Comentari PAU d'Els primers freds de Miquel Blay

1. Miquel Blay: Els
primers freds

2.  Títol: Els primers freds.
 Autor: Miquel Blay (Olot, 1866
– Madrid, 1936).
 Cronologia: 1892.
 Tipologia: escultura exempta.
 Materials: marbre blanc.
 Mides: 1,36 x 0,98 m.
 Estil: realista/simbolista.
 Tema: anecdòtic i costumista.
 Localització: MNAC
(Barcelona).
Fitxa tècnica

3. Perseguint la il·lusió(c. 1903).
Obra del mateix autor

4. La cançó popular. Grup escultòric
de la façana del Palau de la Música
Catalana de Barcelona (1907).

5. Biografia de l’autor
 Miquel Blay va començar el seu
aprenentatge a l’Escola de Dibuix i Pintura
d’Olot. El 1888 va anar a París, ciutat on va
viure fins a l’any 1906. Entre el 1890 i el 1894
l’escultor va visitar Roma, període de temps
en què va adquirir una sòlida formació
artística que li va valer el reconeixement de
la seva obra i l’obtenció de nombrosos
premis nacionals i internacionals.
 El 1906 es va instal·lar a Madrid, va abandonar l’estil
modernista de la seva primera etapa i es va caracteritzar per
un academicisme pròxim al realisme.
Eclosió (1905)
 Nomenat acadèmic espanyol a Madrid (1909) i, posteriorment
a Roma (1924), va retre nombrosos encàrrecs públics que va
compaginar amb la seva tasca com a mestre escultor.
La Pau (Monument a Alfons XII) (1910) Parc de El Retiro
Rius de la Mediterrània, Ebre. Font de
la plaça Espanya (1929)

6. Descripció formal
 Miquel Blay esculpeix un grup format per la figura principal
d’un ancià amb barba, acompanyat d’una nena, ambdós
asseguts en un banc i completament nus. En la seva posició,
l’ancià mostra una composició quasi simètrica –amb una
inclinació lleu del cap-, marcada per angles i línies rectes. La
noia jove, en canvi, presenta una composició dominada per la
línia corba, que permet a l’escultor representar l’actitud de
moviment cap al personatge central, que es manté estàtic
amb els dos peus a terra.
 En el tractament, l’escultor aplica un grau alt de realisme
acompanyat d’una minuciositat extrema. Això s’evidencia en
l’anatomia de l’ancià, especialment en la textura de la pell i la
morbidesa i els plecs de la carn.

7.  També cal destacar el naturalisme extraordinari amb què
l’artista aconsegueix representar la sensació de fred en el
rostre de l’ancià, esculpint amb tot detall la constricció
muscular en el gest facial i també al coll, en l'intent de superar
l’adversitat. Les mans també són molt expressives,
entrellaçades, com si volgués suggerir que no hi ha cap altra
esperança o alternativa.
 Tota aquesta força, en canvi, es transforma en tendresa en el
cas de la nena, la cara de la qual és concebuda per l’artista a
partir del sfumatto o non finito, tècnica amb la qual
s’aconsegueix realçar les formes suaus de la seva anatomia.

8. Temàtica
 Els primers freds supera la simple consideració escultòrica
anecdòtica per reflectir una metàfora de la vulnerabilitat de
l’ésser humà en les dues etapes crucials de la seva existència:
la infantesa i la vellesa. La finalitat que perseguia l’artista
català va ser la d’invitar l’espectador a reflexionar sobre les
dificultats i la cruesa de la vida, i per a això es val de
l'excel·lent expressivitat dels personatges. L’ancià presenta
una musculatura robusta, que fa pensar en la fortalesa i els
treball dels anys de joventut. Ara, però, la seva mirada trista i
resignada sembla assumir la debilitat de la vellesa. La nena, en
canvi, delicada i tendra, mostra una actitud d’indefensió i
temor, i tomba el cap vers l’ancià. La nuesa dels dos
personatges contribueix a donar una major credibilitat a
aquest missatge ple de simbolisme , alhora que aquest
aspecte permet a l’artista remarcar-ne l’estat d’indefensió.

9.  Amb tots aquests elements,
Blay aconsegueix transformar
una escena de tendresa
commovedora en una
representació del sofriment
humà.

10. Models i influències
 La influència de Rodin en l’obra de Blay és evident en el
tractament del marbre, perquè marca la musculatura del
personatge amb una gran exactitud i utilitza la tècnica del non
finito en el rostre de la nena. Des del punt de vista formal, el
model en què es va inspirar Blay també va ser francès: el grup
Edip a Colonna, de l’escultor Jean –Baptiste Hugues, format
per dues figures –l’ancià i la nena- en una actitud similar a la
d’Els primers freds.
Jean-Baptisme Hugues : Edip a Colonna
(1885)
 Premiada amb la Primera Medalla a l’Exposició Nacional de
Madrid, el contrast entre realisme, simbolisme i idealisme
d’aquesta obra va significar la transició de l’academicisme cap
a una modernitat escultòrica que es troba desenvolupada en
l’obra de Josep Llimona i Enric Clarasó, entre d’altres.
Josep LLimona: El desconsol (1903-1907)Enric Clarasó: Eva (1904)