1. FORMA INTEL·LECTUAL DEL
DOCUMENT MEDIEVAL
LES SEVES CARACTERÍSTIQUES A
CATALUNYA

2. TERMINOLOGIA
• Caràcters intrínsecs: que formen part de
l’essència del document (sense ells no hi ha
document).
• Caràcters interns: característiques que
trobem a l’interior del document (descripció).
30/01/15
Diplomàtica medieval, moderna i
contemporània
2

3. TERMINOLOGIA
• Forma intel·lectual: la composició de les
clàusules fan el document comprensible
(l’entenem) i pertinent (és com ha de ser).
• Elements del discurs diplomàtic: les diferents
parts constitutives de l’acte escrit (estructura
escrita del document). Els elements del
discurs diplomàtic són essencialment dos:
tenor et formulae
30/01/15
Diplomàtica medieval, moderna i
contemporània
3

4. 30/01/15
Diplomàtica medieval, moderna i
contemporània
4

5. TENOR
Partició analítica del document
30/01/15
Diplomàtica medieval, moderna i
contemporània
5

6. TENOR
• Tenor: conjunt d’elements que constitueixen
el quadre escrit d’un document, el seu
caràcter general, el seu tarannà, el seu
aspecte, la seva semblança.
• Partició Analítica del document: PROTOCOL,
TEXT i ESCATOCOL.
30/01/15
Diplomàtica medieval, moderna i
contemporània
6

7. PARTICIÓ ANALÍTICA: PROTOCOL
• Part inicial del document.
• Del grec προτοκολλον (la primera plàgula del ròtul de
papir).
• El contingut jurídic del document influencia el
formulari que trobarem.
• La natura del productor (privat o públic), també.
• Tractatus notularum de Rolandino (1546):
“Publicationes quae publicum et authenticum reddunt
instrumentum”.
• Els elements que hi veurem: Invocació, Intitulació,
Inscripció, Salutació i la Fórmula perpetuitatis.
30/01/15
Diplomàtica medieval, moderna i
contemporània
7

8. PARTICIÓ ANALÍTICA: TEXT
• La part central del document:
– Els motius de l’acció jurídica,
– la descripció de les circumstàncies que l’han provocada,
– les disposicions a realitzar,
– l’enunciació de les clàusules que basteixen la fortalesa
jurídica de la decisió.
• Tractatus notularum de Rolandino (1546): “Qui quidem
negocii tenor dicitur ipse Contractus”.
• Els elements que hi veurem: Preàmbul, Notificació,
Exposició, Disposició, Sanció, Corroboració, Fòrmules i
Clàusules.
30/01/15
Diplomàtica medieval, moderna i
contemporània
8

9. PARTICIÓ ANALÍTICA: ESCATOCOL
• La part final del document.
• Els elements que hi veurem: Datació,
Subscripció, Subscripció de testimonis,
Adprecació.
30/01/15
Diplomàtica medieval, moderna i
contemporània
9

10. FORMULAE
Partició intel·lectual del document
30/01/15
Diplomàtica medieval, moderna i
contemporània
10

11. FORMULAE
• Formulari: les oracions, proposicions o grups
de paraules usades per l’autor material per
expressar cadascuna de les clàusules o altres
elements formals segons l’ús diplomàtic o
jurisdiccional.
• Les Clàusules: oracions operades segons una
fórmula específica amb una funcionalitat
igualment específica.
30/01/15
Diplomàtica medieval, moderna i
contemporània
11

12. PROTOCOL
Invocació, Intitulació, Inscripció, Salutació, Fórmula perpetuitatis.
30/01/15
Diplomàtica medieval, moderna i
contemporània
12

13. INVOCACIÓ
• Sant Pau (Ep. ad Coloss., III, 17): “Omne quodcumque facitis in
verbo aut in opere, omnia in nomine domini nostri Iesu Christi”.
• Sant Joan Crisòstom (Homilia IX in ep. Pauli ad Coloss. III): “Et ideo
nos quoque in epistolis nomen domini praeposuimus. Ubi fuerit
nomen domini, omnia sunt fausta et facilia: nam, si consulum
nomina efficiunt, ut firma sint decreta, multo magis nomen domini”.
• Inexistent a la Cancelleria Papal: l’afirmació del primat de la Santa
Seu, la seva natura és actuar en nom de Déu, de manera que no cal
la seva menció.
• No apareix a les publicacions sacramentals de testaments, capbreus
o convinences.
30/01/15
Diplomàtica medieval, moderna i
contemporània
13

14. INVOCACIÓ SIMBÒLICA
• Figurada.
• És la més antiga.
• Signe que simbolitza el nom de Crist
(Chrismon).
• Els diplomes merovíngics sempre l’utilitzen.
• A partir de Carlemany s’introdueix la invocació
verbal.
30/01/15
Diplomàtica medieval, moderna i
contemporània
14

15. INVOCACIÓ VERBAL
• Des de Carlemany fins al segle XIII en moltes cancelleries i
també en els documents privats.
– In nomine Domini.
– In nomine Dei / In Dei nomine.
– In nomine patris et filii et spiritus sancti.
– In nomine Domini, Dei et salvatoris nostri Iesu Christi.
– In nomine sanctae et individuae trinitatis (Invocació Trinitària)
– In nomine Dei omnipotentis.
– In Dei eterni nomine.
– In sempiterni regis nomine.
– Sub sanctae Trinitatis fide.
– In Christi nomine.
– In nomine Domini nostri Iesu Christi.
30/01/15
Diplomàtica medieval, moderna i
contemporània
15

16. INTITULACIÓ
• Indicació del nom i el títol de la persona de qui
emana el document.
• Part fonamental en qualsevol document.
• L’introdueixen les paraules “Ego” o “Nos”.
• Originalment, pròpia dels documents públics:
intitulatio, indiculus, superscriptio, salutatio +
tituli.
• Però adaptada als privats: sense extensió en els
títols. Més sintèntica i menys solemne.
30/01/15
Diplomàtica medieval, moderna i
contemporània
16

17. INTITULACIÓ
• Pot continuar amb una formula devotionis:
– Divina ordinante providentia.
– Misericordia Domini Dei nostri et electione populi rex
constitutus.
• Pot continuar amb una formula pietatis o humilitatis
– Divina favente clementia Romanorum rex.
– Dei gratia episcopus.
– Dei et regia gratia comes.
– Humilis abbas.
– Servus servorum Dei.
30/01/15
Diplomàtica medieval, moderna i
contemporània
17

18. INSCRIPCIÓ
• Adreça.
• Inscripció personal: part que consigna el nom i el títol o ofici del
destinatari.
• Inscripció universal: Diverses persones a l’hora.
– Omnibus Christi fidelibus.
– Universis presentes litteras inspecturis.
– Universis fidelibus suis quibus presens pagina ostensa fuerit.
• Inscripció col·lectiva: Col·lectius de persones.
– Omnibus ducibus et comitibus.
– Omnibus baiulis regni nostri.
– Prudentibus viris procuratoribus demanii.
30/01/15
Diplomàtica medieval, moderna i
contemporània
18

19. INSCRIPCIÓ
• Pròpia de documents públics, però també als
documents privats (menys solemnitat).
• Fòrmula que rememora l’origen epistolar dels
documents (per això va associada en molts
casos a la Salutatio).
• Intitulatio + Inscriptio + Salutatio (origen
epistolar de molta documentació pública).
• La documentació privada no disposa de
Salutatio.
30/01/15
Diplomàtica medieval, moderna i
contemporània
19

20. SALUTACIÓ
• Fórmula de salutació, amb caràcter afectuós i amb
alguna referència religiosa.
• Pròpia de documentació pública. Rara a la privada.
• L’expressió més antiga: salutem.
– Salutem in dominio.
– Salutem et intime dilectionis affectum.
– Salutem omnemque prosperitatem.
– Salutem pariter cum honore.
– Salutem et apostolicam benedictionem.
30/01/15
Diplomàtica medieval, moderna i
contemporània
20

21. SALUTACIÓ
• Podríem parlar de Formula Gratiae.
• Una altra expressió freqüent: gratiam.
– Gratiam suam et bonam voluntatem.
– Gratiam suam cum bona voluntate.
– Gratiam suam et omne bonum.
– Gratias ago tibi.
30/01/15
Diplomàtica medieval, moderna i
contemporània
21

22. FORMULA PERPETUITATIS
• Ja utilitzada en època romana com a fonament
de la continuïtat perenne dels negocis.
• Fórmula de gran solemnitat.
• En els privilegis, en comptes de la Salutació, per
indicar que les coses que s’estan concedint o
s’estan estatuint tenen un caràcter permanent.
• Pròpia de la documentació pontifícia a l’inici del
document.
• A la documentació privada, a l’interior del Text,
com una clàusula més.
30/01/15
Diplomàtica medieval, moderna i
contemporània
22

23. FORMULA PERPETUITATIS
• Alguns exemples:
– In perpetuum.
– Perpetuo.
– In perpetuo.
– Ad perpetuam rei memoriam.
– Ad aeternam rei memoriam.
30/01/15
Diplomàtica medieval, moderna i
contemporània
23

24. TEXT
Preàmbul, Notificació, Exposició, Disposició, Clàusules de Suport
Jurídic, Sanció, Corroboració.
30/01/15
Diplomàtica medieval, moderna i
contemporània
24

25. PREÀMBUL
• També dita Exordi, Arenga, Proemi, Proverbi, Pròleg.
• La Llei visigòtica l’anomenava Praefatio.
• Significa l’inici pròpiament del text del document.
• Exposa la motivació ideal de l’acció jurídica
documentada, amb argumentacions de caire legal,
jurídic, religiós, ètic.
• Exposa simplement l’oportunitat de fer el document.
• No és freqüent en documentació privada, i si apareix
és breu i sintètica.
30/01/15
Diplomàtica medieval, moderna i
contemporània
25

26. PREÀMBUL
• El podem trobar a l’inici del text, però també a l’inici del document
(formant part del Protocol).
• Les consideracions, en tot cas, sempre són de tipus: legal, religiós o moral.
– Res donate si in presenti sunt tradite, nullo modo post modum
repetantur a donatore / a donatore repetantur. (legal)
– Magnus est. (religiós)
– Unde nos iudicum obligatum. (legal)
– Magnum nobis gaudium est Deum laudare. (religiós)
– Vindicio per scriptura facta. (legal)
– Dum legaliter sancitum. (legal)
– Est in antiquis. (legal)
– Si a redemptore nostro Iesu Christo. (religiós)
– Manifestum est enim quia sic placuit. (moral)
30/01/15
Diplomàtica medieval, moderna i
contemporània
26

27. NOTIFICACIÓ
• Fórmula breu que té sentit introductori, però
dins de la legalitat.
• Pot expressar la natura jurídica del document.
• Però sense ser necessària per a la validesa
jurídica del document.
• A partir del segle XII-XIII a l’encapçalament
dels documents.
• Amb anterioritat, la trobem abans del
preàmbul.
30/01/15
Diplomàtica medieval, moderna i
contemporània
27

28. NOTIFICACIÓ
• Forma objectiva:
– Notum sit omnibus.
– Notum sit cunctis.
– Cognoscant universi.
– Pateat omnibus tam presentibus quam futuris.
– Manifestum est enim.
• Forma subjectiva:
– Notum facio quod.
– Clarefacio.
– Manifestus sum ego.
• Conjunció conclusiva:
– Igitur, Itaque, Et ideo, Quapropter, etc.
30/01/15
Diplomàtica medieval, moderna i
contemporània
28

29. EXPOSICIÓ
• Addueix les circumstàncies immediates que
han portat l’atorgant a emprendre l’acció
jurídica (justificació jurídica).
• S’expliquen els motius amb major o menor
extensió, en funció de la seva importància en
relació a l’acció jurídica (raó jurídica)
• Hi trobem antecedents de l’acció jurídica i/o
menció a anteriors accions jurídiques
(testimoni històric)
30/01/15
Diplomàtica medieval, moderna i
contemporània
29

30. EXPOSICIÓ
• Expressions o conjuncions com ara:
– Placuit atque convenit.
– Advenit nobis bona voluntas.
– Cum, Quia, Quoniam.
• Seguides de motius concrets que poden ser molt variats.
– A les vendes: descripció dels béns afectats, la seva
condició jurídica, els drets que posseeix l’autor sobre
ells, la seva localització (clàusula topogràfica).
– Als testaments: nomenament dels almoiners,
l’encàrrec del testador en aquests, entre d’altres.
30/01/15
Diplomàtica medieval, moderna i
contemporània
30

31. DISPOSICIÓ
• Part essencial del document.
• Expressa la voluntat de l’atorgant o autor de
l’acció jurídica.
• El seu contingut és molt variable en funció de
l’acció jurídica.
• El verb utilitzat és l’anomenat “verb dispositiu” i
determina el tipus documental.
• Tot i així, a vegades el verb no és suficient: és
ambigu o general; s’utilitza inadequadament; o
n’hi ha més d’un.
30/01/15
Diplomàtica medieval, moderna i
contemporània
31

32. DISPOSICIÓ
• En documentació pública existeix una fòrmula
introductòria:
– Per apostolica scripta praecipiendo mandamus
quatenus.
– Mandamus et praecepimus tibi quatenus.
– Sub nostra protectione ac defensione
recipimus, confirmantes.
30/01/15
Diplomàtica medieval, moderna i
contemporània
32

33. DISPOSICIÓ
• En documentació privada, es combina entre el
Protocol i el Text:
– Al protocol.
• El verb dispositiu: confirmo, vendo, dono,
permuto, commuto, concedo, etc.
– Al text.
• Introduïda per l’adverbi: Quantum, i el verb
dispositiu.
30/01/15
Diplomàtica medieval, moderna i
contemporània
33

34. CLÀUSULES DE SUPORT JURÍDIC
• Permeten especificar els efectes de l’acció
jurídica i documentar-la clarament.
• Completen l’acció disposada.
• Són opcionals o rigorosament necessàries en
funció de la tipologia documental.
• Molt sovint simplement són fórmules
aplicades, però a vegades aporten dades
realment rellevants.
30/01/15
Diplomàtica medieval, moderna i
contemporània
34

35. CLÀUSULES DE SUPORT JURÍDIC
• Derogatòries (Non obstantiae): garantir el compliment de
l’acte jurídic malgrat disposicions contràries en documents
anteriors o posteriors. Non obstantibus.
• Preceptives o injuntives: s’enuncia expressament l’ordre
d’executar l’acció disposada a una persona o col·lectiu.
• Prohibitives: es veta la possibilitat d’oposar-se a la voluntat
manifestada en el document. Nullum hominum liceat.
• Clàusula de reserva: el respecte a altres autoritats o poders.
Utilitza el verb Salvo.
30/01/15
Diplomàtica medieval, moderna i
contemporània
35

36. CLÀUSULES DE SUPORT JURÍDIC
• Obligatòries: les diferents parts del document s’obliguen
els seus béns o els dels seus successors, a fi i efecte de
resoldre qualsevol responsabilitat relacionada amb aquell
bé en transacció.
• Clàusula de renúncia: es renuncia a possibilitats i
excepcions que es puguin esdevenir en un futur i que
puguin comprometre l’acció jurídica.
• Fidejussòria o clàusula de garantia: disposició de fidejussor,
és a dir, terceres persones que assumeixen la
responsabilitat de controlar les obligacions de les parts. Els
fidejussors poden oferir els seus béns com a garantia
davant d’un incompliment. Solen aparèixer tres fidejussors.
30/01/15
Diplomàtica medieval, moderna i
contemporània
36

37. SANCIÓ
• També dita Clàusula comminativa.
• Fórmula amb validesa perpètua.
• Amenaça de penalització contra el
responsable de qualsevol actuació contrària.
• La seva presència o no, no afecta l’acció
jurídica ni l’autenticitat dels documents. No és
essencial.
30/01/15
Diplomàtica medieval, moderna i
contemporània
37

38. SANCIÓ
• Sanció Penal: sanció de càstig si es contravé l’acció
jurídica.
– Sanció Penal Espiritual: amenaces de càstig diví,
excomunicació, etc: In Gehenne mergatur.
– Sanció Penal Temporal: amenaces de sanció
econòmica. Componat in duplo, in triplo; restitutio
cum melioracione; restitutio in integrum, etc.
• Sanció Positiva o Clàusula de Benedicció: si no es
contravé i es respecta l’acció jurídica, promessa de
recompensa espiritual.
30/01/15
Diplomàtica medieval, moderna i
contemporània
38

39. CORROBORACIÓ
• Fa referència a les formalitats que garanteixen
l’autenticitat del document i que el completen
definitivament, com són:
– les promeses,
– els juraments,
– els testimonis,
– les subscripcions,
– els signes
– els segells.
30/01/15
Diplomàtica medieval, moderna i
contemporània
39

40. CORROBORACIÓ
• La seva existència no finalitza per sí sola el document, però li
permet mantenir una certa qualitat autèntica a llarg termini.
• No apareix a la Cancelleria Papal, i sí a la resta de cancelleries
que emanen documents públics. És freqüent a la
documentació privada.
– In cuius rei testimonium … scribere rogavimus.
– Ad securitatem praedictae ecclesiae … hoc praesens
scriptum fieri feci.
– Quare pro securitate tua … hanc cartam … per manus N.
notarii … scribi rogavimus.
30/01/15
Diplomàtica medieval, moderna i
contemporània
40

41. TEXT
Preàmbul, Notificació, Exposició, Disposició, Clàusules de Suport
Jurídic, Sanció, Corroboració.
30/01/15
Diplomàtica medieval, moderna i
contemporània
41

42. DATACIÓ
• Consigna el lloc (Data tòpica) i el moment
(Data crònica) en què s’ha fet efectiva l’acció
jurídica i/o s’ha redactat el document.
• Necessària per a a validesa del document des
d’època romana.
• La trobem en l’encapçalament d’alguns
documents.
30/01/15
Diplomàtica medieval, moderna i
contemporània
42

43. DATACIÓ
• S’introdueix amb expressions com:
– Actum est hoc ….
– Datum …; Datae …; Data …
– Factum …; Fecha ….
– Latae ….
• Actum fa referència al moment en què s’ha efectuat
l’acte jurídic.
• Datum al moment en què s’ha documentat l’acció
jurídica.
30/01/15
Diplomàtica medieval, moderna i
contemporània
43

44. SUBSCRIPCIONS
• La firma dels autors, testimonis i escrivà que clouen
el document. N’hi poden haver més.
• La disposició de signes i segells.
• Tots són elements que permeten validar el
document i garantir-ne la seva autenticitat,
adequadament comprovats.
• La subscripció de l’autor és un element necessari i
solemne en el cas de la documentació pública. A la
privada no és solemne, però obligatòria.
30/01/15
Diplomàtica medieval, moderna i
contemporània
44

45. SUBSCRIPCIONS
• La subscripció dels testimonis no és obligatòria ni
excessivament utilitzada a la documentació pública,
però li confereix solemnitat. A la documentació
privada és fonamental (mínim de tres).
• Amb l’adveniment de la institució notarial el paper
dels testimonis a la documentació privada, decau.
Augmenta, en canvi, la Clàusula Fidejussòria.
30/01/15
Diplomàtica medieval, moderna i
contemporània
45

46. SUBSCRIPCIONS
• La subscripció del redactor o escrivà és símptoma de
regularitat a la documentació pública. És fonamental
i amb valor probatori absolut en el cas de la del
notari.
• En època altmedieval, la signatura del jutge és
preceptiva en documentació de la Itàlia meridional. A
Catalunya, jutges, escriptors, preveres i fins i tot
laics, confereixen valor absolut a la documentació
privada. A no ser que algú digués el contrari.
30/01/15
Diplomàtica medieval, moderna i
contemporània
46

47. SUBSCRIPCIONS
• Els signes notarials o les ficcions notarials són
freqüents, en absència de segell, a la documentació
privada.
• Els signes (Rota, Bene Valete, Monogrames, etc.) són
propis de la documentació pública.
• Alguns signes apareixen en documentació privada
dibuixats per laics i preveres, en la signatura
d’aquests.
• Els segells són propis de la documentació pública i
són fonamentals per a validar-ne la seva autenticitat.
30/01/15
Diplomàtica medieval, moderna i
contemporània
47

48. ADPRECACIÓ
• Fórmula breu de caire augural:
–Finit,
–Explicit feliciter,
–Amen, amen, amen.
• Al·lusions a la pau i la benedicció divines, la
salvació futura, la intercessió d’un màrtir,
etc.
• Habitual a la documentació pública. Rara a la
privada (Feliciter).
30/01/15
Diplomàtica medieval, moderna i
contemporània
48

49. A QUALSEVOL PART
• Formules que poden aparèixer en diferents
parts:
– Formula perpetuitatis (Protocol, Text)
– Datació (Protocol, Escatocol).
– Preàmbul (Protocol, Text).
– Notificació (Protocol, Text).
– Adprecació (Protocol, Escatocol).
30/01/15
Diplomàtica medieval, moderna i
contemporània
49