1. LES AUS
ESCOLA LA BENAULA
4t de Primària
Curs 2013-2014

2. LES CARACTERÍSTIQUES DE LES AUS
-
Les aus són vertebrades perquè tenen esquelet i columna vertebral.
Totes les aus tenen bec, plomes i ales.
Les aus es reprodueixen a partir d’ous, per tant són ovípars.
Les aus venen dels dinosaures teròpodes, i el primer va ser
l’archaeopteryx.
- Les aus més antigues que encara podem veure són: el kiwi, l’estruç, el
paó...

3. LES PLOMES
Les plomes són una de les característiques
més típiques de les aus. Les funcions de les
plomes són molt importants:
1.Els hi serveixen per volar.
2.Per protegir-se de la fred i de l’aigua.
3.Per emparellar-se.
4.Per camuflar-se.
Les plomes tenen diferents parts. Les més
importants són: el raqui, les barbes i el canó.

4. PER QUÈ VOLEN ELS OCELLS?
Els ocells poden volar perquè tenen unes característiques diferents dels
altres vertebrats, que els permeten VOLAR:
-Tenen el cos recobert de plomes.
-El seu esquelet és molt lleuger perquè tenen els ossos buits.
-Els seus òrgans es concentren al centre del cos.
-Tenen uns sacs d’aire calent a dins del cos que els permeten volar.
-La força muscular dels ocells és molt potent per a poder volar.

5. REPRODUCCIÓ
Les aus són ovípars, és a dir que es
reprodueixen a partir d’ous. En podem
trobar de moltes mides depenent de la
mida de l’ocell. El període d'incubació
de l’ou varia en cada espècie. I algunes
aus poden pondre ous cada setmana i
d’altres per exemple les cigonyes
només poden pondre 6 ous a l’any.

6. BECS I POTES
Depenent de l’alimentació i del lloc on viuen les aus tenen un tipus
de bec o un altre i un tipus de potes o un altre. A continuació podeu
veure els tipus de bec i de potes més caracterísitics de les aus.

7. COM S’ALIMENTEN?
Les aus tenen becs i potes diferents depenent de
l’alimentació i del lloc on viuen:
Hi ha aus que s’alimenten de vegetals:
-Herbívors: mengen fulles, flors...
-Frugívors: mengen fruites i nèctar.
-Granívors: mengen grans i llavors.
-Filtradors: mengen algues i crustacis.

8. D’altres aus s’alimenten d’altres animals:
-Carnívors: cacen animals vius
-Insectívors: cacen insectes.
-Pescadors: mengen els peixos que pesquen.
-Carronyaires: mengen carn d’animals morts.

9. Però hi ha moltes aus que s’alimenten de tot: de vegetals, d’insectes, de llavors, de carn, de
fruita, de peixos, de pinso i fins i tot de les sobres dels aliments de les persones com el pa i altres
aliments... Són els OMNÍVORS, la majoria de les aus que viuen en granges com per exemple:
l’ànec, la gallina, el gall, l’oca, l’estruç... I d’altres animals com la gavina, el cigne i el colom que
podem veure en zones urbanitzades s’han convertit en aus omnívores tot i que originàriament no
ho eren.

10. TIPUS D’AUS
AUS AQUÀTIQUES:
Les aus aquàtiques viuen en medis aquàtics com: a
les platges, al mar, als llacs, als estanys, als rius, als
pantans...
Una de les característiques de les aus aquàtiques més
important és que tenen unes potes especials per a
poder nadar, perquè tenen unes membranes
interdigitals que els permeten nadar més ràpid.
Les aus aquàtiques s’alimenten bàsicament de peixos,
però també depenent de si són d’aigua salada o
d’aigua dolça poden menjar altres coses com petits
amfibis, insectes, algues, crustacis...
Les aus aquàtiques d’aigua dolça més conegudes:
l’ànec, el pelicà, cigonya negre, bernat pescaire... I les
d’aigua salada més conegudes són: el flamenc, corb
marí, gavina, pingüí, marinet menut...

11. AUS TERRESTRES
Les aus terrestres es caracteritzen pel fet que no tenen
la necessitat de volar i per això algunes fins i tot no
poden volar... Per això les seves potes són llargues i
fortes ja que tenen més agilitat per córrer que per volar.
Viuen en llocs molt diferents des de granges i camps
com les gallines, galls i paons... O bé al mig de la sabana
africana com l’estruç. També en zones tropicals o
boscos molt densos com el kiwi, o bé a Austràlia com
l’emú...
L’emú per exemple és herbívor i granívor, tot i que els
pollets s’alimenten d’insectes.
L’estruç salvatge s’alimenta sobretot de llavors i de
fruites, però si ha estat criat en granges menja de tot,
com les gallines, és a dir és omnívor.
Els paons, les gallines, els galls... si són salvatges serien
insectívors i granívors. Però com que la majoria
d’aquestes aus són criades en granges són omnívores,
és a dir que mengen de tot.

12. AUS RAPINYAIRES
Les aus rapinyaires són aus que s’alimenten
dels animals que cacen com per exemple: aus
més petites, peixos, petits mamífers (ratolins,
conills...).Aquestes aus acostumen a tenir el
bec corbat i les ungles amb forma de ganxo.
Moltes de les aus rapinyaires regurgiten les
egagròpiles que són les restes dels animals que
no poden digerir com les dents, els ossos, les
ungles, el pèl, les plomes...
Hi ha unes 300 espècies nocturnes i unes 150
espècies diürnes. Es diferencien amb què les
nocturnes tenen uns ulls molt grans i una oïda
molt aguda. Les més conegudes són l’òliba, el
mussol, el gamarús... Les aus diürnes planegen
observant el territori fins que detecten una
presa, i llavors baixen en picat per caçar-les. Les
més conegudes són l’àliga, el falcó, l’aligot..

13. AUS CARRONYAIRES
Les aus carronyaires s’alimenten d’animals
que ja són morts.
Tenen becs corbats i forts per a poder
estirar la carn. Les ungles també son una
de les seves eines per estirar la carn.
Moltes tenen el cap pelat per a poder-lo
posar dins el cos dels animals.
S’alimenten de carronya de molts tipus
d’animals, des de mamífers, a rèptils,
peixos, amfibis i fins i tot d’altres ocells.
L’hàbitat preferit són els camps oberts, és
a dir zones amb poca vegetació així poden
controlar fàcilment l’aliment.
Les aus més conegudes d’aquest tipus són:
els voltors (els més grans d’Europa), els
corbs, els trencalossos...

14. CURIOSITATS
-
-
-
Els lloros poden viure entre 100 i 150 anys.
El mussol pot girar 270º el seu cap.
El falciot reial pot aguantar fins a 200 dies sense parar de
volar.
L’estruç pot mesurar 3 metres d’altura i pesar més de 180kg.
El falcó pelegrí és l’ocell més ràpid i quan baixa en picat pot
arribar a volar a 300km per hora.
El còndor pot viure fàcilment fins a 85 anys.
L’ou d’un estruç pot arribar a pesar 1kg i 700 grams.
L’ou d’un emú pesa uns 600 grams i és de color verd fosc.
La cornella ha après a tirar les nous al mig de les carreteres
perquè els cotxes li facin de trencanous i així se’ls pugui
menjar.
L’ocell més lent vola entre 4 i 8 quilòmetres per hora.
Existeixen en el món al voltant de 9.700 espècies d’aus.
El colibrí és l’au més petita amb un pes de 1,6 grams i mou les
seves ales 4800 vegades per minut.
Els ocells poden tenir entre 2000 i 4000 plomes.
Fa més de 1700 anys que els coloms es van començar a
utilitzar per enviar missatges.
L’òliba fa 34 centímetres de llarg.

15. - Els lloros viuen en arbres de boscos tropicals.
- El blauet és un ocell típic de Catalunya que s’ha reduït
molt en nombre els últims anys per culpa dels pesticides.
- El papagai pot viure 80 anys.
- Els pardals aprofiten els nius de les cigonyes per pondre
els seus ous.
- El trencalòs trenca els ossos contra les pedres per poderse menjar la carn de dins.
- El número de plomes que poden tenir les aus com els
cignes és de 25.000 plomes.
- L’ ansar calb pot arribar als 8500 metres d’altura volant.
- Algunes espècies com el Kakapó de Nova Zelanda han
perdut la facultat de volar.
- L’au més gran de tot el món va existir fa uns 50.000 anys.
- El colibrí té unes potes tan fràgils que ha perdut la
capacitat de caminar.
-El tucà fa entre 33 i 66 centímetres de llargada incloent
el bec.
- El tucà només viu fins a 6 anys.
- El colibrí és l’únic ocell que pot volar cap enrere.
- El lloro és l’ocell més intel·ligent.

16. -
-
-
-
L’ou d’un colibrí no és més gran que la ungla del dit.
El corb pot arribar a complir 69 anys.
El guacamai jacint viu 64 anys.
Van trobar el primer fòssil d’archaeopteryx l’any 1861 a
Alemanya.
L’archaeopteryx és el primer exemplar d’animal amb plomes
que s’ha trobat.
El pardal és un del ocells més típics de Catalunya.
El pelicà pot guardar fins a 4 peixos grans a la seva boca.
L’aliment preferit de l’abellaruc són les abelles.
El còndor pot volar a més de 7000 metres d’altura i pot estar
moltes hores planejant sense moure les ales.
Les cries de blauet quan neixen tenen les parpelles enganxades
i se les arranquen entre ells.
El colibrí pot moure les ales 75 vegades per segon.
El paó és un dels ocells amb les plomes més llargues.
El gran pelicà blanc pot contenir més aliment al bec que a
l’estómac.
Els grans pelicans blancs tenen com a tècnica de pesca en grup,
fer un cercle sobre l’aigua amb les ales alçades i així
aconsegueixen unir tots els peixos en un cercle i els capturen.
Els ànecs femelles s’arrenquen les plomes del pit i les fan servir
per mantenir els ous calents.

17. AUTORS:
Els autors d’aquest document hem estat els nens i
nenes de la classe de 4t de Primària de l’escola la
Benaula de Caldes de Malavella després de molts dies
de buscar informació i treballar-la.
Esperem que us hagi agradat i que hagueu après molt!
David, Biel, Marta, Marc, Nil M, Berta, Sergi, Yeray, Ian,
Luna, Nadia, Ivan, Santiago, Nil C, Fernando, Zaida,
Ona, Nicol, Diana, Nil J, Alex, Alejandro, Vicenç, Ainara,
Laia, Laura, Aniol, Èlia i Mar.
Octubre del 2013