El procés d’ensenyament-aprenentatge atenent la neurociència.pdf
Del currículum a la ppc
1. Com elaborar la proposta
pedagògica?
• De forma col·legiada, en equip
A partir del PCC, si en tenim, o dels
documents de concreció curricular dels quals
disposem.
Com ens organitzem? En petits grups
Dinàmiques de participació i dinamització:
amb quines estratègies?
2. Elements de la proposta pedagògica
• Capacitats objectius que cal compartir amb tota la comunitat
educativa, cal que parteixin de les necessitats dels infants i abastin
totes les àrees del desenvolupament infantil.
• Concrecions curriculars o formes organitzatives dels processos d’E-
A: les unitats de programació (UP), a partir dels
• Àmbits i temps d’experiència
• Projectes
• Mesures d’atenció a la diversitat
• Criteris organitzatius dels espais, els temps i els materials.
• Criteris de cooperació amb les famílies
• Mecanismes de coordinació amb altres professionals i en els equips
educatius
• Criteris d’avaluació dels progressos dels infants, de la nostra
intervenció, temporització, metodologia, instruments per a la
observació i la documentació
3. Capacitats
. Progressar en el coneixement i domini del seu cos, en el moviment i la
coordinació, tot adonant-se de les seves possibilitats.
• Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant
una imatge positiva d’ell mateix o mateixa i de les altres persones.
• Adquirir progressivament hàbits bàsics d’autonomia en accions quotidianes,
per actuar amb seguretat i eficàcia.
• Pensar, crear, elaborar explicacions i iniciar-se en les habilitats matemàtiques
bàsiques.
• Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i
situacions de comunicació habituals per mitjà dels diversos llenguatges.
• Observar i explorar l’entorn immediat, natural i físic, amb una actitud
de curiositat i respecte i participar, gradualment, en activitats socials i
culturals.
• Mostrar iniciativa per afrontar situacions de la vida quotidiana, identificarne
els perills i aprendre a actuar-hi en conseqüència.
• Conviure en la diversitat, avançant en la relació amb les altres persones i en
la resolució pacífica de conflictes.
• Comportar-se d’acord amb unes pautes de convivència que el portin cap
a una autonomia personal, cap a la col·laboració amb el grup i cap a la
integració social.
4. Objectius de primer cicle
1.Identificar-se com a persona, assolir el grau de seguretat afectiva i emocional
corresponent al seu moment maduratiu, i esforçar-se per manifestar i expressar les
pròpies emocions i sentiments.
2. Establir relacions afectives positives, comprenent i apreciant progressivament el seu
entorn immediat, iniciant-se en l’adquisició de comportaments socials que facilitin la
integració en el grup.
3. Participar amb iniciativa i constància en les activitats quotidianes d’alimentació,
repòs i higiene personal, iniciant-se en la pròpia autonomia i orientant-se en les
seqüències temporals quotidianes i en els espais que li són habituals.
4. Comprendre el llenguatge adult i dels altres infants, comunicar-se i expressar-se a
traves del moviment, el gest, el joc i la paraula, amb una progressiva millora del
llenguatge oral.
5. Dominar progressivament el cos i l’adquisició de noves habilitats motrius,
augmentant la seva
autonomia en els desplaçaments, en l’ús dels objectes i l’orientació en l’espai
quotidià.
6. Actuar sobre la realitat immediata, descobrir-ne l’organització a partir de les pròpies
vivències i
establir relacions entre objectes segons les seves característiques perceptives.
7. Projectar les pròpies vivències a través de l’activitat lúdica, i anar-les representant a
través d’um incipient joc simbòlic.
8. Iniciar-se en la descoberta i l’ús del llenguatge corporal, verbal, matemàtic, musical i
plàstic.
5. Presa de decisions en l’elaboració de la
PPC
Podem establir canvis en l’assignació dels objectius com a
concrecions de cadascuna de les capacitats del currículum?
Quines, per exemple?
Podeu prioritzar alguna de les capacitats i, per tant dels
objectius de cicle tenint en compte les característiques de la
vostra escola?
De l’anàlisi seqüenciat dels continguts podrem concretar els
objectius d’aprenentatge
Els eixos que l’estructuren són els àmbits d’experiència i el seu
referent, el desenvolupament evolutiu dels infants, que cal
saber observar, definir, seqüenciar i identificar-ne els seus
canvis.
6. •De la mateixa manera podem intentar establir vinculacions entre els continguts que
proposa el Decret 101/2010 i les àrees curriculars, que sempre caldrà siguin fruit de
la reflexió i atenent que, donat el caràcter globalitzador de la construcció dels
aprenentatges per part dels infants, en cap cas ha de suposar que estructurem la
nostra intervenció educativa a partir de les mateixes o dels blocs de contingut. Ho
farem a partir dels àmbits d’experiència i tota mena de propostes obertes, flexibles
i globalitzades.
Eixos curriculars estructurals de la Referent: el desenvolupament
PPC evolutiu dels infants
Àmbits d’activitat i Altres propostes
experiència d’activitat Com un procés global, discontinu,
(activitats de vida
planificades: amb crisis de desenvolupament,
quotidiana)
individual i períodes sensibles, on
Arribada i comiat Tallers podem aïllar per establir indicadors
El període d’adaptació Sortides
L’estona del dinar per avaluar els progressos dels
Joc heurístic
L’estona de descans infants, les àrees:
Altres
L’estona del pati Afectivo- emocional
Jocs simbòlics experiències
Jocs motrius Projectes Cognitiva
Rutines vinculades als Motriu
hàbits d’higiene... Social
7. De la PPC a la programació d’aula
Definició de les UP a partir de les concrecions-eixos dels àmbits
d’experiències
A partir dels continguts seleccionats definim objectius
d’aprenentatge
Dissenyem propostes obertes, flexibles, integradores de la
diversitat, coherents amb la metodologia i els referents
establerts en el PEC i la PPC, que incorporin la projectació, la
documentació, que ens permetin avaluar els progressos dels
infants, els processos, la nostra intervenció, fer canvis, que
garanteixin el benestar dels infants, el respecte als seus drets,
que impliquin la cooperació amb les famílies; que siguin
motivadores i variades, de joc, en un ambient acollidor, segur,
càlid, optimista.
Cal establir també els mecanismes de seguiment i revisió dels
8. Com avaluar la proposta pedagògica?
Caldrà avaluar el seu procés d’elaboració
(grau de participació, de consens, basat en la
majoria o no, presa de decisions justificada
professionalment, grau de satisfacció i el
document escrit.
Els acords establerts reflecteixen el que fem
realment? Provenen de la reflexió compartida
i del debat?
Reunions d’avaluació, qüestionaris
9. • Unes cites per a pensar…
“És necessari preparar-se i preparar les ocasions, aparellar les situacions,
calcular els possibles efectes de les propostes, preparar els materials i els
ambients, tenir cura dels temps, donar-se temps per controlar les pròpies
accions didàctiques. (…) Però és necessari que la mestra deixi també espai
a la realitat que es va desenvolupant en cada moment, que es permeti
obrir les orelles als rumors de la diversitat que neixen del context dels
infants (…) De vegades el programa dels mestres no coincideix amb el dels
infants, què cal fer aleshores? Creiem que els dos camins han de coexistir.
(...)Al costat del programa pensat i consensuat cal que la mestra reservi
en el propi projecte educatiu un espai per al “fóra dels programes”, per al
formigueig dels fets imprevistos, de les sol·licitacions extemporànies, de
les estimulacions inesperades, dels esdeveniments fortuïts que són el pa
de cada dia del viure a l’escola”
(Ritscher,P., STACCIOLI, G. (2006). Viure l’escola. Barcelona: Rosa Sensat).
10. “Una programació que ajuda a anticipar i concretar què ha de fer el mestre a la
classe deixa poc marge a la incertesa, i sovint preveu un seguit d’activitats a fer en
una successió preestablerta, siguin quin siguin el resultat de les mateixes i sense
plantejar-se com tenir en compte i incorporar els diferents processos i estils
d’aprenentatge dels infants. (...) És a dir, la programació fa èmfasi en els resultats
assolits i no en el procés. (...) La projectació educativa respon de manera molt
més precisa a la manera com cada individu aprèn (...), ofereix la possibilitat de
construir el projecte a mesura que aquest es desenvolupa, incorporant la
informació que ens aporta cada pas que donem (...) com tota estratègia, necessita
recolzar sobre instruments de planificació: planificació dels temps, dels espais,
dels moviments d’infants i adults a dins i fora de l’escola... No cal utilitzar
instruments preestablerts. Cada equip ha de construir-ne de propis, d’acord amb
el projecte educatiu, de manera que tothom s’hi retrobi. De fet el disseny dels
instruments de planificació és un moment d’autoformació de l’equip molt
interessant, que a més ofereix una bona possibilitat de cohesió. Han de ser unes
eines que contribueixin a la bona organització general de l’escola i, al mateix
temps, han de ser prou obertes i flexibles per modificar les intencions prèvies. Per
això han de ser escrites (metafòricament, o potser no tant) amb llapis, perquè
s’han de poder esborrar, canviar, enriquir, millorar, perquè les nostres intencions
també s’han de poder reescriure al ritme de l’evolució que els infants i els adults
construeixen conjuntament.”
(Altimir, D. (2011). Projectar la incertesa. Infància núm. 182, setembre-octubre 2011).