El nou curriculum d'educació infantil

El nou currículum
d’educació infantil de
primer cicle, una
oportunitat per
reflexionar i concretar
Lourdes Pérez Pérez
Ponència maig de 2011
Seminari Dinamització de l'organització i gestió de
l‘escola bressol
CRP Vallès Oriental I

Per educar un infant…
«Cal tota una tribu» sí, però hi ha uns llocs «màgics»
amb uns professionals que no fan màgia, però tenen
instruments i eines per afavorir la descoberta,
l’experimentació, la imaginació, la fantasia…

Amb uns companys i companyes per relacionar-se,
compartir, aprendre a conviure…
Una «selva» on sentir-se acollit, estimat, acceptat,
atès, respectat, escoltat, protegit, estimulat, juntament
amb la família, expressar-se i comunicar, plena
d’oportunitats per créixer i fer possible la meravella…
d’esdevenir persona!

D’on partim?

•D’una llarga experiència •Del coneixement del
educativa en l’educació desenvolupament de
dels infants de 0 a 3 anys l’infant, de les seves
en el nostre país. necessitats i interessos.

•D’un alt nivell de qualitat •De la reflexió i l’anàlisi
i renovació pedagògica en del context, de les
el desenvolupament de demandes socials i les
l’acció educativa en possibilitats que pot
l’àmbit de les escoles oferir l’escola bressol als
bressol o llars d’infants. infants i les famílies.

D’on partim ?
Marc normatiu de referència
• Marc constitucional i estatutari: els drets dels infants i de
les famílies.
• Marc específic d’infància: Convenció Drets dels Infants
(1989) i Llei dels Drets i les Oportunitats de la Infància

(2010).
• Marc específic educatiu: LOE (2006), LEC (2009), Decret
282/2006 (requisits dels centres de primer cicle), Decret
101/2010 (currículum primer cicle), Decret 102/2010
(d’autonomia dels centres educatius), Decret 181/2008
(currículum segon cicle).
• Altres normatives en matèria de serveis socials, salut,
generals o específiques d’infància o per a la llar d’infants.

L’etapa d’educació infantil
LOE LEC
 Etapa educativa amb Etapa educativa dividida en
identitat pròpia (0-6 anys), dos cicles: primer (0-3) o
que cal concretar en una primera infància i segon
PPC. (3-6), o primer ensenyament.

 Caràcter voluntari.
 Objectiu: desenvolupament
 Finalitat: contribuir al global de les capacitats dels
desenvolupament físic,
afectiu, social i intelectual infants.
dels infants.
 Cooperació dels centres
amb les famílies.
 Ordenació en dos cicles:
primer (0-3) i segon (3-6).

Aspectes específics de la LEC
Funció de prevenció i compensació de les
desigualtats.
Detecció precoç de les NEE i de les manifestacions
de risc de trastorn.
Cooperació estreta centres-famílies.

Mesures de flexibilitat en l’organització del primer
cicle i ampli marge d’autonomia pedagògica per
adaptar el currículum de segon cicle al projecte de
centre i l’entorn.
Avaluació global del desenvolupament i de
l’aprenentatge, facilitadora de l’AD.
Informació a les famílies de l’evolució dels infants.

Desplegament de la LEC:
Decret 282/2006
Regulació del primer cicle d’educació infantil:
requisits exigibles dels centres, capacitació del
personal educador, modalitats de servei,
denominació, introducció de la «llar d’infants rural»,

català com a llengua vehicular, entre d’altres, ràtios
personal educador/infants, etc.
Ús exclusiu dels espais, dependències i requisits
mínims.

Condiciona l’estructura organitzativa i de
funcionament de la llar d’infants.

Desplegament curricular
Decret 101/2010, 0-3 Decret 138/2008, 3-6
 Educació comuna, inclusiva i
Educació comuna,
integradora
inclusiva i coeducadora
Atenció especial a la diversitat
Atenció a la diversitat dels infants
dels infants i la detecció

Relació amb les famílies
precoç de les NEE, (cooperació, participació)
intervenció primerenca en Detecció i intervenció primerenca
les dificultats del en les dificultats d’aprenentatge
desenvolupament Motivació i integració de les
experiències i aprenentatges de
Cooperació entre el l’alumnat.
centre educatiu i la família Adaptació al ritme de cada infant.
Coordinació amb primer cicle
d’educació infantil i primer cicle
d’educació primària.

Elements del nou currículum 
orientacions
( Lourdes Pérez, IOC)


Finalitat
Contribuir al desenvolupament emocional i afectiu, físic i motor,
social i cognitiu dels infants, proporcionant-los un clima i un
entorn de confiança on se sentin acollits i amb expectatives
d’aprenentatge.

Les capacitats que desenvoluparan els infants al llarg de tota
l’etapa giren al voltant dels següents eixos:

Capacitats
 Són potencialitats i aptituds que tenim i que es poden
desenvolupar a través de l’experiència. Ens permeten aprendre,
desenvolupar-nos, adquirir habilitats i es desenvolupen al llarg
de tota la vida. Es continuen amb l’assoliment de competències.
El currículum en defineix un total de 8 capacitats.
• Exemples:
- Progressar en el coneixement i domini del seu cos, en el moviment

i la coordinació, tot adonant-se de les seves possibilitats.
- Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una
imatge positiva d'ell mateix o mateixa i de les altres persones.
- Adquirir progressivament hàbits bàsics d'autonomia en accions quotidianes, per
actuar amb seguretat i eficàcia.
 Es concreten en els objectius de cicle, en
relació amb els continguts de les àrees.

Tipologia de capacitats

Capacitats cognitives Capacitats motrius

Capacitats
Capacitats de d’inserció i
Capacitats
relació actuació
afectives
interpersonal social

Objectius de cicle
 A partir de les capacitats de l’etapa s’estableixen els objectius
de cicle i els continguts educatius que s’han de desenvolupar en
cadascuna de les àrees de desenvolupament i àmbits d’experiència.
 Precisen les capacitats que els infants han d’haver
desenvolupat en acabar el cicle de llar d’infants, en relació als
continguts de les àrees i es formulen un total de 8 en el currículum.
Exemples:

 Dominar progressivament el cos i l’adquisició d’habilitats
motrius, augmentant la seva autonomia en els desplaçaments, en l’ús dels objectes i
en l’orientació en l’espai quotidià.
 Identificar-se com a persona, assolir el grau de seguretat afectiva i emocional
corresponent al seu moment maduratiu, i esforçar-se per manifestar les pròpies
emocions i sentiments.
 Establir relacions afectives positives, comprenent i apreciant el seu entorn
immediat, iniciant-se en l’adquisició de comportaments socials que facilitin la
integració en el grup.

Àrees: àmbits d’experiència i
desenvolupament
• Integren els continguts de forma globalitzada.
• Predomini de continguts procedimentals.
• Podem vincular-los a uns objectius de cicle determinats.

• Impliquen metodologies d’intervenció (activitats, projectes)
globalitzades.
• Continguts de llenguatge matemàtic incorporats també a la

Continguts
Primeres
manifestacions
de la
Desenvolupament comunicació i el
del moviment i el llenguatge
control corporal

Descoberta
Pautes de
elementals de l’entorn
convivència i proper
relació social

Distribució de continguts per àrees
• Descoberta d’un mateix i dels altres:
Autoconeixement i gestió de les emocions
Joc i moviment
Relacions afectives i comunicatives
 Autonomia personal i social

• Descoberta de l’entorn:
Exploració de l’entorn
Experimentació i interpretació
Raonament i representació
• Comunicació i llenguatges
Observar, escoltar i experimentar
Parlar, expressar, comunicar
Interpretar, representar, crear

El projecte educatiu de
centre
• És l’eix estructural de la planificació.
• Cal elaborar o reelaborar el projecte educatiu, incorporant:
L’anàlisi del context
 Concreció per al desenvolupament del currículum (proposta

pedagògica, amb totes les mesures de flexibilització
necessàries):
- Com traspassarem les nostres idees pedagògiques sobre l’educació
0-3 a l’acció educativa a la llar d’infants (fonamentacions
pedagògiques, psicopedagògiques...)
- Criteris generals d’organització del temps a l’escola bressol
- Criteris generals d’organització dels espais
- Tot el temps és educatiu; la organització ha de facilitar l’acció
autònoma dels infants, la descoberta i l’exploració.

 Infants i famílies com a subjectes de drets i
responsabilitats (han de poder participar i decidir).
P Caràcter educatiu de l’etapa.
r Infant competent, amb moltes potencialitats, en
i
procés de desenvolupament, de gran trascendència
n
c vital.
i Importància dels contextos educatius (model
p ecològic), de la xarxa de relacions i vincles afectius.
i
Un infant al qual donem un «bon tracte» i

s
acompanyem en el seu procés de desenvolupament,
ple de canvis en un breu espai de temps.
d
e Unes famílies amb les quals compartim la tasca
l educativa i a les quals acompanyem.
Treball en equip dels professionals de l’escola.
P Un infant que conquesta la seva autonomia en
E interacció amb els altres.
C La llar d’infants com a integradora i oberta a l’entorn.

El projecte educatiu de centre
 Incorporar la definició del cicle 0-3 (primera infància) i de la seva
finalitat en la definició de centre.
 Concrecions metodològiques:
Cal organitzar l’horari dels infants en funció de les activitats quotidianes
lligades a la satisfacció de les necessitats bàsiques, del nombre
d’alumnes, dels espais i dels recursos disponibles a cada centre, dels
criteris d’agrupament dels infants.

Concreció dels mitjans de relació amb les famílies
Concreció dels criteris d’educació inclusiva, coeducadora i d’atenció a
la diversitat.
Concreció dels criteris metodològics, organitzatius i de seguiment i
observació de l’infant
S’inclou el Projecte lingüístic (tractament de la llengua catalana com a
llengua vehicular i d’aprenentatge; ús de les llengües al centre). Les
activitats internes i externes de la comunitat educativa i les comunicacions, tant orals
com escrites, han de ser normalment en català.

El projecte educatiu de centre
 Es poden incloure les Normes d’Organització i Funcionament del
Centre (NOFC), equivalent en part a l’antic RRI.
- Organització de l’horari escolar: pla d’acollida, pla d’adaptació dels
infants i les famílies.
- Es pot incorporar el Protocol d’actuació en casos de maltractaments

greus i abús sexual (Síndic de Greuges, 2006), les normes higiènico-
sanitàries, de protecció de dades, etc.
 Organització general del centre: recursos personals, funcionals,
materials.
 Pot incorporar altres projectes del centre, o vinculats a altres
entitats o administracions de l’entorn.

Concreció de les estratègies
d’intervenció amb les famílies
El coneixement mutu permetrà conèixer els patrons
de criança i interacció pares-fills, la relació i la
vinculació afectivo-emocional. No es tracta
d’homogeneïtzar criteris i principis d’intervenció, però
sí coordinar-los, compaginar-los indicador de

qualitat.
Tampoc d’emetre judicis sobre les pràctiques
educatives familiars, sinó acollir-les, acompanyar-les,
facilitar les relacions i el desenvolupament de la seva
percepció de competència.
 En el PEC s’han de recollir totes les accions que es
proposen per establir la cooperació i la participació de
les famílies: establiment d’horaris i calendaris lectius,
torns de prestació del servei més flexibles…

Concreció de les estratègies
d’intervenció amb les famílies
 Carta de compromís educatiu amb les famílies: es
defineixen les línies bàsiques del PEC de la llar
d’infants, s’anoten les dades de la família i la persona
de l’escola que signa la carta (Direcció/tutor-a), es
llisten els compromisos de cadascuna de les parts i els

compartits. Pot haver un espai per a compromisos
específics. S’inclou la data de signatura i la de la revisió
dels acords, si s’escau.
 Calendari de reunions i entrevistes (mínim, 1 entrevista
individual a l’inici de l’escolaritat, una altra al llarg de cada
curs i una reunió col·lectiva a l’inici de cadascun delss cursos
del cicle) i es recullen altres mecanismes de comunicació
(llibreta viatgera o diari d’aula, cartellera d’informació diària o
setmanal, blog d’aula, etc.)  Inform. seguiment i evolució
educativa de l’infant.

Concreció dels criteris d’atenció a
la diversitat
 En part ja es tracten en definir el centre educatiu en el
PEC i també com a apartat específic.
 Diversitat en sentit ampli, juntament amb la detecció i
intervenció precoç en casos de dificultats i trastorns del
desenvolupament o altres NEE.

Quins criteris i accions apliquem per afavorir una
educació inclusiva i coeducadora? Com acollim els
infants i les famílies? Com respectem la individualitat i els
ritmes de cada infant? A quina xarxa de relacions amb
altres serveis educatius, socioeducatius, socials, sanitaris,
etc. ens vinculem? Com adaptem les nostres propostes a
les singularitats de cada infant? Les nostres propostes,
recursos, permeten fer variacions? Amb quins suports
específics comptem per donar resposta a les NEE?

Programació general de centre
(PGA) i Memòria anual de centre
(MAC)
• PGA: Concreta les accions per a un curs
(organització del temps: horari (lectiu, del
personal, etc.), calendari, agrupaments d’infants,
funcions i dades del personal, càrrecs, etc. Es

concreten els projectes , els objectius per al curs,
el procés per assolir-los, els recursos, entre
d’altres aspectes.
• MAC: Recull i valoració de les activitats del curs
 avaluació de la PGA i de les activitats
realitzades al llarg del curs i propostes de
millora.

Proposta pedagògica de centre
• Contextualitza el currículum en el nostre centre i recull les
propostes d’intervenció contextualitzades segons la nostra realitat.
• Forma part del projecte educatiu de centre (PEC).
• Podem seguir la següent seqüència de concreció:
Analitzar i identificar les diferents capacitats que apareixen en un
objectiu

 Adaptar els objectius a les nostres característiques i projectes
(es pot prioritzar alguna capacitat i justificar-ho a partir de la nostra
realitat/modificar o matissar algun objectiu/incorporar comentaris
explicatius, etc.)
 Seqüenciar els continguts: anàlisi i temporització, tenint en compte
quina és la progressió que s’espera, per assolir els objectius. I
organitzar-los dins el cicle, a partir de les situacions de la vida a
l’escola.


Proposta pedagògica de centre
• Es pot estructurar per àmbits d’activitat i experiència
(activitats de vida quotidiana), globalitzadores:
Arribada i comiat
El període d’adaptació
L’estona del dinar
L’estona de descans

Jocs d’imitació
Jocs motrius
Rutines vinculades als hàbits d’higiene... 
• I també amb altres propostes d’activitat planificades
(globalitzades):
Tallers
Sortides
Joc heurístic
Altres experiències

Concepció constructivista de l’aprenentatge: afavorir
P aprenentatges significatius (activitat de l’infant,
r globalització, partir del nivell de desenvolupament dels
i nens i nenes…).
n  Importància dels aspectes afectius i relacionals
c (vinculació amb l’autoconcepte, l’autoestima).
i Organització de l’ambient com a context facilitador
p d’experiències de qualitat, que permet la interacció amb
i els objectes i amb les persones i que permeten l’infant
s posar en marxa processos com l’atenció, la imitació, la

observació, la reflexió, l’associació, la memorització…
Treball en equip.
d
e
Relació amb les famílies.
Importància de les activitats de vida quotidiana com a
l oportunitats de desenvolupament i aprenentatge.
a Concepció àmplia de diversitat en el cicle 0-3.
Agrupaments diversos.
P
Afavorir el desenvolupament de l’autonomia.
P
C Posar en contacte l’infants amb recursos variats: diversitat
de materials, ben seleccionats…

Programació d’aula
• Flexibilitat en les propostes per a cada grup d’infants a partir
de la proposta general.
• Concreció dels objectius d’aprenentatge.
• Concreció de la metodologia per àmbits d’activitat i en funció
de cada nivell del cicle.

• Podem programar propostes que incloguin els interessos dels
infants (petits projectes) i incorporin les troballes i
descobertes dels infants.
• Cal partir del grup concret d’infants i les seves
característiques.
• Pot haver un model? Sí, amb caràcter d’orientació, per
algunes de les propostes més planificades, sempre amb un
caràcter obert i flexible, però no per a totes ens serviria un
protocol.

V. Romero, (IOC)


Una programació d’aula…
Que projecta les relacions i l’establiment de vincles a
l’escola.
 Que organitza l’ambient i les relacions entre els adults,
educadors, equip i famílies.
 Que organitza l’expressió i la comunicació a través

dels múltiples llenguatges dels infants.
Que facilita l’experimentació amb l’entorn.
Que crea ocasions de joc, de recerca, de descoberta.
Que planteja problemes, permet fer hipòtesi,
relacionar, canviar…
Que es fonamenta no sols en els objectius definits sinó
que incorpora també el que va passant, de processos i
no sols de resultats.

…que té en compte els processos i les
estratègies: projectació o programació?

«Treballar amb infants vol dir haver de fer
comptes amb poques certeses i molta incertesa.
Allò que ens salva és el fet de buscar i no perdre el

llenguatge de la meravella que perdura, en canvi,
als ulls i a la ment dels infants. És necessari tenir el
coratge de produir de manera obstinada projectes
i eleccions. Això és competència de l’escola i de
l’educació» (Loris Malaguzzi)

Elements protocol UP
 Dades d’identificació (Títol, període, curs, educadors/res)
 Objectius d’aprenentatge i capacitats
 Continguts d’aprenentatge de les 3 àrees
 Seqüència didàctica:
e) Activitats inicials
f) Activitats de desenvolupament

g) Activitats de síntesi
 Activitats i orientacions metodològiques
 Concreció de recursos: espais i materials
 Agrupament dels infants
 Mesures d’atenció a la diversitat
 Temporització
 Indicadors/criteris d’avaluació
 Reflexions sobre la pràctica educativa (autoavaluació)

Com educar els infants?
“L’experiència ens confirma que els
infants necessiten molta llibertat per
indagar, provar, equivocar-se i
corregir. Per triar on i amb qui volen

invertir la seva curiositat, les seves
emocions; per apreciar els infinits
recursos de les mans, de la vista, de
l’oïda, de les formes, dels sons i dels
colors”.
(Loris Malaguzzi)

Què avaluem?
Els progressos i els aprenentatges dels infants.
Es parteix com a referència del desenvolupament
dels objectius de cicle i els criteris d’avaluació.
La nostra intervenció: facilitem? dirigim?
acompanyem? observem al llarg de tot el procés?
L’organització dels espais (acollidors, segurs,

oferidors d’experiències, estètics, accesibles…).
L’organització del temps (rígida/flexible, adaptada a
les individualitats i també al grup, respon als
interessos dels infants?, de les famílies? dels
professionals?
Els mecanismes de relació família-escola: suficients,
variats, adequats als objectius?
Els recursos que posem a disposició dels infants i les
propostes d’activitat que fem als infants.

Què avaluarem, quan i com ho farem?
• Concretant els • Amb l’observació i la recollida
indicadors d’avaluació de dades en les diverses fases
per conèixer, per a cada de la UP:
UP: • Graelles o escales d’estimació i
b)el procés de altres instruments
desenvolupament de • Altres registres i documents

l’infant, els dels processos 
aprenentatges realitzats documentació (de caràcter
c)Altres aspectes de la més complert i qualitatiu:
intervenció enregistraments, diari...)

Importància de la documentació pedagògica
«Procés cooperatiu d’observació i interpretació que ajuda
els mestres a escoltar i observar millor els infants amb els
quals treballen i les experiències que duen a terme. La
documentació recollida, interpretada i verificada de forma
col·legiada permet entrar en l’acció educativa i representar
idees i pensaments d’una manera (…) que té en compte

els infants protagonistes de l’acció educativa»
Ofereix als infants la oportunitat d’adonar-se de les
pròpies conquestes i interioritzar millor les experiències.
Als educadors els permet construir sabers a partir de
l’experiència viscuda i la posterior reflexió.
Fa sentir i apropa la vida a l’escola a les famílies.
Explica i dóna a conèixer el que es fa a la llar d’infants a
la comunitat. (A.L. Giardini i S. Iozzelli)

Seguiment del desenvolupament de
l’infant
• El seguiment constant ha de permetre conèixer les seves
condicions inicials i individuals i constatar els progressos que
ha efectuat en el seu desenvolupament i el grau d’assoliment
dels objectius previstos.
• L’equip decideix sobre els aspectes d’avaluació a incloure en la

programació (és aconsellable, de la mateixa manera que en el
cas dels objectius d’aprenentatge, que siguin pocs indicadors i
ben escollits i que la recollida d’informació sigui adequada i
complerta, i ens permeti anar més enllà d’una valoració
quantitativa o, en el pitjor dels casos de l’etiquetatge de
l’infant).

Arxiu personal
de l’infant
Informació a les famílies
En iniciar l’escolaritat en el Coordinació amb el segon cicle
cicle
• Fitxa de dades bàsiques • Segons model establert per
• Resum d’escolarització l’Administració (en el cas de
la fitxa de dades bàsica i el
• Documents oficials

resum d’escolarització)
d’avaluació
• Amb supervisió de la
• Informe global individualitzat Inspecció educativa
de final de cicle (en alguns (seguiment del procés de
centres és el darrer informe desenvolupament de l’infant
que fa l’escola bressol, en el en cada centre
tercer nivell del cicle)

I un parell de reptes més...
 Incorporar les accions del Pla integral de Polítiques de gènere i
d’igualtat d’oportunitats (Departament d’Educació) en l’etapa
d’educació infantil.
Per exemple:
• Utilitzar un llenguatge visual i gràfic amb un tractament equitatiu per a
ambdós sexes i lliure d’estereotips de gènere.

• Promoure els jocs simbòlics, les activitats i els racons potenciadors de
valors coeducatius sense fer distinció de rols tradicionals per gèneres.
• Treballar contes amb protagonistes femenines i masculins no
estereotipats, i que promoguin models d’igualtat entre gèneres.
• Distribuir equitativament tasques i funcions entre l’alumnat.

 Incorporar les TAC com a recurs en algunes propostes adreçades als
infants i a les famílies.

Moltes gràcies per la vostra atenció!

«L’infant no és una ampolla que cal omplir, sinó un foc
que cal encendre»·
Michel de Montaigne

Enllaços
• Convenció Drets dels Infants (1989) :
http://www.amnistiacatalunya.org/edu/cat/menors/conven-index.html
• Estatut de Catalunya (2006):
http://www.parlament.cat/porteso/estatut/eac_ca_20061116.pdf
• Llei dels Drets i les Oportunitats de la Infància (2010):
http://www20.gencat.cat/portal/site/bsf/menuitem.cb7c44c1c72cf6b43f6c

• LOE (2006):
http://www.gencat.cat/educacio/butlleti/professors/noticies/LOEcatala.pdf
• LEC (2009):
http://www.gencat.cat/educacio/lleieducacio/lleieducacio.pdf

Enllaços (2)
• Decret 282/2006 (requisits dels centres de primer cicle):
http://www.gencat.cat/diari/4670/06178074.htm
• Decret 101/2010 (currículum primer cicle):
http://www.gencat.cat/eadop/imatges/5686/10209100.pdf
• Decret 102/2010 (d’autonomia dels centres educatius):

• Decret 181/2008 (currículum segon cicle):
• Protocol d’actuació en casos de maltractaments greus i abús sexual
(Síndic de Greuges, 2006):
http://www20.gencat.cat/docs/Sala%20de%20Premsa/Documents/Arxius
• Pla integral de Polítiques de gènere i d’igualtat d’oportunitats
(Departament d’Educació) :
http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Documents/ARXIUS/Pla_igualtat

El nou curriculum d'educació infantil

Empfohlen

Empfohlen

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Was ist angesagt? (20)

Ähnlich wie El nou curriculum d'educació infantil

Ähnlich wie El nou curriculum d'educació infantil (20)

Kürzlich hochgeladen

Kürzlich hochgeladen (8)

El nou curriculum d'educació infantil