Revista Massada Sabadell, núm. 12, març 2012

1. MASSADA SABADELL
ARCSI març 2012
EDITORIAL
Aquesta editorial hauria d’haver
començat manifestant-vos l’alegria
de totes i cadascuna de les
persones que fem possible
Massada-Sabadell per haver
complert el primer any de vida.
Volíem compartir amb tos
vosaltres l’enorme satisfacció que
significa per a tots nosaltres
l’haver pogut arribar al número 12.
Però uns tràgics esdeveniments
han vingut a esborrar aquesta
il·lusió. Com tots sabeu, un
terrorista islàmic, en una escola
jueva de Tolosa de Llenguadoc,
ha segat la vida de quatre
persones innocents. Tres nens i
un adults que, de nou, han estat
víctimes del fanatisme : el
professor i rabí Jonathan Sandler,
els seus dos fill i la nena Miriam
Monsonego, sense deixar de
banda la vida dels tres militars
assassinats amb traïdoria.
Compartim la opinió del portaveu
del Knéset, Reuven Rivlin, el qual
ha definit aquest assassinat com
"un nou exemple del terrorisme
contra els jueus en tot el món”,
afegint que “el poble jueu
s’enfronta a animals salvatges que
són insaciables i que es mouen
per un odi cec. No permetrem la
seva victòria”.
Estem satisfets que l’assassí
confés, el qual en cap moment es
va mostrar penedit del que va fer i
ben al contrari, es va vantar Número: 12
d’haver posar França de genolls,
no podrà tornar a matar. El que
lamentem és que no s’hagués
actuat prèviament amb la
contundència necessària amb
l’assassi i el seu entorn, als qual
se’ls havia de tenir controlats feia
temps, donat que era conegut el CONTACTA’NS
seu activisme extrem. Si s’hagués
incidit amb la decisió que les
circumstàncies demandaven, massadasabadell@gmail.com
aquest crim s’hagués pogut evitar.
Potser que els que hi tenen
responsabilitat en comencin a
prendre nota...
1

2. MASSADA SABADELL
ARCSI Les dotze tribus d’Israel i
la seva distribució
geogràfica
Les dotze tribus d'Israel fa referència, segons la
historiografia bíblica, a la tradicional divisió dels
israelites, i per tant del poble del poble jueu, a partir
dels dotze fills del patriarca hebreu Jacob tinguts amb
les seves dues dones, Lia i Raquel, i les seves dues
esclaves, Zilpah i Bilhà. Lia va ser mare de Rubén,
Simeó, Leví, Judà, Issacar, Zabuló i Dina (filla); la seva
esclava Zilpah ho va ser de Gad i Aser; Raquel, de
Josep i Benjamí; i Bilhà, la seva esclava, va tenir Dan i
Neftalí.
L'origen etnogràfic d'aquestes tribus era divers i només
el seu caràcter d'esclaus i la fugida d'Egipte a la cerca
d'una terra on establir-se els podia unir en algun
projecte comú, com així va ser. És probable que es
tractés dels habiru o apiru (noms d'on sembla fàcil que
hagi derivat el mot "hebreu"), un grup humà esmentat
en diversos textos (egipcis, acadis, sumeris, hitites,
ugarítics, etc.), al llarg dels anys que van del 1800 al
1200 a.e.c. La confluència de molts factors culturals,
històrics i socials va permetre la unió territorial sota el nom d'Israel al cap dels segles.
Probable és, també, que la religió monoteista que coneixem ara com a judaisme acabés
aplegant llegendes i tradicions diverses, originàries del Proper Orient, i el culte a un déu
únic, que va ser imposat pel faraó Akhenaton a Egipte.
Seguint el relat bíblic (que és una reconstrucció històrico-literària d'un passat mític), quan
els israelites van arribar a la Terra de Canaan, després de sortir d'Egipte, dirigits per
Moisès, es van repartir el territori entre les dotze tribus
descendents de Jacob. La divisió va ser organitzada pel
successor de Moisès, Josuè, que va ser a més el
conqueridor del territori: Moisès no va arribar a trepitjar la
Terra Promesa perquè va morir abans com a càstig per haver
dubtat de Jahvè. La tribu de Josep es va dividir entre els
seus dos fills, Efraïm i Manassès, mentre que la de Leví va
quedar sense territori perquè estava dedicada al
manteniment del culte, raó per la qual es va repartir la seva
gent entre les altres tribus.
La distribució geogràfica es va fer de la manera següent: la
tribu de Judà es va assentar a la part occidental de la Mar
Morta; la de Simeó en les terres situades a l'oest de Judà,
amb el desert al sud i a la zona occidental el país dels
filisteus; la de Benjamí se situava al nord de la de Judà i
limitava a l'est amb el Jordà i la Mar Morta; la de Dan es
trobava al nord de la de Simeó, a l'oest de la de Benjamí i a
2

3. MASSADA SABADELL
ARCSI
l'est del país dels filisteus; Efraïm limitava al sud amb Dan i Benjamí, a l'est amb el Jordà i
a l'oest amb la Mediterrània; la de Manassès estava dividida en dues branques, una a l'est
del Jordà i l'altra al nord de la d'Efraïm, i limitava a l'est amb el Jordà i a l'oest amb la
Mediterrània; la d'Issacar tenia a l'est el Jordà, al sud la meitat occidental de la de
Manassès i per l'oest arribava fins la Mediterrània; la de Zabuló limitava al sud amb la
d'Issacar i era envoltada per les d'Aser i Neftalí, la serralada del Líban al nord i cap a l'oest
Fenícia i la Mediterrània; la d'Aser tenia a l'est les tribus de Zabuló i Neftalí, al nord el Líban
i a l'oest Fenícia i la Mediterrània; Neftalí es localitzava entre la d'Aser i la meitat oriental de
Manassès, al nord la serralada del Líban i al sud la tribu de Zabuló; Rubén i Gad se
situaven en la part oriental de la Mar Morta i del Jordà.
A la mort del rei Saül les tribus d'Israel es van dividir. Deu d'elles van romandre fidels al fill
del rei, Isboset, mentre que David va ser acceptat com a rei per les tribus de Judà i
Benjamí, fins que a la mort de Isboset, a mans dels benjaminites, totes les tribus es van
unificar sota el comandament de David.
En temps de Salomó (fill de David) van tornar a sorgir els problemes amb els drets
successoris, però el rei va aconseguir mantenir unides les tribus i va portar les fronteres del
país a la seva màxima extensió. A la seva mort, però, van tornar les divisions. El seu
successor, Roboam, va ser criticat per la seva política per les deu tribus del nord (930
a.e.c.), que van nomenar rei a Jeroboam i van constituir el Regne del Nord, que va rebre el
nom d'Israel i va establir la capital a Samaria. Les dues tribus que van romandre fidels a
Roboam, Judà i Benjamí, van constituir el Regne de Judà amb capital a Jerusalem.
En els anys successius, el regne d'Israel, per influència dels seus veïns, adoptà costums
religiosos que els van allunyar del monoteisme, mentre que la Llei de Jahvè sí que es va
mantenir en el Regne de Judà. Les deu tribus del nord són també conegudes com les
tribus perdudes d'Israel, ja que l'any 721 a.e.c. el territori va ser conquistat pels assiris i van
ser assimilats gradualment. Des d'aleshores s'han multiplicat les llegendes sobre les tribus
perdudes, i han estat diverses faccions religioses (nestorians, mormons...) les que han
afirmat ser descendents d'alguna d'elles.
Amb la cortesia d’Enric H. March, del bloc Bereshit: Terres d'Edom.
3

4. MASSADA SABADELL
ARCSI El call jueu de Santa
Coloma de Queralt
Les primeres referències sobre la comunitat jueva de Santa Coloma daten del 1272.
Aquesta comunitat, formada per unes trenta famílies, tenia lligams comercials i familiars
amb l’aljama de Cervera i disposava de sinagoga, hospital, banys i fossar propis. La seva
activitat era bàsicament mercantil, i tingué especial importància el comerç del safrà,
producte molt apreciat en I’època medieval. Aquest comerç, com el del blat, es feia sobre
tot en el mercat dels dilluns. El centre de contractació era a la Plaça de l’Om (actual Plaça
de l’Església), on hi havia les anomenades “taules del safrà “, que establien els preus.
Entre els jueus també hi trobem sastres, drapers, ramblers i argenters, però eren coneguts
sobre tot en l'exercici de la medicina i de la cirurgia. Alguns arribaren a ocupar càrrecs
importants en el govern de la vila.
El 31 de març del 1492 Ferran II d’Aragó decretà l’expulsió de tots els jueus no conversos.
A Santa Coloma uns 150 no acceptaren la conversió forçosa i decidiren abandonar la vila
després de vendre les seves propietats.
Els jueus de Santa Coloma estaven sota la jurisdicció directa dels barons de Queralt i
gaudiren d’una sèrie de privilegis, com no ser jutjats sense la presència d’un jueu, no ser
molestats per la Inquisició sense la presència d’un acusador, no haver de prendre les
armes ni fer vigilància.
El barri jueu o call es localitza davant del portal que dóna entrada al Pati del Castell i era
delimitat per les muralles, la Plaça Major i la Plaça de l’Església.
4

5. MASSADA SABADELL
ARCSI El personatge: Raoul
Wallenberg
Un salvador suec Budapest
Después de l’ocupació d’Hongria el 19 de març de
1944, la legació sueca va iniciar una operació de rescat
per a salvar als jueus de ser deportats als camps
d’extermini. Feia poc s’havia creat el Directori per a
Refugiats de Guerra Americà i van decidir treballar amb
el govern suec amb l’objectiu d’ajudar als jueus
d’Hongria. Molt aviat, la legació sueca a Budapest
informava que es trobava sota una gran pressió de
jueus que sol.licitaven protecció en forma de
passaports o visats i demanava també l’enviament d’un
funcionari especial la missió principal del qual fora fer-
se càrrec dels passaports. Es va decidir nombrar a
Raoul Wallenberg com a secretari de l’Ambaixada
Sueca a Budapest, amb plens privilegis diplomàtics.
Abans de marxar, Wallenberg va demanar que se li
atorgués ma lliure i autorització per a reunir-se amb els líders hongaresos.
Wallenberg havia nascut al 1912 al si d’una família aristocràtica on abundaven els
banquers. Va estudiar arquitectura als Estats Units abans d’incorporar-se al negoci familiar.
A començaments dels anys 40, va realitzar alguns viatges de negocis als països de
l’ocupació nazi, inclusa Honoria. Aquest fet el va convertir en testimoni de les polítiques de
l’Alemanya nazi.
Wallenberg va arribar a la capital hongaresa el dia 9 de juliol de 1944, amb una llista de
jueus als quals ajudaria i 650 passaports protectors per a jueus que tinguessin alguna
connexió amb Suecia. No obstant això, aviat va ampliar l’àmbit del seu treball i va
començar a emetre milers de salconduits i a comprar vivendes a les que va posar sota la
protecció de la bandera sueca, convertint-les Aixa en extreterritorials i on va aixoplugar a
jueus per a una mejor protecció de les seves vides. El salvonduit autoritzava al seu
portador a viajar a Suecia. Prop de 4.500 jueus van obtenir aquests documents, que els
protegien dels treballs forçats i els eximíen de dur l’estrella groga.
A l’octubre de 1944, la situació de Budapests va sofrir un viratge negatiu. Malgrat que
l’Exèrcit Roig ja s’acostava, el moviment feixista “Creu Fletxada” va prendre el poder i va
instaurar un règim de terror. Els jueus eren assassinats pels carrers; altres eren
arrossegats fins el riu Danubi on eren tirotejats o s’ofegaven a les seves congelades
aigües. El nombre de jueus amb salconduits va créixer ràpidament. Wallenberg utilitzava
mètodes no convencionals, incloent el suborn i l’extorsió, per a finançar i dirigir aquesta
colosal operació de rescat. Veient la greu situació, va començar a emetre salconduits
sense distinció i la legació sueca va acabar sent propietaria de 32 edificis, amb dos
hospitals i un menjador popular. Wallenberg, juntament amb altres legacions diplomàtiques
i organitzacions internacionals, van crear el ghetto internacional, protegit per països
5

6. MASSADA SABADELL
ARCSI
neutrals. Els joves jueus que tenien fesomia “aria” eren utilitzats com a guàrdies; alguns
d’ells, per donar més verosimilitud a la seva audacia, vestien uniformes de la “Creu
Fletxada”.
Amb l’establiment del règim de la Creu Fletxada, Eichmann va viatjar a Budapest el 17
d’octubre de 1945 i, immediatament, va ordenar la deportació dels jueus de la ciutat. Els
salconduits van ser declarats nuls. Arran de les protestes de Wallenberg i els seus
col.legues aquests salconduits van ser reinstaurats, tot i que, cal dir, el règim dels Creu
Fletxada tenia un nul respecte per documents i legalitats. El pla de deportar als jueus als
camps, va quedar paralitzat per una altra raó: les línies fèrries estaven massa prop del
front. Però Eichmann, que no estava disposat a cedir, va ordenar una “marxa de la mort”
de desenes de milers de persones cap a la frontera amb Austria. Wallenberg i altres
representants dels països neutrals, van seguir als deportats amb els seus vehicles i els
repartien aliments, roba i medicaments. Van aconseguir treure molts jueus de la “marxa de
la mort” afirmant que es tractava dels “seus jueus protegits”. Wallenberg va continuar
lliurant pases fins i tot sota l’amenaça dels guàrdies de la Creu Fletxada que l’amenaçaven
amb les seves armes.
Els seus audaços mètodes el van situar en un greu perill, però mai va voler aturar-se. Va
romandre a la ciutat durant el setge soviètic de Budapest amb els seus jueus « protegits » i
va advertir al comandant alemany i al líder de la Creu Fletxada que no continuessin amb la
seva idea de perjudicar els jueus que encara hi havia a la ciutat. Abans que les tropes
soviètiques entressin a Budapest, li va dir a Per Anger, el seu company de la legació
sueca : « He assumit aquesta tasca i mai podria tornar a Estocolm sense saber en el meu
interior que he fet tot el que un home pot fer per salvar a tants jueus com sigui posible”.
Quan els soviètics van entrar a Budapest, un grup de soldats va comminar Wallenberg a
seguir-los, suposadament per a reunir-se amb el general que comandava les forces. Això
passava el dia 17 de gener de 1945. Segurament el suec devia percebre el perill ja quan el
portaven cap el vehicle rus va dir: “No sé si m’estan escortant com ha hoste dels soviètics
o bé com el seu pressoner”
En aquell moment Wallenberg tenia 32 anys i mai més se’l va tornar a veure. Durant els
primers anys de la seva desaparició, els soviètics van asegurar no saber res de cap
persona amb aquell cognom. No obstant això, persones que també van ser retingudes a
les pressons soviètiques, van manifestar que havíen coincidit amb ell a varies pressons.
Finalment, l’any 1956, les autoritats soviètiques van declarar que havia mort en cautiveri
l’any 1947.
L’anunci fet pels soviètics va ser rebut amb escepticismo. L’any 1989, el passaport
diplomàtic, la pitillera i altres objectes personals de Wallenberg, van ser trobats als sòtans
de la caserna del KGB a Moscú i van ser tornats a la seva familia.
El 26 de novembre de 1963, Yad Vashem va reconèixer a Raoul Wallenberg com a Just de
les Nacions. La seva mare va demanar no rebre els honors en el seu nom, convençuda
encara que el seu fill algun dia tornaria. Només després que la mare morís, l’any 1979, es
va plantar un arbre en el seu honor a l’avinguda dels Justos a Yad Vashem. L’any 1987,
Wallenberg va ser guardonat amb la ciutadania honorària d’Israel i també amb la
nordamericana pel Congrés dels Estats Units. La moció per aquest guardó americà, va ser
proposta pel congresista Tom Lantos, al qual Wallenberg va salvar la vida. En el discurs de
6

7. MASSADA SABADELL
ARCSI
concessió, pronunciat per la seva filla durant els actes de record de l’Holocaust a l’ONU al
gener del 2008, Lantos va retre tribut a Wallenberg amb aquestes paraules: “Durant
l’ocupació nazi, aquest heroic i jove diplomàtic va deixar enrere la comoditat i la seguretat
d’Estocolm per a rescatar a uns éssers humans de l’infern que era Budapest durant la
guerra. Tenia poc en comú amb ells. Wallenberg era luterà i els altres eren jueus, ell era
suec i els altres eren hongaresos. No obstant això, amb molt de valor i creativitat va salvar
les vides de desenes de milers d’homes, dones i nens, posant-los sota la tutela i protecció
de la corona sueca”.
Es van erigir nombrosos monuments a tot el món en reconeixement a la llegendària tasca
de Wallenberg; institucions i carrers duen el seu nom. La seva història fou documentada a
pelicules, llibres i articles, i s’ha convertit en un dels més famosos representants dels
salvadors de jueus durant l’Holocaust.
Si alguna amistat us ha enviat aquest Newsletter
però voleu rebre’l a la vostra bústia electrònica, feu-
nos-ho saber a massadasabadell@gmail.com. Si no
voleu rebre-la més també us agrairem que ens ho
indiqueu. Moltes gràcies
7

8. MASSADA SABADELL
ARCSI Els gegants de Tortosa
Els gegants són unes figures de grans dimensions que representen reis, nobles,
personatges significatius o antics benefactors de la localitat, els quals abillats amb la seva
indumentària tradicional i habitualment al costat dels capgrossos, són un element molt
destacat de les festes majors de molts pobles i vil·les dels Països Catalans.
Tortosa, capital de la comarca del Baix Ebre, una de les ciutat de Catalunya amb una
història molt rica, no en podia ser una excepció i compta amb 4 parelles de gegants.
Una d’aquestes parelles és l’anomenada “els jueus” i està formada per la Caxixa i el
Bonjhuà un geganta i un gegant de 3,65 m d’alçada i de 40 kg de pes, construïts l’any
1999 amb fibra de vidre i que foren dissenyats pel tortosí Josep Martínez
Ells aporten a la ciutat el record històric i sentimental d'una de les cultures que l'han definit
i estructurat la història i costums de la ciutat.
8

9. ARCSI MASSADA SABADELL Un llibre
“Els ponts de Budapest”
Betty Schimmel i Joyce Gabriel
Editorial Empúries, any 2001
L’any 1939 Betty Markowitz va conèixer Richie Kovacs a Budapest. Betty i Richie, dos
jueus adolescents, es van enamorar i es van prometre amor etern en un moment en què la
imminència de la invasió nazi sumia la ciutat en un clima de terror i d’incertesa. Betty va
veure com l’ocupació dels alemanys el març de 1944 l’allunyava del seu amor, però ni
Hitler ni els camps de concentració ni el seu matrimoni agredolç amb Otto Schimmel, un
supervivent d’Auschwitz, van aconseguir que perdés l’esperança de retrobar Richie.
9

10. ARCSI MASSADA SABADELL
NOTÍCIES
Medalla Commemorativa de les Quatre
Sinagogues Sefardites
El passat dia 29 de febrer, el nostre benvolgut Jonathan , Gabriel, Arieh, i Myriam el
amic F. Andreu Lascorz Arcas, president de vostre record romandrà en els nostres
l’Associació de Relacions Culturals Catalunya cors.
Israel, va rebre , de mans del Dr. Abraham
Haim en qualitat d’Encarregat d’Assumptes
Històrics del Consell de la Comunitat Sefardí
de Jerusalem, i en presència de
l’Excel·lentíssim Ambaixador d’Israel a
Espanya, Sr. Alon Bar, la Medalla
Commemorativa de les Quatre Sinagogues
Sefardites.
Aquesta medalla, que anteriorment ha estat
atorgada a importants personalitats de la
realitat política i cultural espanyola, vol
reconèixer el treball desenvolupat pel Sr.
Lascorz durant molts any amb l’objectiu
d’enfortir les relacions culturals entre
Catalunya i Espanya amb Israel.
Aquest guardó consisteix en una medalla
acunyada per la Societat Estatal Israelí de
Medalles i Monedes i commemora les quatre
Sinagogues sefardites centrals del barri jueu
de la ciutat vella de Jerusalem
ENLLAÇOS
-AMBAIXADA D’ISRAEL A ESPANYA
http://embajada-israel.es
-ARCCI (Associació de Relacions Culturals
Catalunya Israel) http://www.arcci.cat
-ASEI (Asociación Solidaridad España-Israel )
http://www.aseiweb.net
-Tarbut Sefarad, amics de la cultura hebrea
http://www.tarbutsefarat.com
-ACAI (Associació Catalana d’Amics d’Israel )
http://www.acai.cat
10