SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 18
DIPLOMÀTICA ALTMEDIEVAL
SISTEMA I TIPOLOGIES
DOCUMENTALS
SEGLES VIII-IX
ELEMENTS CONTEXTUALS
• Sistema Jurídic: del tribut a la renda.
• Sistema Legislatiu: Liber Iudicum.
• Agents: Jutges i sacerdots.
SISTEMA JURÍDIC
• El segle VIII veu el progressiu declivi de l’estat
visigòtic, arran de la conquesta musulmana
d’Hispania entre el 711 i el 732.
• Les esctructures administratives, però, perviuen
en el cas que la nova administració califal en veu
la seva viabilitat.
• No hi ha una destrucció sistemàtica d’allò
visigòtic. Els bisbats, per exemple, tenen
continuïtat per ser l’estructura que en època
visigòtica s’encarregava de la recaptació dels
tributs.
SISTEMA JURÍDIC
• Manca una idea de sistema que, de manera
potent, se sobreposi als canvis que viu el
territori en aquest període.
• Conviuen tradicions diferents, malgrat que el
model d’estat antic tingui similituds.
• La desaparició de la documentació d’aquest
període no té perquè obeir a un període de
nova oralitat. Canvien moltes coses en poc
temps (en menys de 100 anys).
SISTEMA JURÍDIC
• Els bisbats continuen fins el període entre el 785 i
el 810 en què pateixen una profunda
transformació per part dels carolingis.
• L’antic model desapareix completament.
• Es controlen els bisbats amb clergues carolíngis.
• S’imposa una nova cultura escrita.
• Els Carolingis no alliberen Catalunya dels
musulmans, els expulsen i imposen el seu poder.
SISTEMA JURÍDIC
• Entre el 801 (conquesta de Barcelona) i el 898
predominarà el domini carolingi.
• A finals del segle IX, Guifré el Pilós, comte
disident, iniciarà un procés que permetrà la
imposició del document escrit de nou, sobretot
en l’àmbit privat.
• El nou document apareix completament
transformat, en relació al visigòtic.
• A partir del 890 comença a aparèixer
documentació original amb major quantitat.
SISTEMA LEGISLATIU
• Les Leges Wisigothorum havien estat en actiu a la
Septimània fins a finals del segle VIII. També al
territori de l’actual Catalunya.
• Les lleis visigòtiques i les carolíngies tenien
orígens semblants: havien sintetitzat el Dret
Romà amb el Dret Germànic.
• Els preceptes carolíngis s’inclouen en la legislació
del territori, de forma preferent a la llei i al
costum local. Per aquest motiu són els pocs
exemples documentats del segle IX.
AGENTS
• Jutges i sacerdots, personatges que en època
visigòtica gaudien de la potestat judicial, són
els grans beneficiats del nou règim carolingi.
• Una manera fàcil d’aconseguir aliats és
respectant aquestes persones, claus en la
verificació de documents i testimonis.
• Per aquest motiu, malgrat introduir preceptes
amb nova llei, es manté actiu el Liber Iudicum.
ELEMENTS FORMALS
• Tipologies: Preceptes.
• Forma Física: el pergamí i escriptura carolina.
• Forma Intel·lectual: pocs canvis, però decisius.
EXEMPLES
Comtats de Besalú, Girona,
Empúries i Peralada
105 documents 12 originals
Comtats d’Osona i Manresa 46 documents 22 originals
Comtats de Rosselló, Conflent,
Vallespir i Fenollet
163 documents 2 originals
Comtat de Barcelona 34 documents 5 originals
Comtats d’Urgell, Cerdanya,
Berga, Pallars i Ribargorça
En fase de recompte
definitiu.
41 originals per poder
estudiar amb deteniment
sobre 348 (11’8%).
PRECEPTE
• El praeceptum és la disposició directament
emanada pel rei franc a un destinatari. Té
condició de document públic i és d’obligat
compliment. És document dispositiu.
• L’auctoritas és un tipus de precepte dirigit a
un col·lectiu no nominal.
• Ambdós són documents públics i demostren
l’existència d’un poder públic més o menys
constituït.
PERGAMÍ
• Segur? Es conserven poquíssims originals, la
majoria són còpies posteriors.
• Potser el papir era un dels suports emprats.
• L’escriptura carolina anirà substituint
l’escriptura visigòtica fins a finals del segle IX i
principis del X al territori de la Marca
Hispànica.
FORMULARI
• Imposició de la datació pels reis francs.
• Es deixa de banda l’Era Hispànica i la datació pels reis
visigots.
• El formulari visigòtic, més espontani i variat, es
transforma en un formulari molt més rígid, amb unes
clàusules molt homogènies.
• S’aplica la signatura autògrafa amb signe (Sig+num).
• Presència de testimonis que subscriuen amb signe.
• La inspiració d’algunes clàusules protocolàries i
solemnes és la legislació visigòtica.
ELEMENTS ESSENCIALS
• Autenticitat: del document públic.
• Fiabilitat: dubtosa.
AUTORITAT SOBIRANA
• La signatura o la intervenció autògrafa del rei
en cada precepte.
• La intervenció mitjançant signes de part
d’autors i testimonis, sota el control de
l’escrivent.
• S’utilitzaven segells, però no en tenim cap
testimoni a Catalunya.
CREDIBILITAT?
• Podem creure’ns els documents datables al segle
IX, que s’han transmès a partir de còpies de
segles molt posteriors?
• Període de molta incertesa i on les autoritats
posteriors recorrien per a demostrar drets
jurisdiccionals sobre elements patrimonials
posteriors.
• Calen estudis molt profunds per creure
fermament en notícies, suposicions de
l’existència de documents, etc.
Comtats de Besalú,
Girona, Empúries i
Peralada
20 falsos 2 del segle VIII i 6 del segle IX
Comtats d’Osona i
Manresa
22 falsos 9 del segle IX
Comtats de
Rosselló, Conflent,
Vallespir i Fenollet
No detectats No detectats
Comtat de
Barcelona
15 falsos 6 del segle IX
Comtats d’Urgell,
Cerdanya, Berga,
Pallars i Ribargorça
En fase de recompte
definitiu (1 segur:
dotalia de la Seu
d’Urgell del 839).
25 falsos dels segles VIII i IX.
348 docs + 25 falsos = 372 docs (6,7 % són
falsos)
372 - 41 originals = 331 còpies (7,5 % són
falsos)
372 – 41 – 46 d’Eixelada = 285 còpies
(8’7% serien falsos)
RECURSOS
• http://www.ub.edu/contrataedium/intro.htm
• http://www.fundacionoguera.com/

Weitere ähnliche Inhalte

Ähnlich wie Diplomàtica altmedieval (s.VIII-s.IX)

Diplomàtica baixmedieval. El notariat.
Diplomàtica baixmedieval. El notariat.Diplomàtica baixmedieval. El notariat.
Diplomàtica baixmedieval. El notariat.Joan Soler Jiménez
 
L'edat mitjana i el naixament de la llengua 1r Batxillerat
L'edat mitjana i el naixament de la llengua 1r BatxilleratL'edat mitjana i el naixament de la llengua 1r Batxillerat
L'edat mitjana i el naixament de la llengua 1r BatxilleratMarta Molina
 
Els Antecedents De L´èPoca Contemporània
Els Antecedents De L´èPoca ContemporàniaEls Antecedents De L´èPoca Contemporània
Els Antecedents De L´èPoca ContemporàniaJaime P
 

Ähnlich wie Diplomàtica altmedieval (s.VIII-s.IX) (7)

Diplomàtica Romana
Diplomàtica RomanaDiplomàtica Romana
Diplomàtica Romana
 
Diplomàtica baixmedieval. El notariat.
Diplomàtica baixmedieval. El notariat.Diplomàtica baixmedieval. El notariat.
Diplomàtica baixmedieval. El notariat.
 
L'edat mitjana i el naixament de la llengua 1r Batxillerat
L'edat mitjana i el naixament de la llengua 1r BatxilleratL'edat mitjana i el naixament de la llengua 1r Batxillerat
L'edat mitjana i el naixament de la llengua 1r Batxillerat
 
La monarquia autoritària
La monarquia autoritàriaLa monarquia autoritària
La monarquia autoritària
 
Història bloc II
Història bloc IIHistòria bloc II
Història bloc II
 
Els Antecedents De L´èPoca Contemporània
Els Antecedents De L´èPoca ContemporàniaEls Antecedents De L´èPoca Contemporània
Els Antecedents De L´èPoca Contemporània
 
PRIMER ESO: Fragmentació del mòn antic
PRIMER ESO: Fragmentació del mòn anticPRIMER ESO: Fragmentació del mòn antic
PRIMER ESO: Fragmentació del mòn antic
 

Mehr von Joan Soler Jiménez

Dades, informació i documents: què és què? (Joan Soler)
Dades, informació i documents: què és què? (Joan Soler)Dades, informació i documents: què és què? (Joan Soler)
Dades, informació i documents: què és què? (Joan Soler)Joan Soler Jiménez
 
Arxius i Gestió Documental - Comparativa programes 21D
Arxius i Gestió Documental - Comparativa programes 21DArxius i Gestió Documental - Comparativa programes 21D
Arxius i Gestió Documental - Comparativa programes 21DJoan Soler Jiménez
 
Sant Vicenç d'Ègara. L'advocació original de Sant Miquel?
Sant Vicenç d'Ègara. L'advocació original de Sant Miquel?Sant Vicenç d'Ègara. L'advocació original de Sant Miquel?
Sant Vicenç d'Ègara. L'advocació original de Sant Miquel?Joan Soler Jiménez
 
Per una #Transparenciafons a les Administracions Públiques
Per una #Transparenciafons a les Administracions PúbliquesPer una #Transparenciafons a les Administracions Públiques
Per una #Transparenciafons a les Administracions PúbliquesJoan Soler Jiménez
 
Preservar el Registre General de l'Ajuntament de Terrassa
Preservar el Registre General de l'Ajuntament de TerrassaPreservar el Registre General de l'Ajuntament de Terrassa
Preservar el Registre General de l'Ajuntament de TerrassaJoan Soler Jiménez
 
Definició de document. Curs 2011_2012
Definició de document. Curs 2011_2012Definició de document. Curs 2011_2012
Definició de document. Curs 2011_2012Joan Soler Jiménez
 
Fonaments de Diplomàtica. Curs 2011_2012
Fonaments de Diplomàtica. Curs 2011_2012Fonaments de Diplomàtica. Curs 2011_2012
Fonaments de Diplomàtica. Curs 2011_2012Joan Soler Jiménez
 
Fonaments de Diplomàtica II. Curs 2011_2012
Fonaments de Diplomàtica II. Curs 2011_2012Fonaments de Diplomàtica II. Curs 2011_2012
Fonaments de Diplomàtica II. Curs 2011_2012Joan Soler Jiménez
 
Una Diplomàtica pels documents en crisi
Una Diplomàtica pels documents en crisiUna Diplomàtica pels documents en crisi
Una Diplomàtica pels documents en crisiJoan Soler Jiménez
 
20110412 preservazione registro_protocollo_vd
20110412 preservazione registro_protocollo_vd20110412 preservazione registro_protocollo_vd
20110412 preservazione registro_protocollo_vdJoan Soler Jiménez
 
Gestión y preservación de bases de datos
Gestión y preservación de bases de datosGestión y preservación de bases de datos
Gestión y preservación de bases de datosJoan Soler Jiménez
 
Diplomàtica de la Diputació del General
Diplomàtica de la Diputació del GeneralDiplomàtica de la Diputació del General
Diplomàtica de la Diputació del GeneralJoan Soler Jiménez
 
Diplomàtica altmedieval (s.X-s.XII) - Forma Intel·lectual
Diplomàtica altmedieval (s.X-s.XII) - Forma Intel·lectualDiplomàtica altmedieval (s.X-s.XII) - Forma Intel·lectual
Diplomàtica altmedieval (s.X-s.XII) - Forma Intel·lectualJoan Soler Jiménez
 
Preservacio Registre General Entrades i Sortides
Preservacio Registre General Entrades i SortidesPreservacio Registre General Entrades i Sortides
Preservacio Registre General Entrades i SortidesJoan Soler Jiménez
 
Com es fa un Quadre de Seguretat i Accés?
Com es fa un Quadre de Seguretat i Accés?Com es fa un Quadre de Seguretat i Accés?
Com es fa un Quadre de Seguretat i Accés?Joan Soler Jiménez
 

Mehr von Joan Soler Jiménez (20)

Dades, informació i documents: què és què? (Joan Soler)
Dades, informació i documents: què és què? (Joan Soler)Dades, informació i documents: què és què? (Joan Soler)
Dades, informació i documents: què és què? (Joan Soler)
 
Arxius i Gestió Documental - Comparativa programes 21D
Arxius i Gestió Documental - Comparativa programes 21DArxius i Gestió Documental - Comparativa programes 21D
Arxius i Gestió Documental - Comparativa programes 21D
 
Sant Vicenç d'Ègara. L'advocació original de Sant Miquel?
Sant Vicenç d'Ègara. L'advocació original de Sant Miquel?Sant Vicenç d'Ègara. L'advocació original de Sant Miquel?
Sant Vicenç d'Ègara. L'advocació original de Sant Miquel?
 
Per una #Transparenciafons a les Administracions Públiques
Per una #Transparenciafons a les Administracions PúbliquesPer una #Transparenciafons a les Administracions Públiques
Per una #Transparenciafons a les Administracions Públiques
 
L'Anàlisi Diplomàtica
L'Anàlisi DiplomàticaL'Anàlisi Diplomàtica
L'Anàlisi Diplomàtica
 
Bebes robados
Bebes robadosBebes robados
Bebes robados
 
Nens robats
Nens robatsNens robats
Nens robats
 
Preservar el Registre General de l'Ajuntament de Terrassa
Preservar el Registre General de l'Ajuntament de TerrassaPreservar el Registre General de l'Ajuntament de Terrassa
Preservar el Registre General de l'Ajuntament de Terrassa
 
Definició de document. Curs 2011_2012
Definició de document. Curs 2011_2012Definició de document. Curs 2011_2012
Definició de document. Curs 2011_2012
 
Fonaments de Diplomàtica. Curs 2011_2012
Fonaments de Diplomàtica. Curs 2011_2012Fonaments de Diplomàtica. Curs 2011_2012
Fonaments de Diplomàtica. Curs 2011_2012
 
Fonaments de Diplomàtica II. Curs 2011_2012
Fonaments de Diplomàtica II. Curs 2011_2012Fonaments de Diplomàtica II. Curs 2011_2012
Fonaments de Diplomàtica II. Curs 2011_2012
 
Una Diplomàtica pels documents en crisi
Una Diplomàtica pels documents en crisiUna Diplomàtica pels documents en crisi
Una Diplomàtica pels documents en crisi
 
20110412 preservazione registro_protocollo_vd
20110412 preservazione registro_protocollo_vd20110412 preservazione registro_protocollo_vd
20110412 preservazione registro_protocollo_vd
 
Gestión y preservación de bases de datos
Gestión y preservación de bases de datosGestión y preservación de bases de datos
Gestión y preservación de bases de datos
 
Diplomàtica de la Diputació del General
Diplomàtica de la Diputació del GeneralDiplomàtica de la Diputació del General
Diplomàtica de la Diputació del General
 
Descripció Autenticant
Descripció AutenticantDescripció Autenticant
Descripció Autenticant
 
Descripció Diplomàtica
Descripció DiplomàticaDescripció Diplomàtica
Descripció Diplomàtica
 
Diplomàtica altmedieval (s.X-s.XII) - Forma Intel·lectual
Diplomàtica altmedieval (s.X-s.XII) - Forma Intel·lectualDiplomàtica altmedieval (s.X-s.XII) - Forma Intel·lectual
Diplomàtica altmedieval (s.X-s.XII) - Forma Intel·lectual
 
Preservacio Registre General Entrades i Sortides
Preservacio Registre General Entrades i SortidesPreservacio Registre General Entrades i Sortides
Preservacio Registre General Entrades i Sortides
 
Com es fa un Quadre de Seguretat i Accés?
Com es fa un Quadre de Seguretat i Accés?Com es fa un Quadre de Seguretat i Accés?
Com es fa un Quadre de Seguretat i Accés?
 

Kürzlich hochgeladen

TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.Lasilviatecno
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfErnest Lluch
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaISMAELALVAREZCABRERA
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfsilvialopezle
 
transició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller attransició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller atJuliaBasart1
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555twunt
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERSSuperAdmin9
 

Kürzlich hochgeladen (9)

TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
 
transició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller attransició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller at
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
 

Diplomàtica altmedieval (s.VIII-s.IX)

  • 1. DIPLOMÀTICA ALTMEDIEVAL SISTEMA I TIPOLOGIES DOCUMENTALS SEGLES VIII-IX
  • 2. ELEMENTS CONTEXTUALS • Sistema Jurídic: del tribut a la renda. • Sistema Legislatiu: Liber Iudicum. • Agents: Jutges i sacerdots.
  • 3. SISTEMA JURÍDIC • El segle VIII veu el progressiu declivi de l’estat visigòtic, arran de la conquesta musulmana d’Hispania entre el 711 i el 732. • Les esctructures administratives, però, perviuen en el cas que la nova administració califal en veu la seva viabilitat. • No hi ha una destrucció sistemàtica d’allò visigòtic. Els bisbats, per exemple, tenen continuïtat per ser l’estructura que en època visigòtica s’encarregava de la recaptació dels tributs.
  • 4. SISTEMA JURÍDIC • Manca una idea de sistema que, de manera potent, se sobreposi als canvis que viu el territori en aquest període. • Conviuen tradicions diferents, malgrat que el model d’estat antic tingui similituds. • La desaparició de la documentació d’aquest període no té perquè obeir a un període de nova oralitat. Canvien moltes coses en poc temps (en menys de 100 anys).
  • 5. SISTEMA JURÍDIC • Els bisbats continuen fins el període entre el 785 i el 810 en què pateixen una profunda transformació per part dels carolingis. • L’antic model desapareix completament. • Es controlen els bisbats amb clergues carolíngis. • S’imposa una nova cultura escrita. • Els Carolingis no alliberen Catalunya dels musulmans, els expulsen i imposen el seu poder.
  • 6. SISTEMA JURÍDIC • Entre el 801 (conquesta de Barcelona) i el 898 predominarà el domini carolingi. • A finals del segle IX, Guifré el Pilós, comte disident, iniciarà un procés que permetrà la imposició del document escrit de nou, sobretot en l’àmbit privat. • El nou document apareix completament transformat, en relació al visigòtic. • A partir del 890 comença a aparèixer documentació original amb major quantitat.
  • 7. SISTEMA LEGISLATIU • Les Leges Wisigothorum havien estat en actiu a la Septimània fins a finals del segle VIII. També al territori de l’actual Catalunya. • Les lleis visigòtiques i les carolíngies tenien orígens semblants: havien sintetitzat el Dret Romà amb el Dret Germànic. • Els preceptes carolíngis s’inclouen en la legislació del territori, de forma preferent a la llei i al costum local. Per aquest motiu són els pocs exemples documentats del segle IX.
  • 8. AGENTS • Jutges i sacerdots, personatges que en època visigòtica gaudien de la potestat judicial, són els grans beneficiats del nou règim carolingi. • Una manera fàcil d’aconseguir aliats és respectant aquestes persones, claus en la verificació de documents i testimonis. • Per aquest motiu, malgrat introduir preceptes amb nova llei, es manté actiu el Liber Iudicum.
  • 9. ELEMENTS FORMALS • Tipologies: Preceptes. • Forma Física: el pergamí i escriptura carolina. • Forma Intel·lectual: pocs canvis, però decisius.
  • 10. EXEMPLES Comtats de Besalú, Girona, Empúries i Peralada 105 documents 12 originals Comtats d’Osona i Manresa 46 documents 22 originals Comtats de Rosselló, Conflent, Vallespir i Fenollet 163 documents 2 originals Comtat de Barcelona 34 documents 5 originals Comtats d’Urgell, Cerdanya, Berga, Pallars i Ribargorça En fase de recompte definitiu. 41 originals per poder estudiar amb deteniment sobre 348 (11’8%).
  • 11. PRECEPTE • El praeceptum és la disposició directament emanada pel rei franc a un destinatari. Té condició de document públic i és d’obligat compliment. És document dispositiu. • L’auctoritas és un tipus de precepte dirigit a un col·lectiu no nominal. • Ambdós són documents públics i demostren l’existència d’un poder públic més o menys constituït.
  • 12. PERGAMÍ • Segur? Es conserven poquíssims originals, la majoria són còpies posteriors. • Potser el papir era un dels suports emprats. • L’escriptura carolina anirà substituint l’escriptura visigòtica fins a finals del segle IX i principis del X al territori de la Marca Hispànica.
  • 13. FORMULARI • Imposició de la datació pels reis francs. • Es deixa de banda l’Era Hispànica i la datació pels reis visigots. • El formulari visigòtic, més espontani i variat, es transforma en un formulari molt més rígid, amb unes clàusules molt homogènies. • S’aplica la signatura autògrafa amb signe (Sig+num). • Presència de testimonis que subscriuen amb signe. • La inspiració d’algunes clàusules protocolàries i solemnes és la legislació visigòtica.
  • 14. ELEMENTS ESSENCIALS • Autenticitat: del document públic. • Fiabilitat: dubtosa.
  • 15. AUTORITAT SOBIRANA • La signatura o la intervenció autògrafa del rei en cada precepte. • La intervenció mitjançant signes de part d’autors i testimonis, sota el control de l’escrivent. • S’utilitzaven segells, però no en tenim cap testimoni a Catalunya.
  • 16. CREDIBILITAT? • Podem creure’ns els documents datables al segle IX, que s’han transmès a partir de còpies de segles molt posteriors? • Període de molta incertesa i on les autoritats posteriors recorrien per a demostrar drets jurisdiccionals sobre elements patrimonials posteriors. • Calen estudis molt profunds per creure fermament en notícies, suposicions de l’existència de documents, etc.
  • 17. Comtats de Besalú, Girona, Empúries i Peralada 20 falsos 2 del segle VIII i 6 del segle IX Comtats d’Osona i Manresa 22 falsos 9 del segle IX Comtats de Rosselló, Conflent, Vallespir i Fenollet No detectats No detectats Comtat de Barcelona 15 falsos 6 del segle IX Comtats d’Urgell, Cerdanya, Berga, Pallars i Ribargorça En fase de recompte definitiu (1 segur: dotalia de la Seu d’Urgell del 839). 25 falsos dels segles VIII i IX. 348 docs + 25 falsos = 372 docs (6,7 % són falsos) 372 - 41 originals = 331 còpies (7,5 % són falsos) 372 – 41 – 46 d’Eixelada = 285 còpies (8’7% serien falsos)