima
 
Els paisatges vegetals peninsulars
Els paisatges vegetals peninsularsEls paisatges vegetals peninsulars
Els paisatges vegetals peninsulars
 
Unitat 2 2017-18 - ELS CLIMES D'ESPANYA I CATALUNYA
Unitat 2   2017-18 - ELS CLIMES D'ESPANYA I CATALUNYAUnitat 2   2017-18 - ELS CLIMES D'ESPANYA I CATALUNYA
Unitat 2 2017-18 - ELS CLIMES D'ESPANYA I CATALUNYA
 
Unitat 2 els climes d'espanya i catalunya
Unitat 2   els climes d'espanya i catalunyaUnitat 2   els climes d'espanya i catalunya
Unitat 2 els climes d'espanya i catalunya
 
Vegetació catalunya
Vegetació catalunyaVegetació catalunya
Vegetació catalunya
 
Clima canàries
Clima canàriesClima canàries
Clima canàries
 
Tema 2 Geografia
Tema 2 GeografiaTema 2 Geografia
Tema 2 Geografia
 
6 Els Rius: Vessant Mediterrani
6 Els Rius: Vessant Mediterrani6 Els Rius: Vessant Mediterrani
6 Els Rius: Vessant Mediterrani
 
3 Unitats Exteriors: Serralades I Depressions
3 Unitats Exteriors: Serralades I Depressions3 Unitats Exteriors: Serralades I Depressions
3 Unitats Exteriors: Serralades I Depressions
 
FORMACIÓ GEOLÒGICA DEL RELLEU PENINSULAR.PPT
FORMACIÓ GEOLÒGICA DEL RELLEU PENINSULAR.PPTFORMACIÓ GEOLÒGICA DEL RELLEU PENINSULAR.PPT
FORMACIÓ GEOLÒGICA DEL RELLEU PENINSULAR.PPT
 
L’espai geogràfic espanyol
L’espai geogràfic espanyolL’espai geogràfic espanyol
L’espai geogràfic espanyol
 

Ähnlich wie El relleu de la Península Ibèrica.

Bloc 2 media ambient i paisatges part1
Bloc 2 media ambient i paisatges part1Bloc 2 media ambient i paisatges part1
Bloc 2 media ambient i paisatges part1Txeli
 
El relleu de Catalunya.
El relleu de Catalunya.El relleu de Catalunya.
El relleu de Catalunya.Marcel Duran
 
Geografia d-espanya-1-el-relleu
Geografia d-espanya-1-el-relleuGeografia d-espanya-1-el-relleu
Geografia d-espanya-1-el-relleuescolaribatallada
 
Geografia d-espanya-1-el-relleu
Geografia d-espanya-1-el-relleuGeografia d-espanya-1-el-relleu
Geografia d-espanya-1-el-relleuescolaribatallada
 
El medi físic d’espanya i de catalunya
El medi físic d’espanya i de catalunyaEl medi físic d’espanya i de catalunya
El medi físic d’espanya i de catalunyaFarran Botargues Laura
 
Unitat 4 trepitgem muntanyes
Unitat 4 trepitgem muntanyesUnitat 4 trepitgem muntanyes
Unitat 4 trepitgem muntanyesJavierEugenio
 
Relleu península ibèrica r
Relleu península ibèrica rRelleu península ibèrica r
Relleu península ibèrica rJoan Piña Torres
 
Unitat 4 Sobrevolem muntanyes
Unitat 4 Sobrevolem muntanyesUnitat 4 Sobrevolem muntanyes
Unitat 4 Sobrevolem muntanyesJavierEugenio
 
Unitat 4 trepitgem muntanyes
Unitat 4 trepitgem muntanyesUnitat 4 trepitgem muntanyes
Unitat 4 trepitgem muntanyesJavierEugenio
 
EL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANES
EL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANESEL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANES
EL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANESlocoserrallo
 
Power point els paisatges catalunya
Power point els paisatges catalunyaPower point els paisatges catalunya
Power point els paisatges catalunyaeulaliagq
 
La diversitat territorial i els paisatges de catalunya alicarte i pérez torvisco
La diversitat territorial i els paisatges de catalunya alicarte i pérez torviscoLa diversitat territorial i els paisatges de catalunya alicarte i pérez torvisco
La diversitat territorial i els paisatges de catalunya alicarte i pérez torviscoToni Guirao
 
Ud 0. L'escenari físic de les activitats humanes.
Ud 0. L'escenari físic de les activitats humanes.Ud 0. L'escenari físic de les activitats humanes.
Ud 0. L'escenari físic de les activitats humanes.Jordi1492
 
Batxillerat1
Batxillerat1Batxillerat1
Batxillerat1gsardena
 
Geografia fisica Espanya Vicente Manolo Aroa
Geografia fisica Espanya Vicente Manolo AroaGeografia fisica Espanya Vicente Manolo Aroa
Geografia fisica Espanya Vicente Manolo AroaEscuela Mutxamel Alacant
 

Ähnlich wie El relleu de la Península Ibèrica. (20)

Bloc 2 media ambient i paisatges part1
Bloc 2 media ambient i paisatges part1Bloc 2 media ambient i paisatges part1
Bloc 2 media ambient i paisatges part1
 
El relleu de Catalunya.
El relleu de Catalunya.El relleu de Catalunya.
El relleu de Catalunya.
 
Geografia d-espanya-1-el-relleu
Geografia d-espanya-1-el-relleuGeografia d-espanya-1-el-relleu
Geografia d-espanya-1-el-relleu
 
Geografia d-espanya-1-el-relleu
Geografia d-espanya-1-el-relleuGeografia d-espanya-1-el-relleu
Geografia d-espanya-1-el-relleu
 
El medi físic d’espanya i de catalunya
El medi físic d’espanya i de catalunyaEl medi físic d’espanya i de catalunya
El medi físic d’espanya i de catalunya
 
Geo1
Geo1Geo1
Geo1
 
Resum Unitat 1 Geografia
Resum Unitat 1 GeografiaResum Unitat 1 Geografia
Resum Unitat 1 Geografia
 
Unitat 4 trepitgem muntanyes
Unitat 4 trepitgem muntanyesUnitat 4 trepitgem muntanyes
Unitat 4 trepitgem muntanyes
 
Relleu península ibèrica r
Relleu península ibèrica rRelleu península ibèrica r
Relleu península ibèrica r
 
Unitat 4 Sobrevolem muntanyes
Unitat 4 Sobrevolem muntanyesUnitat 4 Sobrevolem muntanyes
Unitat 4 Sobrevolem muntanyes
 
Unitat 4 trepitgem muntanyes
Unitat 4 trepitgem muntanyesUnitat 4 trepitgem muntanyes
Unitat 4 trepitgem muntanyes
 
El relleu d’espanya
El relleu d’espanyaEl relleu d’espanya
El relleu d’espanya
 
Espanya Física
Espanya FísicaEspanya Física
Espanya Física
 
EL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANES
EL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANESEL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANES
EL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANES
 
Relleu península ibèrica
Relleu península ibèricaRelleu península ibèrica
Relleu península ibèrica
 
Power point els paisatges catalunya
Power point els paisatges catalunyaPower point els paisatges catalunya
Power point els paisatges catalunya
 
La diversitat territorial i els paisatges de catalunya alicarte i pérez torvisco
La diversitat territorial i els paisatges de catalunya alicarte i pérez torviscoLa diversitat territorial i els paisatges de catalunya alicarte i pérez torvisco
La diversitat territorial i els paisatges de catalunya alicarte i pérez torvisco
 
Ud 0. L'escenari físic de les activitats humanes.
Ud 0. L'escenari físic de les activitats humanes.Ud 0. L'escenari físic de les activitats humanes.
Ud 0. L'escenari físic de les activitats humanes.
 
Batxillerat1
Batxillerat1Batxillerat1
Batxillerat1
 
Geografia fisica Espanya Vicente Manolo Aroa
Geografia fisica Espanya Vicente Manolo AroaGeografia fisica Espanya Vicente Manolo Aroa
Geografia fisica Espanya Vicente Manolo Aroa
 

Mehr von Marcel Duran

La crisi del sistema de la restauració (1898 1931).
La crisi del sistema de la restauració (1898 1931).La crisi del sistema de la restauració (1898 1931).
La crisi del sistema de la restauració (1898 1931).Marcel Duran
 
La construction de l’État Libéral en Espagne (1833-1868).
La construction de l’État Libéral en Espagne (1833-1868).La construction de l’État Libéral en Espagne (1833-1868).
La construction de l’État Libéral en Espagne (1833-1868).Marcel Duran
 
La construction de l'état libéral en Espagne (1833-68).
La construction de l'état libéral en Espagne (1833-68).La construction de l'état libéral en Espagne (1833-68).
La construction de l'état libéral en Espagne (1833-68).Marcel Duran
 
Carte conceptuelle. La Troisième République face à la crise par Yago Mendoza.
Carte conceptuelle. La Troisième République face à la crise par Yago Mendoza.Carte conceptuelle. La Troisième République face à la crise par Yago Mendoza.
Carte conceptuelle. La Troisième République face à la crise par Yago Mendoza.Marcel Duran
 
La Troisième République face à la crise des années 1930.
La Troisième République face à la crise des années 1930.La Troisième République face à la crise des années 1930.
La Troisième République face à la crise des années 1930.Marcel Duran
 
La France sous la Troisème République (1879-1940)
La France sous la Troisème République (1879-1940)La France sous la Troisème République (1879-1940)
La France sous la Troisème République (1879-1940)Marcel Duran
 
Mapa conceptual: Troisième République.
Mapa conceptual: Troisième République.Mapa conceptual: Troisième République.
Mapa conceptual: Troisième République.Marcel Duran
 
Catalunya i Espanya, a Europa i al Món
Catalunya i Espanya, a Europa i al MónCatalunya i Espanya, a Europa i al Món
Catalunya i Espanya, a Europa i al MónMarcel Duran
 
El sector terciari o de serveis.
El sector terciari o de serveis.El sector terciari o de serveis.
El sector terciari o de serveis.Marcel Duran
 
Els espais industrials al món. Característiques i dinàmiques.
Els espais industrials al món. Característiques i dinàmiques.Els espais industrials al món. Característiques i dinàmiques.
Els espais industrials al món. Característiques i dinàmiques.Marcel Duran
 
Sector Primari. Espanyol i Català.
Sector Primari. Espanyol i Català. Sector Primari. Espanyol i Català.
Sector Primari. Espanyol i Català. Marcel Duran
 
Morfologia i estructura de la ciutat.
Morfologia i estructura de la ciutat.Morfologia i estructura de la ciutat.
Morfologia i estructura de la ciutat.Marcel Duran
 
La ciutat: origen i funcions. Les xarxes urbanes.
La ciutat:  origen i funcions. Les xarxes urbanes.La ciutat:  origen i funcions. Les xarxes urbanes.
La ciutat: origen i funcions. Les xarxes urbanes.Marcel Duran
 
Les polítiques demogràfiques i fluxos migratoris a Catalunya i Espanya.
Les polítiques demogràfiques i fluxos migratoris a Catalunya i Espanya.Les polítiques demogràfiques i fluxos migratoris a Catalunya i Espanya.
Les polítiques demogràfiques i fluxos migratoris a Catalunya i Espanya.Marcel Duran
 
Distribució, estructures i dinàmiques demogràfiques (Món, UE, Espanya i Catal...
Distribució, estructures i dinàmiques demogràfiques (Món, UE, Espanya i Catal...Distribució, estructures i dinàmiques demogràfiques (Món, UE, Espanya i Catal...
Distribució, estructures i dinàmiques demogràfiques (Món, UE, Espanya i Catal...Marcel Duran
 
El Guernica de Picasso. Exposició alumnes.
El Guernica de Picasso. Exposició alumnes.El Guernica de Picasso. Exposició alumnes.
El Guernica de Picasso. Exposició alumnes.Marcel Duran
 
La Guerra Civil espanyola (1936 39).
La Guerra Civil espanyola (1936 39).La Guerra Civil espanyola (1936 39).
La Guerra Civil espanyola (1936 39).Marcel Duran
 
El repartiment del món. Imperialisme segle XIX.
El repartiment del món. Imperialisme segle XIX.El repartiment del món. Imperialisme segle XIX.
El repartiment del món. Imperialisme segle XIX.Marcel Duran
 
Anàlisi Font Dictadura de Primo de Rivera by Mireia Boix.
Anàlisi Font Dictadura de Primo de Rivera by Mireia Boix.Anàlisi Font Dictadura de Primo de Rivera by Mireia Boix.
Anàlisi Font Dictadura de Primo de Rivera by Mireia Boix.Marcel Duran
 
Dictadura de Primo de Rivera (1923 1930).
Dictadura de Primo de Rivera (1923 1930).Dictadura de Primo de Rivera (1923 1930).
Dictadura de Primo de Rivera (1923 1930).Marcel Duran
 

Mehr von Marcel Duran (20)

La crisi del sistema de la restauració (1898 1931).
La crisi del sistema de la restauració (1898 1931).La crisi del sistema de la restauració (1898 1931).
La crisi del sistema de la restauració (1898 1931).
 
La construction de l’État Libéral en Espagne (1833-1868).
La construction de l’État Libéral en Espagne (1833-1868).La construction de l’État Libéral en Espagne (1833-1868).
La construction de l’État Libéral en Espagne (1833-1868).
 
La construction de l'état libéral en Espagne (1833-68).
La construction de l'état libéral en Espagne (1833-68).La construction de l'état libéral en Espagne (1833-68).
La construction de l'état libéral en Espagne (1833-68).
 
Carte conceptuelle. La Troisième République face à la crise par Yago Mendoza.
Carte conceptuelle. La Troisième République face à la crise par Yago Mendoza.Carte conceptuelle. La Troisième République face à la crise par Yago Mendoza.
Carte conceptuelle. La Troisième République face à la crise par Yago Mendoza.
 
La Troisième République face à la crise des années 1930.
La Troisième République face à la crise des années 1930.La Troisième République face à la crise des années 1930.
La Troisième République face à la crise des années 1930.
 
La France sous la Troisème République (1879-1940)
La France sous la Troisème République (1879-1940)La France sous la Troisème République (1879-1940)
La France sous la Troisème République (1879-1940)
 
Mapa conceptual: Troisième République.
Mapa conceptual: Troisième République.Mapa conceptual: Troisième République.
Mapa conceptual: Troisième République.
 
Catalunya i Espanya, a Europa i al Món
Catalunya i Espanya, a Europa i al MónCatalunya i Espanya, a Europa i al Món
Catalunya i Espanya, a Europa i al Món
 
El sector terciari o de serveis.
El sector terciari o de serveis.El sector terciari o de serveis.
El sector terciari o de serveis.
 
Els espais industrials al món. Característiques i dinàmiques.
Els espais industrials al món. Característiques i dinàmiques.Els espais industrials al món. Característiques i dinàmiques.
Els espais industrials al món. Característiques i dinàmiques.
 
Sector Primari. Espanyol i Català.
Sector Primari. Espanyol i Català. Sector Primari. Espanyol i Català.
Sector Primari. Espanyol i Català.
 
Morfologia i estructura de la ciutat.
Morfologia i estructura de la ciutat.Morfologia i estructura de la ciutat.
Morfologia i estructura de la ciutat.
 
La ciutat: origen i funcions. Les xarxes urbanes.
La ciutat:  origen i funcions. Les xarxes urbanes.La ciutat:  origen i funcions. Les xarxes urbanes.
La ciutat: origen i funcions. Les xarxes urbanes.
 
Les polítiques demogràfiques i fluxos migratoris a Catalunya i Espanya.
Les polítiques demogràfiques i fluxos migratoris a Catalunya i Espanya.Les polítiques demogràfiques i fluxos migratoris a Catalunya i Espanya.
Les polítiques demogràfiques i fluxos migratoris a Catalunya i Espanya.
 
Distribució, estructures i dinàmiques demogràfiques (Món, UE, Espanya i Catal...
Distribució, estructures i dinàmiques demogràfiques (Món, UE, Espanya i Catal...Distribució, estructures i dinàmiques demogràfiques (Món, UE, Espanya i Catal...
Distribució, estructures i dinàmiques demogràfiques (Món, UE, Espanya i Catal...
 
El Guernica de Picasso. Exposició alumnes.
El Guernica de Picasso. Exposició alumnes.El Guernica de Picasso. Exposició alumnes.
El Guernica de Picasso. Exposició alumnes.
 
La Guerra Civil espanyola (1936 39).
La Guerra Civil espanyola (1936 39).La Guerra Civil espanyola (1936 39).
La Guerra Civil espanyola (1936 39).
 
El repartiment del món. Imperialisme segle XIX.
El repartiment del món. Imperialisme segle XIX.El repartiment del món. Imperialisme segle XIX.
El repartiment del món. Imperialisme segle XIX.
 
Anàlisi Font Dictadura de Primo de Rivera by Mireia Boix.
Anàlisi Font Dictadura de Primo de Rivera by Mireia Boix.Anàlisi Font Dictadura de Primo de Rivera by Mireia Boix.
Anàlisi Font Dictadura de Primo de Rivera by Mireia Boix.
 
Dictadura de Primo de Rivera (1923 1930).
Dictadura de Primo de Rivera (1923 1930).Dictadura de Primo de Rivera (1923 1930).
Dictadura de Primo de Rivera (1923 1930).
 

Kürzlich hochgeladen

MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfErnest Lluch
 
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musicalalba444773
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfsilvialopezle
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 

Kürzlich hochgeladen (8)

MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
 
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 

El relleu de la Península Ibèrica.

  • 1. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. Què és? Situació de la Península Ibèrica. a) Característiques del relleu peninsular. Forma massissa Elevada altitud mitjana Disposició perifèrica del relleu peninsular Unitats naturals ben diferenciades. b) Unitats morfoestructurals de la península. La meseta Les serralades exteriors a la meseta Les depressions de l’Ebre i del Guadalquivir Els relleus litorals. c) Unitats morfoestructurals de Catalunya. Els Pirineus Les Serralades litorals catalanes La Depressió Central Les costes catalanes. Vocabulari: Depressió, Unitat Morfoestructural, Relleu, Cinglera, Litoral, Meseta, Serralada, Geologia.
  • 2. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. Què és? Situació de la Península Ibèrica. El relleu és el conjunt de formes que presenta la superfície terrestre. El relleu és va construint i destruint amb el pas de milions d’anys. Les formes de relleu són dinàmiques.
  • 3. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. Què és? Situació de la Península Ibèrica.
  • 4. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. Què és? Situació de la Península Ibèrica. El punt més occidental d’Europa. Sud-Oest d’Europa. Espanya abasta 4/5 parts del territori de la península. La posició geogràfica de la península resta facilitats a les comunicacions i el comerç amb Europa (Pirineu) i pel sud (Àfrica). L'arxipèlag balear i sobretot el canari es diferencien del territori peninsular pel seu caràcter insular atlàntic i el seu vulcanisme. La península Ibèrica forma part de la regió mediterrània i de la zona atlàntica. “Una pell de brau estesa al sol” segons Estrabó.
  • 5. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. Què és? Situació de la Península Ibèrica. a) Característiques del relleu peninsular. Forma massissa Determinada per l’amplada i l’extensió de les costes (4000- 5000 Km). Costes rectilínies.
  • 6. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. Què és? Situació de la Península Ibèrica. a) Característiques del relleu peninsular. Elevada altitud mitjana Existència d’un extens altiplà central i les nombroses serralades que travessen la península. 660 metres de mitjana.
  • 7. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. Què és? Situació de la Península Ibèrica. a) Característiques del relleu peninsular. Disposició perifèrica del relleu peninsular Cinturó muntanyenc que voreja la meseta i les serralades exteriors. Amb greus conseqüències pel clima (més extremat) i les comunicacions.
  • 8. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. Què és? Situació de la Península Ibèrica. a) Característiques del relleu peninsular. Unitats naturals ben diferenciades. La seva complexa formació geològica explica les unitats naturals ben diferenciades. Meseta, contraforts que l’envolten, depressions i serralades exteriors.
  • 9. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. Què és? Situació de la Península Ibèrica. a) Característiques del relleu de Catalunya. Catalunya és un país petit (31.904 kilòmetres quadrats). “Marqueteria de relleus” segons Deffontaines. Complexitat de relleus.
  • 10. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. Què és? Situació de la Península Ibèrica. a) Característiques del relleu de Catalunya. Quatre grans unitats: els Pirineus (axials i Prepirineu), les Serralades Litorals, la Depressió Central i les planes litorals.
  • 11. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. b) Unitats morfoestructurals de la península. La meseta Les serralades exteriors a la meseta Les depressions de l’Ebre i del Guadalquivir Els relleus litorals. c) Unitats morfoestructurals de Catalunya. Els Pirineus Les Serralades litorals catalanes La Depressió Central Les costes catalanes. Vocabulari: Depressió, Unitat Morfoestructural, Relleu, Cinglera, Litoral, Meseta, Serralada, Geologia.
  • 12. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. b) Unitats morfoestructurals de la península. La meseta Les serralades exteriors a la meseta Les depressions de l’Ebre i del Guadalquivir Els relleus litorals. La Meset a La Unitat principal del relleu espanyol. Ocupa un 45% de tot el territori. Aquest altiplà es troba dividit en dues parts, una nord i una sud, pel Sistema central. La Meseta és l’equivalent a un altiplà. Recordeu que un altiplà és una superfície relativament plana elevada sobre el terreny que l'envolta.
  • 13. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. La Meseta Meseta nord. Meseta Sud. Meseta nord. Altitud mitjana de 800-850m. Meseta nord. Envoltada de muntanyes (Serralada cantàbrica, Sistema Ibèric i Sistema Central) i travessada per la xarxa Meseta nord. Engloba tot fluvial del Duero. el territori de la CCAA de Castella i Lleó. Meseta nord. Té un clima mediterrani amb tendències climàtiques continentals.
  • 14. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. La Meseta Meseta nord. Paisatge típic de la zona de Valladolid. Meseta Sud. Paisatge típic de la zona de la Manxa.
  • 15. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. La Meseta Meseta nord. Meseta Sud. Meseta sud. Altitud mitjana de 500-700m. Meseta sud. Està formada per dos altiplans separats per les muntanyes de Toledo. Un altiplà solcat pel riu Tajo i l’altre pel Guadiana. Meseta sud. Engloba tot el territori de la CCAA de Castella i la Manxa. La planura de la Manxa és la més extensa de tot Europa. Meseta sud. Té un clima mediterrani amb tendències climàtiques continentals. Meseta sud. Inclinació dels rius vers l’atlàntic.
  • 16. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. La Meseta Les Serralades interiors de la Meseta. El Sistema Central Les Muntanyes de Toledo Massís Galaíc La Serralada Cantàbrica El Sistema Ibèric Sierra Morena
  • 17. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. La Meseta Les Serralades interiors de la Meseta. Serralada situades a l'interior. El Sistema Central Situades d'est a oest de la península. El Sistema Central divideix la Meseta en dues parts. Està format per diferents serres d'altitud important. Somosierra, Guadarrama, Gredos i Gata. Pic d'Almanzor (2592m). Dificultats de comunicac ions terrestres.
  • 18. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. La Meseta Les Serralades interiors de la Meseta. Serralada situades a l'interior. Muntanyes de Toledo. Situades d'est a oest de la península. Longitud de 350 km. Les Muntanyes de Toledo divideixen la Meseta Sud en dues parts. Divisòria d'aigües: Conca Fluvial del Tajo i Conca Fluvial del Guadiana. En general les altituds són modestes amb corredors transversals que faciliten les comunicacions.
  • 19. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. La Meseta Les Serralades interiors de la Meseta. Serralada situades a Massís Galaíc l'interior. Situades a la zona nord-oest penínsular. Quadrat muntanyós de 200 km de costat. Comprèn Galícia, serres d'Astúries i Amltuitnutda nmyeitsja dnea Ldle'uón.s 500m. Pico de Teleno (2188m). Pico Peña Trevinca (2127m). L'amplitud i la disposició de relleus del Massís ha dificultat durant segles les comunicacions entre la Meseta i Galícia.
  • 20. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. La Meseta Les Serralades interiors de la Meseta. Serralada situades a Serralada l'interior. Cantàbrica Part Occidental/part Oriental. Part Occidental. Massís Asturià. Grans jaciments de carbó, ferro i mercuri. Comunicacions dolentes degut a l'altitud del relleu. Caràcter nevós. S'estén entre les comunitats d'Astúries, Cantàbria i Castella i Lleó amb alçades superiors als 2.500 m. molt a prop de la mar Cantàbric. Picos de Europa. Part Oriental o muntanya cantàbrica. Domini de relleus plegats, de materials sedimentaris que formen pics i crestes importants.
  • 21. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. La Meseta Les Serralades interiors de la Meseta. Serralada situades a l'interior. Limita la Meseta. Sistema Ibèric. Part nord/part Sud. Part Nord. Massissos de més de 2000m d'altitud. Serra de la Demanda, Picos de Urbión i la Serra de Moncayo. Separació de la Meseta amb la Depressió de l'Ebre. Serralada que es troba a la zona sud-oest del Sistema Ibèric. Montes Universales Part Sud. Domini de serres i depressions. S'hi distingeixen dos conjunts diferenciats: Conjunt interior (Montes Universales) i Conjunt exterior. Aïllen la Meseta de la costa.
  • 22. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. La Meseta Les Serralades interiors de la Meseta. Sierra Morena Separa la Meseta de la Depressió del Guadalquivir. Part de la Meseta. Massissos d'escassa entitat muntanyosa (700m). Part de la depressió del Guadalquivir. Massissos alts i escarpats (1200m). Sierra Madrona és una cadena montanyosa situada a la Sierra Morena, situada dins de la província de Ciudad Real i próxima als límits de Córdoba i Jaén. Sierra Madrona Des de l'antiguitat s'explotaven importants jaciments miners (Mercuri, Coure i Carbó).
  • 23. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. Les Serralades exteriors de la Meseta. Els PiriLneesu s. Serralades Litorals CataLleasn es. Serralades Bètiques.
  • 24. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. Les Serralades exteriors de la Meseta. Formades durant el moviment alpí. Col·lisió i trencament de les plaques Compressió i plegament dels dipòsits Els Pirineus. Les Serralades Litorals Catalanes. de l'escorça. sedimentaris. Les Serralades Bètiques.
  • 25. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. Les Serralades exteriors de la Els Meseta. Pirineus. Alineació continua de muntanyes d'uns 440 km. Separació de la penínusla amb la resta d'Europa. D'Est a Oest. Amplàries de 100 km. Dues unitats diferenciades: Prineus axials i Prepirineus.
  • 26. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. Les Serralades exteriors de la Els Meseta. Pirineus. Pirineus axials o centrals Massissos elevats i Est a Oest. crestes. Existeixen encara Glaceres. Pic del Orhi (2021m) Clima d'alta muntanya. Durant el periode quaternari el prineu axial estava cobert de glaç A Catalunya el cim més alt és la Pica Pica del Canigó (2784m) Prineu axial. d'Estats (3143m) Cim de l'Aneto (3404m)
  • 27. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. Les Serralades exteriors de la Els Meseta. Pirineus. Prepirineus. Massissos menys Est a Oest. elevats. Formen dues alineacions paral·leles: Serres interiors i Serres exteriors. Serres exteriors catalanes Entre els dos Serra del Cadí. Materials secundaris calcaris. Serra del Montsec. grups de serres s'obre la Depressió Mitjana
  • 28. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. Les Serralades exteriors de la Meseta. Les Serralades Litorals CaStaerlraanlaedas . Prelitoral. Turó de l'home (1706m) Massís de Montserrat (1236m) Els Ports de Besseit (1441m)
  • 29. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. Les Serralades exteriors de la Meseta. Les Serralades Litorals Catalanes. Serralada Litoral. Massís del Montnegre Serra de Collserola (516m) Té un desenvolupament Són moelts cpàrosp. eres al mar.
  • 30. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. Les Serralades exteriors de la Meseta. Serralada Penibètica. Donen lloc a un paisatge de Badlands. Formades pel moviment alpí. Les Serralades Bètiques. Serralada Subbètica. Pic de Mulhacén (3482m) Pic de Veleta (3398m)
  • 31. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. Les Serralades exteriors de la Meseta. El Quaternari, és el període geològic que va des del final de l'època del Pliocè (fa uns 1,806 milions d'anys) fins al present. El Quaternari està subdividit en les èpoques del Plistocè i l'Holocè. Cobreix aproximadament el temps que duraren les últimes glaciacions. La fauna del quaternari està formada, per animals idèntics o molt semblants als actuals.
  • 32. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. Les Depressions de l'Ebre i el Guadalquivir. Qué és una Depressió? Una depressió, en geografia, és un terreny pla enfonsat respecte de les terres que l'envolten. A Catalunya tenim dos exemples importants: la Depressió Central, entre els Pirineus i la Serralada Prelitoral, i la Depressió Prelitoral, entre la Serralada Prelitoral i la Litoral.
  • 33. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. Les Depressions de l'Ebre i el Guadalquivir. Qué és una Depressió? Zones ocupades pel mar antigament. Materials sedimentaris aportats pel mar i pels rius. Això dòna lloc a un relleu de tipus Tabular. Imatge aerea de la Depressió de l'Ebre.
  • 34. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. Les Depressions de l'Ebre i el GuadalDqeupivriers. sió de l'Ebre. Situació d'encaixament entre espais Lmounngtaitundyo sosd.'uns 380 km. Primer fou ocupada pel mar i després es convertí en llac. El riu Ebre recorre tota la depressió. Amplitud d'uns 150 km. En la depressió de l'Ebre s'hi ubiquen ciutats importants: Saragossa, Logronyo, Tortosa.
  • 35. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. Les Depressions de l'Ebre i el GuaDdaelpqrueisvsirió. del Guadalquivir. Situació d'encaixament entre Sierra Morena i les Serralades Bètiques. Longitud d'uns 330 km. Extenses zones d'aiguamolls. Aigüamolls de Doñana. Amplitud d'uns 200 km. Camps fèrtils de formes ondulades.
  • 36. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. Els relleus litorals. Són gairebé 7.876 km de costes entre la península i els dos arxipelags. Les Costes Les Costes Atlàntiques . En general, podem parlar d'unes costes obertes amb un contorn poc retallat. Costes rectilínies. Mediterrànie s.
  • 37. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. Els relleus litorals. Són gairebé 7.876 km de costes entre la península i els dos arxipelags. Les Costes Atlàntiques . La costa cantàbrica La costa gallega La costa atlàntica andalusa
  • 38. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. Els relleus litorals. Les Costes Atlàntique s. Predomini evident de les formes altes i rectilínies. La costa cantàbrica Enfonsament de la Serralada Cantàbrica al mar. Penya-segats Ries
  • 39. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. Els Les relleus litorals. Costes Atlàntique s. La costa cantàbrica Penya-segats Costes que penetren al mar amb un fort pendent. L’erosió del mar crea coves, arcs marins i farallons.
  • 40. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. Els Les relleus litorals. Costes Atlàntique s. La costa cantàbrica Ries Valls de rius antics, avui inundades i envaïdes per les aigües marines a causa d'un enfonsament de la costa. Les ries del cantàbric, en general són curtes i estretes.
  • 41. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. Els relleus litorals. Les Costes Atlàntiques . La costa gallega. És el punt més septentrional de la península. El tret més característi c són les ries. Ries Altes. Ries Baixes. Menys profundes i curtes. Bons ports. A Coruña, Ribadeo. Profundes i amples. Limitades per relleus. Vigo.
  • 42. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. Els relleus litorals. Les Costes Atlàntiques . La costa gallega. El tret més característic són les Ries ries. Baixes. Ries Altes. Població d'Ortigueira. Rías Altas. Població Muros. Rías Baixas. Gran riquesa pesquera.
  • 43. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. Els relleus litorals. Les Costes Atlàntiques . La costa atlàntica andalusa. Entre la frontera de Portugal i el penyal de Gibraltar. Golf de Cadis. Costa rectilínia Aiguamolls Dunes Fletxes Litorals Platja de Mazagón Platja de Huelva. Isla Cristina.
  • 44. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. Els relleus litorals. Les Costes Atlàntiques . La costa atlàntica andalusa. És un terreny impermeable i planer amb herbes, canyes, typha i altres plantes herbàcies en un medi d'aigües. Aiguamoll Aiguamolls de Doñana
  • 45. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. Els relleus litorals. Les Costes Atlàntiques . La costa atlàntica andalusa. Són monticles d’arena propis de costes arenoses. Es formen pel transport i acumulació d’arena pel vent, la qual queda fixada per la vegetació. Dunes Punta de Tarifa. Platja de Bolonia. Cadis.
  • 46. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. Els relleus litorals. Les Costes Atlàntiques . La costa atlàntica andalusa. Són barres d’arena que prolonguen una costa rectilínia i arenosa cap a l’interior d’una badia. Si la fletxa tanca el front de la badia s’anomena cordó litoral. Fletxes Litorals Fletxa de El Rompido
  • 47. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. Els relleus litorals.
  • 48. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. Els relleus litorals. Són gairebé 7.876 km de costes entre la península i els dos arxipelags. Les Costes Mediterrànie s. Litoral català Golf de València Costa mediterrània d'Andalusia i Múrcia Costes baixes Costes rectilínies
  • 49. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. Els Les Costes relleus litorals. Mediterrànie s. Litoral català Des del Cap de Creus fins al Delta de l'Ebre. Relleus molt heterogenis. Costa Brava (nord), la Costa Central i la Costa Daurada (sud).
  • 50. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. Els Les Costes relleus litorals. Mediterrànie s. Litoral català El litoral nord: Costes abruptes quan la serralada litoral catalana arriba al mar i platges. Petites cales. Petits penya-segats.
  • 51. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. Els Les Costes relleus litorals. Mediterrànie s. Litoral català Delta de l'Ebre Format per planes litorals i alguns deltes. El Delta de l'Ebre és el delta més gran que hi ha a la península. El litoral sud: El litoral català té altres Un deltes. delta és la formació geològica que alguns rius originen en arribar al mar a causa de l'acumulació de sediments en les seves desembocadures.
  • 52. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. Els Les Costes relleus litorals. Mediterrànie s. El golf de València. Un Cap és una part de la costa que entra dins del mar. Un Golf és una part de mar que entra dins de la costa. Plana litoral de gairebé 400 km. Arc pronunciat amb enormes sediments terrestres i marins. Pla tg e s Albufe re s Aig uam o lls
  • 53. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. Els Les Costes relleus litorals. Mediterrànie s. El golf de València. Llacuna d'aigua salabrosa o salada separada del mar per un cordó litoral. Albufe re s Platja de Gandia. Vista aèria de l'Albufera de València.
  • 54. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. Els Les Costes relleus litorals. Mediterrànie s. La costa mediterrània d'Andalusia i DesM dúe rl'ceisatr.et de Gibraltar fins el Cap de la Nau. Coneguda com la Costa Bètica Costa de Granada. Platja de Sant Joan (Alacant). Diversitat de costes.
  • 55. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. Els Les Costes relleus litorals. Mediterrànie s. La costa mediterrània d'Andalusia i Múrcia. Zona d'alta perillositat sísmica. Diversitat de costes. La Manga del Mar Menor (Múrcia) Cordó Litoral 21 km de costa.
  • 56. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. Els relleus Insulars: Arxipèlag balear. Illa de El Hierro Illa de Menorca Arxipèlag Canari. Illa de Mallorca Illa d'Eivissa Illa de Formentera Illa de La Palma Illa de la G Iollam edrea Tenerife Illa de Gran Canària Illa de Fuerteventura Illa de Lanzarote
  • 57. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. Els relleus Insulars: Arxipèlag balear. Illa de Menorca Illa de Mallorca Illa d'Eivissa Illa de Formentera Terres emergents que formen part dels relleus peninsulars. Serralada Litoral Catalana Serralada Subbètica La Serra de Tramuntana és la més important de La Sle'arrrax ipdèe laLgle.vant són d'altituds més modestes. Les illes d'Eivissa i Formentera van estar unides fins el període quaternari.
  • 58. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. Els relleus Insulars: Arxipèlag Canari. Illa de El Hierro Formació durant el periode terciari. Moviment alpí. Formació de la Gran Dorsal Atlàntica Formació de les Illes volcàniques: Islàndia, les Açores i les Illes Canàries. Illa de La IlPlaa ldmea la G Iollam edera ITllae ndeer iGferan Canària Illa de Illa de Lanzarote Fuerteventura Més properes a l'Àfrica. Terreny pla. Illes muntanyos es.
  • 59. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. Els relleus Insulars: Arxipèlag Canari. Illa de El Hierro Illa de La IlPlaa ldmea la G Iollam edera ITllae ndeer iGferan Illa de Canària Illa de Més properes a Lanzarote Fuerteventura l'Àfrica. Terreny pla. Illes muntanyos es. Volcà del Teide (3.718m). Illa de Lanzarote Volcà Timanfaya.