2. OBJECTIUS
Valorar la importància de la fiabilitat de la informació
comptable amb relació a la gestió, les garanties davant
terceres persones i la responsabilitat fiscal.
Conèixer quin és el marc bàsic de la normalització comptable
a Espanya, amb l'objectiu d'aplicar els principis i les normes
que garanteixen una correcta elaboració de la informació
comptable.
Valorar la importància de la informació comptable en la
presa de decisions, distingint els diferents usuaris d'aquesta
informació , i del paper de la funció auditora com a garant de
la informació.
Identificar els impostos que afecten l'activitat de l'empresa i
reconèixer la incidència social del frau fiscal.
3. Competències
Competències específiques.
Competència en emprenedoria.
Consolidar la capacitat d’autonomia i seguretat en un mateix.
Competències generals.
Competència comunicativa.
Comprendre discursos procedents de l’àmbit
acadèmic, periodístic i científic relacionats amb la temàtica
econòmica.
Competència personal i interpersonal.
Treballar en equip i disposar d’habilitats socials per a
relacionar-se i cooperar.
4. ESQUEMA
1. La comptabilitat: sistema d’informació econòmica i
financera.
1.1 Concepte i orígens de la comptabilitat.
1.2 Objectius de la comptabilitat.
1.3 Usuaris de la informació comptable.
1.4 Les obligacions comptables de les empreses.
1.5 Tipus de comptabilitat.
2. La normalització comptable: els plans generals de la
comptabilitat.
2.1 La normalització comptable.
2.2 Els plans generals de comptabilitat.
2.3 El marc conceptual dels plans generals de comptabilitat.
2.4 Els comptes anuals.
3. L’auditoria de comptes.
4. La fiscalitat de les empreses.
4.1 Els impostos i la seva repercussió social.
5. 1. La comptabilitat: sitema d’informació econòmica i
financera.
1.1.CONCEPTE I ORÍGENS DE LA COMPTABILITAT
La comptabilitat és una eina d’informació per la presa de
decisions econòmiques i financeres de l’empresa.
En civilitzacions molt antigues com l’egípcia ja podem trobar
l’interès de l'ésser humà per dur a terme el control de les
seves propietats.
La comptabilitat tal com avui la coneixem té el seu orígen en
ple Renaixement, en l’obra Summa, de frare Luca Pacioli, al
1494 on s’introduïen els següents conceptes: partida doble,
deure, haver, i la utilitat del balanç i de l’inventari.
6. 1. La comptabilitat: sitema d’informació econòmica i
financera.
1.1.CONCEPTE I ORÍGENS DE LA COMPTABILITAT
La comptabilitat es defineix com la ciència que informa els
agents econòmics de la composició del seu patrimoni, així
com de les operacions que el modifiquen, emprant amb
aquesta finalitat llibres i registres específics.
Agents econòmics: famílies i empreses,sector públic.
Composició del seu patrimoni: quin és el valor del seu
patrimoni i quins són els seu elements.
Operacions que el modifiquen: el valor del patrimoni pot
variar mitjançant operacions que l’augmenten (que generen
valor a l’empresa) o que l’aminoren.
Llibres i registres:llibre diari, major,….
7. 1. La comptabilitat: sitema d’informació econòmica i
financera.
1.2.OBJECTIUS DE LA COMPTABILITAT.
Finalitat de la comptabilitat: proporcionar
informació econòmica i financera a l’empresari.
Aquesta finalitat es pot desglossar en tres objectius:
Objectius Informar de la
situació
econòmica i
financera de
l’empresa i del
seu patrimoni.
Informar dels resultats, de les
pèrdues o dels guanys que
s’obtenen en el
desenvolupament de l’exercici
econòmic de l’empresa. .
Informar de les causes per les
quals s’ha arribat als resultats
obtinguts, així com de les
modificacions més significatives
que hi ha hagut en el patrimoni.
Documents Balanços,
inventaris i a
l’estat de
canvis del
patrimoni net.
Compte de pèrdues i guanys. Memòria
8. 1. La comptabilitat: sitema d’informació
econòmica i financera.
1.3. USUARIS DE LA INFORMACIÓ COMPTABLE.
USUARIS PER QUÈ ELS INTERESSA? TIPUS
Els socis (propietaris de
l’empresa)
Voldran conèixer la veritable
rendibilitat de la seva inversió, els
dividends que es repartiran...
Interns
Els directius Per prendre decisions estratègiques i
tàctiques de les empreses....
Interns
Els creditors i les
entitats de crèdit
Per estudiar la solvència a curt i a llarg
termini, com el seu nivell
d’endeutament
Externs
Els treballadors Per poder preveure possibles
reduccions de plantilla o altres
circumstàncies.
Interns
L’agència tributària
(hisenda)
Pot comparar les liquidacions fiscals
amb la informació comptable de
l’empresa.
Externs
9. 1. La comptabilitat: sistema d’informació
econòmica i financera.
1.4 LES OBLIGACIONS COMPTABLES DE LES EMPRESES
L’article 34 del Codi de Comerç (recentment modificat per la
Llei 16/2007) estableix que totes les empreses del país tenen
l’obligació de dur a terme la comptabilitat ajustada al Codi
de Comerç i a altres normes mercantils sigui quina sigui la
forma jurídica, individual o societària.
Els fets econòmics es registren en els llibres comptables.
El Codi de Comerç només obliga a portar: el llibre diari, el
llibre d’inventaris i els comptes anuals. En el cas de les
societats mercantils a més s’ha de dur un llibre d’actes.
Tot i que no és obligatori, totes les empreses acostumen a
portar el llibre major i d'altres d'auxiliars com el de caixa, el
llibre de comptes corrents....
10. 1. La comptabilitat: sistema d’informació
econòmica i financera.
1.4 LES OBLIGACIONS COMPTABLES DE LES EMPRESES
Tipus de llibres comptables:
Diari, es registre dia a dia els fets comptables, encara que es
poden resumir per mesos. Al final i principi de l’exercici
econòmic ( normalment l’any natural) es calcula el saldo de
tots els comptes que formen part del patrimoni de l’empresa.
Major, registra en cada compte els mateixos fets que s’han
registrat en el llibre diari. Cada compte té tres columnes
deure, haver i saldo. Sembla un extracte bancari.
Llibre d’inventaris, a l’acabament de l’any es transcriurà
l’inventari de tots els elements patrimonials de l’empresa.
11. 1. La comptabilitat: sitema d’informació
econòmica i financera.
1.4 LES OBLIGACIONS COMPTABLES DE LES EMPRESES
Els comptes anuals comprendran el balanç, el compte de
pèrdues i guanys, l’estat de canvis en el patrimoni net, l’estat
de fluxos d’efectiu i la memòria. (l’estat del fluxos d’efectiu no
és obligatori per aquelles empreses que puguin presentar el
balanç, el compte de pèrdues i guanys, l’estat de canvis en el
patrimoni net i memòria abreujats). Tots els llibres
comptables s’han de legalitzar en el registre mercantil abans
d’emprar-los.
Actualment per registrar els fets econòmics s’utilitzen, en
molts casos, els programes informàtics. Per legalitzar aquests
registres es porten els fulls impressos a enquadernar al
registre mercantil o de forma digital.
12. 1. La comptabilitat: sitema d’informació
econòmica i financera.
1.5 TIPUS DE COMPTABILITAT.
Seguint els criteris de l’economista Jesus Omeñaca podem fer
una primera distinció segons l’àrea que comprèn:
Macrocomptabilitat, inclou la comptabilitat nacional i
supranacional formada per les diferents macromagnituds
com PIB, Renda Nacional, Balança de Pagaments…
Microcomptabilitat, és la comptabilitat de les empreses, els
professionals i els particulars. També és la comptabilitat
dels organismes públics. Dintre de la microcomptabilitat
podem fer altres classificacions segons l’objecte, el subjecte
o la seva finalitat.
13. 1. La comptabilitat: sitema d’informació
econòmica i financera.
1.5 TIPUS DE COMPTABILITAT: CLASSIFICACIÓ DINS LA MICRO
Per raó de
l’objecte
• Comercial
• Industrial
• De serveis
• Bancària o
financera
Per raó del
subjecte
• Individual
• Col.lectiva
• Pública
Per raó de la
finalitat
• Especulativa
• Administrativa
14. 2.La normalització comptable: els plans generals de
comptabilitat.
2.1 LA NORMALITZACIÓ COMPTABLE
La normalització comptable suposa regularitzar els
procediments comptable corresponents a un estat o
àrea supranacional. Es tracta de permetre que la
informació comptable de les empreses es presenti
amb els mateixos criteris i permetre la comprensió
de la informació comptable per qualsevol persona
que vulgui consultar-la o analitzar-la.
A Espanya la normalització comptable es va iniciar
l’any 1973.
15. 2.La normalització comptable: els plans generals de
comptabilitat.
2.2 ELS PLANS GENERALS DE COMPTABILITAT.
La normalització comptable Espanya es concreta en:
El Pla General Comptable, aprovat el 16 novembre de 2007 i publicat el dia 20 de
novembre en el butlletí oficial de l’Estat com el Reial Decret 1514/2007 (d’ara
endavant, també PGC 2007), estant en vigor des del dia 1 de gener de 2008.
El Pla General de comptabilitat de les petites i mitjanes empreses (PGCPIMES)
aprovat pel Reial Decret 1515/2007 del 16 de novembre de 2007. Podran acollir-
se voluntàriament les empreses que en data de tancament de dos exercicis
consecutius compleixin, almenys, dos dels requisits següents:
Que l’actiu de l’empresa sigui com a màxim de 2.850.000 €.
Que l’import net de la xifra anual de negoci no superi els 5.700.000€.
Que el nombre mitjà de treballadors/es al cap de l’any no sigui superior a 50
Tots dos plans comptables responen a una mateixa estructura.
16. 2.La normalització comptable: els plans generals
de comptabilitat.
2.2 ELS PLANS GENERALS DE COMPTABILITAT.
Els dos plans es divideixen en cinc parts, encara que només la primera part, el marc
conceptual, té la mateixa redacció. El PGC 2007 constitueix el desenvolupament en matèria
comptable de la legislació mercantil i s’estructura en cinc parts:
La primera part, anomenada Marc conceptual, no és una norma sinó que delimita els conceptes
bàsic per a preparar i presentar els estats financers.
La segona part, Normes de valoració desenvolupa els principis comptables i els criteris de valoració
continguts en el Marc Conceptual.
La tercera part, Comptes Anuals, inclou les normes d’elaboració dels comptes anuals, recollint els
requisits per a formular els comptes anuals en el seu sistema normal o abreujat, així com
definicions, aclariments i normes sobre el contingut material i forma de complimentar aquests
models.
La quarta part, Quadre de Comptes, conté els grups, subgrups i comptes necessaris, degudament
codificats en forma decimal i amb un títol expressiu del seu contingut. És un llistat codificat
numèricament, les denominacions dels diferents comptes. En el PGC hi ha 9 grups i al PGCPIMES n’hi
ha 7.
La cinquena part, Definicions i relacions comptables, complementarà el quadre de comptes al donar
contingut als mateixos en virtut de les definicions que s’incorporen, precisant el contingut de cada
rúbrica o partida dels comptes anuals. En aquesta última part també es descriuen els moviments
més usuals d’aquests comptes, és a dir, la mecànica comptable dels mateixos.
El Pla General de Comptabilitat és d’aplicació obligatòria, en les seves parts primera, segona i
tercera per a totes les empreses, amb independència de la seva forma jurídica.
17. 2.La normalització comptable: els plans generals de
comptabilitat.
2.2 ELS PLANS GENERALS DE COMPTABILITAT.
La mateixa norma que regula el PGCPIMES estableix uns criteris
específics per a les microempreses, a les quals se’ls simplifica
el procediment comptable d’alguns fets econòmics.
Són microempreses a efectes comptables aquelles que en data
de tancament de dos exercicis consecutius
compleixin, almenys, dues de les circumstàncies següents:
Que l’actiu total no superi el milió d’euros.
Que l’import net de la xifra de negoci no superi els dos milions
d’euros.
Que el nombre mitjà de treballadors al llarg de l’any no sigui superior
a 10
18. 2.La normalització comptable: els plans generals
de comptabilitat.
2.3 EL MARC CONCEPTUAL DELS PLANS GENERALS DE COMPTABILITAT.
El marc conceptual està format per un conjunt de conceptes i termes a partir dels
quals es desenvolupa la resta de les normes comptables. S’hi ha introduït els
fonaments de les normes internacionals de comptabilitat adaptades a la Unió
Europea.
El marc conceptual estableix que els comptes anuals s’han de redactar amb
claredat, de manera que la informació subministrada sigui comprensible i útil als
usuari a l’hora de prendre les seves decisions econòmiques, i que mostrin la
imatge fidel del patrimoni , de la situació financera i dels resultats de l’empresa, de
conformitat amb les disposicions legals.
El marc conceptual inclou:
Els requisits de la informació comptable.
Els principis comptables.
Els elements dels comptes anuals.
Els criteris de registre o reconeixement comptable.
Els criteris de valoració i els principis i normes de comptabilitat generalment acceptats.
19. 2.La normalització comptable: els plans generals de
comptabilitat.
2.3 EL MARC CONCEPTUAL DELS PLANS GENERALS DE COMPTABILITAT.
Els requisits o característiques de la informació
comptable són:
Rellevant, útil per la presa de decisions
econòmiques.
Fiable, neutral i lliure d’errades materials.
Clara, implica que els usuaris dels comptes puguin
formar-se una opinió.
Comparable, la informació ha de ser comparable
amb comptes d’exercicis anteriors o amb els d’altres
empreses.
20. 2.La normalització comptable: els plans generals de
comptabilitat.
2.3 EL MARC CONCEPTUAL DELS PLANS GENERALS DE COMPTABILITAT.
Els principis comptables
Són la base sobre la qual es fonamenta la valoració i el
registre comptable. Són el resultat de resumir en un
breu text i dins d’una norma jurídica els principis de
la comptabilitat generalment acceptats per la
comunitat internacional, els quals són emesos des de
ja fa temps per diverses entitats, tant privades com
públiques, amb el propòsit d’unificar criteris i
procediments comptables.
21. 2.La normalització comptable: els plans generals
de comptabilitat.
2.3 EL MARC CONCEPTUAL DELS PLANS GENERALS DE COMPTABILITAT.
Els principis comptables: part obligatòria del PGC.
1. Principi d’empresa en funcionament.
2. Principi de la data del fet.
3. Principi d’uniformitat.
4. Principi de prudència.
5. Principi de no-compensació.
6. Principi d’importància relativa.
En cas de conflicte s’haurà de tenir en compte el que
millor permeti als comptes anuals representar la
imatge fidel del patrimoni.
22. 2.La normalització comptable: els plans generals de
comptabilitat.
2.3 EL MARC CONCEPTUAL DELS PLANS GENERALS DE COMPTABILITAT.
Elements dels comptes anuals:
ELEMENTS DEL BALANÇ Actiu: béns i drets de l’empresa
Passiu: obligacions.
Patrimoni net: diferència entre
l’actiu i passiu.
Ingressos: increments de
patrimoni net de l’empresa.
Despeses:disminucions del
patrimoni net de l’empresa
ELEMENTS DE PiG
23. 2.La normalització comptable: els plans generals
de comptabilitat.
2.3 EL MARC CONCEPTUAL DELS PLANS GENERALS DE COMPTABILITAT.
Criteris de registre i criteris de valoració.
Els Criteris de registre del marc conceptual ens
indiquen el moment en què s’ha de comptabilitzar
un fet econòmic.
Els Criteris de valoració del marc conceptual ens
indiquen com assignar valor monetari als elements
integrats dels comptes anuals. Els més usuals són:
Cost històric.
Valor comptable o en llibres
24. 2.La normalització comptable: els plans generals
de comptabilitat.
2.3 EL MARC CONCEPTUAL DELS PLANS GENERALS DE COMPTABILITAT.
Cost històric: segons aquest criteri el cost d’un actiu és els seu
preu d’adquisició (inclou les despeses de posada en
funcionament) o el cost de producció quan l’actiu l’elabora o
el fabrica l’empresa, mentre que el cost d’un passiu és el valor
de la contrapartida rebuda com a conseqüència de caure en
un deute( és a dir , la quantitat que s’espera pagar per liquidar
un deute).
Valor comptable: és l’import net pel qual un actiu o passiu es
troba registrat al balanç després de deduir l’amortització i les
pèrdues per deteriorament als actius (és a dir després
d’aplicar les correccions que s’hagin donat).
Hi ha altres criteris de valoració com:
El valor raonable: es equivalent al valor de mercat. (novetat)
25. 2.La normalització comptable: els plans generals de
comptabilitat.
2.4 ELS COMPTES ANUALS.
Al final d’exercici la informació comptable es presenta
resumida en un conjunt de documents comptables
anomenats comptes anuals. Els documents que
formen els comptes anuals són:
El balanç.
El compte de pèrdues i guanys.
L’estat de canvis en el patrimoni net (ECPN).
La memòria.
L’estat de fluxos d’efectiu. (aquest document no
apareix en el PGCPIMES)
26. 2.La normalització comptable: els plans generals
de comptabilitat.
2.4 ELS COMPTES ANUALS.
Les empreses que han d’aplicar el PGC tenen dues possibilitats:
Presentar models normals.
Presentar models abreujats.
Per tal de presentar balanç, l’estat de canvis en el patrimoni net i
memòria de forma abreujada, és necessari que en dos anys consecutius en
data de tancament es compleixin dues de les circumstàncies següents:
Que el total de partides de l’actiu no superi els 2.850.000 €.
Que l’import net de la seva xifra anual de negoci no superi els 5.700.000 €.
Que el nombre mitjà de treballadors ocupats durant l’exercici no sigui
superior a cinquanta.
Les grans empreses no poden acollir-se al PGCPIMES ni als models
abreujats i hauran de presentar els cinc comptes anuals.
27. 3. L’auditoria de comptes.
Els propietaris de les grans empreses volen tenir una
garantia que la informació financera que els hi arriba
reflecteix la imatge fidel del patrimoni, de la situació
financera i dels resultats de l’empresa per poder
prendre decisions. Aquesta garantia s’aconsegueix
mitjançant l’auditoria.
L’auditoria de comptes, és l’activitat que, mitjançant la
utilització de determinades tècniques de revisió, té
com objecte l’emissió d’un informe a propòsit de la
fiabilitat dels documents comptables auditats.
(Preàmbul de la Llei d’auditoria de comptes)
28. 3. L’auditoria de comptes.
L’auditor acaba la seva feina amb l’emissió d’un
informe d’auditoria, on emet la seva opinió
sobre els comptes auditats. Hi ha tres classes
d’opinions tècniques:
Opinió favorable: els comptes anuals auditats
reflecteixen la imatge fidel del patrimoni, la
situació financera i els resultats de l’empresa.
Opinió amb excepcions:quan hi hagi alguna
salvetat.
Opinió desfavorable:l’auditor manifesta que els
comptes no reflecteixen la imatge fidel del
patrimoni, la situació financera i els resultats de
29. 4. La fiscalitat de les empreses.
4.1ELS IMPOSTOS I LA SEVA REPERCUSSIÓ SOCIAL.
Segons una comunicació feta per la Comissió Europea al
Parlament Europeu l’any 2006 els ingressos fiscals van
representar el 39,3% del PIB de la UE i el frau fiscal es situa
entre el 2 i el 2,5% del PIB, cosa que representa una xifra
d’entre 200.000 i 250.000 milions d’euros.
Els milions d’euros defraudats podrien servir per finançar
programes de despeses públiques i de transferències. A més
ingressos més serà el volum de despesa en serveis públics. El
fet de defraudar perjudica a qui ho fa i a la societat.
L’Estat ha d’implementar un sistema d’inspecció eficient.
30. 4. La fiscalitat de les empreses.
4.2 ELEMENTS TRIBUTARIS BÀSICS.
La Llei general tributària (LGT) és la norma que estableix els principis i normes generals
del sistema fiscal espanyol:
Taxes: són tributs que es paguen com a conseqüència d'haver rebut un servei
públic o altres activitats de dret públic que beneficien l'obligat tributari, com
per exemple: taxes d'expedició de documents administratius, taxa de recollida
de deixalles, taxa de manteniment de clavegueram, taxes universitàries…
Contribucions especials: són tributs que es paguen quan s’obtenen beneficis
per la realització d’una obra pública o l’ampliació d’un servei públic que ja es
rebia, com per exemple: la instal·lació d’enllumenat públic d’un carrer que
abans no es tenia, la urbanització d’un carrer…
Impostos: són els pagaments exigits per les administracions públiques sense
que hi hagi una contraprestació directa per al contribuent, és a dir, no se sap
quina destinació concreta tindran els diners. Els impostos es poden classificar
en:
Directes: són els que recauen directament sobre les persones o sobre les empreses, sia perquè han
obtingut un benefici o per l’ús d’un bé que posseeixen. Exemple: impost de la renda, impost de
societats..
Indirectes:són els que paguen quan s’adquireix un product o s’utilitza un servei. Exemple: impost
sobre transmissions patrimonials, impost sobre el valor afegit (, impostos especials (sobre
l’alcohol i begudes alcohòliques, sobre hidrocarburs i sobre el tabac)
31. 4. La fiscalitat de les empreses.
4.2 ELEMENTS TRIBUTARIS BÀSICS.
Els principals elements tributaris de qualsevol tribut són:
Fet imposable. Circumstàncies que per llei donen lloc a l’exigibilitat de pagar un
tribut, exemple: l’obtenció d’una renda, la compra de béns....
Obligats tributaris. Són les persones físiques o jurídiques i entitats que tenen l’obligació
principal de pagar la quota tributària dels tributs. Els principals són:
Subjecte passiu, que és qui ha de pagar la quota tributària.
Contribuent, és la persona física o jurídica sobre la que recau l’impost. Hi ha persones físiques o
jurídiques que tot i estar sota l’aplicació de l’impost tenen una exempció. Exemple: Hi ha
pensions anomenades no contributives pel fet que no han de pagar IRPF.
Base imposable. És la quantitat sobre la qual s’aplica el tipus impositiu, i normalment
s’expressa en diners (el total d’una factura....)
Base liquidable. És la quantitat que resulta de restar a la base imposable les quantitats
que la llei permet a cada tribut. Exemple: IRPF, deducció per fills, fa que la base imposable
sigui diferent de la liquidable.
Tipus de gravamen o impositiu. És el tant per cent que s’aplica sobre la base liquidable
per obtenir la quota tributària. Exemple el tipus d’IVA, el 4, 7 ó 16%
Quota tributària. És el resultat d’aplicar a la base liquidable el tipus impositiu o una
quantitat fixa segons el que s’estipuli per llei.
32. 4. La fiscalitat de les empreses.
4.3 PRINCIPALS IMPOSTOS QUE AFECTEN LES EMPRESES.
Impost sobre el valor afegit (IVA) impost de naturalesa indirecta que recau sobre
el consum i grava les següents operacions:
Els lliuraments de béns i les prestacions de serveis efectuats per empresaris o
particulars.
Les adquisicions intracomunitàries.
Les importacions de béns fetes per empresaris, professionals o particulars.
S’aplica al territori peninsular espanyol i les illes professionals.
No totes les operacions comporten pagament d’IVA, ja que n’hi ha que n’estan
exemptes, com ara l’ensenyament, la sanitat, etc,... o pagament de salaris.
Els tipus impositius , a partir de l’1 de setembre del 2012, són:
Tipus superreduït del 4%, s’aplica a articles de primera necessitat (
pa, llet, formatge, fruita etc..)
Tipus reduït del 10%, s’aplica a aliments en general, transport de
viatgers, fertilitzants, entrades a galeries d’art, ...
Tipus general del 21%, s’aplica a la resta de béns i serveis ( tabac, begudes
alcohòliques, cosmètics, productes d’higiene personal, activitats d’empreses
funeràries, discoteques, perruqueria, assistència sanitària, dental, teatre, ...)
POLONIA IVA MATERIAL ESCOLAR (MINUT 21)
33. 4. La fiscalitat de les empreses.
4.3 PRINCIPALS IMPOSTOS QUE AFECTEN LES EMPRESES.
Impost sobre societats, és un tribut de caràcter
directe i personal que grava els beneficis altres
rendes de les societats i altres entitats jurídiques.
La base imposable és el resultat comptable ajustat. El
tipus de gravamen general l’any 2008 era el 30%. Per
empreses amb xifra de negoci inferior a 6 milions
d’euros, tributen al 25% els primers 120.202,41€ de
base imposable.
34. 4. La fiscalitat de les empreses.
4.3 PRINCIPALS IMPOSTOS QUE AFECTEN LES EMPRESES.
Impost sobre la renda de les persones físiques, tribut de
caràcter personal, progressiu i directe que grava la renda de
les persones físiques d’acord amb les seves circumstàncies
personals. A més de les variacions patrimonials, el fet
imposable és format per quatre tipus de rendes:
Treball
Capital mobiliari
Capital immobiliari
Activitats econòmiques.
Els beneficis i altres rendes d’aquelles empreses la propietat de
les quals pertany a persones físiques s’integren en la seva
renda en qualitat de rendiments d’activitats econòmiques.