2. ¿Quién
es el Gran Yo?
Paradigma es una elegante palabra de origen griego que según los diccionarios significa ejemplo o El yo-que-no-soy-yo gobierna el discurso de las ciencias sociales, y muy obviamente el discurso jurídico,
modelo. A todos nos gustan los ejemplos y también todos admiramos el clasicismo de aquello que el más autorreferente de los discursos de dominación. Los legisladores más remotos ya pretendían
por su perfección puede ser tomado como modelo. El Partenón, un traje de noche de Balenciaga, haber recibido instrucciones directamente de alguna divinidad. Así las leyes eran sagradas y una
un diálogo de Oscar Wilde o una pasión de Bach son modelos únicos que representan cumbres de infracción de la ley se consideraba también como un sacrilegio, lo que reforzaba el poder del
belleza y de inteligencia, estados casi sobrenaturales de comprensión y expresión de la naturaleza soberano. El más antiguo código legal que se conoce es el de Hammurabi2, rey de Babilonia, y está
humana. Son obras de arte que nos ayudan a vivir la vida buena. ¿Quién teme entonces al esculpido en una estela de piedra en cuya cúspide aparece tallada la imagen del rey recibiendo las
paradigma? leyes del propio dios Marduk. No sólo los sufridos estudiantes de historia del derecho, todos nosotros
llevamos el peso de la estela basáltica sobre los hombros.
Pero existe también una acepción social del concepto. Como se ha dicho de manera muy
expresiva un paradigma social es un conjunto de suposiciones compartidas. Ese conjunto de ¿Qué puedo hacer yo, frente al gran yo?.
suposiciones nos interpreta el mundo, nos da las claves para predecir su comportamiento. Nos
El poeta griego de la diáspora ha expresado muy bien el dilema:
nombra y nos describe. Es algo anterior y superior a nosotros. Cuando nacemos nos están
aguardando construcciones sociales que nos explican completamente. No importa lo que hagas. “A algunos les llega un día, una hora,
De ese conjunto de suposiciones la más mortífera es la que da por hecho que compartimos todas en la que pronunciar el gran Sí o el gran No,
las restantes, o que más tarde o más temprano las acabaremos interiorizando, quieras que no, enseguida se adelanta el que tiene a punto el Sí: lo dice
gracias al proceso de socialización y de educación. y se eleva hacia el honor y la convicción,
el que negó no se arrepiente, de nuevo No diría,
Sin embargo muchos de nosotros tenemos también desde el principio una experiencia clara,
si se lo preguntaran otra vez,
no siempre expresada, de que no sólo no compartimos ese conjunto de suposiciones sino que
pero ese No, el justo No,
muchas de ellas nos parecen aborrecibles. Y nos lo siguen pareciendo cada vez más a lo largo
arruinará su vida entera”3.
de nuestra vida. Pero no importa, las excepciones no cuentan, por numerosas que sean, no
cuentan ni siquiera si son mayoritarias, son simplemente consideradas errores o desviaciones, O la impostura o la diáspora, éstas son las opciones que el paradigma social pone a nuestra disposición.
porque el paradigma social es metafísico, inmune a la verificación. A diferencia de los Pero ¿y nuestra opción?
paradigmas científicos, que como ha señalado Thomas Kuhn1 son abandonados y sustituidos
revolucionariamente por otros completamente distintos cuando la proporción de inconsistencias Nuestra hipótesis de trabajo es la reconstrucción de la individualidad, de la visibilidad de nuestro
del modelo vigente lo revelan como indefendible, el paradigma social es extremadamente propio yo, y el posicionamiento en esa brecha angosta y temblorosa que uno puede abrir entre el yo
resistente al cambio. que somos y el gran yo que nunca calla y que habla por nosotros. Esta brecha la abre cada uno, la
transición de objeto a sujeto es de producción propia, en ese aspecto no podemos ser usuarios del
El paradigma social designa los géneros, adjudica los roles y determina lo que es normal y trabajo de otros, menos aún depender de la tolerancia de otros.
lo que es anormal, lo que se debe prohibir, lo que se puede permitir, y también aquello que
merece ser tolerado, porque la tolerancia es uno de los recursos fundamentales para mantener Para ese trabajo necesitamos recursos. Recursos de reconocimiento, de autorización y de anticipación.
el modelo. El paradigma tolera las diferencias siempre que cumplan ciertas condiciones, la Las claves del comportamiento estratégico. Otras voces y otros ámbitos.
principal de las cuales es precisamente que las diferencias acepten ser objeto de tolerancia, que
no aspiren a ser un sujeto. Un mundo de diestros –que no necesitan designarse a sí mismos como
diestros– sabe acoger también a los zurdos, siempre que los zurdos se reconozcan como zurdos Alfred Font Barrot
–es decir, acepten ser objetos que necesitan designación– recuerden que son la excepción, estén Profesor de negociación en el Departamento de Derecho de la Universidad Pompeu Fabra,
agradecidos por las facilidades que se les conceden y no pretendan suplantar a los diestros. director del postgrado de Negociación Estratégica del IDEC,
profesor del postgrado de Liderazgo Femenino (ESCI)
El paradigma social es un transmisor de expectativas. Todas las niñas y niños reconocen, durante
el interminable no-tiempo y no-lugar de la infancia, la mirada inquisitiva, letal, del prescriptor de
expectativas. Nuestra reacción defensiva es intentar confundirnos con el paisaje. Es normal que
(
acabemos pensando que fuera del paradigma no hay salvación.
Parádeigma deriva de déiknymi, que significa “yo muestro”. ¿Quién muestra? ¿Quién es ese yo-que-
no-soy-yo? ¿Quién detenta el gran yo simbólico que define el mundo? No sabemos quién es pero
sabemos que el yo-que-no-soy-yo está siempre y está en todas partes. En toda situación hay alguien
1 Thomas S. Kuhn (1922-1996). Filósofo e historiador 2 Hammurabi, Rey de Babilonia (entre 1792 y 1750 a. C.), el más
preparado para tomar el altavoz en su nombre y hablar a su dictado. En cada átomo social hay norteamericano, autor de The Structure of Scientific Revolutions conocido legislador de la primera dinastía (Amorita).
alguien conectado con el gran yo. (1962), obra capital en la filosofía de la ciencia. 3 Konstantinos P. Kavafis, poeta griego de Alejandría (1863-1933).
3
3. Benvinguda
6 Xavier Cuadras Morató
6 Carme García Ribas
Organització
7 Comitè d’Honor
7 Comitè Científic
7 Comitè Organitzador
8 Programa
9 Agenda
13 Mapa de les instal·lacions
14 Conferències plenàries
20 Taules rodones
21 Persona i societat
Índex
26 Ciència, tecnologia i innovació
31 Salut, imatge i esport
36 Economia i empresa
40 Política i lideratge
41 Mitjans de comunicació
46 Tallers
47 El repte de viure el nou paradigma femení. Aula 1
Alfredo Diez, coach del Postgrado de Liderazgo Femenino
48 Homes i dones, diferències que ens uneixen. Aula 4
Pere Jiménez Creis, Institut Innovació, Illes Balears
49 Gestió del patrimoni emocional en les organitzacions. Aditori
Carme García Ribas, directora del Màster de Lideratge Femení
49 Els plans d’igualtat. Aula 1
CUATRECASAS Abogados
50 Emprendre en femení. Aula 3
ODAME Escola d’empresàries Barcelona Activa
50 Sentir-se segur amb un mateix és la clau de l’èxit personal
i professional. Aula 5
QUÉ ME PONGO. Montse Guals i Elisabet Olivé
51 Comunicacions
52 Activitats
53 Premi de Lideratge Femení
54 Índex de ponents
4. Benvolguts amics i amigues,
És un veritable plaer per a mi donar-vos la benvinguda al I Congrés
Comitè d’honor Comitè científic Comitè organitzador
Internacional de Lideratge Femení, en nom propi i de tots els membres
del Patronat de l’Escola Superior de Comerç Internacional (ESCI) de la
Universitat Pompeu Fabra. La nostra escola va néixer amb la intenció de Carme Chacón Carme García Ribas Carme García Ribas
ser un referent en l’aplicació del valor que té la diversitat cultural en el
Ministra de Defensa, Directora Programa de Lideratge Presidenta del Comitè
món de la gestió empresarial. Per aquest motiu, ja fa un temps que des de
Govern de l’Estat Femení ESCI-UPF Organitzador
l’escola es promouen programes de formació, recerca i difusió de nous
models de lideratge protagonitzats per les dones. Aquest congrés, que
s’organitza des de l’ESCI amb el suport del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya i el
Fons Social Europeu, és una bona oportunitat per compartir treballs, idees, reflexions i propostes que Jordi Hereu Llorenç Bagur Nacho Dualde
contribueixin a una major incorporació de les dones a les tasques de lideratge de les nostres empreses i Alcalde de Barcelona Professor Finances, UPF Gerent d’ESCI
organitzacions socials.
Mar Serna Alfred Font Barrot Núria Nicolau
Consellera de Treball, Professor Negociació Estratègica, Protocol i Actuació
Xavier Cuadras Morató Generalitat de Catalunya UPF
Organització
Benvinguda
Director d’ESCI-UPF
Gemma Sánchez Forés
Maravillas Rojo Montserrat Ribot
Secretària General del Congrés
Secretària General d’Ocupació, Coach professional
Govern de l’Estat
Jordi Mas
Maria Sánchez
Patrocinadors i Finances
Joan J. Moreso
Professora Universitat Miguel
Rector Universitat Pompeu Fabra Hernández, Elx
Javier Montoro
Premsa
Núria Basi Noemí Padrón
Benvinguts/des al I Congres de Lideratge Femení organitzat per ESCI-UPF Presidenta Consell Social Professora Universitat de la
amb el suport del Fons Social Europeu i la Conselleria de Treball de la Universitat Pompeu Fabra Laguna, Tenerife Agustí Rosa
Generalitat. Project Manager
L’objectiu d’aquest primer congres és iniciar la creació de coneixement Miquel Valls
des de la cultura de les dones i planificar les eines per tal que
s’aconsegueixi l’emergència del talent femení. En nom de tot l’equip us President de la Cambra de Comerç Neus Ribas
agraïm el vostre interès i us convidem a que formeu part activa d’aquest de Barcelona
Vocal
procés que entenem revolucionari.
Les tres jornades estan organitzades al voltant de 6 àrees de coneixement:
Leila Cerdà
Economia i Empresa, Salut, Imatge i Esport, Mitjans de Comunicació, Persona i Societat i Política . La
participació dels assistents és una part fonamental del Congrés. Les intervencions es faran al finalitzar Vocal
les ponències i també en un espai anomenat Speaker Corner on de manera organitzada tots el
participants que ho desitgin podran exposar el seu pensament.
Cristina Urbina
Aquest I Congres de Lideratge Femení es un punt de partida. El nostre objectiu és constituir de manera
estable l’organització d’aquest esdeveniment per seguir investigant i oferint a la societat aquest nou Vocal
paradigma que és la cultura de les dones . En paraules de Alain Touraine: ”les dones estan decidides a
inventar la feminitat com una manera de viure, com una cultura que ha de contribuir a la renovació de
la cultura de tots“. Verena Fried
Esperem que tots i totes formeu part d’aquesta nova manera de viure des del Lideratge Femení. Vocal
Mònica Rivera
Carme García Ribas Vocal
Directora del Programa de Lideratge Femení ESCI-UPF
6 7
5. El congrés està compost per sessions de diferent format:
Cerimònia Inaugural (Conferència Inaugural) i de Cloenda
Conferències plenàries (PL)
Programa
Taules rodones (TR) sobre els sis àmbits del congrés
Agenda
Persona i Societat
Ciència, Tecnologia i Innovació
Salut, Imatge i Esport
Economia i Empresa
Política i Lideratge
Mitjans de Comunicació
Tallers interactius (W)
Comunicacions orals / Speaker’s Corner
Experiències de comportament estratègic
Activitats: Espai Respira i Somriu, activitats esportives
Sopar del Congrés, amb el Lliurament del I Premi de Lideratge Femení
8 9
6. Matí 09.00 h onferència plenària. Auditori
C
EL MÓN DE LES DONES I EL NOU PARADIGMA
Alain Touraine, director de l’École des Hautes Études en Sciences Sociales
(EHESS), París
10.30 h ausa cafè. Sessió de Networking
P
11.00 h aula rodona PERSONA I SOCIETAT. Auditori
T
Isabel del Arco, pedagoga URL
Marta Figueras, filòsofa UAB
Alfred Font, professor de Negociació Estratègica, UPF
Inmaculada Gilaberte, psiquiatra
Montserrat Ribot, coach
agenda dimecres
Moderador: Alfred Font Barrot
agenda dijous
11.00 h aula rodona CIÈNCIA, TECNOLOGIA I INNOVACIÓ. Aula 1
T
Margarita Artal, Artau Polítiques d’Igualtat
Laia Oliver-Frauca, Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans, UAB
Carmina Virgili, professora emèrita, geòloga
Antonella Broglia, Infonomia
Anna M. Sánchez, AIDIT
Moderador: Jordi Mas, ESCI-UPF
13.00 h omunicacions orals: EXPERIÈNCIES DE COMPORTAMENT ESTRATÈGIC. Auditori
C
Irene Compte, Pilar Ramon, Cristina Urbina, Eva Hernández
Tarda 16.00 h nscripcions i recollida de documentació. Hall ESCI-UPF
I Tarda 16.00 h onferència plenària. Auditori
C
WOMENOMICS, LA REVOLUCIÓ EN EL MÓN ECONÒMIC
17.30 h essió inaugural. Auditori
S
Alfons Cornella, Infonomia
Benvinguda
Jordi Hereu, Alcalde de Barcelona 17.30 h aula rodona SALUT, IMATGE I ESPORT. Aula 1
T
Mar Serna, Consellera de Treball, Generalitat de Catalunya Maribel Martínez, esportista, gerent de Makeateam
Maravillas Rojo, Secretaria General d’Ocupació, Govern de l’Estat Gema Ortiz, metgessa de família
María Morrás, Vicerectora Universitat Pompeu Fabra Enrique Roche, investigador UMH
Núria Basi, Presidenta del Consell Social de la UPF María Sánchez, UMH, Elx
Miquel Valls, President de la Cambra de Comerç de Barcelona Carme Valls, metgessa experta en gènere
Conferència inaugural Moderadora: Maria Sánchez, Universitat Miguel Hernández
LIDERATGE FEMENÍ I NOU PARADIGMA 17.30 h aula rodona ECONOMIA I EMPRESA. Auditori
T
Carme García Ribas, directora del congrés ESCI-UPF
Anna Mercadé, investigadora, Cambra de Comerç de Barcelona
Noemí Padrón, investigadora, Universitat de La Laguna
Sara Sampedro, presidenta de Funde
Pilar Ramon, directora de comunicació interna Gamesa
Moderadora: Verena Fried, BiocomTotal
Nit 21.00 h opar de Gala. Saló Blau. Hotel Juan Carlos I. Barcelona
S
Per accedir a aquest sopar cal inscriure’s prèviament a la web del congrés, fer l’ingrés de
95 euros al compte corrent del congrés i retirar el tiquet als taulells de recepció durant el
congrés. Durant la gala es lliurarà el I Premi de Lideratge Femení. El sopar estarà amenitzat
amb una actuació, sorpreses i regals.
10 11
7. Lloc de celebració
ESCI Escola Superior de Comerç Internacional
Matí 09.00 h onferència plenària. Auditori
C Pg. Pujades, 1 | 08003 Barcelona
NEUROBIOLOGIA DEL LIDERATGE FEMENÍ Tel. 93 295 47 10 | Fax 93 295 47 20 | lideratge@esci.es | www.esci.es
Kenneth M. Nowack, Envisia Learning, Santa Monica, CA, Estats Units
10.30 h Pausa cafè. Sessió de Networking
11.00 h aller EL REPTE DE VIURE EL NOU PARADIGMA FEMENÍ. Aula 1
T
Alfredo Diez, coach del Postgrau de Lideratge Femení Planta Baixa Entrada, Auditori, Recepció, Cafeteria, Exposició, Sala Ponents
11.00 h aller HOMES I DONES, DIFERÈNCIES QUE ENS UNEIXEN. Aula 4
T
Pere Jiménez Celis, Institut Innovació, Illes Balears
Exposició Dones d’empresa (ICD)
11.00 h Taller GESTIÓ DEL PATRIMONI EMOCIONAL EN LES ORGANITZACIONS. Auditori
agenda divendres
Carme García Ribas, directora del Màster de Lideratge Femení Ponents
11.00 h Taller ELS PLANS D’IGUALTAT. Aula 1
Auditori
CUATRECASAS Abogados
11.00 h Taller EMPRENDRE EN FEMENÍ. Aula 3 Pausa cafè
ODAME Escola d’empresàries Barcelona Activa
11.00 h Taller SENTIR-SE SEGUR AMB UN MATEIX ÉS LA CLAU DE L’ÈXIT PERSONAL
I PROFESSIONAL. Aula 5
QUÉ ME PONGO. Montse Guals i Elisabet Olivé
13.00 h omunicacions orals: SPEAKERS CORNER. Auditori
C Planta 1 Aula 1, Aula 3, Aula 5, zona d’estands
Moderador: Agustín Rosa, ESCI-UPF
Zona d’estands
Tarda 16.00 h onferència plenària. Auditori
C Aula 1
VALORS DE GÈNERE Aula 3
Teresa Forcades, monja benedictina, investigadora
Premsa
17.30 h aula rodona POLÍTICA I LIDERATGE. Aula 1
T
Gemma Mumbrú, regidora Ajuntament de Barcelona
Pilar Pifarré, diputada Parlament de Catalunya
Moderador: Jordi Mas, ESCI-UPF
17.30 h aula rodona MITJANS DE COMUNICACIÓ. Auditori
T
Mònica Figueras, investigadora UPF Planta 2 Aula polivalent, Aula 2, Aula 4, espai Respira i Somriu
Mònika Jiménez, investigadora UPF
Jordi González, expert en comunicació
Ramon Aymerich, director d’economia de La Vanguardia
Marisa Iturbide, Brandnew, màrqueting Respira i somriu
Moderadora: Helena Tarifa
Aula polivalent
19.30 h essió de cloenda. Auditori
S
Aula 2
Conclusions
Carme García Ribas, directora del congrés ESCI-UPF
Aula 4
Aula 5
12 13
8. Carme García Ribas
ESCI-UPF
Periodista i professora de comunicació estratègica, va començar
a treballar d’ideari del Lideratge Femení ara fa 10 anys, ha escrit
nombrosos articles d’aquest tema en diferents mitjans de comunicació i
tres dels seus llibres desenvolupen el concepte de Lideratge Femení.
Llicenciada en Ciències de la Comunicació per la Universitat Autònoma
de Barcelona, va iniciar la seva trajectòria professional com periodista en premsa, i més tard va
desenvolupar la seva activitat en ràdio i televisió.
Actualment és Professora de Comunicació Estratègica a ESCI -Escola Superior de Comerç Internacional-
de la Universitat Pompeu Fabra i Directora del Postgrau de Lideratge Femení de ESCI-UPF. A més
desenvolupa la seva activitat docent a altres universitats, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat
de Deusto, Fundació Universitària del Bages i Fundació Bravo Murillo.
Carmen García Ribas és experta en formació de directius.
Lideratge femení i nou paradigma
conferències plenàries La trobada que hem organitzat té un objectiu clar: identificar i promoure la cultura pròpia de les dones i
reescriure el coneixement des d’aquesta cultura per a, a partir de ser subjecte de coneixement, subjecte
social, subjecte entès com identitat autònoma, les dones trobin una relació-articulació adequada i feliç
amb els homes en un marc de relació intercultural.
La cultura de les dones està marcada pels models de submissió que ens impedeixen trobar i exercir la
nostra identitat, que és el nostre poder. En algun moment de la història es va separar la raó de l’emoció
i s’entronitza la raó al mateix temps que es va marginar el món de les emocions i dels sentiments. La
raó va ser llavors la identitat masculina i els sentiments la femenina. També els valors mediterranis han
sofert aquesta marginació, el vital, l’emocional, l’experiència, la paraula, van ser marginades pel poder
de les xifres, l’eficàcia, allò masculí i anglosaxó. Avui sembla que tothom esta d’acord que aquest
model d’eficàcia esta en crisi i necessitem posar en valor tot allò que es vida i que es troba entre els
valors i els atributs femenins.
Al unir les dues primeres síl·labes del terme “lideratge femení” va aparèixer LIFE. I així és, una trobada
vitalista, femenina i revolucionaria. El congrés ha de ser un punt de trobada dels diferents àmbits de
coneixement de la societat per engegar plegats aquesta proposta de canvi social.
(
Bibliografia
Miedo a ser, Ed. Alienta
Tengo Miedo, Ed. Granica
El síndrome de Maripili: el miedo de las mujeres a no ser queridas,
Ed. La esfera de los libros
Management Mediterráneo, Ed. Granica
Auditori ⃒ dimecres 17.30 h
14 15
9. Alain Touraine Alfons Cornella
École des Hautes Études en Sciences Sociales (EHESS), París Infonomia
Sociòleg, director d’estudis a l’Escola d’Alts Estudis en Ciències Socials Fundador i president de Infonomia, la xarxa d’innovadors de referència
(EHESS), fundador i membre del Centre d’Anàlisi i d’Intervenció en llengua espanyola (més de 21.000 persones registrades i 600.000
Sociològics (CADIS, EHESS/CNRS), de Paris. Ha publicat nombroses pàgines vistes al mes). Ha publicat 16 llibres sobre ciència, tecnologia i
obres sobre la sociologia del treball, els moviments socials i els problemes innovació, així com centenars d’articles sobre com les tecnologies poden
del desenvolupament a Amèrica Llatina. Els seus principals assajos són transformar l’empresa. Destaquem els títols:
Sociologia de l’acció (l965), La societat postindustrial (l969), La producció de la societat (l973), La
Consultor de grans empreses del país (entre elles tots els grans bancs). A través de les seves
societat invisible (l976), El retorn de l’actor (l984). Les seves últimes obres, Crítica de la modernitat
conferències plenàries
conferències plenàries
conferències i seminaris sobre innovació transmet personalment les seves idees i experiències sobre
(l992), Què és la democràcia (l994) i Igualtat i diversitat (l997), El món de les dones (2006), El nou
“com innoven els millors” a unes 10.000 persones anualment.
paradigma (2008) que es centren en l’estudi de la societat com producte de l’acció social.
Llicenciat en Física, Màster of Science in Information Resources Management, i diplomat en Alta
Direcció d’Empreses.
El món de les dones i el nou paradigma
Les dones treballen per a ser subjectes de la seva pròpia existència. Les dones habiten un univers
Womenomics, la revolució en el món econòmic
coherent de representacions i de pràctiques que es mostra profundament distint al dels homes perquè
s’orienta cap a la creació del jo i a la recomposició de la societat. Els homes, en canvi, van conquistar La pròxima revolució econòmica consistirà a entendre el rol vital de la dona en l’empresa i en els
el món concentrant els recursos en mans d’uns pocs i reduint als altres a la categoria de treballadors, mercats, tant des del punt de vista de la seva capacitat d’influència en les decisions de compra (com
colonitzats, dones i nens, exponents de la inferioritat. consumidores) com, sobretot, des de la seva aportació d’una forma diferent de crear, dirigir, liderar i
desenvolupar projectes empresarials (com directives i empresàries).
El moviment de construcció personal pot definir-se com una manifestació d’oposició a un estatus social
que el poder masculí imposa a les dones i que per sobre de tot les priva de ser agents actius de la seva Una de les majors transformacions socials durant els últims 40 anys ha estat la incorporació massiva de
pròpia existència i, encara més, de la vida social en el seu conjunt. Amb les dones la conquesta del dones al món del treball. No obstant això, el nombre de dones en posicions executives és petit, en tot
món passa a segon pla, esvaint-se a favor de la construcció del jo (identitat). tipus d’organitzacions i en tot el món.
Per això no sorprèn que assumeixin amb tanta claredat i determinació l’adveniment d’aquest univers Un nou corrent de pensament i acció en els negocis considera que això representa un enorme
de caràcter cultural que avui s’imposa davant els nostres ulls. El subjecte és la dona lliure, instruïda balafiament de talent. Europa, per exemple, sofrirà en les pròximes dècades una falta notable de
i independent que és capaç d’actuar en funció de les seves preferències personals més que per les personal qualificat (en 2030, faltaran uns 30 milions), que no es podrà suplir amb immigració de
exigències de la família i la comunitat. talent, perquè els països que eren font del mateix ja donaran a la seva gent oportunitats que faran
disminuir considerablement el brain-drain d’altres èpoques. És paradoxal que, mentre això ocorre, les
dones amb formació científica i tecnològica d’occident abandonen voluntàriament les seves carreres
professionals cap als 30 anys, amb el suposat fi de formar una família.
(
Cal definir les estratègies, posar les eines, executar els programes, que permetin canviar la forma en
la que treballem. S’han d’aplicar polítiques dins de les organitzacions, que actuïn directament en el
Bibliografia moment just, allò del “fight or flight” (lluita o fugida), que es produeix cap als 35 anys de la dona
professional, per a evitar que aquesta reacció freni la seva carrera i desaprofiti l’acceleració potencial
LUn nuevo paradigma, Ed. Fayard del seu talent.
El mundo de las mujeres, Ed. Fayard
(
Pensar de otro modo, Ed. Fayard
Si la izquierda quiere ideas, Ségolène Royal et Alain Touraine, Ed. Grasset
Bibliografia
La alquimia de la innovación: reloaded, Deusto S.A. Ediciones 2007
Futuro presente: el futuro es atreverse hoy: 101 ideas-fuerza para entender
las proximas décadas, Deusto S.A. Ediciones 2007
Buscando un orden de la información, Deusto S.A. Ediciones 2007
La Gestión Inteligente de la Información en las organizaciones, Deusto S.A.
Ediciones 2007
Auditori ⃒ dijous 09.00 h Auditori ⃒ dijous 16.00 h
16 17
10. Kenneth M. Nowack, Ph.D.* Teresa Forcades
Envisia Learning, Santa Monica, CA, Estats Units Benedictina, investigadora
Psicòleg i Director d’Aprenentatge d’Envisia Learning (Los Angeles, CA), Teresa Forcades i Vila (1966) és metgessa (medicina interna, 1995),
una empresa consultora especialitzada en gestió del comportament, teòloga i monja benedictina al monestir de Sant Benet de Montserrat.
coaching a executius, sistemes d’avaluació 360º, selecció i avaluació Màster en Teologia (Harvard, 1997; tesi sobre el diàleg multicultural),
de personal i desenvolupament de la carrera professional. És titulat de la doctora en Salut Pública (Universitat de Barcelona, 2004; tesi sobre las
Universitat de Califòrnia a Davis en Educational Psychology (BS i MS) i medicines alternatives), doctora en Sagrada Teologia (Facultat de Teologia
va fer el seu doctorat (PhD) a la Universitat de Califòrnia a Los Angeles de Catalunya, 2008; tesi sobre la relació entre el concepte de ‘persona’
en Counseling Psychology. El Dr. Nowack té més de 20 anys d’experiència en el desenvolupament i la de la teologia trinitària clàssica i el concepte modern de “llibertat” com a autodeterminació). En
conferències plenàries
conferències plenàries
validació d’eines d’avaluació de personal i de clima de l’organització. És membre del Consorci per a l’actualitat, duu a terme la seva recerca postdoctoral en antropologia mèdica i teològica a la Universitat
la Recerca en Intel·ligència Emocional en les Organitzacions del prof. Daniel Goleman. Conferenciant Humboldt de Berlín.
habitual a l’Anderson School of Management de la Universitat de Califòrnia UCLA on coordina l’àmbit
de lideratge al programa d’Executive MBA. *La conferencia s’impartirà en anglès. Es lliurarà el text en
castellà.
Valors de gènere
Neurobiologia del Lideratge Femení La noció de “valor ètic” pressuposa un subjecte adult capaç d’autodeterminar-se en llibertat. Avui es
discuteix fins a quin punt aquest subjecte (el subjecte modern) és una mera il·lusió, una mera projecció
del desig d’omnipotència infantil que hauria quedat desemparat després de la mort de Déu. Així com
En autoavaluacions, els homes reporten de manera significativa valors més alts que les dones quant l’anomenada mort de Déu representa en la pràctica només la mort d’un Déu omnipotent concebut com
a comunicació selectiva, resolució de problemes i competències interpersonals. En canvi, els caps a incompatible amb una llibertat humana plena, l’anomenada mort del subjecte representaria només
i els col·legues puntuen més alt a les dones suggerint una major efectivitat. Aquestes diferències de la mort del subjecte masculí immadur concebut com a aquell que pretén exercir la llibertat sense tenir
gènere en avaluacions de 360º tendeixen a corroborar allò que estudis previs sobre lideratge de en compte l’amor. El subjecte femení immadur (el subjecte concebut com a aquell que pretén exercir
gènere havien detectat. Les dones responen a situacions estressants protegint-se a elles mateixes amb l’amor sense tenir en compte la llibertat) tendiria a ocupar avui el lloc que la crisi del subjecte masculí
comportaments de nodriment (tend); formant aliances amb un grup social més extens, especialment immadur està deixant vacant, amb la qual cosa només fem que fer bascular el pèndol d’un extrem a
entre dones (befriend). Aquestes dues reaccions estan relacionades intensament amb l’hormona l’altre sense moure’ns en realitat de lloc. No es tracta de triar entre aquests dos models de subjectivitat
femenina oxitocina. Estudis publicats recentment han explorat sobre les bases biològiques de l’empatia immadura sinó de posar a l’horitzó ètic el subjecte capaç de travessar les fantasies identitàries infantils,
i la confiança entre humans. Els seus resultats suggereixen que canvis en l’oxitocina estaven relacionats sabent que la identitat d’aquest subjecte madur no és assolible d’una vegada per totes, sinó que s’ha
amb una major col·laboració, confiança, empatia i comportament prosocial. L’oxitocina sembla ser el d’actualitzar un cop i un altre en la novetat imprevisible i irrepetible de l’amor lliure i concret.
principal contribuïdor neurològic a l’empatia, la confiança i la col·laboració. Les dones líders mostren
un estil de lideratge de tipus transformacional i participatiu molt més accentuat que els homes i això pot
tenir la seva base biològica en relació a l’oxitocina.
(
Bibliografia
(
Bibliografia La teologia feminista en la història, Editorial Fragmenta
Los crímenes de las grandes compañías farmaceúticas, Edita Cristianisme
Coaching for Stress: StressScan, Ed. Jonathan Passmore, Psychometrics i justícia
Ocupacional stress management: Effective or not; P. Schnall, K. Belkie
Management View 360. Feedback to managers: a review and comparision of
multi-rater feedback instruments, Center for Creative
Combating Stress in the Workplace, Personel Zone
Best Practices in Utilizing 360 Degree Feedback, Envisia Learning
It’s not How Smart you are but How You are Smart, Talent management
Auditori ⃒ divendres 09.00 h Auditori ⃒ divendres 16.00 h
18 19
11. Isabel del Arco Bravo
Pedagoga
Investigadora en l’àmbit educatiu UdL
Vicerectora de Docència de la Universitat de Lleida. Professora Titular
d’Universitat del departament de Pedagogia i Psicologia de la Facultat de
Ciències de l’Educació de la Universitat de Lleida. Premi extraordinari de
doctorat en Psicopedagogia per la Universitat de Lleida, Llicenciada en
Filosofia i Cc. de l’Educació per la UNED i Diplomada en professorat d’Educació General Bàsica amb
l’especialitat de Ciències per l’Escola Normal de Lleida.
persona i societat
Educació i construcció de la pròpia identitat de gènere
Escola per a tots, atenció a la diversitat, identitat, diversitat, desigualtat, igualtat d’oportunitats.
En els últims anys s’ha vingut desenvolupant en els diferents sistemes educatius, principalment de les
societats avançades, una preocupació per l’atenció a la diversitat, per potenciar el que s’ha anomenat una
escola per tothom. L’atenció a la diversitat en l’escola és el resultat de la constatació de la diversitat del
taules rodones
context que ens envolta: diversitat d’individus, diversitat de grups, diversitat de llengües, de cultures, etc.
Entesa la diversitat com una qualitat objectiva inherent als múltiples éssers, s’ha de tenir en compte que la
valoració personal que cadascun d’ells fa d’aquesta diversitat genera les diferències.
La diferència mal entesa condueix a desigualtats arbitràries i injustes que es poden mantenir i consolidar
en el temps a través de formes d’exclusió sistemàtica.
Educar en la diferències de gènere, en la construcció de la pròpia identitat , en una valoració positiva
i complementària ajudarà a poder entendre una de les dimensions òbvies de la diversitat de la societat
actual: integrada per homes i dones.
Mai hem d’enfrontar identitats com excloents i aquesta ha estat una de les pràctiques habituals a l’hora
de definir que significa ser home i que significa ser dona i que per altra banda ha limitat al subjecte en
les seves possibilitats d’ésser i de fer coses, subjugant, en la majoria de les ocasions, el desenvolupament
complet de les seves capacitats.
Com incidir educativament? Què ha significat i significa l’educació, la formació en la visió de gènere?
Com des de l’educació podem assentar les bases en la noves generacions per a incidir en una societat
equitativa i pensada des de la igualtat d’oportunitats? Són, entre altres interrogants sobre els quals podem
reflexionar.
(
Bibliografia
Aprender a convivir: un reto para la educación secundaria obligatoria, Ed. Praxis.
Wolters Kluwer España, 2007
La estructuración de los recursos humanos desde la interculturalidad, Ed. Bordón.
Sociedad Española de Pedagogía, 2001
Familias, educación y prevención del maltrato infantil, Ed. Bordón
Entre el estigma y la utopía. Hacia un desuso de la interculturalidad, Aula de Innovación
Educativa. Ed. Graó, 2000
Los materiales y los espacios también hablan sobre interculturalidad, Guix: Elementos
de acción educativa. Ed. Graó 1
Auditori ⃒ dijous 11.00 h
20 21
12. Marta Figueras i Badia Alfred Font Barrot
Regidora i Consellera comarcal d’educació del Vallès Occidental Director del postgrau de Negociació Estratègica de l’IDEC
Filòsofa Professor del postgrau de Lideratge Femení d’ESCI
Facultat de Filosofia i Lletres
Universitat Autònoma de Barcelona Advocat amb extensa experiència en negociació internacional de drets
d’autor (literatura, música i audiovisual). Professor de negociació en
Llicenciada en Filosofia a la Universitat Autònoma de Barcelona amb el departament de Dret de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.
premi extraordinari. Va obtenir una beca predoctoral per a la Formació Director del postgrau de Negociació Estratègica de l’IDEC (UPF). Professor
de Personal Investigador de la Generalitat de Catalunya vinculada al Departament de Filosofia de la del postgrau de Lideratge Femení d’ESCI-UPF.
UAB. Allà ha treballat com a becària i després com a professora associada fins a l’actualitat. Va obtenir
el DESE (Diploma d’Estudis Superiors Especialitzats), doctorat de Filosofia. UAB, desembre de 2003,
Màster d’iniciació a la recerca. UAB, setembre de 2004, Suficiència investigadora. UAB, novembre
de 2004, DEA (Diploma d’Estudis Avançats). UAB, novembre de 2004. Defensarà la seva tesi
persona i societat
persona i societat
doctoral d’aquest any 2009. És autora de diversos articles com “Anxiety and Time in the hermeneutic
phenomenologhy of Heidegger”. A: Analecta Husserliana XC, pp. 223-236, 2006; “La integración
El procés d’autorització
del hombre en el mundo. Una aproximación a la propuesta del joven Heidegger”. A Themata, pp.
381-386, 2007; “¿Puede entenderse el concepto de tiempo expuesto por Martin Heidegger durante Estratègia és una paraula que sona a càlcul, a oportunisme, a manipulació. No obstant això, ser un
su período de juventud en clave política””. A Límites y tiempo, pp. 176-183, 2009. Ha dut a terme estratega consisteix simplement a prendre en compte el conjunt dels incentius que mouen a les persones
durant els darrers anys estades d’investigació i de recerca bibliogràfica a la Albert Ludwig Universitat en les seves interaccions. Saber el que nosaltres volem obtenir i detectar a temps quins objectius
de Freiburg (Alemanya) i ha participat en congressos nacionals i internacionals. Té el Proficiency en persegueixen els altres, com afecta el seu comportament a les nostres expectatives i com ens indueixen
llengua anglesa, el Diplôme de Perfectionnement en llengua francesa, el títol d’Aptitud de la Escola a actuar en un sentit o en un altre. La nostra vida personal, social i professional és una successió de
Oficial d’Idiomes d’alemany i el títol D de Català. situacions interdependents d’aquest tipus. Reconèixer-les i anticipar-les ens permet estar alerta i ens
ajuda a dissenyar preventivament una estructura relacional a prova d’explotació.
Ser un estratega no significa ser sistemàticament desconfiat. Significa deixar-nos un marge suficient de
seguretat per a així poder discriminar a temps entre els que mereixen la nostra confiança i els que han
de ser mantinguts a distància. Ser un estratega no significa ser egoista o interessat perquè si un vol ser
L’angoixa. La cura. El temps. altruista també necessita desplegar estratègies que evitin l’explotació de la pròpia generositat. Ser un
estratega no significa manca d’emocions. Significa reconèixer-les, gestionar-les i, singularment, evitar la
confusió entre els diferents registres de comunicació, reservar-se la facultat de graduar la proximitat. En
Des de la filosofia contemporània occidental és comunament acceptat que l’ésser humà no posseeix definitiva, ser estratega no és l’oposat a ser decent, a ser bo, o a ser solidari. És simplement allò oposat
una essència preestablerta que calgui aprendre per a arribar a un coneixement del nostre ésser, sinó a ser ingenu. Ja que tots som estrategues, més val ser un bon estratega que un de dolent.
que ell mateix es va configurant a poc a poc en el dia a dia, amb i en cadascun del nostre actes. En
aquest sentit podem entendre que el nostre ésser és temporal, mentre que les nostres accions presents, On és llavors el problema?. En un dèficit d’autorització pròpia. En l’auto-compliment inconscient de
tot el realitzat en el passat, i fins i tot les nostres projeccions de futur configuren la construcció del certs estereotips socials de control i desvalorització. En l’adhesió a expectatives alienes que adjudiquen
nostre ésser. No obstant això, fins a quin punt som conscients de la temporalitat del nostre ésser” El rols, “la transgressió dels quals”, o la mera hipòtesi de la seva transgressió - genera una culpabilitat
jove Heidegger ofereix una interessant proposta en la qual l’angoixa, la cura i el temps tenen un paper insidiosa, que indueix recurrentment a l’autosabotatge.
destacat. L’objectiu de la present comunicació és explicar els punts fonamentals de les tesis de Martin
Heidegger durant el seu període de joventut; i mostrar que poden ser interpretades sota un prisma femení.
(
Bibliografia
Prácticas de Introducción al Derecho, Madrid, Tecnos, 1996
Negociaciones. Entre la cooperación y el conflicto, Barcelona, Grijalbo, 1997
Curso de Negociación Estratégica, Barcelona, Editorial UOC, 2007
Negociar con arte, Barcelona, Alienta, Planeta de Agostini, 2008
El derecho para no juristas, Deusto, Planeta de Agostini, 2009
Auditori ⃒ dijous 11.00 h Auditori ⃒ dijous 11.00 h
22 23
13. Inmaculada Gilaberte Montserrat Ribot
Psiquiatra Coach
Metge especialista en Psiquiatria, Doctora en Medicina i Màster per Llicenciada en Psicologia, Farmàcia i Química, MBA per ESADE, màster
l’Institut d’Empresa. Ha dedicat la major part de la seva vida professional en Teràpia Breu Estratègica i màster en PNL i Coaching.
a la investigació en els camps de la neurobiologia i la farmacologia de la
Desenvolupa la seva activitat professional com a Psicoterapeuta i Coach
depressió i d’altres malalties mentals greus.
executiu. Així mateix, imparteix seminaris sobre Lideratge i Intel·ligència
Ha coordinat l’edició del llibre Noves perspectives en la depressió (Aula Emocional i tallers de Coaching per a Singles que desitgen trobar parella.
Mèdica, 2004), i ha publicat més de 50 articles en revistes científiques internacionals.
Professora del Postgrau en Lideratge Femení de ESCI-UPF.
El seu últim llibre “Equilibristas entre la maternidad y la profesión”, aborda des de l’experiència pròpia
Coautora del llibre De Single a LP, un manual sobre com trobar parella, dirigit a tots els singles que
com les dones gestionen aquestes dues funcions sense oblidar-se de si mateixes.
volen deixar de ser-ho.
persona i societat
persona i societat
Màster maternal Comportament estratègic
La maternitat fa que ens infravalorin com professionals, i ens segueix penalitzant en la professió ja que
Perquè la dona adquireixi poder personal ha de seguir un procés en tres fases. En la primera fase, és
segueix envoltada de prejudicis negatius. No obstant això, ja és hora que les empreses coneguin tot el
necessari que prengui consciència i identifiqui les actituds i conductes d’autosabotatge i submissió als
desenvolupament que comporta aquesta funció i que és aplicable per a les nostres organitzacions.
estereotips, responsables del seu malestar físic i psicològic. El següent pas consisteix a autoritzar-se a
La capacitat per a dirigir és bastant més que un do natural, és una competència que s’adquireix col·locar-se en el centre de la seva pròpia vida i deixar de viure única i exclusivament per estar pendent
a través de l’estudi i de l’entrenament de les habilitats pròpies i adquirides. Quan les mares ens dels altres. Finalment, per a ser capaç de liderar el seu propi projecte personal i professional, la dona
reincorporem al nostre lloc laboral després de la baixa de maternitat, encara que ningú ho apreciï, ha d’aprendre a actuar de forma estratègica en tots els àmbits de la seva vida (treball, parella, família,
tornem de realitzar un costós màster en habilitats personals i de direcció que la naturalesa ha salut, finances, etc.).
programat per a nosaltres.
El comportament estratègic és l’acció o conjunt d’accions que conscientment decidim portar a terme
Cuidar a un nounat és una de les tasques més complicades i delicades que les dones realitzem en la per a aconseguir els nostres objectius tant materials com emocionals. És a dir, són les pautes de
nostra vida. Per a complir amb aquesta funció ens valem del vertiginós desenvolupament de qualitats comportament que creiem que ens donaran millors resultats a cada moment.
que experimentem tals com: la sensibilitat, la intuïció, la paciència o l’empatia. No només això, per a
La persona estratègica es caracteritza per conèixer-se a si mateixa, tenir consciència situacional, estar
criar a un fill fan falta moltes de les competències que ensenyen en les escoles de negoci: un eficient
orientada a objectius materials i emocionals, gestionar les seves emocions, valorar costos i beneficis de
maneig de l’agenda, la capacitat per a resoldre de forma ràpida i contundent aquestes crisis que
les diferents opcions i alternatives, i ser capaç d’establir aliances mútuament beneficioses, substituint la
sempre esquitxen la criança o una ràpida habilitat per a prendre decisions sobre el benestar dels
queixa i la resignació per la negociació.
nostres fills.
Qualitats, habilitats i pràctiques que ens fan millors i, més competents professionalment en la nostra
tornada al treball. Perquè després de realitzar aquest curs intensiu en desenvolupament personal,
(
supervivència i lideratge que la naturalesa programa per a nosaltres ens reincorporem a la nostra
ocupació amb un valuós bagatge en la nostra motxilla personal. Però aquest exigent màster maternal
no atorga més títol que el de mare, no hi ha diplomes ni certificats que ens avalin, així que sol ser
ignorat per les nostres empreses. Bibliografia
De Single a LP, Ed. Urano
(coautora)
(
Bibliografia
Nuevas perspectivas en la depresión, Ed. Aula Médica
Equilibristas entre la maternidad y profesión, Editorial Alienta
Auditori ⃒ dijous 11.00 h Auditori ⃒ dijous 11.00 h
24 25
