COMUNICACIÓ POLÍTICA I INTERNET:
ANÀLISI DE L’ESTRATÈGIA
DE RELACIONS PÚBLIQUES
EN L’E-COMUNICACIÓ
DELS PARTITS POLITICS
BRITANICS–NORD–AMERICANS
VS CATALANS
1. COMUNICACIÓ POLÍTICA I INTERNET:
ANÀLISI DE L’ESTRATÈGIA
DE RELACIONS PÚBLIQUES
EN L’E-COMUNICACIÓ
DELS PARTITS POLITICS
BRITANICS–NORD–AMERICANS
VS
CATALANS
ASSIGNATURA TESINA DE FINAL DE CARRERA
PROFESSOR DR. ANDREU CASERO I RIPOLLES
ALUMNE SR. JORDI SOLÉ I GARRETA
CENTRE ESCOLA SUPERIOR DE RELACIONS PÚBLIQUES – UNIVERSITAT BCN
CURS ACADÈMIC 2013 – 2014
3. COMPOL I INTERNET: ANÀLISI ESTRATÈGIA RR.PP. EN L’E-COMUNICACIÓ PARTITS POLÍTICS
BRITÀNICS-NORD-AMERICANS VS CATALANS
SUMARI
CAPÍTOL TEMA PÀG.
0. PRESENTACIÓ 3
1. INTRODUCCIÓ 4
2. PREGUNTA ANALÍTICA INICIAL 4
3. CONTEXTUALITZACIÓ 4
4. INTERNET I SOCIETAT 8
4.1. EL FENOMEN INTERNET 8
4.2. LA HUMANITAT INTERCONNECTADA: GLOCALITZACIÓ 10
4.3. LA XARXA I LA SOCIETAT DEL CONEIXEMENT 12
4.4. LA WEB INTEGRADA: AVANTATGES I INCONVENIENTS 17
4.5. ENTORN 2.0 19
4.6. LES XARXES SOCIALS 21
5. INTERNET I POLÍTICA 25
5.1. RESUM HISTÒRIC 25
5.2. INTERNET, POLÍTICA I SEMIÒTICA 29
5.3. INTERNET, POLÍTICA I INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL SOCIAL 36
5.4. INTERNET, POLÍTICA I ECONOMIA 38
5.5. RELACIÓ DIRECTA ENTRE INTERNET I L’ACTIVITAT POLÍTICA 40
5.5.1. POTENCIALITATS POLÍTIQUES D’INTERNET 45
5.5.2. MODELS COMUNICATIUS 52
5.6. TENDÈNCIES DEL MÓN 2.0 EN L’ENTORN POLÍTIC 56
5.7. EL WEBSITE POLÍTIC COM A EINA DE RELACIONS PÚBLIQUES 62
5.8. LES XARXES SOCIALS APLICADES A LA PRÀCTICA POLÍTICA 68
5.9. XARXES PÚBLIQUES INTERCONNECTADES: WWW.BCN.CAT 77
6. MODEL D’ANÀLISI 82
6.1. MOSTRA 82
6.2. TÈCNIQUES D’INVESTIGACIÓ SOCIAL 83
6.3. METODOLOGIA I PROCEDIMENT D’IDENTIFICACIÓ D’HIPÒTESIS 83
6.3.1. HIPÒTESIS 84
6.4. INDICADORS 85
7. ANÀLISI DE CAS PRÀCTIC 88
7.1. UNA MENCIÓ PRÈVIA 88
7.2. RESULTATS QUANTITATIUS XARXES SOCIALS PARTITS CAT VS UK + USA 110
7.3. RESULTATS QUANTITATIUS XARXES SOCIALS LÍDERS CAT VS UK + USA 115
7.4. RESULTATS FINALS I JUSTIFICACIONS 120
8. APORTACIONS / APLICABILITAT / TRANSFERÈNCIA 121
9. CONCLUSIONS 122
10. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA 124
11. ANNEXOS 133
2
4. COMPOL I INTERNET: ANÀLISI ESTRATÈGIA RR.PP. EN L’E-COMUNICACIÓ PARTITS POLÍTICS
BRITÀNICS-NORD-AMERICANS VS CATALANS
0. PRESENTACIÓ
Aquest estudi és el producte d’anys de reflexió sobre la matèria objecte d’anàlisi i la
conveniència o no d’endegar-lo. La decisió final és la primera, lògicament, ja que
aquesta investigació que teniu a les mans és la seva creació acabada i final. Quan
vaig proposar al doctor Andreu CASERO dirigir l’objecte de la present tesina final
de carrera de Llicenciatura en Publicitat i Relacions Públiques, de l’Escola Superior
de Relacions Públiques adscrita a la Universitat de Barcelona, no podia ni imaginar
com gaudiria dels incomptables i interessants descobriments acadèmics en forma
de monografies o articles vinculats amb el tema que vaig tenir el plaer de llegir i/o
consultar. Tot un món per descubrir, però a l’abast d’un «click»! Com diu l’estimat
col·lega professional, mentor i molt bon amic, el doctor Enric ORDEIX: “Quan hagis
de fer una tasca intel·lectual, intenta triar-la d’entre les teves aficions, ja que serà
molt més fàcil, t’ho passaràs millor, n’aprendràs un munt i... et sortirà rodona!”
En la fase de documentació i informació em vaig adonar que el tema requeria una
visió holística ja que, des del meu punt de vista, l’estudi d’Internet i xarxes socials
engloba un munt de disciplines acadèmiques interdependents: filosofia, informàtica,
psicologia interpersonal i social, història, gestió cultural, antropologia social, ciència
política i de l’administració, lingüística, documentació, sociologia, màrqueting polític,
dret, economia, protocol i cerimonial, comunicació, publicitat i relacions públiques.
Com es veu, es pretén empatitzar amb l’amable lector en un tema que, a vegades,
pot ser considerat com a frívol, ja que a Internet s’hi troba de tot per ser un «clon»
de la societat a la qual és útil. En tot cas, la teoria política és la base de l’anàlisi,
conjuntament amb les teories i tècniques comunicacionals i els models de relacions
públiques clàssics. Internet és l’avi amb el qual un aprèn, és la tieta que t’escolta,
és mare que et dóna afecte, és l’amic amb el qual jugues, és la nòvia apassionada
i... pot ser un malsón! Tot això i molt més és Internet, perquè Internet no és més
que una còpia digital online i ontime de totes les activitats humanes, quotidianes o
no. Respecte a una part important de l’estudi, el que fa referència a les xarxes
socials, cal dir que no es va tenir en compte en el projecte inicial, ja fa un temps. El
motiu de voler introduïr-les és molt senzill de copsar. En l’actualitat, Internet i les
xarxes socials estan tant interrelacionades i són tant interdependents que el seu
èxit i/o fracàs restarà indefectiblement units un amb les altres i viceversa. Hi ha una
altra raó de pes relacionat amb el punt anterior, ja que a l’executar la tasca inicial de
documentació i informació em vaig adonar que existien pocs estudis acadèmics de
rellevància que incloguessin dits aspectes i volia fer-hi la meva humil contribució.
Vull agrair al professor CASERO la seva proverbial generositat per acollir-me i fer-me
de tutor i a tot el quadre docent de l’Escola Superior de Relacions Públiques pel
magistral magisteri en la meva formació acadèmica. També el meu reconeixement als
científics que han treballat per crear i desenvolupar Internet i les xarxes socials, font
d’enorme informació i coneixements, de la qual l’estudi se n’ha nodrit abastament.
Finalment, voldria dedicar aquest treball a la meva difunta mare, Maria Teresa, a la
qual crec que el resultat final li hagués omplert d’orgull i satisfacció.
Bé, com deia l’entranyable cantautor galàctic nostrat Jaume SISA: “Oh! Benvinguts!
Passeu, passeu! De les tristors, en farem fum. Que casa meva és casa vostra, si és
que hi ha... cases d’algú!”
3
5. COMPOL I INTERNET: ANÀLISI ESTRATÈGIA RR.PP. EN L’E-COMUNICACIÓ PARTITS POLÍTICS
BRITÀNICS-NORD-AMERICANS VS CATALANS
1. INTRODUCCIÓ
En l’actual context de glocalització en l’entorn geopolític mundial es fa palès
endegar estudis que constatin l’estat de la qüestió referent a les característiques
comunes o divergents de l’aplicació d’estratègies de relacions públiques en l’àmbit
de l’e-comunicació política a través de l’ús, més o menys proactiu, de l’anomenat
«mitjà (de comunicació) de mitjans» del segle XXI: INTERNET1.
En concret es pretén realitzar una anàlisi de l’estratègia de relacions públiques a
l’e-comunicació política d’Internet basada en l’estudi dels instruments electrònics de
comunicació dels partits polítics britànic-nord-americans relacionant-los amb les
que apliquin partits d’àmbit territorial català. L’estudi incidirà en dos grans aspectes
d’anàlisi de la mostra proposada:
1. L’ús d’estratègies i tècniques de relacions públiques dels partits polítics britànic-nord-
americans a Internet comparant-los amb els partits d’àmbit territorial català.
2. Panoràmica detallada a nivell comunicatiu de les seves pàgines web (websites) i
4
l’ús de les xarxes socials.
2. PREGUNTA ANALÍTICA INICIAL
Quines característiques tenen en comú els websites dels principals partits polítics
britànics i nord-americans relacionades amb els partits polítics catalans?
3. CONTEXTUALITZACIÓ
Pensem que és necessari identificar l’ús que fan els diferents actors polítics de les
tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC)2, des del punt de vista de la
disciplina publirelacionística en el context britànic–nord–americà i vinculant-les amb
les promogudes des de les forces polítiques d’àmbit nacional català (Convergència
Democràtica de Catalunya, Unió Democràtica de Catalunya, Convergència i Unió,
Esquerra Republicana de Catalunya, Partit dels Socialistes de Catalunya, Partit
Popular de Catalunya, Iniciativa per Catalunya–Els Verds, Esquerra Unida i
Alternativa, Ciutadans–Partido de la Ciudadanía i Candidatura d’Unitat Popular)3. El
seu estudi objectiu permetrà extrapolar l’establiment de paràmetres que segueixen
els actors polítics en la seva relació amb els respectius públics interns i externs o
algun paradigma genèric d’aplicació en futures campanyes d’e-comunicació política
basades en estratègies específiques de relacions públiques.
1 INTERNET és una xarxa pública i global d’ordinadors interconnectats gràcies al protocol d’Internet
(Internet Protocol) i que transmeten dades mitjançant commutació de paquets. Internet uneix milions
de subxarxes domèstiques, acadèmiques, comercials i governamentals. És per això que a vegades
se l’anomena «Xarxa de xarxes».
2 Veure la hipòtesi formulada per Marshall McLUHAN i Quentin FIORE a “El mitjà és el missatge”. El
principal seguidor del primer, Derrick De KERCKHOVE –director del programa McLuhan de Cultura i
Tecnologia– vincula la cultura visual de civilització electrònica actual amb la tradició homèrica oral.
Autors –com el sociòleg de l’era digital Manuel CASTELLS i el gurú del Massachusetts Institute of
Technology (MIT), Nicholas NEGROPONTE– defensen línies de pensament acadèmic similars.
3 Segons repartiment d’escons de les eleccions al parlament de Catalunya del 25/11/2012.
7. COMPOL I INTERNET: ANÀLISI ESTRATÈGIA RR.PP. EN L’E-COMUNICACIÓ PARTITS POLÍTICS
BRITÀNICS-NORD-AMERICANS VS CATALANS
En tercer lloc, tenim l’enfocament «teledemocràcia», que extrapolant experiències
parcials, confia excessivament en les possibilitats de les noves tecnologies a l’hora
de transformar «ad hoc» la democràcia actual. En aquesta posició, s’alternen
conclusions de Benjamin BARBER i Frederick Christopher ARTENTON, segons les
quals la introducció gradual de nous mecanismes, possibilitaria que els ciutadans
aprenguessin els valors cívics democràtics. El resultat hauria de ser una forma forta
de democràcia participativa (strong democracy, 1989) en la qual moltes de les
institucions representatives actuals encara funcionarien. Això comportaria reforçar
la idea d’autogovern i una democràcia més autèntica en la qual guanyarien valors
democràtics (BARBER). Pel contrari, ARTENTON, defensa un concepte global de
teledemocràcia més restringit, és a dir, considera que les noves tecnologies podrien
contribuïr a millorar la democràcia representativa entorn a dos tipus de problemes:
A) Mitigar la crisi de participació dels ciutadans en la presa de decisions polítiques.
B) Establir una relació més fluïda entre els polítics i els ciutadans superant els
filtres de la burocràcia i de les institucions.
En aquest sentit, a l’hora de parlar d’actors polítics, el primer pensament es dirigeix
cap als partits polítics, que desenvolupen un rol capital de canalització de propostes
i conformació d’opinió pública. En la nova societat de la informació, els partits han
adaptat ràpidament l’ús de TIC’s per a tasques que abans feien tradicionalment, tot
i què la seva estructura rígida no ha canviat pas tant. Entre les TIC, hi destaquen:
1. Situar-se al ciberespai amb la corresponent pàgina web on es pot trobar tot
tipus d’informació sobre el partit, candidats, canals temàtics, butlletins interns,
entreteniment, recursos promocionals (blogs8, correu electrònic9 del partit polí-tic,
salvapantalles per ordinador, dispositius PDA10, sistemes MMS11 i SMS12
per telèfons cel·lulars, aplicacions a mida pels smartphones13 o tablets14, etc.),
participació (xats15, blogs i fòrums virtuals16) i enllaços amb les xarxes socials i
microblogs (Facebook, Twitter, YouTube, Google+, LinkedIn, Flickr, etc.).
8 BLOG: Diari interactiu personal a Internet (bitàcora digital o weblog). Dissenyat perquè, com en un
diari, cada article tingui data de publicació, de manera que la persona que hi escriu (blocaire) i els
lectors puguin seguir tot allò editat.
9 CORREU ELECTRÒNIC (email): Es refereix al sistema informàtic que permet redactar, enviar i
rebre missatges o cartes utilitzant sistemes de comunicació electrònica usant internet. També s’hi
poden adjuntar documents electrònics, imatges, fotografies, vídeos o altres fitxers.
10 PDA: Personal Digital Assistant – Assistent Personal Digital. Miniordinadors de butxaca. El seu ús
s’ha extés força als professionals liberals, executius empresarials i dins el món científic-acadèmic.
11 MMS: Multimedia Messaging System – Sistema de Missatgeria Multimèdia. És l’estàndard de
missatgeria que permet als usuaris enviar i rebre continguts multimèdia. Ara a través de Whatsapp.
12 SMS: Short Message Service – Servei de Missatges Curts o Breus. Molt extés en totes les capes
de la població de qualsevol país que usi amb normalitat les TIC. Ara Whatsapp als smartphones.
13 SMARTPHONE: Telèfon intel·ligent que opera com un ordinador i integra les funcions de telèfon
mòbil, organitzador personal, jocs, aplicatius específics i altres funcions de connectivitat mòbil.
14 TABLET: És una computadora a mig camí entre un ordinador portàtil i un PDA, amb connexió a
internet, al qual s’hi pot escriure a través d’una pantalla tàctil i d’una gran versatilitat per la gran
quantitat d’aplicatius professionals o de lleure de què disposa.
15 XAT: Sistema que permet conversa instantània a temps real entre dues o més persones per Internet.
16 FÒRUMS VIRTUALS: La comunitat o grup virtual és un lloc de reunió (portal o website) on els
membres poden trobar o intercanviar informació fent servir la tecnologia d’internet. Es poden crear
fòrums mitjançant LLISTES de DISTRIBUCIÓ o MAILING LISTS.
6
8. COMPOL I INTERNET: ANÀLISI ESTRATÈGIA RR.PP. EN L’E-COMUNICACIÓ PARTITS POLÍTICS
BRITÀNICS-NORD-AMERICANS VS CATALANS
2. Facilitar, via web o per correu electrònic, documents interns del partit o coalició
política, tant a nivell organitzatiu, com a nivell polític de discussió en ponències
congressuals o programes electorals.
3. Posar en comú aquests documents a través de fòrums, llistes de distribució o
de correu i xats, generant un debat enriquidor favorable a la reflexió entre els
militants i els simpatitzants segons l’ideari polític.
4. Comunicació interna gràcies a xarxes telemàtiques que estalvien costos i es
despleguen amb major eficàcia i celeritat (circulars per intranet, SMS o MMS
amb consignes diàries, convocatòries de participació per correu electrònic, etc.)
5. Avantatges d’oportunitat política en l’organització dels lobbies, grups de pressió
i d’interès afins per incidir en l’adopció o no d’una determinada política pública17.
6. Paul McFREDIES (2007) defineix un microblog com un weblog que es limita a
140 caracters per missatge. És el cas de Twitter.
7. Recaptar fons pel finançament del partit, del candidat o de la coalició política.
8. Conèixer ràpidament l’opinió de militants, simpatitzants, voluntaris i de l’opinió
pública sobre temes d’interès pel partit o d’actualitat (estigui o no a l’agenda).
9. Difondre els missatges partidaris adients, relacionar-se amb la societat i estar-hi
present, amb la mateixa efectivitat que la televisió.
10. Realitzar eleccions primàries per Internet. P.ex.: Partit Demòcrata dels EE.UU.
Internet facilita una via directa d’accès als ciutadans que no està mediatitzada pels
grans mitjans de comunicació de masses. Cal vigilar la infoxicació digital. Tot i això,
el camp més atractiu on es mouen els partits polítics en referència a Internet és el
de les campanyes electorals. Encara és aviat per analitzar quins són els veritables
efectes de la presencia dels candidats a la xarxa en referència a la competició elec-toral
degut a una desigual penetració d’Internet a les llars i segons a quins països,
sobretot al Principat de Catalunya. Si estudiem les darreres eleccions al parlament
de Catalunya del 2012, les TIC i Internet encara no havien obtingut l’alt grau de
protagonisme que ara ostenten. En tot cas, les seves potencialitats són:
A. Notorietat a Internet gràcies a una pàgina web amb tot tipus d’informació.
B. Possibilitar la interacció entre el candidat o el seu equip i el ciutadà mitjançant
l’email, PDA, missatges SMS/MMS a l’smartphone o a través de xarxes socials.
C. Realitzar activitats publicitàries i propagandístiques de tota mena: la pròpia web
del partit, publicitat a les pàgines més visitades, estratègia de màrqueting viral a
través del llirament de missatges i mems a audiències seleccionades per correu
electrònic que poden crear un potent efecte bola de neu, les videoconferències
o xats amb usuaris de la xarxa, cibermítings, ús proactiu de xarxes socials, etc.
Internet hauria de ser el millor mitjà per a donar a conèixer els projectes ideològics i
el programa electoral dels partits polítics als respectius públics ciutadans (militants,
voluntaris, simpatitzants, electors, associacions, ateneus, empreses, mitjans de co-municació,
moviments socials, grups d’interès i de pressió, sindicats, plataformes
cíviques i lobbies). Tot i això, a les darreres eleccions a casa nostra s’ha demostrat
que polítics i partits han incorporat l’ús d’Internet però sense extreure’n la màxima
potencialitat del paradigma participatiu dels públics ciutadans. Hom pensa que les
forces polítiques no aprofiten prou la capacitat d’Internet com a via per segmentar.
17 Confrontar amb les acotacions sobre stakeholders (part interessada) del professor Jordi XIFRA
(1998). Els stakeholders són aquells grups sense el suport dels quals l’empresa o l’organització
deixaria d’existir o que poden afectar o són afectats per les activitats d’una organització o institució.
7
9. COMPOL I INTERNET: ANÀLISI ESTRATÈGIA RR.PP. EN L’E-COMUNICACIÓ PARTITS POLÍTICS
BRITÀNICS-NORD-AMERICANS VS CATALANS
4. INTERNET I SOCIETAT
4.1. EL FENOMEN INTERNET
Vivim en un període d’intensa i enigmàtica transformació que ens porta un pas més
enllà de l’era industrial. S’evidencia, així, la necessitat d’estudis científic-acadèmics
com aquest que delimitin un mapa d’aquesta transició, com bé afirmava el sociòleg
Anthony GIDDENS18 el 1996. Els canvis experimentats per la revolució de les TIC
ofereixen un marc conjuntural dels canvis econòmics, socials, personals i culturals
que es produeixen al món a l’era de la informació. Autors com el futurista Alvin
TOFFLER19 o el professor Manuel CASTELLS20 tracten el tema des de perspectives
ben diferenciades, però alhora complementàries. Al primer cas preveient els canvis
basant-se en la mera observació i en el segon cas des de la perspectiva acadèmica
basada en una exhaustiva investigació de camp i en uns instruments de científic
social. La interacció, doncs, entre la tecnologia i la societat és total i arriba fins a
l’àmbit econòmic, empresarial, laboral i del treball, a la comunicació, a l’espai urbà i
regional i a la pròpia concepció social del temps basat en Internet.
Internet és una xarxa pública i global de computadors que estan interconnectats
mitjançant el protocol d’Internet (Internet Protocol) i que es comuniquen mitjançant
la commutació de paquets, que uneix en una a milions de subxarxes domèstiques,
acadèmiques, comercials i governamentals; és per això que moltes vegades se la
denomina «Xarxa de xarxes». Qualsevol conjunt de xarxes interconnectades serà
una internet, però d’Internet en majúscules només n’hi ha una. Sobre aquesta xarxa
hi corren un conjunt de serveis als quals tothom pot accedir des de qualsevol part
del món, mitjançant un dispositiu electrònic, com per exemple un ordinador, un
smartphone o bé consoles. Un dels serveis que més usa Internet com a mitjà de
transmissió i que ha tingut més èxit és la World Wide Web (WWW, o «la Web»),
fins al punt que és habitual la confusió entre els dos conceptes. La WWW és tot un
conjunt de protocols que permet, de forma senzilla, la consulta remota d’arxius
d’hipertext i fou un desenvolupament posterior a Internet. Altres serveis també molt
populars són l’enviament de correu electrònic (protocol SMTP), transmissió d’arxius
(FTP i P2P), converses en línia (IRC), missatgeria instantània i presencial (XMPP),
transmissió de contingut i comunicació multimèdia-telefonia (VoIP), televisió (IPTV),
butlletins electrònics (NNTP), accés remot a altres dispositius (SSH i Telnet) i altres
protocols que no segueixen un estàndard sinó que són privats com els jocs en línia.
La prehistòria d'Internet es basa en una xarxa de caràcter militar creada pel
Departament de Defensa dels Estats Units d’Amèrica (EUA). En la data clau del 29
d’octubre de 1969 arrencava a la Universitat de Califòrnia de Los Ángeles (UCLA)
el primer node d'aquesta xarxa, anomenada ARPANET. Però tècnicament el naixe-ment
d’Internet, es va produir l’1 de gener de 1983, amb la primera xarxa de llarg
abast (WAN) basada en la tecnologia TCP/IP, posada en marxa per la National
Science Foundation (NSF) dels Estats Units d’Amèrica. D’aleshores ençà ha esde-vingut
un instrument imprescindible de relació social, d’educació formal, de negoci
empresarial, de diversió cultural, de comercialització, de creació personal en tots
els àmbits del coneixement humà, de comunicació universal i de llibertat individual.
18 GIDDENS, Anthony (2000, pàgines 41 i següents)
19 TOFFLER, Alvin (1980, pàgines 39 i següents)
20 Confrontar amb CASTELLS, Manuel (2003, pàgines 159 i següents), CASTELLS, Manuel (2005,
pàgines 208 i següents) i CASTELLS, Manuel (2006, pàgines 364 i següents)
8
11. COMPOL I INTERNET: ANÀLISI ESTRATÈGIA RR.PP. EN L’E-COMUNICACIÓ PARTITS POLÍTICS
BRITÀNICS-NORD-AMERICANS VS CATALANS
4.2. LA HUMANITAT INTERCONNECTADA: GLOCALITZACIÓ
Què tenen en comú demanar una comanda de gustoses pizzes a una pizzeria, fer
la compra de la setmana al supermercat del barri, pagar un tribut, una multa o un
impost municipal, escoltar la ràdio, gestionar la nostra agenda de treball amb plena
autonomia, estudiar una carrera universitària, saber quina és la ruta més curta per
arribar a qualsevol lloc, reservar entrades per al teatre o el cinema, llegir el teu diari
o revista preferit, apuntar-te a un gimnàs, fer una vídeo-trucada gratuïta, comprovar
els resultats dels partits de la Lliga de Campions europea, mirar una bona pel·lícula
o la teva sèrie de televisió preferida, consultar el temps que farà durant tota la
setmana, conversar i tafanejar amb els teus saludats, coneguts, amics i familiars23,
lligar o bé gestionar els bitllets de vol per les vacances de l’estiu? Que tot això, i
gairebé tot avui en dia, es fa mitjançant processos telemàtics i electrònics digitals.
És a dir, la pràctica totalitat d’activitats de la vida quotidiana de qualsevol persona
es realitzen a través de la nova icona tecnològica mundial. Un ésser metacorpori
quasi viu (potser ja fins i tot «mitològic») que ha vingut per quedar-s’hi i canviar el
destí de la humanitat per sempre més: Internet!
Realment, el canvi ha estat tant fort i tant brutal i en un espai temporal tant petit,
que no ens hem adonat de la revolució que ha patit el planeta en el seu conjunt i la
modificació radical que han experimentat els nostres hàbits i els nostres processos
vitals en la quotidianitat conjuntural particular, de tots i cadascun de nosaltres.
Hi ha visions apocalíptiques, com les que postula la teoria de l'activitat de massa de
LE BON24 en referència a l’alienació “... i totes les persones perden, temporalment,
algunes de les seves facultats de raonament crític de les que solen emprar en la
vida quotidiana, quan s'impliquen en l'emoció col·lectiva generada per les masses”.
També hi ha opinions positives com les del guru del món digital NEGROPONTE25
“... els continguts digitals que creen els nous artistes (internautes) són com unes
pintures surrealistes doncs tenen qualitats estètiques i excel·lència tècnica. El seu
treball es pot admirar en termes d’estil i de contingut, de significat i d’execució. El
comportament de les seves creacions conforma un nou tipus d’e-xpressionisme”,
sovint basats en els ideals del modernisme bohemi de veritat, bellesa, llibertat i amor.
En aquest sentit, tal i com va predir TOFFLER26, al segle XXI, a l’era d’Internet, hi
apareix un nou concepte, el de ciutadà–tipus o prosumidor (fusió entre productor i
consumidor). És a dir el consumidor (de mitjans de comunicació social) pot arribar a
ser (i en la majoria dels casos ho és) un eficaç productor de continguts alhora. La
dinàmica de comunicació de la tercera onada és la comunicació diversos amb
diversos. A l’igual que la producció, els mitjans es van desmassificant. Internet és
el centre de tot. Tot això fa que la comunicació sigui personalitzada i que el propi
consumidor de productes comunicatius ja no es limiti a prendre’ls «tal qual vé». Ara
l’espectador pot intervenir als diaris que llegeix i opinar als programes de televisió
que mira, moltes vegades esdevenint ja el centre del procés comunicatiu.
23 Segons la famosa cita de l’insigne escriptor català Josep PLA.
24 LE BON, Gustave (2000, pàgines 26 i ss.) Confrontar amb CANETTI, Elias (1981, pp. 3 i ss.)
25 NEGROPONTE, Nicholas (1998, 134)
26 TOFFLER, Alvin (1990, pàgines 18 i següents)
10
14. COMPOL I INTERNET: ANÀLISI ESTRATÈGIA RR.PP. EN L’E-COMUNICACIÓ PARTITS POLÍTICS
BRITÀNICS-NORD-AMERICANS VS CATALANS
Els nuclis consolidats de direcció econòmica, política i cultural estan plenament
integrats a Internet. Això no implica que hi hagi desigualtats degudes al diferencial
del nivell cultural i educatiu poblacional, però la base d’aquesta xarxa TIC prové de
la investigació universitària, programes d’investigació militar d’Estats Units
d’Amèrica, la contracultura radical llibertària que cerca contínuament autonomia
ciutadana respecte als Estats-Nació i grans corporacions multinacionals i la cultura
empresarial que va acabar de donar l’empenta al vincle entre Internet i societat.
Cal saber que els productors de la tecnologia d’Internet són principalment els seus
usuaris finals gràcies a una arquitectura informàtica oberta i de lliure accés des del
seu inici. Les TIC han provocat el sorgiment de la Nova Economia, basada en les
empreses que funcionen amb i mitjançant Internet. Avui en dia, quasi tot el treball
de back office que relaciona l’empresa amb els proveïdors i entre aquesta i els seus
clients s’està produint mitjançant la xarxa d’Internet.
L’eina tecnològica que és Internet, construïda en paral·lel a la seva implementació
internacionalitzada globalitzada i multisectorial, no està regulada per cap institució
pública, sinó que la lidera un organisme de caràcter privat, l’Internet Corporation for
Assigned Names and Numbers (ICANN) o Corporació d’Internet per a l’Assignació
de Noms i Nombres al qual li dóna suport el govern dels Estats Units d’Amèrica.
Internet ha permès la implementació de la globalització de transaccions comercials,
econòmiques, financeres i empresarials. Avui en dia no es pot pensar en operar als
mercats borsaris si no és amb el suport de TIC. Les empreses d’arrel tecnològica
aporten valor afegit al teixit empresarial formant part d’un extens i ampli nucli de
corporacions líders sense les quals no s’entendria un sistema de negocis modern.
NEGROPONTE33 afirmà que: “Qualsevol tecnologia unida a la ciència produeix un
canvi en la forma de viure i d’entendre la realitat. En els darrers anys s’ha produït
un intens i accelerat coneixement de l’univers i, a més, la tecnologia ha permès la
transformació d’aquest món i dels propis éssers humans”. I aquest fet no té marxa
enrere. Si ens equivoquem amb Internet errem com a societat.
Com molt bé expressa n’Armand MATTELART34 “Amb cada generació tècnica es
revifarà el discurs salvador sobre promesa de concòrdia universal, de democràcia
centralitzada, de justícia social i prosperitat general. I cada vegada es comprovarà
l’amnèsia general respecte de la tecnologia anterior”. En aquest sentit, cal remarcar
que la forma d’organització multilateral i difosa en què es basa Internet, d’origen
plenament llibertari i contracultural com a instrument de comunicació lliure, es troba
amenaçada per diverses iniciatives legislatives governamentals a instàncies de les
principals associacions empresarials i patronals que gestionen els drets d’autor i de
defensa de la propietat intel·lectual35.
33 NEGROPONTE, Nicholas (1998, 8)
34 MATTELART, Armand (2002, pàgines 49 i següents)
35 Real Decreto 624/2014, de 18 de julio, por el que se desarrolla el derecho de remuneración a los
autores por los préstamos de sus obras realizados en determinados establecimientos accesibles al
público. Estableix la regulació del pagament de diaris, revistes, manuals i llibres.
Ley 2/2011, de 4 de marzo de Economía Sostenible. «Ley Sinde» Disposición Final Segunda.
Estableix una sèrie de canvis impulsats a instàncies dels lobbies de la indústria audiovisual
proveïdora de continguts nord-americana per aturar la pirateria dels seus productes de consum
(sèries de TV, pel·lícules, cançons, jocs d’ordinador i per a consoles, etc.) que afecten la Llei de
Serveis de la Societat de la Informació, Llei de la Propietat Intel·lectual i la Llei Reguladora de la
Jurisdicció del Contenciós-Administratiu.
13
18. COMPOL I INTERNET: ANÀLISI ESTRATÈGIA RR.PP. EN L’E-COMUNICACIÓ PARTITS POLÍTICS
BRITÀNICS-NORD-AMERICANS VS CATALANS
4.4. LA WEB INTEGRADA: AVANTATGES I INCONVENIENTS
Per web integrada entenem l’evolució de l’embrionària web–taulell d’anuncis o
purament informativa cap a una fusió amb altres tecnologies de la informació i de la
comunicació. Està concebuda perquè les màquines «entenguin» totes les persones
i processin d’una manera eficient l’allau d’informació publicada a Internet. La web
integrada o web 2.0 ha originat, doncs, la democratització dels mitjans facilitant que
qualsevol internauta tingui les mateixes possibilitats de publicar notícies que un
diari tradicional. Grups de persones creen blogs que actualment reben més visites
que moltes versions online de les capçaleres més importants al món de la premsa,
reduint considerablement els costos de difusió de la informació. Avui en dia, gràcies
a l’avanç de la tecnologia pel què fa al software, però sobretot al hardware gaudim
d’ordinadors de sobretaula potentíssims equipats amb una munió de gadgets i molt
més econòmics any rera any39. És per això que podem tenir quasi gratuïtament la
nostra pròpia emissora de ràdio online, el nostre diari online (blog) o el nostre canal
de vídeos. Incrementant la producció d’informació augmenta la seva segmentació,
el que equival a que els usuaris puguin accedir a continguts que tradicionalment no
es publiquen a mitjans convencionals. Cadascun dels internautes del web integrat o
2.0 són «ciberautors» dels continguts que bolquen a la xarxa, sempre que es tracti
de creacions originals. No obstant, res no prohibeix que una obra de nova creació
pugui incloure, totalment o parcial, una obra prèvia d’altre autor. A aquesta pràctica
se la denomina obra composta. Per això cal citar sempre la font i mencionar d’on
s’ha obtingut la peça. Per evitar problemes legals cal comptar amb l’autorització de
l’autor de l’obra prèvia o bé utilitzar-la dins d’una de les excepcions reconegudes a
la Llei (veure Llei de Propietat Intel·lectual). Ser autor d’un website 2.0 suposa, ni
més ni menys, tenir la plena disposició i el dret exclusiu a l’explotació de l’obra,
sense més limitacions que les establertes a la Llei40. Continuant amb en Derrick DE
KERCKHOVE, afirmava que “El coneixement cal pagar-lo en la mesura en què es
retransmet. La cibercultura no és gratis”. Per tant, la primera conseqüència jurídica
del web 2.0 és que tothom n’és «propietari» d’Internet i, en tot cas, dels continguts
concrets que cadascú crea diàriament per serveis com Youtube, Blogger, Facebook
o Twitter. És a dir, la Llei de Propietat Intel·lectual no només se’ns aplica per limitar-ne
l’accés i per garantir un ús correcte dels continguts aliens sinó per protegir i
defensar les nostres creacions bolcades a la xarxa. Per això falta implementar
estratègies en TIC globals de seguretat informàtica. Degut al constant intercanvi
d’informació i a la manca de sistema adequat de seguretat s’ha provocat el robatori
constant de dades i d’identitat generant pèrdues econòmiques i la propagació de
virus. La seguretat és fonamental en la tecnologia, les empreses inverteixen en la
seguretat de les seves dades i potser el fet que la web encara no sigui tan segura,
crea un lleu rebuig a la transició d’algunes persones pel que fa a l’automatització
dels sistemes. Continuant amb paraules de DE KERCKHOVE41: “Internet i les TIC
regeneraran l’economia global amb la transmissió d’informació i amplificant serveis.
Coneixements i sabers es traslladen del llibre a la circulació permanent a Internet”.
39 Gordon MOORE anticipava el 1965 que la complexitat dels circuits integrats es duplicaria cada
any amb una reducció de cost equiparable. Coneguda com la Llei de Moore, la predicció ha fet
possible la proliferació de les TIC. Moore va actualitzar la seva predicció al 1975 per assenyalar que
el número de transistors en un xip es duplica cada dos anys amb un cost exponencialment inferior.
40 DE KERCKHOVE, Derrick (2005) Confr. Oscar H. GANDY Jr. i Kenneth Neil FARRALL (2009)
41 DE KERCKHOVE, Derrick (2005, pàgines 1 a 8)
17
20. COMPOL I INTERNET: ANÀLISI ESTRATÈGIA RR.PP. EN L’E-COMUNICACIÓ PARTITS POLÍTICS
BRITÀNICS-NORD-AMERICANS VS CATALANS
4.5. ENTORN 2.0
Per entorn 2.0 o web 2.0 entenem tots aquells llocs web que faciliten compartir
informació, la interoperatibilitat, el disseny centrat en l’usuari i la col·laboració a
la World Wide Web. Un lloc 2.0 permet als usuaris interactuar i cooperar entre si
com a creadors de contingut generat per usuaris en una comunitat virtual, a
diferència de llocs web estàtics on els usuaris es limiten a l’observació passiva dels
continguts que s’han creat per a ells. Exemples d’això són comunitats web, serveis
web, aplicacions web, serveis de xarxa social, wikis, blogs, serveis per allotjar els
vídeos, mashups i folcsonomies. És en aquesta evolució d’aplicacions estàtiques a
dinàmiques on és imprescindible la col·laboració de l’usuari final. El terme web 2.0
està associat molt estretament amb Tim O’REILLY, motivat per la conferència
sobre web 2.0 d’O’Reilly Media el 2004. Encara que el terme suggereix una nova
versió de la World Wide Web, no es refereix a una actualització de les seves
especificacions tècniques, sinó més aviat als canvis acumulatius en la forma en què
desenvolupadors de programari i usuaris finals usen Internet. L’«evolució» del web
inicial diferenciada de les tecnologies web anteriors ha estat qüestionada pel
creador de World Wide Web, BERNERS-LEE, que va qualificar al terme com «tan
sols un argot», precisament perquè tenia la intenció que el seu web incorporés
aquests valors des de l’estadi inicial. En conclusió, l’entorn 2.0 ens permet realitzar
treball col·laboratiu entre diversos usuaris. La major part de moviments socials del
món i partits polítics de totes les tendències usen l’entorn 2.0 que ofereix Internet
com a una nova forma privilegiada d’acció i d’organització. Per això, per tal de
construir comunitats virtuals en base a xarxes de comunicació social a Internet,
trobem tres punts essencials a tenir en compte:
A) Moviments socials en xarxa en base a coalicions que es constitueixen entorn a
valors, principis i projectes. Internet és l’estructura organitzativa i l’instrument de co-municació
que permet immediatesa, flexibilitat, temporalitat, universalitat i transver-salitat
de la mobilització, però mantenint un caràcter de coordinació i de cooperació
grupal i una capacitat d’enfocament d’aquesta mobilització. Na Pippa NORRIS43 en
destaca el potencial de les TIC per a generar electorat més informat i participatiu,
facilitant la implicació política de nous moviments socials dins la societat civil i
obrint el procés de govern als ciutadans. Aquest procés es pot sustentar en pàgines
electròniques interactives per a partits i candidats, xarxes de connexió d’activistes
ben mobilitzats pels drets humans, lluitant pel medi–ambient o contra la tirania dels
mercats del capital en la globalització i també els serveis públics connectats en línia
a disposició dels ciutadans, amb innovadors mecanismes de feedback.
B) Transmissió instantània de certs valors, ideologies, creences, principis i idees
que pot induir a que els moviments socials en xarxa siguin enquadrats en un marc
molt ampli que permeti la coalició i l’agregació al seu entorn.
C) Articulació de projectes alternatius globals i de vivències locals al món glocalitzat
permetent posar en marxa iniciatives comunals i establint vincles de confiança i de
respecte mutus, guanyant credibilitat a l’endegar temes de positiu interès.
43 Pippa NORRIS (2003) alerta contra els perills de la «fractura educativa digital» i la contraproduent
infoxicació política a la xarxa descrita per Alfons CORNELLA (2000). Un dels perills assenyalats
pels autors a l’Era Internet és l’obsolescència programada, pel qual les companyies planifiquen els
seus productes TIC durant la fase de disseny per a què aquests siguin inservibles en un període de
temps calculat amb antel·lació pel fabricant o per l’empresa de serveis i s’obliga a la seva renovació.
19
22. COMPOL I INTERNET: ANÀLISI ESTRATÈGIA RR.PP. EN L’E-COMUNICACIÓ PARTITS POLÍTICS
BRITÀNICS-NORD-AMERICANS VS CATALANS
4.6. LES XARXES SOCIALS
Hom considera que una xarxa social és una estructura social complexa composta
per individus (o organitzacions) anomenats «nodes» que estan «lligats» (connectats)
per un o més tipus d’interdependència com els coneixements, intercanvis financers,
parentesc, amistat, aficions, ideologies, creences, prestigi, interessos comuns o bé
relacions sexuals. L’anàlisi de xarxes socials entén les relacions socials en termes
de teoria de xarxes, amb els seus propis nodes i lligams (que també es denominen
enllaços o bé connexions). Els nodes són els actors–individus dintre les xarxes i els
lligams són les relacions entre actors. Les estructures resultants, basades en grafs,
són sovint molt complexes ja que poden existir molts tipus de lligams entre nodes.
La recerca en diversos camps acadèmics demostra que les xarxes socials operen
en molts nivells, des de les famílies fins a l’esfera de les nacions i juguen un paper
crític en la manera com es resolen els problemes, com es porten les organitzacions
i el grau d’èxit que aconsegueixen els seus individus per assolir els seus objectius.
Des del camp de l’antropologia social, es considera que les converses nocturnes al
voltant de les fogueres van ajudar les societats humanes primitives a formar xarxes
socials complexes. De dia se centraven en qüestions productives (com a qualsevol
oficina) i de nit feien anar la imaginació predominant diàlegs plens de simbolisme,
tot i que eren societats que el 99% del seu temps el dedicaven a caçar (homes) i a
recol·lectar (dones). Hi ha alguna cosa màgica en una foguera en la foscor de la nit
que uneix les persones, aconseguint grans moments íntims i plens de pensaments
espirituals, que les ajuda a distreure’s i a compartir les emocions i informació social.
Aquest fet ens va ajudar a desenvolupar capacitats cognitives i a formar comunitats
d’individus que no estan en un mateix lloc físic, però si al nostre pensament. Les
TIC ens poden treure temps per mantenir relacions socials «analògiques» i explicar
històries, fent que el dia mori sense aturar-nos a reflexionar i a socialitzar-nos bé.
El sociòleg David Émile DURKHEIM47 enuncià l’embrionària idea de xarxes socials
en les seves investigacions sobre grups socials. En la seva forma més simple, una
xarxa social és un mapa de lligams especificats, com ara l’amistat, entre els nodes
que s’estudien. Els nodes als quals un individu hi està connectat són els contactes
socials d’aquest individu. Els moviments socials, com embrions de xarxes socials,
es troben en un punt intermig entre l’orientació cap al poder i el fet cultural.
L’augment imparable del procés de captació de noves generacions de cibernautes
a l’ús de les TIC fa que s’acabi per sempre amb el perill inherent de desinformació
consensuada pels mitjans de comunicació de masses com ja apuntava en Noam
CHOMSKY48, que donaria pas a una major transparència democràtica, sense tenir
possibilitat d’enganys o manipulacions interessades, ja que les xarxes socials tenen
el privilegi de contrastar lliurement qualsevol informació. Internet també pot ser usat
per a mesurar el capital social, que és el valor que un individu rep de la xarxa
social. Aquests conceptes estan sovint explicats en un diagrama de xarxa social, on
els nodes són punts i els lligams són línies. Internet és, doncs, un camp del tot ideal
per a explotar aquesta idea.
47 DURKHEIM, David Émile (1974, pàgines 22 i següents)
48 CHOMSKY, Noam i HERMAN, Edward S. (2000). Confrontar amb Elías CANETTI (1981)
21
23. COMPOL I INTERNET: ANÀLISI ESTRATÈGIA RR.PP. EN L’E-COMUNICACIÓ PARTITS POLÍTICS
BRITÀNICS-NORD-AMERICANS VS CATALANS
Des del punt de vista digital, podem establir-hi dos subgrups de xarxes socials:
HORITZONTALS: Dirigides a tot tipus d’usuaris i sense una temàtica definida ni un
objectiu concret. Les més conegudes són: Twitter, Facebook, Orkut i Identi.ca.
VERTICALS: Es basen en un tema i aspiren a reunir gran nombre d’usuaris entorn
un tema o objectiu concret. Dins d’aquest subgrup, poden ser de tipus professional
(LinkedIn, Viadeo), d’oci (Pinterest, Last.fm i Moterus) o mixtes (Instagram, Flickr).
Per analitzar les xarxes socials a Internet tenim en compte els següents elements:
A. INTERCONNECTIVITAT: La quantitat de nodes connectats a cadascun d’ells.
B. CENTRALITAT: Mesura si la xarxa s’estructura al voltant d’un o més centres.
C. OBERTURA: La possibilitat d’incorporar elements externs.
D. EXPANSIBILITAT: La distància on s’arriba en les connexions.
Els darrers estudis empírics, com els de RAINIE i WELLMAN49, demostren que el
fet d’utilitzar Internet no canvia la forma de ser de les persones, sinó que solament
modifica la forma d’interactuar entre elles. Qui té amics a la vida real, en té a la vida
virtual. A qui li va bé professionalment a la vida real li va millor a la vida virtual. A
qui li va malament a la vida real li continua anant malament a la vida virtual. Això
vol dir que Internet és una eina que desenvolupa però no canvia comportaments,
sinó que són comportaments humans els que s’apropien d’Internet, s’amplifiquen i
es potencien a partir d’allò que són realment. Internet no canvia el comportament
humà, és el comportament humà el que pot modificar Internet.
L’estudi de comunitats virtuals com les xarxes socials demostren que no es limiten
a la zona dels individus. Aquests sociòlegs van analitzar les formes en què la gent
utilitza aquests vincles per obtenir-ne recursos, associant-se50 i les implicacions de
les xarxes d’organització social a gran escala. La seva investigació en aquest camp
se centra en l’anàlisi multinivell de suport i reciprocitat en xarxes comunitàries de
tipus personal a l’era d’un «individualisme en xarxa». El fenomen, denominat ara
revolució social en xarxa, s’estructura en tres impactes:
1) Ha donat oportunitats i empès als individus a construir llaços grupals més enllà
del seu petit món quotidià familiar, de veïnatge o amical.
2) Ha donat poder als individus per a crear i manipular informació i com a gestors
de la comunicació. Les persones s’han convertit en editores, creadores i difusores,
generant continguts originals personalitzats.
3) La revolució dels smartphones ha permès als subjectes estar accessibles al seu
entorn sòcio-laboral en qualsevol lloc i hora, possibilitant la interacció contínua de
tots plegats a través d’una presència virtual total. Això fa que la separació física de
la gent pel temps i l’espai ja no sigui considerada tant important. Els nous «veïns
digitals» són aquells amb els quals hi estem connectats socialment en xarxa.
49 RAINIE Lee & WELLMAN, Barry (2012, pàgines 11 i següents)
50 Internet i les xarxes socials estan íntimament lligats, com deia Manuel CASTELLS, a tot tipus de
moviments contraculturals i alternatius. Clar exemple d’això és l’èxit del moviment dels indignats,
convocat per diversos col·lectius, el 15 de maig del 2011 o #15M, ja que gràcies a l’ús massiu de
les TIC van poder coordinar-se i cooperar uns amb altres, amb protestes pacífiques basades en la
insubmissió i la desobediència civil i promovent la democràcia participativa, d’arrel assembleària.
22
26. COMPOL I INTERNET: ANÀLISI ESTRATÈGIA RR.PP. EN L’E-COMUNICACIÓ PARTITS POLÍTICS
BRITÀNICS-NORD-AMERICANS VS CATALANS
5. INTERNET I POLÍTICA
5.1. RESUM HISTÒRIC
Amb la invenció dels ordinadors i les TIC, la Humanitat per primera vegada va estar
en condicions de fabricar un portador d’informació interactiu. Fins aleshores, l’ésser
humà era l’únic portador d’informació interactiu, perquè aquest era capaç d’aplicar
la informació emmagatzemada per contestar preguntes i resoldre problemes. Amb
el suport de la més moderna tecnologia, avui en dia es poden produir industrialment
màquines que també disposaran de semblant capacitat interactiva. Justament per
això, la informàtica i la tecnologia de les comunicacions constitueixen pilars bàsics
de la societat de la informació i del coneixement.
Històricament, des d’un bon plantejament teo-filosòfic, el lògic i matemàtic alemany
Gottfried Whilhelm LEIBNIZ55, patró de la cibernètica, exposà (1703) l’existència de
dos grans absoluts: Déu (que ho conté tot = 1) i el res = 0. Sobre aquest fonament
va treballar en la construcció d’un llenguatge binari, que avui ha arribat a la seva
màxima expressió en l’àmbit del llenguatge computacional, originant el concepte de
bit (contracció de binary digit) o unitat mínima d’informació que només pot contenir
dos valors (0/1) i desenvolupat, anys més tard, per George BOOLE (1847), Alan
TURING (1936) i Norbert WIENER (1948). La idea de convertir el càlcul en ciència
útil per al poder la trobem al segle XVI amb l’obra The New Atlantis de Sir Francis
BACON on proposa un llenguatge binari per a ser usat en missatges diplomàtics
xifrats (criptografia) desenvolupant l’imperatiu de la seguretat nacional (securitas
publica) tan extès avui en dia (CIA, NSA, Mossad, FSB [ex–KGB], CNI, MI6). René
DESCARTES al segle XVII també esmenta la idea de nova llengua concebuda per
mitjà d’un sistema decimal. Això ho planteja quan el llatí cau en decadència el 1648
amb els tractats de Westfàlia. Un altre personatge coetani d’aquest filòsof, en John
WILKINS, va construir una llengua analítica que adaptà d’un enciclopedista xinès
desconegut. Cal que observem que per cada avanç del coneixement, ve l’afany de
l’anomenada ciència útil. És així que el càlcul de probabilitats del filòsof-matemàtic
Blaise PASCAL es transforma en nova forma d’objectivació de la societat humana,
orientada sobretot per controlar la incertesa inherent i aconseguint que estadística,
aritmètica i anatomia política viatgessin en el mateix tren del poder.
També tenim en aquest segle XVII, en Sébastien Le Prestre De VAUBAN, enginyer
de fortificacions durant el regnat de LLUÍS XIV, que efectua l’aplicació sistemàtica
de la ciència a la guerra i emprèn la revisió dels estudis del territori i de la seva
organització. Els seus projectes de fortificacions van acompanyats sempre d’una
monografia estadística que descriu amb profusió la població i les seves condicions
de vida, les activitats i els recursos de la ciutat fortificada i el país circumdant. Un
altre dels elements interessants en els instruments de la informació que li donaven
la sistematització dels fets en el terreny de la guerra, és el plànol-relleu que dibuixa
per a cada plaça fortificada, un embrionari esbós de la guerra simulada que avui en
dia s’implementa mitjançant sofisticats jocs militars computeritzats. En la seva obra
mestra sobre «Conquesta i Defensa de les Places Fortes» ja fa referència al seu
sistema de ramals i, tot i que encara no empra la paraula «xarxa», hi introdueix una
molt interessant perspectiva reticular dins la visió estratègica del territori.
55 MATTELART, Armand. (2002, pàgines 16 i següents)
25
27. COMPOL I INTERNET: ANÀLISI ESTRATÈGIA RR.PP. EN L’E-COMUNICACIÓ PARTITS POLÍTICS
BRITÀNICS-NORD-AMERICANS VS CATALANS
Aquest afany per la identificació de dades i la seva sistematització és una constant
dels sistemes intel·ligents. Així arribem a finals segle XVII, on la norma és el gran
interès. La normalització del sistema mètric, la instauració del sistema estadístic,
les normes gramaticals, les normes industrials i higièniques que suposen una nova
organització del treball. A inicis del segle XVIII hi van dedicar especial atenció els
enciclopedistes il·lustrats com Denis DIDEROT, que s’apodera de la metàfora per
idear la màquina autònoma de mesurar el temps (Machina machinarum) i definir els
conceptes d’organització, de funció i de complicació–complexitat. A finals del segle
XIX, Friedrich RATZEL va escriure a la seva obra magna «Politische Geographie»
el que podríem anomenar geopolítica de la informació i plantejava la comunicació a
escala mundial a través dels cables submarins, per conquerir o defensar territoris i
per a la ulterior fase administrativa en temps de pau.
Els discursos del poder sempre han tingut en totes les èpoques als apologètics de
les tecnologies, en aquest cas de la informació i de la comunicació, que assenyalen
les virtuts democràtiques de les TIC en una mena de nova era de la Humanitat que
conduirà a que els sabers siguin compartits per tothom. Però l’Estat-Nació sempre
limita l’ús de les TIC per motius de seguretat interior i defensa del territori nacional,
com quan es va inventar el telègraf o el cable transoceànic. Actualment, després
dels cables submarins i gràcies a la innovació tecnològica de les TIC, hem passat a
una comunicació planetària, a satèl·lits, vols tripulats, a una carrera geoestratègica,
on es desenvolupen tres dominis sensibles: la funció militar, la funció de telecomu-nicacions
i la funció d’observació del planeta Terra. Tots tres amb uns objectius de
control tant polítics com econòmics. Hom considera que el món s’està encongint, ja
que Internet, obrant com un sistema nerviós central, ens proporciona nous «ulls» i
noves «oïdes» per arribar fàcilment a llocs molt distants fent ús de la mera
«virtualitat», terme emprat per connotar la simulació i visualització de tot tipus de
processos, en els quals l’usuari pot participar i percebre sensorialment els resultats.
Pels qui creuen que els antics conceptes polítics d’«Estat nacional» i de «cultura
nacional» desapareixeran per l’efecte que els llaços virtuals induïts per la societat
de la informació i el coneixement està estenent arreu del planeta, en especial per la
mundialització que suposadament imposa l’anglès com a idioma del nou món 2.0,
Umberto ECO ha dit que probablement el model que s’imposarà en la nova societat
serà el de l’apòstol Sant PAU, que va néixer a Tars (ciutat de l’antiga Cilícia, avui
Turquia), dins una família de religió jueva que usava el grec i que llegia la Torà en
Hebreu i va predicar a Jerusalem en arameu, tenia ciutadania romana i parlava llatí.
En aquest context, per parlar bé de política cal analitzar la concepció ortodoxa de
l’Estat-Nació, originari de l’Imperi Romà, que és el tipus d’organització social que va
produir la creació, al llarg de segles, de la societat industrial, en la qual la dimensió
política, econòmica i cultural s’articulen per donar lloc a unes noves categories ben
conceptuals com: «sobirania», «memòria nacional», «identitat nacional», «memòria
històrica» o «mercat nacional». Més enllà d’anquilosats aspectes polítics, territorials
o d’organització administrativa, el concepte modern d’Estat-Nació56 involucra dues
dimensions remarcables: l’econòmica (el mercat) i la cultural. La seva importància
radica, com ja s’havia esbossat, en la funció cohesiva i articuladora que exerceixen
sobre el «tot» que conforma aquest concepte.
56 Confrontar amb l’adhesió al contracte social amb l’Estat-Nació de Thomas HOBBES (2008)
26