SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 5
Downloaden Sie, um offline zu lesen
Xarxa Cb                                                  Activitats secundària

                 ACTIVITAT DE COMPRENSIÓ ESCRITA
Títol:
         “On l’infern es gela. Les illes Aleutianes, al sud d’Alaska”
Text d’Alfred Rodríguez Picó publicat a El Periódico de Catalunya (30 de
novembre de 2008).

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT

L’activitat consisteix a treballar un article periodístic sobre meteorologia, on es
descriu un fenomen climàtic peculiar, en un lloc allunyat de les nostres terres,
que condiciona la vida humana i se’ns explica com els éssers humans que
viuen en aquest lloc continuen vivint en ell i no se’n van.

ÀREA DES DE LA QUAL ES TREBALLA

Aquesta activitat es treballa des de les Ciències Socials.

CURS AL QUE S’ADREÇA

L’activitat va adreçada, amb diferents nivells de dificultat, a l’alumnat de 1r i 3r
d’ESO.

TEMPS D’APLICACIÓ

Cal dedicar 3 sessions, un total de 3 hores.

MATERIALS DE SUPORT

   •     L’Atles mundial.
   •     Portàtil i projector (Opcional).
   •     Web de El Periódico de Catalunya (Opcional)
   •     Web de CCSS de xtec.cat (Opcional)
   •     Text periodístic de l’Alfred Rodríguez Picó “On l’infern es gela….”
   •     Diccionari de llengua catalana.

JUSTIFICACIÓ DE L’ACTIVITAT

La finalitat d’aquesta activitat és treballar les competències lingüística i
comunicativa -en aquest cas des de les CCSS- i contribuir a aprendre CCSS
des de la comprensió escrita d’un text, per tal d’arribar a elaborar un discurs
propi des de les CCSS (vocabulari, expressió escrita, comprensió de la
informació, descripció i interpretació d’un text, argumentació, síntesi i resum de
les idees més importants…)


                                          1
OBJECTIUS

   • Llegir i comprendre un text escrit des de les CCSS.
   • Conèixer el medi físic de les illes Aleutianes a Alaska: territori i espai
     geogràfic, característiques de les illes (volcàniques), situació de les illes i
     el seu entorn en el mar de Bering.
   • Familiaritzar-se amb un article periodístic, on s’explica de manera
     col·loquial uns seguit de fenòmens meteorològics (el fred a causa del
     vent, temperatures moderades degut a la seva aproximació al Pacífic...)
   • Conèixer a partir del text algunes diferències entre el paisatge natural i
     antròpic, constatant les dures condicions de vida d’aquest lloc.
   • Entendre el perquè, malgrat la duresa de les condicions de vida, els
     habitants de les illes no se’n van a viure a d’altres llocs.

TEXT A TREBALLAR

“On l´infern es gela. Les illes Aleutianes, al sud d´Alaska” . Text d´Alfred
Rodríguez Picó publicat a El Periódico de Catalunya (30 de novembre de
2008).

Si mira el mapa d’Alaska observarà que al sud d’aquest Estat hi ha una estreta
península que s’allarga cap al sud-oest, seguida d’una infinitat d’illes volcàniques, totes
elles seguint la mateixa direcció i formant un lleuger arc que tanca el mar de Bering:
són les illes Aleutianes. La ciutat més important d’aquest arxipèlag és Unalaska, de
4000 habitants. El port més actiu es troba a la veïna illa d’Amaknak i rep el nom de
Dutch Harbor.
Les condicions de vida en aquesta zona del planeta són molt dures a causa dels
fenòmens meteorològics: està enmig del pas de profundíssimes borrasques que
provoquen grans temporals de pluja, neu i vent. L’economia se sosté gràcies a la
pesca del cranc rei i els pescadors han de suportar aquest temps endimoniat com
poden. A aquest port el denominen com l’únic lloc del planeta on l’infern es congela, no
per les temperatures, que no són excessivament baixes,sinó per la sensació de fred
causada pel vent. De fet, l’efecte termorregulador del Pacific provoca estius molt
frescos i hiverns que són molt menys rigorosos que a l’interior d’Alaska. A més a més
quan no hi ha temporal de pluja o neu, es formen densos bancs de boira que dificulten
la navegació.
Plou o neva uns 250 dies a l’any, amb un total de 3300 litres, i el rècord de calor ha
estat de 23º,mentre que el rècord de fred va ser de 25º sota zero. Ahir al matí tenien 2º
sota zero, amb una humitat del 85%,un fred que penetra fins als ossos. A la imatge
veiem Unalaska en un dels pocs dies assolellats que tenen a l’any.




                                            2
Xarxa Cb                                                 Activitats secundària

ESTRUCTURA DEL TREBALL A L’AULA


ABANS DE LA LECTURA

Uns dies abans de donar el text a l’alumnat, cal explicar-los que el treballarem i
que per part seva han de cercar informació:

   • Sobre les illes volcàniques, Alaska, Mar de Bering…
   • Els paisatges naturals i antròpics.


DURANT LA LECTURA

1A HORA DE TREBALL


1. Presentem l’activitat. Els/les alumnes s’organitzen per parelles o en grup
(heterogeni) de quatre. Insistim en els objectius d’aquesta activitat: introduir-nos
en un text periodístic; en un seguit de conceptes relacionats amb el clima, el
paisatge, el territori; i en valorar com la vida humana està condicionada per
aquests fenòmens.
2. Els alumnes fan una primera lectura del text. Llegeixen en silenci i
individualment el text, subratllant les frases més importants. Tenen el diccionari
per buscar aquelles paraules que no entenen.
3. Fem una segona lectura en veu alta i tota la classe, diferents alumnes
llegeixen el text. Treballem i cuidem l’expressió oral, per tal que el text sigui
entenedor per a tothom. Mirem d’explicar les qüestions problemàtiques i
aquelles que els/les alumnes no entenguin, comentant aquestes qüestions en
veu alta i entre tots. Cal que no oblidem que tenim diferents alumnes i per tant
hem de tenir present el tractament de la diversitat.

4. Comentem la situació de les illes Aleutianes -les seves característiques
geogràfiques i físiques- i del Mar de Bering (a través de l’Atles o de la Web de
CCSS xtec.cat). Parlem d’Alaska i de les seves característiques més importants
(que forma part dels EEUU, de quins són els seus recursos naturals, de quin és
el seu clima, de la seva poca població però en canvi la seva gran
biodiversitat…). Parlem d’algunes anècdotes com les novel·les de Jack London
situades a l’Alaska del segle XIX i com s’han portat al món del cinema.
Explicitem que les illes Aleutianes són unes illes volcàniques .Preguntem
als/les alumnes per què aquestes illes volcàniques, que normalment les
relacionem amb climes càlids, estan situades tant a prop del Pol Nord. Intentem
aprofundir una mica sobre aquesta qüestió si es dóna el cas.
Tractem les idees més importants del text oralment entre tots.




                                         3
2A HORA DE TREBALL


En grups de quatre els alumnes treballaran un qüestionari per acabar ressaltant
les idees més importants de l’article. Remarcarem les qüestions que volem que
els alumnes tinguin en compte a l’hora de fer la síntesi del treball.

Farem preguntes senzilles i preguntes més complexes (pensant en tot
l’alumnat)

Manera de treballar: els primers 20 minuts els alumnes en grups (heterogenis)
s’hauran repartit les qüestions a contestar (nombre de preguntes). Un cop cada
alumne ha respost les seves preguntes es desfaran aquests grups i es
formaran grups nous, en funció de les qüestions que cada alumne del grup
s’haurà preparat i es dedicaran 10 minuts a passar-se la informació. Per la
darrera mitja hora es tornaran a trobar amb el grup inicial i es passaran la
informació recollida i la comentarem entre tots plegats.

Qüestionari

1r paràgraf
1.- On està situada aquesta estreta península que s’allarga cap el sud-oest (del
Pacífic) seguida d’una infinitat d’illes . En quin país?
2.- Aquesta península i aquest conjunt d’illes volcàniques, quina forma geomètrica
tenen? Quin mar tanquen?
3.- Com s’anomenen aquestes illes?
4.- Per què són volcàniques aquestes illes? Creus que la vida humana en elles està en
perill?
5.-Quina és la ciutat més important d’aquest arxipèlag? Quants habitants té?
6.- Quin és el port més actiu de la zona?Quin nom rep?
2n paràgraf
7.- Per què les condicions de vida són molt dures?
8.- Quins són els principals mitjans de subsistència de les persones que viuen
en aquest lloc?
9.- Podrien els habitants de la zona practicar altres activitats econòmiques?
Explica per què.
10.-Per què creus que la gent que hi viu no se’n va del lloc?
11.- Quina és la característica climàtica d’aquest port que el fa únic en el
planeta?
12.- Què vol dir l’autor quan escriu: “On l´infern es gela”?
13.-Què provoca uns estius molt frescos i uns hiverns molt menys rigorosos que
l’ interior d’Alaska?
14.- A part de la pluja i la neu, quina altra cosa dificulta la navegació?
15.- Aquí tenim un exemple clar de com el paisatge i el clima poden condicionar
la vida humana. Per què?
16.- Creus que aquí es produeix un equilibri entre condicions de vida, activitats
econòmiques (subsistència) i medi físic?


                                         4
Xarxa Cb                                                     Activitats secundària

17.- Per què aquí no s’han desenvolupat l’agricultura ni la indústria? I el sector de
serveis?

Les qüestions que estan en negreta i en cursiva són les que ens han d’orientar per fer
el resum del text amb les idees més importants que ens interessa treballar:

1.-Com el clima i el medi físic (territori i paisatge antròpic) condicionen les condicions
de vida i els principals mitjans de subsistència.
2.-Els fenòmens climàtics que fan d’aquesta zona una de les més peculiars del
planeta; on l’infern es gela, no per les temperatures, que no són baixes, sinó per la
sensació de fred degut al vent. L’oceà Pacific fa de termo -regulador i provoca estius
frescos i hiverns que són molt menys rigorosos que a l’interior d’Alaska.
3.- Per què la gent no se’n va.

3A HORA DE TREBALL


Presentar per escrit les idees més importants (pautades pel professor). Agafem
aleatòriament mitja dotzena dels escrits que han fet els alumnes de la classe i
els llegim en veu alta. Acabem de comentar el text i el seu contingut (parant
aquí molta cura en l’expressió escrita, l’ortografia i l’expressió oral quan els
alumnes ho llegeixin a l’aula en veu alta.

DESPRÉS DE LA LECTURA

S’avaluarà l’activitat seguint els següents criteris:

A 1r d’ESO : Haver entès, comprendre, saber explicar:

- Com el clima i el medi condicionen la vida humana.
- L’explicació del fenomen “On l’infern es gela”.
- Per què la gent no se’n va d’aquell lloc (al marge del text, treballar els valors
de la identitat cultural).

A 3r d´ESO: Haver entès,comprendre,saber explicar:

- Situació,característiques físiques de les Illes Aleutianes i d’Alaska.
- Com el clima i el medi condiciona la vida humana.
- Tenir clar el concepte de paisatge antròpic.
- Què és el fenomen “On l’infern es gela”.
- Per què la gent no se’n va d’aquell lloc (al marge del text,treballar els valors
de la identitat cultural).




                                            5

Weitere ähnliche Inhalte

Ähnlich wie Illes auletianes

Dossier sortida de síntesi 14 15
Dossier sortida de síntesi 14 15Dossier sortida de síntesi 14 15
Dossier sortida de síntesi 14 15lluís nater
 
El planeta terra 3r b Escola Nova Cervelló
El planeta terra 3r b Escola Nova CervellóEl planeta terra 3r b Escola Nova Cervelló
El planeta terra 3r b Escola Nova Cervellóescolanovacervello
 
UNITAT 1 UNA NOVA CIÈNCIA
UNITAT 1 UNA NOVA CIÈNCIAUNITAT 1 UNA NOVA CIÈNCIA
UNITAT 1 UNA NOVA CIÈNCIAcionaa
 
Ud 2n la volta al món en 5 setmanes
Ud 2n la volta al món en 5 setmanesUd 2n la volta al món en 5 setmanes
Ud 2n la volta al món en 5 setmanesMariaJose Ariño
 
Pràctica biologia marina
Pràctica biologia marinaPràctica biologia marina
Pràctica biologia marinasesquitino
 
Tema 2 El relleu terrestre
Tema 2 El relleu terrestreTema 2 El relleu terrestre
Tema 2 El relleu terrestreGuillem Barceló
 
Tecniques d'estudi metode i subratllat
Tecniques d'estudi metode i subratllatTecniques d'estudi metode i subratllat
Tecniques d'estudi metode i subratllataleksarjona
 
Ud 1 medi físic
Ud 1 medi físicUd 1 medi físic
Ud 1 medi físicmarcapmany
 
ud 1 medi físic
ud 1 medi físicud 1 medi físic
ud 1 medi físicmarcapmany
 
El medi físic ud 1
El medi físic ud 1El medi físic ud 1
El medi físic ud 1marcapmany
 
Ud 1 medi físic
Ud 1 medi físicUd 1 medi físic
Ud 1 medi físicmarcapmany
 
Tema 1. El moviment dels continents
Tema 1. El moviment dels continentsTema 1. El moviment dels continents
Tema 1. El moviment dels continentsQuim Martí
 
Projecte 2010. cicle superior. escola los castellets
Projecte 2010. cicle superior. escola los castelletsProjecte 2010. cicle superior. escola los castellets
Projecte 2010. cicle superior. escola los castelletsDolors Casadó Ferrús
 
Power guió alumnes canvi cli
Power guió alumnes canvi cliPower guió alumnes canvi cli
Power guió alumnes canvi climestrannagarcia
 
Power guió alumnes canvi cli
Power guió alumnes canvi cliPower guió alumnes canvi cli
Power guió alumnes canvi climestrannagarcia
 

Ähnlich wie Illes auletianes (20)

Dossier sortida de síntesi 14 15
Dossier sortida de síntesi 14 15Dossier sortida de síntesi 14 15
Dossier sortida de síntesi 14 15
 
El planeta terra 3r b Escola Nova Cervelló
El planeta terra 3r b Escola Nova CervellóEl planeta terra 3r b Escola Nova Cervelló
El planeta terra 3r b Escola Nova Cervelló
 
Congelació àrtic
Congelació àrticCongelació àrtic
Congelació àrtic
 
UNITAT 1 UNA NOVA CIÈNCIA
UNITAT 1 UNA NOVA CIÈNCIAUNITAT 1 UNA NOVA CIÈNCIA
UNITAT 1 UNA NOVA CIÈNCIA
 
Dossier Investiguem el mar
Dossier Investiguem el marDossier Investiguem el mar
Dossier Investiguem el mar
 
Ud 2n la volta al món en 5 setmanes
Ud 2n la volta al món en 5 setmanesUd 2n la volta al món en 5 setmanes
Ud 2n la volta al món en 5 setmanes
 
Pràctica biologia marina
Pràctica biologia marinaPràctica biologia marina
Pràctica biologia marina
 
La terra
La terraLa terra
La terra
 
Tema 2 El relleu terrestre
Tema 2 El relleu terrestreTema 2 El relleu terrestre
Tema 2 El relleu terrestre
 
Tecniques d'estudi metode i subratllat
Tecniques d'estudi metode i subratllatTecniques d'estudi metode i subratllat
Tecniques d'estudi metode i subratllat
 
Ud 1 medi físic
Ud 1 medi físicUd 1 medi físic
Ud 1 medi físic
 
ud 1 medi físic
ud 1 medi físicud 1 medi físic
ud 1 medi físic
 
El medi físic ud 1
El medi físic ud 1El medi físic ud 1
El medi físic ud 1
 
Ud 1 medi físic
Ud 1 medi físicUd 1 medi físic
Ud 1 medi físic
 
Laboratori de mar (mestre)
Laboratori  de mar (mestre) Laboratori  de mar (mestre)
Laboratori de mar (mestre)
 
Power final
Power finalPower final
Power final
 
Tema 1. El moviment dels continents
Tema 1. El moviment dels continentsTema 1. El moviment dels continents
Tema 1. El moviment dels continents
 
Projecte 2010. cicle superior. escola los castellets
Projecte 2010. cicle superior. escola los castelletsProjecte 2010. cicle superior. escola los castellets
Projecte 2010. cicle superior. escola los castellets
 
Power guió alumnes canvi cli
Power guió alumnes canvi cliPower guió alumnes canvi cli
Power guió alumnes canvi cli
 
Power guió alumnes canvi cli
Power guió alumnes canvi cliPower guió alumnes canvi cli
Power guió alumnes canvi cli
 

Mehr von SIAL

Areesnolingpress
AreesnolingpressAreesnolingpress
AreesnolingpressSIAL
 
Un IES que integra en francès
Un IES que integra en francèsUn IES que integra en francès
Un IES que integra en francèsSIAL
 
Selecció de poemes de Màrius Torres
Selecció de poemes de Màrius TorresSelecció de poemes de Màrius Torres
Selecció de poemes de Màrius TorresSIAL
 
Llegir Màrius Torres, avui
Llegir Màrius Torres, avuiLlegir Màrius Torres, avui
Llegir Màrius Torres, avuiSIAL
 
A cau d'orella... o llegir, escoltar i parlar de llibres
A cau d'orella... o llegir, escoltar i parlar de llibresA cau d'orella... o llegir, escoltar i parlar de llibres
A cau d'orella... o llegir, escoltar i parlar de llibresSIAL
 
Influències en la imatge
Influències en la imatgeInfluències en la imatge
Influències en la imatgeSIAL
 
Interpretació del text
Interpretació del textInterpretació del text
Interpretació del textSIAL
 
Parlant d'Il·lustració. Tipus
Parlant d'Il·lustració. TipusParlant d'Il·lustració. Tipus
Parlant d'Il·lustració. TipusSIAL
 
Universalitat del mètode d'observació
Universalitat del mètode d'observacióUniversalitat del mètode d'observació
Universalitat del mètode d'observacióSIAL
 
Integració des de l'escola maternal. Presentació
Integració des de l'escola maternal. PresentacióIntegració des de l'escola maternal. Presentació
Integració des de l'escola maternal. PresentacióSIAL
 
Integració des de l'escola maternal
Integració des de l'escola maternalIntegració des de l'escola maternal
Integració des de l'escola maternalSIAL
 
La interculturalidad como respuesta
La interculturalidad como respuestaLa interculturalidad como respuesta
La interculturalidad como respuestaSIAL
 

Mehr von SIAL (12)

Areesnolingpress
AreesnolingpressAreesnolingpress
Areesnolingpress
 
Un IES que integra en francès
Un IES que integra en francèsUn IES que integra en francès
Un IES que integra en francès
 
Selecció de poemes de Màrius Torres
Selecció de poemes de Màrius TorresSelecció de poemes de Màrius Torres
Selecció de poemes de Màrius Torres
 
Llegir Màrius Torres, avui
Llegir Màrius Torres, avuiLlegir Màrius Torres, avui
Llegir Màrius Torres, avui
 
A cau d'orella... o llegir, escoltar i parlar de llibres
A cau d'orella... o llegir, escoltar i parlar de llibresA cau d'orella... o llegir, escoltar i parlar de llibres
A cau d'orella... o llegir, escoltar i parlar de llibres
 
Influències en la imatge
Influències en la imatgeInfluències en la imatge
Influències en la imatge
 
Interpretació del text
Interpretació del textInterpretació del text
Interpretació del text
 
Parlant d'Il·lustració. Tipus
Parlant d'Il·lustració. TipusParlant d'Il·lustració. Tipus
Parlant d'Il·lustració. Tipus
 
Universalitat del mètode d'observació
Universalitat del mètode d'observacióUniversalitat del mètode d'observació
Universalitat del mètode d'observació
 
Integració des de l'escola maternal. Presentació
Integració des de l'escola maternal. PresentacióIntegració des de l'escola maternal. Presentació
Integració des de l'escola maternal. Presentació
 
Integració des de l'escola maternal
Integració des de l'escola maternalIntegració des de l'escola maternal
Integració des de l'escola maternal
 
La interculturalidad como respuesta
La interculturalidad como respuestaLa interculturalidad como respuesta
La interculturalidad como respuesta
 

Kürzlich hochgeladen

TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.Lasilviatecno
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaISMAELALVAREZCABRERA
 
LES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANA
LES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANALES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANA
LES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANAAnaBallesteros29
 
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxRosabel UA
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERSSuperAdmin9
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555twunt
 
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓII BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓLasilviatecno
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfErnest Lluch
 

Kürzlich hochgeladen (8)

TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
 
LES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANA
LES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANALES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANA
LES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANA
 
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555
 
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓII BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
 

Illes auletianes

  • 1. Xarxa Cb Activitats secundària ACTIVITAT DE COMPRENSIÓ ESCRITA Títol: “On l’infern es gela. Les illes Aleutianes, al sud d’Alaska” Text d’Alfred Rodríguez Picó publicat a El Periódico de Catalunya (30 de novembre de 2008). DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT L’activitat consisteix a treballar un article periodístic sobre meteorologia, on es descriu un fenomen climàtic peculiar, en un lloc allunyat de les nostres terres, que condiciona la vida humana i se’ns explica com els éssers humans que viuen en aquest lloc continuen vivint en ell i no se’n van. ÀREA DES DE LA QUAL ES TREBALLA Aquesta activitat es treballa des de les Ciències Socials. CURS AL QUE S’ADREÇA L’activitat va adreçada, amb diferents nivells de dificultat, a l’alumnat de 1r i 3r d’ESO. TEMPS D’APLICACIÓ Cal dedicar 3 sessions, un total de 3 hores. MATERIALS DE SUPORT • L’Atles mundial. • Portàtil i projector (Opcional). • Web de El Periódico de Catalunya (Opcional) • Web de CCSS de xtec.cat (Opcional) • Text periodístic de l’Alfred Rodríguez Picó “On l’infern es gela….” • Diccionari de llengua catalana. JUSTIFICACIÓ DE L’ACTIVITAT La finalitat d’aquesta activitat és treballar les competències lingüística i comunicativa -en aquest cas des de les CCSS- i contribuir a aprendre CCSS des de la comprensió escrita d’un text, per tal d’arribar a elaborar un discurs propi des de les CCSS (vocabulari, expressió escrita, comprensió de la informació, descripció i interpretació d’un text, argumentació, síntesi i resum de les idees més importants…) 1
  • 2. OBJECTIUS • Llegir i comprendre un text escrit des de les CCSS. • Conèixer el medi físic de les illes Aleutianes a Alaska: territori i espai geogràfic, característiques de les illes (volcàniques), situació de les illes i el seu entorn en el mar de Bering. • Familiaritzar-se amb un article periodístic, on s’explica de manera col·loquial uns seguit de fenòmens meteorològics (el fred a causa del vent, temperatures moderades degut a la seva aproximació al Pacífic...) • Conèixer a partir del text algunes diferències entre el paisatge natural i antròpic, constatant les dures condicions de vida d’aquest lloc. • Entendre el perquè, malgrat la duresa de les condicions de vida, els habitants de les illes no se’n van a viure a d’altres llocs. TEXT A TREBALLAR “On l´infern es gela. Les illes Aleutianes, al sud d´Alaska” . Text d´Alfred Rodríguez Picó publicat a El Periódico de Catalunya (30 de novembre de 2008). Si mira el mapa d’Alaska observarà que al sud d’aquest Estat hi ha una estreta península que s’allarga cap al sud-oest, seguida d’una infinitat d’illes volcàniques, totes elles seguint la mateixa direcció i formant un lleuger arc que tanca el mar de Bering: són les illes Aleutianes. La ciutat més important d’aquest arxipèlag és Unalaska, de 4000 habitants. El port més actiu es troba a la veïna illa d’Amaknak i rep el nom de Dutch Harbor. Les condicions de vida en aquesta zona del planeta són molt dures a causa dels fenòmens meteorològics: està enmig del pas de profundíssimes borrasques que provoquen grans temporals de pluja, neu i vent. L’economia se sosté gràcies a la pesca del cranc rei i els pescadors han de suportar aquest temps endimoniat com poden. A aquest port el denominen com l’únic lloc del planeta on l’infern es congela, no per les temperatures, que no són excessivament baixes,sinó per la sensació de fred causada pel vent. De fet, l’efecte termorregulador del Pacific provoca estius molt frescos i hiverns que són molt menys rigorosos que a l’interior d’Alaska. A més a més quan no hi ha temporal de pluja o neu, es formen densos bancs de boira que dificulten la navegació. Plou o neva uns 250 dies a l’any, amb un total de 3300 litres, i el rècord de calor ha estat de 23º,mentre que el rècord de fred va ser de 25º sota zero. Ahir al matí tenien 2º sota zero, amb una humitat del 85%,un fred que penetra fins als ossos. A la imatge veiem Unalaska en un dels pocs dies assolellats que tenen a l’any. 2
  • 3. Xarxa Cb Activitats secundària ESTRUCTURA DEL TREBALL A L’AULA ABANS DE LA LECTURA Uns dies abans de donar el text a l’alumnat, cal explicar-los que el treballarem i que per part seva han de cercar informació: • Sobre les illes volcàniques, Alaska, Mar de Bering… • Els paisatges naturals i antròpics. DURANT LA LECTURA 1A HORA DE TREBALL 1. Presentem l’activitat. Els/les alumnes s’organitzen per parelles o en grup (heterogeni) de quatre. Insistim en els objectius d’aquesta activitat: introduir-nos en un text periodístic; en un seguit de conceptes relacionats amb el clima, el paisatge, el territori; i en valorar com la vida humana està condicionada per aquests fenòmens. 2. Els alumnes fan una primera lectura del text. Llegeixen en silenci i individualment el text, subratllant les frases més importants. Tenen el diccionari per buscar aquelles paraules que no entenen. 3. Fem una segona lectura en veu alta i tota la classe, diferents alumnes llegeixen el text. Treballem i cuidem l’expressió oral, per tal que el text sigui entenedor per a tothom. Mirem d’explicar les qüestions problemàtiques i aquelles que els/les alumnes no entenguin, comentant aquestes qüestions en veu alta i entre tots. Cal que no oblidem que tenim diferents alumnes i per tant hem de tenir present el tractament de la diversitat. 4. Comentem la situació de les illes Aleutianes -les seves característiques geogràfiques i físiques- i del Mar de Bering (a través de l’Atles o de la Web de CCSS xtec.cat). Parlem d’Alaska i de les seves característiques més importants (que forma part dels EEUU, de quins són els seus recursos naturals, de quin és el seu clima, de la seva poca població però en canvi la seva gran biodiversitat…). Parlem d’algunes anècdotes com les novel·les de Jack London situades a l’Alaska del segle XIX i com s’han portat al món del cinema. Explicitem que les illes Aleutianes són unes illes volcàniques .Preguntem als/les alumnes per què aquestes illes volcàniques, que normalment les relacionem amb climes càlids, estan situades tant a prop del Pol Nord. Intentem aprofundir una mica sobre aquesta qüestió si es dóna el cas. Tractem les idees més importants del text oralment entre tots. 3
  • 4. 2A HORA DE TREBALL En grups de quatre els alumnes treballaran un qüestionari per acabar ressaltant les idees més importants de l’article. Remarcarem les qüestions que volem que els alumnes tinguin en compte a l’hora de fer la síntesi del treball. Farem preguntes senzilles i preguntes més complexes (pensant en tot l’alumnat) Manera de treballar: els primers 20 minuts els alumnes en grups (heterogenis) s’hauran repartit les qüestions a contestar (nombre de preguntes). Un cop cada alumne ha respost les seves preguntes es desfaran aquests grups i es formaran grups nous, en funció de les qüestions que cada alumne del grup s’haurà preparat i es dedicaran 10 minuts a passar-se la informació. Per la darrera mitja hora es tornaran a trobar amb el grup inicial i es passaran la informació recollida i la comentarem entre tots plegats. Qüestionari 1r paràgraf 1.- On està situada aquesta estreta península que s’allarga cap el sud-oest (del Pacífic) seguida d’una infinitat d’illes . En quin país? 2.- Aquesta península i aquest conjunt d’illes volcàniques, quina forma geomètrica tenen? Quin mar tanquen? 3.- Com s’anomenen aquestes illes? 4.- Per què són volcàniques aquestes illes? Creus que la vida humana en elles està en perill? 5.-Quina és la ciutat més important d’aquest arxipèlag? Quants habitants té? 6.- Quin és el port més actiu de la zona?Quin nom rep? 2n paràgraf 7.- Per què les condicions de vida són molt dures? 8.- Quins són els principals mitjans de subsistència de les persones que viuen en aquest lloc? 9.- Podrien els habitants de la zona practicar altres activitats econòmiques? Explica per què. 10.-Per què creus que la gent que hi viu no se’n va del lloc? 11.- Quina és la característica climàtica d’aquest port que el fa únic en el planeta? 12.- Què vol dir l’autor quan escriu: “On l´infern es gela”? 13.-Què provoca uns estius molt frescos i uns hiverns molt menys rigorosos que l’ interior d’Alaska? 14.- A part de la pluja i la neu, quina altra cosa dificulta la navegació? 15.- Aquí tenim un exemple clar de com el paisatge i el clima poden condicionar la vida humana. Per què? 16.- Creus que aquí es produeix un equilibri entre condicions de vida, activitats econòmiques (subsistència) i medi físic? 4
  • 5. Xarxa Cb Activitats secundària 17.- Per què aquí no s’han desenvolupat l’agricultura ni la indústria? I el sector de serveis? Les qüestions que estan en negreta i en cursiva són les que ens han d’orientar per fer el resum del text amb les idees més importants que ens interessa treballar: 1.-Com el clima i el medi físic (territori i paisatge antròpic) condicionen les condicions de vida i els principals mitjans de subsistència. 2.-Els fenòmens climàtics que fan d’aquesta zona una de les més peculiars del planeta; on l’infern es gela, no per les temperatures, que no són baixes, sinó per la sensació de fred degut al vent. L’oceà Pacific fa de termo -regulador i provoca estius frescos i hiverns que són molt menys rigorosos que a l’interior d’Alaska. 3.- Per què la gent no se’n va. 3A HORA DE TREBALL Presentar per escrit les idees més importants (pautades pel professor). Agafem aleatòriament mitja dotzena dels escrits que han fet els alumnes de la classe i els llegim en veu alta. Acabem de comentar el text i el seu contingut (parant aquí molta cura en l’expressió escrita, l’ortografia i l’expressió oral quan els alumnes ho llegeixin a l’aula en veu alta. DESPRÉS DE LA LECTURA S’avaluarà l’activitat seguint els següents criteris: A 1r d’ESO : Haver entès, comprendre, saber explicar: - Com el clima i el medi condicionen la vida humana. - L’explicació del fenomen “On l’infern es gela”. - Per què la gent no se’n va d’aquell lloc (al marge del text, treballar els valors de la identitat cultural). A 3r d´ESO: Haver entès,comprendre,saber explicar: - Situació,característiques físiques de les Illes Aleutianes i d’Alaska. - Com el clima i el medi condiciona la vida humana. - Tenir clar el concepte de paisatge antròpic. - Què és el fenomen “On l’infern es gela”. - Per què la gent no se’n va d’aquell lloc (al marge del text,treballar els valors de la identitat cultural). 5