SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 21
Downloaden Sie, um offline zu lesen
2. u feble
Josep-Manel Alarcó
https://sites.google.com/site/jmalarco/
https://sites.google.com/site/catalapacfgs/
jmalarco@gmail.com
ORTOGRAFIA
2. U feble
2.1 So de u feble i lletres
que el representen
Cal fixar's-hi en el canvi de so
que es produeix amb la o tònica d'un mot primitiu
quan passa a sonar o feble en un mot derivat:
en els parlars orientals del català
passa a sonar u,
però s'escriu amb la mateixa lletra.
Per això,
el so de u feble pot ser representat
per les lletres o o bé u,
depenent del fet que provingui
d'una o tònica o d'una u tònica,
respectivament.
Així, en els parlars orientals del català
-excepte el mallorquí-,
tota o tònica, oberta o tancada,
sona u quan passa a ocupar una posició àtona.
En canvi, els parlars occidental
–i el mallorquí-
mantenen el so,
amb un únic canvi:
la o oberta passa a sonar
o tancada en posició àtona.
2.2 Ortografia
del so de u feble
1. A fi de mot
El so de u feble final s'escriu generalment o,
però si el femení fa –ua
o bé es tracta d'un diftong -eu, aleshores s'escriurà u.
Cal fixar-se que la o final catalana, pronunciada u feble,
es correspon sovint amb una o final del castellà;
en canvi, una u final en català sol coincidir
amb alguns mots que acaben en -uo, -eo en castellà.
Així: carro, mico, continu, assidu, trineu, trofeu.
No s'ha d'escriure,
per tant "uu" final en els casos
en què un mot castellà acabi en uo.
2. Al mig d'un mot
Si el mot té una forma primitiva
en que es pot trobar el so de u feble
en posició tònica, s'escriurà o
o bé u segons com soni en aquesta posició.
Així, de "pont" o de "punt“
es tindrà "pontet" o "puntet".
En verbs, es buscarà la posició tònica
a la tercera persona del present d'indicatiu.
Així, de "això put" o "ell pot"
es tindrà "pudent" o"podent".
Quan no es pugui trobar una posició tònica,
aleshores caldrà que es memoritzi la grafia correcta.
En aquest cas,
també es podrà comparar amb el castellà,
ja que hi solen haver força coincidències.
Així, "un mural" o "la moral".
Comentari
1. El plural dels mots
que acaben en consonant
és os.
Així: reflex, reflexos;
text, textos;
feliç, feliços.
2. La primera persona del present d’indicatiu
dels verbs de la primera conjugació
presenta una variació dialectal.
Així, sona u en català central,
o en nord-occidental o lleidatà,
e en sud-occidental o valencià,
i en rossellonès o nord-oriental
i va sense terminació en balear i alguerès.
Així, de "mirar", es pot trobar les variants:
"jo miro, mire, miri, mir".
2.3 Excepcions
i
casos especials
1. Alguns cultismes no segueixen
la vocal corresponent del mot popular
i per això s'anomenen
pseudo-derivats.
D'entre el més corrents:
bUcal, jUvenil,
hUmà, mUndial,
un titUlar, un cos consUlar,
, concUrrència,
dUlcificar vUlcanisme.
2. Formes verbal irregulars.
a) S'escriu o el so de u feble
dels verbs sOrtir, tOssir,
escOpir, cOllir, cOsir,
malgrat que les formes tòniques
d'aquests verbs duguin "u":
"surt, tus, escup, cull, cus".
b) S'escriu u el so de u feble
de les formes
pUguem, pUgueu, vUlguem, vUlgueu.
Aquestes formes segueixen la u tònica del subjuntiu
"ell pUgui" o "ell vUlgui" i no les de l'indicatiu
"ell pOt" o "ell vOl",
com en el cas de les altres formes verbals:
"pogués, volgueren, pogueres, volguessis", etc.
3. Casos especials.
Alguns cultismes
que en castellà acaben en o,
en català mantenen
la forma llatina acabada
en us o bé um.
Així: MàriUS, PiUS,
focUS, porUS,
fetUS...;
fòrUM, decòrUM, harmòniUM...
2. u feble
2. u feble
2. u feble

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Monosèmia polisèmia-homonímia-paronímia
Monosèmia polisèmia-homonímia-paronímiaMonosèmia polisèmia-homonímia-paronímia
Monosèmia polisèmia-homonímia-paronímiaannaasiscar
 
Verbs Irregulars
Verbs IrregularsVerbs Irregulars
Verbs IrregularsEducació
 
Polisemia i homonimia_ n_min
Polisemia i  homonimia_ n_minPolisemia i  homonimia_ n_min
Polisemia i homonimia_ n_minllescarti
 
Homonímia
HomonímiaHomonímia
Homonímiaalbigom
 
Sinonímia i antonímia
Sinonímia i antonímiaSinonímia i antonímia
Sinonímia i antonímiaDolors Taulats
 
Verb tots els temps
Verb tots els tempsVerb tots els temps
Verb tots els tempsannaasiscar
 
Les conjuncions1
Les conjuncions1Les conjuncions1
Les conjuncions1SusanAleix
 
Les Paraules I El Seu Significat (Ii)
Les Paraules I El Seu Significat (Ii)Les Paraules I El Seu Significat (Ii)
Les Paraules I El Seu Significat (Ii)Mariapin
 
Enric Valor La Flexio Verbal Catala Valencia
Enric Valor  La Flexio Verbal   Catala ValenciaEnric Valor  La Flexio Verbal   Catala Valencia
Enric Valor La Flexio Verbal Catala ValenciaAntonia Mulet
 
El substantiu. la primera declinació
El substantiu. la primera declinacióEl substantiu. la primera declinació
El substantiu. la primera declinaciójsanzman
 
El verb. el present d'indicatiu actiu
El verb. el present d'indicatiu actiuEl verb. el present d'indicatiu actiu
El verb. el present d'indicatiu actiujsanzman
 
Apostrofació
ApostrofacióApostrofació
ApostrofacióMsais
 
El verb sum
El verb sumEl verb sum
El verb sumjsanzman
 

Was ist angesagt? (20)

Verbs Irregulars
Verbs IrregularsVerbs Irregulars
Verbs Irregulars
 
Monosèmia polisèmia-homonímia-paronímia
Monosèmia polisèmia-homonímia-paronímiaMonosèmia polisèmia-homonímia-paronímia
Monosèmia polisèmia-homonímia-paronímia
 
Verbs Irregulars
Verbs IrregularsVerbs Irregulars
Verbs Irregulars
 
Polisemia i homonimia_ n_min
Polisemia i  homonimia_ n_minPolisemia i  homonimia_ n_min
Polisemia i homonimia_ n_min
 
Homonímia
HomonímiaHomonímia
Homonímia
 
Sinonímia i antonímia
Sinonímia i antonímiaSinonímia i antonímia
Sinonímia i antonímia
 
Verb tots els temps
Verb tots els tempsVerb tots els temps
Verb tots els temps
 
Vocalisme
VocalismeVocalisme
Vocalisme
 
Les conjuncions1
Les conjuncions1Les conjuncions1
Les conjuncions1
 
Les Paraules I El Seu Significat (Ii)
Les Paraules I El Seu Significat (Ii)Les Paraules I El Seu Significat (Ii)
Les Paraules I El Seu Significat (Ii)
 
Enric Valor La Flexio Verbal Catala Valencia
Enric Valor  La Flexio Verbal   Catala ValenciaEnric Valor  La Flexio Verbal   Catala Valencia
Enric Valor La Flexio Verbal Catala Valencia
 
El substantiu. la primera declinació
El substantiu. la primera declinacióEl substantiu. la primera declinació
El substantiu. la primera declinació
 
La u feble
La u febleLa u feble
La u feble
 
La sinonímia
La sinonímiaLa sinonímia
La sinonímia
 
9. els sons de la ge i de la xeix
9. els sons de la ge i de la xeix9. els sons de la ge i de la xeix
9. els sons de la ge i de la xeix
 
El verb. el present d'indicatiu actiu
El verb. el present d'indicatiu actiuEl verb. el present d'indicatiu actiu
El verb. el present d'indicatiu actiu
 
La derivació
La derivacióLa derivació
La derivació
 
Apostrofació
ApostrofacióApostrofació
Apostrofació
 
El vocalisme
El vocalismeEl vocalisme
El vocalisme
 
El verb sum
El verb sumEl verb sum
El verb sum
 

Ähnlich wie 2. u feble

la variació diatòpica de la llengua: els dialectes geogràfics
la variació diatòpica de la llengua: els dialectes geogràficsla variació diatòpica de la llengua: els dialectes geogràfics
la variació diatòpica de la llengua: els dialectes geogràficsFerrane
 
Els Dialectes GeogràFics
Els Dialectes GeogràFicsEls Dialectes GeogràFics
Els Dialectes GeogràFicsFerrane
 
Verbs irregulars
Verbs irregularsVerbs irregulars
Verbs irregularslaiamarcos
 
Els dialectes del Català
Els dialectes del Català Els dialectes del Català
Els dialectes del Català gloriaalmazor
 
Variants dialectals
Variants dialectalsVariants dialectals
Variants dialectalsHome
 
Dialectes del català final 1
Dialectes del català final 1Dialectes del català final 1
Dialectes del català final 1dolors
 
Conceptes teòrics de l'examen de les pau 2n de batxillerat.doc
 Conceptes teòrics de l'examen de les pau 2n de batxillerat.doc  Conceptes teòrics de l'examen de les pau 2n de batxillerat.doc
Conceptes teòrics de l'examen de les pau 2n de batxillerat.doc Antonia Mulet
 
Recull ortografic 4t_barcanova-1
Recull ortografic 4t_barcanova-1Recull ortografic 4t_barcanova-1
Recull ortografic 4t_barcanova-1xonlleal
 
Recull ortografic 4t_barcanova-1
Recull ortografic 4t_barcanova-1Recull ortografic 4t_barcanova-1
Recull ortografic 4t_barcanova-1xonlleal
 
Valencià mitja
Valencià mitjaValencià mitja
Valencià mitjapepe5507
 
La Variació Lingüística
La Variació LingüísticaLa Variació Lingüística
La Variació LingüísticaEpsa Llengues
 
Morfologia verbal
Morfologia verbalMorfologia verbal
Morfologia verbalmarclia
 
Morfologia verbal
Morfologia verbalMorfologia verbal
Morfologia verbalmarclia
 
Unitat 2. els dialectes de la llengua catalana
Unitat 2. els dialectes de la llengua catalanaUnitat 2. els dialectes de la llengua catalana
Unitat 2. els dialectes de la llengua catalanaFàtima
 

Ähnlich wie 2. u feble (20)

la variació diatòpica de la llengua: els dialectes geogràfics
la variació diatòpica de la llengua: els dialectes geogràficsla variació diatòpica de la llengua: els dialectes geogràfics
la variació diatòpica de la llengua: els dialectes geogràfics
 
Els Dialectes GeogràFics
Els Dialectes GeogràFicsEls Dialectes GeogràFics
Els Dialectes GeogràFics
 
Verbs irregulars
Verbs irregularsVerbs irregulars
Verbs irregulars
 
Els dialectes del Català
Els dialectes del Català Els dialectes del Català
Els dialectes del Català
 
CATALÀ
CATALÀCATALÀ
CATALÀ
 
Variants dialectals
Variants dialectalsVariants dialectals
Variants dialectals
 
Reforç llengua 1
Reforç llengua 1Reforç llengua 1
Reforç llengua 1
 
Dialectes del català final 1
Dialectes del català final 1Dialectes del català final 1
Dialectes del català final 1
 
Conceptes teòrics de l'examen de les pau 2n de batxillerat.doc
 Conceptes teòrics de l'examen de les pau 2n de batxillerat.doc  Conceptes teòrics de l'examen de les pau 2n de batxillerat.doc
Conceptes teòrics de l'examen de les pau 2n de batxillerat.doc
 
Transcripció fonetica
Transcripció foneticaTranscripció fonetica
Transcripció fonetica
 
Recull ortografic 4t_barcanova-1
Recull ortografic 4t_barcanova-1Recull ortografic 4t_barcanova-1
Recull ortografic 4t_barcanova-1
 
Recull ortografic 4t_barcanova-1
Recull ortografic 4t_barcanova-1Recull ortografic 4t_barcanova-1
Recull ortografic 4t_barcanova-1
 
8. la essa sorda i sonora
8. la essa sorda i sonora8. la essa sorda i sonora
8. la essa sorda i sonora
 
Valencià mitja
Valencià mitjaValencià mitja
Valencià mitja
 
ese sorda i sonora
ese sorda i sonoraese sorda i sonora
ese sorda i sonora
 
L'accentuació en valencià
L'accentuació en valenciàL'accentuació en valencià
L'accentuació en valencià
 
La Variació Lingüística
La Variació LingüísticaLa Variació Lingüística
La Variació Lingüística
 
Morfologia verbal
Morfologia verbalMorfologia verbal
Morfologia verbal
 
Morfologia verbal
Morfologia verbalMorfologia verbal
Morfologia verbal
 
Unitat 2. els dialectes de la llengua catalana
Unitat 2. els dialectes de la llengua catalanaUnitat 2. els dialectes de la llengua catalana
Unitat 2. els dialectes de la llengua catalana
 

Mehr von Josep-manel Alarcó Vicent

4 geografia física, relleu, oceania i l'antàrtida
4 geografia física, relleu, oceania i l'antàrtida4 geografia física, relleu, oceania i l'antàrtida
4 geografia física, relleu, oceania i l'antàrtidaJosep-manel Alarcó Vicent
 

Mehr von Josep-manel Alarcó Vicent (20)

7. la dièresi
7. la dièresi7. la dièresi
7. la dièresi
 
11.les lletres p t-c. b-d-g i q
11.les lletres p t-c. b-d-g i q11.les lletres p t-c. b-d-g i q
11.les lletres p t-c. b-d-g i q
 
10. les lletres b v i la h
10. les lletres b v i la h10. les lletres b v i la h
10. les lletres b v i la h
 
1. geografia econòmica 1
1. geografia econòmica 11. geografia econòmica 1
1. geografia econòmica 1
 
1. geografia econòmica 5
1. geografia econòmica 51. geografia econòmica 5
1. geografia econòmica 5
 
1. geografia econòmica 2
1. geografia econòmica 21. geografia econòmica 2
1. geografia econòmica 2
 
1. geografia econòmica 4
1. geografia econòmica 41. geografia econòmica 4
1. geografia econòmica 4
 
1. geografia econòmica 3
1. geografia econòmica 31. geografia econòmica 3
1. geografia econòmica 3
 
1 geografia política
1 geografia política1 geografia política
1 geografia política
 
Geografia, generalitats
Geografia, generalitatsGeografia, generalitats
Geografia, generalitats
 
1. geografia humana
1. geografia humana1. geografia humana
1. geografia humana
 
6 geografia física, relleu, catalunya
6 geografia física, relleu, catalunya6 geografia física, relleu, catalunya
6 geografia física, relleu, catalunya
 
6 geografia física, relleu, p. ibèrica 1
6 geografia física, relleu, p. ibèrica 16 geografia física, relleu, p. ibèrica 1
6 geografia física, relleu, p. ibèrica 1
 
5 geografia física, relleu, europa
5 geografia física, relleu, europa5 geografia física, relleu, europa
5 geografia física, relleu, europa
 
4 geografia física, relleu, oceania i l'antàrtida
4 geografia física, relleu, oceania i l'antàrtida4 geografia física, relleu, oceania i l'antàrtida
4 geografia física, relleu, oceania i l'antàrtida
 
2 geografia física, relleu, àsia
2 geografia física, relleu, àsia2 geografia física, relleu, àsia
2 geografia física, relleu, àsia
 
1. geografia física, ecologia
1. geografia física, ecologia1. geografia física, ecologia
1. geografia física, ecologia
 
1. geografia física, climatologia 1
1. geografia física, climatologia 11. geografia física, climatologia 1
1. geografia física, climatologia 1
 
5. geografia física, climatologia 5
5. geografia física, climatologia 55. geografia física, climatologia 5
5. geografia física, climatologia 5
 
4. geografia física, climatologia 4
4. geografia física, climatologia 44. geografia física, climatologia 4
4. geografia física, climatologia 4
 

2. u feble

  • 5. 2.1 So de u feble i lletres que el representen
  • 6. Cal fixar's-hi en el canvi de so que es produeix amb la o tònica d'un mot primitiu quan passa a sonar o feble en un mot derivat: en els parlars orientals del català passa a sonar u, però s'escriu amb la mateixa lletra.
  • 7. Per això, el so de u feble pot ser representat per les lletres o o bé u, depenent del fet que provingui d'una o tònica o d'una u tònica, respectivament.
  • 8. Així, en els parlars orientals del català -excepte el mallorquí-, tota o tònica, oberta o tancada, sona u quan passa a ocupar una posició àtona. En canvi, els parlars occidental –i el mallorquí- mantenen el so, amb un únic canvi: la o oberta passa a sonar o tancada en posició àtona.
  • 10. 1. A fi de mot El so de u feble final s'escriu generalment o, però si el femení fa –ua o bé es tracta d'un diftong -eu, aleshores s'escriurà u. Cal fixar-se que la o final catalana, pronunciada u feble, es correspon sovint amb una o final del castellà; en canvi, una u final en català sol coincidir amb alguns mots que acaben en -uo, -eo en castellà. Així: carro, mico, continu, assidu, trineu, trofeu. No s'ha d'escriure, per tant "uu" final en els casos en què un mot castellà acabi en uo.
  • 11. 2. Al mig d'un mot Si el mot té una forma primitiva en que es pot trobar el so de u feble en posició tònica, s'escriurà o o bé u segons com soni en aquesta posició. Així, de "pont" o de "punt“ es tindrà "pontet" o "puntet". En verbs, es buscarà la posició tònica a la tercera persona del present d'indicatiu. Així, de "això put" o "ell pot" es tindrà "pudent" o"podent". Quan no es pugui trobar una posició tònica, aleshores caldrà que es memoritzi la grafia correcta. En aquest cas, també es podrà comparar amb el castellà, ja que hi solen haver força coincidències. Així, "un mural" o "la moral".
  • 12. Comentari 1. El plural dels mots que acaben en consonant és os. Així: reflex, reflexos; text, textos; feliç, feliços.
  • 13. 2. La primera persona del present d’indicatiu dels verbs de la primera conjugació presenta una variació dialectal. Així, sona u en català central, o en nord-occidental o lleidatà, e en sud-occidental o valencià, i en rossellonès o nord-oriental i va sense terminació en balear i alguerès. Així, de "mirar", es pot trobar les variants: "jo miro, mire, miri, mir".
  • 15. 1. Alguns cultismes no segueixen la vocal corresponent del mot popular i per això s'anomenen pseudo-derivats. D'entre el més corrents: bUcal, jUvenil, hUmà, mUndial, un titUlar, un cos consUlar, , concUrrència, dUlcificar vUlcanisme.
  • 16. 2. Formes verbal irregulars. a) S'escriu o el so de u feble dels verbs sOrtir, tOssir, escOpir, cOllir, cOsir, malgrat que les formes tòniques d'aquests verbs duguin "u": "surt, tus, escup, cull, cus".
  • 17. b) S'escriu u el so de u feble de les formes pUguem, pUgueu, vUlguem, vUlgueu. Aquestes formes segueixen la u tònica del subjuntiu "ell pUgui" o "ell vUlgui" i no les de l'indicatiu "ell pOt" o "ell vOl", com en el cas de les altres formes verbals: "pogués, volgueren, pogueres, volguessis", etc.
  • 18. 3. Casos especials. Alguns cultismes que en castellà acaben en o, en català mantenen la forma llatina acabada en us o bé um. Així: MàriUS, PiUS, focUS, porUS, fetUS...; fòrUM, decòrUM, harmòniUM...