SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 21
Èlia Portús,  Mª Isabel Murgui, Judith Pla, Violant Maluquer i Ariadna Codina El nostrepaís: El nostre país: Kunigita sorto
INTRODUCCIÓ El nostre projecte de país ens suposava tot un repte ja que havíem de crear un Estat totalment nou a partir dels nostres coneixements. Pot semblar una tasca senzilla i fàcil de decidir, però és en aquests casos quan un es pregunta conjuntament amb el seus companys l’importància de l’ètica i la moral.
HISTÒRIA “ Aquell sabia que seria un viatge dels més perillosos. Però, el preu del vol valia la pena, i no es podia desaprofitar.  Mai a la meva vida havia sentit a parlar sobre aquella companyia de vols, però l'anunci de llums i colors llampegant va distreure la meva atenció, i el seu bon preu i destinacions van convidar-me sutilment a sortir del país i fugir durant uns dies. Tot i la meva desesperació per voler marxar durant un temps, vaig llegir-me acuradament la lletra petita, on hi deia clarament que hi havia un alt risc en aquell vol específic, perquè la resta d'aeroliníes havien escollit l'opció de no fer passa el vol per damunt del triangle de les bermudes, ja que recentment havien hagut moltes desaparicions d'avions, vaixells i altres, però encara no estava del tot demostrat científicament que les desaparicions i les suposats “enfonsaments” dels vaixells i suposats errors en el motors dels avions. A mi m'era igual, havia estat investigant una mica sobre el triangle de les vermudes, i mai hi havia cregut sobre aquests tipus de mites, o històries que no estaven demostrades científicament. Finalment, vaig fer la maleta. En aquell moment, no tenia gaires amics, així que només vaig deixar-li una nota al contestador als meus pares, i una mica de menjar per al meu gat Tobby. Quan vaig arribar a aquell aeroport que semblava mig improvitzat i muntat per algun arquitecte frustat, me'n vaig adonar el per què dels seus preus ridículament rebaixats, i em va entrar un sentiment de por respecte a aquell aeroport clandestí,  vaig observar aquell seguit de dues-centes, o tres-centes persones mig endormiscades en aquelles cadires que feien pudor a femta, i vaig repetir-me que si hi havia tanta gent, hauria de ser perquè havia de ser un  vol segur.  Ja havíem embarcat. Abans de seure, vaig agafar tot l'oxigen que crec que hi havia a l'avió, i vaig deixar anar un llarg suspir. -Nerviosa?- va dir una veu profunda i perfectament afinada que es trobava al meu costat. Primerament, em va extranyar que algú com ell, ben vestit i que feia olor a colònia cara, agafés aquests tipus de vols. L'avió va enlairar-se quan vaig voler contestar-li.
-Una mica- vaig respondre tímidament. Aquell home m'imposava. Durant el trajecte, vam estar parlant sobre les nostres respectives feines. Va explicar-me que li encantaven aquests tipus de vols, perquè, segons ell, d'aquesta manera coneixia la gent del carrer, ja que ell era director de marketing una empresa molt important. Jo li vaig explicar que tant sols havia agafat el viatge per fugir un temps de tot allò que m'envoltava, i que havia deixat la carrera a mitges perquè no em veia capaç de ser alguna cosa important a la vida. Vam riure molt, i encara recordo quan vaig tancar els ulls i vaig tirar el cap enrere per deixar anar una llarga riallada, i quan vaig tornar a obrir-los, en Roc jeia al meu costat inconscient. Del seu cap rajava sang vermella, però un vermell el qual mai havia vist. Penso que aquell vermell no l'ha pogut observar cap ésser humà sense abocar-se de ple a la follia.  Aquella sang va hipnotitzar-me fins a tal punt, que crec que fins i tot mort, vaig sentir parlar en Roc. La seva veu agradable ressonava dolçament per el meu cap. “Recorda, ara tens una nova oportunitat de començar la teva vida, aquest és el nostre destí”. Després d'aquesta frase solemne, vaig deixar apart el seu cos inert, i vaig sortir de l'avió destrossat. M'observava les extremitats en busca d'alguna fractura, cop, o sang, però tan sols tenia poques rascades, i el cap em feia molt de mal. Una lluentor estiuenca va colpejar-me la cara violentament, i va cegar-me momentàniament. Vaig observar al meu voltant, i tot estava poblat per caos, i desolació, cossos morts, i gent que es lamentava.  Vaig dirigir-me cap a una dona de mitjana edat que estava malferida d'un peu, i vaig ajudar-la a aixecar-se. Poc a poc, ens vam anar agrupant els supervivents del vol OCB 69. Aquella nit, vam dormir al voltant del foc, entre gent ferida, d'altres que es trobaven en el meu estat, i d'altres plorant la mort del qui havien perdut. Tots s'encongien i intentaven auto esperançar-se de que l'endemà ens vindrien a buscar, però jo, interiorment, somreia, perquè ja sabia, que a partir d'aquell moment, se'ns havia obert un nou món, i aquell era el seu principi i alhora, el nostre destí.” Això va ser el que vam poder recuperar del diari de la difunta Isabel Murgui, fundadora del nostra nació.  Dins una caixa enterrada a la sorra de l'antiga platja, vam aconseguir trobar la història del nostre país, l'origen.
Escut  Un poble agermanat, tots som iguals i   no hi ha d'haver diferències entre nosaltres. Som un poble valent que defensa les seves idees i els seus drets. Ens agrada la pau i volem ser positius. Hi ha escrit el lema: “aquest és el nostre destí” en llatí ja que creiem que estem aquí per un motiu i estar aquí és el nostre país.
BANDERA El color groc és els rajos del sol que ens il·luminen sempre que les coses no vagin bé.
GEOGRAFIA El nostre país està situat en el famós enclavament del Triangle de les Bermudes · 200000 km2 · Meravellosos esculls de corall  que proporcionen aliment  i protecció a espècies marines. Esplèndides platjes tropicals. Grans boscos de caoba.
COSTUMS I LLEGENDES ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
INFRASTRUCTURES A l’hora de construir al nostre territori em tingut en compte la geogràfia de l’illa, intentant malmeter-la el mínim possible.Per això la majoria de les nostres infraestructures estan fetes aprofitnat la  nostra geografia i les coses que ens envolten. Tenim un petit aeroport a la plana més gran de l'illa, allà és on paren tots els avions i helicopters que arriben a la nostra illa.Hi ha un port a cada ciutat important aprofitant la forma  en que la pedra entra al mar. No són grans ni modernes,ja que aprofitem la natura i intenem no destruir-la. A cada ciutat hi ha un gran hospital equipat amb tot el material necessàri per poder fer qualsevol operació. A cada poble hi ha  un centre d'atenció primària equipat amb els equipaments necessàris per poder prestar els serveis mínims a els vilatants. Cada poble té, com a mínim i depenent de la quantita d'habitants, una escola d'educació prmària, una d'educació secundària i una escola bressol. Cada ciutat disposa de les mateixes instal·lacions que els pobles augmentades per la diferència de població i universitats suficients per tots el habitant de la zona que es separaran per especialitats i on , entre totes, s'ensenya totes les especialitats possibles. Tots els pobles i ciutat han de tenir centres de comerç on es pugui trobar tot el que es necessita per viure, des de menjar fins a electrodomèstics. Tots els pobles haurán de tenir com a mínim un centre de lleure públic o privat on podran veure pel·lícules i obres de teatre o musicals,disfrutar de biblioteca pública i botigues de música i llibres, un museu d'historia de la ciutat  i un gimnás-poliesportiu. Les ciutat n'haurán d'augmentar el nombre depenent de la quantitat d'habitants.  Totes les ciutats i pobles haurán de dispoar de zones verdes habilitades per que la gent hi pugui anar a passejar i els nens a jugar. També haurán de tenir caixers automàtics i oficines de bancs i caixes al servei dels vilatans. Hi ha una xarxa de trens que conecta tota l'illa, juntament amb la xarxa de carreteres, i cada poble o ciutat té la seva pròpia xarxa de bussos.
Origen de la societat  L’origen de la societat del nostre país  gira al voltant  d'un accident d'avió. Aquest accident va fer arribar la gent que ara formen la nostra societat. Són tots de diferents races,parlen diferents idiomes i la majoria no es coneixien,però han format una societat justa i sense prejudicis que conviu en una illa apartada del món on han creat el seu país.
ORGANITZACIÓ POLÍTICA ·  La nostre política comença amb el principi de Plató. Un consell de savis escollits mitjançant la sobirania popular. ·Aquest s  fan la recerca del bé comú i de l’ètica pública. · També tenim la  separació de poders. · Fomentat sobre les bases de Hobbes. ·
JUSTICIA ,[object Object],[object Object],[object Object]
CONSTITUCIÓ Hom respectarà sota el càstig de la llei els Drets Humans. Tots els éssers humans que habitin Kunigita sorto seran jutjats igual davant la llei, sense distincions ni privilegis de cap tipus. Kunigita sorto és una Republica que no rendirà cap tipus de culte ni reconeixerà mai poder a una figura monàrquica. L'Estat es constituirà apartir de la sobirania nacional que resideix al poble. La llengua oficial de Kunigita sorto és l'Esperanto, que serà instituït a totes les escoles de l'illa. Es reconeixen les altres llengües estrangeres com a vàlides.
CONSTITUCIÓ L'assamblea de savis serà escollida mitjançant el sufragi universal a l'edat de 18 anys. Kunigita sorto és un Estat on cada comunitat autònoma té llibertat per prendre les decisions que se li assignen des de el senat de l'assamblea dels savis. Cada comunitat serà lliure de crear un estatut, de mostrar públicament banderes, símbols, himnes que exaltin la comunitat. Hi haurà llibertat d'exportació i importació, amb un petit aranzel per els productes que provenen de fora de la illa. La illa farà ús dels recursos naturals amb moderació, aplicant una política medioambiental que haurà d'ésser respectada per tots els habitants de Kunigita sorto. L'ús de drogues estupefaents estarà prohibida, però els cannabis, tabac i l'alcohol es consumiran dins de la legalitat fent ús reponsable de cada usuari.
Educació El nostre Estat considera que el mètode tradicional no coincideix amb la nostra idea d’educació. 1.L’alumne és un participant actiu del procés d’aprenentatge 2.L’alumne és un participant pasiu del procés d’aprenentatge 1.No existeix la divisió en graus (grups amb diferents edats) 2.Els nens s’agrupen cronològicament de una sola edat  per classe. 1.La ensenyament pot ésser individual o en grups graduats segons el seu propi ritme de treball. 2.La classe en grup estudia una mateixa matèria al compàs que la mestra dicti. 1.El nen escull el seu propi treball d’acord amb el seu interès i habilitat. 2.L’estructura curricular pel nen està feta amb poc enfocament cap a l’integrés. 1.El nen treballa el temps que vol en els projectes o materials escollits. 2.A nen se li donant temps específic, limitant el seu treball. 1.El nen marca el seu propi pas o velocitat per aprendre. 2.El pas de l’institució és fixat per la professora, norma o grup.
1.El nen descobreix els seus propis errors a través de la retroalimentació del material. 2.Si el treball es corregit, els errors són senyalats per la professora. 1.L’aprenentatge es reforçat internament a través de la repetició d’una activitat i internament rep el sentiment de l’èxit. 2.L’aprenentatge és reforçat externament per la memòria, recompensa o càstig. 1.El professor exerceix un paper sense obstacles a l’activitat. 2.El professor exerceix un paper dominant i actiu en l’activitat. 1.Es dona més èmfasi a les estructures cognitives i de desenvolupament social. 2.Es dona més èmfasi al coneixement memoritzat i de desenvolupament social.
Recursos naturals i economics El nostre país gaudeix de magnífiques fonts naturals. Als nostres esculls de corall hi trobem una gran varietat de espècies marines que ens proporcionen grans beneficis, tant en el camp de l’alimentació com en el camp del turisme. També tenim grans boscos plens d’arbres de caoba que ens proporcionen grans beneficis monetaris. Tot i així el nostre país està profundament preocupat per la conservació del medi ambient, per el que a la nostre Constitució hi ha una menció a la cautelosa explotació dels recursos naturals. Hi ha una aplicació de petits arantzels per estimular el comerç de l’illa.
Tema 13 Tema 13 El poder polític: formes i legitimació
Tema 14 democàcia
 
 

Weitere ähnliche Inhalte

Andere mochten auch

Practica 3
Practica 3Practica 3
Practica 3playnn9a
 
Para realizar empresarial111111111111111111111111
Para realizar empresarial111111111111111111111111Para realizar empresarial111111111111111111111111
Para realizar empresarial111111111111111111111111gri1992
 
Proyecto de aula
Proyecto de aulaProyecto de aula
Proyecto de aulaDaniela
 
Informe 2 solemne empresa y sociedad del conocimiento.
Informe 2 solemne empresa y sociedad del conocimiento.Informe 2 solemne empresa y sociedad del conocimiento.
Informe 2 solemne empresa y sociedad del conocimiento.kherin
 
Enfermedad de Crohn ASAC2011-3cirugia en la era de terapia biologicas pablo ...
Enfermedad de Crohn ASAC2011-3cirugia en la era de terapia biologicas pablo  ...Enfermedad de Crohn ASAC2011-3cirugia en la era de terapia biologicas pablo  ...
Enfermedad de Crohn ASAC2011-3cirugia en la era de terapia biologicas pablo ...gravina66
 
Instalacion de la comisión dip. gallegos
Instalacion de la comisión dip. gallegosInstalacion de la comisión dip. gallegos
Instalacion de la comisión dip. gallegosUNAM
 
Colonias de inmersion linguistica
Colonias de inmersion linguisticaColonias de inmersion linguistica
Colonias de inmersion linguisticaTrinidader
 
Los habitantes transformables
Los habitantes transformablesLos habitantes transformables
Los habitantes transformablesIvonneAndrade
 
Asiteformasteenelvientrematerno
AsiteformasteenelvientrematernoAsiteformasteenelvientrematerno
Asiteformasteenelvientrematernovicariacinco
 
Aulas de la naturaleza
Aulas de la naturalezaAulas de la naturaleza
Aulas de la naturalezaTrinidader
 
Proyecto de dictamen lsn
Proyecto de dictamen lsnProyecto de dictamen lsn
Proyecto de dictamen lsnUNAM
 
P. acuerdo
P. acuerdoP. acuerdo
P. acuerdoUNAM
 
Guia 6 de laboratorio impresoras laser
Guia 6 de laboratorio impresoras laserGuia 6 de laboratorio impresoras laser
Guia 6 de laboratorio impresoras laserAnibal Garcia
 
Compresión de Datos
Compresión de DatosCompresión de Datos
Compresión de Datosluisbetos1
 

Andere mochten auch (20)

Emine e Isaac
Emine e IsaacEmine e Isaac
Emine e Isaac
 
Practica 3
Practica 3Practica 3
Practica 3
 
Para realizar empresarial111111111111111111111111
Para realizar empresarial111111111111111111111111Para realizar empresarial111111111111111111111111
Para realizar empresarial111111111111111111111111
 
Proyecto de aula
Proyecto de aulaProyecto de aula
Proyecto de aula
 
Informe 2 solemne empresa y sociedad del conocimiento.
Informe 2 solemne empresa y sociedad del conocimiento.Informe 2 solemne empresa y sociedad del conocimiento.
Informe 2 solemne empresa y sociedad del conocimiento.
 
Mitos del emprendedor
Mitos del emprendedorMitos del emprendedor
Mitos del emprendedor
 
Enfermedad de Crohn ASAC2011-3cirugia en la era de terapia biologicas pablo ...
Enfermedad de Crohn ASAC2011-3cirugia en la era de terapia biologicas pablo  ...Enfermedad de Crohn ASAC2011-3cirugia en la era de terapia biologicas pablo  ...
Enfermedad de Crohn ASAC2011-3cirugia en la era de terapia biologicas pablo ...
 
Resumen para simposios
Resumen para simposiosResumen para simposios
Resumen para simposios
 
Resumen fuerza 10°
Resumen fuerza 10°Resumen fuerza 10°
Resumen fuerza 10°
 
Hijos Preferidos
Hijos PreferidosHijos Preferidos
Hijos Preferidos
 
Instalacion de la comisión dip. gallegos
Instalacion de la comisión dip. gallegosInstalacion de la comisión dip. gallegos
Instalacion de la comisión dip. gallegos
 
Colonias de inmersion linguistica
Colonias de inmersion linguisticaColonias de inmersion linguistica
Colonias de inmersion linguistica
 
Los habitantes transformables
Los habitantes transformablesLos habitantes transformables
Los habitantes transformables
 
Asiteformasteenelvientrematerno
AsiteformasteenelvientrematernoAsiteformasteenelvientrematerno
Asiteformasteenelvientrematerno
 
Educación con inclusión social - FORO EDUCATIVO
Educación con inclusión social - FORO EDUCATIVOEducación con inclusión social - FORO EDUCATIVO
Educación con inclusión social - FORO EDUCATIVO
 
Aulas de la naturaleza
Aulas de la naturalezaAulas de la naturaleza
Aulas de la naturaleza
 
Proyecto de dictamen lsn
Proyecto de dictamen lsnProyecto de dictamen lsn
Proyecto de dictamen lsn
 
P. acuerdo
P. acuerdoP. acuerdo
P. acuerdo
 
Guia 6 de laboratorio impresoras laser
Guia 6 de laboratorio impresoras laserGuia 6 de laboratorio impresoras laser
Guia 6 de laboratorio impresoras laser
 
Compresión de Datos
Compresión de DatosCompresión de Datos
Compresión de Datos
 

Ähnlich wie Powerpointfilo2[1] (1)

Programa festa major Juneda 1933
Programa festa major Juneda 1933Programa festa major Juneda 1933
Programa festa major Juneda 1933Antoni Aixalà
 
PROJECTE LECTOR
PROJECTE LECTORPROJECTE LECTOR
PROJECTE LECTORXisca Pons
 
Discurslessingcat1 arafil20131117 0001
Discurslessingcat1 arafil20131117 0001Discurslessingcat1 arafil20131117 0001
Discurslessingcat1 arafil20131117 0001Berta Allo
 
Pregó de La Mercè 2010, Joan Margarit
Pregó de La Mercè 2010, Joan MargaritPregó de La Mercè 2010, Joan Margarit
Pregó de La Mercè 2010, Joan MargaritSílvia Martínez
 
Federació Joves Cristians Catalunya grup 175 Juneda 1935
Federació Joves Cristians Catalunya grup 175 Juneda 1935Federació Joves Cristians Catalunya grup 175 Juneda 1935
Federació Joves Cristians Catalunya grup 175 Juneda 1935Antoni Aixalà
 
Rondalla la rabosa i el corb
Rondalla la rabosa i el corbRondalla la rabosa i el corb
Rondalla la rabosa i el corbJoana Vidal Caro
 
18 kamaroninfo núm. 18 oct 1997
18 kamaroninfo núm. 18 oct 199718 kamaroninfo núm. 18 oct 1997
18 kamaroninfo núm. 18 oct 1997Josep Miquel
 
18 kamaroninfo núm. 18 oct 1997
18 kamaroninfo núm. 18 oct 199718 kamaroninfo núm. 18 oct 1997
18 kamaroninfo núm. 18 oct 1997Josep Miquel
 
Textos aniversari llibresper llegir pdf
Textos aniversari llibresper llegir pdfTextos aniversari llibresper llegir pdf
Textos aniversari llibresper llegir pdfllibresperllegir
 
Programa festa major Juneda 1935
Programa festa major Juneda 1935Programa festa major Juneda 1935
Programa festa major Juneda 1935Antoni Aixalà
 
Treball sobre Josep Carner i Els fruits saborosos
Treball sobre Josep Carner i Els fruits saborososTreball sobre Josep Carner i Els fruits saborosos
Treball sobre Josep Carner i Els fruits saborososdidac21
 
Laia esp. uab cultura
Laia esp. uab culturaLaia esp. uab cultura
Laia esp. uab culturalaiaesp3
 
LA REVISTA DE L'IES ESCULTOR BADIA DE FOIOS Karpe20 b revistanova_red
LA REVISTA DE L'IES ESCULTOR BADIA DE FOIOS Karpe20 b revistanova_redLA REVISTA DE L'IES ESCULTOR BADIA DE FOIOS Karpe20 b revistanova_red
LA REVISTA DE L'IES ESCULTOR BADIA DE FOIOS Karpe20 b revistanova_redRafael Julià
 
2mp poemes persones
2mp poemes persones2mp poemes persones
2mp poemes personessihose
 
Cançons de Nadal 09-10
Cançons de Nadal 09-10Cançons de Nadal 09-10
Cançons de Nadal 09-10MARTA FIGUERAS
 

Ähnlich wie Powerpointfilo2[1] (1) (20)

Programa festa major Juneda 1933
Programa festa major Juneda 1933Programa festa major Juneda 1933
Programa festa major Juneda 1933
 
El Xop juny 2018
El Xop juny 2018El Xop juny 2018
El Xop juny 2018
 
PROJECTE LECTOR
PROJECTE LECTORPROJECTE LECTOR
PROJECTE LECTOR
 
Discurslessingcat1 arafil20131117 0001
Discurslessingcat1 arafil20131117 0001Discurslessingcat1 arafil20131117 0001
Discurslessingcat1 arafil20131117 0001
 
Pregó de La Mercè 2010, Joan Margarit
Pregó de La Mercè 2010, Joan MargaritPregó de La Mercè 2010, Joan Margarit
Pregó de La Mercè 2010, Joan Margarit
 
Federació Joves Cristians Catalunya grup 175 Juneda 1935
Federació Joves Cristians Catalunya grup 175 Juneda 1935Federació Joves Cristians Catalunya grup 175 Juneda 1935
Federació Joves Cristians Catalunya grup 175 Juneda 1935
 
Dossier Profunditats de Henning Mankell
Dossier Profunditats de Henning MankellDossier Profunditats de Henning Mankell
Dossier Profunditats de Henning Mankell
 
Montserrat Roig, la passió de viure i d'escriure
Montserrat Roig, la passió de viure i d'escriureMontserrat Roig, la passió de viure i d'escriure
Montserrat Roig, la passió de viure i d'escriure
 
Rondalla la rabosa i el corb
Rondalla la rabosa i el corbRondalla la rabosa i el corb
Rondalla la rabosa i el corb
 
18 kamaroninfo núm. 18 oct 1997
18 kamaroninfo núm. 18 oct 199718 kamaroninfo núm. 18 oct 1997
18 kamaroninfo núm. 18 oct 1997
 
18 kamaroninfo núm. 18 oct 1997
18 kamaroninfo núm. 18 oct 199718 kamaroninfo núm. 18 oct 1997
18 kamaroninfo núm. 18 oct 1997
 
Textos aniversari llibresper llegir pdf
Textos aniversari llibresper llegir pdfTextos aniversari llibresper llegir pdf
Textos aniversari llibresper llegir pdf
 
Programa festa major Juneda 1935
Programa festa major Juneda 1935Programa festa major Juneda 1935
Programa festa major Juneda 1935
 
Treball sobre Josep Carner i Els fruits saborosos
Treball sobre Josep Carner i Els fruits saborososTreball sobre Josep Carner i Els fruits saborosos
Treball sobre Josep Carner i Els fruits saborosos
 
Laia esp. uab cultura
Laia esp. uab culturaLaia esp. uab cultura
Laia esp. uab cultura
 
LA REVISTA DE L'IES ESCULTOR BADIA DE FOIOS Karpe20 b revistanova_red
LA REVISTA DE L'IES ESCULTOR BADIA DE FOIOS Karpe20 b revistanova_redLA REVISTA DE L'IES ESCULTOR BADIA DE FOIOS Karpe20 b revistanova_red
LA REVISTA DE L'IES ESCULTOR BADIA DE FOIOS Karpe20 b revistanova_red
 
Primaria4t 6 gener
Primaria4t 6 generPrimaria4t 6 gener
Primaria4t 6 gener
 
2mp poemes persones
2mp poemes persones2mp poemes persones
2mp poemes persones
 
Poemes estellés
Poemes estellésPoemes estellés
Poemes estellés
 
Cançons de Nadal 09-10
Cançons de Nadal 09-10Cançons de Nadal 09-10
Cançons de Nadal 09-10
 

Kürzlich hochgeladen

MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfErnest Lluch
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfErnest Lluch
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatLourdes Escobar
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 

Kürzlich hochgeladen (8)

MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 

Powerpointfilo2[1] (1)

  • 1. Èlia Portús, Mª Isabel Murgui, Judith Pla, Violant Maluquer i Ariadna Codina El nostrepaís: El nostre país: Kunigita sorto
  • 2. INTRODUCCIÓ El nostre projecte de país ens suposava tot un repte ja que havíem de crear un Estat totalment nou a partir dels nostres coneixements. Pot semblar una tasca senzilla i fàcil de decidir, però és en aquests casos quan un es pregunta conjuntament amb el seus companys l’importància de l’ètica i la moral.
  • 3. HISTÒRIA “ Aquell sabia que seria un viatge dels més perillosos. Però, el preu del vol valia la pena, i no es podia desaprofitar. Mai a la meva vida havia sentit a parlar sobre aquella companyia de vols, però l'anunci de llums i colors llampegant va distreure la meva atenció, i el seu bon preu i destinacions van convidar-me sutilment a sortir del país i fugir durant uns dies. Tot i la meva desesperació per voler marxar durant un temps, vaig llegir-me acuradament la lletra petita, on hi deia clarament que hi havia un alt risc en aquell vol específic, perquè la resta d'aeroliníes havien escollit l'opció de no fer passa el vol per damunt del triangle de les bermudes, ja que recentment havien hagut moltes desaparicions d'avions, vaixells i altres, però encara no estava del tot demostrat científicament que les desaparicions i les suposats “enfonsaments” dels vaixells i suposats errors en el motors dels avions. A mi m'era igual, havia estat investigant una mica sobre el triangle de les vermudes, i mai hi havia cregut sobre aquests tipus de mites, o històries que no estaven demostrades científicament. Finalment, vaig fer la maleta. En aquell moment, no tenia gaires amics, així que només vaig deixar-li una nota al contestador als meus pares, i una mica de menjar per al meu gat Tobby. Quan vaig arribar a aquell aeroport que semblava mig improvitzat i muntat per algun arquitecte frustat, me'n vaig adonar el per què dels seus preus ridículament rebaixats, i em va entrar un sentiment de por respecte a aquell aeroport clandestí, vaig observar aquell seguit de dues-centes, o tres-centes persones mig endormiscades en aquelles cadires que feien pudor a femta, i vaig repetir-me que si hi havia tanta gent, hauria de ser perquè havia de ser un vol segur. Ja havíem embarcat. Abans de seure, vaig agafar tot l'oxigen que crec que hi havia a l'avió, i vaig deixar anar un llarg suspir. -Nerviosa?- va dir una veu profunda i perfectament afinada que es trobava al meu costat. Primerament, em va extranyar que algú com ell, ben vestit i que feia olor a colònia cara, agafés aquests tipus de vols. L'avió va enlairar-se quan vaig voler contestar-li.
  • 4. -Una mica- vaig respondre tímidament. Aquell home m'imposava. Durant el trajecte, vam estar parlant sobre les nostres respectives feines. Va explicar-me que li encantaven aquests tipus de vols, perquè, segons ell, d'aquesta manera coneixia la gent del carrer, ja que ell era director de marketing una empresa molt important. Jo li vaig explicar que tant sols havia agafat el viatge per fugir un temps de tot allò que m'envoltava, i que havia deixat la carrera a mitges perquè no em veia capaç de ser alguna cosa important a la vida. Vam riure molt, i encara recordo quan vaig tancar els ulls i vaig tirar el cap enrere per deixar anar una llarga riallada, i quan vaig tornar a obrir-los, en Roc jeia al meu costat inconscient. Del seu cap rajava sang vermella, però un vermell el qual mai havia vist. Penso que aquell vermell no l'ha pogut observar cap ésser humà sense abocar-se de ple a la follia. Aquella sang va hipnotitzar-me fins a tal punt, que crec que fins i tot mort, vaig sentir parlar en Roc. La seva veu agradable ressonava dolçament per el meu cap. “Recorda, ara tens una nova oportunitat de començar la teva vida, aquest és el nostre destí”. Després d'aquesta frase solemne, vaig deixar apart el seu cos inert, i vaig sortir de l'avió destrossat. M'observava les extremitats en busca d'alguna fractura, cop, o sang, però tan sols tenia poques rascades, i el cap em feia molt de mal. Una lluentor estiuenca va colpejar-me la cara violentament, i va cegar-me momentàniament. Vaig observar al meu voltant, i tot estava poblat per caos, i desolació, cossos morts, i gent que es lamentava. Vaig dirigir-me cap a una dona de mitjana edat que estava malferida d'un peu, i vaig ajudar-la a aixecar-se. Poc a poc, ens vam anar agrupant els supervivents del vol OCB 69. Aquella nit, vam dormir al voltant del foc, entre gent ferida, d'altres que es trobaven en el meu estat, i d'altres plorant la mort del qui havien perdut. Tots s'encongien i intentaven auto esperançar-se de que l'endemà ens vindrien a buscar, però jo, interiorment, somreia, perquè ja sabia, que a partir d'aquell moment, se'ns havia obert un nou món, i aquell era el seu principi i alhora, el nostre destí.” Això va ser el que vam poder recuperar del diari de la difunta Isabel Murgui, fundadora del nostra nació. Dins una caixa enterrada a la sorra de l'antiga platja, vam aconseguir trobar la història del nostre país, l'origen.
  • 5. Escut Un poble agermanat, tots som iguals i no hi ha d'haver diferències entre nosaltres. Som un poble valent que defensa les seves idees i els seus drets. Ens agrada la pau i volem ser positius. Hi ha escrit el lema: “aquest és el nostre destí” en llatí ja que creiem que estem aquí per un motiu i estar aquí és el nostre país.
  • 6. BANDERA El color groc és els rajos del sol que ens il·luminen sempre que les coses no vagin bé.
  • 7. GEOGRAFIA El nostre país està situat en el famós enclavament del Triangle de les Bermudes · 200000 km2 · Meravellosos esculls de corall que proporcionen aliment i protecció a espècies marines. Esplèndides platjes tropicals. Grans boscos de caoba.
  • 8.
  • 9. INFRASTRUCTURES A l’hora de construir al nostre territori em tingut en compte la geogràfia de l’illa, intentant malmeter-la el mínim possible.Per això la majoria de les nostres infraestructures estan fetes aprofitnat la nostra geografia i les coses que ens envolten. Tenim un petit aeroport a la plana més gran de l'illa, allà és on paren tots els avions i helicopters que arriben a la nostra illa.Hi ha un port a cada ciutat important aprofitant la forma en que la pedra entra al mar. No són grans ni modernes,ja que aprofitem la natura i intenem no destruir-la. A cada ciutat hi ha un gran hospital equipat amb tot el material necessàri per poder fer qualsevol operació. A cada poble hi ha un centre d'atenció primària equipat amb els equipaments necessàris per poder prestar els serveis mínims a els vilatants. Cada poble té, com a mínim i depenent de la quantita d'habitants, una escola d'educació prmària, una d'educació secundària i una escola bressol. Cada ciutat disposa de les mateixes instal·lacions que els pobles augmentades per la diferència de població i universitats suficients per tots el habitant de la zona que es separaran per especialitats i on , entre totes, s'ensenya totes les especialitats possibles. Tots els pobles i ciutat han de tenir centres de comerç on es pugui trobar tot el que es necessita per viure, des de menjar fins a electrodomèstics. Tots els pobles haurán de tenir com a mínim un centre de lleure públic o privat on podran veure pel·lícules i obres de teatre o musicals,disfrutar de biblioteca pública i botigues de música i llibres, un museu d'historia de la ciutat i un gimnás-poliesportiu. Les ciutat n'haurán d'augmentar el nombre depenent de la quantitat d'habitants. Totes les ciutats i pobles haurán de dispoar de zones verdes habilitades per que la gent hi pugui anar a passejar i els nens a jugar. També haurán de tenir caixers automàtics i oficines de bancs i caixes al servei dels vilatans. Hi ha una xarxa de trens que conecta tota l'illa, juntament amb la xarxa de carreteres, i cada poble o ciutat té la seva pròpia xarxa de bussos.
  • 10. Origen de la societat L’origen de la societat del nostre país gira al voltant d'un accident d'avió. Aquest accident va fer arribar la gent que ara formen la nostra societat. Són tots de diferents races,parlen diferents idiomes i la majoria no es coneixien,però han format una societat justa i sense prejudicis que conviu en una illa apartada del món on han creat el seu país.
  • 11. ORGANITZACIÓ POLÍTICA · La nostre política comença amb el principi de Plató. Un consell de savis escollits mitjançant la sobirania popular. ·Aquest s fan la recerca del bé comú i de l’ètica pública. · També tenim la separació de poders. · Fomentat sobre les bases de Hobbes. ·
  • 12.
  • 13. CONSTITUCIÓ Hom respectarà sota el càstig de la llei els Drets Humans. Tots els éssers humans que habitin Kunigita sorto seran jutjats igual davant la llei, sense distincions ni privilegis de cap tipus. Kunigita sorto és una Republica que no rendirà cap tipus de culte ni reconeixerà mai poder a una figura monàrquica. L'Estat es constituirà apartir de la sobirania nacional que resideix al poble. La llengua oficial de Kunigita sorto és l'Esperanto, que serà instituït a totes les escoles de l'illa. Es reconeixen les altres llengües estrangeres com a vàlides.
  • 14. CONSTITUCIÓ L'assamblea de savis serà escollida mitjançant el sufragi universal a l'edat de 18 anys. Kunigita sorto és un Estat on cada comunitat autònoma té llibertat per prendre les decisions que se li assignen des de el senat de l'assamblea dels savis. Cada comunitat serà lliure de crear un estatut, de mostrar públicament banderes, símbols, himnes que exaltin la comunitat. Hi haurà llibertat d'exportació i importació, amb un petit aranzel per els productes que provenen de fora de la illa. La illa farà ús dels recursos naturals amb moderació, aplicant una política medioambiental que haurà d'ésser respectada per tots els habitants de Kunigita sorto. L'ús de drogues estupefaents estarà prohibida, però els cannabis, tabac i l'alcohol es consumiran dins de la legalitat fent ús reponsable de cada usuari.
  • 15. Educació El nostre Estat considera que el mètode tradicional no coincideix amb la nostra idea d’educació. 1.L’alumne és un participant actiu del procés d’aprenentatge 2.L’alumne és un participant pasiu del procés d’aprenentatge 1.No existeix la divisió en graus (grups amb diferents edats) 2.Els nens s’agrupen cronològicament de una sola edat per classe. 1.La ensenyament pot ésser individual o en grups graduats segons el seu propi ritme de treball. 2.La classe en grup estudia una mateixa matèria al compàs que la mestra dicti. 1.El nen escull el seu propi treball d’acord amb el seu interès i habilitat. 2.L’estructura curricular pel nen està feta amb poc enfocament cap a l’integrés. 1.El nen treballa el temps que vol en els projectes o materials escollits. 2.A nen se li donant temps específic, limitant el seu treball. 1.El nen marca el seu propi pas o velocitat per aprendre. 2.El pas de l’institució és fixat per la professora, norma o grup.
  • 16. 1.El nen descobreix els seus propis errors a través de la retroalimentació del material. 2.Si el treball es corregit, els errors són senyalats per la professora. 1.L’aprenentatge es reforçat internament a través de la repetició d’una activitat i internament rep el sentiment de l’èxit. 2.L’aprenentatge és reforçat externament per la memòria, recompensa o càstig. 1.El professor exerceix un paper sense obstacles a l’activitat. 2.El professor exerceix un paper dominant i actiu en l’activitat. 1.Es dona més èmfasi a les estructures cognitives i de desenvolupament social. 2.Es dona més èmfasi al coneixement memoritzat i de desenvolupament social.
  • 17. Recursos naturals i economics El nostre país gaudeix de magnífiques fonts naturals. Als nostres esculls de corall hi trobem una gran varietat de espècies marines que ens proporcionen grans beneficis, tant en el camp de l’alimentació com en el camp del turisme. També tenim grans boscos plens d’arbres de caoba que ens proporcionen grans beneficis monetaris. Tot i així el nostre país està profundament preocupat per la conservació del medi ambient, per el que a la nostre Constitució hi ha una menció a la cautelosa explotació dels recursos naturals. Hi ha una aplicació de petits arantzels per estimular el comerç de l’illa.
  • 18. Tema 13 Tema 13 El poder polític: formes i legitimació
  • 20.  
  • 21.