Situació dels indígenes mayes a Guatemala.

1. MINORIES
Minories mayes a Guatemala del 1980 a l’actualitat.

2. Mapa Lingüístic de
Guatemala:
•
Guatemala és el país de L'Amèrica
Llatina amb el percentatge més elevat
d’indígenes.
•
Les xifres no oficials situen la ètnia
indígena en un
61%
, entre els
quals trobem 21 grups ètnics diferents, a
més dels Xinca i els Garífuna.
•
Així, podem dir que la ètnia maya no és
una minoria a Guatemala, però el seu
vet a l’accés de poder li ha conferit
l’estatut d’un poble
minoritari.
Mapa de Cerlso Recinos.

3. Percepció externa dels
mayes
• L’imaginari col·lectiu
occidental ha situat
els mayes com un
poble exòtic.
• Guatemala rep i ha
rebut importants
fluxos turístics
atrets per les ruïnes
mayes de Tikal i el
passat indígena.
•
Font: Maria Tarragó 2013

4. EL Govern de Guatemala
El poder ha estat en mans de persones que es troben al cim de la
piràmide pigmentocràtica.

5. Font: dreamsweb.

6. La comunitat indígena ha sigut aïllada sistemàticament
del seu espai històric.
Durant els 36 anys de conflicte armat intern, diversos poders han intentat
establir-se a un país ric en recursos naturals.
El conflicte Armat intern, anomenat també Guerra Civil de Guatemala
s’inicia a partir d’una denúncia anticomunista de la CIA.
El Director executiu de la United Fruits Company era germà del president
dels serveis d'Intel·ligència Nord-americans en aquest moment.
A partir d'aquí s’inicia una espiral de violència que promou la formació
d’un exèrcit paramilitar de camperols. Aquest fet fa que l’exèrcit nacional
tingui un casus beli per eliminar sistemàticament comunitats camperoles.

7. • Unes 200.000 persones indígenes son
assassinades durant aquest conflicte.
La manca d’estatut jurídic d’aquestes comunitats
fa que les denúncies i els moviments legals
siguin difícils sense cap precursor extern.
La manca de recursos educatius va fer que l’any
2010, Otto Pèrez Molina –ex- general de les
forces armades durant el Conflicte-fou votat
com a president.

8. Rios Mott es condemnat a 80 anys de pressó.
El 10 de Maig del 2013. Foto d’Alvaro Hidalgo. Dones Itxils s’abraçen.

9. La condemna només va durar 10 dies. Després la jutge Jazmín Barrios és
acusada de desobediència a la autoritat i el seu veredicte és considerat
nul.

10. Avui ja ningú mata els indígenes de Guatemala, però la situació
econòmica del país promou que el poder fàctic encara estigui a
les mateixes mans imperialistes.
Les grans transnacionals han trobat el l’explotació de la palma
una mina d’or.
Els grups familiars indígenes no tenen concepte de la propietat.
L’espai agrícola és de la comunitat que viu a la mateixa aldea o
nucli poblacional.
Tot i no ser grups nòmades, els habitacles es realitzen en base a
les necessitats de la família i tampoc estan escripturades.
En cas de que les terres estiguin escripturades, ho estan per línia
patrilineal fet que evita encara més el blindatge patrimonial ja
que són els homes els que emigren sovint.
Les dones queden així alienades de qualsevol espai en propietat.

11. El xoc de civilitzacions encara és vigent
a Guatemala.
La Concepció Occidental de la propietat privada permet que les grans transnacionals
Puguin comprar les terres dels camperols a preus ridículs ja que la seva economia
És de consum i aquestes comunitats no es troben inserides a l’aldea global.
Aquest fet provoca que els indígenes venguin les seves terres i ni tan sols entenguin
Que aquesta acció mercantil no pugui fer-se enrere.
D’Aquesta manera molts camperols finalment es converteixen en mà d’obra barata dels
Camps que els seus avantpassats conrearen, ara sembrats de palma.

12. Gràfic de José Solares 2003.

13. • ¡Hágase así! ¡Que se llene el vacío! ¡Que esta
agua se retire y desocupe, que surja la tierra
y que se afirme! Así dijeron. ¡Que aclare, que
amanezca en el cielo y en la tierra! No habrá
gloria ni grandeza en nuestra creación y
formación hasta que exista la criatura
humana, el hombre formado. Así dijeron.
•
Popol vuh.

14. Bibliografia i Webgrafia
•
•
•
•
•
http://www.actionaid.org/es/guatemala/%C2%BFqu%C3%A9-hacemos-2/pobladores-qeqchies-y-la-palma-africana
CONSULTADA EL 12/10/2013
MARTÍNEZ PELÁEZ, Severo. La patria del Criollo, Fondo de Cultura Económica, Mèxic 2010.
POPOL VUH, La antiguas historias del Quiché, Fondo de cultura Económica, Mèxico 1987.
REDS, El soroll de la milpa, any 2006. Publicacions de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, 2006.
María Giovanna Teijido y Wiebke Schramm, Mujeres en rebelion. PCI, Quito, 2012.