Comentari PAU de la Composició IV de W. Kandinsky.

1. COMPOSICIÓ IV
Wassily Kandinsky

2. Fitxa tècnica
 Títol: Composició IV (Batalla)
 Autor: Wasily Kandinsky






(Moscou, 1866 – París, 1944)
Cronologia: 1911
Tècnica: oli sobre tela.
Mides: 1,59 x 2,50 m.
Estil: abstracte.
Tema: lluita entre cavallers.
Localització: Kunstammlung
Nordrhein-Westfalen
(Düsseldorf)

3. Obres del mateix autor:
Old town II (1902)
Tardor a Baviera (1908)

4. Primera aquarel·la abstracta (1910?)

5. Composició VI (1913)

6. Dades biogr{fiques de l’autor
 Wasily Kandinsky està considerat el pioner
en la creació de l’art abstracte. Després
d’abandonar la carrera d’advocat, Kandinsky
es va traslladar a Munic, a l’edat de 30 anys,
per començar una trajectòria artística en la
qual va obtenir un ampli reconeixement.
Cofundador juntament amb Franz Marc del
grup expressionista alemany Der Blaue Reiter
(“El genet blau”) l’any 1911, va arribar a l’abstracció en una data no
gaire precisa, entre el 1910 i el 1913, amb la creació de la primera
aquarel.la abstracta.
El començament de la Primera Guerra Mundial el va dur a tornar a
Moscou, on va rebre nombrosos reconeixements acadèmics.

7.  La no-adhesió als principis artístics del règim comunista,
portaren Kandinsky a tornar a Alemanya l’any 1921, reclamat per
l’escola d’art de la Bauhaus. En aquest centre de disseny va
exercir com a professor entre els anys 1922 i 1933, i va
desenvolupar en la seva obra un estil abstracte de tendencia
geomàtrica. La pressió del nazisme a Alemanya el va fer viatjar a
París, on va desenvolupar una obra pròxima al Surrealisme.
 Kandinsky va plasmar la seva revolució pictòrica en dos llibres:
De l’espiritual en l’art (1912) i Punt i línia damunt el plà (1926)
 http://epdlp.com/pintor.php?id=280

8. Context històric
http://www.edu365.cat/batxillerat/art/expressio/el_quadre_exp.htm
 Eren els anys anteriors a la Primera Guerra Mundial, la primera
dècada del segle XX, una de les èpoques més complexes de la
història de la pintura. Anys de calma tensa a Europa: els
conflictes bèl·lics havien quedat relegats a la perifèria de les
colònies. Anys d’avenços tecnològics espectaculars –
l’electricitat, els antibiòtics, la ràdio i el telègraf, l’automòbil però també de consciència de crisi . Crisi en el sentit de canvi, de
transformació: un món nou havia de sorgir a partir de
l’esfondrament del que hi havia.

9.  Des del punt de vista científic, en aquests anys es trasbalsà la
visió del món que s’havia anat construint des del Renaixement:
l’univers estable, fix i immòbil definit per les lleis de Newton
desaparegué com a sistema de referència. Amb la teoria de la
relativitat d’Einstein (1905) i la teoria de l’àtom de Rutherford
(1912), matèria, espai i temps passen a ser magnituds variables,
l’univers, és un flux constant en el qual no es poden establir
referències objectives. En la física clàssica, la massa d’un cos
constituïa una magnitud fixa i invariable, però segons la teoria
de la relativitat, la massa d’un cos en moviment no es constant,
sinó que augmenta a mesura que augmenta la velocitat a la que
aquest cos es mou. D’altra banda, aquesta mateixa massa no
era el tot compacte que percebem a través dels sentits, sinó un
conjunt de partícules unides per relacions de força.

10. Descripció formal
 Conjunt de línies i colors, independents, formant un
entortolligat de línies que expressen amb els colors un
violent moviment a l’esquerra del quadre, i a la dreta trobem
una suavitat de formes amb una gamma de colors més
harmònica, sensació de tranquil·litat. Al centre dues línies
negres, verticals i gruixudes, que travessen el quadre de dalt
a baix.

11. Elements plàstics: Una simfonia de color i formes
El predomini del color és total i absolut i ens obliga a mirar d’un costat a l’altre del
quadre .
Colors vius i molt contrastats.
Es volen crear acords
cromàtics que
produïssin en
l’espectador
sentiments d’equilibri
i dissonància
Domini de les tonalitats
groguenques amb disputa
amb els blaus, vermells i
verds.
Blau fort al centre
Groc, verd i violat

12. •La línia ocupa un paper bàsic, La línia negra és també junt amb el punt (el
punt en protagonista, amb el color moviment dóna lloc a la línia).
Traços forts, segurs, que marquen
formes entre reals i abstractes.
Predominen les línies rectes, verticals i
diagonals, fa servir corbes en algunes parts

13. •“El color és el mitjà per exercir una influència directa sobre l’ànima.
El color és la tecla, l’ull, el martellet.
L’ànima és el piano amb moltes cordes.
L’artista és la mà que fa vibrar l’ànima humana.”
(Wasily Kandinsky)

14.  Clara consciència compositiva: dues parts
Senyals
pictogràfiques
Costat dret: entortolligament Centre de la composició: dues
de línies esmolades i dentades línies negres, verticals i gruixudes
que expressen amb els
que travessen de dalt a baix
colors un violent moviment
Costat
esquerra:
tranquil·litat
que ve
donada per la
suavitat de
les formes i
per una més
harmònica
gamma
de
color

15. •Tot sura en un espai sense de gravetat. Les formes es dilueixen en un
mar de colors contrastats de contorns fluids
Clar dinamisme: Colors i línies
s’organitzen com si es tractés
d’una dansa.
Segons la disposició de colors i
grafismes, sensació de repòs o
dinàmica.
Harmonia de colors, formes i línies. Cada color, és un so.
Mirar el quadre és igual que escoltar una simfonia musical de colors i
formes. Cada nota aquí es converteix en un to, una línia, una forma.

16.  Dificultat en contruir les línies
estructurals: taques de color.
 Al ser bàsicament abstracte, la
perspectiva desapareix.
 Taques i línies es troben en la
superfície, disposades segons li
sembla al pintor.
 No imita la realitat. No hi ha
focus de llum, però sí
simbologia dels colors (groc:
cridaner, blau: intens)
Expressivitat: expressa la sensació del pintor,
per exemple al escoltar música (Wagner) que
tradueix les notes i ritmes musicals a colors i
línies.
Vol representar un nou món, de colors i formes,
ple d’expressivitat.

17. Interpretació
Composició IV mostra una sèrie de línies, colors i formes desconnectades de la
realitat. Està dominat per colors molt vius, que expressen un estat emocional.
Cada color comunica un sentiment i equival a un so. Música i pintura estan
unides, tal com deia Kandinsky en el seu llibre Sobre el qué és espiritual en l’art
(1911). Els colors i les formes eren per a ell els mitjans més purs per expressar
una emoció. Per aconseguir aquesta essència de l’art es situà, com amb la
música, davant d’una sèrie de formes immaterials. Va buscar un ritme, la
construcció abstracta, el dinamisme del color. Les obres d’aquesta època, que
contrasten amb les posteriors, més geomètriques, s’anomenen “període
dramàtic”, i conserven sovint, com és el cas de Composició IV, ressons
figuratius, relacionats amb els seus primers temes de llegendes, genets,
muntanyes, batalles i religió.
Kandinsky fou l’iniciador de l’art abstracte, el qual s’estendr{ per Europa i USA.
després de la II Guerra Mundial. La seva pintura eruptiva i lírica prefigura el
dibuix informal dels anys 50. Ell allibera del tot el color dels seus lligams amb
l’objecte. La seva aportació a l’art abstracte és tant teòrica com pràctica.

18. Interpretació
Dos cosacs a cavall lluiten
amb els seus sables per
sobre l’arc de Sant Martí
Castell damunt d’un turó de color blau
Dues figures vestides
Muntanya de
perfil dentat
Arc de Sant
Martí entre
muntanyes
Parella d’amants
Tres cosacs amb barrets
vermells i dues llances
Una llegenda medieval ? – Una batalla apocalíptica ? Kandinsky afirmà que no pretenia
donar al seu quadre un car{cter narratiu, però la majoria d’elements són identificables.

19. A partir de 1909 realitza tres extenses sèries de quadres que
anomena: Impressions, Improvisacions i Composicions.
Impressions
Impressió directa a
partir de la natura, de
l’exterior.
Improvisacions
Impressió inconscient
que sorgeix
espontàniament del
món interior de
l’artista.
Composicions
resultat d’una
elaboració lenta a partir
d’impressions i
improvisacions prèvies

20. Composicions: Llenguatge calculat i precís com la
música i les matemàtiques
Composició VIII (1923)

21. Composició IV . 1911.
Kunstammlung Nordrhein-Westfalen,
Düsseldorf
Dibuix per a Composició IV, 1911, Musée
Centre Georges Pompidou, París
Tate Gallery. Londres

22. 1913
Composició VI
Composició VII
Composició VII (fragment)

23. De l’espiritual en l’art (1911)
 És una anàlisi dels efectes expressius del color i la seva correspondència amb les
formes abstractes. Els colors s’agrupen en grups oposats que corresponen als
contrastos de complementaris.
Punt i línia damunt el pla (1926)
 És el resultat de les seves reflexions teòriques i dels apunts de classe dels anys de
treball com a professor. Analitza la correspondència entre els elements del dibuix i
els seus efectes: una línia vertical és c{lida i l’horitzontal és freda, la diagonal
expressa moviment; si és ascendent és vitalitat; si és descendent, decadència. L’
horitzontal és la mort, el principi passiu; la vertical, la vida, el principi actiu.
Kandisnsky estableix relacions entre la música i la pintura: dels colors diu que
el blau clar era la flauta, el fosc el violoncel, i el més fosc el contrabaix. El groc
es torna agut i no pot baixar i fer-se profund, el blau al revés. L’equilibri ideal es
troba en el verd... La calma... No es mou en cap direcció, no demana res...

24. Models i influències
L’obra de Kandinsky va estar molt influenciada per la música, com hem
vist, ja que en aquest art hi trobà una gran llibertat compositiva, que va
voler traslladar a la pintura. Aquesta va ser la raó de que per a Kandinsky
el més important era l’harmonia pictòrica dels dos elements bàsics: color
i línia. El tema (contingut) passava a segon terme o desapareixia.
La seva obra ha influït a tots els artistes que han treballat en el camp no
figuratiu (sense relació amb la realitat material o sensorial).
Suitcase abstract.
Franz Kline
Número 1. Jackson Pollock