1. PLATÓ

2. ÍNDEX

3. 1. INTRODUCCIÓ
1.1. PETITA BIOGRAFIA
Va néixer a Atenes l’any 427 aC, un any després de la mort de Pèricles. Pertanyia a una família aristocràtica amb notable
interès per la política. El seu pare, Aristó, té com a ascendent el darrer rei d’Atenes, i la seva mare estava emparentada amb Soló,
legislador llegendari, i dos dels seus oncles, per part de mare, Càrmides i Críties, van formar part dels trenta tirans.
El nom originari de Plató era Aristocles, el nom “Plató” és un sobrenom que significa “el d’amples espatlles”.
Va viure en una època d’inquietud: la fi de la guerra del Peloponès. Malgrat la seva precoç vocació política, decebut per les
vicissituds del seu temps, decideix dedicar-se a la filosofia.
Va conèixer Sócrates, 40 anys més gran que ell, i en va ser el deixeble més conegut.
A la mort del mestre i per por a les represàlies, va fugir d’Atenes, cap a Mègara, d’on era el seu amic Euclides. De Mègara va passar
a l’Àfrica, va viure a Egipte i després a Cirene, on va trobar Aristip, o almenys així ho diu la llegenda. Va viatjar força: Itàlia, Sicília, on
té contactes amb el pitagorisme i amb els eleàtics.
Siracusa era aleshores una de les ciutats més importants de la Mediterrània. Sota el regnat de Dionís i gràcies a la intervenció de
Dio, cunyat del tirà i admirador de Plató, hi troba l’ambient adequat per portar a la pràctica els seus ideals ètico-polítics. L’experiència
fracassa i és venut com a esclau. Un marxant atenès, Annicetis, el reconeix, l’allibera i així pot tornar a Atenes. Amb l’import del
rescat, que el marxant va refusar, Plató funda el 387 aC una escola al parc de l’heroi Academos, l’Acadèmia, primera escola de
filosofia organitzada com una universitat, amb estatuts, reglament, allotjament per a estudiants i biblioteca. D’arreu de Grècia hi
arribaven joves per escoltar Plató. La va fer tancat Justinià el 529 dC.
Quan Dionís II puja al tron de Siracusa, Plató fa un segon viatge per intentar una altra vegada d’organitzar-hi el seu estat ideal, el
367 aC. Ja té 60 anys, i fracassa per segona vegada. Malgrat tot, quan el 361 aC és convidat insistentment per Dionís II encara fa un
barrer viatge, que tampoc no és satisfactori. Plató mor el 347 aC, als 80 anys.
El seu és un pensament que evoluciona al llarg de la seva vida. Així, un teoria propassada i defensada en un moment de la
seva vida és qüestionada a conseqüència de noves vivències i reflexions. Malgrat això, dins de la producció platònica sobresurten
alguns temes que conformen el que se’n diu platonisme. No hi ha però, un edifici teòric ben estructurat.

4. 1. INTRODUCCIÓ
1.1. OBRA: els diàlegs i la seva època
Plató expressa el seu Una autèntica mostra literària
pensament mitjançant
els Ens mostren la realitat històrica d'una època
diàlegs L'expressió del seu pensament
Aquests diàlegs consisteixen en varis personatges conversant, més o menys
de manera distesa sobre una qüestió filosòfica
Mitjançant la contrastació i argumentacions d’opinions diverses, Plató transmet
la seva pròpia concepció per boca de Sócrates.
Plató no confia en l’escriptura però creu que el diàleg escrit és el que pot
donar peu a la discussió sense necessitat de donar una doctrina o memoritzant.

5. El pensament de Plató és un pensament que canvia i
evoluciona.
A més a més, és molt difícil saber l’ordre en què els va escriure.
S’ha intentat mitjançant un mètode:
● HISTÒRIC - col·locar els diàlegs a partir dels personatges i dels fets històrics que
hi apareixen. Aquest mètode però, no és del tot bo ja que Plató feia
aparèixer personatges quan volia i fins i tot se n’inventava
● ESTILOMÈTRIC
- mirant l’estil de la seva escriptura, però tampoc és viable perquè no
en podem saber la seva evolució.
Malgrat tot, podem classificar els 36 diàlegs (se n’accepten del
cert 30) que actualment es conserven en les etapes següents:

6. Els diàlegs platònics

7. 2. EL DUALISME ONTOLÒGIC,
L'IDEALISME PLATÒNIC
Tot i que l’objectiu de Plató és fonamentalment pràctic o polític
Ell sap que aquest objectiu necessita primerament l’anàlisi d’altres
qüestions.
És a dir, per poder iniciar la recerca de l’organització justa i ideal de la
vida social i política, cal parlar abans de qüestions filosòfiques
bàsiques com establir
COM ÉS LA REALITAT I COM S'HI POT ACCEDIR

8. 2. EL DUALISME ONTOLÒGIC, L'IDEALISME PLATÒNIC
2.1. LA TEORIA DE LES IDEES
2.1.1. INFLUÈNCIES
Així, la teoria de les idees de Plató
aplega:
Sofistes
Parmènides
Sòcrates
Pitagòrics
Heràclit
La teoria de les idees és la teoria central de tot el pensament platònic, perquè d’una banda
conté tots els problemes filosòfics plantejats abans i de l’altra representa un suport doctrinal
que pretén donar resposta als grans problemes de l’ésser.

9. La seva concepció segons la qual l’autèntica
realitat és eterna i inamovible.
Parmènides
L’afirmació sobre el perpetu fluir de les coses.
Heràclit
Plató ofereix una solució conciliadora de
l’oposició permanència-canvi.

10. Sofistes Ofereix alternativa al seu relativisme o
escepticisme.
Sòcrates Dóna consistència teòrica a l’optimisme socràtic
sobre les capacitats humanes de coneixement.
Pitagòrics
Plató pren dels pitagòrics les certeses
matemàtiques com a exemples evidents de
veritats eternes.

11. Influències rebudes per Plató
RECAPITULEM

12. 2.1.2. EL MÓN INTEL·LIGIBLE i EL MÓN SENSIBLE
● Quan observem el món físic ens adonem que és
canviant, temporal,... Com deia HERÀCLIT
● Però quan miro aquest mateix món amb els ulls
de la ment,
● És a dir, quan intento veure-hi més enllà
d’aquest acte concret, me n’adono que una
cosa no és bella en ella mateixa sinó perquè
participa de la idea de bellesa.
● El que faig doncs quan miro amb els ulls de la
ment és buscar els models, les formes,
l’essència de les coses, allò que tenen en comú La seva
tots els objectes del mateix tipus
IDEA

13. Així doncs, el que ens està afirmant Plató és l’existència de 2 mons:
El MÓN INTEL·LIGIBLE El MÓN SENSIBLE
o MÓN de les IDEES o MÓN de les COSES
Entitats immaterials, absolutes, Imperfecte, fugisser, canviant i
immutables, perfectes, universals i contingent: la meva casa, l’arbre,
independents del món físic. l’alegria de veure’t. La casa es pot
ensorrar, l’arbre pansir, l’alegria
passar,… ja que només són còpies i
imitacions de la veritable realitat: la
idea de casa no canvia malgrat la
meva casa s’ensorri.

14. ATENCIÓ!!
Cal tenir clar que:
No és el mateix una cosa que la seva idea
No són el mateix els cavalls concrets que la
idea de cavall.
El món que nosaltres coneixem, en el què
vivim, és menys real que l’autèntic, l’ideal.
El món més autèntic és el MÓN IDEAL

15. 2.1.2.1. CONCEPTE d'IDEA
La idea és universal ja que
És UNIVERSAL
quan jo parlo que vaig a collir
flors, no parlo d’aquesta o aquell
flor concreta, sinó del concepte
de flor que és únic i universal.
No són Són allò que existeix realment en
CONCEPTES MENTALS el món de les idees. No són dins
del meu cap, són en el món
realment existent, el món de
intel·ligible o de les idees

16. L'IDEALISME PLATÒNIC
Peculiaritat del pensament platònic rau
Constitueixen un món d'idees separat
en el fet d'afirmar que els
conceptes universals
(que per nosaltres podrien ser només I a més a més, és el món que
resulat d'una abstracció mental) realment existeix
Plató creu que a la nostra
ment només hi ha Els objectes del món sensible
només tenen una existència
coneixements de les idees relativa o participada
en relació a les idees
i que aquestes han d'existir
i essències universals
en un món
separat i transcendent.

17. Exemples
Per entendre això podem pensar en
Una obra de teatre i Una peça de música i
les seves representacions les seves interpretacions
L'obra és sempre la mateixa, les seves representacions són sempre
diferents i alhora menys fidels a l'obra original, la primera

18. Un altre exemple
Quan tenim la grip, el què tenim
De fet, en la nostra vida quotidiana són una sèries de símptomes que
podríem dir que som més platònics ens fan guardar repòs
del què ens pensem
Febre
Dolor muscular
Tos
Congestió nasal
Alhora no podem trobar dos malalts que presentin els mateixos símptomes d'una
forma idèntica.
Així, podríem dir que en realitat no existeix la grip, sinó malalts de grip i que la
grip és una categoria mèdica que només existeix en els llibres de medicina.
Tot i així, afirmem amb tota convicció que el què patim és la grip i que per això no
podem anar a treballar, a l'institut...

19. RECAPITULEM
Podem criticar a Plató haver atorgat un estatus de realitat al món ideal del saber
Tot i així, la seva aportació fonamental és l'haver reconegut que per
sota d'allò efímer i canviant, podem obtenir idees o explicacions
permanents i universals
El problema de Plató fou
donar-li una existència real a aquest món ideal
Fet que el va allunyar molt del què posteriorment seria el concepte de la
ciència moderna

20. 2.1.2.2. JERARQUIA de les IDEES
Plató estableix una jerarquia d’idees en el món sensible les coses no
tenen la mateixa importància:
Ex. El sol que il·lumina ocupa
un lloc més rellevant que la
Idea de BÉ sargantana que s’hi escalfa.
o BELLESA
Idea de Justícia,
Aquesta jerarquia natural VALORS MORALS valentia, ordre...
és una rèplica de la IDEES o CONCEPTES
MATEMÀTICS
jerarquia ideal:
IDEES de COSES NATURALS Idea de flor, cavall...
Totes aquestes idees estan comunicades perquè totes participen de la idea de Bé

21. 2.1.2.3. RELACIÓ ENTRE LES IDEES I LES COSES
Existeix una relació entre les idees i les coses. Aquests dos mons
estan relacionats perquè:
La relació que hi ha entre una cosa
PARTICIPACIÓ i la seva idea és de participació. És
(méthexis) a dir, una flor és bella perquè
participa de la idea de bellesa.
La idea és un model que la cosa
IMITACIÓ particular imita o còpia. La cosa és
(mimesis) una còpia imperfecta i contingent
de la idea, és una imitació
barroera.

24. 2.1.3. COSMOLOGIA
1 FILOS Doctrina sobre la constitució actual i la natura de l'Univers pres com un tot.
2 ASTR/FÍS Branca de l'astronomia que té per objecte l'estudi de l'origen, l'evolució i
l'estructura, a gran escala, de l'Univers.

25. 2.1.3.1. EL MITE DEL DEMIÜRG
En l’obra Timeu, Plató ens ofereix un
relat en el qual ens explica la relació
que existeix entre el món sensible i el
món de les idees.
El mite ens diu que en l’origen hi
havia:
Món de les Idees
El Demiürg (suprem artesà o
faedor)
Una massa caòtica i informe:
matèria desordenada que posseeix
per naturalesa una tendència al
canvi perpetu i atzarós, es
imperfecta.

26. Explica el mite que el Demiürg,
prenent el món de les idees com a
model, va anar treballant igual que un
escultor sobre aquesta massa caòtica,
introduint-hi l’ordre i l’harmonia pròpies
d’allò que és intel·ligible.
Va anar introduint l’estructura del món
dels arquetips eterns i ideals en
aquesta matèria informe, de manera
que va anar generant el que ara
anomenem món sensible.

27. D’aquest mite se’n deriva que el nostre món no és res més
que una còpia imperfecta del
món de les Idees efectuada
pel Demiürg
Així, el nostre
sinó un cosmos (ordre),
món sensible ja que està organitzat segons
no és un caos l’harmonia matemàtica
que regna en el món intel·ligible
(desordre)
Cal entendre doncs, cada objecte
físic com una materialització particular
d’una idea universal eterna i
immutable, com la rèplica en matèria
d’una idea immaterial.

28. El Demiürg platònic introdueix en
les coses una FINALITAT
una teologia, una aspiració o fam que les porta a
buscar el seu ple desenvolupament,
la seva pròpia perfecció, el seu propi bé.
aspiració de tots els éssers per assolir la seva
màxima plenitud o bé amb el fet que situï com
a idea màxima de la jerarquia de l’intel·ligible
la idea de Bé o Bellesa.
FINALISME

29. Aquesta aspiració envers el Bé és el que Plató va qualificar com a impuls
amorós en el seu diàleg de maduresa El Banquet i que en pla intel·lectual fa
referència a la Dialèctica
Procés racional que permet d’elevar-se progressivament cap al coneixement
de les idees superiors.
La Dialèctica és l’art de la discussió mitjançant el diàleg.
És una investigació en comú que té molt de procés pedagògic: discutir, refutar,
trobar nous arguments i autocorregir-se.
DIALÈCTICA ASCENDENT
DIALÈCTICA DESCENDENT
És la recerca que partint del
És el procés que va des de les
sensible i de les veritats
realitats superiors fins a les
parcials copsades
realitzacions concretes.
per les ciències arriba
De la idea es passa a l’objecte.
a les idees generals,
fonament del saber

30. 2
2.1.3.2. FINALISME
Els fets se solen explicar de dues maneres:
FINALISME S'oposa MECANICISME
FILOS Doctrina que explica la realitat, FILOS Doctrina segons la qual la realitat,
l'existència i l'estructura del món, o almenys la realitat natural,
l'actuació humana en el món i el sentit és concebuda com una màquina
de la història com a ordenats i orientats o un mecanisme o és explicada
amb vista a un fi o una sèrie de segons un model mecànic.
fins determinats.
El món respon a lleis mecàniques, els
El món està ordenat d'acord a finalitats, fenòmens de la naturalesa s'expliquen
com un organisme viu, és un cosmos. mitjançant relacions causa-efecte.

31. Finalisme platònic
El món s'ordena d'acord als models, aquesta és la seva finalitat.
L'existència del món (no la creació) s'explica per l'activitat del Demiürg.
Sabem que en el món intel·ligible hi ha una jerarquia
A dalt de tot de la qual hi ha la idea de BÉ
Les coses, les persones, les societats tendeixen a la millor “participació” dels models, a la més bona
És per això que la idea de Bé és com el sol
Llum que permet el coneixement de les idees
Però també condició de la seva pròpia existència
De la mateixa manera que el sol és la causa La idea de Bé és la llum o condició
de la llum i la condició de la visió de la vida del coneixement
en el món sensible
Al igual que el sol és condició de la vida en La idea de Bé és condició de l'existència
El món de la generació i el canvi de la resta d'idees

32. 2.1.3.3. TEORIA de l'ARKHÉ
● La passió per la matemàtica és
una influència pitagòrica, que
Plató va conèixer arran dels seus
Que ningú entri aquí viatges per la Magna Grècia.
si no és geòmetra ● Per Plató va esdevenir una
disciplina tant important que es diu
que a l’entrada de l’Acadèmia hi
havia una inscripció que deia:
Les MATEMÀTIQUES són l'avantsala
Compleixen la funció d’ajudar l’ànima
obligatòria per arribar al món
de les idees a saltar del que passa al què és.

33. Plató explica la seva comprensió de la realitat material
en termes d’estructures matemàtiques.

34. 3. TEORIA del CONEIXEMENT (EPISTEMOLOGIA)
CONEIXEMENT
=
ACCÉS a les IDEES

35. 3. 2. TIPUS DE CONEIXEMENT: SENSIBLE / INTEL·LECTUAL
La teoria del coneixement està
estretament lligada a la concepció SENSIBLE
dels dos ordres de la realitat que afirma Plató INTEL·LECTUAL
Estableix 2 menes de coneixement:
Plató, que de jove havia conegut Com que són canviants, no ens poden proporcionar
les teories d’HERÀCLIT,
d’HERÀCLIT un objecte cert de coneixement ja que el coneixement
considerava que les ha de versar sobre objectes permanents i estables.
IMPRESSIONS SENSIBLES
A més a més, contra No es redueix a sensació enfront de
el subjectivisme dels sofistes les aparences sensibles que són canviants i subjectives
i especialment de hi ha les relacions mitjançant les quals intentem determinar
PROTAGORES,
PROTAGORES aquestes aparences
vol demostrar que la CIÊNCIA
P.e. la relació d’igualtat Relacions que
tenen una significació invariable
El coneixement d’aquestes
Això és el que significa quan diu que relacions no s’obté a partir de la
Són INETL·LIGIBLE sensació, sinó de l’intel·lecte.
Aquesta afirmació vol dir que són conceptes o realitats ideals
que existeixen independentment del pensament i a les quals
només s’hi accedeix per la via racional.

36. El Mite de la Caverna

38. Plató en El MITE de la CAVERNA és:
el seu afany d'explicar
i ensenyar filosofia
recorre sovint a metàfores,
símils o mites.
Un retrat antropològic
Una al·legoria de la
de la conflictiva
TEORIA de les IDEES
situació humana
Els dos móns del mite
es corresponen als dos móns
de la seva metafísica, i el
difícil camí de sortida ens En aquest mite Plató ens narra el dolorós
mostra el difícil accés al i punxegut CAMÍ del CONEIXEMENT
coneixement (qui ignora que
el camí de l’estudi és un
camí costerut i difícil?).
s, s
d onc s idee ● L’home encadenat a l’interior de la foscor
m le
Veie ria de ment simbolitza la condició humana inicial, ignorant i enganyada.
o xe
l a te conei ades. ● El món de l’interior de la caverna és el món de les coses.
que a del trellig El camí de sortida simbolitza el procés de coneixement.
il
●
n
van e

39. 3. 2. 1. SÍMIL de la LÍNIA
És apropament a la Veritat
CONEIXEMENT Prèviament cal superar l'engany,
la ignorànccia, la confusió
Si sabem que el món sensible és
un món canviant i confús,
haurem de cercar aquesta
Veritat en el món de les Idees,
l'ideal o intel·ligible
S'entén com un procés d'apropament
i contemplació de les idees

40. En el llibre VI de La República Plató exposa mitjançant la imatge d’una
línia partida amb segments, els diferents nivells de coneixement:
És a dir, els diferents
moments en el camí cap a la
visió de les idees.
A aquests moments hi
corresponen diferents nivells
de realitat.
Per a entendre bé aquest
procés hem de tenir present
el mite de la caverna que
acabem de comentar.

41. Divideix el segment que representa el món visible o sensible en:
Món visible o sensible Món intel·ligible
Àmbit dels
Àmbit de les Àmbit dels Àmbit de les
imatges
objectes
objectes físics idees
matemàtics
Divideix així el món intel·ligible ja que
considera que els objectes matemàtics són
imatges de les idees, tal com les ombres i els
reflexos ho són dels objectes físics.
(recordem Mite de la Caverna).

42. Fragment de la Metàfora de la Línia
...]
− Pren, doncs, una línia que estigui tallada en dos segments desiguals i torna a tallar cadascun dels segments, el del
gènere visible i el de l’intel·ligible, seguint la mateixa proporció. Llavors tindràs, classificats segons la major claredat o
foscor de cadascú: en el món visible, un primer segment, el de les imatges. Anomeno, imatges primer que res a les
ombres, i en segon lloc, a les figures que es formen a l’aigua y en tot el que és compacte, polit i brillant, i a altres
coses semblants, Si és que m’entens.
− Sí que t’entenc.
− En el segon posa allò del qual tot això és imatge: els animals que ens envolten, totes les plantes i el gènere sencer
de les coses fabricades.
− Ho poso− va dir.
-Accediries potser − vaig dir jo− a reconèixer que allò visible es divideix, en proporció a la veritat o a la carència d’ella,
de manera que la imatge es trobi, respecte a allò que imita, en la mateixa relació en què allò que s’ha opinat respecte
al que coneix?
− Per descomptat que hi accedeixo− va dir.
− Considera, doncs, ara de quina manera cal dividir el segment d’allò intel·ligible.
-Com?
− De manera que l’ànima es vegi obligada a buscar la una de les parts servint-se, com d’imatges, d’aquelles coses que
abans eren imitades, partint d’hipòtesi i encaminant-se així, no cap al principi, sinó cap a la conclusió; i la segona,
partint també d’una hipòtesi, però per arribar a un principi no hipotètica i duent a terme la seva investigació amb la sola
ajuda de les idees preses en si mateixes i sense valer-se de les imatges a què en la recerca d’allò recorria.
− No he comprès de manera suficient − va dir− això de què parles.

43. − Doncs ho diré un altre cop vaig contestar. I ho entendràs millor després del següent preàmbul. Crec que saps
que els qui s’ocupen de geometria, aritmètica i altres estudis semblants, donen per suposats els nombres
imparells i parells, les figures, tres classes d’angles i altres coses emparentades amb aquestes i diferents en cada
cas; les adopten com a hipòtesi, procedint com si les coneguessin, i no es creuen ja en el deure de donar cap
explicació ni a si mateixos ni als altres respecte al que consideren com evident per a tots, i d’aquí és d’on
parteixen les successives i conseqüents deduccions que els porten finalment a allò la investigació de la qual es
proposaven.
− Sé perfectament tot això − va dir− .
-I no saps també que se serveixen de figures visibles sobre les quals discorren, però no pensant en elles
mateixes, sinó en allò a què elles s’assemblen, discorrent, per exemple, sobre el quadrat en si i la seva diagonal,
però no sobre el que ells dibuixen, i igualment en els altres casos; i que així, les coses modelades i traçades per
ells, de les quals són imatges les ombres i reflexos produïts a l’aigua, les empren, de manera que siguin al seu
torn imatges, en el seu desig de veure aquelles coses en si que no poden ser vistes d’una altra manera sinó per
mitjà del pensament?
− Tens raó − va dir− .
− I així, d’aquesta classe d’objectes deia jo que era intel·ligible, però que en la seva investigació es veu l’ànima
obligada a servir-se d’hipòtesi i, com no pot remuntar-se per sobre d’aquestes, no s’encamina al principi, sinó que
usa com a imatges aquells mateixos objectes, imitats al seu torn pels de sota, que, per comparació amb aquests,
són també ells volguts i honrats com a coses palpables.
− Ja comprenc − va dir− ; et refereixes al que es fa en geometria i en les ciències afins a ella.
− Doncs bé, aprèn ara que situo en el segon segment de la regió intel·ligible allò a què arriba per si mateixa la raó
emprant el poder dialèctic i considerant les hipòtesis no com a principis, sinó com a vertaderes hipòtesis, és a dir,
escalons i trampolins que l’elevin fins al no hipotètic, fins al principi de tot; i un cop hagi arribat a aquest, anirà
passant d’una a una altra de les deduccions que d’ell depenen fins que, d’aquesta manera, descendeixi a la
conclusió sense recórrer en absolut a res sensible, sinó al contrari, usant només de les idees preses en si
mateixes, passant d’una a una altra i acabant en les idees .

44. − Ja em dono compte − va dir− , encara que no perfectament, perquè em sembla molt gran l’empresa a què et
refereixes, que el que intentes és deixar assenyalat que és més clara la visió del ser i d’allò intel·ligible que
proporciona la ciència dialèctica que la que proporcionen les anomenades arts, a les quals serveixen de principis
les hipòtesis; perquè encara que els qui les estudien es veuen obligats a contemplar els objectes per mitjà del
pensament i no dels sentits, no obstant això, com que no investiguen remuntant-se al principi, sinó partint
d’hipòtesi, per això et sembla a tu que no adquireixen coneixement d’aquests objectes que són, emperò,
intel·ligibles quan estan en relació amb un principi. I crec també que a l’operació dels geòmetres i la resta de
l’anomena pensament, però no coneixement, perquè el pensament és quelcom que està entre la simple creença i
el coneixement.
− Ho has entès − vaig dir− amb tota perfecció. Ara aplica’m als quatre segments aquestes quatre operacions que
realitza l’ànima: la intel·ligència, al més elevat; el pensament, al segon; al tercer dóna-li la creença i a l’últim la
imaginació; i posa’ls en ordre, considerant que cadascun d’ells participa tant més de la claredat com més
participin de la veritat els objectes a què s’aplica.
− Ja ho comprenc − va dir− ; estic d’acord i els ordeno com dius.
__________________________________________________
La República, Llibre VI, 509d - 511e (Metàfora de la línia). (Institut d’Estudis Polítics, Madrid 1969, edició de J. M.
Pabón i M. Fernández Galiano, vol. II, p.218-222) .

47. RECAPITULEM
● La teoria del coneixement està estretament lligada a la
concepció dels 2 ordres de la realitat
● Estableix 2 menes de coneixement, cadascun dels quals té
diversos graus
CONEIXEMENT CONEIXEMENT
SENSIBLE INTEL·LECTUAL

48. CONEIXEMENT SENSIBLE
Té com a objecte el món sensible, que és canviant
No el consideraun coneixement en el sentit ple i rep el nom d'opinió
OPINIÓ
IMAGINACIÓ CREENÇA
És l'opinió que no es justifica per un
Opinió referida a
raonament rigorós i es refereix als
“ombres i reflexos de coses”
objectes que hi ha en el món sensible

49. CONEIXEMENT INTEL·LECTUAL
Té com a objecte el món intell·ligible,
que és immutable i li dóna el nom d'intel·ligència
PENSAMENT CONEIXEMENT
CONEIXEMENT DISCURSIU CONEIXEMENT DIALÈCTIC
Propi de les matemàtiques i Saber rigorós que és fruit de
d'altres ciències exactes (múica, la contemplació directa de les
astronomia) que fan servir un Idees i d'una manera particular
mètode hipotètic de la Idea de Bé
Les MATEMÀTIQUES no s'han desprès completament del món sensible
ja que segueixen Utilitzant símbols, figures, esquemes...

50. 3. 3. DIALÈCTICA: ASCENDENT / DESCENDENT
Plató assenyala com a vida de la Dialèctica
(via de la Raó) com a via d'accés a les Idees
És el procés racional que permet d'elevar-se progressivament cap
al coneixement de les Idees superiors
És l'art de la discussió mitjançant el diàleg
És una investigació que té molt de procés pedagògic: discutir,
refutar, trobar nous arguments i autocoregir-se
Plató diferencia entre:
DIALÈCTICA ASCENDENT
DIALÈCTICA DESCENDENT
És la recerca que partint del
És el procés que va des de les
sensible i de les veritats
realitats superiors fins a les
parcials copsades
realitzacions concretes.
per les ciències arriba
De la idea es passa a l’objecte.
a les idees generals,
fonament del saber

51. 3. 4. EL CONEIXEMENT COM A RECORD (ANÀMNESIS)
● Plató afirma que l'ànima abans d'encarnar-se ha contempat el món
de les idees.
MITE ● Per alguna causa que no acaba de concretar, l'ànima cau d'aquest
del món de les idees i arriba al seu estat actual, encarnada, presonera
d'un cos.
CARRO ● Aquest canvi violent de situació i el fet de quedar tancada en un cos,
ALAT fa que oblidi tot el què fa referència a aquella primera i decisiva
experiència.
● Tanmateix, l'oblit no és ni total ni definitiu.
● Amb el contacte i a través del coneixement de les coses (reflexos,
participació de les idees) les diferents sesacions li reforce
(REINISCÈNCIA) aspectes d'allò que ja havia contemplat abans de
les reencarncions.
● És cert que per mitjà de les sensacions no es coneix la veritat,
només se n'obté opinió, però també és cert que són ocasions per
desertar en l'ànima aquell coneixement al qual es podrà acostar
novament en les successives rencarnacions, les quals ha de
representar nous i millors estats de coneixement.

52. ÀNIMA
● Veiem donc, com la concepció platònica de l'ània
(psyché) està íntimamet connectada amb la seva
teoria de les idees
TEORA de les IDEES
● Si tenim coneixement de les idees és perquè l'ànima
va tenir una vida preterrenal en la qual les pogués
contemplar
Influència pitagòrica
● Així, l'ànima és d'origen diví però es veu condemnada
a viure en un cos mortal.
PURIFICACIÓ
● Amb la mort del cos arriba l'alliberació de l'ànima
sempre que es trobi prou purificada per un vida digna.
TRANSMIGRACIÓ
● Si no és així, es veurà obligada a transmigrar a un
altre cos, humà o animal.

53. ● Plató utilitza la TEORIA de la REMINISCÈNCIA TEORIA
també com argument a favor de la immortalitat de de la
l'ànima (Fedó) REMINISCÈNCA
● Uneix d'aquesta manera 3 elements fonamentals del
seu sistema
NATURALESA HUMANA
IMMORTALITAT
CONEIXEMENT
CONÈIXER
● Plató dirà que APRENDRE ÉS RECORDAR ÉS
RECORDAR
● Això exigex que s'hagi après antetriorment allò que ara
es recorda, cosa impossible si no hagués existit l'ànima
en alguna part abans d'arribar a estar en la figura
humana
IMMORTALITAT
de
● L'ànima, per tant, ha de se IMMORTAL L'ÀNIMA

54. Plató: la reminiscència en el Menó
Sòcrates: Els sacerdots i els poetes diuen que l’ànima de l’home és
immortal, i que unes vegades li arriba el fi -al que anomenen morir-
Menó: A la perfecció, ha nascut a casa.
i altres neix novament; però que mai es destrueixen [...] Així, ja que
l’ànima és immortal i neix molts cops, ha vist totes les coses abans, Sòcrates: I tu estiguis atent a veure si és que recorda o si aprèn de
tant les d’aquí com les de l’Hades. Així que no hi ha res que no hagi
après i no és estrany que sigui capaç de recordar el que sap sobre la
mi.
virtut i sobre altres qüestions, que ja coneixia anteriorment Ja que
tota la natura és homogènia i l’ànima ho ha après tot, res impedeix
que, de recordar una sola cosa -a la qual cosa els homes anomenen
Menó: Molt bé.
aprendre- pugui descobrir totes les altres, si és decidit i no defalleix
en la recerca: perquè indagar i aprendre és, en definitiva, recordar Sòcrates: (A l’esclau) A veure, digues-me, noi: tu saps que un
[...] Aquesta actitud ens fa actius i curiosos. I com crec que és cert, quadrat és una figura així?
Esclau: Sí.
Sòcrates: Un quadrat és, per tant, una figura que té quatre línies
vull indagar amb tu què és la virtut.
iguals?
Esclau: Exactament.
Menó: D’acord, Sòcrates. Però, com és això que dius, que no Sòcrates: No té també iguals aquestes que el creuen?
agafem, sinó que és recordar el que anomenem aprendre? Pots Esclau: Sí.
ensenyar-me com és això? Sòcrates: No pot una figura així ser major o menor?
Esclau: Per descomptat.
Sòcrates: Ja t’he dit fa un moment, Menó, que ets molt astut: jo he Sòcrates: Si aquest costat tingués dos peus i aquest altres dos,
dit que no s’aprèn, es recorda. I ara tu em preguntes si puc quants peus tindria la superfície? Però mira-ho d’aquesta manera: si
ensenyar-te, per agafar-me en contradicció. aquest tingués dos peus i en canvi aquest només un, la figura, no
tindria un cop dos peus?
Menó: Per Zeus, no, Sòcrates! No ho he dit amb aquesta intenció, ho
he dit per costum. Però si tens alguna forma de fer-me veure el que Esclau: Sí.
dius, dona-me-la.
Sòcrates: Però ja que aquest també té dos peus, no ha de tenir 2x2,
Sòcrates: És que no és fàcil. Però, per tu, estic disposat. A veure, fes dos cops dos?
venir a un dels molts esclaus que t’acompanyen, al qui tu vulguis, i
t’ho demostraré amb ell. Menó: Magnífic. (A un esclau) Vine aquí! Esclau: Això és.
Sòcrates: Així és que, té dos cops dos peus?
Sòcrates: És grec i parla grec?

55. Esclau: Sí. Sòcrates: Doncs observa a continuació com cal recordar. I tu,
digues-me, creus que el quadrat doble resulta de la línia doble? Com
Sòcrates: Quants són dos cops dos peus? Pensa-ho i diguem-ho. aquest dic, no amb un costat llarg i l’altre curt. Ha de ser per tot
arreu igual a aquest, només que el doble, de vuit peus. Mira a veure
Esclau: Quatre, Sòcrates. si encara et sembla que ha de ser del costat doble.
Sòcrates: Es podria fer un altre quadrat que fora el doble d’aquest, Esclau: Doncs, sí.
però semblant a aquest, amb totes les línies iguals, com aquest?
Sòcrates: Aquest costat, no resulta doble d’aquest, si li afegim un
altre igual?
Esclau: Sí.
Esclau: Per descomptat.
Sòcrates: I quants peus tindrà?
Sòcrates: I tu dius que d’aquesta línia resultarà el quadre doble, si
Esclau: Vuit.
en tenim quatre iguals?
Sòcrates: Vingui llavors. Tracta de dir-me quina longitud tindrà
Esclau: Sí.
cadascuna de les seves línies. Les d’aquest tenen dos peus. I les del
doble d’aquest?
Sòcrates: Llavors, tracem quatre línies iguals a aquesta. És aquest el
quadre que tu dius que tindria vuit peus, o no?
Esclau: Evidentment, seran dobles, Sòcrates.
Esclau: Exactament.
Sòcrates: Ho veus, Menó, com jo no li ensenyo res i que l’hi ho
pregunto tot? I ara ell creu saber com és el costat de què resultarà
Sòcrates: Veritat que en aquest hi ha aquests quatre, que són iguals
el quadrat de vuit peus. O no estàs conforme?
al de quatre peus?
Menó: Sí.
Esclau: Si.
Sòcrates: Així que ho sap ?
Sòcrates: I quina grandària té? No és quatre vegades major?
Menó: No, no, què va.

56. Esclau: Com no ! Sòcrates: Llavors, el costat del quadrat de vuit peus ha de ser una
línia de més de dos peus i de menys de quatre.
Sòcrates: Així que el doble és quatre vegades major?
Esclau: Forçosament.
Esclau: No, per Zeus !
Sòcrates: Intenta dir quina longitud penses que ha de tenir.
Sòcrates: Doncs, què és?
Esclau: Tres peus.
Esclau: Quàdruple.
Sòcrates: Perquè tingui tres peus, veritat que hem d’afegir-li la
Sòcrates: Llavors, noi, de la línia doble no resulta un quadrat doble meitat d’aquesta i així tindrà tres peus? Perquè això són dos peus i
sinó quàdruple. això un I per aquí el mateix: aquí dos, i aquí un. I així resulta el
quadrat que dius
Esclau: És veritat.
Esclau: Sí.
Sòcrates: I això perquè quatre vegades quatre són setze, no?
Sòcrates: ¿Però no es veritat que, si per aquí té tres peus i per aquí
Esclau: Sí. uns altres tres, la figura sencera tindrà tres vegades tres peus?
Sòcrates: Llavors, el de vuit peus, de quina línia serà? Veritat que Esclau: Evidentment.
d'aquesta resulta quàdrupla?
Sòcrates: Quant són tres vegades tres peus?
Esclau: Sí.
Esclau: Nou
Sòcrates: I que d’aquesta línia, la meitat de l’altra, resulta un
quadrat de quatre peus? Sòcrates: I de quants peus ha de ser l’espai doble?
Esclau. Sí. Esclau: De vuit.
Sòcrates: Bé. Però el quadrat de vuit peus, no ha de ser el doble del Sòcrates: El quadrat de vuit peus no es forma llavors tampoc amb la
primer i la meitat del segon? línia de tres peus.
Esclau: Sí. Esclau: No, veritablement.
Sòcrates: No haurà de tenir el costat major que el d’aquest i menor Sòcrates: Bé, perquè llavors, amb quina línia es forma? Intenta dir-
que el d’aquest? O no? nos-ho amb exactitud. I si no vols calcular, assenyala-ho aquí.
Esclau: A mi em sembla que sí. Esclau: Però és que, per Zeus, el que és jo, Sòcrates, no ho sé
Sòcrates: Molt bé. Perquè has de respondre el que a tu et sembla. (...)
Digues-me: no tenia aquest dos peus i l’altre quatre?
Esclau: Sí.

57. 4.TEORIA ANTROPOLÒGICA
4.1. L'ÉSSER HUMÀ
ÀNIMA
Pura i immortal
COS
Li dóna poca importància sempre
presenta connotacions negatives:
●Com a presó material de
●L'ànima, d'una ànima que s'en vol
deslliurar.
La vida que porti l'ésser humà en el
Plató concep l'ésser humà com un món influirà en el destí posterior
ésser dual (influència pitagòrica) de la seva ànima

58. ● L'ànima és anterior a l'individu a qui
constitueix
La unió entre
Ja existia abans i seguirà existint després de
ànima i cos és
●
la mort
ACCIDENTAL
● La unió entre ànima i cos és accidental i
només per algun temps
● Ja que el cos és mortal i l'ànima no
● L'ànima està encarnada i condicionada, en
la seva activitat cognoscitiva, per les
característiques del cos on es troba
empresonada

59. 4.2. LA NATURALESA TRIPARTIDA DE L'ÀNIMA
CONCUPISCIBLE Desigs corporals
L'ÀNIMA
Voluntat
ESTÀ DIVIDIDA IRASCIBLE Presenta la força
de voluntat
EN 3 PARTS
Raó
RACIONAL La seva funció
és conèixer
Cal entendre l'expressió “parts de l'ànima” en un sentit simbòlic de funcions o principis
d'acció, no en un sentit literal de parts físiques en què es pot dividir la psyché.
Plató fonamentarà la divisió social de la societat en 3 classes socials en aquesta
naturalesa tripartida de l'ànima.

60. 5. TEORIA POLÍTICA
● La política va ser una de les principals preocupacions de
Plató des de bon començament Ell hauria volgut participar
en la vida pública d'Atenes
i va intentar fins a 3 vegades
implantar el seu sistema polític
● En la seva anàlisi de l'Atenes socràtica hi troba 2 a Siracusa, però sempre va
fracassar.
defectes:
La incompetència i la ignorància
dels polítics
Les lluites entre grups de tendènciesen oligàrquiques i democràtiques
que feien que en qualsevol moment el interessos de grup
poguessin prevaler sobre lesnecessitats de l'Estat
Aquesta va ser la causa principal de l'allunyament de Plató de la pràctica política
per tal de centrar-se en la reflexió teòrica sobre la millor manera d'organitzar la polis
Tots els esforçar de Plató es dirigeixen, doncs, a projectar una reforma política

61. DEMOCRÀCIA RELATIVISME
Les considera
la causa dels
mals d'Atenes,
mals que són
conseqüència de
TIRANIA ESCEPTICISME
Així doncs, la pretensió de Plató és FONAMENTAR LA POLIS
EN “L'ORDRE ETERN DE L'ÉSSER”

62. 5.1. L'ORGANITZACIÓ POLÍTICA IDEAL I LA DEFINICIÓ DE JUSTÍCIA
A La República Plató exposa la seva concepció de
l'organització social i política ideal
Plató la posa en boca
de Sòcrates i la
Definició de JUSTÍCIA Donar a cadascú el que és seu considera
insatisfactòria
● Proposa una anàlisi de què és just en l'home i en la ciutat per arribar a
una definició satisfactòria de justícia
● Per aquesta raó, Plató es pregunta quin és l'origen de la ciutat
La ciutat sorgeix per satisfer les necessitats complexes de l'ésser humà,
perquè ningú no pot satisfer-les només per ell mateix
El repartiment del treball es troba, doncs, en la base de tota la ciutat
Les necessitats humanes bàsiques són: l'aliment, l'habitació i el vestit.
Cal doncs que hi hagi PAGESOS i ARTESANS

63. L'organització política ideal
● En aquest context Plató
exposa el tema central del
diàleg
L'educació dels diversos tipus de ciutadans
El govern ha de ser un art que estigui
basat en un coneixement veritable
● Les tesis principals de la
teoria política platònica són 2 La societat és una mútua satisfacció de
necessitats entre els seus memembres,
les capacitats dels quals es
complementen
Aquestes dues tesis el porten
al plantejament d'una organització
tancada de la societat estructurada
en 3 grups força rígids

64. 5.1.1. LA DIVISIÓ PLATÒNICA DE LA SOCIETAT
Pagesos
PRODUCTORS Artesans Domina la part concupiscible Prudència
Comerciants de l'ànima
Domina la part irascible
GUARDIANS Guerrers de l'ànima Valentia
Domina la part racional
GOVERNANTS Filòsofs de l'ànima Temprança
La societat organitzada d'aquesta manera, es correspon amb la divisió tripartida que
Plató fa de l'ànima
Això permet la distribució dels rols socials d'acord amb les característiques psicològiques
dels individus
A cadascun d'aquests grups li correspon de practicar una virtut particular.
Aquestes virtuts corresponen a cada grup social pel fet de ser la virtut que predomina en
l'ànima dels individus que integren aquest grup

65. L'ànima tripartida i les classes social

66. Ha d'harmonitzar les virtuts
La JUSTÍCIA
Ha de regular les relacions entre els individus i l'Estat
Ha d'ordenar la relació harmònica de les parts de l'ànima en l'individu
Plató aconsegueix així una definició de JUSTÍCIA
“FER CADASCÚ EL QUÈ LI PERTOCA”
Que era el propòsit amb què es va iniciar la investigació de La República

67. 5.1.2. L'EDUCACIÓ
Plató dedica una gran part de
La República a
Tractar el problema de
Analitzar les l'educació:
aptituds naturals dels guardians i
els governants
Perquè d'aquests grups dependrà principalment
el bon funcionament de la ciutat

68. L'EDUCACIÓ dels GUARDIANS
Els guardians han de tenir un règim especial de vida:
S'allotjaran separats de la resta de ciutadans
No tindran riqueses pròpies
No tindran habitatge privat
No tindran dones en règim de matrimoni monogàmic permanent.
Quan s'uneixin amb dones aquestes seran:
De la seva mateixa classe i
Es preservarà la puresa del grup controlant-ne la descendència amb
mesures eugenèsiques. És a dir, fent que els individus del grup millorin
des del punt de vista biològic, tot evitant que tinguin descendència els
individus més febles i defectuosos, segons el model espartà.
El no tenir res com a propi la classe dels guardians estarà en millors
condicions per complir el seu paper de servidor exclusiu dels interessos de
la República.

69. L'EDUCACIÓ dels GOVERNANTS
Els governants procedeixen de la classe
dels guardians i guerrers: se seleccionen
entre els millors guardians.
La seva procedència i selecció, així com la seva
educació, ocupen el centre de les seves preocupacions: ja que
l'única justificació vàlida per arribar a ser governants és trobar-se
entre els millors o els més savis.
Plató doncs, estableix una relació entre
SABER DRET DEURE De GOVERNAR
La classe governant és La capacitat intel·lectual
una espècie d'aristocràcia
basada en La preparació científica

70. El filòsof-governant És el mètode per assolir el grau suprem de saber en la
Ha de practicar la jerarquia del coneixement
DIALÈCTICA
Però com a pas pervi a l'estudi de la Dialèctica el filòsof governant ha d'estudiar
les ciències que Plató considera fonamentals, algunes de les quals formen part
de la preparació dels guerrers o guardians
Aquestes ciències conduirien l'ànima fins a la
Gimnàstica DIALÈCTICA
Música
Càlcul
Aritmètica
Geometria
Astronomia
El filòsof no ha d'assolir la Dialèctica només pel gaudi personal,
sinó també amb la finalitat de retornar com a governant la cura i
l'educació que la polis li ha proporcionat.
Només el filòsof reuneix les qualitats necessàries per al bon govern de la polis

71. És a dir, als més aptes
El govern correspon als millors per les seves capacitats
naturals que l'educació
ha de potenciar
Ja que segons Plató
les dones són tan
La CIUTAT IDEAL No ha d'haver-hi distinció de sexes Vàlides com els
que descrui Plató Homes per dur
a terme aquestes
tasques
Si cadascú ocupa el lloc que li corrrespon per aptitud
natural la ciutat estarà regida correctament i serà feliç
La tasca del governant consisteix precisament a vigilar
que aquest ordre ideal es mantingui

72. 5.2. RELACIONS ENTRE ÈTIC I POLÍTICA
Rígida
La divisió de classes
que estableix Plató és Selectiva
Els ciutadans han de ser controlats perquè ocupin el lloc
que els corrrespon d'acord amb els interessos de l'Estat
No hi ha una mobilitat social een el sentit que
l'entenen avui dia
Són els governants qui determinen qui forma part
de cada classe.

73. Per tant, per Plató la QÜESTIÓ ÈTICA ÉS ALHORA UNA QÜESTIÓ POLÍTICA
Cadascú ha d'ocupar en la societat el lloc que li correspon
En tant que
Ha de realitzar les tasques i practicar les virtuts del grup
Social al què pertany.
En això consisteix precisament la JUSTÍCIA
Cada persona actuarà bé precisament
Si FA ALLÒ QUE LI PERTOCA FER SEGONS
LA CLASSE SOCIAL A LA QUÈ PERTANY

74. Precisament els filòsofs més formats com a tals, cal que
els obliguem a governar fins i tot contra la seva voluntat

75. Quadre-resum
de la
Filosofia de Plató

76. Resum
Plató