Massada 21

Revista de divulgació cultural gratuïta
nº21 gener 2013
MASSADA
SABADELL
MASSADA
SABADELL
SHOAH

MASSADA SABADELL
MASSADA SABADELL
MASSADA SABADELL pàg. 2
EN PORTADA
27-01-2013
Holocaust Remembrance Day
Día del Recuerdo del Holocausto
Dia del Record de l’Holocaust

MASSADA SABADELL
MASSADA SABADELL
EDITORIAL
Amb tots vosaltres de nou per presentar-vos el
primer número de Massada-Sabadell del 2013
que arriba a les vostres mans gairebé coincidint
amb el Dia de Record de l’Holocaust que, amb
múltiples iniciatives, s’ha commemorat arreu del
món.
Com sempre ens presentem davant dels nostres amics i
amigues amb la voluntat d’oferir un seguit d’articles que
puguin ser suficientment interessants per despertar el
vostre interès lector. Des de darrer número han passat
moltes coses que ens agradaria explicar-vos, però la
necessitat de limitar-nos a l’espai disponible, ens imposa
que fem una tria en la qual esperem haver encertat.
Així doncs, us proposarem coses tant diverses, però
esperem que tant interessants com ara l’exposició, cedida
temporalment per la Fundació Baruch Spinoza sobre la
Shoah, que com a entitat hem tingut el plaer d’ organitzat
en el Centre Cívic Creu Alta-Can Balsach de Sabadell
i que ha tingut una considerable assitència de públic.
Us parlarem també de la neu a Jerusalem o de la pluja
torrencial a Tel Aviv de la mà de la nostra bona amiga
Raxel Israel. I també del guardó que ha estat atorgat a
l’escriptor Antonio Muñoz Molina. D’igual forma hi
trobareu les nostres seccions habituals que tant bona
acollida tenen en els nostres lectors.
Voldríem aprofitar l’ocasió per animar-vos a escriure i a
col·laborar en la revista. Aquesta és una publicació que des
del seu mateix inici va sorgir amb una clara voluntat de fer-
la participativa i oberta a tota aquella persona que tingués
alguna cosa a dir respecte a una tradició tant important
com la jueva i d’un país tant interessant i del qual ens
sentim germans, com és Israel.
SUMARI
Disseny GRÀFIC - Disseny WEB - COMERÇ Electrònic
TALLER DE MARKETING
www.tallerdemk.com info@tallerdemk.com
Shoah
Exposició sobre la Shoah a Sabadell pàg.4
pàg. 8
pàg.10
pàg.16
Antonio Muñoz, Premi Jerusalem
Una setmana d’hivern a Tel-Aviv
Conesa
pàg.18
EN PORTADA
EL PERSONATGE
EL CALL
ACTUALITAT
pàg.19
AGRAÏMENTS i COL·LABORACIONS
Cicle de cinema sobre la Shoah a Barcelona pàg.6CULTURA
Varian Fly pàg.13
Revista Letras LibresEL LLIBRE
pàg.2
ACTUALITAT ISRAEL

MASSADA SABADELL
MASSADA SABADELL
El divendres dia 11 de gener, es va inaugurar al Centre Civic de la Creu
Alta –Can Balsach l’Exposició “La Shoah”.
Aquesta mostra , cedida temporalment per la Fundació Baruch Spinoza, ha
estat organitzada i portada a Sabadell per l’Associació Cultural Sabadell
Israel (ACSI).
L’acte inaugural, comptà amb la presència de nombroses personalitats com
ara l’alcalde accidental de la ciutat de Sabadell , Sr. Joan Carles Sànchez,
l’ Alcaldessa de Barberà del Vallès, Sra. Anna del Frago i els regidors
de Sabadell Quim Carné i Lluís Monge, a més de diversos representats
d’entitats ciutadanes i públic en general.
La presentació va anar a càrrec de la presidenta de l’entitat, Sra. Joana
Berrio, que va fer especial èmfasi en la importància de l’exposició “no tant
com una revenja o un retret del passat, sinó com una mostra del que mai
més ha de tornar a succeir”, afegint que era una exposició que divulgativa i
didàctica a la vegada i de la qual se’n podia aprendre molt.
També hi va intervenir el regidor de Drets Civils i Ciutadania de l’Ajuntament
de Sabadell que va assenyarlar que “justament la seva regidoria treballa
en aquesta linea d’integració i de convivència entre les diferents cultures i
religions, per garantir que no tornin a succeir uns fets com aquests”. En el
decurs de l’acte, va aprofitar per informar que el proper dia 28 de gener
s’inaugura l’Oficina de Drets Cívils i que es feia justament el primer dia
laborable després de la commemoració del dia mundial de l’Holocaust”.
Aquesta exposició es compon d’un recull fotografies dels arxius de l’Autoritat
per al Record dels Màrtirs i Herois de l’Holocaust Yad Vashem, i ens
fa un recorregut per l’Holocaust, el genocidi comès sobre el poble
jueu, que també se’l coneix pel nom de Shoah, que en hebreu
significa “destrucció” o també “catàstrofe”.
La Shoah, un extermini que va ser realitzat a Europa impulsat per
l’Alemanya nazi, va comportar la mort de sis milions de persones
jueves, entre les quals un milió i mig eren nens i nenes.
L’Holocaust és l’únic genocidi al llarg de la història de la humanitat
en el qual s’ha volgut assassinar a tot un poble. Amb la Shoah ens
trobem davant de la única vegada en la memòria col·lectiva que
s’ha construït expressament una indústria de l’extermini i les seves
eines eren les cameres de gas i els forns crematoris.
Aquesta exposició és el recorregut pels fets i les causes que van
produir aquest extermini, des d’un punt de vista crític i reflexiu, que
s’articula en una trentena de pannells didàctics.
L’exposició restà oberta fins el dia 25 de gener.
Exposició sobre la Shoah a
Sabadell
ACTUALITAT
Quim Carné i
Joana Berrio

MASSADA SABADELL
MASSADA SABADELL
SHOAHimatges d'una bogeria
exposicióLA
gener de l’11 al 25
Centre Cívic de La Creu Alta _ CAN BALSACH
Prats de Lluçanès, 2. 08207 Sabadell
Organitza: Massada Sabadell - ARCSI
L’Associació cultural Massada-Sabadell, des del dia 11 de gener fins el dia
25 d’aquest mateix mes, presenta a la sala relacional del Centre Cívic de
La Creu Alta (Can Balsach) de Sabadell l’exposició de fotografies “la Shoah”,
amb fons documentals procedents de la Fundació Baruch Spinoza i
comissariada pel Dr. Xavier Torrens, professor de Ciència Política de la
Universitat de Barcelona.
Aquesta exposició recull fotografies dels arxius de l’Autoritat per al Record
dels Màrtirs i Herois de l’Holocaust Yad Vashem, i ens fa un recorregut per
l’Holocaust, el genocidi comés sobre el poble jueu i que també se’l coneix
pel nom de Shoah, que en hebreu significa “destrucció”o també “catàstrofe”,
i que va significar l’extermini de sis milions de persones jueves, entre les quals
un milió i mig eren nens i nenes, un extermini que va ser realitzat a Europa i
impulsat per l’Alemanya nazi.
L’Holocaust és l’únic genocidi al llarg de la història de la humanitat en el qual
s’ha volgut assassinar a tot un poble. Amb la Shoah ens trobem davant de la
única vegada en la memòria col•lectiva que s’ha construït expressament una
indústria de l’extermini i les seves eines eren les càmeres de gas i els forns
crematoris.
Aquesta exposició és el recorregut pels fets i les causes que van produir
aquest extermini, des d’un punt de vista crític i reflexiu, que s’articula en una
trentena de panells didàctics.
Acte de cloenda: El Dr. Xavier Torrens, professor de Ciència Política de la
Universitat de Barcelona i sociòleg, farà una conferència amb el títol:
"L'Holocaust nazi, 80 anys després de l'ascens de Hitler al poder". .
HORARI
De dilluns a divendres de 9 a 2 i de 15.30 a 21.00
Dissabte de 9.30 a 13.00 i de 16.00 a 20.30
Diumenge de 16.00 a 20.30
Inauguració: 11 de gener a les 19 h
Acte de cloenda: 25 de gener a les 19 h
Lloc: Centre Cívic de La Creu Alta _ CAN BALSACH
amb la col·laboració de la Fundació Baruch Spinoza
exposicióLA
crematoris.
HORARI
exposicióLA
crematoris.
HORARI
ACTUALITAT

MASSADA SABADELL
MASSADA SABADELL
Cicle de cinema sobre la Shoah a Barcelona
Prisioner of Paradise
(Malcolm Clarke, Stuart Sender, EUA, 2003).
Basat en fets reals, Prisioner of Paradise ens narra la vida de Kurt Gerron, un
conegut actor i estrella de cabaret jueu alemany al Berlín dels anys 20 i 30.
Famós pel seu paper al costat de la llegendària Marlen Dietrich en el clàssic The
Blue Angel, Kurt Gerron també canta Mack the Knife a la producció original de
l’Òpera de tres rals. Però tot canvia quan és capturat pels nazis i enviat a un
camp de concentració on finalment se li ordena escriure i dirigir una pel·lícula de
propaganda nazi (El Führer regala una ciutat als jueus). En Prisioner of Paradise
l’espectador s’endinsa en la inversemblant odissea de Kurt Gerron, al mateix
temps que s’ofereix una perspectiva única d’aquest extraordinari període.
Més endavant ho comprendràs
(Amos Gitai . 2008 . VOSC . 89’)
Madame Gornick ronda pel seu apartament
mentre escolta el televisor. És l’any 1987 i
l’aparell retransmet el judici de Klaus Barbie,
en què s’aporten testimonis sobre diverses
detencions, empresonaments i deportacions
que van tenir lloc durant l’Holocaust.
La Filmoteca de Catalunya, l’Ambaixada d’Israel i el Festival de Cinema Jueu de Barcelona van programar conjuntament “In memoriam: la
Shoah”, un mini-cicle de tres films que es realitzà a la Filmoteca (c / Salvador Seguí, 1) el passat diumenge 27 de gener.
CULTURA

MASSADA SABADELL
MASSADA SABADELL
The Illegals
(Meyer Levin, EUA - Palestina, 1947)
Aquesta pel·licula no s’havia vist mai en la seva versió íntegra a Catalunya. Mika Vilner,
un supervivent de l’Holocaust i la seva recent esposa Sara, que va conèixer en un camp de
desplaçats, tornen al poble polonès de Strykov, on Mika va viure fins a l’ocupació alemanya.
La sinagoga és ara un tros de terra buit i en la seva antiga casa viu una família polonesa.
No queda res de la dinàmica comunitat jueva que vivia al poble. Quan Sara es queda
embarassada decideixen que han d’arribar a Palestina. Després de la capacitació necessària:
aprendre hebreu i agricultura, ja estan a punt per partir, però la parella es obligada a separar-
se quan Mika és arrestat per les seves activitats a la Haganà. Després de moltes tribulacions,
finalment es troben a bord d’un vaixell de la Haganà amb destinació a la terra d’Israel, però un
avió britànic descobreix el vaixell a la costa de Haifa. Aconseguiran arribar a Israel abans que
neixi el seu fill? Una dècada abans de la famosa pel·lícula Èxode de Otto Preminger i amb la
participació dels passatgers reals en un dels autèntics vaixells d’immigrants il·legals, The Illegals
és una original barreja de documental i ficció. Meyer Levin va presentar al món la història
de l’heroisme de la immigració jueva il·legal a les costes d’Israel, i va rebre multitud d’elogis
pel seu esforç. Presentació a càrrec de: Rhoda H. Abecassis, traductora del ídish i passatgera
d’un dels vaixells amb destinació a Palestina; Ariel Schweitzer: Historiador, crític de cinema
i professor de les universitats de París i Tel Aviv. Pel·lícula presentada en col·laboració amb
l’Ambaixada d’Israel a Espanya, la Subdirecció General de Memòria i Pau de la Generalitat de
Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona.
Els actors de The Illegals, Tereska Torres
i Mikalwich Yankel, drets davant de les
ruïnes del ghetto de Varsòvia
Subscripció a la revista.
!MASSADA SABADELL
MASSADA SABADELL
massadasabadell@gmail .com
CULTURA

MASSADA SABADELL
MASSADA SABADELL
Guardonen a Antonio Muñoz Molina amb el Premi Jerusalem
L’escriptor espanyol Antonio Muñoz Molina ha estat guardonat
amb el premi literari biennal de Jerusalem per reflectir la “llibertat
de l’individu en la societat” en una obra que l’ha convertit en “una
de les figures literàries mundials dels segles XX i XXI”, va anunciar
l’organització del guardó.
“És un dels escriptors espanyols més destacats de la seva generació.
pel seu extens corpus literari ha guanyat amplis elogis, molts lectors
al voltant del món i importants premis literaris. És una de les majors
figures literàries mundials dels segles XX i XXI”, diu la decisió del jurat.
El jurat ha elegit Muñoz Molina (Úbeda, 1956) per la seva
“extraordinària perspectiva personal, l’emoció cap als pobres i
oprimits, els desplaçats i els perseguits” i la seva “magnífica integració
de paisatges interiors i exteriors”.
Així mateix, destaca la importància de la “preservació de la memòria
històrica”, la “forta connexió amb la cultura, història i literatura
internacional” i el reflex dels importants canvis produïts a Espanya al
segle XX, que plasmen els seus llibres.
L’autor de “El genet polonès”, “Sefarad” o “Plenilunio” recollirà
el premi el proper 10 de febrer, en l’acte inaugural de la Fira
internacional del Llibre de Jerusalem, amb l’assistència del president,
Shimon Peres, la ministra de Cultura, Limor Livnat, i l’intendent de
Jerusalem, Nir Barkat, ha indicat l’organització.
“No pot haver millor premi per a un escriptor que l’atorgat per una
fira del llibre internacional. Resulta aclaparador consultar la llista
Antonio Muñoz Molina
CULTURA

MASSADA SABADELL
MASSADA SABADELL
d’anteriors guardonats i veure el meu nom en ella. Mai no m’havia vist
en tan distingida companyia literària “, va assenyalar Muñoz Molina,
recull l’esmentat al comunicat.
“Se sent molt honrat i va confirmar que vindrà a recollir el premi”, una
condició per obtenir-lo, van assenyalar fonts de l’organització sobre la
conversa amb l’autor.
Acadèmic des de 1995 i ex director de l’Institut Cervantes, Muñoz Molina
és, després de Jorge Semprún el 1997, el segon espanyol en obtenir
aquest reconeixement, que es lliura a l’escriptor que millor “expressa i
promou la idea de ‘llibertat de l’individu’ a la societat “.
Bertrand Russell, Jorge Luis Borges, Mario Vargas Llosa, Simone de
Beauvoir, JM Coetzee, Eugene Ionesco, Ernesto Sabato o Arthur Miller
són alguns dels destacats literats, entre ells diversos premis Nobel, que
l’han obtingut des de la seva creació el 1963.
Muñoz Molina és un dels escriptors espanyols contemporanis més
coneguts a Israel, amb diverses de les seves novel·les traduïdes a
l’hebreu i visibles en els taulells de les principals llibreries del país.
El premi, dotat amb 10.000 dòlars (uns 7.600 euros), va estar envoltat
de polèmica en la seva anterior edició, el 2011, per les pressions d’un
grup d’escriptors britànics pro-palestins al guardonat, Ian McEwan,
perquè ho rebutgés.
La Fira celebra en aquesta edició el seu cinquanta aniversari i romandrà
oberta fins al 15 de febrer al Centre Internacional de Convencions de la
ciutat.
McEwan va anar a recollir el premi i va llançar un crític
discurs d’acceptació
Font: Diari digital Aurora
Vols col · laborar amb Massada Sabadell?
Pots fer-ho enviant-nos les teves aporta-
cions, comentaris, escrits, opinions, etc ...
i també publicitant el teu negoci.
COL·LABORA
!
CULTURA

MASSADA SABADELL
MASSADA SABADELL
Una setmana d’hivern especial a Tel-Aviv
Raxel ISRAEL - Tel Aviv 13/1/13
Res més natural que el fred a l’hivern, un
hivern de gener. No obstant això, Israel es
situa en Orient-Mitjà, i Tel-Aviv, al centre
del país, a la vora de la Mediterrània té
més a veure amb un llarg estiu, de maig a
octubre, quasi sense una gota de pluja, amb
temperatures altes, al juliol i a l’agost ben
carregades d’humitat, i amb un hivern més
aviat temperat, amb diverses ratxes plujoses
que rarament duren una setmana sencera
rere de la qual torna el sol, prou calent, fins
al capvespre, propiciant que molta gent pugui
gaudir de la platja i de les terrasses.
De tant en tant, arriba un hivern de tipus més
europeu, amb nevades al nord d’Israel, i
els experts han notat que a un hivern fort en
aquesta zona del món, li correspon un hivern
al contrari més lleu a Europa.
Com de costum, les primeres pluges van
aparèixer aquest any en les festes de Rosh-
Hashaná, l’Any nou jueu, però després
van escassejar, i també com de costum,
tant la premsa com els israelians del carrer
continuaven preocupats pel llac de Tiberíades,
el gran pou nacional, perquè el nivell de les
aigües segueix baixant despietadament des de
ja fa molt de temps, fins haver deixat a la vista
les dues línies vermelles d’alerta fins a tal punt
que els religiosos resen per la pluja, mentre els
altres sospiren mirant els núvols al cel. Per tant,
la notícia que s’acostava un temporal va ser
acollida per tots com un esdeveniment positiu
per a l’interès general! A finals del Shabbath
(dissabte) 5, hi va haver una concentració de
la tempesta, i va començar el diluvi.
Jo havia lligat les cadires i unes plantes a
la meva terrassa, però de sobte el vent ho
va posar tot de cap per avall. Durant tota la
nit, uns vents forts fuetejaven les parets, les
teulades, les voreres, entre trons i llamps, i
aquest espectacle havia de continuar sense
treva fins dijous a la tarda, fet sens dubte
trivial per a qualsevol lector català, però més
sorprenent en aquesta regió.
Endevineu el resultat? Diumenge al matí, els
claveguerams es van demostrar insuficients,
la terra resseca després de tants mesos de
poca pluja, havia causat la formació d’uns
profunds forats plens de fang enmig de les
carreteres, i també a l’autopista que permet,
d’una banda, als habitants de Tel-Aviv que
surtin cap a les ciutats perifèriques, i per
l’altre costat un munt de treballadors que
entrin a la ciutat. En conjunt semblava una
sola i llarguíssima filera de cotxes, autobusos
i camions, totalment immobilitzats! Una
noia va explicar que havia recorregut nou
La fotografia és del canal “Ayalón”, que corre
entre els 2 braços de l’autopista Ayalón , pels
quals s’entra a Tel Aviv i també se’n surt.
Normalment, el canal està buit, o quasi. A la
foto, se’l veu ben ple
ACTUALITAT

MASSADA SABADELL
MASSADA SABADELL
quilòmetres en dues hores! No resultava més
fàcil viatjar amb el tren, perquè l’aigua havia
convertit l’estació de Tel Aviv en piscina, i els
passatgers que intentaven acostar-se a les
vies es mullaven fins als genolls. La carretera
a Jerusalem estava tancada: efectivament, es
«puja» a Jerusalem, no només simbòlicament
sinó topogràficament, i les riuades tallaven el
camí. La gent que no havia necessitat agafar
el cotxe, va tornar a casa amb els
nens, que així van gaudir d’un
dia imprevist de vacances.
L’endemà, sembla que tot es va
organitzar molt millor, perquè ja
van desaparèixer els embussos.
Els mitjans de comunicació van
aconsellar que qui pogués fer-
ho es quedés a casa, i anaven
assenyalant les poblacions on
no funcionaven les escoles. I la
pluja va seguir caient i caient
forta, amb borrasques de vent
que algunes vegades superava
els 100 km / hora. En uns barris
meridionals de Tel-Aviv, l’aigua
va inundar les plantes baixes,
i això ens va fer recordar amb
tristesa que anys enrere, en
circumstàncies semblants, un
pobre nen havia mort ofegat:
no sé res d’ell, però cada hivern
penso en aquella criatura ...
Prop de Hertzliya, una població al nord de
Tel-Aviv, l’aigua va formar una gran bassa sota
un pont, i un automobilista va quedar atrapat
sense que aconseguís obrir ni les portes ni els
vidres, mentre un bomber
lluitava contra el corrent de fang per salvar-
li la vida. En una ciutat més allunyada, les
inundacions van destrossar les cases d’un
barri sencer, i les imatges dels bombers
portant en barques a les famílies sorpreses en
plena nit per la pujada de l’aigua, semblaven
al·lucinants! Al gran supermercat d’un poble
àrab, diverses persones es van quedar
encerclades per les aigües durant unes hores,
i els helicòpters de l’exèrcit van anar-les a
rescatar una per una.
Es van construir els edificis a Tel Aviv sense
preveure que, unes dècades
més tard, pels arbres plantats
i per l’activitat de la gran
ciutat moderna que es va anar
desenvolupant on abans hi va
haver sorres, més els canvis
climàtics, els hiverns es tornarien
més humits , i cada 12 o 15
anys, francament aigualits!
Concretament, això significa
que en la majoria dels pisos de
Tel-Aviv, les tempestes obren
esquerdes i escletxes, per les
quals, sovint, està gotejant al
menjador! Però això no importa,
perquè cadascú espera el moment
de les notícies a la ràdio i a la
televisió les xifres del nivell del
llac de Tiberíades. Heus aquí
que, aquesta setmana, ha pujat
de 2 metres, i per tant, també ha
pujat l’optimisme nacional! I
ACTUALITAT

MASSADA SABADELL
MASSADA SABADELL
encara augmentarà, perquè quan es fonguin
les neus del Golan i de la muntanya Hermon,
desembocaran al llac.
Mentre, qui s’atrevia a caminar pel Passeig
Marítim de Tel-Aviv, creia estar davant del
Oceà Atlàntic, agitat per onades grosses i
enfurismades de fins a 7 metres d’alçada.
Un grup de windsurfistes, amb els seus petits
paracaigudes, les afrontaven sense por!
Un nou tema de joia va arribar dimecres: des
de la nit de dimarts, els flocs de neu suraven
en el fred aire del Golan i de la Galilea, i quan
els veïns dels llogarets i dels kibutz van obrir
les persianes a la matinada, van descobrir
uns màgics paisatges «suïssos», blanquíssims,
serens, silenciosos! Per descomptat, mai neva
a Tel-Aviv, però les fotos corrien per internet
i tots somiaven amb aquesta neu. En aquell
moment l’aposta era: arribarà a Jerusalem?
Doncs sí, primer va arribar tímidament, i
després va cobrir la ciutat bíblica, amb les
cúpules daurades de l’Església Ortodoxa i
de les Mesquites a l’esplanada del Temple
ressaltant enmig de la blancor. A les 12, es
va atorgar un migdia de vacances a tots els
alumnes, i els carrers es van omplir de ninots
de neu, de batalles campals amb boles de
neu, de trineus i d’esllavissades. La majoria
dels joves - i dels altres també-, vivien la neu
per primera vegada, només l’havien vist en
les pantalles! La jove periodista de Galatz,
la ràdio de l’exèrcit, confessava riallera que
no havia tocat mai la neu fins avui! Un noi
«jaredí», entusiasmat, li cridava al micròfon
que «ja havia arribat l’alliberament messiànic»!
L’administració municipal va tirar als carrers
40 tones de sal, i des de les 6 de la tarda, els
autobusos van recollir de franc als habitants de
la capital, que miraven per les finestretes com
treballaven els llevaneus.
Divendres i dissabte, ja apuntava un altre cop
el sol. Llavors, es van llançar a les carreteres
d’aquest petit país unes 40.000 persones,
rumb al nord, a omplir-se la vista amb aquests
magnífics camps nevats, i també, cap els
nombrosos parcs naturals, amb els rierols
plens, i amb els torrents, secs durant tants
mesos, de sobte vius, impetuosos, sorollosos,
que s’estavellen a les roques, brollant d’ells
les llums del arc de Sant Martí. Altres milers
i milers de cotxes s’encaminaven cap al
Nègueb, al sud, abans anomenat desert, i
que rere la pluja, mostra les promeses d’un
proper reverdir, amb les flors com a taques
de coloraines, i amb el retorn dels ocells que
recorren el món. Avui, els habitants de Tel Aviv
tornen a fer vida normal, fins al nou temporal!
Raxel ISRAEL
Tens una empresa??
Vols oferir els teus serveis?
Publicita-la a Massada Sabadell.
Publicitat efectiva, publicitat que es veu.
PUBLICITAT
!
ACTUALITAT

MASSADA SABADELL
MASSADA SABADELL
Un americà a Marsella. Varian Fry. USA
Per l’acord d’armistici signat al juny de 1940,
França estava obligada a lliurar totes les
persones buscades per la Gestapo, molts dels
quals eren intel·lectuals jueus. Els refugiats
d’Alemanya que havien buscat refugi a França
es van trobar, una vegada més, sota el control
alemany i amb moltes possibilitats de perdre
la vida. Una organització d’ajuda –el Comitè
de Rescat d’Emergència (ERC) – va ser fundat a
Nova York amb la finalitat d’ajudar a aquests
intel•lectuals i figures de renom que havia a
França, els quals corrien un seriós perill de ser
arrestats i lliurats als alemanys donada la seva
oberta postura ant-nazis. Amb la intervenció
de la esposa del president dels Estats Units,
Eleanor Roosvelt, el Departament d’Estats
dels USA consentí en fer una excepció a la
seva restrictiva política de visats i donar visa
d’entrada a un nombre limitat de dos-cents
refugiats. Varian Fry, un estudiós dels clàssics
que treballava a Nova York com a editor per a
l’Associació de Política Exterior, fou enviat pel
Comitè de Rescat d’Emergència a França. El
seu objectiu era arribar a Marsella, on hi havia
molts d’aquests refugiats i buscar la formula
per treure’ls d’allà. Comptava amb una llista
de dos-cents noms i uns 3000 $ per gastar en
aquesta tasca.
A l’arribar a Marsella a l’agost de 1940, Fry
es va allotjar a l’hotel Splendide i va començar
a escriure cartes a les persones de la llista
de duia. Els rumors de la seva arribada
s’havien escampat i centenars de persones
anaven a demanar-li ajuda. Aviat va descobrir
que el consolat americà no l’ajudaria en la
seva tasca de traslladar aquelles persones
a Amèrica i que hauria de treballar de
manera independent. Davant la pressió dels
desesperats refugiats, Fry va decidir actuar i va
començar a buscar vies –la majoria il·legals-
per a fer fugir aquells refugiats que estaven en
un greu perill de caure en mans alemanyes.
Les cues de refugiats davant la seva habitació
a l’hotel eren tan llargues que va llogar una
oficina i va reunir un grup de col·laboradors –
expatriats americans, col·laboradors francesos
i altres refugiats- perquè l’ajudessin en el
seu procés de classificació. Van establir el
Centre Americà d’Ajuda (Centre Americain de
Secours) i van començar a entrevistar entre 60
i 70 persones per dia.
Anys després, Fry, va descriure el dilema moral
que li suposava haver de decidir a qui havien
d’ajudar. “No teníem cap manera de saber
a qui havíem d’ajudar i a qui no. Havíem
d’endevinar i la única manera era donar a
cada refugiat el benefici del dubte. D’una altra
manera podríem haver refusat a una persona
que estigués en franc perill i assabentar-nos
després que havia estat traslladat a Dachau o
Buchenwald degut a les nostres opinions”.
Tot i no tenir experiència en el treball clandestí,
Fry va posar en marxa una complexa operació.
La seva oficina funcionava tant per vies legals
com il·legals: un cop que es van esgotar les
El personatge

MASSADA SABADELL
MASSADA SABADELL
dues-centes vises nord-americanes, l’oficina de
Fry va intentar obtenir vises a altres països; un
ex-ninotaire vienès va ser captat per falsificar
documents; alguns refugiats van ser enviats
clandestinament en vaixells de guerra cap el
nord d’Àfrica –encara sota control francès –
disfressats de soldats desmobilitzats; altres van
ser trets de França per terra.
Fry va intentar dues vegades commoure
el Secretari d’Estat nord-americà, Cordell
Hull: “Milers es troben a presons i camps de
concentració a Europa sense esperança de
ser alliberats perquè no tenen un govern que
els representi...No poden els EE:UU i altres
nacions de l’hemisferi occidental prendre
mesures immediates, com ara la creació
de nous passaports Nansen (emprats amb
anterioritat per ajudar els refugiats russos) i
l’extensió de com a mínim d’una protecció
diplomàtica limitada per a qui els posseeixi?”,
va escriure el 10 de novembre de 1940. Cap
de les seves cartes va obtenir resposta.
Les activitats de Fry van arribar a tenir
unes dimensions tan grans que es va fer
difícil mantenir-les en secret. La policia
francesa decidí emprendre accions contra
ell. L’ambaixada nord-americana a Vichy i
el consolat de Marsella, assumint l’estricta
política d’immigració del seu país, no van
intervenir en favor de Fry. Com a primer pas,
la policia francesa va irrompre a les seves
oficines. Al desembre de 1940 va ser arrestat
i retingut durant un temps a un vaixell-presó
al port de Marsella. Però res el va fer tornar
enrere en la seva tasca.
Va romandre a França fins i tot després que
el seu passaport hagués expirat i va continuar
amb les seves activitats de rescat. Finalment
fou arrestat per la policia francesa a l’agost
de 1941 i se li va donar un termini d’una hora
per fer el seu equipatge. Després d’això va ser
conduit a la frontera espanyola. Se li va dir
que la seva expulsió havia estat ordenada pel
Ministeri de l’Interior francès en coordinació
Varian Fry a Francia (Colecció del Museu de
l’Holocaust dels Estats Units)
amb l’ambaixada nord-americana. Fry va
descriure més tard la seva marxa: “Feia un
dia gris i plujós quan vaig pujar al tren. Vaig
mirar per les finestretes i innombrables imatges
s’acumulaven a la meva ment. Em van venir al
cap els rostres dels mils de refugiats que havia
enviat fora de França i dels altres mils que
havia hagut de deixar rere meu”.
D’acord amb l’estimació de Fry, al maig de
1941, la seva oficina havia atès uns 15.000
casos. D’entre ells, aproximadament 4.000
El personatge

MASSADA SABADELL
MASSADA SABADELL
MASSADA SABADELL pàg.15
El Certificat d’Honor atorgat a
Varian Fry per Yad Vashem
El fill de Varian Fry
plantant un arbre a Yad
Vashem en honor del seu
pare.
persones van rebre assistència; 1.000 van ser
traslladats clandestinament fora de França per
diverses vies. Entre els jueus que Fry va ajudar
a fugir de França es trobaven diverses figures
conegudes, com ara Hanna Arendt, Marc
Chagall, Jacques Lipchitz, Siegfried Kracauer,
Franz Werfel, Lion Feuchtwanger i molts més.
Quan se li va preguntar per la seva motivació,
Fry va respondre que durant la seva visita
a Berlín el 1935 va veure homes de les SA
atacant a un jueu i en aquell moment va saber
que ja no podria romandre mai més indiferent.
Després del seu forçat retorn als Estats Units,
Varian Fry va ser posat sota vigilància de
l’FBI. Durant la resta de la seva vida, els seus
col·legues i amics el van evitar. Fins a la seva
prematura mort, el 1967, als 59 anys, es va
guanyar la vida com a mestre de llatí. Poc
abans de la seva mort, el govern de França el
va guardonar amb l’Ordre de Cavaller de la
Legió d’Honor.
L’any 1994, va ser distingit amb el títol de
Just de les Nacions pel Yad Vashem. El fill
de Varian Fry, va plantar un arbre en honor
Varian Fry en Marsella. Francia, 1940–1941
Carrer Varian Fly . Berlin
seu l’any 1996. A la cerimònia hi va assistir
el secretari d’Estat nord-americà Warren
Christopher, que va aprofitar l’ocasió per
demanar disculpes en nom del Departament
d’Estat per l’abusiu tracte que se li va donar
durant els anys de guerra.
El personatge

MASSADA SABADELL
MASSADA SABADELL
El Call jueu de Conesa (Conca de Barberà)
EL CALL
Conesa és un municipi de la comarca de la
Conca de Barberà. El terme municipal inclou el
despoblat de Sabella de l’Abadiat.
El municipi està situat plenament en
l’altiplà segarrenc de la comarca. La vila és
emmurallada i conserva el portal de Santa
Maria i el de Sant Antoni, ambdós del segle
XIV; són els dos únics accessos al seu interior.
L’existència de Conesa està documentada per
primer cop amb la Carta de Poblament de
1043 per la que el comte Ramon Berenguer I
atorga un territori a Bernat Seniofred amb la
condició de construir-hi un castell de defensa.
El nucli històric està declarat bé cultural
d’interès nacional en la categoria de conjunt
històric. El nucli de Conesa està conformat per
un primer recinte clos, corresponent al primitiu
castell, desaparegut, i un segon recinte que a
partir del segle XVI va donar lloc a creixements
al llarg dels camins d’accés. Els elements més
rellevants són les restes del castell, del recinte
emmurallat i dos portals: el Portal Reial (o
de Sant Antoni) i el de Santa Maria. També
cal esmentar l’església parroquial de Santa
Maria, dels segles XIV i XV, i les restes notables
de l’Hospital de Sant Antoni, fora del clos
murat i davant del Portal Reial. Són també
remarcables: el traçat del carrer Revalla -al
costat de la primera muralla del segle XII, on hi
havia el call. Es tracta d’un carrer petit i sense
sortida que va quedar dins de la muralla quan
es va engrandir el nucli primitiu del poble.
El Call jueu de Conesa es va establir l’1 de
desembre de 1390, per un privilegi que atorgà
el comte-rei Joan a Santes Creus.
Quan els Reis Catòlics van decretar l’expulsió
dels jueus d’Espanya el dia 31 de març de
1492, els jueus que vivien a Conesa van tenir
quatre mesos per convertir-se al catolicisme,
opció per la qual van optar la majoria dels
que vivien al poble. A partir d’aquell fet,

alguns van abandonar el petit Call i van
canviar de vivenda, amb preferència pel carrer
de Dalt, la pujada al Castell i, aquells que
tenien més possibilitats econòmiques degut
als seus fructífers oficis, es van establir a llocs
cèntrics com ara la plaça del poble.
Descendent d’una família de jueus conversos,
va néixer a Conesa entre els anys 1520 i 1525
Fra Jeroni Contijoch, que l’any 1560 va ser
nomenat Abat del Monestir de Santes Creus.
Amb els anys, va arribar a ser Comissari
General de l’Ordre del Císter i prelat català
en el darrer període del Concili de Trento. Va
morir l’any 1593.
MASSADA SABADELL
MASSADA SABADELL
www.tallerdemk.com
EL CALL

MASSADA SABADELL
MASSADA SABADELL
Revista: Letras Libres
Especial: En torno al Holocausto
LLIBRES
El concepte del Mal va assolir el seu màxim significat amb l’Holocaust. No es va assassinar, com
havia ocorregut fins aleshores, per la pertinença a un partit, per defendre una idea heterodoxa
o per professar alguna creença minoritària. A l’Holocaust van morir homes i dones, però també
nens i nadons. Se’ls va aniquilar pel sol fet de ser jueus. L’home va estar a punt de liquidar la
idea de l’Home. En el número d’aquest mes de la revista Letras Libres, Timothy Snyder revisa la
demencial “lògica” nazi de l’extermini. Zalmen Gradowski testimonia que l’infern en veritat va
existir. Enrique Krauze exposa el mal que la mentida i l’odi causen entre els pobles, mentre que
Andrea Martínez Baracs, en un excepcional article molt ben documentat, tira per terra el mite
de la Resistencia francesa. Humberto Beck realitza una relectura de Primo Levi, que ens diu: “Va
succeir, per tant pot tornar a succeir una altra vegada: aquest és el cor del que tenim que dir”
Deixaqueetvegin.
Siguestu,peròsigues
diferent.
Disseny gráfic
Imatge corporativa
Disseny web
Botigues on line
Catàlegs
Rètols i Cartells
Papereria
Revistes
www.tallerdemk.com
info@tallerdemk.com mnbarcosdealquiler@gmail.com

MASSADA SABADELL
MASSADA SABADELL
Subscripció a la revista.
AGRAÏMENTS i COL·LABORACIONS
Tens una empresa??
Vols oferir els teus serveis?
Publicita-la a Massada Sabadell.
Publicitat efectiva, publicitat que es veu.
PUBLICITAT
Vols col · laborar amb Massada Sabadell?
Pots fer-ho enviant-nos les teves aporta-
cions, comentaris, escrits, opinions, etc ...
i també publicitant el teu negoci.
COL·LABORA
-AMBAIXADA D’ISRAEL A ESPANYA
http://embajada-israel.es
-ASEI
Asociación Solidaridad España-Israel
http://www.aseiweb.net
-ACAI
Associació Catalana d’Amics d’Israel
http://www.acai.cat
ENLLAÇOS
Taller de Mk http://www.tallerdemk.com
CONTACTA’NS
AGRAÏMENTS
MASSADA SABADELL
MASSADA SABADELL
SabadellBotigues.com
Amb el petit i mitjà comerç de la ciutat
-Tarbut Sefarad
Amics de la cultura hebrea
http://www.tarbutsefarad.com
-ARCCI
Ass. de Relacions Culturals Catalunya Israel
http://www.arcci.cat
-Radio Sefarat
http://www.radiosefarad.com/joomla/ DISSENY I MAQUETACIÓ
Taller de Mk http://www.tallerdemk.com
subscriu-te
per rebre-la
gratis
subscriu-te
per rebre-la
gratis
receptes de cuina
mascotes
descomptes
consells
promocions
Clica aquì per subscriure’t
!
!
!

Massada 21

Empfohlen

Empfohlen

Weitere ähnliche Inhalte

Andere mochten auch

Andere mochten auch (20)

Ähnlich wie Massada 21

Ähnlich wie Massada 21 (20)

Mehr von Enric H. March

Mehr von Enric H. March (20)

Kürzlich hochgeladen

Kürzlich hochgeladen (8)

Massada 21