5. TREBALLAR PER
COMPETÈNCIES
• Aprendre a ser i actuar de manera cada
vegada més autònoma.
• Aprendre a pensar i a comunicar.
• Aprendre a descobrir
i a tenir iniciativa.
• Aprendre a conviure
i a habitar el món.
6. Seguiment del currículum + indicadors competencials
MATEMÀTIQUES CICLE SUPERIOR – 5è
CONTINGUTS 1T 2T 3T
Comprensió dels nombres, de les seves formes de representació i del sistema de
numeració
• Ús i comprensió de les fraccions i els decimals. Relació entre fracció, decimal i
percentatge en casos senzills i significatius.
• Reconeixement i recerca de fraccions equivalents. Ús de models per a comparar i
ordenar fraccions. Relació entre fracció i càlcul de probabilitats.
• Situació sobre la recta. Aproximacions.
• Cerca de característiques dels nombres (parells, primers. múltiples. divisors)
NUMERACIÓ I CÀLCUL
• Relació de les potències amb les superfícies i els volums. Potències aplicades a
nombres grans.
• Nombres negatius en contextos reals
• creació de codis numèrics.
Comprensió dels significats de les operacions i de les relacions que hi ha entre
unes i altres
• Comprensió ús dels diferents significats de les operacions amb decimals. Multiplicar i
dividir per nombres més petit que 1 positius.
• Comprensió i ús de la suma i resta de fraccions
• Relació entre elevar al quadrat i l’àrea del quadrat.
• Exploracio i comprensió de les propietats de les operacions
Comprensió de la funcionalitat del càlcul i l’estimació
• Desenvolupament de l’agilitat del càlcul mental. Ús de les operacions.
• Estimació de resultats
• Realització d’operacions amb decimals (divisions només al dividend)
• Ús de TIC i calculadora aplicades al càlcul
• Selecció adequada del tipus de càlcul (mental, escrit, calculadora, estimatiu)
Comprensió i anàlisi dels patrons, relacions i canvis
• Seguiment de sèries numèriques i geomètriques. Creació de sèries.
RELACIONS I CANVI
• Descripció de situacions en que es produeixen canvis o constants
• Exploració de la dependencia de variables en contextos significatius.
• Utilització i elaboració de gràfics per analitzar constants i variables
Ús de models i expressions matemàtiques per representar les relacions
• Funcions lineals (creixement, temperatura…
• Ús de gràfics, fletxes, taules de doble entrada i signes matemàtics per a resoldre
problemes
• Lectura i escriptura de freses matemàtiques usant símbols (< > ( ) = )
7. Organització de l’aprenentatge
• Projectes interdisciplinaris
• Temes transversals
• Entorns d’aprenentatge
• Resolució de situacions: preguntes,
problemes...
• Racons i tallers
• Activitats fora l’aula
14. Aprendre ciències.
L’evolució de les idees
PENSAR
Explicacions
inicials
MANIPULAR COMUNICAR
Models
científics
15. Crear contextos
Partir de fets quotidians i fer-se preguntes
La gallina està covant.
Com sap el què ha de
fer?
La conilla ha parit!
Tots els fills
s’assemblen als pares?
17. HEM MESURAT EL POGONA
QUAN VA ARRIBAR A L’ESCOLA MESURAVA
19 CENTÍMETRES, AVUI FA.......................................
QUANTS ENTÍMETRES HA CRESCUT?
HEM PESAT EL POGONA
LA PRIMERA VEGADA QUE EL VAM PESAR
FEIA 110 GRAMS, ARA PESA......................................
QUANTS GRAMS S’HA ENGREIXAT?
1r
19. Hi ha moltes marietes a l’hort!
Observem les plantes a ull nu i
descobrim que també hi ha uns
puntets negres, molt petits.
Les primeres hipòtesis
els defineixen com uns petits
insectes.
Cal veure’ls millor.
Quins estris tenim que ens
ajudin?
20. Construïm coneixement a partir
BTV Notícies.cat
d’una notícia
31/12/09
Un incendi al número 408 del carrer de Castillejos ha provocat la mort de quatre
membres d'una família d'origen peruà. El foc s'ha iniciat a les quatre de la
matinada dins l'entresòl primera i s'ha estès ràpidament per tota l'escala. Les
víctimes vivien al 4t 1a i han mort per inhalació de fum quan intentaven baixar per
l'escala de l'edifici.
Les quatre víctimes mortals són la mare i els dos fills d’una família d’origen peruà,
a més de la parella d’un d’ells. El pare ha salvat la vida en refugiar-se al pis d’un
veí, Eliseo Zurita, que li ha obert la porta de casa seva i l’ha apropat a una finestra
del carrer perquè respirés aire net.
A més de les quatre morts, l’incendi també ha provocat una desena de ferits, la
majoria lleus, per inhalació de fum i petites cremades. Tres dels ferits han estat
atesos al mateix lloc dels fets i a la resta els han enviat a l’Hospital de Sant Pau i
al de Dos de Maig.
21. Com es poden haver ofegat amb el
fum? El fum puja!
Activitats de comprensió i
interpretació de la lectura.
Recerca d’informació:
què cal fer en cas d’incendi?
Experimentació i verificació de
resultats
22. Què entra i que surt dóna peu
a parlar de l’interior
• Què tenim a dins del nostre cos?
– Venes
– Sang
– Aire. Quan respirem
– Ossos. Al cap tenim molts perquè tenim el cervell. El
cervell és molt important perquè tenim la memòria.
– Cervell
– Memòria
– Estómac. A vegades fa mal i vomitem. Vomitem perquè
mengem molt. O perquè ens fa mal. O perquè ens
maregem.
23. De totes les idees inicials dels nens i les nenes, començarem
treballant l’aire:
Treballem sobre les anticipacions
• Surt aire de la boca?
24. • Surt aire de la boca?
De la boca surt aire. Sempre estem respirant.
Si no respiréssim ens moriríem.
25. • I del nas? Surt aire?
Del nas també ens surt aire. Les bombolles dels mocs és aire.
Fotografies fetes amb la càmera Mòtic acoblada a la lupa binocular
26. Entre ells parlen i decideixen com
volen representar l’aire que entra i
surt del cos i quins materials volen
utilitzar per fer-ho.
30. Els grups cooperatius.
Promoure la cooperació entre
els nens i nenes
• Es parteix d’objectius comuns al grup-classe i
s'estableixen acords.
• S’estructuren i organitzen les feines de manera que
es vegi que ningú pot fer el treball tot sol.
• Es donen o es demanen tasques de responsabilitat
al grup, a l’equip o a cada un dels seus membres.
• Es promou la cultura de l’ajuda mútua, a partir de les
aportacions personals (tothom pot aportar alguna cosa
al grup i tothom pot aprendre alguna cosa dels altres),
en lloc de la “divisió del treball”.
31. Avaluació individual i de
grup: què hem après i com?
Auto-avaluació personal de cada integrant de l’equip, en relació
a la participació i compliment de les pròpies responsabilitats.
Avaluació del grup. Consensuada entre els seus integrants, en
relació al compliment dels objectius previstos.
33. L’avaluació
PRODUCTIVA CONTEXTUALITZADA
Posa’t a la pell d’un meteoròleg i explica
la notícia de la nevada, les condicions
atmosfèriques que s’han donat i com ha
estat rebuda pels ciutadans.
DÓNA INDICIS
DÓNA ÉS CLAR EL DESTINATARI
ÉS
34. INFORME D’AVALUACIÓ
Educació Primària Tercer Cicle
NOM:
CURS ESCOLAR
NIVELL: 5è
L’informe
LLENGUA CATALANA I LITERATURA
E N B S I
Participació en converses i utilització d’un llenguatge
adequat.
Exposició oral comprensible i ordenada.
Comprensió de tot tipus de missatges orals en diferents
contextos.
Capacitat crítica per comprendre allò que s’ha escoltat i fer-
se preguntes a partir dels continguts exposats.
Interès, atenció i respecte per les intervencions dels altres.
Lectura i comprensió de diferents tipus de text.
Lectura i interpretació d’esquemes, gràfics i mapes
conceptuals per saber extreure’n la idea principal i les
relacions entre els elements.
Respondre preguntes a partir d’un text la resposta de les
quals comporti reelaboració.
Interès i gust per la lectura.
Producció de diferents tipus de textos: descripcions, diàlegs,
narracions, receptes, notícies.
Expressió d’idees de forma sintètica a través d’un esquema o
imatge.
Utilització de manera autònoma de diferents recursos per
autocorregir un text o corregir els dels altres.
Aplicació de les normes ortogràfiques treballades.
Coneixement dels aspectes funcionals de la llengua treballats
a classe.
Memorització de textos
Utilització del vocabulari adequat.
Ús del diccionari.
Actitud de treball, esforç, interès i col·laboració en aquesta
àrea.
valoració global de l’àrea
OBSERVACIONS DE L’ÀREA
35. Al costat d’un mestre que espera hi ha una
criatura que aprèn.
Vicens Arnáiz
