Restauració i revolucions liberals.

1. 3
Liberalisme i nacionalisme
(1789-1870)
III

2. 3
L’Europa de la Restauració
IDEA: Desprès de Napoleó es va imposar a Europa el conegut com el període de la
Restauració.
Sistema polític dissenyat per les potències vencedores que pretèn restablir l’absolutisme,
impedir nou rebrots revolucionaris i equilibrar les forces europees
3.1. El sistema de la Restauració: el Congrés de Viena
Les potències vencedores de Napoleó acorden en el Congrés de Viena (1814-1815)
Tornar a la situació anterior a la Revolució Francesa:
Retorn de l’absolutisme
Instaurar el legitimisme dels monarques
deposats per Napoleó
L’inspirador del Congrés va ser el
canceller Metternich
En els països que no era possible una involució es va
otorgar d’una carta atorgada. A França Taylerand impulsa
la restauració desl Borbó (Lluís XVIII)

3. 3.2. La reordenació del mapa europeu
Es va remodelar les fronteres d’Europa segons interessos de les potències vencedores
L’objectiu és equilibrar
les forces europees
mitjançant el
repartiment de les
conquestes de Napoleó
i zones d’influències
en el món
Es van establir dos
principis per a regir la
política internacional
La celebració de
congresso per tal de vigilar
l’equilibri.
El dret d’intervenció
de la Santa Aliança.
L’exèrcit de la Santa Aliança defensaria els països amenaçats de revolució liberal

5. 4
Les revolucions liberals
IDEA: successives onades revolucionàries van provocar el fracàs del sistema de la Restauració
4.1. Les revolucions de 1820 i 1830
Els liberals s’oganitzen en societats secretes.
Francmassons a França, carbonaris a itàlia, decabristes a Rússia… eren societats formades
per col·lectius que es consideraven portadors de lespirit de la Il·lustració defensaven la lluita
contra de l’absolutisme.
Triomf a Espanya, Portugal, Nàpols i el Piemont va obrir un període liberal, que en el cas
espanyol, fou reprimit per les tropes de la santa Aliança (Cien mil hijos de san Luís)

6. Una segona onada es va produir en
la dècada dels anys 30. Ara la
intervenció popular va significar la
derrota absolutista.
A França el 1830 va significar
l’enderrocament dels Borbó i la
implantació de la monarquia
moderada de Lluís Feli d’Orleans.
Va contagiar Bèlgica i va comportar
la seva independència.
Al final de la dècada s’obria el camí d’un liberalisme moderat (inspirat en la Contitució
francesa de 1791). Domini de l’èlit de la burgesia i sufragi censatari

7. 4.2. L’experiència democràtica i social: el 1848
Una altra revolució acaba definitivament en el sistema de la Restauració.
S’ha volgut justificar pel taranà burgés de les anteriors reformes que no van atendre les
reivindicacions socials en un context d’ irrupció del capitalisme i deteriorament de la vida de
les classes populars
Onada iniciada a parís on la monarquia de Lluís Felip va ser substituït
per la República.
Iniciant procés reformista amb mesures democratitzadores i
socialitzadores (sufragi universal, supressió esclavitud, dret de
treball…)
La victòria moderada en les eleccions i les mesures antireforma
provocaran un aixecament popular i la posterior repressió que
culminarà amb l’arribada al poder de Napoleo III i la proclamació del
Segon Imperi (1851)
L’exemple francès es va estendre per bona part d’ Europa i va suposar
la participació de les classes populars en les reformes.