Massada 22

Revista de divulgació cultural gratuïta
nº22 febrer 2013MASSADA
SABADELL
MASSADA
SABADELL
Irena Sendler
“l’àngel del ghetto de
Varsovia”
Otwock, Varsovia, 15 de febrer de 1910 -
Varsovia, 12 de maig de 2008
«La raó per la qual vaig rescatar
els nens té el seu origen a la meva
llar, a la meva infancia.
Vaig ser educada en la creença
que una persona necessitada
ha de ser ajudada de tot cor,
sense tenir en compte la seva
religió o la seva nacionalitat.»

MASSADA SABADELL
MASSADA SABADELL
MASSADA SABADELL pàg. 2
EDITORIAL
Fa uns mesos, més d’un any i mig, una colla d’amics varem
iniciar aquesta aventura, en forma de revista
electrònica, que decidírem anomenar Massada-
Sabadell. I ho férem des de la més gran de les
modèsties, però també des de la més gran de
les il·lusions, per crear un petit espai on intentar
contrarestar la visió negativa que d’Israel acostumaven a
donar els grans mitjans de comunicació.
Ha passat el temps i hem de confessar-vos que estem molt
orgullosos dels resultats obtinguts. I és així, per sobre de tot,
per dos motius. El primer fa referència a que, mes rere mes,
hem anat ampliant el número de persones que han volgut
rebre la revista. El que va començar sent una tramesa a una
limitada colla d’amics, a hores d’ara i gràcies també als
reenviaments de molts lectors, ens ha permès multiplicar de
forma significativa el nombre de persones que la llegeixen.
I el segon motiu té a veure amb totes aquelles persones i
entitats que han volgut col·laborar , participar activament,
elaborant un article d’opinió. Sens dubte, totes i cadascuna
d’aquestes persones i entitats han contribuït de forma molt
significativa a prestigiar Massada-Sabadell.
En aquest sentit, en el número corresponent al mes de
febrer hi trobareu a col·laboradors habituals, com la
nostra bona amiga Raxel Israel o en Jordi Petit, però també
col·laboracions tant interessants com la del jove politòleg
Eduard Güell o la de l’Associación Galega de Amizade con
Israel, les quals estem del tot segurs seran del vostre grat i
que des d’aquí, des de l’editorial de la nostra revista, que
també és la vostra, volem donar públicament les gràcies.
Que gaudiu de la lectura!
SUMARI
Irena Sendler, El angel del gueto de Varsovia
Nacer disidente en medio de un disparatel pàg. 5
pàg. 10
pàg.11
pàg.17
A Besalú a principis de març
Tel-Aviv, hivern de 2013
Hospitals per a refugiats sirians
pàg.18
EN PORTADA
EL CALL
ACTUALITAT
pàg.19
L’actualitat entorn d’Israel vista des d’aqui pàg. 7
PEL·LÍCULA
pàg.16
EL LLIBRE
pàg. 3
Disseny GRÀFIC - Disseny WEB - COMERÇ Electrònic
TALLER DE MARKETING
www.tallerdemk.com info@tallerdemk.com
BREUS
El Barça a Israel
Riego con agua salada
Sabies que...
pàg.17
pàg.17
El call jueu de la Seu d’Urgell
Masada
Lamentacions de un prepucio pàg.20
Lapid i el nou escenari polític a Israel pàg.14

MASSADA SABADELL
MASSADA SABADELL
EN PORTADA
Irena Sendler, traient nens fora del ghetto
En esclatar la Segona Guerra Mundial, Irena Sendler era una
treballadora social de 29 anys, contractada pel Departament d’Acció
Social de l’Ajuntament de Varsòvia. Tot i l’ocupació alemanya,
aquest departament va continuar atenent un gran nombre de pobres
i desposseïts a la ciutat. Irena Sendler va utilitzar el seu lloc de treball
per ajudar els jueus, encara que això es convertís en pràcticament
impossible, una vegada que el ghetto va ser segellat al novembre de
1940. Prop de 400.000 persones havien estat conduïdes a la petita
àrea assignada al ghetto, i la seva situació molt aviat es va veure
deteriorada. Les pobres condicions higièniques en aquell ghetto
amb gent amuntegada, la manca d’aliments i subministraments
mèdics van conduir a epidèmies i alts índexs de mortaldat. Irena
Sendler, corrent un gran perill a nivell personal, va idear formes de
introduir-se al ghetto i poder ajudar els soferts jueus, i va aconseguir
obtenir un permís de l’Ajuntament que li permetia entrar al ghetto
a inspeccionar les condicions sanitàries. Un cop dins el ghetto, va
establir contacte amb els activistes de l’organització de benestar jueu
i va començar a ajudar-los, sobretot, a passar-los clandestinament a
la part ària de la ciutat i a buscar-los aixopluc.
Quan es va fundar el Consell d’Ajuda als Jueus (Zegota), Sendler
es va convertir en una de les seves principals activistes. El Consell
va ser creat a la tardor de 1942, després que 280.000 jueus fossin
deportats de Varsòvia a Treblinka. Quan va començar a funcionar,
cap a finals d’aquest any, la majoria dels jueus de la capital
polonesa havien estat assassinats, però Zegota va jugar un paper
crucial en el salvament d’un gran nombre que havia sobreviscut les
deportacions massives. L’organització va cuidar de milers de jueus
que intentaven sobreviure, ocultant-los, buscant-los amagatalls i
pagant per la seva manutenció i atenció mèdica.
Al setembre de 1943, quatre mesos després que el gueto de
Varsòvia fos destruït per complet, Sendler va ser nomenada directora
del Departament d’Atenció a Nens Jueus de Zegota. Sendler, el seu
nom clandestí era Jolanta, va utilitzar els seus contactes amb orfenats i
internats per a nens abandonats per enviar allí als nens jueus. Molts d’ells
van ser enviats a l’Orfenat Rodzina Marii (Família de Maria) a Varsòvia, i
a altres institucions religioses regentades per monges a la propera ciutat
Chomotow, i també a Turkowice, prop de Lublin. El nombre exacte de
nens salvats per Sendler i els seus companys és desconegut.
El 20 octubre 1943 Sendler va ser arrestada. Va aconseguir amagar
evidències incriminatòries, com ara les adreces en codi dels infants a
Els nens només coneixien a Irena pel seu nom clau “Jolanta”.

MASSADA SABADELL
MASSADA SABADELL
La vida d’aquesta heroïna va ser portada a la
petita pantalla per la CBS a The Courageous
Heart of Irena Sendler, on va ser interpretada
per la guanyadora d’un Oscar Anna Paquin.
Pel seu treball en aquesta minisèrie, la
protagonista va ser nominada al Globus d’Or
com a millor actriu de minisèrie o telefilm
2009.
Al llarg d’un any i mig, fins l’evacuació del
gueto en l’estiu de 1942, va aconseguir
rescatar més de 2.500 nens per diferents
camins: va començar a treure’ls en
ambulàncies com a víctimes de tifus, però
aviat es va valer de tot tipus de subterfugis
que servissin per amagar: sacs, cistells
d’escombraries, caixes d’eines, carregaments
de mercaderies, bosses de patates, taüts
... a les seves mans qualsevol element es
transformava en una via d’escapament.
Ocupació:
Infermera
Creences religioses:
Catòlica
EN PORTADA
càrrec de Zegota, així com grans sumes de
diners a pagar a aquells que ajudaven als
jueus. Va ser sentenciada a mort i enviada a
la tristament cèlebre presó de Pawiak, però
activistes clandestins van aconseguir subornar
funcionaris per obtenir el seu alliberament.
Aquesta situació propera amb la mort no la va
dissuadir de continuar amb la seva activitat.
Després del seu alliberament, al febrer de
1944, tot i saber que les autoritats la vigilaven
de prop, Sendler va continuar amb les seves
activitats clandestines. A causa del perill, fou
necessari que s’ocultés. Les servituds de la vida
clandestina la van privar d’assistir al funeral de
la seva mare.
El 19 d’octubre de 1965, Yad Vashem va
reconèixer a Irena Sendler com Justa de les
Nacions. L’arbre plantat en el seu honor es
troba a l’entrada de l’Avinguda dels Justs de
les Nacions.
L’any 2007 el govern de Polònia la va
presentar com a candidata per al premi
Nobel de la Pau. Aquesta iniciativa va ser
del president Lech Kaczynski i va comptar
amb el suport oficial de l’Estat d’Israel i de
l’Organització de Supervivents de l’Holocaust
residents a Israel. Finalment el guardó va ser
concedit a Al Gore.

MASSADA SABADELL
MASSADA SABADELL
ACTUALITAT
Nacer disidente en medio de un disparate
No es fácil la vida del disidente. Y el tema
“israelí” en Galicia no es desde luego una
excepción. Póngase el lector catalán en
situación y olvide por un momento Catalunya.
Un mundo aparte para el que desde Galicia
solo tengo palabras y sentimientos de
profunda admiración y sana envidia. En
Galicia no tenemos un Josep Plá o Jordi Pujol,
una Pilar Rahola o Carod-Rovira por poner
solo algún ejemplo relevante, que den la cara
publicamente en la denominemos “cuestión
israelí”.
Y la situación aquí en Galicia era (y es) un
auténtico disparate. Cuando hace 6 años en
algunos relevantes medios políticos gallegos
se equiparaba ser “proisraelí” con ser un
maltratador de mujeres, se apoyaba en
público y con aplauso de la concurrencia, la
posibilidad (deseada para esta gente) de que
Irán tuviera un arma nuclear ...y que le diera
uso contra Israel. Un entorno en el que algún
dirigente muy destacado llegó a vociferar en
público que “o mundo do nacionalismo galego
é o da Cuba de Fidel, a Venezuela de Chávez
e a república islámica de Irán”. ¡Literalmente!
Así de disparatado es el entorno en el que
nace en el año 2006 la “disidente” Asociación
Galega de Amizade con Israel-AGAI
En ese caluroso verano de 2006. Caluroso
por la poco usual climatología galaica de ese
año y más dolorosamente por la denominada
II Guerra del Líbano, un grupo de gallegos y
gallegas de todas las ideologías, conseguimos
ponernos en contacto gracias a un difícilmente
repetible cúmulo de casualidades y
circunstancias afortunadas, y decidimos luego
constituir una asociación de amistad entre
Galicia e Israel, Israel y Galicia, buscábamos
tender desde la milenaria Santiago de
Compostela un pequeño puente pionero con
ida y vuelta a la milenaria Jerusalén.
Y así fue. En diciembre de 2006 nace en
Pedro Gómez-Valadés

MASSADA SABADELL
MASSADA SABADELL
Compostela la Asociación Galega de Amizade
con Israel - AGAI. Inicialmente con algo más
de medio centenar de animosos socios y socias
y a día de hoy ya con varios cientos. Sin duda
un pequeño-gran éxito teniendo en cuenta la
débil cultura asociativa gallega y la condición
“políticamente incorrecta” de ser pro israelí en
un entorno que como ya dije antes era y aun
es muy difícil cuando no abiertamente hostil.
Y desde luego muy hostil fue la reacción que
debimos sufrir. Con una virulencia enfermiza
y fanática que puso en la diana a algún socio
de AGAI solo por ser socio de un colectivo
que buscaba y busca estrechar lazos y
tender puentes entre los pueblos de Israel y
de Galicia. Algo que para estos declarados
“enemigos de Israel” parece ser condenable.
Ellos prefieren las puertas cerradas, los boicots
fascistas y racistas a la hermandad y amistad
entre los pueblos gallegos e israelí
Con el tiempo, la perseverancia y una buena
dosis de fortaleza colectiva, consiguió AGAI
afianzarse, demostrar que no era flor de un
día y que ni uno ni cien grupos de intolerantes
podrían hacernos callar.
Hoy, seis años después, más de un centenar de
conferencias, charlas-coloquio, exposiciones,
edición de una revista (DE COMPOSTELA
A IERUSHALAIM), la organización de una
semana de cine israelí y de 5 viajes de socios
Pedro Gómez-Valadés
Presidente de la Asociación Galega
de Amizade con Israel
ACTUALITAT
y socias de AGAI a Israel, podemos afirmar
con satisfacción - y por que no decirlo con
orgullo-, que AGAI es ya un actor significativo
en el movimiento asociativo gallego y una
asociación conocida incluso no solo en Galicia
sino tambien mas allá del Padornelo como
lo demuestran los numerosos socios de AGAI
en Estados Unidos, España, Austria, Bélgica,
Argentina, Canadá, Portugal e Israel.
Hay sin duda un antes y un después de ese
lluvioso y frío 3 de diciembre de 2006 en
el Salón de Actos de la Confederación de
Empresarios de Galicia de la rúa do Vilar
compostelana. La existencia y la actividad
constante de AGAI propició el nacimiento
posterior en Galicia de otras entidades que
desde ámbitos diferentes cultivan también el
amor por la cultura judía. Así como también
ayudó a sensibilizar a las instituciones gallegas
para que estas presten ahora una poca más
(poca) de atención a nuestro espacio común en
la huella de la presencia judía en Galicia como
parte de nuestra memoria histórica como
pueblo, como país.
Nuestro reto hoy en 2013 es crecer, concientes
siempre de nuestra modestia, pero con fuerza
y convicción en el camino iniciado y continuar
así tendiendo puentes, agrandando ese
pequeño balcón con vistas sobre Israel que con
enorme esfuerzo y cariño abrimos un ya lejano
invierno de 2006 aquí en Fisterra, En donde
el Imperio romano situaban el fin del Mundo
conocido, a miles de kilómetros de Jerusalén.
En esta esquina noroeste de la vieja Sefarad,
periferia más occidental de las Europas,
tenemos desde diciembre de 2006 un pequeño
pero coqueto balcón sobre Israel.
Y parafraseando a un grande de la literatura
galega y universal, el escritor Álvaro Cunqueiro
permítaseme acabar con un brindis en voz
alta: “mil primaveras máis para a amizade
entre Galiza e Israel”.

MASSADA SABADELL
MASSADA SABADELL
Subscripció a la revista.
!MASSADA SABADELL
MASSADA SABADELL
massadasabadell@gmail .com
ACTUALITAT
L’actualitat entorn d’Israel vista des d’aquí
Entre d’altres, dues notícies ens van cridar
l’atenció de les que van portar durant el
mes de febrer a aquets país als titulars de
la premsa. La més complexa i discutida fou
l’acceptació, per part de l’escriptor Antonio
Muñoz Molina, del Premi literari Jerusalem.
La seva obra Sefarad bé que s’ho mereixia.
Tanmateix, va rebre un veritable diluvi
universal de pressions i desqualificacions. Tot
i això, va anar a la ciutat santa a recollir el
guardó.
L’escàndol i rebuig internacional va estar
signat per personalitats com Stéphane Hessel i
Ken Loach, entre d’altres. Dilema?
Aquest escriptor lúcid i just que és Muñoz
Molina, va respondre que Israel és un país
plural i democràtic on existeixen ONG’s i
grans corrents d’opinió que cerquen el final
del problema-ocupació de Palestina, igual
que també hi ha molta gent que és molt i
molt reaccionària. A Israel aquest debat és
molt intens. Aquesta confrontació preocupa
a tota la societat israeliana i, per tant,
existeixen diferents opcions i confrontacions
ideològiques.
El jurat del premi literari va lloar la seva obra
perquè “expressa la llibertat de l’individu” i
perquè l’escriptor mostra simpatia vers “els
exiliats i els qui pateixen”.
Muñoz Molina, molest per aquesta allau
de crítiques que va rebre, va respondre,
contundent, a una entrevista telefònica
comentada pel diari “El País”. En ella afirmava
que anava a Jerusalem com ho havien fet
abans Susan Sontag i Jorge Semprún i que
anar-hi no volia dir avalar la política del
govern electe, sinó que contribuïa a consolidar
la llibertat d’expressió.
Un segon tema va portar recentment Israel a
la contraportada de “El País” el dilluns onze
de febrer. Un activista gai i alhora jueu, Adir
Steiner, una persona coherent amb la seva
ètica i desig de pau i concòrdia, enemic de
tota violència.
Ningú com la comunitat homosexual i
transsexual per a testimoniar segles de
persecució, tortures i mort, des de les fogueres
inquisitorials, al gulag stalinista, passant per
l’holocaust inspirat i executat pels nazis.
Aquesta persona compromesa amb la seva
autoestima i dignitat, sol posar ponts entre la
condemna ultraortodoxa jueva d’aquest “acte
contra natura” i la simple realitat.
I llegint aquesta contraportada de “El País”
m’ha vingut al cap la similitut entre el colectiu
Jordi Petit

MASSADA SABADELL
MASSADA SABADELL
gai i l’estat d’Israel. Sempre hem hagut de
lluitar, la majoria de les vegades contracorrent.
La lluita i tenacitat del poble jueu és
abastament coneguda però jo els vull parlar
de l’altre aspecte. Vegem-lo:
Fa molts anys que la ciència ho ha aclarit
abastament: la sexo-afectivitat humana és
diversa i variada. També en l’àmbit animal.
La “natura” ha estat esgrimida per totes
les religions monoteistes com la raó per
condemnar la sodomia (també entre parelles
heterosexuals) i la homosexualitat. Fixem-nos
amb el que és àmpliament acceptat, o sia,
la creació de Déu o Yavhé, com es vulgui i
fixem-nos també de com n’és de sorprenent i,
a vegades, temible: quan un lleó vol aparellar-
se, acostuma a matar les cries que la lleona
ha tingut amb un mascle anterior. Quan un
insecte com la “Mantis religiosa” s’aparella
amb un incaut pretenent, ella desplega les
seves pitjors armes i un cop fecundada es
cruspeix en viu el desgraciat pretenent!.
Quan una colònia de pingüins rep l’atac
despietat i massiu de les gavines, només
queda desolació. Cries i ous raptats o
esclafats. Una tragèdia natural, un fet que
es repeteix des de que el món és món però
enmig d’aquesta desolació, les parelles de
pingüins homosexuals, recullen algun dels
ous desperdigats, ous que la seva família
original no tornaria mai al niu, i coven l’ou
i després en tenen una cura extrema. El/la
pingüí privilegiat/da, d’haver trobat una llar
d’acollida, una llar d’adopció després de la
tragèdia, rebrà més alimentació i un millor
ensinistrament per a sobreviure, que la resta
dels pollets que seran criats per les parelles
mascle-femella de la colònia. De fet, aquests
pingüins, un cop siguin adults, contribuiran a
millorar l’espècie. Seran unes super-aus, més
ben nodrides i amb més capacitats que la
resta.
Potser Darwin no ho va detectar. A la seva
època, parlar d’aquests temes era poc menys
que terrorífic. Parlar de relacions homo o
bisexuals entre animals l’hauria desacreditat.
Tanmateix coincideix amb la teoria de
l’evolució i adaptació de les espècies animals.
En aquest cas diríem que amb catalitzadors
afegits: cries sorgides de parelles homo. Els
cignes negres són una mica més atrevits: les
parelles homo roben un ou d’un altre niu
de la mateixa família d’aus. Aquest segrest
comporta dues avantatges, la parella mascle-
femella tindrà una boca menys per alimentar
i podrà tenir més dedicació per a la resta. El
futur cigne negre, fruit d’un rapte, esdevindrà
un súper cigne, tal com hem vist en el cas dels
pingüins.
La natura és sorprenent però un cop
estudiada a fons no ens val com a guia del
comportament humà, ni de moral ni de cap
religió. Certament, la població en general ha
estat dins de l’analfabetisme fins fa molts pocs
segles. Val a dir que les religions (paraula
que prové de “re-lligare”, relligar, unir), han
desenvolupat un rol important per a explicar
allò que era inexplicable i per a vertebrar
societats sota el poder polític de torn. La
natura, dèiem, segueix oferint sorpreses.
Trobem peixos transsexuals, sense necessitat
d’haver passat per cap quiròfan. Varien de
sexe segons la quantitat de mascles i femelles
del seu entorn. Altres animals no tenen sexe
definit, són mono-sexuals, es reprodueixen
sols, individualment, com els cargols.
L’exemple més anti-masclista i referent per a
molts pares que no aguanten amb facilitat
ACTUALITAT

MASSADA SABADELL
MASSADA SABADELL
les seves criatures, ens el dona un peix ben
particular, podriem dir que és un mascle-
guarderia. Quan les cries són a punt de néixer
d’uns ous que ell ha vigilat, els dona protecció
dins de la seva boca. Un gran descans per a
les afortunades mares. Des del meu particular
punt de vista: això és una família com cal!
Fa segles que ja no cal cap discurs religiós.
Abans d’aparèixer la humanitat, abans dels
neandertals i de l’homo sapiens, abans
de les festives religions politeistes i de les
posteriors religions monoteistes i torturadores,
tot estava ja a la natura. El catolicisme
es va encarregar de destruir molts obres
herètiques de l’antiguitat. L’Edat mitjana
significà una tremenda purga dels monestirs
que, entre altres coses, ens ha fet perdre una
quantitat ingent de textos antics. Durant el
reconeixement oficial del cristianisme com
a religió de l’Imperi romà en crisi, es van
entretenir en destruir escultures paganes, tan si
eren grecoromanes com egípcies. En el mateix
plat de la balança trobem els talibans afgans,
que van fer volar pels aires els immensos i
mil·lenaris budes de Bamiyan...el fanatisme fa
estralls.
Malauradament, els llibres sagrats de les tres
religions monoteistes van condemnar al foc tot
allò que feia milions d’anys ja era natural.
Jordi Petit
President honorífic de la Coordinadora
Gai-Lesbiana de Catalunya
Medalla d’honor de la Ciutat de Barcelona, 2003 i
Creu de Sant Jordi, 2008
Adir Steiner
ACTUALITAT

MASSADA SABADELL
MASSADA SABADELL
A Besalú, a principis de març
ACTUALITAT
Besalú Ciutat Jueva és una celebració de
recreació històrica centrada en l’evocació de la
comunitat jueva medieval de Besalú de la qual
es conserven evidències significatives com la
sinagoga i els banys rituals jueus o “miqvé”.
Els carrers de la localitat fan un viatge en el
temps i s’instal·len en plena Edat Mitjana per
oferir música sefardita en directe, conferències,
visites guiades dramatitzades i gastronomia
típica.
El comtat de Besalú va ser un dels comtats
existents al territori conegut durant la primera
meitat del segle IX com Marca Hispànica. En
els seus orígens, el comtat de Besalú va ser un
‘pagus’ (territori amb un govern descentralitzat)
del comtat de Girona. El comtat de Besalú
va disposar de moneda pròpia des del 969
encara que fins el 1020 només existeixen
referències documentals.
Vols col · laborar amb Massada Sabadell?
Pots fer-ho enviant-nos les teves
aportacions, comentaris, escrits, opinions,
etc ... i també publicitant el teu negoci.
COL·LABORA
!

MASSADA SABADELL
MASSADA SABADELL
ACTUALITAT
Tel-Aviv, hivern de 2013
Continuaré explicant les petites anècdotes que
omplen la vida de qualsevol habitant de Tel-
Aviv, les petites històries del dia a dia, diferents
al que se sol llegir als grans mitjans de
comunicació, perquè a la gent senzilla, com ho
soc jo, no sempre els toca viure extraordinaris i
preocupants esdeveniments, sinó que la rutina
i el normal transcórrer dels dies també tenen
coses d’allò més divertides.
Com se sap, el dia 22 de gener els israelians
estàvem convocats a les urnes per escollir
aquell partit polític que ens era més escaient,
és a dir, escollir entre tots els 120 diputats del
nou Parlament, la dinovena Kneseth i entre
tots ells, per suposat, el nou Primer Ministre,
el cap del partit més votat. Us dono algunes
xifres oficials: les llistes electorals aquest any
2013 la conformaven 5.656.705 ciutadans i es
van habilitar un total de 10.132 urnes per tal
que exercissin el seu dret a vot en tot el territori
nacional. El col·legi electoral més modest,
per dir-ho d’alguna manera, segueix sent el
situat al kibutz Beth-HaArava, a la vall del
Jordà, amb només 51 votants. Fins i tot es van
dur 57 urnes a les presons. Es van presentar
32 partits diferents, que van significar 3.960
candidats a les diferents circumscripcions.
Els partits que pretenen aconseguir entrar al
Parlament necessiten obtenir 70.000 vots. Des
de la primera Kneseth fins ara, han estat 836
els parlamentaris que han ocupats els seus
escons. En aquest moment, el sou mensual
d’un diputat és de 38.296 shekel, el que
equival a uns 7.650 euros.
Una setmana abans dels comicis, els
periodistes no deixaven de comentar la
influència que podria tenir la pluja en
l’abstencionisme i que en aquest cas, els
únics que sortirien a votar serien els ideòlegs,
qual cosa hauria canviat el panorama polític
o, ben al contrari, si feia bon temps les
parelles joves sortirien a passejar, aprofitant
aquesta estona de breus vacances per a dur
els nens al camp o a la platja i s’oblidarien
del seu deure cívic, cosa que no resultaria
massa encoratjador! I com de costum, els
periodistes es van equivocar i la gran majoria
de la població va saber anar a votar i anar
a passejar. A les 10 del matí ja estàvem a 22
graus, amb sol d’estiu i cel transparent. A Tel-
Aviv els carrers ja estaven animats a aquella
hora, amb famílies que tibaven els cotxets dels
nadons mentre parlaven entre si. Els singles,
amb una tassa
de cartró amb
el primer cafè
del dia en una
ma i a l’altra la
corretja del gos.
Els avis, gaudint
de l’esplèndid
dia als bancs
instal·lats als
carrers abans
d’adreçar-se
als col·legis
electorals
indicats a les
targetes que
havien rebut.
Raxel Israel

MASSADA SABADELL
MASSADA SABADELL
Tens una empresa??
Vols oferir els teus serveis?
Publicita-la a Massada Sabadell.
Publicitat efectiva, publicitat que es veu.
PUBLICITAT
!
ACTUALITAT
Resulta senzill saber on hi havie les urnes.
Des de lluny es divisaven petites cues i,
sobretot, moltes banderoles i cartells al voltant,
evidentment a la distància que permet la llei.
Per allà també pul·lulaven grups de simpàtics
adolescents que intentaven, fins al darrer
moment, convèncer de l’excel·lència de les
propostes dels seus partits, als transeünts
que es divertien discutint amb ells.
Entrem al col·legi electoral. Tot està
preparat amb cura. Un plànol indica la
sala on toca a cada elector segons els
seus cognoms. A cada sala, dos vigilants
de diferents partits s’asseguren del bon
funcionament de la jornada de votació.
Aquesta és la Festa de la Democràcia, quan
cada un, sigui jueu, àrab, religiós, laic,
ancià, soldat, ric, pobre, nascut
en el país o nouvingut, exerceix
lliurement el seu dret a enviar al
Parlament els representats que
considera més capaços. Al sortir,
els veïns es troben i es saluden.
Somrient pregunten – ja has
votat? Ara hi anem nosaltres -.
A les terrasses es formen grups
d’amics que comencen a debatre
lliurement perquè aquí ningú
amaga les seves opinions o les
crítiques que li provoquen els
seus dubtes polítics. S’aventuren
en quins seran els resultats i,
invariablement i poc a poc, van
muntant el pròxim govern!
Al migdia, les tendes de Tel-Aviv estan plenes
de clients. Les rebaixes van ser tot un èxit!
Diferents generacions de les famílies es troben
i unes van als parcs, altres al Passeig Marítim,
altres als barris del sud, on s’hi troben els
artistes... hi ha bicicletes per tot arreu i cues
davant dels kioscs.
A la plaça on jo visc, uns joves enganxats
als seus ordinadors deambulen al costat dels
pares “jaredís”, vestits de negre, que cuiden
de la seva nombrosa prole mentre les mares
compren. Cap a les 8 del vespre, s’afanyen a
arribar a temps per a votar...són la reraguarda
dels votants, els que sempre s’endarrereixen
, els que no saben quina hora és, els que
encara dubten, els que pensaven que “no” i
de sobte no volen perdre-s’ho, els que havien
hagut de fer un treball d’urgència....i, a les
10 del vespre, el país sencer està davant de la
televisió i buscant en els seus smartphones els
primers resultats i comentant-los per les xarxes
socials. S’acaba un dia agradable...i tornem a
la realitat!
Uns dies més tard va tornar la pluja i amb
ella la pandèmia viral al Israel: la grup
desenvolupa la seva estratègia, buida els

MASSADA SABADELL
MASSADA SABADELL
col·legis i omple els hospitals. Potser ens
podem consolar pensant amb l’anunci que
l’Institut francès va fer a principis de febrer:
la setmana de la gastronomia francesa, que
es va obrir amb una exposició de fotografies
culinàries de tot el món, “Art and Food”.
Onze famosos “xefs” francesos, entre ells
l’ex-cuinera del president Mitterand, van
col•laborar amb alguns restaurants, tant
de Tel-Aviv com de Jerusalém, per a donar
a conèixer els que anomenen “les noves
tendències” de la cuina i també van retre un
homenatge a Israel Haaroni, que va ser el
pioner de la cuina gastrònoma moderna al
nostre país. A l’hotel Sheraton, davant del mar,
el xocolater Leo Dos Santos vingué per exercir
el seu saborós art, acompanyat per mestres
de la cuina francesa i de la cuina molecular.
L’últim dia d’aquest petit festival culinari
francès, el públic va poder fer una cata de vins
i comprar uns “Pinot” de França i Israel. Si, he
dit Israel que s’està posant al nivell del bon
vivre tradicional europeu.
Està clar que el que fa una important ingesta
de calories ha de gastar-les aviat! Per això,
Tel-Aviv ja està preparant la Marató de març
que, del 10 al 13, omplirà els carrers de la
ciutat amb uns 35.000 participants, de totes
les edats, amb el tradicional recorregut de
poc més de 42 quilòmetres, que discorre
pels principals eixos vials de la ciutat, essent
seguit des de les voreres per prop de 200.000
seguidors. Abans però, el mes de febrer
acabarà entre carretes i disfresses la festa
de Purim, que és el primer model de tots els
carnestoltes històrics fins els nostres dies i
commemora, simbòlicament, com la reina
Esther i el seu oncle Mordejai van salvar,
en aquell temps llunyà els jueus de Persia
dels perills que els amenaçaven. Perills
que als nens israelians no els costa massa
d’imaginar perquè el dimecres de la passada
setmana en la qual escric això, al matí, es
van haver d’entrenar, tant
als parvularis com als
col·legis, per enfrontar-
se a una alarma que es
donava a tot el país. Per
sort, ja sabíem que era
un simulacre i sense que
la seguissin els míssils,
però reconec que no vaig
poder reprimir un esglai
al pensar “aquesta jove
generació també...”
ACTUALITAT
Raxel Israel
18-2-2013

MASSADA SABADELL
MASSADA SABADELL
ACTUALITAT
El marc del debat polític a Israel ha canviat arran
dels resultats electorals. Aquests comicis subratllen
un nom: Yair Lapid. El líder del partit Yesh Atid
(“Hi ha futur” traduït al català), que va aconseguir
ser segona força, està marcant l’agenda política
amb un discurs clar i directe, i en serà clau a l’hora
de configurar un govern que probablement passi
per pactar amb la coalició Likud/Beiteinu que
encapçala l’actual Primer Ministre Netanyahu.
El popular presentador televisiu ha fonamentat
la seva campanya en un tema que és cabdal per
la classe mitjana laica israeliana: igualtat en la
càrrega impositiva i igualtat en l’obligació de fer
el servei militar per a tot el conjunt de la societat.
Els privilegis dels ortodoxos, la comunitat que més
creix degut al seu elevat índex de natalitat, són
el problema urgent a abordar per una part de la
població que reclama igualtat en drets civils. Lapid
n’ha fet bandera amb un discurs fresc i atrevit,
on parla de superar les divisions i configurar una
societat realment cohesionada i inclusiva. Segons
un simpatitzant, “Lapid sap com vendre un somni,
i nosaltres seguim aquest somni”. L’objectiu de Yesh
Atid: deixar fora del govern els ultraortodoxos.
La llista del partit de Lapid és tota una declaració
d’intencions. És la que té el percentatge més elevat
de dones i la formen periodistes, el que va ser cap
de la Shabak (l’agència de seguretat interior, que
gestiona el pressupost més elevat i compta amb la
tecnologia més avançada del món), rabins de perfil
liberal, activistes a favor dels drets dels homosexuals
i la que serà la primera dona etíop diputada a la
Knesset. Pnina Tamano-Shata (nascuda l’any 1981),
la número catorze de la llista, és coneguda per ser
una activista política i aparèixer sovint als mitjans.
A Israel actualment hi ha aproximadament 150.000
ciutadans d’origen etíop, al voltant del 2% de la
població. Que Pnina Tamano-Shata sigui diputada
és tot un símbol i un pas cap a la inclusió d’aquesta
minoria. El Yesh Atid és doncs un partit gens
convencional, representa una part de la societat
moderna i oberta, caracteritzada en la ciutat de Tel-
Aviv, que posa en qüestió l’statu quo imperant.
En aquests moments el problema més seriós el
té el Labor i la seva adaptació a la nova situació
social a Israel. El Labor va cometre un greu
error manifestant davant dels mitjans, fa un mes
aproximadament, que ells serien a l’oposició.
A Israel, els partits a l’oposició no determinen
les polítiques ni tenen gairebé rellevància,
principalment perquè al comptar necessàriament
amb amplis governs de coalició degut al sistema
electoral (sufragi universal directe, districte
electoral únic, 2% de barrera d’entrada, 120 escons),
els consells de govern són de facto com discussions
parlamentàries on es fan votacions per majoria
per aprovar les mesures. Els ciutadans d’Israel no
anaven a votar a un partit que d’entrada es situava
a l’oposició, “on potser pots cridar i queixar-te,
però difícilment seràs escoltat”, diu un reconegut
analista de la Universitat Hebrea. A més, el Labor
va intentar formar govern amb els ultraortodoxos,
i el seu electorat potencial no ho va poder acceptar.
Shelly Yajimovich, tot i estar ben considerada, no
ha sabut transformar el Labor i els 17 escons que ha
obtingut no són el que es podia esperar. La irrupció
del partit de Lapid ha acabat de descol·locar el
Labor. El reset és imperatiu si pretèn tornar a ser
alternativa de govern.
Les eleccions, però, també han assenyalat clarament
que Netanyahu ha perdut molt de suport. El Primer
Ministre en funcions va ser qui va avançar els
Pnina
Tamano-
Shata
Lapid i el nou escenari polític a Israel Eduard Güell

MASSADA SABADELL
MASSADA SABADELL
ACTUALITAT
comicis, equivocant-se totalment en l’estratègia
i el diagnòstic de la societat israeliana, basant la
seva campanya en el discurs de la por. Assessorat
per la mateixa persona que va treballar amb
Mitt Romney, el partit conservador (a favor dels
assentaments i en contra de negociar amb l’OAP)
va patir un espectacular daltabaix i la particular
aritmètica de la Knesset l’obligarà a pactar amb
partits que l’exigiran renúncies per arribar als
61 escons necessaris per formar govern. Govern
que, davant d’un Hamàs reforçat, haurà d’afrontar
necessàriament el procés de pau.
Una sisena part dels ciutadans israelians van votar
en un programa que no se centra en el conflicte
palestí fonamentalment (tot i que el Yesh Atid
està a favor de reiniciar les negociacions de pau).
Tampoc parla especialment de política exterior
ni d’economia (en comparació amb el Labor o el
Meretz, netament d’esquerres). Aquesta sisena
part va votar directament contra els privilegis dels
ultraortodoxos. La comunitat ultraortodoxa va tenir
una participació al voltant d’un 80%, mentre que la
participació total va ser del 66%. Un futur secular
sembla doncs en risc.
Lapid ha irromput amb força i ja ha transformat
l’escenari polític d’Israel. Un possible pacte amb
Bennet (religiós però a favor de la igualtat en el
servei militar), que compta 12 escons, podria portar
Lapid a forçar la convocatòria de noves eleccions,
perquè seria molt difícil per Netanyahu formar
govern. I des de que van aparèixer els resultats, la
seva popularitat creix a mesura que passen els dies.
Des de Isaac Rabin, Israel no ha tingut mai cap líder
capaç d’il·lusionar a tota la societat.
Yair Lapid. líder del partit Yesh Atid
Eduard Güell

MASSADA SABADELL
MASSADA SABADELL
BREUS
Hospital per a refugiats sirians
Israel estudia construir hospitals per a refugiats sirians prop de les fronteres amb aquell pais.
Israel està estudiant l’erigir
hospitals a punts fronterers
amb la veïna Siria, després
que fa poc uns refugiats
sirians van demanar ajuda
per a tractar les seves ferides
de guerra.
Darrerament, alguns sirians
críticament ferits van fer una
crida d’ajuda als soldats de
les IDF que els van trasladar
a l’hospital Sieff Safed.
Aquesta és la primera vegada
que l’estat d’Israel admet
sol.licitants d’asil sirians dins
del seu territori, des de que
va començar la vergonyosa
sagnia siriana.
De tota manera, sempre
hi haurà qui preferirà
condemnar Israel…

MASSADA SABADELL
MASSADA SABADELL
MASSADA SABADELL pàg.17
El FC Barcelona jugarà el 31 de juliol un partit a Israel contra un
combinat de jugadors musulmans i jueus en el marc del projecte per
fomentar la pau entre israelians i palestins que presentaran avui, el
president del Barça, Sandro Rosell, i el cap de l’Estat , Shimon Peres.
Per al partit d’exhibició es desplaçaran al país les principals estrelles
del Barça-inclòs Leo Messi-que gaudeixen d’una extraordinària
admiració en l’àmbit local.
L’equip català romandrà només un dia a la zona i l’objectiu és que la
trobada sigui transmès en directe a tot el món.
BREUS
El Barça a Israel
El desierto del Negev está siendo escenario de un
acontecimiento agrícola sin precedentes. La sequía, según se
pudo comprobar, no parece afectar a los agricultores de la
zona sureña de Ramat Hanegev.
En lugar del riego con agua dulce, expertos en agricultura
consiguieron elaborar un sistema que funciona con agua
salada, logrando un hecho sin precedentes a nivel mundial: una
plantación de olivo, que ocupa una superficie de1.000 metros
cuadradostuvo una producción cuatro veces mayor de la que se
obtiene en un área similar irrigada con agua dulce.
Expertos israelíes también observaron la ventaja del agua
salada en el cultivo de tomates y viñedos, y hasta los tilapias
– peces de agua dulce – parecen haberse acostumbrado ya al
nuevo sistema
Riego con agua salada
Sicarius (plural llatí de sicarium, que usa de daga, assassí per
contracte o encàrrec) aquest terme es va aplicar, per analogia
emprada pels invasors i ocupants romans, als defensors jueus,
(o als insurrectes) que van procurar expulsar als romans i els
seus partidaris de Judea
Sabies que...
Origen de la paraula SICARI

MASSADA SABADELL
MASSADA SABADELL
El Call jueu de la Seu d’Urgell
EL CALL
El carrer dels Jueus és un carrer de la ciutat de
la Seu d’Urgell, situat al casc antic, continuació
del passatge de la missió. El carrer connecta
aquest últim amb el carrer Major. És un carrer
estret i antic.
En aquest carrer, abans dit del Cèsar, hi hagué
el call jueu, amb la seva sinagoga.
La comunitat hebrea que vivia al carrer no fou
molt nombrosa però si rellevant. En el moment
àlgid de la seva prosperitat arribà a tenir
una vintena de famílies, on devien posseir la
seva sinagoga-escola, com la situada a casa
dels Bedoz el 1344, ben proveïda amb una
trentena de llibres.
Carrer dels Jueus, la Seu d’Urgell
Als afores, vora unes vinyes, van tenir el
seu cementiri fins a la definitiva desaparició
de la comunitat cap a mitjan segle XV.
Actualment és un carrer comercial, amb alguns
comerços i bars. Durant el Mercat Medieval
dels Canonges, és un dels carrers que es
guarneixen de forma especial per aquesta
data.
www.tallerdemk.com
Tens una empresa??
PUBLICITAT
!

MASSADA SABADELL
MASSADA SABADELL
PEL·LÍCULA
Masada és el nom d’una muntanya rocosa, a
la vora del Mar Mort, en la qual el rei Herodes
va construir una fortalesa que cent anys més
tard, després de la destrucció del temple de
Jerusalem l’any 70, serviria com a base de
la guerrilla de la secta dels zelotes contra els
romans. Més de 900 jueus van ser assetjats
per una legió romana l’any 72. El setge durà
dos anys i els zelotes van optar per suïcidar-
se abans de rendir-se a l’enemic. En aquesta
pel•lícula de l’any 1981, dirigida per Boris
Sagal, l’actor Peter Strauss interpreta Eleazar
Ben Yair, líder dels zelotes i en Peter O’Toole
intrepreta el general romà Corneli Flavi Silva,
que capitanejava la desena legió, encarregada
de sufocar la revolta jueva.
L’acció narra principalment les vicissituds del
setge entrellaçades amb una història d’amor:
el general romà està enamorat d’una esclava
jueva, Sheva, a qui interpreta l’actriu Bàrbara
Carrera, nascuda a Nicaragua i ciutadana
nord-americana. El britànic Anthony Quayle
interpreta Rubrius Gallus, l’oficial romà que
planifica l’atac a Masada.
Els jueus assetjats van tenir durant el setge com
a únic aliat al sol, que significava una constat
tortura pel campament romà. Eleazar Ben Yair
es va entrevistar amb Corneli Flavi Silva per
negociar la pau però les ordres de Roma, que
exigia la rendició incondicional, van impedir
l’acord.
Les tropes romanes van construir una rampa
per lliscar per les muralles la seva torre
d’assalt. Quan els vencedors penetraren a la
fortalesa, van trobar 958 cadàvers d’homes,
dones i nens que van preferir suïcidar-se
abans d’esdevenir esclaus. Només dues dones
romandrien vives.
Masada

MASSADA SABADELL
MASSADA SABADELL
Lamentaciones de un prepucio
LLIBRES
Aquest llibre, de l’irreverent Shalom Auslander, és una controvertida perla literària que beu de la gran
tradició humorística jueva.
“La gent que em va criar dirà que no soc religiós. S’equivoquen. El que no soc és practicant. Però
soc religiós d’una manera dolorosa, aclaparadora, incurable, miserable”. Així es defineix Shalom
Auslander. Educat en l’ortodòxia jueva, aviat es va adonar que seguir els preceptes de la seva religió
seria una tasca difícil per a un adolescent i, per aquesta raó, el sentiment de culpabilitat va anar,
irremediablement, in crescendo.
Essent adult, Auslander riu de si mateix a Lamentaciones de un prepucio, memòries on passa revista de
tots els traumes religiosos, familiars i sexuals pels que va passar. Quan Auslander comença a desviar-
se de la ortodòxia, primer mitjançant la pornografia i el menjar no kosher, la marihuana, el furt o la
masturbació compulsiva, s’enfronta a un nou dilema de tipus religiós: el seu fill està a punt de néixer i
ha de decidir si segueix la tradició i li fa tallar el prepuci o no.
Aquest llibre conté una profunda reflexió sobre la identitat, plasmada a través d’un divertit al·legat que
s’inscriu en la línia subversiva dels humoristes jueus nord-americans, de Woody Allen, els germans
Coen o escriptors com Philip Roth
Font: Revista “Que Leer”
Deixaqueetvegin.
Siguestu,peròsigues
diferent.
Disseny gráfic
Imatge corporativa
Disseny web
Botigues on line
Catàlegs
Rètols i Cartells
Papereria
Revistes
www.tallerdemk.com
info@tallerdemk.com mnbarcosdealquiler@gmail.com
Shalom Auslander

MASSADA SABADELL
MASSADA SABADELL
Subscripció a la revista.
AGRAÏMENTS i COL·LABORACIONS
Tens una empresa??
PUBLICITAT
Vols col · laborar amb Massada Sabadell?
Pots fer-ho enviant-nos les teves aporta-
cions, comentaris, escrits, opinions, etc ...
i també publicitant el teu negoci.
COL·LABORA
-AMBAIXADA D’ISRAEL A ESPANYA
http://embajada-israel.es
-ASEI
Asociación Solidaridad España-Israel
http://www.aseiweb.net
-ACAI
Associació Catalana d’Amics d’Israel
http://www.acai.cat
ENLLAÇOS
Taller de Mk http://www.tallerdemk.com
CONTACTA’NS
AGRAÏMENTS
MASSADA SABADELL
MASSADA SABADELL
SabadellBotigues.com
Amb el petit i mitjà comerç de la ciutat
-Tarbut Sefarad
Amics de la cultura hebrea
http://www.tarbutsefarad.com
-ARCCI
Ass. de Relacions Culturals Catalunya Israel
http://www.arcci.cat
-Radio Sefarat
http://www.radiosefarad.com/joomla/ DISSENY I MAQUETACIÓ
Taller de Mk http://www.tallerdemk.com
subscriu-te
per rebre-la
gratis
subscriu-te
per rebre-la
gratis
Clica aquì per subscriure’t
!
!
!

Massada 22

Empfohlen

Empfohlen

Weitere ähnliche Inhalte

Ähnlich wie Massada 22

Ähnlich wie Massada 22 (20)

Mehr von Enric H. March

Mehr von Enric H. March (20)

Kürzlich hochgeladen

Kürzlich hochgeladen (8)

Massada 22