1. LA PINTURA DEL SEGLE XX.

2. DARRERES TENDÈNCIES. A partir dels anys 70, hi ha un grup d’artistes que, malgrat la multitud de tendències i moviments distints, s’han mantingut fidels a la pintura figurativa. Entre ells, cal destacar a Francis Bacon, Georg Baselitz i A.R. Penck. Tots ells desenvolupen un llenguatge personal i fortament individual.

3. L'EXPRESSIONISME ALEMANY L’ expressionisme és un moviment artístic desenvolupat principalment a Alemanya i en l’àmbit centreeuropeu entre els anys 1905, data de la constitució del grup Die Brücke, i 1930. Tot i que els expressionistes declararen el seu art com la manifestació d’un goig de viure, s’inspiraren en una llarga tradició artística. Munch i Ensor i llur expressiu simbolisme foren un model per a ells, així com els quadres de Gauguin i la pintura gestual de Van Gogh. Els artistes expressionistes pretenien evidenciar les emocions interiors mitjançant la deformació violenta, l'exageració i la utilització de colors intensos.

5. L'ABSTRACCIÓ L´abstracció naixia i serà Wassily Kandinsky (Moscou, 1866-França, 1944). Abandonà la carrera de Dret per estudiar pintura a Munic el 1896. L´any 1911 s´uneix al "Blaue Reiter", torna a Rússia per ocupar càrrecs acadèmics importants el 1914; essent del 1922 al 1933 de nou a Alemanya, professor de la Bauhaus. Del 1933 fins la seva mort viu a França. Fou un dels primers i més influents artistes abstractes.

7. EL CUBISME -El cubisme és el moviment pictòric que posen en marxa entre 1907 i 1914 Pablo Picasso i Georges Braque. Els pintors cubistes trenquen amb el concepte de perspectiva . -El cubisme presenta els objectes tal com son concebuts per la ment. -Es distingeixen dues etapes: cubisme analitic i cubisme sintetic. -Pablo Picasso es un dels pintors mes importants del cubisme entre d'altres, unes de les seves obres podrien ser tres dones en la font i Família de l’acròbata amb un mono etc.

9. EL DADAISME El dadaisme es un moviment literari i artistic que sorgeix a l'any 1915. Els artistes volien, tal i com recorda Arp, “protestar contra la ignorància i la vanitat de l’home” amb treballs que duien despietadament a l’absurd tots els valors vigents fins el moment i que no tenien absolutament res que veure amb el que comunament s’entenia per art.Els seu principi fou la burla desenfadada i cínica, irreverent i escandalosa, respecte de la missió i les pretensions atribuïdes a l’art en la societat contemporània. Crearen un art que trencava amb el concepte artístic burgès i que es trobava fora de qualsevol tradició o encasellament històric. Havia que demostrar que l’ art no era res, que no servia per a res, que les seves preteses noblesa i dignitat eren un convencionalisme sense base.

11. EL SURREALISME -El surrealisme és un moviment fundat el 1924 pel poeta francès André Breton. -El surrealisme tractava d’eliminar la intervenció reguladora de la raó durant el procediment pictòric, és a dir, el que es coneix com automatisme psíquic. -S’improvisaven dibuixos, formes i colors sense cap voluntat conscient o es deixava que els propis materials caiguts a l’atzar sobre una superfície crearen formes inusitades. -La convicció de que al costat del món real coexisteixen moltes realitats diferents que havia que invocar mitjançant somnis.

13. EL MINIMALISME -El propòsit del minimalisme és eliminar de l’obra artística. -El minimalisme representa la culminació de la línia seguida per l’art abstracte. -Els artistes minimalistes tracten d’aconseguir el màxim ordre amb els mínims elements. -Aquesta tendència cristal·litzà quan el 1966 es presentà l’exposició Escultures Primàries en el Museu Jueu de Nova York.

15. EL POP-ART L’art pop és fonamentalment figuratiu i extreu els seus temes de la imatgeria de la cultura de masses: la publicitat, les il·lustracions de revistes i periòdics, els còmics, el menjar industrialitzat i estandarditzat, els objectes de consum... El terme pop art, abreviatura de popular art, encunyà el crític Lawrence Alloway el 1957 per designar a una generació d’artistes que, primer a Gran Bretanya i després a EUA, reivindicaren la realitat d’una "nova cultura popular", com a reacció contra l’elitisme artístic promogut per l’expressionisme abstracte que havia dominat en la pintura durant el final de los anys 40 i principis dels 50.

17. L'ESPRESSIONISME ABSTRACTE -No obstant, aquests artistes no desitjaven desenvolupar amb l’art abstracte ni valores nous, ni utopies. -La característica més important d’aquests treballs fou que ja no representaven res que pogués reconèixer-se a primera vista. -Aquest grup, del que hi ha que assenyalar que no presenta una unitat estilística, les figures més destacades foren Arshile Gorky, Jackson Pollock, Willem de Kooning, Robert Motherwell, Clyfford Still entre d'altres.

19. EL FAUVISME -El fauvisme és el primer moviment artístic revolucionari del s. XX. -La pintura fauvista es va basar en l’exaltació del color com element principal de la pintura. -La perspectiva geomètrica i la definició dels volums pel clarobscur es deixen de costat. -l fauvisme no tradueix un sentiment dramàtic ni fortes tensions espirituals Pintors fauvistes. -El pintor més representatiu és Henri Matisse. -Georges Rouault dóna gran importància al dibuix i el seu color és intens: Arlequí; Dues dones;

21. EL FUTURISME En el mateix període en que s’estén l’experiència cubista a França, a Itàlia es desenvolupa un moviment cultural de rellevància internacional, potser l’avantguarda més important de l’art italià del segle XX. El futurisme, arrelat a Milà, refusa l’art dels museus i la tradició del passat, establint una defensa intransigent de la modernitat, que identificava amb les senyals espectaculars de la moderna societat industrial, exaltant el progrés, la màquina, el dinamisme, l’energia i la violència. Els futuristes tracten d’expressar l’acció veloç d’homes i cavalls, la cursa del tren i de l’automòbil, la construcció dels barris obrers a la perifèria de la ciutat, intentant retenir imatges fugaces que passen davant la vista amb una rapidesa de vertigen.