ppt del tema 5 de filosofia 1r bat

1. UD5:
La filosofia com
a racionalitat pràctica:
ètica i filosofia política.

2. Esquema UD5
La filosofia com a racionalitat pràctica:
ètica i filosofia política.
1. La dimensió moral de l’ésser humà.
1. Morals per naturalesa.
2. Moral i ètica: normes i principis.
3. L’origen de la capacitat moral: raó, emocions, natura.
4. El desenvolupament de la capacitat moral.
2. Fonamentació de la moral.
1. Fonamentacions extrínseques.
2. Fonamentacions intrínseques.
3. Filosofia política:
1. Naturalesa social.
1. El contracte social.
2. Poder i autoritat:
1. L’exercici del poder.
2. La regulació de l’autoritat.
3. Els fonaments del dret:
1. El iusnaturalisme.
2. El positivisme jurídic.
3. El convencionalisme jurídic.

3. Activitats prèvies:
• Hem inventat nosaltres
els nostres valors
morals?
• Pot canviar la meua
vida si canvien els
meus criteris o normes morals?

4. “Què diferent seria tot –diuen- si els
periodistes i els publicistes no entenguéssim la
informació i la publicitat només com a
mercaderia, si els empresaris i els treballadors
tinguéssim l’empresa com un servei cooperatiu
a la societat, si els polítics aprenguéssim que la
nostra raó de ser és la defensa d’interessos
universalitzables, si el personal sanitari ens
prenguéssim seriosament que el bé del pacient
és el nostre deure principal, si algun dia els
docents creguéssim de debó que la qualitat de
l’ensenyament és un valor prioritari…! Què
diferent seria tot –en definitiva- si visquéssim
moralment!”
Adela Cortina: 10 palabras clave en Ètica

5. “Viure èticament
no és conformar-se
amb allò que ens
passa –la fam, la
pobresa, les
promeses
incomplertes, la
mentida com a
institució-, és decretar
allò que hauria de
passar.”
Adela Cortina:
10 palabras clave en Ètica

6. Classifica en tres columnes els conceptes que,
al teu parer, tenen a veure amb aquestes tres
branques de la filosofia: ètica, política i dret.
bondat – convivència – acció – justícia – govern
– ciutadania - lleis – equitat– democràcia –
llibertat – tribunal – estat – jurat - responsabilitat
– constitució – legalitat – valors – decisió
ÈTICA POLÍTICA DRET

7. 1. La dimensió moral
de l’ésser humà.

8. 1. La dimensió moral de l’ésser humà
 L´ésser humà és
constitutivament
moral:
Nosaltres no
som simplement
en el món, sinó
que ens toca
construir-lo i
construir-nos.

9. 1.2 Moral i ètica
• La vida humana es desenvolupa en dos
universos diferenciats:
• Pla fàctic  els fets:
Allò que hi ha, el que és, el que percebem, el
que ens passa, el que fem, allò que la ciència
pot investigar.
• Pla normatiu  els valors:
El que hauria d’haver, el que valorem, el que
ens mereixem, el que hauríem de fer, el que la
moral aspira a regular.

11. DIMENSIÓ DE LA PERSONA HUMANA:
ÈTICA: MORAL:
TEORIES ÈTIQUES NORMES DE CONDUCTA
Grec: ethos Llatí: mores
estatge, lloc on hom habita, costum, repetició d’actes,
caràcter, creació d’hàbits. normes que han de regir les
accions.
Ètica  moral pensada:
Moral  moral viscuda:
Reflexió que els filòsofs han
fet sobre la moral. Allò que les persones i
les societats vivim en la
Què és allò moral?
nostra vida quotidiana.
Com es fonamenta?
Es refereix a la vida.
Com s’aplica.
Llenguatge quotidià.

12. LA CAPACITAT MORAL
TERMIMOLOGIA DE LA MORALITAT:
consciència moral deure
moral immoral amoral desmoralitzat

13. 1.3 L’origen de la capacitat moral
Raó: Emocions:
Intel·lectualisme moral, Emotivisme moral,
defensat per Sócrates i defensat per Hume.
Plató. Els fets no són ni bons
Els valors morals són ni dolents; els judicis
objectius, el bé es pot de valor es formen a
conèixer i aquest partir dels sentiments
coneixement ens de grat o desgrat que
impulsa a fer-ho. generen en nosaltres
No hi ha dolents sinó els fets.
ignorants.

14. 1.3 L’origen de la capacitat moral
Esperit: Matèria:
La capacitat moral és la La capacitat moral
mostra més palpable de només pot provenir de
la nostra condició la natura.
espiritual, la moral està La moral com a
relacionada amb mecanisme de
l’ànima i la llibertat supervivència.
humana.
Lorenz: fruit de
El món de la natura i el l’evolució  mecanisme
món de la moralitat són inhibidor.
dues realitats de
naturalesa diferent.

15. Lorenz defensa que
la capacitat moral és
un fruit evolutiu per
compensar la nostra
capacitat destructiva.

16. 1.4 El desenvolupament de la
capacitat moral: Kohlberg
Independentment de l’origen, la capacitat
moral es va desenvolupant al llarg de la
vida.
L. Kohlberg distingeix sis estadis en el
desenvolupament moral, distribuïts en tres
nivells:
• Estadi preconvencional: interès propi.
• Estadi convencional: normes, regles.
• Estadi postconvencional: valors.

17. a)Heteronomia
La llei moral és imposada a la
persona per altres, des de fora.
Correspon als cinc o sis
primers anys de vida.
El nen no sap el que està bé i
el que està malament: ho
intenta tot fins que li paren els
peus.
Hi ha adults que viuen en
aquest estadi, són els
delinqüents.

18. b) Individualisme
Comença cap als 6 anys,
quan els nens i nenes
descobreixen les normes
del joc.
També es regeix per la “llei
del talió”
“Et tracto com tu em
tractes”
En aquest estadi pot haver-hi
venjança però no agressió
capritxosa i gratuïta.

19. c) Expectatives interpersonals
Coincideix normalment amb
l’adolescència:
Hi ha un fort desig d’agradar, de ser
acceptat i la necessitat de
pertànyer a un grup que ja no és
només la família.
“faig el que esperes de mi, perquè
vull que m’acceptis, que
m’estimis”
Molts adults es queden per sempre
en aquest estadi: són persones
agradables i servicials, però
depenen massa de la opinió dels
altres, de la moda i el
consumisme.

20. d) Sistema social i consciència
Aquí comença l’autonomia
moral: la persona que arriba
a aquest estadi és
moralment un adult.
Un es fa responsable d’allò
a què s’ha compromès.
Fa el bé i evita el mal, però
no per la por, ni per agradar
als altres, sinó perquè s’ha
compromès amb sí mateix i
amb els altres, encara que La seva única limitació és
no hi hagi recompensa ni que es cenyeix al seu cercle:
testimonis. el seu treball, la seva família,
els seus amics.

21. e) Contracte social
Es supera el cercle de família i
amics i un s’obre al món sencer.
És reconèixer AMB FETS i no tan
sols amb PARAULES que tots els
homes i dones del planeta tenen
dret a la vida i a la llibertat.
Farà tot el que estigui a les seves
mans, encara que sigui poc, per
a que tots puguin tenir aquests
drets.
De les persones que arriben al 4t,
5è i 6è estadi, un 85% es queda
en el 4t i només un 15% arriba al
5è o 6è.

22. f) Principis ètics universals
Creuen sincerament que
tots som iguals.
Fan per qualsevol el que
farien per un germà seu.
Regla d’Or: fer per als
altres, per a qualsevol
altre, el que voldria que
fessin per mi.
Exemples: Gandhi,
M.Luther King, però
també gent normal,
anònima.

23. 2. Fonamentació
de la moral.

24. 2.1 Fonamentacions extrínseques:
 Referència objectiva: Només
l’existència d’uns valors
independents de nosaltres
legitimaria el projecte de cercar-
los i de parlar de veritat moral,
és a dir, els valors morals no
són relatius.
PLATÓ al s.IV a.C proposa que
existeixen veritats morals
independents de la nostra
opinió, veritats absolutes i
objectives a les quals només
s’accedeix mitjançant la raó
(l’intel·lecte)

25. 2.1 Fonamentacións extrínseques:
 Revelació divina: una pauta moral
és bona si respon a la voluntat de
Déu; les religions monoteistes
defensen un únic déu i, per tant, un
únic codi moral.
Condueix a una posició
universalista, a la legitimació d’uns
valors únics amb validesa universal,
als quals s’accedeix per la
revelació i es preserven en els
seus llibres sagrats.
Problema: quina és la religió
vertadera?

26. 2.1 Fonamentacións extrínseques:
El fonament en la natura:
font d’inspiració, model de bellesa i bondat.
Aristòtil: invitava a imitar la natura.
Edat mitjana: la natura apareix com a
manifestació de la voluntat divina.
Filòsofs racionalistes s. XVII i il·lustrats
del s. XVIII: es refereixen a la naturalesa
humana i als drets naturals com la pauta a
seguir quelcom és bo si és natural, si
respon a les lleis de la natura.

27. La natura va esdevenir font d’inspiració, la culminació
va ser amb el Romanticisme del segle XIX.

28. 2.1 Fonamentacións extrínseques:
El fonament en el dret:
equiparació entre
moralitat i legalitat. Bo
és simplement allò que
marquen les lleis.
Problema: per defensar la
modificació de les lleis
cal un criteri valoratiu
exterior a la mateixa llei.

30. 2.2 Fonamentacións intrínseques:
Ètiques teleològiques
(del grec τέλοϛ, finalitat):
intenten justificar les morals en funció de
l’objectiu.
Tothom vol aconseguir la felicitat:
cal reflexionar sobre què és allò que fa més
feliç a l’ésser humà, i
quina és la millor manera d’aconseguir-ho.

31. La tradició aristotèlica
“Quin és el bé suprem
entre tots els que podem
assolir per mitjà de l’acció?
Gairebé tothom està
d’acord en el seu nom, ja que
tant la gent com les persones
cultivades diuen que és la
felicitat, i admeten que viure
bé i obrar bé és el mateix que
ser feliç.”
ARISTÒTIL, Ètica a Nicòmac.

32. La finalitat última  la felicitat
•Aristòtil (s. IV a.C) considera que la finalitat última
de l’ésser humà és la felicitat.
•Per naturalesa estem dotats de logosraó.
•Allò que ens caracteritza és la nostra
racionalitatPodem triar amb intel·ligència els
mitjans que condueixen a la felicitat.
•La raó-logos ha de canalitzar els nostres desitjos
per assolir la felicitat.
•Qui actua d’aquesta manera exercita la virtut de la
prudència.

33. La persona prudent:
•És aquella que en cada situació en què ha de
triar té en compte el que li convé per al conjunt de
la seva vida.
•Estableix una jerarquia per assolir el major bé
possible:
•Es proposa sempre finalitats bones.
•Domina l’art d’aplicar els principis morals als casos
concrets.
•Sap destriar quins desitjos han de ser satisfets i quins
no.
•Obra amb prudència que tria el terme mitjà.

34. El terme mitjà
“Anomeno terme
mitjà d'una cosa allò
que està igualment
allunyat de cadascun
d'ambdós extrems: és
un terme mitjà entre
l'excés i el defecte. »
ARISTÒTIL, Ètica a
Nicòmac

35. “Així, doncs, qualsevol entès evita tant l'excés
com el defecte, busca el terme mitjà i l'elegeix,
però no el terme mitjà de la cosa, sinó el relatiu a
nosaltres.
Si tot coneixement és així com realitza bé la
seva tasca, tot dirigint la mirada cap al terme mitjà i
guiant les seves obres cap a ell (...); si, d'altra
banda, la virtut -com també la naturalesa- és més
exacta i més excel·lent que qualsevol art, haurà de
tendir directament vers el terme mitjà. Parlo de la
virtut ètica, perquè ella es refereix a passions i
accions, i en aquestes hi ha excés i defecte i terme
mitjà.”
ARISTÒTIL, Ètica a Nicòmac

36. Hedonisme (del grec Ἡδονή)
Jeremy Bentham,
s.XVIII dC
Epicur de Samos,
s. IV-III aC
John Stuart Mill, s.XIX dC

37. El plaer com a meta
Tots els éssers vius
busquen el plaer i fugen “Si coneixem bé
del dolor. aquests desitjos, sabrem
relacionar cada elecció o
La felicitat consisteix a
cada rebuig a la salut del
assolir el màxim plaer i el
cos o a la tranquil·litat
mínim dolor.
de l’ànima, ja que
S'ha de fer un càlcul de aquesta és la finalitat
plaers i triar els més d’una vida feliç.”
equilibrats.
El màxim plaer serà EPICUR, Carta a Meneceu
l'espiritual.

38. “Per això diem que el plaer és el principi i el fi de
la vida feliç, perquè l’hem reconegut com a bé
primer i connatural, a partir del qual iniciem tota
elecció o rebuig, i ens hi referim jutjant els béns
segons la norma del plaer i del dolor.(…)
Tot plaer per la seva pròpia naturalesa és un
bé, però no tots s’han d’escollir. De la mateixa
manera, tot dolor és un mal, però no pas tots s’han
d’evitar sempre. Cal jutjar totes aquestes coses amb
una justa mesura en vista dels guanys i dels
perjudicis, ja que de vegades ens servim del bé com
d’un mal i, a l’inrevés, del mal com d’un bé.”
EPICUR, Carta a Meneceu

39. EPICUR: Hedonisme individual
Diferents tipus de plaers:
Plaers estables: harmonia produïda per l’absència
de dolor en el cos i la pertorbació a l’ànima.
Plaers positius: superiors, satisfacció mesurada de
les necessitats i serenor d’esperit amb l’ajut de la
filosofia.
Areté (virtut): ataraxia, per arribar-hi és
necessària l’autarquia  l’autosuficiència, no
dependre dels altres.
Per aconseguir la tranquil·litat de l’anima,
Epicur que dóna gran importància a l’amistat,
proposa allunyar-se de la vida pública.

40. Utilitarisme: J. Bentham i J.S.Mill,
Hedonisme social
L’ésser humà està dotat de sentiments socials:
Simpatia: capacitat de posar-se al lloc de l’altre.
“L’home arriba com per instint a ser conscient de
sí mateix com un ésser que, per descomptat, para
esment en els altres.
Arriba a resultar-li el bé dels altres una cosa que
naturalment i necessàriament s’ha d’atendre, en igual
mesura que les necessitats físiques de l’existència. Ara
bé, qualsevol que sigui el grau de desenvolupament
d’aquest sentiment en una persona, aquesta es veu
forçada per motius més forts, tant d’interès personal
com la simpatia, a demostrar-ho i a intentar-ho amb
totes les seves forces de promoure’l en els altres.”
J.S. MILL, L’Utilitarisme

41. Utilitarisme
Principi moral utilitarista:
“la màxima felicitat (el plaer més gran)
per al major nombre de persones”.
J. Bentham (s. XVIII): aritmètica de plaers
 tots els plaers són iguals en qualitat, no
en quantitat.
J.S.Mill (s. XIX): els plaers es diferencien
per la qualitat, hi ha plaers superiors i plaers
inferiors.

42. “Certament, (…) hagi o no una base d’obligació
moral distinta de la felicitat, els homes desitgen la
felicitat, i, per imperfecta que sigui la seva pròpia
conducta, volen i lloen que els altres observin vers
ells mateixos la mena de conducta per la qual
creuen que es promou la felicitat. (…)
La doctrina utilitarista estableix que la
felicitat és desitjable, i que és la única cosa
desitjable com a fi; totes les altres coses són
desitjables només com a mitjans per aquest fi.”
J.S. MILL, L’Utilitarisme

43. Felicitat i plaer
consisteix a consisteix a obtenir
autorealitzar-se, dur una satisfacció
a terme el propi
projecte de vida. sensible.

44. Ètiques deontològiques:
(del grec δέον, deure)
 Allò que prima en l’acte moral no és la felicitat
sinó el deure.
 Hi ha accions que hem de fer, que cal fer-les,
que tenim obligació moral de fer-les, amb
independència de si ens beneficien o no.
 Un acte és bo si el fem perquè és el nostre
deure, és el que cal fer.
 El criteri moral de les ètiques deontològiques
és la pròpia consciència.

45. Immanuel Kant, el deure moral
Rebutja els principis utilitaristes.
Prioritza les accions que ens humanitzen:
SER PERSONA ÉS UN BÉ PER SI
MATEIX
DIGNITAT HUMANA:les persones no
tenim preu, no som mitjans, són un fi
últim.
La virtut moral consisteix a tenir bona
voluntat.

46. Ètiques formals.
 Es refereixen a l’estructura
que ha de complir
qualsevol acció o norma
moralment correcta.
 L’ètica formal està
mancada de contingut
determina la manera com
hem d’actuar segons
l’imperatiu categòric. Immanuel Kant
(Königsberg 1724-1804)

47. Ètiques formals.
L’imperatiu categòric, que es basa en:
1.-principi d’universalitat:
Llei moral: aquella que tots els éssers humans han
de complir perquè respecta la dignitat humana, ser
persona és un bé en sí mateix, no sóm un mitjà, sinó un
fi, ens porta a actuar de manera desinteressada.
2.-principi d’humanitat: els únics éssers que són
finalitats en si són els éssers racionals, la llei moral ha
de protegir-los.
3.-principi de legalitat: ha de valer com a norma per a
una legislació universal en un regne de les finalitats:
“Actua de tal manera que la teva manera de fer
esdevingui una norma universal”

48. Ètiques procedimentals
El compromís amb el
deure i l’exigència
d’universalització no
garanteixen sempre les
accions correctes.

49. Ètica discursiva: la tradició dialògica.
Karl-Otto Apel Jürgen Habermas
(Düsseldorf, (Düsseldorf,
15 de març de 1922) 18 de juny de 1929)

50. Ètiques discursives.
L’ètica discursiva proposa
sotmetre a un diàleg entre els
afectats per la norma que rebrà
el nom de discurs.
Per discurs entenem, no una
xerrada o debat, sinó un diàleg
basat en el respecte mutu i
arguments pertinents obert a
tothom que pugui utilitzar el
llenguatge i actuar.

51. Els principis del discurs (I)
I.- principi d’universalització: es
correspon amb l’imperatiu kantià de la
universalitat, però en el context de la
situació del discurs:
“una norma serà vàlida quan tots els
afectats per ella puguin acceptar
lliurement les conseqüències i els
efectes secundaris que se seguirien del
seu compliment general per a la
satisfacció dels interessos de
cadascun”.

52. Els principis del discurs (II)
II.- principi de l’ètica del discurs: es
correspon amb l’autonomia kantiana,
reformulada dialògicament:
“només poden pretendre validesa les
normes que troben acceptació per part
de tots els afectats, com a participants
en un discurs pràctic”.

53. Comunicació, no estratègia
La norma es declararà correcta si tots els afectats
donen el seu consentiment perquè satisfà, no els
interessos de la majoria o d’un individu, sinó
interessos universalitzables.
Racionalitat instrumental: en un pacte estratègic els
interlocutors s’instrumentalitzen recíprocament per
aconseguir cadascun les seves metes individuals.
Racionalitat comunicativa: un consens o acord
comunicatiu és el resultat d’un diàleg, on els participants es
reconeixen recíprocament com a interlocutors igualment
capacitats i tracten d’arribar a un acord que satisfaci els
interessos de tots.

54. COMUNICATIVA INSTRUMENTAL
INTERESSOS DE INTERESSOS
TOTS PARTICULARS
CONSENSOS PACTES
COMUNICATIUS ESTRATÈGICS