1. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. Què és? Situació de la Península Ibèrica.
a) Característiques del relleu peninsular.
Forma massissa Elevada altitud mitjana Disposició perifèrica del
relleu peninsular
Unitats naturals ben
diferenciades.
b) Unitats morfoestructurals de la península.
La meseta Les serralades exteriors a la
meseta
Les depressions de l’Ebre i
del Guadalquivir
Els relleus litorals.
c) Unitats morfoestructurals de Catalunya.
Els Pirineus Les Serralades litorals
catalanes
La Depressió Central Les costes catalanes.
Vocabulari: Depressió, Unitat Morfoestructural, Relleu,
Cinglera, Litoral, Meseta, Serralada, Geologia.
2. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. Què és? Situació de la Península Ibèrica.
El relleu és el conjunt de formes que presenta la superfície
terrestre.
El relleu és va
construint i
destruint amb el
pas de milions
d’anys. Les formes
de relleu són
dinàmiques.
3. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. Què és? Situació de la Península Ibèrica.
4. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. Què és? Situació de la
Península Ibèrica.
El punt més occidental d’Europa.
Sud-Oest d’Europa.
Espanya abasta 4/5 parts del
territori de la península.
La posició geogràfica de la
península resta facilitats a les
comunicacions i el comerç amb
Europa (Pirineu) i pel sud (Àfrica).
L'arxipèlag balear i sobretot el
canari es diferencien del territori
peninsular pel seu caràcter insular
atlàntic i el seu vulcanisme.
La península Ibèrica forma part de
la regió mediterrània i de la zona
atlàntica.
“Una pell de brau estesa al sol”
segons Estrabó.
5. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. Què és? Situació de la Península Ibèrica.
a) Característiques del relleu peninsular.
Forma massissa
Determinada per
l’amplada i
l’extensió de les
costes (4000-
5000 Km). Costes
rectilínies.
6. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. Què és? Situació de la Península Ibèrica.
a) Característiques del relleu peninsular.
Elevada altitud mitjana
Existència d’un extens
altiplà central i les
nombroses serralades
que travessen la
península. 660 metres
de mitjana.
7. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. Què és? Situació de la Península Ibèrica.
a) Característiques del relleu peninsular.
Disposició perifèrica del
relleu peninsular
Cinturó muntanyenc que
voreja la meseta i les
serralades exteriors.
Amb greus
conseqüències pel clima
(més extremat) i les
comunicacions.
8. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. Què és? Situació de la Península Ibèrica.
a) Característiques del relleu peninsular.
Unitats naturals ben
diferenciades.
La seva complexa
formació geològica
explica les unitats
naturals ben
diferenciades. Meseta,
contraforts que
l’envolten, depressions i
serralades exteriors.
9. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. Què és? Situació de la Península Ibèrica.
a) Característiques del relleu de Catalunya.
Catalunya és un país
petit (31.904 kilòmetres
quadrats).
“Marqueteria de relleus”
segons Deffontaines.
Complexitat de relleus.
10. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. Què és? Situació de la Península Ibèrica.
a) Característiques del relleu de Catalunya.
Quatre grans
unitats: els Pirineus
(axials i Prepirineu),
les Serralades
Litorals, la
Depressió Central i
les planes litorals.
11. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu.
b) Unitats morfoestructurals de la península.
La meseta Les serralades exteriors a la
meseta
Les depressions de l’Ebre i
del Guadalquivir
Els relleus litorals.
c) Unitats morfoestructurals de Catalunya.
Els Pirineus Les Serralades litorals
catalanes
La Depressió Central Les costes catalanes.
Vocabulari: Depressió, Unitat Morfoestructural, Relleu,
Cinglera, Litoral, Meseta, Serralada, Geologia.
12. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. b) Unitats morfoestructurals de la península.
La meseta
Les serralades
exteriors a la
meseta
Les
depressions de
l’Ebre i del
Guadalquivir
Els relleus
litorals.
La
Meset
a
La Unitat principal del relleu
espanyol. Ocupa un 45% de
tot el territori.
Aquest altiplà es troba dividit
en dues parts, una nord i una
sud, pel Sistema central.
La Meseta és l’equivalent a un altiplà. Recordeu
que un altiplà és una superfície relativament
plana elevada sobre el terreny que l'envolta.
13. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu.
La
Meseta
Meseta nord.
Meseta
Sud.
Meseta nord. Altitud mitjana de
800-850m.
Meseta nord. Envoltada de
muntanyes (Serralada
cantàbrica, Sistema Ibèric i
Sistema Central) i travessada per
la xarxa Meseta nord. Engloba tot fluvial del Duero.
el territori de la CCAA de
Castella i Lleó.
Meseta nord. Té un clima
mediterrani amb
tendències climàtiques
continentals.
14. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu.
La
Meseta
Meseta nord.
Paisatge típic de la
zona de Valladolid.
Meseta Sud.
Paisatge típic de
la zona de la
Manxa.
15. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. La
Meseta
Meseta
nord.
Meseta
Sud.
Meseta sud. Altitud mitjana de
500-700m.
Meseta sud. Està formada per
dos altiplans separats per les
muntanyes de Toledo. Un altiplà
solcat pel riu Tajo i l’altre pel
Guadiana.
Meseta sud. Engloba tot
el territori de la CCAA
de Castella i la Manxa.
La planura de la Manxa
és la més extensa de tot
Europa.
Meseta sud. Té un
clima mediterrani
amb tendències
climàtiques
continentals.
Meseta sud.
Inclinació dels
rius vers
l’atlàntic.
16. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. La
Meseta
Les Serralades
interiors de la
Meseta.
El Sistema
Central
Les Muntanyes de
Toledo
Massís Galaíc
La Serralada
Cantàbrica
El Sistema
Ibèric
Sierra Morena
17. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. La
Meseta
Les Serralades interiors de la
Meseta.
Serralada situades a
l'interior.
El Sistema
Central
Situades d'est a oest de la
península.
El Sistema Central
divideix la Meseta en
dues parts.
Està format per diferents
serres d'altitud important.
Somosierra, Guadarrama,
Gredos i Gata.
Pic d'Almanzor
(2592m).
Dificultats
de
comunicac
ions
terrestres.
18. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. La
Meseta
Les Serralades interiors de la
Meseta.
Serralada situades a
l'interior.
Muntanyes de
Toledo.
Situades d'est a oest de la
península.
Longitud de 350 km.
Les Muntanyes de Toledo
divideixen la Meseta Sud en
dues parts.
Divisòria d'aigües: Conca
Fluvial del Tajo i Conca Fluvial
del Guadiana.
En general les altituds són
modestes amb corredors
transversals que faciliten les
comunicacions.
19. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. La
Meseta
Les Serralades interiors de la
Meseta.
Serralada situades a
Massís Galaíc l'interior.
Situades a la zona nord-oest
penínsular.
Quadrat muntanyós de 200
km de costat. Comprèn
Galícia, serres d'Astúries i
Amltuitnutda nmyeitsja dnea Ldle'uón.s
500m.
Pico de Teleno
(2188m).
Pico Peña Trevinca
(2127m).
L'amplitud i la disposició de
relleus del Massís ha dificultat
durant segles les
comunicacions entre la Meseta
i Galícia.
20. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. La
Meseta
Les Serralades interiors de la
Meseta.
Serralada situades a
Serralada l'interior.
Cantàbrica Part Occidental/part
Oriental.
Part Occidental. Massís Asturià.
Grans jaciments de carbó, ferro i
mercuri. Comunicacions
dolentes degut a l'altitud del
relleu. Caràcter nevós.
S'estén entre les comunitats d'Astúries, Cantàbria i
Castella i Lleó amb alçades superiors als 2.500 m.
molt a prop de la mar Cantàbric.
Picos de
Europa.
Part Oriental o muntanya
cantàbrica. Domini de relleus
plegats, de materials sedimentaris
que formen pics i crestes
importants.
21. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. La
Meseta
Les Serralades interiors de la
Meseta.
Serralada situades a
l'interior. Limita la
Meseta.
Sistema
Ibèric.
Part nord/part Sud.
Part Nord. Massissos de més de
2000m d'altitud. Serra de la
Demanda, Picos de Urbión i la
Serra de Moncayo. Separació de
la Meseta amb la Depressió de
l'Ebre.
Serralada que es troba a la zona sud-oest
del Sistema Ibèric.
Montes
Universales
Part Sud. Domini de serres i
depressions. S'hi distingeixen dos
conjunts diferenciats: Conjunt
interior (Montes Universales) i
Conjunt exterior. Aïllen la Meseta
de la costa.
22. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. La
Meseta
Les Serralades interiors de la
Meseta.
Sierra
Morena
Separa la Meseta de la
Depressió del
Guadalquivir.
Part de la Meseta. Massissos
d'escassa entitat muntanyosa
(700m).
Part de la depressió del
Guadalquivir. Massissos alts i
escarpats (1200m).
Sierra Madrona és una cadena montanyosa
situada a la Sierra Morena, situada dins de la
província de Ciudad Real i próxima als límits de
Córdoba i Jaén.
Sierra
Madrona
Des de l'antiguitat s'explotaven
importants jaciments miners
(Mercuri, Coure i Carbó).
23. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. Les Serralades exteriors de la
Meseta.
Els
PiriLneesu s.
Serralades
Litorals
CataLleasn es.
Serralades
Bètiques.
24. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. Les Serralades exteriors de la
Meseta.
Formades durant el
moviment alpí.
Col·lisió i trencament de les plaques
Compressió i plegament dels dipòsits
Els
Pirineus.
Les
Serralades
Litorals
Catalanes.
de l'escorça.
sedimentaris.
Les
Serralades
Bètiques.
25. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. Les Serralades exteriors de la
Els Meseta.
Pirineus.
Alineació continua de muntanyes
d'uns 440 km.
Separació de la penínusla amb la
resta d'Europa.
D'Est a
Oest.
Amplàries de 100
km.
Dues unitats diferenciades: Prineus
axials i Prepirineus.
26. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. Les Serralades exteriors de la
Els Meseta.
Pirineus.
Pirineus axials o
centrals
Massissos elevats i Est a Oest.
crestes.
Existeixen encara
Glaceres.
Pic del Orhi
(2021m)
Clima d'alta
muntanya.
Durant el periode quaternari el prineu axial
estava cobert de glaç
A Catalunya el cim més alt és la Pica
Pica del Canigó
(2784m)
Prineu axial.
d'Estats (3143m)
Cim de l'Aneto
(3404m)
27. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. Les Serralades exteriors de la
Els Meseta.
Pirineus. Prepirineus.
Massissos menys Est a Oest.
elevats.
Formen dues alineacions paral·leles: Serres interiors
i Serres exteriors.
Serres exteriors
catalanes Entre els dos
Serra del Cadí.
Materials secundaris
calcaris.
Serra del
Montsec.
grups de serres
s'obre la
Depressió
Mitjana
28. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. Les Serralades exteriors de la
Meseta. Les
Serralades
Litorals
CaStaerlraanlaedas .
Prelitoral.
Turó de l'home
(1706m)
Massís de
Montserrat (1236m)
Els Ports de
Besseit (1441m)
29. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. Les Serralades exteriors de la
Meseta. Les
Serralades
Litorals
Catalanes. Serralada Litoral.
Massís del
Montnegre
Serra de
Collserola (516m)
Té un
desenvolupament
Són moelts cpàrosp. eres al
mar.
30. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. Les Serralades exteriors de la
Meseta.
Serralada
Penibètica.
Donen lloc a un paisatge de
Badlands.
Formades pel
moviment alpí.
Les
Serralades
Bètiques.
Serralada
Subbètica.
Pic de Mulhacén
(3482m)
Pic de Veleta
(3398m)
31. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. Les Serralades exteriors de la
Meseta.
El Quaternari, és el període geològic que va des del final de
l'època del Pliocè (fa uns 1,806 milions d'anys) fins al
present. El Quaternari està subdividit en les èpoques del
Plistocè i l'Holocè.
Cobreix aproximadament el temps que duraren les
últimes glaciacions.
La fauna del quaternari està formada, per animals idèntics o
molt semblants als actuals.
32. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. Les Depressions de l'Ebre i el
Guadalquivir.
Qué és una
Depressió? Una depressió, en
geografia, és un terreny
pla enfonsat respecte de
les terres que l'envolten.
A Catalunya tenim dos
exemples importants: la
Depressió Central, entre
els Pirineus i la Serralada
Prelitoral, i la Depressió
Prelitoral, entre la
Serralada Prelitoral i la
Litoral.
33. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. Les Depressions de l'Ebre i el
Guadalquivir.
Qué és una
Depressió?
Zones ocupades pel mar
antigament.
Materials sedimentaris aportats pel
mar i pels rius.
Això dòna lloc a un relleu de tipus
Tabular.
Imatge aerea de la
Depressió de l'Ebre.
34. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. Les Depressions de l'Ebre i el
GuadalDqeupivriers. sió de
l'Ebre.
Situació d'encaixament entre espais
Lmounngtaitundyo sosd.'uns
380 km.
Primer fou ocupada pel mar i després es
convertí en llac.
El riu Ebre recorre tota la
depressió.
Amplitud d'uns
150 km.
En la depressió de l'Ebre s'hi ubiquen
ciutats importants: Saragossa,
Logronyo, Tortosa.
35. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. Les Depressions de l'Ebre i el
GuaDdaelpqrueisvsirió. del
Guadalquivir.
Situació d'encaixament entre Sierra
Morena i les Serralades Bètiques.
Longitud d'uns
330 km. Extenses zones
d'aiguamolls.
Aigüamolls de
Doñana.
Amplitud d'uns
200 km.
Camps fèrtils de formes
ondulades.
36. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. Els relleus litorals.
Són gairebé
7.876 km de
costes entre la
península i els
dos arxipelags. Les Costes
Les Costes
Atlàntiques
.
En general, podem
parlar d'unes costes
obertes amb un
contorn poc retallat.
Costes
rectilínies.
Mediterrànie
s.
37. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. Els relleus litorals.
Són gairebé
7.876 km de
costes entre la
península i els
dos arxipelags.
Les Costes
Atlàntiques
.
La costa
cantàbrica
La costa
gallega
La costa
atlàntica
andalusa
38. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. Els relleus litorals.
Les
Costes
Atlàntique
s.
Predomini evident de
les formes altes i
rectilínies.
La costa
cantàbrica
Enfonsament de la
Serralada Cantàbrica al
mar.
Penya-segats
Ries
39. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. Els Les relleus litorals.
Costes
Atlàntique
s.
La costa
cantàbrica
Penya-segats
Costes que penetren al mar
amb un fort pendent.
L’erosió del mar crea
coves, arcs marins i
farallons.
40. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. Els Les relleus litorals.
Costes
Atlàntique
s.
La costa
cantàbrica
Ries
Valls de rius antics, avui
inundades i envaïdes
per les aigües marines
a causa d'un
enfonsament de la
costa.
Les ries del cantàbric, en
general són curtes i estretes.
41. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. Els relleus litorals.
Les Costes
Atlàntiques
.
La costa
gallega.
És el punt més
septentrional de la
península.
El tret més
característi
c són les
ries.
Ries Altes.
Ries
Baixes.
Menys profundes i
curtes. Bons ports. A
Coruña, Ribadeo.
Profundes i amples.
Limitades per relleus.
Vigo.
42. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. Els relleus litorals.
Les Costes
Atlàntiques
.
La costa
gallega.
El tret més
característic són les
Ries ries.
Baixes. Ries Altes.
Població d'Ortigueira.
Rías Altas.
Població Muros. Rías
Baixas.
Gran riquesa
pesquera.
43. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. Els relleus litorals.
Les Costes
Atlàntiques
.
La costa
atlàntica
andalusa.
Entre la frontera de
Portugal i el penyal de
Gibraltar. Golf de Cadis.
Costa
rectilínia
Aiguamolls
Dunes
Fletxes
Litorals
Platja de
Mazagón
Platja de Huelva. Isla
Cristina.
44. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. Els relleus litorals.
Les Costes
Atlàntiques
.
La costa
atlàntica
andalusa.
És un terreny
impermeable i planer
amb herbes, canyes,
typha i altres plantes
herbàcies en un medi
d'aigües.
Aiguamoll
Aiguamolls de
Doñana
45. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. Els relleus litorals.
Les Costes
Atlàntiques
.
La costa
atlàntica
andalusa.
Són monticles d’arena
propis de costes
arenoses. Es formen pel
transport i acumulació
d’arena pel vent, la qual
queda fixada per la
vegetació.
Dunes
Punta de
Tarifa.
Platja de Bolonia.
Cadis.
46. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. Els relleus litorals.
Les Costes
Atlàntiques
.
La costa
atlàntica
andalusa.
Són barres d’arena que
prolonguen una costa rectilínia i
arenosa cap a l’interior d’una
badia. Si la fletxa tanca el front
de la badia s’anomena cordó
litoral.
Fletxes
Litorals
Fletxa de El
Rompido
47. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. Els relleus litorals.
48. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. Els relleus litorals.
Són gairebé
7.876 km de
costes entre la
península i els
dos arxipelags.
Les Costes
Mediterrànie
s. Litoral
català
Golf de
València
Costa
mediterrània
d'Andalusia i
Múrcia
Costes
baixes
Costes
rectilínies
49. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. Els Les Costes relleus litorals.
Mediterrànie
s.
Litoral
català
Des del Cap de Creus
fins al Delta de l'Ebre.
Relleus molt
heterogenis.
Costa Brava (nord),
la Costa Central i
la Costa Daurada
(sud).
50. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. Els Les Costes relleus litorals.
Mediterrànie
s.
Litoral
català
El litoral nord:
Costes abruptes quan la serralada
litoral catalana arriba al mar i platges.
Petites cales. Petits penya-segats.
51. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. Els Les Costes relleus litorals.
Mediterrànie
s.
Litoral
català
Delta de l'Ebre
Format per planes
litorals i alguns
deltes.
El Delta de l'Ebre és el
delta més gran que hi ha
a la península.
El litoral sud:
El litoral
català té
altres
Un deltes. delta és la formació
geològica que alguns rius
originen en arribar al mar a
causa de l'acumulació de
sediments en les seves
desembocadures.
52. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. Els Les Costes relleus litorals.
Mediterrànie
s.
El golf de
València.
Un Cap és una
part de la costa
que entra dins
del mar.
Un Golf és una
part de mar que
entra dins de la
costa.
Plana litoral de gairebé
400 km.
Arc pronunciat amb
enormes sediments
terrestres i marins.
Pla tg e
s
Albufe re
s
Aig uam
o lls
53. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. Els Les Costes relleus litorals.
Mediterrànie
s.
El golf de
València.
Llacuna d'aigua salabrosa
o salada separada del mar
per un cordó litoral.
Albufe re
s
Platja de
Gandia.
Vista aèria de l'Albufera de
València.
54. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. Els Les Costes relleus litorals.
Mediterrànie
s.
La costa
mediterrània
d'Andalusia i
DesM dúe rl'ceisatr.et de Gibraltar fins el
Cap de la Nau.
Coneguda com la Costa
Bètica
Costa de
Granada.
Platja de Sant
Joan (Alacant).
Diversitat de
costes.
55. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. Els Les Costes relleus litorals.
Mediterrànie
s.
La costa
mediterrània
d'Andalusia i
Múrcia.
Zona d'alta
perillositat sísmica.
Diversitat de
costes.
La Manga
del Mar
Menor
(Múrcia)
Cordó Litoral
21 km de
costa.
56. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. Els relleus
Insulars:
Arxipèlag
balear.
Illa de El
Hierro
Illa de
Menorca
Arxipèlag
Canari.
Illa de
Mallorca
Illa d'Eivissa
Illa de
Formentera
Illa de La
Palma
Illa de la
G Iollam edrea
Tenerife
Illa de Gran
Canària
Illa de
Fuerteventura
Illa de
Lanzarote
57. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. Els relleus
Insulars:
Arxipèlag
balear.
Illa de
Menorca
Illa de
Mallorca
Illa d'Eivissa
Illa de
Formentera
Terres emergents
que formen part dels
relleus peninsulars.
Serralada
Litoral
Catalana
Serralada
Subbètica
La Serra de
Tramuntana és la més
important de
La Sle'arrrax ipdèe laLgle.vant
són d'altituds més
modestes.
Les illes d'Eivissa i
Formentera van estar unides
fins el període quaternari.
58. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. Els relleus
Insulars:
Arxipèlag
Canari.
Illa de El
Hierro
Formació durant el periode
terciari. Moviment alpí.
Formació de la Gran Dorsal
Atlàntica
Formació de les Illes
volcàniques: Islàndia, les
Açores i les Illes Canàries.
Illa de La
IlPlaa ldmea la
G Iollam edera
ITllae ndeer iGferan
Canària Illa de
Illa de
Lanzarote
Fuerteventura
Més properes a
l'Àfrica.
Terreny pla.
Illes
muntanyos
es.
59. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. Els relleus
Insulars:
Arxipèlag
Canari.
Illa de El
Hierro
Illa de La
IlPlaa ldmea la
G Iollam edera
ITllae ndeer iGferan
Illa de
Canària Illa de
Més properes a Lanzarote
Fuerteventura
l'Àfrica.
Terreny pla.
Illes
muntanyos
es.
Volcà del Teide
(3.718m).
Illa de
Lanzarote
Volcà Timanfaya.