TFM: Estudi sobre l’ús de les TIC en l’àmbit docent a Menorca, proposta de Pla TAC per a un centre de secundària

TFM: Estudi de les TIC als instituts de Menorca, proposta de Pla TAC – Jesús Torres Faner 0

Màster de Formació del Professorat

TREBALL FINAL DE MÀSTER

ESTUDI SOBRE L’ÚS DE LES TIC EN L’ÀMBIT DOCENT
A MENORCA, PROPOSTA DE PLA TAC PER A UN
CENTRE DE SECUNDÀRIA.

ESTUDIO SOBRE EL USO DE LAS TIC EN EL ÁMBITO
DOCENTE DE MENORCA, PROPUESTA DE PLAN TAC
PARA UN CENTRO DE SECUNDARIA.

STUDY ON THE USE OF ICT IN THE TEACHING
ENVIRONMENT IN MENORCA, PROPOSED TAC-PLAN
IN A SECONDARY SCHOOL.

Especialització: Tecnologia industrial FP (Àmbit científic)

Presentat per: Tutoritzat per:

Jesús Torres Faner Luis M. García García-Roldan

Universitat de les Illes Balears

Juny - 2011

Agraïments

Vull agrair a totes les persones que m’han ajudat a realitzar aquest
Màster en Formació del Professorat:

En primer lloc a tots el companys de màster,
amb tots ells ha adquirit calor humà.

A Pere Alzina, director del màster i persona propera,
i a Sebastià Mercadal, pels bons moments de pràctiques junts.

Per poder portar a bon port aquest treball m’han ajudat
el meu tutor en Luis M. García i en Bernat Moll.

I finalment a na Mercè i als meus fills, Marina, Joan i Caterina,
que m’han animat i acompanyat en tot moment.

Gràcies!

Estudi sobre l'ús de les TIC en l'àmbit docent a Menorca, proposta de Pla TAC per
a un centre de secundària. de Jesús Torres Faner està subjecta a una llicència de
Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative
Commons

TFM: Estudi sobre l’ús de les TIC en l’àmbit docent a Menorca,
1
proposta de Pla TAC per a un centre de secundària

ÍNDEX

0. Resum i paraules-clau ....................................................................... Pàg. 02
1. Justificació i objectius del treball ........................................................ Pàg. 03
2. Introducció .......................................................................................... Pàg. 04
2.1. Les TIC en el context social ......................................................... Pàg. 04
2.2. Les TIC a l’educació .................................................................... Pàg. 05
2.3. Les TIC i el procés d’ ensenyament i aprenentatge .................... Pàg. 06
2.4. Marc legal a l’estat espanyol i a Balears ..................................... Pàg. 07
3. Situació actual de les TIC a Menorca ................................................ Pàg. 09
3.1. Qüestionari de diagnosi TAC dels centres educatius .................. Pàg. 10
3.2. Conclusions del qüestionari de diagnosi ..................................... Pàg. 10
4. Pla TAC .............................................................................................. Pàg. 14
4.1. Visió i definició del centre ............................................................ Pàg. 14
4.2. Diagnòstic de maduresa digital del centre ................................... Pàg. 15
4.2.1. Resultat del qüestionari ..................................................... Pàg. 16
4.2.2. Conclusions del diagnòstic ................................................ Pàg. 16
4.3. Objectius del pla .......................................................................... Pàg. 20
4.3.1. Formació del professorat ................................................... Pàg. 20
4.3.2. Recursos i infraestructures ................................................ Pàg. 23
4.3.3. Organització espai temps .................................................. Pàg. 27
4.3.4. Metodologia i desenvolupament curricular ........................ Pàg. 30
4.3.5. Inclusió digital .................................................................... Pàg. 32
4.4. Responsabilitats .......................................................................... Pàg. 34
4.5. Fases d’implantació del pla ......................................................... Pàg. 37
4.6. Avaluació del Pla TAC ................................................................. Pàg. 38
5. Conclusions ........................................................................................ Pàg. 40
6. Referències ........................................................................................ Pàg. 42
7. Bibliografia ......................................................................................... Pàg. 42
8. Annexes ............................................................................................. Pàg. 44
Annex 1: Qüestionari de diagnosi TAC dels centres educatius ......... Pàg. 44
Annex 2: Qüestionari al professorat sobre l’ús de les TIC ................. Pàg. 51
Annex 3: Normativa sobre les TIC a les escoles de Balears ............. Pàg. 56

Màster en Formació del Professorat – Jesús Torres Faner

2

L'important no és la tecnologia,
sinó el que els teus alumnes poden fer amb ella.
(Jordi Adell – Professor UJI i pioner en l’Escola 2.0)

RESUM
Durant aquests últims anys hem assistit a l’entrada d’una nova era digital, d’una
nova societat, l’anomenada societat de la informació i l’escola no s’ha quedat al
marge, fent introduir la Tecnologia de la Informació i la Comunicació (TIC) a les
aules. Aquest treball, pretén fer una aproximació a la realitat actual sobre l’ús
de les TIC a les escoles de secundària de l’illa de Menorca. Per fer-ho, l’estudi
està dividit en tres parts:

Estudi de la situació actual de les TIC a Menorca:
Realitzat a partir d’un qüestionari que han respost tots els coordinadors TIC
dels instituts menorquins.

Diagnosi de madures digital d’un centre de secundària:
Fent un segon qüestionari, aquest cop a tot el conjunt del professorat d’un
centre de secundària de l’illa, sobre l’ús de les TIC en la docència.

Proposta de Pla TAC:
Finalment, i aplicant totes les dades recollides anteriorment, es redacta un
Pla TAC, és a dir, un document de centre on s’organitzen i planifiquen les
TIC a un centre docent.

La proposta del Pla és la culminació de l’estudi del treball i la convergència de
totes les idees i propostes a nivell tecnològic de centre. És un exercici
innovador, tenint en compte que actualment no hi ha cap centre a l’illa que hagi
aprovat un Pla TAC, tot i que alguns l’han començat a gestar. Personalment ha
sigut un estudi interessant i profitós, desitjo que també ho sigui per tots vostès.

PARAULES CLAU:
TECNOLOGIES INFORMACIÓ
METODOLOGIES APRENENTATGE
RECURSOS


3

1. JUSTIFICACIÓ I OBJECTIUS DEL TREBALL

Després d’haver cursat totes les assignatures del “Màster en Formació del
Professorat” i també d’haver realitzat les pràctiques a un centre de secundària,
tenim l’oportunitat de recollir tots els aprenentatges que hem anat assolint al
llarg del curs, en forma de “Treball final de màster”, que és el que teniu ara a
les vostres mans.

Quan vaig començar a cursar els estudis, no era conscient del grau d’incidència
que està tenint el món digital dins la docència, penso no només amb la
informàtica, sinó amb tots els recursos multimèdia, l’entrada dels ordinadors a
l’aula, les noves infraestructures que s’estan instal·lant als instituts, etc. Tots
aquests elements nous estan fent canviar l’escola, i fins i tot replantejar la
metodologia dels docents.

Personalment el món digital m’és molt proper al ser enginyer tècnic en
telecomunicacions, i poc després de començar les assignatures de l’àmbit
científic ja em va venir al cap la idea d’aquest treball final. Inicialment pensava
realitzar una radiografia actual de l’ús de les TIC dins l’àmbit docent a l’illa, però
guiat pel meu tutor, en Luis Miguel García, aquest treball intenta anar més enllà
fent una proposta de “Pla TAC”.

Els objectius d’aquest treball final, són diversos, tot i que estan enllaçat amb el
fil comú del Pla TAC, si els desglossem serien els següents:

Valorar l’aplicació de les TIC en diferents àmbits: social, educatiu i
metodològic.
Estudiar la maduresa digital dels centres de secundària de Menorca,
mitjançant un qüestionari realitzat als seus Coordinadors TIC.
Estudiar l’ús de les TIC a un institut de Menorca, realitzant un qüestionari
a tot el personal docent del centre.
Concretar objectius dins un Pla TAC, per a un centre de secundària de
l’illa, a tots el nivell: formatiu, infraestructures, organització, metodologia,
etc.


4

Per tant, l’objectiu final d’aquest treball és la proposta d’un Pla TAC concret que
està redactat per a un centre de l’illa hipotètic (l’anomenaré IES Nura), tot i que
els qüestionaris i escenaris que sorgeixen són reals, és a dir, surten de centres
de l’illa concret, que utilitzaré per confeccionar el pla que serà aplicable a
qualsevol IES de Menorca.

2. INTRODUCCIÓ

2.1. Les TIC en el context social

Actualment estem immersos dins un canvi social per l’era digital que estem
vivint, el desenvolupament vertiginós de les Tecnologies de la Informació i la
Comunicació (TIC) està canviant la nostra forma de viure, de comunicar i també
de produir. Aquest canvis es poden comparar amb les anteriors revolucions,
com la industrial, però en un període de temps molt curt i que afecte a gran part
de la societat. Podríem dir que estem dins una nova “Societat de la Informació i
del Coneixement”, on les TIC estan presents en tots els àmbits econòmics i
socials. El constant desenvolupament de les TIC, està produint grans canvis en
la societat i ja no és possible quedar-se al marge.

Tots els països desenvolupats, i en particular els europeus, han posat en marxa
iniciatives dirigides a la ràpida implantació de la Societat de la Informació en els
seus respectius territoris. Un exemple és l’Informe Bangemann, “Europa i la
societat global de la informació”, redactat a Brussel·les el 1994, on ja posava en
marxa un primer pla d’actuació titulat “Europa en marxa cap a la Societat de la
Informació”, donant respostes a aquesta “revolució digital”.

Les TIC i principalment Internet es desenvolupen i s’incorporen a la vida dels
ciutadans molt ràpidament. En menys d’una dècada hem vist els efectes que
Internet i les seves múltiples aplicacions tenen a la vida dels ciutadans, de les
empreses, de les institucions i dels governs. Per altra banda, el fet evident són
el canvis socials que observem al nostre voltant, hem canviat la manera de
comunicar-nos, d’organitzar-nos, de treballar i fins i tot de divertir-nos. Podem
afirmar que estem dins una nova societat, la de la informació i el coneixement.


5

2.2 Les TIC a l’educació

Tots els canvis que afecten directament a la societat, per força han d’afectar a
l’educació, l’entrada en l’anomenada societat de la informació, ha fet que
l’escola obrís les portes a les noves tecnologies, però a un altre ritme. Així com
l’educació és la bandera en molts àmbits, com poden ser els lingüístics o els
culturals, pel que fa al tecnològic ha quedat una mica al marge fins que no ha
tingut més remei. Inicialment va entrar l’assignatura d’Informàtica, com una
matèria desvinculada totalment de la resta, posteriorment ja es va començar a
parlar de les TIC dins el currículum i ara hem pujat un escaló més i ja estem
parlant de les TAC i dels recursos metodològics que faciliten millor els
aprenentatges.

Fig. 1: Evolució de les tecnologies a l’escola
(Font: El Pla TAC de centre. Rosa Fornell i Jordi Vivancos. Barcelona, 2009)

Aquest procés ens porta a dia d’avui amb l’entrada dels portàtils a l’aula
(Escola 2.0 o Pla de modernització educativa: Xarxipèlag 2.0).

La utilització de les TIC en educació ha de ser el camí per millorar la qualitat de
l’ensenyança i la resposta al que ens exigeix la nova Societat de la Informació i
el Coneixement. Avui en dia és obligatori impartir docència en competència
digital i incorporar les TIC a l’escola és una necessitat per que els alumnes
puguin integrar-se i desenvolupar-se sense problemes a la societat actual.


6

2.3 Les TIC i el procés d’ ensenyament i aprenentatge

Per entendre millor l’entrada de la tecnologia en l’ensenyament és important
explicar millor el significat dels termes TIC i TAC, que ja han anat sorgint en
aquest treball. Així com fins ara parlàvem de les TIC “Tecnologies de la
Informació i la Comunicació” com els elements i tècniques utilitzades en el
tractament i la transmissió de les informacions, principalment d’informàtica,
Internet i telecomunicacions, ara parlem de les TAC “Tecnologies per a
l’Aprenentatge i el Coneixement”, que es pot entendre com una visió de les TIC
des de l’escola. Es tracta de posar les tecnologies al servei d’una millora en els
processos d’ensenyament-aprenentatge, d’avaluació i organització, que es
desenvolupen a l’entorn, al centre i a l’aula.

TIC
Tecnologies de la Informació i la Comunicació
Utilització de les tecnologies

TAC
Tecnologies per a l’Aprenentatge i el Coneixement
Aplicació de les tecnologies a l’aprenentatge

Fig.2: De les TIC a les TAC.

Per tant, actualment a les escoles ja no s’explica només com s’han d’utilitzar
les tecnologies, sinó que les tecnologies s’apliquen a l’aprenentatge i al
coneixement de l’alumnat, formant part de la metodologia del docent.

Però, per utilitzar correctament aquestes tecnologies dins l’aula, integrant-les
en el currículum, s’han d’utilitzar com una eina innovadora que aconsegueix
millorar els processos d’ensenyament-aprenentatge. El que no hem de fer és


7

seguir amb les mateixes classes tradicionals, canviant el xoc i la pissarra
convencional, per l’ordinador i la PDI (pissarra digital interactiva). S’ha de
canviar la metodologia educativa, millorant les necessitats individuals de
l’alumnat: essent interactius per millorar la comunicació professor-alumne,
fomentant el treball cooperatiu, essent creatius i més propers a la diversitat,
aquest és el repte.

Imatge1: Pissarra convencional vs. Pissarra digital interactiva

2.4 Marc legal a l’estat espanyol i a Balears

Tant la LOE1 com el seu desplegament , RD1631/2006 2, contenen referències
explícites a la incorporació de les tecnologies de la informació i la comunicació
en els processos d’ensenyament aprenentatge, en especial la integració de les
competències bàsiques en els aprenentatges. Si fins ara hi havia algun dubte
de la incorporació de les noves tecnologies a les escoles, ara ja no n’hi pot
haver-hi, per llei sorgeix la competència digital i tractament de la informació, on
s’explicita un nou marc d’aprenentatge que s’ha d’haver assolit amb l’educació
secundària.

1
LOE: LLEI ORGÀNICA 2/2006, de 3 de maig, d’educació (BOE 04/05/2006 núm. 106)
2
REIAL DECRET 1631/2006, de 29 de desembre, pel qual s’estableixen els ensenyaments
mínims corresponents a l’educació secundària obligatòria. (BOE núm. 5, de 5/1/2007)


8

Tractament de la informació i competència digital: Aquesta competència
consisteix a disposar d’habilitats per buscar, obtenir, processar i comunicar
informació, i per transformar-la en coneixement. L’alumne ha de ser competent
en la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació com a
instrument de treball intel·lectual, sabent utilitzar-les en la seva doble funció de
transmissores i generadores d’informació i coneixement. En definitiva, la
competència digital comporta fer ús habitual dels recursos tecnològics
disponibles per resoldre problemes reals de manera eficient. (RD 1631-2006).

La LOE disposa en el seu article 121.1 que el projecte educatiu de centre
(PEC) ha de recollir els valors, els objectius i les prioritats d’actuació, així
mateix també ha d’incorporar la concreció dels currículums. La mateixa llei
defineix els currículums com: “El conjunt d’objectius, competències bàsiques,
continguts, mètodes pedagògics i criteris d’avaluació”. Açò vol dir, respecte la
competència del tractament de la informació i competència digital, que els
equips docents han de planificar de forma sistemàtica el seu desplegament i
integració a tots els nivells, des de la seqüenciació de les capacitats TIC durant
tota l’etapa educativa, als aspectes organitzatius, estratègies metodològiques i
criteris d’avaluació de la competència digital. Tot açò és pot desenvolupar
mitjançant el Pla TAC de centre, que és l’objectiu final d’aquest treball.

A les Illes Balears, el govern ha desenvolupat nous plans per concretar
l’apropament de la tecnologia a les aules, inicialment va engegar el Programa
Xarxa (Curs 2006-2007) i actualment està en marxa el Pla de modernització
educativa Xarxipèlag 2.0 (08/03/2010). Aquestes i altres referències normatives
estan recollides a l’Annex 3 del treball, pàg. 56.

A més de les normatives, des de la Conselleria d’Educació i
Cultura del Govern Balear, s’ha posat en marxa una web
específica per donar un suport tècnic a tots els coordinadors
TIC de les Balears anomenat “Coordinació TIC”, que està
englobat dins el web IEDUCA (Informàtica Educativa):
http://ieduca.caib.es/ i http://coordinaciotic.ieduca.caib.es/. Imatge2: Ieduca


9

3. SITUACIÓ ACTUAL DE LES TIC A MENORCA
(Qüestionari de diagnosi TAC als Coordinadors-TIC de l’illa)

Per saber quina és la situació actual en l’ús de les TIC a Menorca, vaig realitzar
un qüestionari i posteriorment compartir amb els coordinadors TIC dels set
instituts de Menorca. Per fer-ho, vaig utilitzar una eina col·laborativa com és el
Google-Docs, compartint el qüestionari amb els següents instituts:

IES Josep Mª Quadrado, Ciutadella de Menorca
IES M. Àngels Cardona, Ciutadella de Menorca
IES Biel Martí, Ferreries
IES Josep Miquel Guardia, Alaior
IES Joan Ramis, Maó
IES Pasqual Calbó, Maó
IES Cap de Llevant, Maó

El qüestionari, és una adaptació de la “Matrix planning” elaborada pel NCTE
(National Centre for Technology in Education) de Dublin i que ja proposa el
Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, en el seu document
“El Pla TAC de centre”. En aquest cas l’he personalitzat i adaptat a la realitat
del món docent a Menorca. Esquemàticament està dividit en 5 parts:
1. Gestió i planificació
2. Desenvolupament curricular i TAC
3. Desenvolupament professional del professorat
4. Organització de centre i TAC
5. Recursos i infraestructures TAC

I per poder mesurar el grau d’assoliment de cada ítem, les preguntes estan
redactades per detectar tres graus elementals:

1ª resposta = Nivell baix 2º resposta = Nivell mitjà 3ª resposta = Nivell alt

D’aquesta manera, es pot fer una radiografia del nivell actual a Menorca sobre
les TIC en l’àmbit docent.


10

3.1 Qüestionari de diagnosi TAC dels centres educatius

Tot el qüestionari, amb els percentatges de cada resposta, extrets de la mitjana
de totes les respostes rebudes està recollit a l’Annex 1, pàgina 44.

3.2 Conclusions del qüestionari de diagnosi TAC

Un cop analitzats els resultats de les contestes dels coordinadors TIC de l’illa i
després de fer la mitjana de cada apartat, aquest seria el quadre resum del
nivell de l’illa:

APARTATS NIVELL
1. GESTIÓ I PLANIFICACIÓ BAIX
2. DESENVOLUPAMENT CURRICULAR I TAC MITJÀ
3. DESENVOLUPAMENT PROFESSIONAL DEL
BAIX
PROFESSORAT
4. ORGANITZACIÓ DE CENTRE I TAC MITJÀ
5. RECURSOS I INFRAESTRUCTURES TAC ALT
TOTAL MITJÀ
Taula 1: Resultats del qüestionari de diagnosi TAC

Per tant, podríem afirmar que el diagnosi TAC dels centres de secundària a
Menorca és d’un nivell mitjà. Tota manera, crida l’atenció que tot i tenir un nivell
alt en recursos i infraestructures TAC, encara estem a un nivell baix pel que fa
a la gestió i planificació d’aquests propis recursos, per aquest motiu és tan
necessari el fomentar la realització d’un “Pla TAC”, per optimitzar tot el
potencial de les TIC dins l’àmbit docent. Per altra banda, el desenvolupament
curricular i professional dels docents podríem dir que està a mig camí, per tant,
ja s’han assolit molts coneixements i es comencen a posar en pràctica dins
l’aula, però encara hi queda molt per recórrer si es vol assolir una bona
competència digital de centre, començant per la pròpia formació del
professorat.

Per fer un anàlisi més acurat, comentaré a continuació els punts més
importants que es poden despendre dels resultats, desglossats per apartats:


11

1. Gestió i planificació

Més del 70% dels centres encara no han realitzat una identificació i selecció de
recursos TIC, tasca bàsica per poder desenvolupar cada àrea d’una manera
més eficient, competent i ràpida.

Actualment, encara no hi ha cap centre de secundària de Menorca que hagi
elaborat un Pla TAC i estigui en funcionament, és més, quasi la meitat dels
instituts ni tan sols s’ho han plantejat, l’altre meitat sembla que ja estan en el
procés d’elaboració. Aquesta realitat ens planteja dues necessitats, per una
banda donar a conèixer la utilitat del pla i per altra divulgar de quina manera es
pot confeccionar, per tant, aquest treball pot ser un punt de partida en els dos
casos.

2. Desenvolupament curricular i TAC

Més de la meitat dels centres no té una programació seqüenciada dels usos de
les TAC al llarg d’una etapa, per tant, es fa necessària la programació
plenament seqüenciada de les TAC , no tan sols com el desenvolupament de la
competència digital, sinó com a ús correcte dins la metodologia docent que
s’apliqui en aquell cicle.

El 70% dels professors estan actualment començant a seleccionar continguts
digitals de qualitat per posar-ho a l’abast de l’alumnat, seria important que tota
aquesta feina es gestionés a nivell de centre, incorporant els continguts digitals
dins la pròpia programació de totes les assignatures i departaments.

3. Desenvolupament professional del professorat

Aquest és un dels apartats que han quedat a un nivell baix, la resposta al per
què, la trobem en que tot i que la majoria de docents utilitzen les tecnologies
habitualment en la preparació de treballs, després la seva competència digital
només es limita a nivell d’usuari (70%) i alguns a la pràctica docent (30%), però
segons es desprèn de l’estudi ningú els utilitza per dissenyar nous models
d’activitats d’aprenentatge, que precisament és la clau del bon ús de les


12

tecnologies a l’aula: la innovació. Només d’aquesta manera el docent podrà
canviar la metodologia tradicional i adaptar-la a l’actualitat, intentat aconseguir
nous models que reverteixin en millors resultats d’ensenyament-aprenentatge.

Per altra banda, la formació continua essent una decisió individual i no
obligatòria, enlloc de ser una decisió col·lectiva, com a part del projecte del
centre i com a punt de trobada i compartició de coneixements i experiències.

Pel que fa l’ús de recursos de la xarxa, el nivell és bo, més del 80% utilitzen
eines col·laboratives, el 70% té un bloc i la meitat comparteix els seus arxius,
pujant presentacions, fotografies o vídeos a la xarxa.

Imatge 3: Projector digital

4. Organització de centre i TAC

En aquest apartat sorprèn la uniformitat dels centres, tot i teniu un nivell mitjà,
sempre es poden millorar punts. Per exemple, tot l’alumnat de Menorca treballa
amb les tecnologies entre 3 i 5 hores setmanals, per tant sembla que només
s’utilitzi per l’assignatura d’informàtica, el que s’ha d’aconseguir és que tant
l’alumnat com el professorat treballi diàriament amb les tecnologies i en tot
tipus d’assignatures.


13

Com a punt a favor, podem dir que tots el centres disposen de pàgina web i
d’intranet, i que normalment utilitzen els mitjans tecnològics tan per comunicar-
se amb la comunitat educativa, com amb les famílies.

5. Recursos i infraestructures TAC

Menorca comença a estar ben equipada d’infraestructures TIC, tots els instituts
tenen connexió d’Internet a tot l’edifici, disposen de Wifi i també tenen
ordinadors portàtils per part de l’alumnat. El punt negatiu és el poc ample de
banda de que disposen els centres, amb l’entrada dels portàtils a les aules de
la mà del Pla Escola 2.0, s’haurien d’ampliar els cabals si es vol atendre a tot el
parc d’ordinadors d’una manera eficient.

La ràtio varia segons el centre, la mitja està en cinc alumnes per ordinador. Per
acabar, definitivament les pissarres digitals ja han arribat a tots els centres i
gairebé la meitat en té a totes les aules, aquest potencial s’hauria de
correspondre amb un bon ús, tan per part del professor com dels alumnes i açò
només s’aconsegueix amb la formació i la seva utilització diària.

Imatge 4: Pissarra digital interactiva, dins una aula de secundària.


14

4. PLA TAC

Fig. 3: Mapa conceptual del Pla TAC. Font: Benavides, Conxita. Projecte d’innovació educativa.

4.1 Visió i definició del centre
El Pla TAC que presentem va dirigit a un centre de secundària de Menorca, per
a la realització d’aquest treball s’ha optat per contextualitzar-ho a un centre
imaginari que anomenarem IES Nura i que és representatiu de qualsevol
institut de l’illa. Per altra banda, remarcar que els estudis realitzats, com les
enquestes, són reals i s’han dut a terme a un centre concret de Menorca que
no desvetllarem. Les dades generals del centre són les següents:

Nom: IES Nura
Adreça: Avgda. Illa de Menorca, S/N
Pàgina web: http://www.iesnura.cat/
Correu: info@iesnura.cat
Nº professors: 90
Nº alumnes: 700
Estudis i grups: 17 grups d’ESO
4 grups de PQPI: - Auxiliar de jardins, vivers i parcs
- Auxiliar mecànica
6 grups de Batxiller
12 grups de FP: - Instal·lacions Elèctriques i Autom.
- Atenció sociosanitària
- Administració


15

L’institut es divideix en tres blocs d’edificis, separats per dos petits patis
interiors, el primer on s’ubiquen els grups d’ESO i Batxiller, el segon on hi ha
els cicles formatius i el tercer amb els grups de PQPI. L’alumnat és heterogeni,
la majoria d’alumnes parlen i entenen el menorquí, tot i que també hi ha
varietats de nacionalitats.

EDIFICI 2

EDIFICI 3
PATI 2
EDIFICI 1 PATI 1

Fig. 4: Plànol dels edificis del IES Nura

4.2 Diagnòstic de maduresa digital del centre
(Qüestionari al professorat del centre sobre l’ús de les TIC)

Per saber el grau de maduresa digital del centre, és a dir, si en fa un ús
estratègic i efectiu per millorar els resultats educatius, es va passar el passat
mes d’abril a tot l’equip docent del centre un qüestionari per analitzar el grau
actual i per poder definir objectius en diferents terminis. (El qüestionari i els
resultats són reals, ja que es van realitzar a un centre concret de l’illa que
mantindré de forma anònima per protegir les seves dades, a més, l’important
en aquest cas no és el context originari, sinó el fons del pla i del treball en si).

El qüestionari està dividit en quatre parts:

A. Desenvolupament professional del personal docent
B. Desenvolupament curricular i recursos TIC
C. Utilització de les TIC amb l’alumnat
D. Recursos i Infraestructures TIC


16

Dins aquest apartats, les preguntes també es formulen amb tres possibles
respostes, que volen recollir d’una manera senzilla el grau d’integració de les
TAC: nivell inicial (o baix), intermedi (o mitjà) i avançat (o alt). D’aquesta
manera s’intenta fer un diagnosi d’estat actual, detectant els punts forts i punts
febles, per així poder buscar solucions. El centre ha de planificar estratègies de
creixement en els punts forts i, sobretot, estratègies de millora que permetin
progressar al nivell següent en els punts febles. Per ser una eina útil i detectar
si s’està progressant, és important repetir aquest qüestionari en el futur i saber
si les solucions aplicades funcionen.

4.2.1 Resultats del qüestionari

Al centre hi ha 95 professors i un 60% van respondre el test, caldria augmentar
la participació en propers anàlisis però la mostra és prou significativa per a
l’estudi. Totes les preguntes del qüestionari, amb la mitjana de les respostes
rebudes per part del professorat, estan recollides a l’Annex 2 del treball, pàgina
50.

4.2.2 Conclusions del diagnòstic

En primer lloc presentarem els resultats dels quatre blocs, fent la mitjana de
totes les respostes i posteriorment analitzarem les dades més significatives.

A. Desenvolupament professional del personal
docent
60% Nivell alt; 57%

50%

40% Nivell mitjà;
31%
30%

20% Nivell baix;
12%
10%

0%

Taula 2: Resultats de l’Apartat A del Qüestionari


17

B. Desenvolupament curricular i recursos TIC
45%
Nivell mitjà; 39%
40%
Nivell alt; 34%
35%
30% Nivell baix; 27%
25%
20%
15%
10%
5%
0%

Taula 3: Resultats de l’Apartat B del Qüestionari

C. Utilització de les TIC amb l'alumnat
45%
41% Nivell mitjà; 36%
36% Nivell alt; 33%
Nivell baix; 31%
32%
27%
23%
18%
14%
9%
4%
0%

Taula 4: Resultats de l’Apartat C del Qüestionari

D. Recursos i Infraestructures TIC
70%
Nivell mitjà; 60%
60%
50%
40%
30%
Nivell baix; 19% Nivell alt; 21%
20%
10%
0%

Taula 5: Resultats de l’Apartat D del Qüestionari


18

Com ja hem comentat anteriorment, aquest qüestionari està dissenyat per
poder mesurar el grau de maduresa digital del centre, per fer-ho analíticament
més senzill la primera resposta detecta un nivell baix, la segona un nivell mitjà i
la tercera un nivell alt. En general podem afirmar que l’IES Nura en general té
un nivell mitjà-alt. Si ho analitzem per blocs, quasi el 60% dels professors de
l’institut tenen un desenvolupament professional de les TIC alt, açò es detecta a
l’apartat A, on es pregunta per la formació i l’ús general d’Internet. L’apartat B
no és tan bo, presentant tres grups molt igualats en quant a l’ús de les TIC pel
desenvolupament curricular: treballs digitals, Moodle, blogs, registres amb
ordinador, etc. L’apartat C és molt similar al B, sortint tres grups molt igualats,
aquest cop referint-se a la utilització de les TIC amb l’alumnat: utilització
d’ordinadors amb els alumnes, de pissarra digital, Moodle pel seguiment de
l’assignatura, etc. Finalment l’aparta D posa de relleu que encara estem a un
nivell mitjà pel que fa recursos i infraestructures TIC. Per tant els punt on s’ha
de millorar són:

Apartat A: Formació TIC general al professorat per aconseguir que
tothom l’utilitzi correctament i de forma continuada.

Apartats B i C: Incentivar i formar el professorat en tres nivells:
o 1er Nivell o baix: Iniciàtic, per provocar el canvi metodològic
digital
o 2n Nivell o mitjà: De consolidació, per acabar d’entrar als
recursos TIC.
o 3r Nivell o alt: De manteniment, per compartir recursos i
metodologies amb la resta de docents i estructurar els continguts
digitals.

Apartat D: Millorar els recursos tecnològics, aules, equips, cobertura i
ampla de banda.

Per finalitzar les conclusions del diagnòstic digital, voldria comentar les
respostes més significatives de cada bloc:


19

Apartat A:

A3. Formació
Encara hi ha un 60% dels professors que creuen que la formació és una decisió
només individual, s’hauria d’avançar conjuntament sentint la formació com una
decisió del centre assumida per tothom.

A4. Recursos personals de la xarxa
La meitat dels docents del centre ja tenen perfil al Facebook, però només un
25% tenen un bloc, tot i ser un recurs molt recomanable dins la docència.
Només un 3% fan servir el Twitter, que és l’eina actual que mou una gran font
d’informació.

Apartat B:

B1. Tecnologia i preparació de material docent
Tot el professorat utilitza la tecnologia per preparar materials de treballs per als
seus alumnes, el 30% de forma esporàdica i el 70% normalment.

B4 i C5. Entorn Moodle
El 70% del professorat té un curs Moodle, tot i que d’aquests un 30% encara
només l’utilitza per penjar recursos, el 40% restant també realitza activitats.

Apartat C:

C1. Llibres o ordinador
Només hi ha un 25% dels docents que encara només utilitza el llibre i la
pissarra convencional per impartir les classes. La resta utilitza l’ordinador, però
d’aquests només un 20% l’utilitza conjuntament amb l’alumnat.

C7. Exàmens
Només hi ha un professor/a que utilitzi els ordinadors a l’hora de realitza un
examen. Per altra banda, només el 25% utilitza graelles digitals per fer el
seguiment i avaluació de l’alumne.


20

Apartat D:

D2. Accés a Internet
El 98% del professorat opina que l’accés a Internet
és lent o que és just, encara en hi manca camí per
millorar en aquest aspecte.

Imatge 5: Cablejat informàtic

4.3 Objectius del pla

La integració plena de les tecnologies dins un institut es pot veure com un
procés de canvi, que afecta a tothom (professors, alumnat i personal no docent)
i que ha de concretar i gestionar aspectes de funcionament: formatiu,
organitzatiu, pedagògic i tecnològic. Per fer possible aquest procés és
necessari un Pla TAC específic que formi part del Projecte Educatiu del Centre
i que, per tant, estigui avalat per tothom (no només pel coordinador TIC) sinó
per una Comissió TAC, l’Equip directiu, el Claustre de professors i finalment pel
Consell Escolar.

A continuació detallarem els objectius del Pla TAC punt per punt, en primer lloc
exposarem les línees d’actuació en la formació del professorat, després
s’analitzaran els recursos i infraestructures necessaris ara i en el futur, a
continuació es proposarà una nova organització dels agents que han de formar
part en les TIC del centre i per acabar explicarem quin enllaç hi ha d’haver
entre les TIC i la metodologia per desenvolupar el currículum.

4.3.1 Formació del professorat

La formació continuada és una de les característiques del docents, a Menorca
tenim un alt grau de seguiment de cursos de formació per part del professorat,
tant durant el curts (cursos interns, CEP-Menorca, etc.) com en vacances
(“Escola d’estiu” del Moviment de Renovació Pedagògica). Si pensem amb


21

recursos informàtics, la velocitat de novetats, canvis i innovació, fa encara més
necessària la formació. Segons les mancances detectades mitjançant el
qüestionari a tot el personal docent, és necessari realitzar les següents tasques
formatives:

a) Formació externa
Hi haurà un coordinador que estarà en contacte amb el Centre de Formació
del Professorat de Menorca (CEP) i serà l’encarregat d’informar a tot el cos
docent del centre dels cursos relacionats amb les TIC, ho farà de tres
maneres: a la cartellera de formació dels professors, via mail i a la intranet
del centre. Aquesta persona no només informarà dels cursos, sinó que
també animarà als docents i orientarà, a qui ho necessiti, sobre quina
formació és més adient en cada cas.

b) Formació interna
Es crearà una Coordinació de formació en TIC, on es programarà durant
el curs una sèrie de cursets interns orientats a la millora de l’ús de les TIC.
Es tracta que els propis professors més experimentats amb l’ús de les TIC,
col·laborin durant un temps (alliberant-los d’algunes hores docents) per tal
d’impartir algun curs als seus companys. Les propostes actuals són les
següents, tot i que poden anar variant segons les necessitats del moment:

Curs sobre l’ús de la PDI (pissarra digital interactiva): per utilitzar millor
els recursos de la PDI i també per conèixer les activitats interactives que
es poden realitzar amb l’alumnat.

Curs sobre el programari
dels ultraportàtils: per
conèixer tot el professorat
implicat amb el Pla 1x1
(Escola 2.0 o Xarxipèlag 2.0)
el programari que tenen
instal·lat tots els alumnes de
1er d’ESO i saber-lo utilitzar.

Imatge 6: Programari educatiu a l’Ubuntu 10.04


22

Curs d’activitats i avaluació Moodle: s’ha detectat que molts
professors tenen Moodle, però no realitzen activitat pels seus alumnes i
encara menys els avaluen, és necessari insistir en l’ús integral de l’eina
Moodle, ja que és l’eina més utilitzada i més potent en l’actualitat al món
docent.

Curs d’Aplicacions Web 2.0 (Blocs, wikis, RSS, podcàsting, etc.):
actualment hi ha molts recursos informàtics 2.0 que es poden fer servir
per infinitats d’activitats docents, el professorat ha de perdre la por de
conèixer-los i així poder començar a utilitzar-los. Inicialment es
prioritzarà la creació de blocs, ja que a dia d’avui hi ha pocs professors
que tinguin un “bloc d’aula”, seria molt recomanable que cada grup
tingués el seu i estiguessin agrupats a la web de l’escola. El bloc l’ha de
crear el professor, però per ser efectiu també han de participar els
mateixos alumnes. A més, és una finestra oberta a les famílies, per
saber què s’està fent a l’aula.

L’hora 2.0: hi haurà dins l’horari docent una hora quinzenal de dedicació
a les tasques relatives als mitjans informàtics, serà el dimarts de 08:00 a
09:00 i es podrà planificar, coordinar i potenciar la realització de
programacions, activitats, recerca de material, visionat de programes i
altres activitats que afavoreixin l’activitat informàtica del centre.

c) Wiki: Nura 2.0
El Coordinador TIC del centre, crearà una Wiki o web col·laborativa
anomenada Nura 2.0, serà un espai comú per tots els professors per poder
compartir experiències i coneixements tecnològics: recursos digitals per
matèria, eines informàtiques, webquests, activitats informàtiques realitzades
amb l’alumnat, preguntes i solució de dubtes entre tots, etc. Pretén ser el
punt de partida per ordenar i classificar els recursos propis i aliens per
matèries.

Actualment el centre es mou en tres nivells d’aplicacions informàtiques:


23

o Web de centre: Oberta a tot el públic, tracta temes generals i és
més estàtica.
o Intranet: Interna i privada, adreçada als treballadors del centre.
o Blocs:
 Blocs d’aula: oberts i col·laboratius
 Blocs dels professorat (departamental o coordinacions):
privats o oberts, segons l’ús de cada un d’ells.

Aquest darrer grup, el dels blocs, és el que pretén potenciar la Wiki Nura
2.0, primerament realitzant un bloc cada aula i posteriorment utilitzant
també els blocs a nivell de departament o coordinació, per tal de compartir
informacions i donar a conèixer experiències.

4.3.2 Recursos i infraestructures

Equipament informàtic

A continuació es detalla l’equipament informàtic de l’instititut, amb la seva
ubicació i ús actual:

Equipament Ubicació Nivells Assignatures Ús
24 equips P.B. ESO Informàtica Ocupació
Aula Informàtica A11
Windows-XP Edifici-1 Batx TIC 100%
P.B. ESO Tecnologies 70%
Aula Informàtica B7 19 equips Linux
Edifici-1 Batx Altres preferent
Carro portàtils: 1ª Planta 33%
Aula Inf. Mòbil — —
14 equips WXP Edifici-1 preferent
PDI Smart i 14 2ª Planta ESO Llatí, Grec 33%
Aula multimèdia A21
terminals Linux Edifici-1 Batx Història i altres preferent
P.B. Obert
Biblioteca 5 equips — —
Edifici-1 tardes
4 Aules multimèdia: Equip ESO
Edifici-1 Totes 85% Grup
A4, A5, A6 i A17 multimèdia Batx
1º Planta Grup
5 Aules Escola 2.0 22 Portàtils 1rESO Totes
Edifici-1 classe
2 Aules: Admin. i P.B. Cicles Grup
22 equips Linux Totes
Gestió Edifici-2 formatiu classe
Ordinador +
Resta d’aules — — — —
projector

Taula 6: Equipament informàtic de l’IES Nura


24

El centre creiem que té un equipament informàtic suficient, tot i que sempre es
pot innovar. Podríem dir que l’equipament i les aules informàtiques estan
dividides en quatre nivells:

Nivell A: Aules informàtiques que només s’utilitzen per impartir
assignatures d’Informàtica i TIC: A11

Nivell B: Aules informàtiques que tenen algunes assignatures assignades
per tot el curs i la resta obertes a reserves: B7, mòbil i A21.

Nivell C: Aules Escola 2.0: enguany 5 aules per 1er d’ESO com a centre
pilot del programa, el pròxim curs 2011-2012 ja hi haurà les 5 aules per 2n
d’ESO i 6 noves aules per 1er d’ESO (s’amplia una línia).

Nivell D: Aules multimèdia: on els alumnes no tenen ordinador però l’aula
està equipada amb un terminal pel professor, connexió a la xarxa, projector i
àudio.

Imatge 7: Aula d’informàtica A31

Com a objectius futurs de recursos i infraestructures, ens proposem les
següents millores:


25

Objectius generals

Automatització del sistema de còpies de seguretat al servidor

Instal·lació d’un punt d’accés wifi i dos ordinadors més a la biblioteca del
centre.

El nostre centre defensa el programari lliure front el programari privatiu,
per aquest motiu s’han d’anar instal·lant progressivament el sistema
operatiu Linux a tots els ordinadors, en la seva última versió educatiu
d’Ubuntu que dona suport la pròpia Conselleria. Actualment tenim
algunes aules d’informàtica, com la A31 i la mòbil, amb llicències de
Windows-XP, a mesura que acabin les llicències o es canviïn els
ordinadors ja s’instal·laran amb tot el programari d’Ubuntu. Davant els
moltes avantatges d’utilitzar programari lliure, volem concretar els
següents:

o Sistema operatiu lliure i gratuït
o Suport informàtic per part de la Conselleria
o Versió Ubuntu amb paquet de programari educatiu i ofimàtic
inclòs amb la instal·lació del sistema operatiu
o Lliure de virus

Objectius curs 2011-2012

Ampliació del cabal per poder donar
cobertura a tot el parc d’ordinadors del
Pla Escola 2.0 en el curs 2011-2012, que
passa de cobrir 5 grups d’ESO enguany
a 11 grups el curs vinent (6 grups de 1er
ESO i 5 grups de 2n ESO). Actualment
hi ha una línia ADSL de 10Mb, es Imatge 8: Antena WIFI

proposarà a BITEL una segon línia de 10Mb exclusivament per la part
dels portàtils d’ESO.


26

Recepció dels nous portàtils per les 6 aules de 1er d’ESO, Curs 2011-
2012. S’hauran d’adaptar les sis aules amb PDI i antena repetidora Wifi,
a part de la infraestructura de xarxa (router, cablejat, etc.).

Creació per part del professorat del Pla Escola 2.0 (1er i 2n d’ESO) d’un
curs Moodle complet per assignatura, per tal d’optimitzar l’ús dels
portàtils, més enllà d’esperar que les editorials confeccionin el seus
llibres digital. Les avantatges són: econòmiques, de competència digital
per part del professor i de poder personalitzar i contextualitzar el curs.

Objectius curs 2012-2013

El proper curs acaba el Pla
Escola 2.0, amb la dotació
d’ordinadors portàtils pels
alumnes de 1r i 2n d’ESO (1x1),
en posteriors cursos encara no
sabem si hi haurà un nou pla des
de la Conselleria o des del
Ministeri. Davant la possibilitat de
no seguir amb la dotació de
portàtils als següents nivells,
s’han d’estudiar quines mesures
aplica el centre per no tallar la

competència digital a 3r d’ESO, Imatge 9: Armari amb portàtils Escola 2.0
buscant alternatives o
subvencions per continuar la mateixa metodologia digital que els
alumnes han començat a 5è de primària.

Creació de la wiki o web col·laborativa “Nura 2.0”, com a punt de
compartició de coneixements i recursos TIC. Organització de recursos
webs per nivells i assignatures, col·laborant tot el professorat.


27

4.3.3 Organització espai temps

Com ja hem vist a l’apartat anterior, en l’actualitat tenim l’aula A31 que
exclusivament té un ús per assignatures informàtiques, i d’altres que tenen
assignades algunes matèries i la resta d’horari està disponible per tot l’equip
docent, prèvia reserva. Hem d’intentar optimitzar al màxim totes les aules
d’informàtiques, donant entrada a totes les assignatures i defugint d’utilitzar
aules exclusivament per assignatures TIC.

Per una banda ja tenim cobert els nivells de 1er i 2on d’ESO, amb la posta en
funcionament dels portàtils, per altra també hi ha alguns cicles formatius
(Administració i gestió d’empreses) que també tenen les seves aules equipades
amb ordinadors, però molts grups i moltes assignatures queden mancades
d’aula d’informàtica, a continuació detallarem la mecànica i les novetats que
regiran el nostre centre per optimitzar la infraestructura informàtica.

Assignació d’aules-assignatures.
A principi del curs acadèmic cada departament presenta a l’equip directiu els
seus criteris per organitzar el curs que es comença, entre les quals hi ha les
demandes respecte les TIC. L’equip directiu, assessorat per la Comissió TAC
de centre, accepta i organitza les demandes, en funció de les possibilitats del
centre. Els criteris que es segueixen són els següents:

1. Les matèries informàtiques es fan a les aules d’informàtica

2. Són preferents les matèries que des de fa temps estan emprant la
majoria de les sessions amb eines TIC

3. Distribució trimestral d’aules equipades per algunes matèries que ho
requereixen, per exemple:
o 1er trimestre: Taller de matemàtiques
o 2n trimestre: Processos de comunicació
o 3r trimestre: Tecnologies


28

4. Davant la impossibilitat d’assignar una aula informàtica a una matèria, es
realitzarà una reserva preferent al carro de portàtils (Exemple: Anglès
una sessió quinzenal per grup).

Reserva d’aules o material informàtic
Mitjançant la intranet del centre, cada professor pot realitzar una reserva per
algunes sessions de la seva matèria. A continuació s’il·lustra la web del centre,
on es pot realitzar aquesta tasca de reserves.

Imatge 10: Intranet del centre per reserves TIC

Imatge 11: Calendari de reserves TIC a la Intranet del centre


29

Hora setmanal fixa TIC
Per tal d’incentivar tot el professorat en l’ús de les TIC, realitzarem una prova
pilot amb la creació d’una hora setmanal fixa TIC. Aquesta prova es realitzarà a
un nivell que no tingui assignats portàtils (3r o 4t d’ESO) i englobarà a totes les
matèries. Consisteix en fixar una hora a la setmana a una aula d’informàtica, a
totes les matèries que inicialment no es realitzin a les aules d’ordinadors.
D’aquesta manera s’intenta incentivar a tot el professorat a utilitzar les TIC i els
propis alumnes els animaran per utilitzar els ordinadors.

AULA
INFOMÀTICA

Educació Ciències
física Naturalesa

Ciències
Mates
Socials

Plàstica i
Anglès
visual

Llengua
castellana
Llengua
catalana

Fig. 5: Prova pilot - Hora fixa setmanal TIC (3er o 4t d’ESO)

És aconsellable realitzar una planificació per part del professorat. Cal insistir
amb l’utilització de l’aula per part de tot el professorat, però si finalment hi ha
algun professor que decideix que no utilitzarà els ordinadors per impartir la
seva hora, ha d’avisar amb temps per evitar tenir l’aula ocupada sense utilitzar i
així optimitzar els recursos. Si la prova pilot funciona, s’intentarà ampliar a
altres nivells, segons la disponibilitat de les aules.


30

4.3.4 Metodologia i desenvolupament curricular

En primer lloc, cal recordar que l’important no és el propi ús de la tecnologia
dins l’escola, sinó saber utilitzar-la per desenvolupar una millor metodologia.
Fins fa poc la majoria de classes eren únicament magistrals, l’alumne era un
element passiu que el professor havia d’omplir amb el seu saber, a dia d’avui
sabem que l’ensenyança constructivista té uns millors resultats formatius. Ara,
el professor ha de ser un guia per l’alumne, proporcionant les eines per poder
motivar als seus alumnes i fer-los partícips en la seva pròpia formació. El canvi
metodològic ha de ser innovador per part del professor i ha de venir de la mà
d’activitats on l’alumne construeixi el seu propi coneixement: fent investigació,
recerca, reelaboració, creació, producció, en definitiva posant en valor els
propis coneixements.

Com podem arribar en aquest canvi metodològic?, açò és una pregunta que ha
de respondre cada professor a la seva àrea. Si parlem de TIC, tenim al nostre
abast molts recursos que poden esdevenir eines útils per encaminar
l’aprenentatge. Aquest document no entrarà en descriure els recursos digitals
docents, tan sols farà un recull dels més importants. A nivell general, els
alumnes de secundària per haver assolit una bona competència digital i de la
informació, han d’haver treballat i conèixer durant tota la seva etapa escolar
(amb major o menor profunditat), els següents recursos informàtics:


31

RECURSOS INFORMÀTICS A LA DOCÈNCIA

Sistemes operatius oberts

Eines ofimàtiques

Correu electrònic

Ús de la PDI a l’aula

EVEA: Entorn virtual d’ensenyament
- aprenentatge

Web de continguts

Mapes conceptuals

Wikis: treball en grups amb webs
cooperatives

Bloc d’aula

Treballs guiats amb exercicis:
caceres del tresor, webquest, hot
potatoes...

Eines de treball cooperatiu: tipus
Google-Docs, Google-Sites...

Edició i compartició multimèdia:
fotos, vídeo, àudio...

Xarxes socials docents


32

Metodologia TIC pel professor

o Preparar les classes en format digital i hipertextual (amb enllaços)
o Compartir els documents amb l’alumne: Moodle, bloc, wiki, xarxa
social...)
o Dirigir les classes des del Moodle i/o el Bloc d’aula
o Utilitzar treballs i aplicacions que altres companys comparteixen a la web
o Compartir amb els altres companys: documents, exercicis, adreces
d’interès, coneixements...
o Tenir preparada una sessió alternativa, per si falla l’equipament
(ordinador, xarxa, Internet ...)

Desenvolupament curricular

Com ja hem comentat en l’apartat de formació del professorat, durant el curs
2011-2012 es procedirà a realitzar una web col·laborativa, amb la participació
de tot el claustre de professors i supervisada pel coordinador TIC, anomenada
IES Nura 2.0, on s’aniran ordenant tots els recursos TIC per matèria, tan els
realitzats pel propi professorat, com els trobats a la xarxa. Aquesta eina, pretén
ser una primera passa per classificar conjuntament els recursos que actualment
utilitzen els professors del centre, per tant, per ser útil s’ha d’anar actualitzant
contínuament.

4.3.5 Inclusió digital

Davant tot aquest nou món digital hi ha el risc de provocar, el que s’anomena,
fractura digital. Per què açò no passi s’ha d’intentar aconseguir una cohesió
digital, facilitant l’accés a les TIC a tots els alumnes, incloent-hi aquelles
persones en desavantatges per raons diferents com l’educació familiar, les
discapacitats, l’origen ètnic, l’estat social o econòmic, etc.

Al nostre centre, inicialment posarem en marxa tres mesures per afavorir la
inclusió digital:


33

Formació TIC a les famílies
L’ajuda familiar és molt important en l’aprenentatge dels al·lots, davant la
possibilitat d’haver molts pares que no estan familiaritzats en les
tecnologies es realitzarà un curs d’introducció a les TIC per tots els
pares i mares interessats.

Biblioteca oberta a les tardes, amb ordinadors disponibles
Si algun alumne no disposa
d’ordinador a casa, podrà
venir per les tardes a la
biblioteca de l’institut on
trobarà, a més dels llibres de
consulta, 6 ordinadors per
poder realitzar les seves
consultes o treballs. A més,
hi haurà un professor/a que el Imatge 12: Biblioteca IES Nura
pot guiar en algun dubte.

Ordinadors per NEE
El centre vol posar la tecnologia al servei a les persones, és per açò que
tant a l’aula informàtica, com a qualsevol altre aula mitjançant un
ordinador portàtil, disposa de programari on l’alumnat amb necessitats
educatives especials (NEE) pot realitzar tasques alternatives i utilitzar les
tecnologies per a la creació de materials propis adaptats a l’alumnat amb
NEE. En aquest apartat juga un paper important el Departament
d’orientació que és el responsable de dissenyar les estratègies d’atenció,
el tutor de l’alumne NEE i també el professor, que és la persona que ha
de saber adaptar els treballs genèrics en treballs adaptats, en aquest
punt la informàtica pot ser molt útil i ajudar en personalitzar l’atenció dels
alumnes, fent minvar les diferències.


34

4.4 Responsabilitats

Actualment al nostre centre tot el pes de les TIC recau damunt la figura del
Coordinador TIC, a partir d’ara açò canviarà amb la creació de dos nous
agents, d’una banda la Comissió TAC de centre (CTC) que serà el nexe comú
per a totes dels coordinacions TIC i per altra la Coordinació de formació en
TIC, que ja hem comentat anteriorment i que sorgeix de la necessitat de
formació interna i continuada sobre les TIC al centre. Amb la creació de la
Comissió TAC s’augmentarà la participació i també es repartiran millor les
tasques. Per entendre millor l’organigrama de funcionament, s’exposa a
continuació un diagrama de blocs que il·lustra d’un manera clara la formació de
la CTC.

COMISSIÓ TAC DE CENTRE CTC
COORDINACIÓ TIC
Coordinador TIC
Coordinador/a adjunt TIC

COORDINACIÓ DE FORMACIÓ EN TIC
Coordinador de formació en TIC
Professorat col·laborador (cursos TIC)

COORDINACIÓ DE MITJANS AUDIOVISUALS
Coordinador de mitjans audiovisuals
Coordinador/a adjunt de mitjans audiovisuals

1 membre de l’Equip directiu (Cap d’estudis o director)
Coordinador/a TIC/TAC
1 representant de cada Departament

Taula 7: Diagrama de la Comissió TAC de centre


35

Per tal de potenciar l’ús educatiu de les TIC i assessorar l’equip directiu, el
claustre i tota la comunitat educativa en la seva optimació, és convenient la
constitució de la CTC, la qual:

1. Coordini la integració de les TIC en les programacions del professorat i
en l’avaluació de l’alumnat, i promogui l’ús de les TIC en la pràctica
educativa a l’aula.
2. Vetlli per l’optimització de l’ús dels recursos TIC del centre.
3. Animi i difongui l’ús de les TIC entre la comunitat educativa.
4. Proposi i redacti anualment el Pla TAC del centre i faci la seva avaluació.

És en aquest òrgan on es reuneixen quinzenalment tots els agents implicats,
que representen tot el centre, es tracten tots els temes relatius amb les TIC de
l’escola, es discuteixen i es prenen decisions de forma conjunta i consensuada.

A continuació detallarem les funcions de les tres coordinacions que formen part
de la CTC:

Coordinació TIC

La coordinació TIC està formada per dues persones:
Coordinador/a TIC
Coordinador/a adjunt/a TIC

Les seves funcions bàsiques són:

TÈCNIQUES:
o Mantenir el correcte funcionament de la xarxa a tot l’edifici
o Mantenir el funcionament de tots els ordinadors i perifèrics
o Instal·lació de programari
o Mantenir la pàgina web del centre
o Enllaçar tots els blocs de les aules a la web
o Mantenir la intranet del centre


36

ORGANITZATIVES
o Coordinar l’ús de les aules d’informàtica
o Coordinar la Comissió TAC del centre
o Control i registre del software

DINAMITZADORES
o Promoure i dinamitzar els usos de les TIC al centre
o Ajudar al personal que ho sol·liciti en l’ús de les TIC

Coordinació de formació en TIC

o Informar sobre els cursos i seminaris externs (CEP, Escola
d’estiu) que promoguin l’ús de les TIC
o Programar cursos interns de recursos i metodologia TIC
o Promoure la participació a les activitats de formació
o Promoure la participació de tot el professorat, en l’ordenació de
recursos per matèria, a la web cooperativa IES Nura 2.0

Coordinació de mitjans audiovisuals

o Revisió anual de les aules multimèdia a principi de curs
o Manteniment de les aules multimèdia al llarg del curs
o Gestió de la compra de material multimèdia
o Assessorament a l’equip directiu sobre la compra de material
multimèdia i el seu ús pedagògic
o Assessorament i suport al professorat en l’ús de les aules
multimèdia i en general en la utilització de les TIC dins l’aula


37

4.5 Fases d’implantació del pla

Primer any: Adaptació

Durant el primer anys hi haurà tot el treball d’organització i posta en marxa de
tot el que engloba el Pla TAC:
- Creació de la Comissió TAC del centre
- Creació de la Comissió de formació en TIC
- Posta en marxa dels diferents recursos i metodologies:
o Hora 2.0
o Wiki: Nura 2.0
o Pla pilot: hora fixa setmanal
o Blocs col·laboratius per cada aula
o Blocs del professorat (departamentals o de coordinacions)
o Consolidació del programa Escola 2.0 a 1er i 2n d’ESO
o Formació TIC a diferent nivell (ús Moodle, blocs, etc.)

Segon any: Modificació

Posada en comú del treball començat el curs passat amb les rectificacions de
treball que facin falta des de la CTC i posada en comú al Claustre de
professors dels resultats positius i dels inconvenients. Els canvis els proposa la
CTC, però els aprovarà l’Equip Directiu.
Durant aquest curs també s’hauran decidit les línies d’actuació per continuar la
metodologia digital amb els alumnes de 3r d’ESO, que ja varen iniciar els seus
estudis amb els portàtils (Escola 2.0).

Tercer any: Consolidació

Durant el tercer curs d’execució del Pla TAC es pretén consolidar les tasques
inicials i introduir el treball sistemàtic amb eines TIC. Tots els professors han
d’haver realitzar algun curs Moodle i el 50% han d’haver realitzat tasques i
avaluacions en aquest suport EVEA.


38

Quart any: Avaluació

Tot i que periòdicament s’anirà avaluant el pla, serà el quart any quan s’hagi
d’elaborar un nou document, per tant s’hauran d’avaluar tots els punts del Pla
TAC, fer els canvis oportuns i redactar un nou pla que contempli les noves
inquietuds que hagin sorgit durant aquests anys i les novetats tecnològiques
que cal incorporar al centre. Aquest punt d’avaluació s’exposa en l’apartat
següent.

4.6 Avaluació del Pla TAC

Periodicitat de les revisions

o El seguiment del Pla es realitzarà bàsicament a les reunions
quinzenals de la CTC (Comissió TAC de Centre)

o L’avaluació es pot realitzar a final de cada curs, per tal de
reajustar els objectius previstos a l’inici del curs següent

Identificació dels aspectes a millorar

o A les reunions quinzenals de la CTC es detectaran els aspectes a
millorar i es recolliran per escrit a l’acta de la reunió, la CTC
informarà a l’Equip Directiu que serà el que aprovarà els canvis.

o L’eina d’avaluació a final de curs, pot ser la mateixa que s’ha
utilitzat per realitzar el pla:
 Qüestionari de diagnosi TAC: Coordinador TIC
 Qüestionari sobre l’ús de les TIC al centre: professorat

o Bianualment es realitzarà una enquesta de valoració del Pla per
part dels diversos sectors implicats:
 Professorat
 Alumnat
 Famílies


39

Modificació del pla
o Un cop avaluats els resultats de les enquestes de tots els sectors
i recollides totes les propostes de millora, la CTC proposarà els
canvis que creguin oportuns, l’Equip Directiu informarà al Claustre
i finalment el Consell Escolar ho aprovarà.

IES Nura
Menorca, 10 de juny de 2011

Aprovació del Consell Escolar

Signatura del president del Consell Escolar Signatura del secretari


40

5. CONCLUSIONS

Després de realitzar aquest Treball Final de Màster, la meva visió de l’escola
actual a Menorca ha canviat. Durant l’estudi del màster, ja ens van exposar la
importància de la innovació i el paper que també hi juguen les tecnologies en
aquest aspecte, i per altra banda, ens van instruir en molts recursos informàtics
aplicats a la docència (carpeta d’aprenentatge o portfoli, xarxes socials
docents, realització d’un curs Moodle, bloc d’aula, wikis o webs col·laboratives,
treballs en grup a distància, edició de vídeo, etc.). Tota aquesta base i
l’experiència de treballar durant tres mesos a un institut, realitzant les
pràctiques, m’han donat els coneixements i els recursos necessaris per poder
afrontar aquest estudi i arribar finalment a unes conclusions.

Per ser més concret a l’hora d’enumerar les conclusions, ho faré d’una manera
resumida i concisa, confeccionant un decàleg final:

1. Els instituts de Menorca tenen un grau de maduresa digital d’un nivell
intermedi.

2. Tot i tenir unes bones infraestructures hi manca una millor gestió i
planificació TIC, d’aquí la importància del document Pla TAC.

3. La majoria dels professors de secundària de l’illa ja utilitzen les TIC a
l’aula, tot i que els hi manca un millor aprofitament, hi ha una petita part
que encara no hi ha entrat.

4. La clau per a un bon ús de les TIC és la formació, la innovació, l’ús diari i
la compartició.

5. Els coordinadors TIC actualment estan superats pel volum de feina de
manteniment i no poden dedicar-se a la seva funció principal: divulgació i
formació TIC.

6. És necessària la creació d’una Comissió TAC de Centre, per poder
reorganitzar tots els camps de feina de les TIC, involucrar tot el centre i
prendre decisions consensuades.


41

7. El Pla TAC involucra tot el personal docent amb l’ús de la tecnologia a
l’escola i organitza espais i recursos.

8. La competència bàsica en el tractament de la informació i competència
digital, es pot treballar a totes les assignatures del currículum.

9. No s’han de repetir els mateixos esquemes amb l’ordinador, cal innovar i
canviar la metodologia per millorar l’aprenentatge.

10. Primer és la metodologia i després la tecnologia.

Aquesta última conclusió, que també és una declaració de principis, resumeix
l’esperit del treball.

Per acabar, tan sols voldria afegir, que en el Pla TAC que he redactat en
aquest treball, hi ha moltes propostes que probablement no podrien posar-se
totes a la pràctica en el seu conjunt, depenent de la realitat i complexitat de
cada centre, però si que vol aportar algunes idees que puguin servir per millorar
el procés educatiu de la mà de les noves tecnologies.

Imatge 13: Il·lustració de Randy Glasbergen (font: www.glasbergen.com)


42

6. REFERÈNCIES

Adell, Jordi (8/05/2011). Blog: Jordi Adell, edu & tec.
http://elbonia.cent.uji.es/jordi/category/blog/

ICT Planning Matrix. National Centre for Technology in Education. Dublin.
http://www.ncte.ie/ICTPlanning/ICTPlanningMatrix/

Annex 1 sobre les Competències bàsiques. REIAL DECRET 1631/2006, de 29
de desembre, pel qual s’estableixen els ensenyaments mínims corresponents a
l’educació secundària obligatòria. (BOE núm. 5, de 5/1/2007).

Moviment de Renovació Pedagògica de Menorca: http://www.mrpmenorca.cat/

Centre de Formació del Professorat (CEP-Menorca): http://cepmenorca.caib.es/

7. BIBLIOGRAFIA

Bangeman, Martin i altres autors (1994). Europa i la societat global de la
informació. Recomanacions al Consell Europeu. Brussel·les. Disponible a :
http://www.sre.urv.es/web/pled/modules/pla/web_doc_marc/annexos/01_inform
e_bangemann.pdf

Fornell, Rosa i Vivancos, Jordi (2009). El Pla TAC de centre. Edició: Servei de
Tecnologies per a l’Aprenentatge i el Coneixement. Departament d’Educació de
la Generalitat de Catalunya. Barcelona.
http://www.xtec.cat/recursos/tac/platac.pdf

, Jordi (2008). Tratamiento de
digital. Alianza Editorial. Barcelona.

Delgado, Adelaida (2009). Web 2.0 Educació 2.0. Direcció General d’Innovació
i Formació del Professorat. Conselleria d’Educació i Cultura del Govern de les
Illes Balears.


43

Morell, Jaume. Bloc: Tallers TAC. Tecnologies de l’aprenentatge, la
comunicació i la col·laboració.
http://tallerstac.blogspot.com/

Plan Educantabria. Espacio tecnológico educativo. Consejería de educació.
Gobierno de Cantabria.

Competències Bàsiques Illes Balears
http://cbib.caib.es/

Orientaciones para la elaboració del Plan de la Informació y la Comunicació
(Plan TIC) en los centros educativos. Consejería de Educació, Universidades,
Cultura y Deportes. Gobierno de Canarias.

Infraestructura i Organització del model d’integració de les TIC a l’educació a la
CA de les Illes Balears. Conselleria d’Educació i Ciència. Govern Balear.

El Projecte Astrolabi. L’observatori sobre la implantació i l’ús de les TIC a
l’ensenyament no universitari. Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i
Fundació Jaume Bofill.
http://astrolabi.edulab.net/home.html

Programa xarxa. Ensenyament en línia. Conselleria d’Educació i Cultura.
Govern de les Illes Balears.
http://www.programaxarxa.com/

Informàtica educativa (ieduca). Conselleria d’Educació i Cultura. Govern de les
Illes Balears.
http://ieduca.caib.es/ i http://coordinaciotic.ieduca.caib.es/

Recursos TIC pel mestr@. Daniel Marcos.
http://recursosticmestre.com/


44

8. ANNEXES

Annex 1:

QÜESTIONARI DE DIAGNOSI TAC DELS CENTRES EDUCATIUS

1. GESTIÓ I PLANIFICACIÓ
1.1 Documentació de les TIC
29%: El centre no disposa de referències explícites de l'ús de les tecnologies en
cap dels seus documents.
42%: El projecte curricular de centre inclou referències explícites de l'ús de les
tecnologies.
29%: L'ús de les tecnologies es troba reflectit en els diversos documents
pedagògics i de gestió del centre

1.2- Identificació de recursos TIC
71%: No s'ha realitzat una identificació i selecció de recursos TIC.
29%: S'ha realitzat una identificació dels recursos de programari i Internet
rellevants en totes les àrees.
00%: S'ha realitzat una identificació i selecció anual i també una avaluació de
necessitats d'infraestructura i equipament.

1.3- Disseny en l´ús de les tecnologies
85%: El nivell d'ús de les tecnologies es decideix individualment per part de
cada professor/a.
00%: El coordinador TIC és el que dissenya l'ús de les tecnologies en el centre.
15%: Un grup de docents (comissió TIC, equip directiu, grup de professors...) és
proactiu en la integració de les TIC en el centre.

1.4- Criteris d'ús d'Internet
29%: No existeixen criteris d'ús d'Internet al centre


45

71%: El centre disposa d'uns criteris bàsics en l'ús d'Internet per part de
l'alumnat i el professorat.
00%: Existeixen uns criteris explícits i detallats sobre usos acceptables
d'Internet, amb la implicació del pares i mares.

1.5- Comunicació amb l'entorn
14%: El centre, pel que fa a les comunicacions adreçades a les famílies i a la
comunitat educativa, no utilitza significativament les tecnologies.
29%: El centre, pel que fa a les comunicacions adreçades a les famílies i a la
comunitat educativa, utilitza regularment el lloc web del centre, que manté
actualitzat amb una regularitat no superior a un mes.
57%: El centre, pel que fa a les comunicacions adreçades a la família i a la
comunitat educativa, utilitza sistemàticament la intranet del centre i/o d'altres
tecnologies (e-mails, telefonia mòbil).

1.6- Existeix un Pla TAC al vostre centre?
43%: No, mai s'ha plantejat
57%: Actualment estem en procés d'elaboració o proposta
00%: Sí, existeix i està en funcionament

2.- DESENVOLUPAMENT CURRICULAR I TAC

2.1- Ús d'Internet
29%: L'ús d'Internet al centre es limita principalment al correu electrònic o a la
cerca d'informació
42%: Internet s'utilitza com a part integrant del procés d'ensenyament-
aprenentatge en un nombre significatiu de matèries
29%: La majoria de docents utilitza entorns d'aprenentatge com ara Moodle.
L'alumnat utilitza Internet per treballar de forma col·laborativa en les activitats del
programa.

2.2- Ús de programari
29%: L'ús de les tecnologies tendeix a posar l'èmfasi en el programari ofimàtic,
com ara el processador de textos o les presentacions.
29%: Les tecnologies reforcen les metodologies que ja existien, programari
d'exercitació i presentacions.
42%: A més dels usos anteriors, les TAC afavoreixen activitats emmarcades en
els enfocaments d'aprenentatge per solució de problemes i treball per projectes.


46

2.3- Compartició de les TAC
29%: L'ús de les tecnologies està enfocat bàsicament com a eina per al
professorat (Presentacions...)
57%: L'ús de les tecnologies és compartit entre professorat i alumnat.
14%: L'ús de les TAC està centrat en la producció de contingut per part de
l'alumnat i en la gestió i creació compartida del coneixement.

2.4- Programació usos de les TAC
57%: No existeix una programació seqüenciada da dels usos de les TAC al llarg
d'una etapa o cicle.
43%: La programació dels usos les TAC solament es té en compte com a
desenvolupament de la competència digital.
00%: Existeix una programació plenament seqüenciada de les TAC i es té en
compte el seu ús en diferents competències.

2.5- Continguts digitals
15%: Els continguts digitals a l'abast dels alumnes són escassos.
70%: Alguns professors estan en procés de selecció de continguts digitals
diversos i de qualitat per posar-los a l'abast de l'alumnat.
15%: El centre, dins la programació de totes les àrees curriculars, incorpora
continguts digitals per al treball per part de l'alumnat.

2.6- Ús de les TAC
14%: El ventall d'usos de les TAC es limita a aplicacions instrumentals i
d'exercitació (Dibuix, Jclic...)
57%: El ventall d'usos de les TAC s'amplia a activitats avaluatives, cerca
d'informació... (Webquest, Viquipèdia)
29%: Els usos de les TAC inclouen, a més de les anteriors, activitats
col·laboratives, de simulació o creatives.

3.- DESENVOLUPAMENT PROFESSIONAL DEL PROFESSORAT

3.1- Formació TAC
72%: Alguns docents han realitzat cursos de formació d'usuari en TIC
(alfabetització digital)
28%: La majoria del claustre ha fet cursos de formació TAC i/o assessorament
en centre
00%: La majoria del claustre ha fet cursos de formació TAC i a més el Pla TAC
especifica quina formació mínima s'ha d'impartir.


47

3.2- Materials de treball i tecnologies
14%: Alguns docents del centre usen les tecnologies de forma casual o
esporàdica en la preparació de materials de treball per als alumnes
29%: Alguns docents del centre usen les tecnologies habitualment en la preparació
de materials de treball per als seus alumnes
57%: La majoria de docents del centre usen les tecnologies habitualment en la
preparació de materials de treball per als seus alumnes

3.3- Competència digital
71%: La competència digital del professorat es limita al nivell d'usuari
29%: La competència digital va associada a la pràctica docent
00%: La competència digital va associada a la capacitat de dissenyar nous
models/escenaris d'activitats d'aprenentatge.

3.4- Formació
57%: La formació és una decisió individual de cada professor
43%: La formació s'encara col•lectivament formant part del projecte de centre
00%: Bona part del professorat comparteix la seva experiència formant part de
la comunitat de pràctiques del centre o amb el professorat d'altres centres.

3.5- Biblioteca i entorns digitals
29%: El/la responsable de la biblioteca no utilitza entorns digitals.
71%: El/la responsable de la biblioteca utilitza els entorns digitals.
00%: El/la responsable de la biblioteca és capaç de formar usuaris/es de
capacitació informacional.

3.6- Quins recursos personals utilitzes periòdicament a la xarxa?
71%: Tinc perfil al Facebook o altres xarxes socials
14%: Només utilitzo xarxes socials educatives (Edmodo, Ning...)
71%: Tinc un blog
29%: Tinc una web
14%: Tinc i/o utilitzo una wiki
29%: Pujo fotos a la xarxa (Flickr o altres)
57%: Pujo vídeos a la xarxa (Youtube o altres)
43%: Pujo presentacions a la xarxa (Slideshare o altres)


48

86%: Utilitzo Google Docs o altres eines col·laboratives
03%: Utilitzo el Twitter

4.- ORGANITZACIÓ DE CENTRE I TAC

4.1- Accés a la sala d'ordinadors
0%: L'alumnat accedeix a la sala d'ordinadors al menys un cop per setmana.
100%: L'alumnat accedeix a la sala d'ordinadors més d'un cop per setmana, hi
ha una organització de torns per matèries durant tot el curs (hores bloquejades) i a
més es poden demanar accés en hores lliures.
0%: L'alumnat accedeix a la sala d'ordinadors més d'un cop per setmana, hi ha
una organització de torns setmanals per petició del professorat i mai es bloquejen
hores durant tot el curs.

4.2- Periodicitat del treball amb tecnologies
0%: L'alumnat treballa amb tecnologies 1-2 hores setmanals.
100%: L'alumnat treballa amb les tecnologies 3.-5 hores setmanals.
0%: L'alumnat i el professorat treballa amb les tecnologies de forma diària i
regular.

4.3- Exposicions a classe digitals
15%: Les exposicions de temes a la classe es realitzen amb continguts digitals
de forma ocasional i sempre per uns professors/es determinats
sempre que és possible i sempre per uns professors/es determinats
sempre que és possible i per la majoria de professors/es

4.4- Pàgina Web
00%: El centre no té pàgina web.
29%: El centre té pàgina web activa que s'actualitza esporàdicament.
71%: El centre disposa de web i d'intranet on es vehiculen els continguts i
informacions curriculars, de gestió i de comunicació.

4.5- Comunicació amb els professors
00%: El centre no vehicula cap tipus de comunicació amb la comunitat
educativa mitjançant les tecnologies.


TFM: Estudi sobre l’ús de les TIC en l’àmbit docent a Menorca, proposta de Pla TAC per a un centre de secundària

TFM: Estudi sobre l’ús de les TIC en l’àmbit docent a Menorca, proposta de Pla TAC per a un centre de secundària

Empfohlen

Empfohlen

Weitere ähnliche Inhalte

Ähnlich wie TFM: Estudi sobre l’ús de les TIC en l’àmbit docent a Menorca, proposta de Pla TAC per a un centre de secundària

Ähnlich wie TFM: Estudi sobre l’ús de les TIC en l’àmbit docent a Menorca, proposta de Pla TAC per a un centre de secundària (20)

Kürzlich hochgeladen

Kürzlich hochgeladen (8)

TFM: Estudi sobre l’ús de les TIC en l’àmbit docent a Menorca, proposta de Pla TAC per a un centre de secundària