Este documento presenta el Plan de Investigación e Innovación (PRI) 2010-2013 de Cataluña. El PRI tiene como objetivo planificar, fomentar y coordinar la investigación y la innovación en la región durante los próximos cuatro años. Se estructura en cinco secciones: a) marco de referencia, b) visión estratégica, c) políticas y acciones, d) programación económica y e) implantación y evaluación. La visión estratégica propone que Cataluña se convierta en un polo de atracción de talento

2. © Generalitat de Catalunya
Departament d'Innovació, Universitats i Empresa
Edició: Oficina de Coordinació en Recerca i Innovació
Via Laietana, 33
08003 Barcelona
Primera edició: Barcelona, abril del 2010
Disseny i maquetació: Aymerich Comunicació
Per a més informació:
www.gencat.cat/diue/ocri
www10.gencat.net/pricatalunya

3. Índex de continguts
INTRODUCCIÓ 8
RESUM EXECUTIU 10
A. MARC DE REFERÈNCIA 18
B. VISIÓ ESTRATÈGICA 36
C. POLÍTIQUES I ACTUACIONS 46
1. El millor talent científic, creatiu, innovador i emprenedor 52
2. Sistema públic de recerca fort, connectat a la creació de valor 60
3. Empreses que innoven sistemàticament i que s’internacionalitzen 68
4. Sector públic innovador 76
5. Societat i ciutadans involucrats en el progrés científic i innovador 80
6. Internacionalització i comunitats de coneixement i innovació 84
7. Millora de la governança del sistema d’R+D+I 88
8. Focalització de l’R+D+I en reptes 96
9. Entorns i territoris capacitats per incorporar coneixement i innovació 112
10. Mobilitzar més recursos, i més eficientment, per a l’R+D+I 118
D. PROGRAMACIÓ ECONÒMICA 124
E. IMPLANTACIÓ, SEGUIMENT, REVISIÓ I AVALUACIÓ DEL PRI 134

4. esquemes taules
Esquema 1: Marc del PRI 2010-2013 20 Taula 1: DAFO de l’R+D+I a Catalunya 28
Esquema 2: L’R+D+I com a factor determinant del progrés del país 23 Taula 2: Objectius estratègics, polítiques i línies d’actuació del PRI 2010-2013.
Correspondència amb polítiques de l’Estat i la UE, amb línies d’actuació
Esquema 3: Abast dels sistemes R+D+I 24 transversals i amb focus d’R+D+I i territori 50
Esquema 4: Multinivell dels sistemes R+D+I 26 Taula 3: Responsabilitats dels àmbits de governança del sistema 88
Esquema 5: Visió estratègica del PRI 2010-2013 39 Taula 4: Focus de la recerca i la innovació en el PRI 2010-2013. Definició 98
Esquema 6: Objectius estratègics del PRI 2010-2013 40 Taula 5: Associació de ciències i tecnologies als 17 focus del PRI 2010-2013 100
Esquema 7: Marc d’actuació dels departaments al PRI 2010-2013 43 Taula 6: Associació de sectors d’activitat als 17 focus del PRI 2010-2013 102
Esquema 8: Horitzó 2013 i 2020 en relació amb la innovació empresarial 68 Taula 7: Grau de focalització de les línies d’actuació del PRI 2010-2013 106
Esquema 9: Caracterització empresarial segons els eixos «innovació» Taula 8: Vinculació dels departaments de la Generalitat als focus d’R+D+I
i «internacionalització» 69 del PRI 2010-2013 108
Esquema 10: Sistema de governança de l’R+D+I a Catalunya 90 Taula 9: Base qualitativa general per a l’establiment del pla d’actuació
Esquema 11: Dimensions de la metodologia d’anàlisi de focus d’R+D+I 96 per a cadascun dels focus 110
Taula 10: Àmbits funcionals de l’estratègia territorial d’R+D+I 112
Esquema 12: Exemple - Mapa cientificotecnològic i empresarial associat
al Focus d’eficiència energètica i energies renovables descentralitzades 117 Taula 11: Estratègia de mobilització de recursos per a l’R+D+I
del PRI 2010-2013 118
Taula 12: Programació econòmica del PRI 2010-2013
(dades milions d’euros excepte indicació) 130
Taula 13: Programació econòmica del PRI 2010-2013 per
Línies/Programes significatius (dades en milions d’euros) 132
Taula 14: Instruments i agents de seguiment del PRI 138
Taula 15: Instruments i agents d’avaluació final del PRI 140

5. INTRODUCCIÓ
El Pla de recerca i innovació (PRI) 2010-2013 és El fil discursiu del bloc B, dedicat a la visió estratègica del
l’instrument mitjançant el qual l’Administració de la Ge- PRI, prossegueix en la línia de determinar quina és la visió
neralitat de Catalunya exerceix la tasca de planificació, esperada, quins són els requisits sistèmics per assolir-la, i
foment i coordinació de la recerca i la innovació del país. en quins elements el Govern pot contribuir per promoure
És, també, l’instrument fonamental en què se sustenta el l’evolució esperada en l’R+D+I en el període de vigència
desenvolupament del Pacte Nacional per a la Recerca i la d’aquest pla. Finalment, s’enumeren els deu objectius es-
Innovació (PNRI) durant els propers quatre anys. tratègics del pla.
És rellevant remarcar que aquest pla abasta un període A continuació, el bloc C, sobre polítiques i actuacions,
que arriba fins al 2013, amb la finalitat de sincronitzar-se respon a la translació de la visió estratègica del capítol
amb la planificació europea (7è Programa marc de recerca previ a polítiques i línies d’actuació. Per a cadascun dels
i desenvolupament tecnològic 2007-2013 de la UE), la objectius estratègics del PRI, classificats entre l’1 i el 10,
qual cosa facilita l’alineament d’estratègies. El proper Pla s’especifiquen les polítiques, associades a objectius, i les
català de recerca i innovació abastaria el període 2014- línies d’actuació, i es complementa amb l’annex 4, que re-
2020, i coincidiria amb el 8è Programa marc i amb la cull i ordena per objectius estratègics les actuacions més
visió 2020 del PNRI. rellevants a Catalunya en R+D+I dels darrers anys associa-
des a aquests objectius.
La contribució interdepartamental en aquest pla ha estat
decisiva per assolir la perseguida integració horitzontal El bloc D es dedica a la programació econòmica, i el bloc
dels objectius i les polítiques d’R+D+I. També resulta di- E a la implantació, el seguiment, la revisió i l’avaluació del
ferencial, respecte a plans anteriors, l’assessorament re- PRI. En el primer, es presenten les projeccions econòmi-
but pel Consell Català de Recerca i Innovació (CCRI), que ques que suporten el PRI 2010-2013, i es complementa
a petició del Govern ha emès dictamen de les bases del amb l’annex 2 on es presenten els antecedents d’inversió
PRI 2010-2013, així com l’informe de l’OCDE (Reviews of en R+D+I del Govern, i, en el segon, els procediments
Regional Innovation: Catalonia, Spain. 2009. OCDE). que s’articulen per implantar aquest pla, per revisar-ne
sistemàticament els resultats i per fer-ne el seguiment en
Dissenyat en un moment de crisi econòmica global i de base a l’avaluació.
complexitat social i ambiental, aquest pla sorgeix de la
voluntat d’actuar des del curt termini, però considerant els En els annexos 3, 5 i 6 d’aquest pla s’exposen continguts
reptes a mitjà i a llarg termini. També sorgeix de la neces- transversals. El tercer versa sobre la localització territorial
sitat inequívoca de desenvolupar un ventall de polítiques de les estructures d’R+D+I de Catalunya. El cinquè pre-
prou ampli per abastar el complex entramat que repre- senta quin ha estat el procés d’elaboració d’aquest pla, i
senta el sistema d’R+D+I, alhora que del convenciment subratlla la participació dels diferents departaments en el
que cal escoltar les veus expertes que recomanen que, PRI 2010-2013. El sisè, finalment, recull una taula de
en l’actual context, resulta convenient prioritzar esforços i sigles útil per a la lectura d’aquest document, així com un
concentrar recursos. glossari dels termes d’R+D+I emprats en aquest pla.
En definitiva, el PRI 2010-2013 esdevé un marc sòlid de
visió i de presa de decisió estratègica, però no exempt de
dinamisme, en el sentit que el pla d’actuació que incorpo-
ra serà anualment validat, no només per garantir-ne la via-
bilitat, sinó també l’oportunitat, en funció de les revisions
anuals que també es preveu impulsar.
El PRI es desplega en una estructura de cinc blocs de con-
tingut, en un discurs lògic continu que s’inicia plantejant
quin és l’objecte i el camp de joc de l’R+D+I, la situació
de l’R+D+I a Catalunya, el rol del Govern de la Generalitat
en el sistema, així com els antecedents i el marc en ma-
tèria de polítiques públiques d’R+D+I. El bloc A, sobre el
marc de referència, aborda aquestes qüestions de context,
tot i que la descripció i el diagnòstic del sistema català
d’R+D+I s’ha de consultar a l’annex 1.
8 9

6. RESUM EXECUTIU
a-maRc de ReFeRÈncia Partint d’aquesta aproximació estratègica, el PRI 2010-
2013 pretén, en visió 2013, que:
c-PolÍtiques i actuacions 2. SISTEMA PúBLIC DE RECERCA
FORT, CONNECTAT A LA CREACIÓ
El Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació (PNRI), Les polítiques i actuacions del PRI 2010-2013 s’articulen
impulsat pel Govern i signat a finals del 2008 amb un am- ‣ El sistema educatiu i formatiu català, en tots els ni- en 10 objectius estratègics. Els set primers amb
DE VALOR
pli consens polític i social, posa la recerca i la innovació vells, promogui eficaçment les competències creati- l’aproximació estratègica sistèmica, el vuitè i novè amb
com a prioritats estratègiques de país i bases, juntament ves, innovadores i emprenedores i generi els perfils l’estratègia de focalització orientada a reptes socioeconò- PolítiCA 2.1: Enfortir El sistEMA PúBliC
amb l’educació, per a una Catalunya amb alts nivells de formatius necessaris per al futur. mics i a entorns territorials, i el desè amb la mobilització DE rECErCA i inCrEMEntAr-nE l’EfiCiènCiA
prosperitat i benestar en el marc d’una societat avançada ‣ Catalunya esdevingui un dels pols principals d’atracció de recursos. i l’iMPACtE
que visqui dins d’uns límits ambientals sostenibles. de talent científic i innovador d’Europa.
‣ Hi hagi àrees d’excel·lència científica i tecnològica de 1. EL MILLOR TALENT CIENTÍFIC, ‣ Reforçar el finançament dels agents públics de recerca:
Durant el 2009, acomplint els compromisos del PNRI, primer nivell internacional que incideixin en els reptes CREATIU, INNOVADOR I EMPRENEDOR ‣ Universitats: a) personal dedicat a la re-
el Govern ha promogut canvis significatius en la gover- en què Catalunya vulgui excel·lir i que produeixin un cerca (1.340 M€, 2010-2013); b) pla
nança del sistema català de recerca i innovació, ha im- impacte socioeconòmic significatiu. PolítiCA 1.1: MillorAr lEs CoMPEtènCiEs i d’infraestructures universitàries (s’estima que
pulsat un projecte rellevant per determinar els focus on ‣ La transferència de coneixement es produeixi de mane- Els PErfils del total del Pla 67 M€ es dediquen a la recer-
s’ha d’orientar la recerca i la innovació en els propers anys ra multidimensional i sistèmica. ca, 2010-2013); c) increment significatiu del
i s’ha desenvolupat un procés complex per tal que, per ‣ El nombre d’empreses que innoven sistemàticament ‣ Incorporar als projectes educatius i formatius, a tots pes de la recerca en el càlcul del finançament
primera vegada, el PRI 2010-2013 esdevingui un pla ver- i s’internacionalitzen s’hagi incrementat significativa- els nivells, el treball orientat a problemes i els projec- basal en el marc del nou model 2011; d) nou
taderament interdepartamental en el qual recerca i inno- ment, i també les que han sorgit de la base científica tes i experiències creatives, científiques i de simulació finançament competitiu d’excel·lència orientat
vació s’integren transversalment en l’acció de Govern. i tenen visió i dimensió global. d’empreses, incentivant el treball en equip i la inte- als focus del PRI (220 M€, 2010-2013); e)
‣ El nombre d’empreses multinacionals catalanes líders racció amb científics, creatius, emprenedors i profes- nou programa de finançament a estructures
Aquests elements han estat essencials per elaborar un PRI en innovació hagi augmentat de manera rellevant, i sionals. universitàries de recerca que acompleixin crite-
2010-2013 que representa un impuls estratègic per al també el de les empreses estrangeres que realitzen ‣ Professionalitzar la gestió i la direcció de l’R+D+I, refo- ris d’alineament amb focus PRI, excel·lència,
futur i que, mirat en el seu conjunt, genera un canvi radi- activitats intensives en R+D+I. rçar l’estímul a perfils de ciències experimentals i tec- governança i cooperació.
cal en les polítiques públiques de recerca i innovació de ‣ La innovació en el sector públic estigui plenament in- nologies i generar una oferta formativa que respongui ‣ Centres de recerca: consolidar finançament
Catalunya. Unes polítiques que responen als compromisos tegrada en les polítiques d’R+D+I, i el seu impacte als reptes interdisciplinaris existents, amb una partici- amb contractes programa ( 515 M€, 2010-
adquirits en el PNRI, a les diagnosis i recomanacions fe- social i econòmic sigui de primera magnitud. pació rellevant de les ciències humanes i socials. 2013).
tes per organismes i ens de referència, a una conjuntura ‣ Els diferents entorns territorials de Catalunya hagin ‣ Revisar i transformar el doctorat per tal que esdevin- ‣ Salut: a) personal assistencial dedicat a la re-
socioeconòmica marcada per una profunda crisi i a les desenvolupat ecosistemes de coneixement i innovació gui un element estratègic del sistema, per a l’activitat cerca (806 M€, 2010-2013); b) consolidar els
visions recentment expressades per la Unió Europea sobre que, a partir de les seves realitats i capacitats diferen- científica i, especialment, per a l’activitat innovadora instituts hospitalaris d’investigació sanitària
les estratègies de recerca i innovació. cials, generin riquesa i benestar. de les empreses catalanes. (27 M€, 2010-2013).
‣ Catalunya sigui reconeguda internacionalment per la ‣ Promoure l’excel·lència en la direcció i gestió de la
capacitat d’incidir en reptes complexos on s’integren PolítiCA 1.2: AfAvorir fluxos DE tAlEnt recerca: implementació i acreditació de sistemes de
B-VisiÓ estRatÈgica el talent, la ciència i la tecnologia amb la participació quE gEnErin vAlor qualitat, avaluació, formació, incentius i reconeixe-
El PRI 2010-2013 adopta una doble aproximació estratè- dels agents privats i els públics. ment, comptabilitat analítica, entre d’altres
gica per a les polítiques a desenvolupar: ‣ Els ciutadans, usuaris i consumidors estiguin plena- ‣ Reforçar els programes de captació i retenció de talent ‣ Desenvolupar un procés d’ordenació, articulació i ali-
ment inserits en els processos d’innovació. científic (100 M€, 2010-2013), incrementar el nom- neament dels agents públics de recerca finançats per
‣ Sistèmica: impulsar un ecosistema format per una sòli- ‣ El sistema de recerca i innovació català tingui una ele- bre d’investigadors postdoctorals (duplicar el nombre la Generalitat amb criteris d’eficiència i orientació als
da base de generació de coneixement, una activitat vada presència i connexió global. de beques i contractes) i desenvolupar un programa focus de recerca i innovació a partir de l’avaluació ri-
productiva i un sector públic innovadors i una societat ‣ La governança del sistema sigui eficient i actuï guiada per augmentar el personal tècnic de recerca (1-2 M€ gorosa de l’excel·lència, l’oportunitat estratègica i la
i uns ciutadans actius que, tenint com a base el talent, sempre per l’excel·lència i l’oportunitat. anuals). viabilitat.
cocreen i coinnoven en comunitats de coneixement i ‣ La inversió en recerca i innovació, pública i privada, ‣ Reforçar la missió de transferència de coneixement: en
innovació locals i globals. Aquest sistema es dota d’uns gairebé hagi duplicat la de l’any 2008. ‣ Impulsar la incorporació a les empreses, amb cofi- el finançament per objectius, impulsant la planifica-
recursos suficients i d’una governança adient per im- nançament publicoprivat, de doctors, postdocs i altres ció estratègica, promovent incentius i reconeixement
pulsar els projectes i per acomodar els interessos de Tenint en compte la situació actual i les necessitats de perfils per a la innovació tecnològica i no tecnològica al personal investigador, entre d’altres.
tots en benefici comú, amb eficiència i eficàcia. canvi, les prioritats del PRI 2010-2013 són: (23 M€, 2010-2013).
PolítiCA 2.2: ProPorCionAr rECursos Es-
‣ Orientada: focalitzar la generació de nous coneixe- ‣ Importància estratègica: PIME, innovació en serveis, ‣ Incorporar la mobilitat intersectorial i interinstitucional trAtègiCs PEr A lA rECErCA i lA sEvA trAns-
ments, productes, serveis i processos en demandes i internacionalització (línies transversals del PRI). com un element clau del sistema de recerca i inno- forMACió En vAlor soCiAl i EConòMiC
necessitats reals que responguin a reptes rellevants i ‣ Palanques de canvi: demanda innovadora, orientació a vació català: incentius, canals facilitadors, reconeixe-
fer confluir el valor socioeconòmic del coneixement i reptes, base emprenedora i innovadora. ment, e-mobilitat, entre d’altres. ‣ Incrementar el finançament per a infraestructures
la innovació en els diferents entorns i territoris de Ca- ‣ Abordar febleses: fragmentació, transferència, barreres científiques i tecnològiques (137 M€, 2010-2013,
talunya. a la innovació, capacitat absortiva de les empreses. més un 6% del pla d’infraestructures resultant de
‣ Aprofitar fortaleses: talent, recerca, empreses líders, l’aplicació de la clàusula addicional 3a de l’Estatut) i
sector públic innovador, entorns dinàmics. definir una estratègia i full de ruta, incloent-hi un pla
d’optimització de les actuals infraestructures.
10 11

7. RESUM EXECUTIU
‣ Impulsar projectes estratègics d’R+D+I de gran abast ‣ Potenciar els fons de finançament preferents, 5. SOCIETAT I CIUTADANS INVOLU- per a Europa, Euroregió Pirineus-Mediterrània, Califòr-
vinculats als focus del PRI que permetin desenvolu- el capital risc especialitzat i els àngels inver- CRATS EN EL PROGRÉS CIENTÍFIC I nia, i altres).
par lideratges internacionals en nínxols específics (65 sors. ‣ Presència global catalana en R+D+I: incorporació
M€, 2011-2013). ‣ Promoure l’accés i adaptació a nous mercats
INNOVADORS de la internacionalització de l’R+D+I a les funcions
(380 M€, 2010-2013, inclou 3.3): iniciació dels 35 centres de la xarxa de centres de promoció
3. EMPRESES QUE INNOVEN i consolidació internacional, accés a mercats PolítiCA 5.1: CiènCiA, tECnologiA i innovA- de negocis d’ACC1Ó, ambaixadors tecnològics, plata-
SISTEMÀTICAMENT I QUE estratègics, contractació pública internacional, Ció (Cti) CoM A ElEMEnt EstruCturAl DE lA formes d’aterratge empresarial a l’estranger, programa
entre d’altres. soCiEtAt d’inversió directa a l’estranger i foment de la multilo-
S’INTERNACIONALITzEN calització empresarial, implantació dels agents de la
PolítiCA 3.3: novEs EMPrEsEs intEnsivEs ‣ Socialitzar la ciència i la innovació: xarxa nacional de recerca en els nodes de talent estratègics, presència
PolítiCA 3.1: CoMPEtènCiEs EMPrEsAriAls En r+D+i coordinació i foment de la divulgació CTI, baròmetre dels agents de la recerca i la innovació en les comuni-
ciència-innovació i societat, portal ciència, pla de tats de coneixement i innovació globals líders. El PRI
‣ Reforçar significativament, amb aliança amb els agents ‣ Reforçar el suport a la creació i desenvolupament de presència de la ciència i la innovació en els mitjans de preveu 42 M€ per a l’objectiu 6 per al període 2010-
socioeconòmics, els programes de suport encaminats noves empreses de base tecnològica (750 noves empre- comunicació, programa d’impuls de la cultura cientí- 2013.
a capacitar les empreses, especialment les PIME, per ses, 2010-2013): mercat financer especialitzat, assesso- fica i la innovació a partir de les xarxes de museus i
a la reflexió estratègica, la innovació, la internaciona- rament, incubadores, entre d’altres. equipaments culturals, xarxa de turisme científic, pre- 7. MILLORA DE LA GOVERNANçA DEL
lització i l’ús de les TIC. ‣ Atraure i retenir activitats empresarials intensives en mis nacionals de ciència, tecnologia i innovació. El SISTEMA D’R+D+I
R+D+I (150 de noves, 2010-2013): orientació i serveis PRI preveu 30 M€, 2010-2013, incloent-hi 5.2.
PolítiCA 3.2: innovACió i DifErEnCiACió EM- personalitzats, anàlisi estratègica i acció proactiva, zones
PrEsAriAl d’aterratge d’alt impacte, etc. PolítiCA 5.2: CiutADAns CoM A AgEnts PolítiCA 7.1: orgAnitzAr Els nivElls i AC-
D’innovACió tors DE lA govErnAnçA PEr Assolir un Mo-
‣ Potenciar el desenvolupament de la xarxa tecnològi- DEl EfECtiu
ca de Catalunya TECNIO (130 M€, 2010-2013, in- 4. SECTOR PúBLIC INNOVADOR ‣ Promoure una ciutadania activa per a la creativitat i la
cloent-hi incentius a la valorització): a) reforçant els innovació: projectes competitius d’innovació ciutada- ‣ Promoure la concertació social i l’assessorament expert
centres tecnològics amb vocació sectorial i territorial; na, programa d’usuaris i consumidors com a tractors independent: seguiment i revisió del PNRI; creació del
b) impulsant centres tecnològics avançats amb alts ni- PolítiCA 4.1: ProMourE lA innovACió Ens de demanda innovadora, impuls a xarxes socials in- Consell Català de Recerca i Innovació.
vells d’excel·lència en R+D+I; c) reforçant el suport Els sErvEis PúBliCs i En El govErn novadores orientades a reptes (ex. eficiència energèti- ‣ Reforçar l’R+D+I en el Govern: Comissió Interdeparta-
als centres d’innovació tecnològica dels agents de la ca). mental de Recerca i Innovació, Oficina de Coordinació
recerca; d) alineant TECNIO amb els focus del PRI, i ‣ Reforçar i desenvolupar plans d’R+D+I en tots els ser- en Recerca i Innovació, organització de l’R+D+I en els
e) articulant TECNIO amb els agents de la recerca. veis públics (25 M€, 2010-2013): estratègia i orga- 6. INTERNACIONALITzACIÓ I COMUNI- departaments.
‣ Crear un organisme publicoprivat, especialitzat per nització de l’R+D+I, projectes competitius d’R+D+I, TATS DE CONEIXEMENT I INNOVACIÓ ‣ Incrementar l’eficiència i l’eficàcia en la implementa-
àmbits, per a la valorització i comercialització dels re- nuclis innovadors; pla de formació, programa trans- ció de polítiques d’R+D+I: creació d’ACC1Ó (agència
sultats de la recerca que faciliti, a més, canalitzar la versal TIC-innovació, programa de valorització del co- d’innovació i internacionalització empresarial) com a
demanda. neixement, entre d’altres PolítiCA 6.1: CoMunitAts CooPErAtivEs fusió del CIDEM, el COPCA i l’ACI; creació de Talència
‣ Millorar i incentivar l’accessibilitat de les empreses, ‣ Potenciar la innovació en els departaments del Govern: D’r+D+i (agència de recerca) com a fusió de l’FCRI, l’AGAUR i
especialment les PIME, als intermediaris d’innovació, desenvolupament d’un model d’innovació propi, gestió ICREA; establiment d’una programació conjunta i co-
incloent-hi les empreses especialitzades en serveis in- del coneixement i ús de la ciència en l’acció política, ‣ Impulsar partenariats publicoprivats estratègics ordinació estreta entre ACC1Ó i Talència.
tensius en coneixement. plans d’R+D+I sectorials i horitzontals orientats a fo- d’R+D+I orientats als focus del PRI: comunitats de ‣ Facilitar l’acció del Govern de desenvolupament estra-
‣ Finançar projectes tractors cooperatius d’R+D+I em- cus del PRI, formació i organització de l’R+D+I, entre coneixement i innovació d’estructuració diversa forma- tègic dels centres de recerca (creació de la Institució
presarial que integrin agents de la recerca i agents d’altres. des per agents de la recerca i la innovació que dis- CERCA) i creació del Consorci TECNIO de centres tec-
TECNIO en nuclis d’alt potencial innovador alineats posen d’una estratègia i full de ruta compartit i una nològics.
amb els focus del PRI. PolítiCA 4.2: AfAvorir quE lA DEMAnDA i governança sòlida. Disposaran d’instruments de gestió ‣ Establir mecanismes de coordinació i cooperació efi-
‣ Desenvolupar un ampli suport al foment de la inno- l’ACCió PolítiCA ACtuïn CoM A iMPulsors i suport basal finançats per la Generalitat. caços amb altres administracions.
vació no tecnològica: a) finançant projectes que im- D’r+D+i
pactin sobre els canvis en el model de negoci, nous PolítiCA 6.2: intEgrACió DEls AgEnts DE lA PolítiCA 7.2: MillorAr El DissEny, iMPlE-
mètodes de comercialització, canvis organitzatius i ‣ Desenvolupar una estratègia interdepartamental per fer rECErCA i lA innovACió A xArxEs gloBAls MEntACió i ExECuCió DE PolítiquEs D’r+D+i
sistematització dels processos d’R+D+I; b) fomentant de la compra pública un element tractor d’innovació
la innovació en serveis i el desenvolupament de ser- de primer ordre: tots els departaments amb plans es- ‣ Desenvolupar una estratègia de priorització internacio- ‣ Establir mecanismes efectius per avaluar les polítiques
viproductes; c) potenciant l’ús dels living labs com a pecífics, iniciatives de compra pública precompetiti- nal de l’R+D+I: a) aliances cientificotecnològiques; b) de recerca i innovació, les agències i altres agents de
instruments per a la innovació centrada en l’usuari, i va, orientar compra a focus del PRI (ex. ecoinnovació), àrees geopolítiques-estratègiques (estratègia d’R+D+I governança, així com el conjunt del sistema, de mane-
d) desenvolupant una estratègia “Catalunya disseny” entre d’altres. per a la Mediterrània, pla d’acció integrat del sistema ra periòdica.
per tal que el disseny, des d’una perspectiva àmplia, ‣ Establir mecanismes que garanteixin que les regula- català); c) alinear l’R+D+I amb la cooperació per al ‣ Implementar sistemes d’anàlisi, benchmarking i recer-
s’integri en l’estratègia empresarial. Per als programes cions tinguin impactes innovadors positius. desenvolupament; d) nodes de talent i capital inversor ca en polítiques d’R+D+I.
d’R+D i d’innovació tecnològica i no tecnològica el ‣ Incorporar l’R+D+I a tots els plans i estratègies secto- per a l’R+D+I; e) mercats (sofisticats, especialitzats, ‣ Desenvolupar una nova mètrica per a l’R+D+I que in-
PRI preveu 442 M€, 2010-2013. rials que aprovi el Govern. de baix cost); f) territoris consolidats (Quatre Motors corpori, entre d’altres, la innovació en el sector públic,
12 13

8. RESUM EXECUTIU
la innovació no tecnològica i en serveis, les capacitats 9. ENTORNS I TERRITORIS CAPACI- PolítiCA 9.1: CrEixEMEnt DE lEs CAPACitAts FEDER i FSE d’acord amb els objectius del PRI; b)
“soft” del sistema, entre d’altres. TATS PER INCORPORAR CONEIXE- innovADorEs DEls tErritoris captar recursos de la UE on l’Administració sigui ens
elegible per al desenvolupament de polítiques prò-
MENT I INNOVACIÓ ‣ Definir i activar les set regions del coneixement pro- pies.
8. FOCALITzACIÓ DE L’R+D+I EN
gressivament a partir de la realitat existent, consoli-
REPTES ‣ Garantir que els diferents entorns i territoris de Cata- dant els sistemes d’innovació territorials (locals o co- PolítiCA 10.2: DivErsifiCACió DE fonts DE
lunya puguin desenvolupar, a partir de la seva realitat marcals) activats fins ara. finAnçAMEnt PEr A l’r+D+i
‣ Orientar les polítiques públiques de recerca i innovació i potencialitat, les capacitats diferencials necessàries ‣ Implementar un programa interdepartamental d’R+D+I
a reptes socioeconòmics rellevants on Catalunya té ca- per aprofitar el coneixement i la innovació com a motor en l’àmbit agroalimentari i rural i crear la xarxa ‣ Incrementar el finançament de l‘Estat en R+D+I a Ca-
pacitats i/o necessitats: 17 focus en què són indispen- de progrés i benestar. Per a aquesta finalitat el PRI d’innovació rural de Catalunya per dinamitzar projec- talunya: infraestructures, centres del CSIC, etc.
sables la confluència de les ciències i les tecnologies i 2010-2013 defineix tres tipologies d’àmbits funcio- tes i promoure fluxos de coneixement. ‣ Reforçar les actuacions de suport a la participació dels
els sectors productius, el sector públic i el tercer sec- nals de l’estratègia territorial d’R+D+I: ‣ Establir la xarxa de ciutats i pols urbans innovadors per agents del sistema de recerca en programes de l’Estat,
tor, per als quals aquests reptes suposen una oportuni- ‣ Regions del coneixement (7), on conflueixen, generar sinergies de valor afegit i impulsar projectes la UE i altres organismes internacionals.
tat estratègica per ser més competents i competitius. amb la implicació rellevant de les universitats, innovadors. ‣ Implementar nous mecanismes innovadors de cofi-
els actors del sistema d’R+D+I, mitjançant una ‣ Incorporar la dimensió territorial en la implemen- nançament publicoprivat de l’R+D+I.
PolítiCA 8.1: foCAlitzACió DEls Esforços visió compartida i una governança eficaç a par- tació de les polítiques del PRI: a) afavorir la incor- ‣ Desenvolupar un pla per incrementar el mecenatge per
En r+D+i En Els rEPtEs tir de les quals desenvolupen projectes trac- poració i retenció de talent científic i innovador en a l’R+D+I.
tors, fomentant l’especialització estratègica els diferents entorns territorials, associat als àmbits ‣ Atraure fons per a l’R+D+I d’altres regions i països
‣ Impulsar l’R+D+I en aquests focus: a) implicar tots els territorial en els focus del PRI i la creació de d’especialització; b) desplegar els programes de suport mitjançant la implantació a l’exterior.
departaments en funció de les seves competències; b) capacitats per esdevenir regions aprenents. empresarial a la innovació i a la reflexió estratègica
fomentar comunitats de coneixement i innovació; c) ‣ Ciutats i pols urbans innovadors, com a ecosis- de les PIME arreu del territori; c) reforçar l’aterratge
alinear les polítiques del PRI amb els focus; d) pro- temes on s’integren activitats creatives, inno- d’empreses intensives en R+D+I en el territori; d) te-
moure aliances estratègiques; e) crear un Fons Inter- vació social i activitats productives innovadores rritorialitzar el suport a la innovació en serveis públics; d-PRogRamaciÓ econÒmica
departamental Focus (225 M€, 2011-2013); invertir, concentrades en espais concrets. e) promoure territorialment la implantació dels inter-
el 2013, el 30% dels recursos totals en R+D+I en els ‣ Entorns d’innovació rurals com a sistemes mediaris d’innovació (centres tecnològics, parcs cien- El PRI planteja un escenari de despesa en R+D per al
focus. d’innovació estratègics per a l’equilibri territo- tífics i tecnològics); f) reforçar la tercera missió de les període 2010-2013 que s’ajusti a l’escenari del PNRI re-
‣ Prioritzar l’actuació en els focus tenint en consideració rial i el progrés sostenible de Catalunya. universitats com a element estratègic; g) generar un visat segons els canvis que hi ha hagut des d’aleshores en
l’estat de la situació inicial de cadascun en R+D+I, el mapa d’especialització territorial d’R+D+I per focalit- les previsions d’evolució del PIB, tal com s’estableix en el
cost-benefici i la fortalesa de la implicació publicopri- zar les inversions públiques en R+D+I. El PRI preveu mateix Pacte. Tot i així, es preveu que en els darrers dos
vada per impulsar-los. per a aquest objectiu 73 M€ (2010-2013), 30 M€ anys del PRI es pugui superar l’esmentat escenari revisat.
per a parcs científics i tecnològics i 36 M€ per impul- Amb aquest plantejament, s’assoliria el 2013 una des-
focus de recerca i innovació del Pri 2010-2013 sar els diferents entorns territorials d’innovació. pesa en R+D de 1.340 M€ i una despesa per al període
2010-2013 de 4.497 M€.
Reptes ambientals, de l’entorn i territorials
10. MOBILITzAR MÉS RECURSOS, I
Mitigació i adaptació al canvi climàtic La despesa en R+D es divideix, ateses les diferències pel
MÉS EFICIENTMENT, PER A L’R+D+I
Eficiència energètica i energies renovables descentralitzades que fa a programació i presa de decisions, en:
Gestió i planificació de l’aigua per a un ús sostenible
Fluxos eficaços de persones i mercaderies (mobilitat sostenible), i d’informació PolítiCA 10.1: ConsoliDACió DEl MArC DE ‣ Bloc 1: es consideren els increments derivats del
Edificis, ciutats i territoris per viure, generar valor i conviure finAnçAMEnt DE lA gEnErAlitAt PEr A personal dedicat a la recerca en l’àmbit assistencial
Reptes per a les persones i la societat l’r+D+i (4 % anual estimat) i en l’àmbit universitari (4-6 %
anual estimat), i la part computable de recerca del Pla
Aliments de qualitat, saludables i plaents
‣ Desenvolupar instruments per assegurar una planifica- d’inversions universitàries. Els increments provenen
Prevenció i cura per a la salut de les persones
ció anual i pluriennal sòlida de la despesa en R+D+I de la massa salarial i no d’un augment en el nombre
Aprenentatge al llarg de la vida i ensenyament a distància alineada amb els objectius previstos de programació de persones. Amb aquestes consideracions el bloc 1
Creacions artístiques, productes i serveis culturals d’excel·lència i difusió àmplia econòmica del PRI. assoliria el 2013 una quantitat de 596 M€ i un total
Productes i serveis vinculats al turisme, al lleure i al consum d’emocions ‣ Optimitzar els recursos destinats a R+D+I: a) anàlisi de per al període 2010-2013 de 2.209 M€.
Cohesió social i gestió de la complexitat social per generar oportunitats l’adequació de la despesa a objectius i resultats; b) mi- ‣ Bloc 2: despesa de les línies d’actuació del PRI amb
Nova societat dels serveis amb servi-productes de consum i comerç innovadors i e-serveis. llora de la comptabilització; c) increment d’actuacions un increment anual mitjà del 18%, uns percentatges
Seguretat de persones, béns, informació i territoris interdepartamentals. equivalents als obtinguts en el darrer període de pla-
Reptes científics, productius o organitzatius
‣ Establir sinergies i acords de cooperació en R+D+I per nificació, tal com es compromet el PNRI. Amb aquest
incrementar l’eficiència i l’impacte dels recursos amb plantejament, s’assoliria el 2013 una quantitat de
Recerca i tecnologia d’excel·lència i de frontera
l’Estat, les administracions locals i supralocals i els despesa en R+D per a aquest bloc 2 de 744 M€ i una
Desenvolupament de materials, sistemes de producció i ecoproductes amb dissenys innovadors agents socioeconòmics. quantitat total per al període 2010-2013 de 2.288
Innovació no tecnològica, transformació de les organitzacions i noves formes de treball ‣ Incrementar els recursos externs per al desenvolupa- M€.
Millora dels mecanismes de governança, socioeconòmics i polítics ment de polítiques pròpies: a) alinear i aplicar els fons
14 15

9. RESUM EXECUTIU
Pel que fa a la inversió en el foment de la innovació, aspecte estratègic en la conjuntura actual, el Govern planteja assolir
increments percentuals anuals similars o fins i tot superiors als de l’R+D per atendre els objectius del PRI, especialment
e-imPlantaciÓ, seguiment,
pel que fa referència al suport a la innovació empresarial, i també en les polítiques de foment de la innovació social i ReVisiÓ i aValuaciÓ del PRi
dels serveis públics. Amb aquests increments s’assoliria el 2013 una quantitat de despesa en innovació per al bloc 2
de despesa de 293 M€ i una quantitat total per al període 2010-2013 de 811 M€. Cal tenir en consideració que part
d’aquests increments seran deguts al Fons Interdepartamental Focus, un fons amb la finalitat estratègica de fomentar la Per garantir una implementació sòlida del PRI es dispo-
recerca i la innovació al voltant dels focus del PRI 2010-2013. sarà dels instruments següents: a) pla anual interdeparta-
mental d’actuacions; b) plans d’actuació departamentals;
En la taula es pot veure un resum de la programació 2010-2013 per blocs de despesa i objectius PRI: c) contractes programa (o altres formes d’interacció) dels
departaments amb les agències de finançament de la re-
cerca i la innovació i els organismes i ens adscrits als de-
Programació econòmica del PRI 2010-2013 partaments.
ANY 2010-
DESPESES Per al seguiment de l’execució del PRI es realitzarà un pro-
2010 2011 2012 2013 2013 cés intern continuat a través de la CIRI, que n’informarà
Xifres en milions d'euros al Govern. Anualment, i en paral·lel al cicle pressupostari,
es farà un seguiment i revisió de les actuacions previstes
Bloc 1 de despesa i dels objectius.
Personal universitari amb dedicació a la recerca 310 322 342 362 1.336
A la meitat i al final del període es durà a terme un infor-
Personal assistencial (Salut) amb dedicació a la recerca 190 197 205 214 806
me d’avaluació del PRI i del seu impacte. Així mateix, i
Inversions universitàries dedicades a la recerca 15 16 16 20 67 amb la finalitat de preparar el proper PRI 2014-2020, es
sub total 515 535 563 596 2.209 procedirà a una avaluació de l’impacte de les polítiques
més rellevants del PRI 2010-2013, de manera que els
resultats estiguin disponibles per a l’inici de l’any 2013.
Bloc 2 de despesa per objectius estratègics Pri Els resultats de les avaluacions seran públics.
Talent científic, innovador i emprenedor 58 65 72 80 275
Es desenvoluparà un sistema d’informació i d’indicadors
Sistema públic de recerca connectat amb la generació de valor 206 221 267 353 1.047 adaptats a les necessitats del PRI durant els dos primers
Transferència, innovació i internacionalització empresarial 272 288 343 384 1.287 anys d’implantació del Pla.
Sector públic innovador 5 7 12 15 39
Societat i ciutadania innovadora 5 6 9 10 30
Internacionalització i comunitats locals i globals 5 7 10 20 42
Millora de la governança del sistema d'R+D+I 2 3 4 5 14
Focalització de l'R+D+I en reptes (inclou fons interdepartamental focus) 2 60 95 135 292
Estratègia territorial d'innovació 7 9 22 35 73
sub total 562 666 834 1.037 3.099
totAl 1.077 1.201 1.397 1.633 5.308
Aquesta programació no inclou despeses vinculades al PRI que no computen com a R+D+I segons els estàndards internacionals,
com els programes de foment de vocacions científiques o de detecció de talent científic. Les actuacions d'internacionalització
empresarial s'entenen com a instruments de foment de la innovació no tecnològica
16 17

10. maRc de ReFeRÈncia
BLOC A
1 Recerca i innovació en un entorn complex
2 La situació del sistema d’R+D+I de Catalunya
3 Rol de l’Administració de la Generalitat de Catalunya
4 Polítiques públiques d’R+D+I

11. MARC DE REFERÈNCIA
El Pla de recerca i innovació 2010-2013 de la Gene- estar amatent a les polítiques públiques d’R+D+I estatals 1.1 CONTEXT SOCIOECONÒMIC significativament més elevat que les PIME, la productivi-
ralitat de Catalunya (PRI 2010-2013) s’emmarca en i europees com a marc referència. tat per treballador que més ha crescut durant els darrers
el context d’una crisi econòmica d’ordre global que, a anys és la de les petites empreses. Per altra part, aquestes
Catalunya, s’acompanya de reptes socioeconòmics relle- El present bloc al·ludeix al context socioeconòmic que em- Catalunya és un país de més de 7 milions d’habitants i organitzacions han contribuït al desenvolupament de di-
vants. Per tal d’orientar correctament aquest pla, resulta marca aquest pla. A continuació, caracteritza i diagnostica un pes econòmic en la UE comparable al de països com versos sistemes de producció local importants al territori,
necessari prendre en consideració l’actual conjuntura so- breument el sistema d’R+D+I de Catalunya, prenent com Irlanda, Grècia, Noruega, Suïssa, Àustria o Dinamarca. en diversos sectors d’especialització.
cioeconòmica i assumir les tendències de canvi de model a base avaluacions i recomanacions internacionals recents El producte interior brut català és de més de 202.000
de competitivitat1. i molt rellevants, per després extrapolar les responsabili- milions d’euros (en el 2008) i representa a l’entorn del D’altra banda, actualment a Catalunya operen aproxima-
tats que corresponen al Govern de Catalunya. Per finalitzar 18,6 % del PIB espanyol (la població representa a l’entorn dament 3.000 empreses estrangeres, que sumen més del
El PRI 2010-2013 aspira a construir-se, també, d’acord aquest bloc es sintetitzen les planificacions de les políti- del 16 %). 34 % de les totals en l’àmbit estatal. Aquestes empreses
amb un concepte de sistema de recerca, desenvolupa- ques públiques de suport a la recerca i la innovació exis- duen a terme un important paper de dinamització econò-
ment i innovació (R+D+I) actualitzat, prou sofisticat com tents a l’Estat i a la UE, així com les prèviament formula- L’economia catalana té una forta base industrial. Per bran- mica, en representar l’11 % dels llocs de treball i aportar
per considerar els diversos agents i els complexos factors des per l’Administració de la Generalitat de Catalunya. ques d’activitat, el sector primari suposa un 1,7 % dels un 20 % de la facturació empresarial total a Catalunya. La
que incideixen en l’assoliment de resultats rellevants en treballadors ocupats, i el pes de la indústria respecte al presència d’empreses estrangeres al nostre país ha con-
matèria d’economia i societat del coneixement. PIB (20 %) ultrapassa el dels països del seu entorn i de la tribuït molt activament a la renovació de la nostra base
1. ReceRca i innoVaciÓ en Unió Europea. En efecte, tenen una gran importància sec- productiva, la generació de nous llocs de treball i, en defi-
El PRI 2010-2013 se sustenta sobre un diagnòstic ac-
tualitzat i rigorós del sistema d’R+D+I de Catalunya. En
un entoRn comPlex tors com la indústria química i farmacèutica, metal·lúrgia,
alimentació, producció de maquinària, indústria de
nitiva, la competitivitat de la nostra economia.
els últims dos anys, el nostre sistema ha estat descrit i l’automòbil i els seus accessoris, tèxtil i paper, edició i En paral·lel, un altre dels aspectes destacables de
diagnosticat en profunditat en el Pacte Nacional per a la L’actual conjuntura socioeconòmica determina que la arts gràfiques. La fabricació d’aparells electromecànics l’economia catalana és el seu grau d’internacionalització.
Recerca i la Innovació (PNRI) que ha estat complementat, implementació dels compromisos del Govern de la Gene- i de material informàtic i telemàtic de darrera generació Les exportacions de manufactures han tingut un creixe-
a posteriori, amb les recomanacions de reconeguts experts ralitat de Catalunya fixats en el Pacte Nacional per a la també tenen una presència important. ment anual acumulatiu del 8 % en els darrers deu anys.
de l’OCDE, així com dels membres del Consell Català de Recerca i la Innovació (PNRI), a través d’aquest pla plu- Aquestes xifres són el resultat de l’activitat d’un gran nom-
Recerca i Innovació (CCRI). riennal de recerca i innovació, s’acompanyi de reptes molt Si, a més, tenim en compte la indústria en sentit ampli bre d’empreses, més d’11.000, que exporten regularment
rellevants en el sistema de benestar. (producció de manufactures i activitats de serveis associa- i que representen el 35 % de les empreses exportadores
Dissenyar una estratègia de govern exigeix, finalment, si- El context de recursos escassos, en el qual s’articula el des) es palesa la importància dels sectors de la indústria de l’Estat espanyol. Si comparem la destinació de les ex-
tuar les extrapolacions sobre les capacitats diferencials i PRI 2010-2013, no ha de dur a constrènyer visions ni sobre el conjunt de l’economia catalana. El sector integrat portacions i les inversions catalanes al món, trobem que
les oportunitats que Catalunya té per desenvolupar l’acció pretensions en matèria de recerca i d’innovació, ans al de la nova indústria representa més del 50 % de l’ocupació els països de la UE-27 reben el 70 % de les exportacions
de futur dins d’un marc de viabilitat competencial i de contrari; encara fa més evident la necessitat de delimitar i i genera a l’entorn del 65 % del VAB. catalanes a l’estranger, i la meitat de la inversió estrangera
coherència política. En aquest sentit, cal delimitar el rol reconèixer quina és la contribució de l’R+D+I en els diver- directa.
de la Generalitat de Catalunya dins del sistema d’R+D+I i sos models de creixement i de progrés social. L’estructura empresarial catalana es caracteritza per tenir
una important i majoritària presència de petites i mitjanes Establir empreses a l’estranger esdevé el pas següent del
empreses (PIME), moltes de les quals són proveïdores de procés d’internacionalització. De mitjana, la darrera dè-
Esquema 1: Marc del Pri 2010-2013
grans multinacionals. Aquest teixit ha desenvolupat sem- cada, Catalunya representa més del 25 % de la inversió
pre una funció social i econòmica bàsica per al desenvo- industrial emesa per l’Estat espanyol l’any 2008. Tanma-
INCORPORA EL NOU CONTEXT
PARTEIX DE LA REALITAT RESPON A UN PROJECTE COMPARTIT
PER LES POLÍTIQUES D’R+D+I lupament econòmic del país. Les PIME representen un teix, el nivell de les inversions catalanes a l’estranger se
93,2 % del VAB al sector primari, un 91,8 % al sector de situa molt per sota de la mitjana dels països de la UE.
la construcció, un 66,2 % al sector de serveis i un 56,2 %
Pla de Recerca i Innovació Abast i característiques del sistema
al sector industrial. El predomini de les PIME en diversos En conseqüència, el grau d’obertura de la nostra econo-
2005 - 2008 de recerca i innovació
sectors d’especialització representa un repte per a Cata- mia és molt elevat, per damunt de països com Alemanya,
lunya, però també una oportunitat. Suècia o Dinamarca, i de regions com la Llombardia, Ba-
Situació del sistema de recerca Pacte Nacional per a la Polítiques estatals i europees de den-Württemberg o el Vèneto. Aquesta vocació d’obertura
i innovació català Recerca i la Innovació recerca i innovació Així doncs, les empreses catalanes no són de grans dimen- ha de partir del coneixement de la nostra realitat empre-
sions, però la majoria són dinàmiques i moltes han reeixit sarial, i les administracions i les empreses tenen el repte
Reptes socioeconòmics i conjuntura Rol de la Generalitat en el sistema en la seva aproximació al mercat global. Hi ha economies conjunt d’aconseguir que el dimensionament empresarial
de recerca i innovació d’escala —en la producció, en la distribució— afavorides no suposi un handicap per al procés internacionalitzador,
per la variable dimensió, però aquest no és l’únic factor a sinó simplement un atribut.
INCORPORA LES AVALUACIONS I RECOMANACIONS EXTERNES considerar. Cal tenir en compte, també, el dinamisme en
recerca i desenvolupament, la capacitat innovadora, la fle- La terciarització progressiva de l’economia catalana, el
OCDE Consell Català Recerca i Innovació xibilitat en l’adaptació a l’entorn econòmic, l’aprofitament creixent procés de multilocalització productiva i la com-
Catalonia Innovation Review Informe sobre document de bases PRI de múltiples sinergies, etc. per ser competitius com a em- petència en costos cada vegada més accentuada per part
presa i com a país. En aquest sentit, tot i que les grans em- de països econòmicament emergents fan necessària la re-
Elaboració pròpia preses continuen registrant un VAB mitjà per treballador adaptació i el disseny de noves estratègies de resposta al
1
Recollit en l’Acord Estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana, signat l’any 2005
i amb vigència triannual. Cal destacar, també, que en l’Acord Estratègic 2008-2011, la R+D+I és una línia d’impuls estratègic per avançar en el
desenvolupament econòmic cap a un nou model productiu.
20 21

12. MARC DE REFERÈNCIA
nou entorn per part de la nostra economia i de la societat ment extensiu basat en mà d’obra poc qualificada provoca Esquema 2: l’r+D+i com a factor determinant del progrés del país
en general. El fenomen de la globalització significa ser taxes de productivitat que fan poc competitiva l’economia
capaç de convertir les possibles amenaces de l’entorn en catalana. ocuPaciÓ equiliBRi teRRitoRial BenestaR sosteniBilitat
oportunitats.
El fort període de creixement econòmic que va experimen- comPetitiVitat caPital social
En aquest context, l’ambició, la imaginació, l’autoestima, tar Catalunya des de principis de la segona meitat dels
la cooperació, la capacitat de generar iniciatives col·lectives anys noranta del segle xx ha arribat a la seva fi. En general,
(públiques i privades), i la capacitat d’anticipació i repo- s’atribueix la contracció de l’economia a la davallada del
sicionament davant les noves realitats són factors clau per sector de la construcció residencial i a l’ajustament dels capacitat de respondre a reptes, cercar solucions i aprofitar oportunitats
a l’èxit, com ho és també apostar per una administració mercats financers. Però el canvi de cicle econòmic provo-
cada vegada més eficient i resolutiva, que vol dir una Ge- ca que sigui més pertinent que mai qüestionar si les nos- diversificació econòmica: entorns i territoris amb accés a serveis ecosistema social cohe-
neralitat més capaç d’oferir solucions a un empresari que tres maneres de dissenyar, de produir i de vendre són sos- renovant el present, fent capacitats per progressar col·lectius de qualitat sionat i ric culturalment
s’enfronta a un escenari cada vegada més global. tenibles. A Catalunya, ha coincidit l’esgotament del model emergir el futur
de creixement espanyol —basat en el creixement desme-
Catalunya concentra el 21 % de la població estrangera surat del sector immobiliari, el consum finançat d’acord
d’Espanya: més d’un milió el 2008, xifra que representa amb l’endeutament i l’arribada de fons europeus— amb
el 15 % de la població catalana i nou vegades el creixe- la crisi econòmica mundial que a Europa ha posat de ma- nous productes, serveis, processos, idees que generin valor
ment absolut aconseguit en els deu darrers anys. El ràpid nifest els dèficits estructurals del seu sistema productiu i
augment de la població entre el 1995 i el 2005 i els ín- d’innovació i la necessitat de reforma del sistema de be- més coneixement i creativitat per transformar el futur
dexs elevats d’ocupació van contribuir a un creixement nestar, davant uns països emergents força competitius. I,
del producte interior brut (PIB) del 3,2 %, per damunt en aquest context, també apareix la necessitat d’abordar
del conjunt de les regions de l’OCDE. Tanmateix, durant reptes com la sostenibilitat i el canvi climàtic.
aquest període de fluxos migratoris massius, el creixement PlA DE rECErCA i innovACió 2010 - 2013
del PIB per càpita va ser, comparativament, poc impor- Com a conseqüència de tot això, a Catalunya s’ha observat la contribució de les polítiques públiques de la generalitat de Catalunya
tant: el creixement mitjà anual es va situar en el 2,0 % a un augment considerable de l’atur, que ha afectat espe-
Catalunya, per sota de la mitjana de les regions OCDE. cialment els treballadors menys qualificats. Entre el pri- Elaboració pròpia
mer trimestre del 2008 i el primer trimestre del 2009,
La productivitat laboral catalana ha disminuït des de mit- l’índex d’atur va augmentar fins a arribar al 16,3 %. tats interaccionen entre elles. La certesa que l’R+D+I no cicis de modelar sistemes socioeconòmics complexos s’ha
jan anys noranta, i mostra índexs de creixement clarament és una moda, sinó una necessitat associada a un model de obert a noves interaccions entre actors i factors, també
inferiors als d’altres països europeus. En definitiva, a Ca- Catalunya ha reconegut la necessitat de fomentar la progrés socioeconòmic del nostre país, està cada vegada s’han sofisticat les concepcions dels sistemes d’R+D+I.
talunya, el creixement mitjà anual del PIB per treballador competitivitat sostenible i, des d’aquesta perspectiva, el més estesa.
durant el decenni 1995-2005 va ser negatiu (-0,6 %). Tot Govern ha potenciat accions centrades en la ciència, la Actualment, una de les nocions bàsiques sobre els siste-
i que a Catalunya la productivitat del treball es va mante- tecnologia i la innovació que permetin estimular el des- mes de recerca i innovació és que són multidimensionals
nir per damunt de la mitjana espanyola, en aquest període envolupament socioeconòmic. Per mantenir i incrementar 1.2 CONCEPTUALITzACIÓ DEL i multivariables, i com a tals cal tractar-los i gestionar-los.
es mostrava per sota d’altres comunitats, com ara el País l’estatus que ha adquirit com a territori, Catalunya ha de L’entramat ciència, tecnologia, innovació, mercat i socie-
Basc i Madrid. reaccionar a les amenaces i les oportunitats d’ordre global
SISTEMA D’R+D+I tat és cada vegada més global. Les xarxes de producció
que comporten els canvis viscuts pels models sociocul- de béns i serveis esdevenen xarxes d’innovació i coneixe-
Els percentatges d’intensitat productiva a Catalunya su- turals, empresarials i de serveis col·lectius. El coneixe- En aquest context, el primer repte que se’ns presenta és ment, on la ciència i la tecnologia flueixen. Aquesta «des-
peren els resultats d’Espanya (15 %) i el de la UE-15 ment és, més que mai, el principal actiu dels territoris per assumir quins són els factors en el segle XXI que inci- localització» del coneixement i la innovació és ja un fet, i
(17,9 %), si bé en relació amb els serveis intensius en competir a escala global. La preparació dels professionals deixen sobre el benestar social i el progrés econòmic d’un en conseqüència ja no resulta suficient abordar sistemes
coneixement, tant Catalunya com Espanya es troben per de Catalunya, i la seva capacitat per intercanviar idees i país, i les complexes interaccions a què estan sotmesos. tancats i s’imposen els escalats globals i oberts.
sota de les mitjanes dels països comunitaris. Si se sumen solucions sofisticades, ens ha de dur a diferenciar-nos de És important comprendre quins agents comparteixen
la producció i els «serveis de producció» relacionats amb les economies emergents. responsabilitats en la producció d’economies i societats L’esquema 3 concreta l’abast de sistema d’R+D+I que
el mercat, el sector productiu representa un 53,7 % de del coneixement competitives i quins són els actors que emmarca la visió traçada en aquest pla.
l’ocupació i un 59,4 % del VAB. Aquest és més intensiu Per assolir una Catalunya pròspera i amb una societat del participen de les noves relacions d’interessos, així com
en tecnologia que a la resta d’Espanya, però equivalent a benestar cohesionada i sostenible, cal assolir millores en determinar els intercanvis que caracteritzen la cadena de Tal com es pot observar, el marc teòric de partida conside-
la mitjana general de les regions de l’OCDE. matèria de competitivitat econòmica, així com millors ín- valor del coneixement aplicat als mercats i a les necessi- ra que la millora de la recerca i la innovació de Catalunya,
dexs de capital social. La capacitat del país de respondre tats socials. En altres paraules, resulta convenient definir com el d’altres territoris, és la resultant del comportament
La fortalesa que dóna la diversificació econòmica que ca- a reptes i d’aprofitar oportunitats s’ha de basar en la dis- qui compon els sistemes d’R+D+I, per poder-los analitzar, de diversos elements i subsistemes d’agents:
racteritza Catalunya no amaga l’evidència que Catalunya ponibilitat de més dosis de coneixement i creativitat, que mesurar i, sobretot, incidir-hi positivament mitjançant la
també concentra debilitats. Tot i que un 22,5 % de les impactin sobre la —particularment diversificada— estruc- definició de prioritats d’actuació. ‣ Les condicions d’entorn són un element rellevant. És
empreses innovadores d’Espanya estan constituïdes a Ca- tura econòmica, i sobre l’estructura territorial catalana, tot important el grau d’obertura del territori; la seva cultu-
talunya, i que aquest percentatge és molt més elevat que preservant-ne els actius ambientals. És sabut que, fins no fa gaires anys, parlar d’R+D+I supo- ra d’intercanvi i mobilitat; el grau de rellevància social
a la resta de comunitats autònomes (Madrid se situa en Cada vegada és més entès que les necessitats són econò- sava al·ludir quasi únicament a la responsabilitat de les que tenen la ciència i la tecnologia. També és deter-
un 15,6 % i Andalusia en un 15 %), el model de creixe- miques, socials i mediambientals, i que aquestes necessi- universitats i les empreses locals. A mesura que els exer- minant la legislació existent en matèria laboral; el sis-
22 23

13. MARC DE REFERÈNCIA
Esquema 3: Abast dels sistemes d’r+D+i ‣ Els agents de recerca públics tenen un paper clau en ‣ El talent individual, el de les organitzacions i el
tots els sistemes d’R+D+I dels països avançats. Uni- col·lectiu és la clau: cal capacitar i capacitar-se per
versitats, hospitals/sistema sanitari i centres de recer- gestionar i autogestionar aquest talent en sistemes in-
ca en configuren els principals agents i cada vegada ternacionalitzats i oberts.
més conglomerats entres ells i també amb la iniciativa
privada. ‣ Les condicions d’entorn del sistema (culturals, labo-
rals, regulatòries, etc.) tenen un paper determinant.
‣ En el nou “camp de joc” dels sistema d’R+D+I és es-
EDUCACIÓ, sencial considerar el sector educatiu i formatiu del ‣ La recerca de frontera i les tecnologies disruptives
FORMACIÓ país a tots els nivells: primària i secundària, educació tenen un paper clau, ja que a les interfícies del co-
professional i superior i formació continuada i ocupa- neixement i de les disciplines apareixen grans avenços
I RECERCA cional. Les competències per a la creativitat, la in- que transformen les capacitats de fer coses, i donen
PúBLICA novació i la emprenedoria i el perfils formatius són resposta a problemes i reptes.
determinants per al sistema d’R+D+I.
‣ La cocreació i la coinnovació en ecosistemes oberts
‣ El sistema polític associat a l’R+D+I, finalment, és un s’imposa, i això fa trontollar aspectes com la propietat
element transcendent per a la configuració del siste- intel·lectual, les estructures rígides de les organitza-
ma d’R+D+I. El govern i les polítiques que aplica i cions i el paper de les administracions.
la governança del sistema han d’estar al servei comú
contribuint a l’orquestració de solucions de valor que ‣ Les infraestructures per a la recerca i la innovació són
Elaboració pròpia donin resposta als reptes i les oportunitats socioeconò- estratègiques per al progrés, i ara també les e-infraes-
miques.El sistema d’R+D+I està doncs format per tructures són vitals.
tema financer; el sistema tributari vinculat a l’R+D+I; tre altres, com a productors, inductors i consumidors múltiples elements i agents que s’articulen entre ells
el règim de propietat intel·lectual, etc. de coneixement i innovació. Alguns territoris atorguen formant un ecosistema complex on la qualitat de les ‣ El sistema de l’R+D+I és global, però els àmbits locals
més responsabilitat que d’altres al poder d’innovació as- interaccions sistèmiques és fonamental. són cada vegada més importants com a nodes on, a
‣ Les infraestructures i els elements de suport a l’R+D+I sociat als serveis col·lectius associats al sector públic. escala humana i socioeconòmica, es produeixen les
són també actius rellevants en els sistema d’R+D+I. Aquestes interaccions, lluny d’estar restringides a un terri- interaccions formals i informals que generen i difonen
Actualment les infraestructures científiques i tecno- ‣ El tercer sector aglutina les organitzacions sense afany tori determinat, es produeixen de manera multinivell (veure prosperitat i benestar.
lògiques tenen una importància clau, però també la de lucre i té una importància socioeconòmica creixent esquema 4). És rellevant tenir en consideració aquesta di-
tenen les e-infraestructures i els e-serveis per a la re- sovint associada a finalitats socials. mensió multinivell al dissenyar i implementar polítiques ‣ Els agents del sistema de l’R+D+I són diversos. A
cerca i la innovació, pel poder d’estructuració de xar- d’R+D+I, però també ho és per l’acció de tots els agents més de les empreses i les universitats hi ha multitud
xes d’intercanvi de coneixement que concentren. Com ‣ Els individus com a consumidors i usuaris tenen un que intervenen en en el sistema d’R+D+I. En conseqüèn- d’actors del coneixement i la innovació on també s’han
a elements de suport, es destaca la importància dels paper clau en la configuració de la demanda innova- cia, tots els actors del sistema, segons les competències de considerar les persones i les xarxes socials.
sistemes de suport informatiu, de gestió, i de serveis dora amb finalitats econòmiques o socials. Ara però, que tenen, han d’estar amatents a aquesta superposició,
de valor a les unitats de producció de recerca i a les els ciutadans són també innovadors doncs generen per preveure i exercir impactes efectius a escala global. Les implicacions d’aquesta conceptualització actualitzada
empreses. per ells mateixos productes, serveis i processos (ex. pels principals agents del sistema són, entre d’altres, les
software lliure). Aquest serà un fenomen que creixerà Resulta fonamental considerar que els sistemes d’R+D+I, següents:
‣ El sistema empresarial es continua concebent com un exponencialment en els propers anys. tal com són actualment concebuts, tenen unes caracterís-
element clau dels sistemes d’R+D+I per l’enorme res- tiques diferents a les que fa alguns anys van servir de base ‣ Persones: tendència a concebre la vida com a oportu-
ponsabilitat que concentra en la producció de riquesa ‣ Els intermediaris d’innovació constitueixen un factor per elaborar plans de recerca i innovació al nostre país. La nitat per a l’aprenentatge continuat i el desenvolupa-
d’un territori. Les empreses són organismes absorbi- determinant per l’eficàcia dels sistemes moderns de comprensió de les implicacions d’aquestes «noves» carac- ment de competències per emprendre, participar en
dors, productors i venedors d’innovació de transcen- recerca i innovació. Aquesta categoria aglutina els terístiques dels sistemes d’R+D+I sobre els agents que en xarxes socials i consumir amb responsabilitat.
dent importància. En alguns sistemes es presenta una centres tecnològics, els parcs científics i tecnològics, formen part ha d’estar a la base del desenvolupament de
estructura basada en gran empresa, mentre que en els centres de recerca aplicada, els centres de trans- polítiques adients per als anys que vénen. ‣ Empreses: orientades a la innovació sistemàtica i ober-
altres, com ara el nostre, cal subratllar la contribució ferència i les unitats de valorització del coneixement ta, basada en la idea que el coneixement també és a
determinant al sistema de les petites i mitjanes em- dels agents públics de recerca; també les empreses de Les característiques d’aquest sistema d’R+D+I complex i «fora», i que està distribuït. La tecnologia canvia molt
preses. Dins d’aquest camp d’acció se subratlla cada serveis intensius en coneixement, que treballen per in- multinivell es podrien resumir en: ràpid, i el factor diferencial és el model organitzatiu i
vegada més la importància de les empreses intensives crementar el potencial d’absorció i de comercialització de negoci.
en coneixement, també conegudes com a noves em- de coneixement de les empreses i del sector públic. ‣ Totes les disciplines de coneixement són imprescin-
preses de base tecnològica (NEBT). dibles per generar valor, des de les arts creatives i ‣ Universitats: localment compromeses, globalment
‣ Les anomenades comunitats de coneixement i inno- aplicades a les humanitats i les enginyeries; sovint, competitives. Exerceixen un rol central per la seva
‣ El sistema de serveis públics tradicionalment no es vació són conglomerats d’agents del sistema d’R+D+I el creuament d’aquestes disciplines és el que aporta triple missió (docència, recerca i transferència). In-
considerava com a component dels sistemes d’R+D+I, que cooperen de forma sistemàtica en entorns oberts noves respostes o noves preguntes. crement necessari de les capacitats que apleguen per
però actualment no es discuteix la transcendència dels de co-creació i co-innovació. Tenen i tindran un paper respondre a les noves demandes.
sistemes de salut, educatius i dels serveis socials, en- clau en la configuració dels sistemes d’R+D+I del futur.
24 25