Comentari PAU del Panteó de Roma.

1. Panteó de Roma

2. Fitxa tècnica
 Títol: Panteó.
 Autor: desconegut.
 Cronologia: 118-128.
 Tipologia: temple.
 Materials:
formigó, granit, maó, marbre i
fusta.
 Estil: romà imperial.
 Localització: Camp de Mart
(Roma).

3. Obra de la mateixa època
Domus Aurea(64-104)

4. Context
 La construcció inicial del Panteó la va dur a terme, l’any 27 a.
C., Agripa, un general i polític romà que va arribar a ser
ministre i gendre de l’emperador August. L’any 80 un incendi
va destruir el temple gairebé del tot; va ser restaurat per
Domicià i reconstruït per Adrià entre el 118 i el 128. Tot i que no
se sap del cert, l’arquitecte de la reconstrucció potser
Apol.lodor de Damasc. La cúpula gegantina del Panteó és
l’obra més reeixida de l’enginyeria romana, perquè és un gran
repte que porta al límit la resistència dels materials.

5. Descripció formal
 L’edifici s’obre a la plaça a través d’una pronaos o pòrtic
octàstil amb quatre parells de columnes d’ordre corinti
monolítiques de granit, que sostenen un entaulament llis, amb
la inscripció del temple d’Agripa, coronat per un frontó
triangular.
 Darrere d’aquest enorme pòrtic s’aixeca el cos de transició
que s’acobla al tambor que sosté la cúpula hemisfèrica de la
cel·la. Sense el revestiment de marbre, el tambor mostra la
tècnica de construcció romana a base de morter (opus
cementicum) i maó (opus latericium). Sobre el tambor s’aixeca
la cúpula coronada per un òcul de gairebé 9 m de diàmetre
que serveix alhora per a la il·luminació i la ventilació.

6.  Les línies d’imposta delimiten tres pisos d’arcs de maó, la funció
de descàrrega dels quals reverteix en els contraforts integrats al
mur que, al seu torn, distribueixen el pes dels vuit pilars interns
repartits per la planta de la cel·la.
 S’accedeix a la cel·la a través d’unes portes de bronze
gegantines, flanquejades per dos nínxols o concavitats que
tanquen les naus laterals.
 La cel·la és un espai circular amb un mur obert a diverses
capelles i fornícules intercalades, i un àtic amb finestres cobertes
amb gelosies sobre el qual descansa la cúpula que, amb una
altura de 43 m, dóna grandiositat a l’espai gràcies als
cassetons, que es van empetitint a mesura que s’apropen a
l’òcul zenital.

7. Entorn i integració urbanística
 En origen, el Panteó havia d’estar envoltat d’una plaça porticada
que només hauria permès veure el pòrtic d’entrada, però aquest
projecte mai no es va dur a terme. Situat al cor de la Roma
actual, la seva integració a l’entorn urbanístic és total malgrat les
seves dimensions, perquè no supera l’altura dels edificis
contigus i les seves proporcions s’adeqüen perfectament a
l’espai de la plaça que acull.

8. Funció, contingut i significat
 El Panteó era un temple dedicat a tots els déus de l’Olimp, tal
com es deriva del significat del seu nom en grec: pan és “tot” i
theos és “déu”. L’interior era una representació de la
cosmologia romana. Els set absis estaven consagrats a les set
divinitats celestes (el Sol, la Lluna, Mercuri, Venus, Mart, Júpiter
i Saturn), i la gran cúpula simbolitzava la volta celeste
que, segons els romans, cobria la Terra a manera de cúpula .
L’òcul central és la representació del Sol.
 Concebut per ser un espai d’unió entre l’home i la
divinitat, l’emperador Adrià també el va utilitzar com a tribunal
públic. El 609, el papa Bonifaci IV el va consagrar com a església
(Santa Maria dels Màrtirs) i al segle XVII l’escultor italià Bernini
en va aprofitar el bronze que revestia la cúpula per fer el
baldaquí de Sant Pere del Vaticà.
 A l'interior del Panteó es troben les tombes de nombrosos reis
d'Itàlia i multitud d'obres d'art. El personatge més conegut que
es troba enterrat en el Panteó és sens dubte el pintor i
arquitecte renaixentista Rafael.

9. Models i influències
 Els temples circulars i l’ús de la cúpula com a sistema de coberta
no van ser una invenció romana. A Grècia hi ha el thólos, mentre
que l’arc, la volta i la cúpula ja eren coneguts als mons
mesopotàmics i micènic, i van ser utilitzats amb un nivell de
perfecció pel poble etrusc.
 La transcendència de la cúpula del Panteó en l’arquitectura
occidental ha estat enorme. Brunelleschi la va estudiar per a la
construcció de la cúpula del Duomo de Florència, i, entre molts
altres, també va servir de model a Bramante (San Pietro in
Montorio), Miquel Àngel (cúpula de la basílica de Sant
Pere), Bernini (col·legiata de Santa Maria Assunta, a Ariccia) i
Palladio (Villa Capra de Vicenza).